jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

JAUME FERRER DÈ BLANES 105
regat d'administrar els cabals del comú, així com d'atendre a la
guarda i conservació de l'artilleria i d'altre armament del mateix,
havent de prestar fiança faent.
Els jurats gaudien del tractament d'honorable, cobraven 18 lliures
anyals i en els actes públics vestien mantell i cogulla.
Depenia dels jurats i del Consell el nomenament d'obrers, per
a administrar l'església, l'Hospital i la capella de Santa Anna.^^^
El fet de veure avantposat el títol d'honorable al nom i cognom
de Jaume Ferrer, en qualques escriptures notarials, abans d'ésser
clavari del vescomtat, probablement és per ésser jurat de la vila.
El nomenament de batlle estava reservat als titulars del Senyoria
vescomtal. En el cas d'ésser les viles reials, la facultat era
dels reis.
El propi almirall Frederic Enriquez nomena a Jaume Ferrer i
Ferrer, batlle de Vidreres, recaptador del delme de la parròquia de
Sant Martí de Calonge, el setembre de 1520.^^^
Per ésser les funcions de recaptador cosa pròpia de Ferrer de
Blanes, per haver nascut aquest a Vidreres, per quedar-se llavors
els càrrecs dintre de l'àmbit familiar i per la seva gran influència
en el vescomtat, tot fa creure que dit Jaume Ferrer i Ferrer és el
mateix Jaume Ferrer, nebot del cosmògraf, el qual, el 16 de novembre
de 1515, signa com a testimoni en una escriptura atorgada per
dit oncle.^
Uns tres mesos després de l'indicat nomenament, és quan té
lloc la ja coneguda reclamació contra Jaume Ferrer, batlle de Vidreres
i recaptador, per haver-se apoderat d'un cavall corredor, negre.
Ferrer de Blanes, en el seu testament, es lamenta contra els
excessos jovenívols de certs familiars que no designa, així com no
vol que Jaume Joan, fillol seu, adopti el cognom Ferrer, cosa que
exigeix als altres germans d'aquest, fet insòlit que sembla suposar
que no vol que hi hagi un altre Jaume Ferrer.
Quan tan d'interès demostra perquè quedi perpetuat el seu cognom,
hom no pot pas creure que tingui el caprici de que el seu
282 J. CORTILS I ViETA, Los jurados de Blanes, "Revista de Gerona", vol. V, Gi-
rina, 1881, pp. 248-9.
283 A. H. P. de G., Blanes, vol. n.o 36, sense foliar. Notari Joan Camps. Proto­
col de 30 setembre 1520.
284 A. H. P. de G., Blanes, vol. n.o 29, sense foliar. Notari Joan Camps. Proto­
col de 15 novembre 1515.
75