jaume ferrer de blanes, els comptes de mòdica i la descoberta del ...

JAUME FERRER DE BLANES 99
Aquest darrer era germà de la vescomtesa Anna II de Cabrera,
senyor de Serarols i de Marata, de Massanet de la Selva. El 1520,
era menor de 20 anys i tenia per tutora a Anna I de Cabrera. Fou el
primer que s'intitulà Governador General del Vescomtat.^*'
Ara, només ens interessen els quatre procuradors generals que
governaren mentre Ferrer de Blanes fou clavari del vescomtat, sobretot
Ferran de Joara, per haver tingut com a lloctinent seu el nostre
cosmògraf.
Ferran de Joara, cavaller, era natural de Castella. Fou procurador
general durant 22 anys. També esporàdicament s'intitulà Governador.
Va contraure matrimoni amb Timbor de Cabrera.
Llur residència habitual durant aquest període fou Hostalric,
llavors capitalitat del vescomtat. Veritablement fou la seu de la capitania
militar i política per la seva estratègica situació, la qual
podia barrar el pas del camí reial de Girona a Barcelona i per la
poderosa defensa del seu castell i de la vila amurallada amb torreons.
Però, en canvi, per a la bona administració del vescomtat,
tenia el gros defecte de quedar a un extrem del mateix.
Jaume Ferrer, domiciliat a Blanes, representava el poder administratiu
i financer. A més, durant les seves funcions de clavari, els
tres primers procuradors generals eren castellans, desconeixent la
llengua i les costums del país, cosa que necessàriament els havia
d'obligar a assessorar-se amb Jaume Ferrer, la primera autoritat autòctona
en qüestions econòmiques.
Ferran de Joara signà moltes escriptures a Blanes, prova de que
va passar llargues temporades al palau vescomtal de la vila, cosa
que també degueren fer els seus successors.
Quan va deixar d'ésser procurador general, visqué a Girona i
molt sovint a Blanes, des del 1517 fins el 1520. Durant la seva gestió,
presidí moltes vegades la primera sessió anyal del Consell de
la universitat blanenca.
Tingué com a col·laboradors a diversos familiars: Francesc de
Joara, donzell, resident a Hostalric, el 1514, el qual formà part de
la Casa de l'Almirall; Joan de Joara, donzell, era capità del castell
d'Hostalric, el 1516; Cristòfor de Joara, nebot del procurador general,
fou el seu apoderat a la seu vescomtal, el 1517, durant l'absència
del seu oncle.
260 J. M. DE SOLX-MORALES, LOS Procuradores Generales del Vizcondado de Bas,
revista "Pyrene", n.o 59, Olot, 1957, pp. 1652 i 1657.
69