Normativa bàsica de la llengua - Barcanova

Normativa bàsica de la llengua
Fonètica i ortografia
Les vocals
1
Classifiqueu les paraules destacades en dos grups, segons que la vocal tònica correspongui al
so de [ɛ] oberta o al de [e] tancada:
a) No bec cervesa. e) Celles espesses.
b) Bec de cigonya. f) Guerra cruenta.
c) No ho ha comprès. g) S’ha fos el gel.
d) I si me’n comprés una? h) Semàfor verd.
2
Classifiqueu les paraules destacades en dos grups segons que la vocal tònica correspongui al
so de [ɔ] oberta o al de [o] tancada:
a) Té molta sort. e) Un terròs de sucre.
b) No hi sent: és sord. f) Tela de color terrós.
c) S’ha fet un bony. g) Les llavors germinen.
d) La roda està torta. h) I llavors el veié.
3
Marca la síl·laba tònica (T) i les àtones (A) de les paraules següents i, després, transcriu-ne
fonèticament els sons vocàlics a sota, d’acord amb el sistema del català oriental. Per exemple:
T A T A A T
vent ventós ventijol
[e] [ɔ] [o] [ə] [i] [ɔ]
a) plat - platet - platerets
T
A T
plat
pla tet
[a] [ə] [ə]
b) fulla - fulleta - fullaraca
So de [ɛ] oberta So de [e] tancada
No bec cervesa. Bec de cigonya.
Celles espesses. I si me’n comprés una?
Guerra cruenta.
No ho ha comprès.
S’ha fos el gel.
Semàfor verd.
So de [ɔ] oberta So de [o] tancada
Té molta sort. No hi sent: és sord.
Un terròs de sucre. Tela de color terrós.
La roda està torta. S’ha fet un bony.
I llavors el veié. Les llavors germinen.
A
pla
[a]
A
te
[ə]
T
rets
[ə]
©

A T A T A
fu lla
fu lle ta
[u] [ə] [u] [ɛ] [ə]
c) serra - serrar - serradora
T A A T A
ser ra
ser rar
ser
[ɛ] [ə] [ə] [a] [ə]
d) roca - rocam - rocallós
T A A T A
ro ca
ro cam
ro
[ɔ] [ə] [u] [a] [u]
e) dorm - dormir - dormilega
T
A T A
dorm dor mir dor
[ɔ] [u] [i] [u]
f) córrer - correràs - corredissa
T A A A T
cór rer
cor re ràs
[o] [ə] [u] [a] [a]
4
A
mi
[i]
A
ra
[ə]
A
ca
[ə]
A
cor
[u]
T
le
[ɛ]
Classifica els monosíl·labs de les frases següents en tònics i àtons i fes la transcripció fonètica
dels sons vocàlics. Recorda que la gran majoria de monosíl·labs són tònics i que els àtons són
aquells que necessiten una altra paraula contigua que els faci de suport.
a) Ha arribat a casa seva.
Ha: T, [a]; a: A, [ə].
b) Ahir al matí em va passar per alt.
al: A, [ə]; em: A, [ə]; va: T, [a]; per: A, [ə]; alt: T, [a].
c) És cert: es veia tot des del pis de dalt.
és: T, [e]; cert: T, [ɛ]; es: A, [ə]; tot: T, [o]; des: T, [e]; del: A, [ə]; pis: T, [i]; de: A, [ə]; dalt: T, [a].
d) Què vols? Desitges que vingui?
Què: T, [ɛ]; vols: T, [ɔ]; que: A, [ə].
e) Pescava amb un ham molt especial.
amb: A, [ə]; un: A, [u]; ham: T, [a]; molt: T, [o].
f) Pel passadís hi ha pèl de la gossa.
Pel: A, [ə]; hi: A, [i]; ha: T, [a]; pèl: T, [ɛ]; de: A, [ə]; la: A, [ə].
5
Pronuncia els parells de mots següents. T’adonaràs que s’assemblen molt (són parònims) o es
confonen en pronunciar-los (són homòfons en català oriental). Aplica’ls en diverses frases, de manera
que quedi ben clar el significat de cada mot.
Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu:
efecte / afecte
El cafè té un efecte estimulant. / A la seva mare sempre li demostra l’afecte que li té.
lliurament / lliurement
El lliurament de la tramesa es farà efectiu demà mateix. / Ha vingut a treballar lliurement, sense cap pressió.
compra’n / compren
Si trobes maduixes al mercat, compra’n. / Els turistes sempre compren algun objecte de record.
al·ludir / eludir
©
A
fu
[u]
A
lla
[ə]
T
do
[o]
T
llós
[o]
A
re
[ə]
A
ga
[ə]
T
ra
[a]
A
ra
[ə]
T
dis
[i]
A
ca
[ə]
A
sa
[ə]

Només vaig al·ludir al seu passat per posar un exemple. / Ho va encarregar a la seva companya per eludir
la responsabilitat de fer-ho ell..
jutge / jutja
El jutge va ser molt estricte a l’hora de dictar sentència. / Ella sempre el jutja malament.
manar / menar
La mare li va manar que fes tots els deures abans de sortir a jugar. / El gos pastor ha après a menar el ramat
amb molta efectivitat.
accepció / excepció
El mot altaveu només té una accepció al diccionari. / Avui faré una excepció i et deixaré menjar xocolata
desfeta per berenar.
espècia / espècie
La canyella és una espècia que s’utilitza per fer la crema catalana. / Aquells bolets són tots de la mateixa
espècie.
accés - accedir / excés - excedir
Per accedir al recinte només hi ha un accés obert. / El seu excés de pes tindrà conseqüències greus. / Està
prohibit excedir el nombre de passatgers que marca la llei.
6
Completa les paraules següents segons la norma general.
el quadr… abstract… la quadr… negr…
el quadre abstracte la quadra negra
el nostr… cotx… la nostr… biciclet…
el nostre cotxe la nostra bicicleta
la pintur… abstract… l’espatll… esquerr…
la pintura abstracta l’espatlla esquerra
la cap… negr… el colz… esquerr…
la capa negra el colze esquerre
un altr… cov… la conduct… dign…
un altre cove la conducta digna
un act… correct… una cur… benign…
un acte correcte una cura benigna
una altr… cov… el conduct… rect…
una altra cova el conducte recte
l’escriptur… correct… un air… benign…
l’escriptura correcta un aire benigne
7
Completa les paraules següents d’acord amb les excepcions de la norma.
un traum… terribl… una mar… jov…
un trauma terrible una mare jove
un profet… lliur… una catàstrof… terribl…
un profeta lliure una catàstrofe terrible
un monarc… jov… un artist… lliur…
un monarca jove un artista lliure
un tem… cèlebr… una superfíci… enorm…
un tema cèlebre una superfície enorme
un fantasm… invisibl… una fras… cèlebr…
un fantasma invisible una frase cèlebre
un comet… enorm… una torr… invisibl…
un cometa enorme una torre invisible
©

una fas… nòmad… un atlet… entusiast…
una fase nòmada un atleta entusiasta
un homicid… indígen… un goril·l… nòmad…
un homicida indígena un goril·la nòmada
un patriot… entusiast… una class… indígen…
un patriota entusiasta una classe indígena
8
Passa al plural aquestes paraules tenint en compte l’observació corresponent.
una perruca groga una taronja dolça
unes perruques grogues unes taronges dolces
una peça obliqua una plaça antiga
unes peces obliqües unes places antigues
una raça autèntica una esponja xopa
unes races autèntiques unes esponges xopes
una figa seca una llengua indígena
unes figues seques unes llengües indígenes
9
D’acord amb les normes i les excepcions, torna a escriure cada frase següent passant-la al singular,
si és plural, o al plural si és singular.
Per exemple:
jo no perdia temps → nosaltres no perdíem temps;
s’apugen els preus dels bitllets → s’apuja el preu del bitllet.
a) Pensàveu unes altres coses?
Pensava una altra cosa?
b) Té una idea vaga del fet.
Tenien unes idees vagues dels fets.
c) Desitja un sou digne.
Desitgen uns sous dignes.
d) Avui comencen els altres actes.
Avui comença l’altre acte.
e) Omplen les cantimplores.
Omple la cantimplora.
f) Obriu les finestres!
Obre la finestra!
g) Busques un paraigua de butxaca?
Busqueu uns paraigües de butxaca?
h) Havia de pagar una fiança.
Havies de pagar unes fiances.
i) Eren unes persones pobres.
Era una persona pobra.
j) Amaga una prova al jutge?
Amagaven unes proves als jutges?
k) Veniu de pressa!
Vine de pressa!
l) Recorren el país.
Recorre els països.
10
Completa les frases següents, d’acord amb les normes del so de la u feble:
a) Toc… el pian… per esbarj… .
©

Toco el piano per esbarjo.
b) Li han enviat el trofe… per corre… .
Li han enviat el trofeu per correu.
c) La casa disposa d’un porx… a l’entrada.
La casa disposa d’un porxo a l’entrada.
d) Celebren la festa segons el rit… ortodox.
Celebren la festa segons el ritu ortodox.
e) És un individ… que és molt assid… en el treball.
És un individu que és molt assidu en el treball.
f) Mir… el sald… de la llibreta.
Miro el saldo de la llibreta.
11
D’acord amb la norma i les observacions, escriu el plural (-s, -os, ø) dels mots següents:
musclo … raig … complex … casc …
musclos raigs / rajos complexos cascs / cascos
focus … despatx … virus … gust …
focus despatxos virus gustos
superflu … filferro … mig … cas …
superflus filferros mitjos casos
residu … pedaç … tros …
residus pedaços trossos
12
Completa amb a/e les paraules següents i, al costat, escriu-hi un altre mot de la mateixa família
(més curt) que tingui tònica la vocal que hi falta. Per exemple: manual → mà.
peixater → peix frenada → fre besar → bes
bestiar → bèstia espantar → espant ratllar → ratlla
llampec → llamp empentar → empenta pesar → pes
ferrater → ferro banyador → bany passar → pas
13
Completa amb o/u les paraules següents i procedeix com en l’activitat anterior. Per exemple:
muntanya → munt.
dotzena → dotze calorós → calor enllumenat → llum
rigorós → rigor unglot → ungla dormilega → dorm
duresa → dur punxegut → punxa puntejat → punt
mocador → moc forner → forn plomall → ploma
14
D’acord amb les normes i els casos especials, copia les frases següents i completa-les amb a o
bé amb e:
a) L’avioneta ha at…rrat en un t…rreny enf…ngat.
L’avioneta ha aterrat en un terreny enfangat.
b) Vés al f…rrer que canviï les f…rradures a l’euga.
Vés al ferrer que canviï les ferradures a l’euga.
c) El gos d’atura m…nava el b…stiar cap a la portella del d…vant.
El gos d’atura menava el bestiar cap a la portella del davant.
d) V…ntava les brases amb un v…ntall per revifar el foc.
Ventava les brases amb un ventall per revifar el foc.
e) S’han aj…gut sota l’…rbreda amb un s…ntiment de m…l…nconia.
S’han ajagut sota l’arbreda amb un sentiment de melanconia.
f) L’…mbaixador féu una m…ravellosa recepció a l’…mbaixada.
©

L’ambaixador féu una meravellosa recepció a l’ambaixada.
g) Tr…urà foc pels queixals si s’ass…benta que s’ha av…riat la màquina.
Traurà foc pels queixals si s’assabenta que s’ha avariat la màquina.
h) Els nuvis estan respl…ndents d’alegria; demà contr…uran matrimoni.
Els nuvis estan resplendents d’alegria; demà contrauran matrimoni.
i) L’ass…ssinat s…mblava obra d’un mateix ass…ssí.
L’assassinat semblava obra d’un mateix assassí.
j) Com que és una …valuació av…ntatjosa, li ren…ixeran les il·lusions.
Com que és una avaluació avantatjosa, li renaixeran les il·lusions.
15
Copia les frases següents i completa els mots de les frases següents amb o/u. Després, cerca’n
el mot primitiu i agrupa’ls en columna segons siguin:
Mot primitiu Derivats populars Pseudoderivats
a) cloure cloenda exclusió, exclusiva, oclusiu
b) doble doblar duplicar
c) jove jovent juvenil
d) sorgir ressorgir insurgents, insurgència
e) nodrir nodriment nutrició
f) pols polsera pulsació, pulsió
g) boca bocassa bucal
h) pols espolsar, polseguera expulsió, expulsar
i) fondre foneria fusió
j) córrer discorregut recurrent
a) Adreçà paraules d’agraïment en la cl…enda de l’acte. / L’assemblea votà l’excl…sió d’alguns
membres. / Té l’excl…siva de la retransmissió del partit. /És
un so consonàntic ocl…siu.
Adreçà paraules d’agraïment en la cloenda de l’acte. / L’assemblea votà l’exclusió d’alguns membres. / Té
l’exclusiva de la retransmissió del partit. / És un so consonàntic oclusiu.
b) Volen d…plicar els beneficis. / Van d…blar el personal de l’oficina.
Volen duplicar els beneficis. / Van doblar el personal de l’oficina.
c) És una botiga de roba j…venil. / El j…vent d’avui no és com el d’abans.
És una botiga de roba juvenil. / El jovent d’avui no és com el d’abans.
d) L’Au Fènix va ress…rgir de les pròpies cendres. / Els ins…rgents volien enderrocar el govern, però
la ins…rgència fracassà.
L’Au Fènix va ressorgir de les pròpies cendres. / Els insurgents volien enderrocar el govern, però la insurgència
fracassà.
e) La llet materna és ideal per al n…driment dels nadons. / La n…trició dels habitants del país és
escassa.
La llet materna és ideal per al nodriment dels nadons. / La nutrició dels habitants del país és escassa.
f) Tenia setanta p…lsacions per minut. / Duia una p…lsera d’or. / És una p…lsió que li ve de dins.
Tenia setanta pulsacions per minut. / Duia una polsera d’or. / És una pulsió que li ve de dins.
g) Aquest menjar deixa b…cassa. / L’aire no troba obstrucció en la cavitat b…cal.
Aquest menjar deixa bocassa. / L’aire no troba obstrucció en la cavitat bucal.
©

h) Va esp…lsar les catifes al terrat. / El va amenaçar amb l’exp…lsió, però no el va exp…lsar. / La
notícia aixecà molta p…lseguera.
Va espolsar les catifes al terrat. / El va amenaçar amb l’expulsió, però no el va expulsar. / La notícia aixecà
molta polseguera.
i) Investiguen la f…sió nuclear. / A la f…neria treballen els metalls pel procediment de fosa.
Investiguen la fusió nuclear. / A la foneria treballen els metalls pel procediment de fosa.
j) La manifestació ha disc…rregut amb ordre i sense incidents. / És un fenomen rec…rrent, que torna
de tant en tant.
La manifestació ha discorregut amb ordre i sense incidents. / És un fenomen recurrent, que torna de tant
en tant.
16
D’acord amb les normes i els casos especials, copia les frases següents i completa-les amb o o
bé amb u:
a) Pl…maren l’ocell i del pl…matge en feren pl…malls.
Plomaren l’ocell i del plomatge en feren plomalls.
b) En aquesta p…blació s’han tr…bat n…mbroses tr…balles arque…lògiques.
En aquesta població s’han trobat nombroses troballes arqueològiques.
c) Han c…mplert la promesa de fer el c…briment de la via fèrria.
Han complert la promesa de fer el cobriment de la via fèrria.
d) Tots conc…rregueren a la ballada. Hi hagué una gran conc…rrència.
Tots concorregueren a la ballada. Hi hagué una gran concurrència.
e) Vol assab…rir el iogurt end…lcit amb ed…lcorants.
Vol assaborir el iogurt endolcit amb edulcorants.
f) P…dríeu haver triat un tít…l millor per tit…lar aquesta novel·la.
Podríeu haver triat un títol millor per titular aquesta novel·la.
g) Juga amb les j…guines del germà petit. Sempre està enj…gassat. És un noi molt j…ganer, però
no li agrada fer j…guesques.
Juga amb les joguines del germà petit. Sempre està enjogassat. És un noi molt juganer, però no li agrada
fer juguesques.
h) Començà a pl…visquejar. De cop, pl…gué a bots i a barrals. Féu un dia molt pl…jós. L’endemà
encara queia un pl…gim molt fi.
Començà a plovisquejar. De cop, plogué a bots i a barrals. Féu un dia molt plujós. L’endemà encara queia
un plugim molt fi.
i) Nosaltres c…llirem les prunes de la pr…nera i vosaltres rec…lliu les de terra.
Nosaltres collirem les prunes de la prunera i vosaltres recolliu les de terra.
j) S…rtosament, hem s…rtit sans i estalvis: pensàvem que no ens en s…rtiríem, d’aquell t…rment.
Sortosament, hem sortit sans i estalvis: pensàvem que no ens en sortiríem, d’aquell turment.
©

Normativa bàsica de la llengua
Fonètica i ortografia
La síl·laba, el hiat i el diftong
1
Representa l’estructura sil·làbica d’aquests mots. Observa la presència de dígrafs (dues lletres
que representen un so consonàntic).
monstre nyap ullals paquiderm gruix ferms assaig
monstre: mons-tre / CVCC-CCV
nyap: nyap / CVC
ullals: u-llals / V-CVCC
paquiderm: pa-qui-derm / CV-CV-CVCC
gruix: gruix / CCVC
ferms: ferms / CVCCC
assaig: as-saig / V-CVC
2
Divideix les síl·labes de cada mot:
desaparèixer, carruatge, assídua, estrènyer, bacallaneria, benaurat, brúixola, innocentment, metzina,
revetlla, beuratge, despatxar, mitjana, anul·lar, escenari, cinquena, coincidir, cellajunt, sol·licitud, inhòspit,
reembossament, transalpí, aiguabarreig, malagraït, superabundar, inaccessible, emmotllatge.
des-a-pa-rèi-xer, car-ru-at-ge, as-sí-du-a, es-trè-nyer, ba-ca-lla-ne-ri-a, be-nau-rat, brúi-xo-la, in-nocent-ment,
met-zi-na, re-vet-lla, beu-rat-ge, des-pat-xar, mit-ja-na, a-nul-·lar, es-ce-na-ri, cin-que-na,
co-in-ci-dir, ce-lla-junt, sol-·li-ci-tud, in-hòs-pit, re-em-bos-sa-ment, trans-al-pí, ai-gua-bar-reig, mala-gra-ït,
su-per-a-bun-dar, in-ac-ces-si-ble, em-mot-llat-ge.
3
Copia el text següent deixant les mateixes ratlles però corregint els errors de separació de paraules
a fi de ratlla.
El famós detectiu estava a- El famós detectiu estava asssegut
d’esquena a mi. Teni- segut d’esquena a mi. Tea
un bastó de fusta massi- nia un bastó de fusta massisssa.
La virolla era de fe- sa. La virolla era de ferrro.
Amb una lupa va ex- ro. Amb una lupa va exaaminar
el bastó. Estava a- minar el bastó. Estava arrrepapat
al sofà, expe- repapat al sofà, expell·lint
rodonetes de fum lint rodonetes de fum
que s’enlairaven oscil· que s’enlairaven oscillant
cap al sostre. Jo l’ob- lant cap al sostre. Jo l’observava
amb curiositat. servava amb curiositat.
L’experiència li havia ensen- L’experiència li havia enseyat
que un despistat es de- nyat que un despistat es deiixava
el bastó en com- xava el bastó en compptes
de la targeta de vis- tes de la targeta de visiita
després d’esperar ta després d’esperar-
-se a casa d’algú durant u- se a casa d’algú durant
na hora. Com que la virol- una hora. Com que la virola
del bastó estava molt lla del bastó estava molt
desgastada, li costava d’ desgastada, li costava d’ima-
©

imaginar-se’l a les mans d’ ginar-se’l a les mans
un metge de ciutat. d’un metge de ciutat.
4
Digues si els grups sil·làbics destacats formen hiat, diftong o triftong:
a-e-rò-drom, io-ga, què-ieu, ai-re, re-a-li-tat, cre-ueu, cui-na, far-mà-ci-a, di-uen, pèr-du-a, ade-qüeu.
5
Llegeix en veu alta les paraules següents i digues si la i dels mots destacats en cursiva fa de
nucli o de marge sil·làbic. Després, separa’n les síl·labes amb un guionet.
a) una cruïlla perillosa – una cuina de gas
cru-ï-lla (nucli sil·làbic) – cui-na (marge sil·làbic)
b) duies el mòbil – conduïes de pressa
du-ies (marge sil·làbic) – con-du-ï-es (nucli sil·làbic)
c) queien sempre - traïen els amics
que-ien (marge sil·làbic) – tra-ï-en (nucli sil·làbic)
d) els proveïa d’aliments – veia el mar
pro-ve-ï-a (nucli sil·làbic) – ve-ia (marge sil·làbic)
e) la veïna amable – la beina dels pèsols
ve-ï-na (nucli sil·làbic) – bei-na (marge sil·làbic)
f) fruita del temps – fruïa del lleure
frui-ta (marge sil·làbic) – fru-ï-a (nucli sil·làbic)
6
Llegeix en veu alta les frases següents i digues si la u dels mots destacats en cursiva fa de nucli
o bé de marge sil·làbic. Després, separa’n les síl·labes amb un guionet.
a) horari diürn – arribarà diumenge
di-ürn (nucli sil·làbic) – diu-men-ge (marge sil·làbic)
b) el repeu de la columna – la peülla del porc
re-peu (marge sil·làbic) – pe-ü-lla (nucli sil·làbic)
c) mira de reüll – és reu de traïció
re-üll (nucli sil·làbic) – reu (marge sil·làbic)
7
Separa les síl·labes de les paraules següents i fes-ne dos grups segons que continguin un diftong
creixent o un diftong decreixent:
quatre, iogurt, boira, guarir, esplai, preuada, lleure, freqüent, suau, hiena, feina, xemeneia, ploure,
contigua, riure, iaia, truita, quota, palau, llengües.
qua-tre, io-gurt, boi-ra, gua-rir, es-plai, pre-ua-da, lleu-re, fre-qüent, su-au, hie-na, fei-na, xe-me-ne-ia,
plou-re, con-ti-gua, riu-re, ia-ia, trui-ta, quo-ta, pa-lau, llen-gües
©
hiat diftong triftong
a-e-rò-drom, re-a-li-tat, io-ga, ai-re, cui-na, di-uen, què-ieu, cre-ueu, a-deqüeu
far-mà-ci-a, pèr-du-a,
Diftong creixent Diftong decreixent
boi-ra, es-plai, lleu-re, su-au, fei-na, plou-re, qua-tre, io-gurt, gua-rir, pre-ua-da, fre-qüent,
riu-re, trui-ta, pa-lau hie-na, xe-me-ne-ia, con-ti-gua, ia-ia, quo-ta,
llen-gües

8
D’acord amb les normes i les observacions anteriors, separa les síl·labes de les paraules següents
i fes-ne dos grups segons si la i o la u fan de nucli sil·làbic o de marge sil·làbic:
riera, aigüera, boia, pèrdua, coure, sessió, usuari, guaitar, coiot, consciència, quasi, cua, tèbia, baia,
peüc, aire, aïllar, suar, creuen, il·lusió, ioga.
ri-e-ra, ai-güe-ra, bo-ia, pèr-du-a, cou-re, ses-si-ó, u-su-a-ri, guai-tar, co-iot, cons-ci-èn-ci-a, qua-si,
cu-a, tè-bi-a, ba-ia, pe-üc, ai-re, a-ï-llar, su-ar, cre-uen, il-·lu-si-ó, io-ga.
9
Nucli sil·làbic Marge sil·làbic
ri-e-ra, pèr-du-a, ses-si-ó, u-su-a-ri, ai-güe-ra, bo-ia, cou-re, guai-tar, co-iot, qua-si,
cons-ci-èn-ci-a, cu-a, tè-bi-a, pe-üc, a-ï-llar, ba-ia, ai-re, cre-uen, io-ga
su-ar, il-·lu-si-ó
La normativa estableix que no hi ha diftong quan les vocals i i u van entre consonant i vocal.
Separa convenientment, amb un guionet, les síl·labes dels mots següents.
a) Dues línies aèries europees.
b) La Clàudia estudia Història i en Màrius, Ciències.
c) Darrerament, l’empresa tenia pèrdues contínues.
d) La ràdio col·labora en la campanya publicitària a favor d’Etiòpia.
e) Tingues en compte la vàlua extraordinària d’aquesta estàtua.
Du-es lí-ni-es a-èri-es eu-ro-pe-es.
La Clàu-di-a es-tu-di-a His-tò-ri-a i en Mà-rius, Ci-èn-ci-es.
Dar-re-ra-ment, l’em-pre-sa te-ni-a pèr-du-es con-ti-nu-es.
La rà-di-o col-·la-bo-ra en la cam-pa-nya pu-bli-ci-tà-ri-a a fa-vor d’E-ti-ò-pi-a.
Tin-gues en comp-te la và-lu-a extra-or-di-nà-ri-a d’a-ques-ta es-tà-tu-a.
10
Explica les diferències gràfiques i de distribució sil·làbica entre cuota i quota, i entre adequar
i evacuar.
Cuota: cu-o-ta. La u situada entre consonant i vocal es considera nucli sil·làbic i per tant el contacte amb
la vocal que segueix es resol en hiat.
Quota: quo-ta. La u[w] precedida de q i seguida de vocal forma un diftong creixent.
Adequar: a-de-quar. La u[w] precedida de q i seguida de vocal forma un diftong creixent.
Evacuar: e-va-cu-ar. La u situada entre consonant i vocal es considera nucli sil·làbic i per tant el contacte
amb la vocal que segueix es resol en hiat.
©

Normativa bàsica de la llengua
Fonètica i ortografia
L’accent gràfic i la dièresi
1
Classifica els mots de les frases següents en monosíl·labs (tònics i àtons) i polisíl·labs (aguts,
plans i esdrúixols).
a) Els ibers es refugiaven en uns poblats que construïren als cims dels turons.
b) De la medul·la òssia se’n diu el moll de l’os i de les pupil·les dels ulls en diem ninetes.
c) Son pare va treballar des que tenia catorze anys amb màquines tèxtils.
2
Monosíl·labs Polisíl·labs
Tònics Àtons Aguts Plans Esdrúixols
cims Els, es, en, uns, ibers, poblats, refugiaven,
que, als, dels turons construïren
diu, moll, os, ulls De, la, se, ’n, el, de, diem medul·la, pupil·les, òssia
l’, i, de, les, dels, en ninetes
va, des, anys Son, que, amb treballar, pare, tenia, catorze, màquines
tèxtils
Desplaça l’accent prosòdic dels mots següents de manera que en resultin uns altres i acompanya’ls
d’un context. Per exemple: pati de l’escola / patí de rodes.
record, consol, angles, avis, secretaria, perdo, conte.
Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu.
Record: Record de viatge. / Rècord del món de velocitat.
Consol: Donar consol. / Cònsol de França.
Angles: Problema d’angles. / Llibre d’anglès.
Avis: Casa dels avis. / Deixa un avís.
Secretaria: Treballa a secretaria. / Treballa de secretària.
Perdo: Perdo la paciència. / No té perdó.
Conte: Conte infantil. / Conté objecte fràgil.
3
Desplaça l’accent prosòdic de les formes verbals de manera que en resultin unes altres i indica’n
els temps verbals. Per exemple: beure (infinitiu) / beuré (futur).
moure, veieu, obris, menjarem, parlareu, cantes, fugi.
Moure: (infinitiu) / mouré (futur).
Veieu: (present d’indicatiu) / vèieu (imperfet d’indicatiu).
Obris: (present de subjuntiu) / obrís (imperfet de subjuntiu).
Menjarem: (futur) / menjàrem (perfet d’indicatiu).
Parlareu: (futur) / parlàreu (perfet d’indicatiu).
Cantes: (present) / cantés (imperfet de subjuntiu).
Fugi: (present de subjuntiu) / fugí (perfet de subjuntiu).
©

4
Converteix els mots esdrúixols següents en paraules planes i agudes, i acompanya-les d’un
context. Per exemple: fàbrica tèxtil / fabrica teixits / fabricà xandalls.
ànima, càrrega, contínues, còpia, íntegra, màquina, òpera.
Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu.
Ànima: Ànima en pena. / Anima els nois. / Animà la festa.
Càrrega: Càrrega pesada. / Carrega el carro. / Carregà amb la culpa.
Contínues: Baralles contínues. / Si vols, continues. / Li va dir que continués.
Còpia: Fes-te’n una còpia. / Copia la recepta. / Copià durant l’examen.
Íntegra: És molt íntegra. / Integra molts ingredients. / S’integrà de seguida al grup.
Màquina: Màquina de pastar. / Maquina alguna malifeta. / Ell maquinà el robatori.
Òpera: Canta òpera. / El cirurgià l’opera. / L’operà de cataractes.
5
Divideix les paraules següents en síl·labes, subratlla’n la tònica i accentua-les quan calgui, d’acord
amb les normes de l’accent gràfic.
examen diari cançó historia
e-xa-men di-a-ri can-çó his-tò-ri-a
burges convencer examens diaria
bur-gès con-vèn-cer e-xà-mens di-à-ri-a
cançons perdia burgesia tanquin
can-çons per-di-a bur-ge-si-a tan-quin
tauro escas debil erroni
tau-ró es-càs dè-bil er-ro-ni
trauran freqüencia taurons escassos
trau-ran fre-qüèn-ci-a tau-rons es-cas-sos
feble erronia recorrer esclau
fe-ble er-rò-ni-a re-cór-rer es-clau
6
Justifica la presència o l’absència d’accent gràfic en aquestes paraules: cantareu, cantaria,
cantaran, Ramon, corríeu, ambigua, Pasqües, pràcticament, paciència.
Cantareu: És aguda i acaba en vocal, i s’hauria d’accentuar, però com que la -u forma part d’un diftong
decreixent, no s’accentua.
Cantaria: És plana i acaba en vocal, i per tant no s’accentua.
Cantaran: És aguda i no acaba ni en vocal ni en vocal + s, ni en -en o -in, i per tant no s’accentua.
Ramon: És aguda i no acaba ni en vocal ni en vocal + s, ni en -en o -in, i per tant no s’accentua.
Corríeu: És plana i acaba amb una -u que forma part d’un diftong decreixent, i per tant s’accentua.
Ambigua: És plana i acaba en vocal, i per tant no s’accentua.
Pasqües: És plana i acaba en vocal + s, i per tant no s’accentua.
Pràcticament: La forma femenina de l’adjectiu del qual deriva (pràctica) duu accent, i aquest es manté.
Paciència: És esdrúixola, i per tant s’accentua.
7
Accentua quan calgui les paraules de les frases següents, d’acord amb les normes i les observacions
anteriors:
a) En Marius no compren prou be per que els propietaris compren tants retols si no els faran servir
tots.
En Màrius no comprèn prou bé per què els propietaris compren tants rètols si no els faran servir tots.
b) Tot i que perde el partit, rebe forts aplaudiments d’admiracio.
Tot i que perdé el partit, rebé forts aplaudiments d’admiració.
c) Apren frances i angles en una academia d’idiomes.
Aprèn francès i anglès en una acadèmia d’idiomes.
©

d) Si fossiu mes considerats apagarieu el telefon mobil.
Si fóssiu més considerats apagaríeu el telèfon mòbil.
e) El mossen demanara un prestec per restaurar l’esglesia, que s’ha malmes molt a causa dels ultims
aiguats.
El mossèn demanarà un préstec per restaurar l’església, que s’ha malmès molt a causa dels últims aiguats.
8
Utilitza els parells de mots següents en una frase que doni a entendre el seu significat. Per
exemple: mà /ma: Dóna la mà a ma germana.
és / es ós /os pèl / pel què / que sí /si
dóna, dónes / dona, dones
són /son té / te ús / us vés / ves sòl / sol
véns, vénen / vens, venen
Activitat oberta. Exemple de resposta orientatiu.
és / es: Es pensa que és bona persona.
ós /os: Van trobar un os d’ós polar.
pèl / pel: El va agafar pel pèl.
què / que: Què vols que faci primer.
sí /si: Si em dius que sí, vindré.
dóna, dónes / dona, dones: Si ell en dóna a la seva dona, tu en dónes a les altes dones.
són /son: Això són símptomes de la son que té.
té / te: Té, agafa aquestes bossetes de te.
ús / us: Us vaig avisar que no en féssiu un mal ús.
vés / ves: Ves que no t’ho hagi de repetir: vés a dormir de seguida.
sòl / sol: Va venir tot sol a analitzar aquell tipus de sòl argilós.
véns, vénen / vens, venen: Si véns aviat ells et venen qualsevol ganga; però si vénen tard els la vens tu a
ells.
8
Copia les frases següents i escriu l’accent diacrític on calgui:
a) L’Ajuntament vol apujar els impostos que graven els bens immobles.
L’Ajuntament vol apujar els impostos que graven els béns immobles.
b) Si vens a la muntanya per veure com els bens pasturen pels prats, emporta’t unes botes que siguin
molt bones.
Si véns a la muntanya per veure com els bens pasturen pels prats, emporta’t unes botes que siguin molt
bones.
c) El net i la neta venen a veure els avis. Van ben nets i polits.
El nét i la néta vénen a veure els avis. Van ben nets i polits.
d) El rei feu donar en feu tota aquesta comarca al comte de Mataplana.
El rei féu donar en feu tota aquesta comarca al comte de Mataplana.
e) –Que fora millor, celebrar la festa a fora o a dins?
–No se com se celebraria mes be.
–Què fóra millor, celebrar la festa a fora o a dins?
–No sé com se celebraria més bé.
f) –Qui es?
–Soc jo, en Raül; ja son les dotze i es veu que dorm com un soc.
–Qui és?
–Sóc jo, en Raül; ja són les dotze i es veu que dorm com un soc.
g) Com vols el cafè, molt o en gra? O potser t’estimes mes te?
Com vols el cafè, mòlt o en gra? O potser t’estimes més te?
©

h) T’agrada la melmelada de mores? Si dius que si te’n dona un pot.
T’agrada la melmelada de móres? Si dius que sí te’n dóna un pot.
i) Us haig de dir que feu un bon us de les vostres capacitats.
Us haig de dir que feu un bon ús de les vostres capacitats.
10
Escriu la dièresi només quan calgui:
frequent / esquerra esguerrar / unguent
freqüent / esquerra esguerrar / ungüent
pinguí / enguixar actui / conduir
pingüí / enguixar actuï / conduir
terraqui / requisit llengua / llengueta
terraqüi / requisit llengua / llengüeta
aillar / aigua lluint / lluit, lluida
aïllar / aigua lluint / lluït, lluïda
coissor / coincidir estudii / antiinfecciós
coïssor / coincidir estudiï / antiinfecciós
reull / reunir atapeit / atapeirà
reüll / reunir atapeït / atapeirà
11
Escriu accent o dièresi:
pais / paisos agraim / agraiem
país / països agraïm / agraíem
obeissin / obeissim possei / posseiu
obeïssin / obeíssim posseí / posseïu
veina / vei construia / construieu
veïna / veí construïa / construíeu
destruis / destruissis produirem / produiren
destruís / destruïssis produírem / produïren
12
Copia les paraules següents i escriu la dièresi quan calgui:
a) Cruilla perillosa de carrers.
Cruïlla perillosa de carrers.
b) Medicament contraindicat.
Medicament contraindicat.
c) Reunir tot el veinat.
Reunir tot el veïnat.
d) S’ha produit fortuitament.
S’ha produït fortuïtament.
e) M’amoina tant d’egoisme.
M’amoïna tant d’egoisme.
f) Paisos reunificats.
Països reunificats.
g) Suicidi increible.
Suïcidi increïble.
h) La continuitat del circuit.
La continuïtat del circuit.
i) Pujar al pòdium.
Pujar al pòdium.
j) Incendi esfereidor.
©

Incendi esfereïdor.
k) Societat preindustrial.
Societat preindustrial.
l) Maleit traidor.
Maleït traïdor.
m) Aillament acústic.
Aïllament acústic.
n) Globus terraqui.
Globus terraqüi.
o) Expressar-se amb espontaneitat.
Expressar-se amb espontaneïtat.
p) Agraiment sincer.
Agraïment sincer.
q) Delinquent reincident.
Delinqüent reincident.
r) Duia pressa quan conduia.
Duia pressa quan conduïa.
s) L’altruista estima el proisme.
L’altruista estima el proïsme.
©

Normativa bàsica de la llengua
Fonètica i ortografia
L’apòstrof, la contracció i el guionet
1
Llegeix les seqüències següents fixant-te en la redistribució sil·làbica de la transcripció fonètica.
Determina si el resultat del contacte vocàlic és un hiat, una sinalefa o una elisió.
ORTOGRAFIA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA CONTACTE VOCÀLIC
1 racó íntim [rəkointim] hiat
2 sento olor [sentulo] elisió
3 que el veus? [kəlβɛws] elisió
4 estadi olímpic [əstaδiwlimpik] sinalefa
5 ve amb mi [bemmi] elisió
6 fer el bé [felβe] elisió
7 no passi ànsia [nopasiansiə] hiat
8 adquirir el costum [ətkiɾilkustum] elisió
9 el bo i millor [əlβojmiʎo] sinalefa
2
Marca les sinalefes que es produeixen en les seqüències següents i després indica quantes
síl·labes en resulten. Per exemple: no hi.ha temps = 3 síl·labes
no hi aneu febrer i març
no hi.aneu = 3 síl·labes febrer.i març = 3 síl·labes
ho intentaré hi anirem tu i jo
ho.intentaré = 4 síl·labes hi.anirem tu.i jo = 5 síl·labes
hi ha un gos que hi és?
hi.ha.un gos = 2 síl·labes que hi.és? = 2 síl·labes
i aquí igual aneu entrant
i.aquí.igual = 3 síl·labes aneu entrant = 4 síl·labes
no ho veig cosir un botó
no.ho veig = 2 síl·labes cosir.un botó = 4 síl·labes
qui ho diu? ahir us vaig veure
qui.ho diu? = 2 síl·labes ahir.us vaig veure = 5 síl·labes
3
Marca les elisions que es produeixen en les seqüències següents i després indica quantes síl·labes
en resulten. Per exemple: una illa = 3 síl·labes
camí estret jardí antic
camí estret = 3 síl·labes jardí antic = 3 síl·labes
mà esquerra una altra empenta
mà esquerra = 3 síl·labes una altra empenta = 5 síl·labes
fer el bé vine amb mi
fer el bé = 2 síl·labes vine amb mi = 3 síl·labes
a mi em sembla bé matar el cuc
a mi em sembla bé = 5 síl·labes matar el cuc = 3 síl·labes
sabó especial quinze anys
sabó especial = 4 síl·labes quinze anys = 2 síl·labes
Què em dèieu? córrer amb cada una
Què em dèieu? = 3 síl·labes córrer amb cada una = 5 síl·labes
©

4
Escriu apostrofats, només quan calgui, els articles i la preposició de que hi ha entre parèntesis
a les frases següents:
a) Em fa mal (la) ungla (de) un peu.
Em fa mal l’ungla d’un peu.
b) Estudia a (la) universitat austríaca (de) Innsbruck.
Estudia a la universitat austríaca d’Innsbruck.
c) Se’n tornen a (la) Àfrica el mes (de) abril.
Se’n tornen a l’Àfrica el mes d’abril.
d) (el) Ignasi i (la) Isabel surten junts.
L’Ignasi i la Isabel surten junts.
e) (la) ema i (la) ena són consonants nasals.
La ema i la ena són consonants nasals.
f) És (el) edifici de (el) organisme de (la) UNESCO.
És l’edifici de l’organisme de la UNESCO.
g) (el) IPC ha baixat dues dècimes, però (el) IVA s’ha apujat.
L’IPC ha baixat dues dècimes, però l’IVA s’ha apujat.
h) (el) any vinent jugarà a (la) NBA.
L’any vinent jugarà a l’NBA.
i) Practica (el) ioga i (el) esport (de) aventura.
Practica el ioga i l’esport d’aventura.
j) (la) una és (de) en Tomàs i (la) altra és de (el) Isidre.
L’una és d’en Tomàs i l’altra és de l’Isidre.
k) És (la) una; encara és (de) hora.
És la una; encara és d’hora.
l) (la) humitat de (el) aire de (la) illa és elevada.
La humitat de l’aire de l’illa és elevada.
5
Torna a escriure les combinacions següents canviant el passat perifràstic pel passat simple. Per
exemple: en vau afegir → n’afegíreu.
em vas ajudar → m’ajudares el vau utilitzar → l’utilitzàreu
et vas incomodar → t’incomodares la vau utilitzar → la utilitzàreu
es va engreixar → s’engreixà el van infectar → l’infectaren
el vam interrompre → l’interrompérem la van infectar → la infectaren
la vam adormir → l’adormírem en va aprendre → n’aprengué
6
Torna a escriure les frases següents transformant-les en ordres o exhortacions. Per exemple:
Cal que s’aturi aquí. → Aturi’s aquí.
Cal que l’observis bé → Observa’l bé.
Cal que els torni els diners. → Torni’ls els diners.
Cal que s’agafi fort. → Agafi’s fort.
Cal que ens ajudis. → Ajuda’ns.
Cal que el porti al metge. → Porti’l al metge.
Cal que t’aprimis una mica. → Aprima’t una mica.
Cal que m’animis més. → Anima’m més.
7
Escriu, d’acord amb les normes, les combinacions de pronoms següents:
a) (Se) (em) posa malament. / (Se) (em) ha posat malament.
Se’m posa malament. / Se m’ha posat malament.
©

) (Se) (en) va adonar. / (Se) (en) hauria adonat.
Se’n va adonar. / Se n’hauria adonat.
c) (Se) (et) va fer llarg. / (Se) (et) ha fet difícil.
Se’t va fer llarg. / Se t’ha fet difícil.
d) (Te) (el) has menjat tot. / Menja (te) (el) tot.
Te l’has menjat tot. / Menja-te’l tot.
e) (Me) (els) tornes? / Au, vinga, torna (me) (els)!
Me’ls tornes? / Au, vinga, torna-me’ls!
f) (Me) (en) aniré. / (Me) (en) haig d’anar.
Me n’aniré. / Me n’haig d’anar.
g) No (se) (ens) té en compte. / (Se) (us) ha tingut en compte.
No se’ns té en compte. / Se us ha tingut en compte.
h) Demà (els) (hi) enviaré. / (La) (hi) enviaré.
Demà els hi enviaré. / L’hi enviaré.
8
Apostrofa o contreu, si cal d’acord amb les normes, els mots que hi ha entre parèntesis en les
frases següents:
a) Viu (a) (el) cinquè pis. / Vivia (a) (el) àtic. / Truca (a) (en) Marc. / Dóna-ho (a) (els) nois.
Viu al cinquè pis. / Vivia a l’àtic. / Truca a en Marc. / Dóna-ho als nois.
b) Cauen (de) (el) arbre. / Treu-lo (de) (el) mig. / Això és (de) (en) Ramon. / És un exercici (de)
(els) més fàcils. / Et trucaré (des) (de) (el) mòbil. / És un periodista (de) El Punt.
Cauen de l’arbre. / Treu-lo del mig. / Això és d’en Ramon. / És un exercici dels més fàcils. / Et trucaré des
del mòbil. / És un periodista d’El Punt.
c) (Per) (el) abril cada gota en val mil, (per) (el) maig cada dia un raig. / Tornarem (per) (els) volts
(de) (el) migdia.
Per l’abril cada gota en val mil, pel maig cada dia un raig. / Tornarem pels volts del migdia.
d) És un rellotge (per) (a) (el) Ernest. / Són proves (per) (a) (el) judici. / Són uns jocs (per) (a) (els)
nens.
És un rellotge per a l’Ernest. / Són proves per al judici. / Són uns jocs per als nens.
e) Vés a (ca) (el) ferrer / El trobaràs a (ca) (en) Pep. / És la masia de (ca) (en) Arús. / Soparem a
(ca) (els) oncles.
Vés a cal ferrer / El trobaràs a can Pep. / És la masia de ca n’Arús. / Soparem a cals oncles.
9
Completa les frases següents amb la combinació d’una preposició (a, de, per, per a) i l’article
definit (el, la, els, les), segons correspongui.
a) En Raül s’ha fet mal a l’ungla del peu mentre corria pel bosc.
b) Han escrit una carta al representant dels veïns i a l’administrador de finques.
c) Us duia això de part de la Irene i de l’Agnès.
d) És un oli que no és apte per al consum; només es comercialitza per a la indústria.
10
Ajunta, amb guionet o sense, els compostos de les frases següents:
a) El xaloc bufa del sud est. g) M’han fet malbé el para xocs.
El xaloc bufa del sud-est. M’han fet malbé el para-xocs.
b) Va ser vice president del club. h) El cobre llit és a la tintoreria.
Va ser vicepresident del club. El cobrellit és a la tintoreria.
c) Actua com un poca solta. i) Vigila, que és un busca raons!
Actua com un poca-solta. Vigila, que és un busca-raons!
d) Va xano xano rambla avall. j) És una càmera sub aquàtica.
Va xano-xano rambla avall. És una càmera subaquàtica.
©

e) És una benzinera d’auto servei. k) Esclatà la crisi socio econòmica.
És una benzinera d’autoservei. Esclatà la crisi socioeconòmica.
f) És una religió judeo cristiana. l) Demà passat? Era abans d’ahir!
És una religió judeocristiana. Demà passat? Era abans-d’ahir!
11
Procedeix com en l’activitat anterior.
a) Se celebra un cimera hispano americana.
b) Va arrencar l’arbre de soca rel.
c) Quina poca formalitat que té! És un baliga balaga.
d) Estudia els fenòmens fisico químics de les molècules.
e) Ha mort l’ex president de la República.
f) És una base de l’exèrcit nord americà.
g) L’assemblea era un desori, un autèntic poti poti.
h) El govern ha fet públic l’avant projecte de llei.
i) Les negociacions no progressen; es troben en un cul de sac.
a) Se celebra un cimera hispanoamericana.
b) Va arrencar l’arbre de soca-rel.
c) Quina poca formalitat que té! És un baliga-balaga.
d) Estudia els fenòmens fisicoquímics de les molècules.
e) Ha mort l’expresident de la República.
f) És una base de l’exèrcit nord-americà.
g) L’assemblea era un desori, un autèntic poti-poti.
h) El govern ha fet públic l’avantprojecte de llei.
i) Les negociacions no progressen; es troben en un cul-de-sac.
12
Escriu amb lletres les xifres següents: 28, 45, 801, 12.825, 9.564.758.
28: vint-i-vuit.
45: quaranta-cinc.
801: vuit-cents u.
12.825: dotze mil vuit-cents vint-i-cinc.
9.564.758: nou milions cinc-cents seixanta-quatre mil set-cents cinquanta-vuit.
13
Escriu les combinacions de pronoms indicades darrere el verb:
a) Treu + et + el.
Treu-te’l.
b) Endreceu + us + la.
Endreceu-vos-la.
c) Descorda + el + hi.
Descorda-l’hi.
d) Escalfa + la + hi.
Escalfa-la-hi.
e) Requiseu + li + ho.
Requiseu-li-ho.
f) Organitza + els + la.
Organitza’ls-la.
g) Prohibeix + li + ho.
Prohibeix-li-ho.
h) Adoneu + us + en.
Adoneu-vos-en.
©

i) Fixem + ens + hi.
Fixem-nos-hi.
j) Pensa + et + hi.
Pensa-t’hi.
k) Vagi + se + en.
Vagi-se’n.
l) Prendre + us + ho.
Prendre-us-ho.
14
Escriu les combinacions de pronoms amb l’apòstrof o el guionet quan calgui en les frases següents:
a) (em + el) … han d’escurçar. / … portaran a casa. / Planxa… quan puguis.
Me l’han d’escurçar. / Me’l portaran a casa. / Planxa-me’l quan puguis.
b) (et + en) No … oblidis mai. / Vull que … recordis sempre. / Vés… ben lluny.
No te n’oblidis mai. / Vull que te’n recordis sempre. / Vés-te’n ben lluny.
c) (ens + els) … escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar… / Guarda… aquí fins demà.
Ens els escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar-nos-els / Guarda’ns-els aquí fins demà.
d) (us + ho) Després … explicaré tot. / Va vendre… a molt bon preu. / Emporteu… d’aquí.
Després us ho explicaré tot. / Va vendre-us-ho a molt bon preu. / Emporteu-vos-ho d’aquí.
e) (els + en) … he deixat un de nou. / No vaig pensar a donar … / Obre… una de ben fresca.
Els n’he deixat un de nou. / No vaig pensar a donar-los-en / Obre’ls-en una de ben fresca.
©

Normativa bàsica de la llengua
Fonètica i ortografia
Les consonants oclusives
1
Articula els sons oclusius destacats en les seqüències següents i classifica els mots que els contenen
atenent al punt d’articulació (bilabials, dentals i velars) i la sonoritat (sonor i sord).
a) pany de la porta / bany de mar
pany (bilabial sorda) de la porta / bany (bilabial sonora) de mar
b) fer un gol / menja col
fer un gol (velar sonora) / menja col (velar sorda)
c) davant teu / déu egipci
davant teu (dental sorda) / déu egipci (dental sonora)
d) esbart d’ocells / corda d’espart
esbart (bilabial sonora) d’ocells / corda d’espart (bilabial sorda)
e) roca de marga / roba de marca
roca de marga (velar sonora) / roba de marca (velar sorda)
f) no fa falta / seure a la falda
no fa falta (dental sorda) / seure a la falda (dental sonora)
2
Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents.
a) a[t][k]irir una a[d]dicció
adquirir una addicció
b) un ca[b]dill fre[t] i super[p]
un cabdill fred i superb
c) [k]uasi [k]uaranta [g]ineus
quasi quaranta guineus
d) la solitu[t] d’un alber[k] o[p]scur
la solitud d’un alberg obscur
e) ex[p]erimentar un can[b]i
experimentar un canvi
f) l’a[d]dició de la [k]uantitat d’un [k]ilo.
l’addició de la quantitat d’un quilo.
g) les [k]uotes dels socis del clu[p]
les quotes dels socis del club
h) animal d’una [k]uota llar[g]íssima
animal d’una cuota llarguíssima
i) [k]ina mala sor[t]! No hi sent; és sor[t]
quina mala sort! No hi sent; és sord
3
Llegeix les frases següents parant atenció a les consonants oclusives a fi de mot i transcriune
el so.
a) Si cal la terra, jo tinc adob.
adobar [b]; adob [p]
b) Fluïdesa és la característica del que és fluid.
fluïdesa [d]; fluid [t]
c) És amargant, d’un gust molt amarg. amargant [g]; amarg [k]
©

4
D’acord amb les normes, escriu el masculí corresponent de cadascun dels mots següents:
lloba, xopa, muda, neboda, aguda, feixuga, antiga, grega, esquerpa, superba, decrèpita, vàlida,
amarga, llarga, verda, deserta, pròdiga, pròfuga.
Llop, xop, mut, nebot, agut, feixuc, antic, grec, esquerp, superb, decrèpit, vàlid, amarg, llarg, verd, desert,
pròdig, pròfug.
5
Escriu el mot primitiu corresponent dels mots derivats següents:
a) Me n’he atipat. N’estic ben tip.
b) El fet de destorbar: ser un destorb.
c) Baixa serpentejant, com una serp.
d) Una praderia: un prat molt extens.
e) Un discurs absurd, ple d’absurditats.
f) Dissortadament té mala sort.
g) Sordeja, però no és sord del tot.
h) Molt càndid, d’una candidesa extrema.
i) El fet de renegar: dir un renec.
j) La ceguesa d’un cec.
k) Castigat amb un càstig molt sever.
l) Quin fangueig! Tot és ple de fang.
6
Cerca, en les excepcions de les normes, els mots que s’adiguin a aquests contextos i tot seguit
escriu-los.
a) un … de fans g) quin … que portes!
un club de fans quin tràfec que portes!
b) l’… per a les plantes h) un militar bon …
l’adob per a les plantes un militar bon estrateg
c) el vent càlid del … i) ecs, quin …!
el vent càlid del sud ecs, quin fàstic!
d) el … d’escapament j) un animal molt …
el tub d’escapament un animal molt feréstec
e) maneres d’un … k) li han donat un …
maneres d’un esnob li han donat un càrrec
f) el … fa demagògia l) agafa’l pel …
el demagog fa demagògia agafa’l pel mànec
7
A partir dels adjectius següents, forma els substantius acabats en -etud, -itud, -etat, -itat:
recte, nou, inquiet, profund, grat, breu, lent, segur, ple, apte, capaç, auster, acte.
Rectitud, novetat, inquietud, profunditat, gratitud, brevetat, lentitud, seguretat, plenitud, aptitud, capacitat,
austeritat, actitud.
8
D’acord amb els grups gràfics del quadre de més amunt, completa les expressions següents:
a) no a…metre cap du…te g) les proves d’un deli…te sa…nant
no admetre cap dubte les proves d’un delicte sagnant
b) au…ment del su…ministrament h) si…nar una obra amb …seudònim
augment del subministrament signar una obra amb pseudònim
c) a…ceptar la rece…ta i) a…dicte a una su…stància
acceptar la recepta addicte a una substància
d) triar l’o…ció ò…tima j) ca…ficar-se fent un mo…lle
triar l’opció òptima capficar-se fent un motlle
©

e) un fet ca…dal, principal k) a…duir arguments su…tils
un fet cabdal, principal adduir arguments subtils
f) els re…tes actuals l) fer una su…stitució un dissa…te
els reptes actuals fer una substitució un dissabte
9
Explica les diferències de significat entre aquests parells de mots homòfons: cup / cub; examinant
/ examinand; rec / reg; sumant /sumand.
cup: recipient on es trepitja el raïm.
cub: hexaedre les sis cares del qual són quadrats.
examinant: gerundi del verb examinar.
examinand: persona sotmesa a un examen.
rec: canal per on corre l’aigua per regar.
reg: acció de regar.
sumant: gerundi del verb sumar.
sumand: quantitat a sumar en fer una suma.
10
D’acord amb les explicacions anteriors, fes l’elocució acurada de les seqüències següents i, després,
posa entre parèntesis les consonants mudes o elidides.
a) molt fecund m) sucre dissolt
mol(t) fecun(d) sucre dissol(t)
b) carn de porc e) refresc de taronja
carn de porc refresc de taronja
c) record indeleble f) perdre el rumb
record indeleble perdre el rum(b)
d) fent comptes g) impost just
fen(t) com(p)tes impost just
i) port olímpic h) banc ple de fang
port olímpic ban(c) ple de fan(g)
j) amb molts ponts n) un lloc immund
am(b) mol(t)s pon(t)s un lloc immun(d)
k) temps de llamps o) arc de Sant Martí
tem(p)s de llam(p)s arc de San(t) Martí
l) malalt valent p) no han resolt res
malal(t) valen(t) no han resol(t) res
11
Copia les frases següents i corregeix-les afegint la lletra t on correspongui.
a) Afortunadamen continua ploven.
Afortunadament continua plovent.
b) Aprenien eficienmen tot jugan.
Aprenien eficientment tot jugant.
c) Porten mols dies carretejan cimen.
Porten molts dies carretejant ciment.
d) No està prou aten. Sembla absen.
No està prou atent. Sembla absent.
e) Ep, l’oli bullen està fumejan!
Ep, l’oli bullent està fumejat!
f) Constanmen li està agrain el favor.
Constantment li està agraint el favor.
©

12
Escriu tan o tant, quan o quant en aquestes frases.
a) … t’has comprat el mòbil? … t’ha costat el mòbil?
Quan t’has comprat el mòbil? Quant t’ha costat el mòbil?
b) No és … barat com sembla. No compris … impulsivament.
No és tan barat com sembla. No compris tan impulsivament.
c) Jo no puc anar … de pressa. No sabia que tu correguessis … .
Jo no puc anar tan de pressa. No sabia que tu correguessis tant.
d) No mengis … embotit, que … de greix no és bo.
No mengis tant embotit, que tant de greix no és bo.
e) … vinguis, en parlarem, eh? … temps fa que ets fora?
Quan vinguis, en parlarem, eh? Quant temps fa que ets fora?
f) S’hi dedica … que hi deixarà les celles. Treballa … com el qui més.
S’hi dedica tant que hi deixarà les celles. Treballa tant com el qui més.
13
En les frases següents, marca les sensibilitzacions dels sons oclusius amb el signe i els emmudiments,
entre parèntesis.
a) Ho continuaràs fent? j) Té cent anys i vint dies.
Ho continuaràs fen(t)? Té centanys i vin(t) dies.
b) Continuaràs fent-ho? k) Vaig amb ella o amb els altres?
Continuaràs fent-ho? Vaig ambella o ambels altres?
c) És sant Pere Màrtir. l) Ho va explicar amb tots els ets i uts.
És san(t) Pere Màrtir. Ho va explicar am(b) tots els ets i uts.
d) És sant Antoni del porquet. m) Vol pa sucat amb oli.
És santAntoni del porquet. Vol pa sucat amboli.
e) Ha trigat vint hores. n) El camí és ple de fang i tolls.
Ha trigat vinthores. El camí és ple de fangi tolls.
f) Hi havia vint sol·licituds. o) Al mocador hi ha taques de sang.
Hi havia vin(t) sol·licituds. Al mocador hi ha taques de san(g).
g) Està col·laborant amb l’associació. p) Tan sols té cinc anys.
Està col·laboran(t) amb l’associació. Tan sols té cinc-tot.
h) Els pots ajudar col·laborant-hi. q) Acabarà sabent-ho tot.
Els paots ajudar col·laborant-hi. Acabarà sabent-ho tot.
i) Hi ha cent persones. r) No tinc res a perdre.
Hi ha cen(t) persones. No tin(c) res a perdre.
14
D’acord amb la norma, subratlla les consonants que es pronuncien geminades de les frases següents
i després fes-ne l’elocució adequada.
a) Vol moblar-se la casa amb mobles de primera qualitat.
Vol moblar-se la casa amb mobles de primera qualitat.
b) Aquest poble s’ha poblat molt: ha doblat la població en un segle.
Aquest poble s’ha poblat molt: ha doblat la població en un segle.
c) Les regles tres i quatre del reglament no s’ajusten a la llei.
Les regles tres i quatre del reglament no s’ajusten a la llei.
d) Els deixebles diuen que el mestre era molt amable i molt noble.
Els deixebles diuen que el mestre era molt amable i molt noble.
e) Els meteoròlegs diuen que el temps s’arreglarà i entrarem en un període estable.
Els meteoròlegs diuen que el temps s’arreglarà i entrarem en un període estable.
f) Les persones amables sempre estan disposades a ajudar els altres.
©

Les persones amables sempre estan disposades a ajudar els altres.
g) Els trobadors componien cançons perquè fossin contades pels joglars davant els nobles.
Els trobadors componien cançons perquè fossin contades pels joglars davant els nobles.
h) El mecànic diu que és aconsellable de fer el reglatge del motor d’aques vehicle.
El mecànic diu que és aconsellable de fer el reglatge del motor d’aques vehicle.
15
Completa les oracions següents amb els parells de mots anteriors.
a) Que … que ho has fet! / Ja … el bon temps.
Que bé que ho has fet! / Ja ve el bon temps.
b) Cal embolicar la ferida amb una … . / Cal punxar la … per treure’n sang.
Cal embolicar la ferida amb una bena. / Cal punxar la vena per treure’n sang.
c) La núvia es cobria la cara amb un … . / Aquesta ovella fa un … molt ronc.
La núvia es cobria la cara amb un vel. / Aquesta ovella fa un bel molt ronc.
d) Va governar un … imperi. / És un teixit massa …; el vull més fi.
Va governar un vast imperi. / És un teixit massa bast; el vull més fi.
e) Si em fas la traveta, no hi … jugar. /Tira-hi els fideus quan arrenqui el … .
Si em fas la traveta, no hi vull jugar. / Tira-hi els fideus quan arrenqui el bull.
f) Li agrada … el vi amb la bóta. / No m’agrada …’l patir.
Li agrada beure el vi amb la bóta. / No m’agrada veure’l patir.
g) Al bagul no hi ha res; és … . /Al dorsal de la samarreta hi duia el número … .
Al bagul no hi ha res; és buit. /Al dorsal de la samarreta hi duia el número vuit.
h) Diumenge toca anar a … . / En saber la bona notícia, va … d’alegria.
Diumenge toca anar a votar. / En saber la bona notícia, va botar d’alegria.
16
Fixa’t en la lletra en què acaba el mot de l’encapçalament de cada sèrie i completa amb b o v.
a) estrep: estre…ada, estre…ar g) rep: re…ia, re…ent
estrebada, estrebar rebia, rebent
b) escriure: escri…ia, escri…ent h) haurà: ha…er, ha…ia
escrivia, escrivent haver, havia
c) superb: supèr…ia, super…iós i) sap: sa…ia, sa…ent
supèrbia, superbiós sabia, sabent
d) deure: de…ia, de…ent j) breu: bre…íssim, bre…etat
devia, devent brevíssim, brevetat
e) cap: ca…ia, ca…ent k) percep: perce…ia, perce…ent
cabia, cabent percebia, percebent
f) caliu: escali…ar, escali…ada l) ou: o…al, o…alat
escalivar, escalivada oval, ovalat
17
Escriu la conjugació de l’imperfet d’indicatiu dels verbs acabar, arribar i trobar.
Acabar: acabava, acabaves, acabava, acabàvem, acabàveu, acabaven.
Arribar: arribava, arribaves, arribava, arribàvem, arribàveu, arribaven.
Trobar: trobava, trobaves, trobava, trobàvem, trobàveu, trobaven.
18
Completa els mots de les frases següents amb v o b, segons es tracti de derivats o pseudoderivats.
a) És una persona freda, una mica cere…ral. Li agrada resoldre enigmes per esprémer el suc de la
seva cer…ellera.
És una persona freda, una mica cerebral. Li agrada resoldre enigmes per esprémer el suc de la seva cervellera.
©

) Esta…a amoïnat per la seva cal…esa; ha…ia pro…at molts remeis contra la cal…ície. Pro…ablement
es quedarà totalment cal… . Però vol fer més pro…atures.
Estava amoïnat per la seva calbesa; havia provat molts remeis contra la calvície. Probablement es quedarà
totalment calb. Però vol fer més provatures.
c) Els diners que de…em, apunta’ls a l’apartat del dè…it del compte corrent.
Els diners que devem, apunta’ls a l’apartat del dèbit del compte corrent.
d) El mo…iment ciutadà es va mo…ilitzar contra la guerra fent trucades als mò…ils.
El moviment ciutadà es va mobilitzar contra la guerra fent trucades als mòbils.
e) La ne…ulositat augmentarà. El dia serà ennu…lat, però amb nú…ols prims.
La nebulositat augmentarà. El dia serà ennuvolat, però amb núvols prims.
f) Es diu d’un cos que té una trajectòria cur…ilínia quan segueix una línia cor…a.
Es diu d’un cos que té una trajectòria curvilínia quan segueix una línia corba.
g) Davant de casa hi ha…ia un automò…il aparcat que no el mo…ien mai de lloc.
Davant de casa hi havia un automòbil aparcat que no el movien mai de lloc.
h) La feina d’un escri…ent actual és diferent de la que feia l’antic escri…a.
La feina d’un escrivent actual és diferent de la que feia l’antic escriba.
19
Cerca en les llistes anteriors la paraula que correspongui a cadascuna de les definicions següents
i escriu-la.
a) Estoig de la fulla d’una espasa. h) De formes airoses, àgils.
Beina. Esvelt.
b) Vaca que no passa d’un any. i) Vora del mar, d’un riu.
Vedella. Ribera.
c) Vapor o gas exhalat. j) Grup de vehicles de transport.
Baf. Comboi.
d) Remar. k) Població annexa.
Vogar. Raval.
e) Estricte, no gens indulgent. l) Arrel comestible.
Sever. Rave.
f) Líquid de dintre les plantes. m) irritar-se, enfuriar-se.
Saba. Arravatar-se.
g) Peça de metall per cordar. Sivella. n) Anar a topar fort amb alguna cosa. Envestir.
20
Completa les següents sèries de paraules de la mateixa família lèxica amb b o v.
a) …ena, em…enar, em…enat h) a…all, da…allar, da…allada
bena, embenar, embenat avall, davallar, davallada
b) ri…a, ri…era, ri…atge, ri…erenc i) can…i, can…iar, bescan…iar
riba, ribera, ribatge, riberenc canvi, canviar, bescanviar
c) …olcar, re…olcar, em…olcar j) ca…all, ca…aller, ca…alleria
bolcar, rebolcar, embolcar cavall, cavaller, cavalleria
d) tro…ar, tro…ador, tro…alla k) go…ern, go…ernar, go…ernador
trobar, trobador, troballa govern, governar, governador
e) aca…ar, aca…ament, aca…alles l) gra…ar, gra…at, gra…ació
acabar, acabament, acaballes gravar, gravat, gravació
f) …aró, …aronessa, …aronia m) en…estir, en…estida
baró, baronessa, baronia envestir, envestida
g) co…ard, co…ardia, aco…ardir-se n) a…orrir, a…orriment, a…orrició
covard, covardia, acovardir-se avorrir, avorriment, avorrició
©

21
Escriu quatre oracions combinant dos o més mots (o derivats d’aquests) de les llistes del quadre
de més amunt. Per exemple: En rebentar-se un dels pneumàtics, l’automòbil ha bolcat i ha caigut
costa avall.
Activitat oberta.
22
Relaciona les paraules de la columna de l’esquerra amb les definicions corresponents de la columna
de la dreta.
bellesa edat avançada
vellesa conjunt de qualitats
bis ordre de l’autoritat
vis del verb anar
ban caragol (tija cilíndrica)
van repetició
probable fer conèixer quelcom
provable rebutjar l’obediència
rebel·lar-se factible, creïble
revelar que pot ser provat
bellesa: conjunt de qualitats
vellesa: edat avançada
bis: repetició
vis: caragol (tija cilíndrica)
ban: ordre de l’autoritat
van: del verb anar
probable: factible, creïble
provable: que pot ser provat
rebel·lar-se: rebutjar l’obediència
revelar: fer conèixer quelcom
23
Completa amb b o v segons les normes estudiades:
com…usti…le am…ulant con…ocar
combustible ambulant convocar
desen…olupar …lindatge con…uls
desenvolupar blindatge convuls
es…rinar com…inar co…riment
esbrinar combinar cobriment
can…iar …lasfemar min…ar
canviar blasfemar minvar
…loqueig em…olicar dece…re
bloqueig embolicar decebre
©

Normativa bàsica de la llengua
Fonètica i ortografia
Les consonants fricatives i africades
1
Articula els sons fricatius destacats en les seqüències següents i classifica les paraules que els
contenen, atenent al punt d’articulació (fricatius alveolars i fricatius palatals) i la sonoritat (sonor
i sord):
a) nedar a la braça / carn a la brasa
nedar a la braça (fricativa alveolar sorda) / carn a la brasa (fricativa alveolar sonora)
b) xec en descobert / posa’t el gec de pell
xec en descobert (fricativa palatal sorda) / posa’t el gec de pell (fricativa palatal sonora)
c) bombeta fosa / enterrar en una fossa
bombeta fosa (fricativa alveolar sonora) / enterrar en una fossa (fricativa alveolar sorda)
d) vagi al carrer / baixi al carrer
vagi al carrer (fricativa palatal sonora) / baixi al carrer (fricativa palatal sorda)
e) passar una carta / pesar una carta
passar una carta (fricativa alveolar sorda) / pesar una carta (fricativa alveolar sonora)
f) no para de manxar / no para de menjar
no para de manxar (fricativa palatal sorda) / no para de menjar (fricativa palatal sonora)
g) plantà un salze / salsa de calçots
plantà un salze (fricativa alveolar sonora) / salsa de calçots (fricativa alveolar sorda)
h) llegiu un llibre / roba amb lleixiu
llegiu un llibre (fricativa palatal sonora) / roba amb lleixiu (fricativa palatal sorda)
2
Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents:
a) llen[s]a la [s]endra del bra[z]er
llença la cendra del braser
b) po[z]a’n dos tro[s]os [s]en[s]er[s]
posa’n dos trossos sencers
c) hi ha set[z]e [s]iris ence[z]os
hi ha setze ciris encesos
d) la ro[s]a del lla[s]et és la Ro[z]a
la rossa del llacet és la Rosa
e) no li té [ʒ]ens d’enve[ʒ]a
no li té gens d’enveja
f) el [ʒ]ersei del col·le[ʒ]i
el jersei del col·legi
g) el gui[ʃ] és al cala[ʃ]
el guix és al calaix
h) Agafa els pe[ʃ]os de la [ʃ]ar[ʃ]a
Agafa els peixos de la xarxa
3
Classifica els mots destacats segons el so de la essa: sonora [z] / sorda [s].
a) han caçat un porc senglar / s’han casat pel civil
b) una peça de ferro / el ferro pesa molt
c) una zona verda / quan la flauta sona…
©

d) una noia rosseta / una roseta vermella
e) un cel estelat / un animal en zel
f) l’àguila ja ha vist la presa / té molta pressa.
g) creixen salzes a la ribera / salses picants
4
Essa sonora [z] Essa sorda [s]
casat caçat
pesa peça
zona sona
roseta rosseta
zel cel
presa pressa
salzes salses
Completa els fragments següents amb la grafia correcta de la essa sonora.
a) distingir belle…a de velle…a j) plantar al…ines i sal…es
distingir bellesa de vellesa plantar alzines i salzes
b) omple el dipò…it de ben…ina k) al de…embre el vi…itarem
omple el dipòsit de benzina al desembre el visitarem
c) un tran…atlàntic enfon…at l) el mu…eu de l’esglé…ia
un transatlàntic enfonsat el museu de l’església
d) els dot…e signes del …odíac m) un esmor…ar molt sen…ill
els dotze signes del zodíac un esmorzar molt senzill
e) cal organit…ar el tràn…it n) fer l’anàli…i de la seva te…i
cal organitzar el trànsit fer l’anàlisi de la seva tesi
f) la col·li…ió provocà l’explo…ió o) la cri…i del na…isme
la col·lisió provocà l’explosió la crisi del nazisme
g) indemnit…ar-lo per le…ions p) els ga…os de la capa d’o…ó
indemnitzar-lo per lesions els gasos de la capa d’ozó
h) ca…os que cal re…oldre q) po…ar il·lu…ió en una co…a
casos que cal resoldre posar il·lusió en una cosa
i) els paï…os de l’À…ia central r) pe…ar monedes del bron…e
els països de l’Àsia central pesar monedes de bronze
5
Completa els fragments següents amb ss, s o c, d’acord amb les normes ortogràfiques de la
essa sorda.
a) una pòli…a d’a…eguran…es j) di…fre…es molt e…tranyes
una pòlissa d’assegurances disfresses molt estranyes
b) brin… de …afrà a l’arrò… k) ho per…ep com un contra…entit
brins de safrà a l’arròs ho percep com un contrasentit
c) un tro… o bo…í de can…alada l) va re…eguir tot l’auto…ervei
un tros o bocí de cansalada va resseguir tot l’autoservei
d) pa…a un dies a …arago…a m) la discu…ió del pre…upost
passa un dies a Saragossa la discussió del pressupost
e) di…oldre …ucre per endol…ir-les n) no fun…iona la impre…ora
dissoldre sucre per endolcir-les no funciona la impressora
©

f) ex…edir-se amb un a…a…inat o) no el tro…egis; el vull sen…er
excedir-se amb un assassinat no el trossegis; el vull sencer
g) esperan…es de convèn…e’ls p) turi…tes e…tranger… a Eivi…a
esperances de convènce’ls turistes estrangers a Eivissa
h) tot l’entre…òl re…ona ma…a q) re…orgir entre les …endres
tot l’entresòl ressona massa ressorgir entre les cendres
i) li van re…orgir les for…es r) el pre…entiment d’una nova erup…ió
li van ressorgir les forces el pressentiment d’una nova erupció
6
Forma els derivats dels verbs següents que acabin amb -gressió, -gressor / gressora; -missió,
-missor/missora; -pressió, -pressor/pressora i fes els canvis que calguin perquè resulti una expressió
ben formada:
a) agredir un infant
agressió a un infant / agressor d’un infant
b) comprimir les dades
compressió de les dades / compressor de dades
c) transmetre els senyals
transmissió de senyals / transmissor de senyals
d) imprimir un text
impressió d’un text / impressor de textos
e) transgredir la llei
transgressió de la llei / trangressor de la llei
f) oprimir els febles
opressió dels febles / opressor dels febles
g) emetre un missatge emissió d’un missatge / emissor d’un missatge
7
Amb els sufixos -issa /-dissa i -assa, forma un substantiu a partir d’aquestes paraules: palla,
trencar, cuir, córrer, pi(n), llonga(n), gallina, bellugar, mula, nodrir.
Pallissa, trencadissa, cuirassa, corredissa, pinassa, llonganissa, gallinassa, bellugadissa, mulassa, nodrissa.
8
Segons les normes, completa els fragments següents amb les lletres s, c o ç:
a) parla amb …ignes j) persona suspica…
parla amb signes persona suspicaç
b) el llac dels …ignes k) amanir l’en…iam
el llac dels cignes amanir l’enciam
c) …essió contínua l) cobrir de cal… viva
sessió contínua cobrir de calç viva
d) fer …essió dels béns m) raó convin…ent
fer cessió dels béns raó convincent
e) la fal… i el martell n) can…alada viada
la falç i el martell cansalada viada
f) un tro… d’escor…a o) petit com una pu…a
un tros d’escorça petit com una puça
g) l’aven… o progrés p) sot…obrar una nau
l’avenç o progrés sotsobrar una nau
h) un eri…ó de mar q) una veu que en…isa
un eriçó de mar una veu que encisa
i) pudor de …ofre r) caure per un …ingle
pudor de sofre caure per un cingle
©

9
Agrupa per famílies lèxiques les paraules següents i completa-les amb les lletres c o ç. Per
exemple: a) braç; b) bracet; c) bracejar.
a) balan…a, for…a, gla…, feli…, peda…, cal…es, convèn…er, auda…;
b) gla…ó, cal…otets, for…ut, peda…et, feli…itat, audà…ia, conven…ut, balan…í;
c) for…ejar, feli…itació, cal…otada, balan…ejar, gla…era, apeda…ar, auda…ment, conven…iment.
Famílies lèxiques:
a) balança; b) balancí; c) balancejar.
a) força; b) forçut; c) forcejar.
a) glaç; b) glaçó; c) glacera.
a) feliç; b) felicitat; c) felicitació.
a) pedaç; b) pedacet; c) apedaçar.
a) calces; b) calçotets; c) calçotada.
a) convèncer; b) convençut; c) convenciment.
a) audaç; b) audàcia; c) audaçment.
10
Amb el sufix -ança /-ença, escriu en singular i plural els derivats que corresponen als verbs o
els adjectius següents. Per exemple: confiança, confiances.
puixant, creure, complaure, doler, estar, malvoler, versemblant, defallir, lloar, venjar.
Puixant: puixança, puixances.
Creure: creença, creences.
Complaure: complaença, complaences.
Doler: dolença, dolences.
Estar: estança, estances.
Malvoler: malvolença, malvolences.
Versemblant: versemblança, versemblances.
Defallir: defallença, defallences.
Lloar: lloança, lloances.
venjar: venjança, venjances.
11
Classifica els mots destacats segons el so fricatiu palatal: sonor [ʒ] / sord [ʃ].
a) els revolts em maregen / molts mereixen aprovar
b) vehicle de cinc marxes / anotar als marges
c) un joc de cartes / el xoc de dos cossos
d) una finestra reixada / ha pescat una rajada
So fricatiu palatal sonor [ʒ] So fricatiu palatal sord [ʃ]
maregen mereixen
marges marxes
joc xoc
rajada reixada
12
D’acord amb les normes, completa les frases següents amb les lletres j o g:
a) A…uda’m a pen…ar el pi…ama. g) La vida de …esús a …erusalem.
Ajuda’m a penjar el pijama. La vida de Jesús a Jerusalem.
b) Són unes espon…es molt flon…es. h) Va a un col·le…i de …esuïtes.
Són unes esponges molt flonges. Va a un col·legi de jesuïtes.
©

c) Sorte…en una …oia d’ar…ent. i) El …ardí és ben …ebrat.
Sortegen una joia d’argent. El jardí és ben gebrat.
d) És el refu…i del fu…itiu. j) Afe…iu-ne a l’alber…ínia un ra…olí.
És el refugi del fugitiu. Afegiu-ne a l’albergínia un rajolí.
e) Es plante…en nous ob…ectius. k) …eia en un llit ma…estuós.
Es plantegen nous objectius. Jeia en un llit majestuós.
f) És el nou pro…ecte de l’en…inyer. l) Els …ueus anomenen Déu …ehovà.
És el nou projecte de l’enginyer. Els jueus anomenen Déu Jehovà.
13
D’acord amb les normes ortogràfiques, completa els fragments següents amb les lletres x
o ix:
a) un pam de gru… f) o ca…a o fa…a!
un pam de gruix o caixa o faixa!
b) gui… d’engui…ar g) el seny i la rau…a
guix d’enguixar el seny i la rauxa
c) porcs d’engre… h) el país de …au…a
porcs d’engreix el país de xauxa
d) …umar-se el dit i) amba…ada …inesa
xumar-se el dit ambaixada xinesa
e) …arrup de madu…a j) el que…al del seny
xarrup de maduixa el queixal del seny
14
Articula els sons africats destacats en les seqüències següents i classifica les paraules que els
contenen atenent al punt d’articulació (africats alveolars i africats palatals) i la sonoritat (sonor
i sord):
a) la mosca tse-tse / el dotzè classificat
la mosca tse-tse (africat alveolar sord) / el dotzè classificat (africat alveolar sonor)
b) encendre la metxa / el metge cirurgià
encendre la metxa (africat palatal sord) / el metge cirurgià (africat palatal sonor)
c) jocs d’atzar / el tsar de Rússia
jocs d’atzar (africat alveolar sonor) / el tsar de Rússia (africat alveolar sord)
d) metzina o verí / en forma de petxina
metzina o verí (africat palatal sonor) / en forma de petxina (africat palatal sord)
e) afectats pel tsunami / tocar la botzina
afectats pel tsunami (africat alveolar sord) / tocar la botzina (africat alveolar sonor)
f) mitjons de fil / clavetejat de tatxots
mitjons de fil (africat palatal sonor) / clavetejat de tatxots (africat palatal sord)
g) potser no és res / l’ofici de rellotger
potser no és res (africat alveolar sord) / l’ofici de rellotger (africat alveolar sonor)
15
Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents:
a) populari[ʣ]à el mot [ʦ]unami
popularitzà el mot tsunami
b) po[ʦ]er li feien la gui[ʣ]a
potser li feien la guitza
c) els materials sòli[ʦ] i els líqui[ʦ]
els materials sòlids i els líquids
d) desi[ʤ]a la mo[ʧ]illa i l’esto[ʧ]
desitja la motxilla i l’estoig
©

e) les del mi[ʧ] són més lle[ʤ]es
les del mig són més lletges
f) tenir un empa[ʧ] de forma[ʤ]e
tenir un empatx de formatge
16
D’acord amb les normes anteriors, completa les frases següents amb les lletres que corresponguin
als sons [ʒ] [ʤ] o [ʧ].
a) Aquesta font ra…a molt; fa un bon ra… .
Aquesta font raja molt; fa un bon raig.
b) Es pot dir una mi…a part o un mi… .
Es pot dir una mitja part o un mig.
c) Treu un cartu… de la cartu…era.
Treu un cartutx de la cartutxera.
d) No desi…is tant: el desi… no et deixa viure.
No desitgis tant: el desig no et deixa viure.
e) Vol bate…ar el nadó i vol celebrar el bate… .
Vol batejar el nadó i vol celebrar el bateig.
f) La posta de sol era ro…enca, d’un ro… daurat.
La posta de sol era rogenca, d’un roig daurat.
g) Era bo… i li agafaven atacs de bo…eria.
Era boig i li agafaven atacs de bogeria.
h) El va despa…ar quan sortia del despa… .
El va despatxar quan sortia del despatx.
i) Era molt lle… i la seva lle…or l’amoïnava molt.
Era molt lleig i la seva lletjor l’amoïnava molt.
17
Transcriu fonèticament les grafies destacades de les paraules següents segons que corresponguin
al so de xeix [ʃ] o al so ics [ks] o [gz].
xifra inexacta, examen complex, exercici exagerat, exhibir la rauxa, exhibició de boxa, inexpert a
la xarxa, exultar d’èxit, fixar el màxim, exhalar un flux
xifra inexacta: [ʃ] [gz]
examen complex: [gz] [ks]
exercici exagerat: [gz] [gz]
exhibir la rauxa: [gz] [ʃ]
exhibició de boxa: [gz] [ks]
inexpert a la xarxa: [ks] [ʃ] [ʃ]
exultar d’èxit: [gz] [gz]
fixar el màxim: [ks] [ks]
exhalar un flux: [gz] [ks]
18
Fes explícit el significat d’aquests parells de mots a través d’una frase:
excedir / accedir; excepció / accepció; excés / excés.
Activitat oberta.
19
Marca, en les seqüències següents, on es produeixen les sonoritzacions per contacte. Després
transcriu-ne els sons i fes-ne una pronúncia acurada.
a) roig intens / roig cirera
La sonorització es produeix a roig intens: [rɔʤintɛns]
b) tots simpàtics / tots amables
©

La sonorització es produeix a tots amables: [toʣəmab.bləs]
c) greix sobrant / greix animal
La sonorització es produeix a greix animal: [gɾeʒənimal]
d) esquetx ofensiu / esquetx teatral
La sonorització es produeix a esquetx ofensiu: [əskeʤufənsiu]
e) complex infantil / complex traumàtic
La sonorització es produeix a complex infantil: [kumplɛgzinfəntil]
f) llençar les sobres / aturar les obres
La sonorització es produeix a aturar les obres: [ətuɾaləzɔbɾəs]
20
Els parells de seqüències següents són parònimes (només contrasten per la sonoritat de la
essa).
Fes-ne una pronúncia acurada i, després, explicita’n el significat amb una frase.
a) les ales / les sales
b) uns ous / uns sous
c) unes oques / unes soques
d) molts avis / molts savis
e) les eleccions / les seleccions
f) cas oposat / cas suposat
g) més alt /més sal
Activitat oberta.
©

Normativa bàsica de la llengua
Fonètica i ortografia
Les consonants nasals, laterals i ròtiques
1
Articula els sons nasals destacats a les seqüències següents i classifica les paraules que els
contenen, atenent al punt d’articulació: bilabial, alveolar, palatal, velar.
a) L’estadi era un clam. f) Treu la clau del pany.
b) Fes-li un reny per la malesa. g) La neu ja es fon.
c) És el clan de la màfia. h) No és un bolet sinó un fong.
d) Quin fangueig! Tot és ple de fang. i) Prop de l’estany hi ha un estanc.
e) Fan un pam d’ample. h) S’ha trencat el rem de la barca.
2
Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents.
a) co[m]tabilitat i[m]presci[n]dible d) és un [ɲ]icris; no res el to[m]ba
comptabilitat imprescindible és un nyicris; no res el tomba
b) co[m]fiar en el trio[m]f e) aquest a[ɲ] hi ha cra[ŋ]s de riu
confiar en el triomf aquest any hi ha crancs de riu
c) e[m]mig dels co[m]vidats f) qui[n] dri[ŋ] fa el cascavell!
enmig dels convidats quin dring fa el cascavell!
3
Bilabial [m] Alveolar [n] Palatal [ɲ] Velar [ŋ]
clam, pam, rem clan, fan, fon reny, pany, estany fang, fong, estanc
D’acord amb les normes anteriors (incloses les excepcions), completa els fragments següents
amb les lletres m, n o nn.
a) quedar i…mune h) ta…mateix ho farà p) una circu…ferència
quedar immune tanmateix ho farà una circumferència
b) una variada ga…ma i) un ca…vi i…ovador p) co…fluir dos rius
una variada gamma un canvi innovador confluir dos rius
c) s’alegrà gra…ment j) personatge i…fluent q) co…plir la promesa
s’alegrà granment personatge influent complir la promesa
d) el bar del xa…frà k) dece…i co…vuls r) gri…par per la paret
el bar del xamfrà decenni convuls grimpar per la paret
e) de tara…à i…ocent l) bo…bolla de sabó s) facultat i…ata
de tarannà innocent bombolla de sabó facultat innata
f) i…mersió submarina m) i…fondre co…fiança t) i…vocar clemè…cia
immersió submarina infondre confiança invocar clemència
g) publicar un pa…flet n) co…exió dificultosa
publicar un pamflet connexió dificultosa
4
Amb el prefix en- o em- forma els verbs derivats d’aquests noms. Per exemple: boig → embogir.
bena, presó, muralla, fang, capçal, boig, magatzem, forn, prova, deute, màscara, fosc, pitjor, fort.
embenar, empresonar, emmurallar, enfangar, encapçalar, embogir, emmagatzemar, enfornar, emprovar,
endeutar, emmascarar, enfosquir, empitjorar, enfortir.
©

5
Amb el prefix con- o com- forma uns altres verbs derivats dels següents:
…penetrar, …viure, …batre, …moure, …fiar, …vèncer, …firmar, …plaure, …memorar, …figurar.
compenetrar, conviure, combatre, commoure, confiar, convèncer, confirmar, complaure, commemorar,
configurar.
6
Escriu els contraris dels noms següents, afegint els prefixos in- o im- segons correspongui:
…probable, …fal·lible, …vàlid, …batut, …fecund, …necessari, …mòbil, …merescut, …viable, …previsible,
…fèrtil.
improbable, infal·lible, invàlid, imbatut, infecund, innecessari, immòbil, immerescut, inviable, imprevisible,
infèrtil.
7
Escriu m o mp en les expressions següents.
a) caure en la te…tació j) saldar els co…tes
caure en la temptació saldar els comptes
b) els rails del tra…via k) el co…te i la co…tessa
els rails del tramvia el comte i la comtessa
c) assu…te delicat l) ate…tat mortal
assumpte delicat atemptat mortal
d) les e…pre…tes dactilars m) entrada trio…fal
les empremtes dactilars entrada triomfal
e) obrir un co…te al banc n) e…fatitzar una frase
obrir un compte al banc emfatitzar una frase
f) presu…ció d’innocència o) sí…tomes del còlera
presumpció d’innocència símptomes del còlera
g) animal a…fibi p) publicat a la pre…sa
animal amfibi publicat a la premsa
h) quedar exe…t del servei q) pagar al co…tat
quedar exempt del servei pagar al comptat
i) amb un so…rís als llavis amb un somrís als llavis
8
Articula els sons laterals destacats a les seqüències següents i classifica les paraules que els
contenen, atenent al punt d’articulació: lateral alveolar o palatal
a) un lustre són cinc anys g) el call o barri jueu
b) donar llustre a un moble h) em fa mal el coll
c) amb cola de fuster i) el mall del picapedrer
d) una colla d’estudiants j) dinar col amb patates
e) et cal un aval pel préstec k) un milió d’euros
f) el rai baixa riu avall l) és millor que te’n vagis
Alveolar [l] Palatal [ʎ]
lustre, cola, cal, aval, mal, col, milió llustre, colla, avall, call, coll, millor
9
Articula acuradament els sons de les lletres destacades a les seqüències següents. a) llaç d’una
corbata / jaç per dormir
b) El ioga? –No el practica / El lloga? –A quin preu?
c) llebre al bosc / gebre al bosc
d) I amb pega, anirà bé?
©

e) Llampega? –Anirà bé, si plou.
f) un bon lloc / un bon joc
g) i una nova cara / lluna nova
h) més de lluny / mes de juny.
i) De iot, no n’hi ha cap al port / De llot, no n’hi ha gens a la bassa.
Activitat oral.
10
Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents:
a) s’ha espa[ʎʎ]at el re[ʎ]otge e) la secció d’a[ll]etisme no ru[ʎʎ]a
s’ha espatllat el rellotge la secció d’atletisme no rutlla
b) ser un a[ll]icient per a un a[ll]eta f) tenen els u[ʎ]s ame[ʎʎ]ats
ser un al·licient per a un atleta tenen els ulls ametllats
c) co[ll]ecció de bi[ʎʎ]ets antics g) fica el xanda[ʎ] a la motxi[ʎ]a
col·lecció de bitllets antics fica el xandall a la motxilla
d) so[ll]icità la bu[ʎʎ]eta mi[l]ionària h) la rebe[ll]ió d’un mi[l]er de presos
sol·licità la butlleta milionària la rebel·lió d’un miler de presos
11
Completa aquests fragments amb les lletres l o l·l segons correspongui.
a) la insta…ació e…èctrica g) d’inte…igència e…evada
la instal·lació elèctrica d’intel·ligència elevada
b) un mi…er de gori…es h) e…ogiar una pe…ícula
un miler de goril·les elogiar una pel·lícula
c) ce…ebrar el mi…enari i) les seqüe…es de la co…isió
celebrar el mil·lenari les seqüeles de la col·lisió
d) una se…ecció de nove…es j) e…aborar noves cè…ules
una selecció de novel·les elaborar noves cèl·lules
e) co…aborar en la so…ució k) fer la so…icitud amb ante…ació
col·laborar en la solució fer la sol·licitud amb antelació
f) anu…ar les e…eccions l) pa…iar l’a…èrgia al po…en
anul·lar les eleccions pal·liar l’al·lèrgia al pol·len
12
Cerca, per a cadascun dels mots següents, almenys una paraula que sigui de la mateixa família.
Per exemple: rebel·lió → rebel·lar-se / rebel·lia.
al·legar, bèl·lic, cancel·lar, col·laborar, col·leccionar, col·locar, il·legal, instal·lació, intel·ligible,
pal·liar, pol·luir, sol·licitar, tranquil·la, vacil·lar.
al·legació, bel·licós, cancel·lació, col·laboració, col·lecció, col·locació, il·legalitat, instal·lar, intel·ligibilitat,
pal·liatiu, pol·lució, sol·licitud, tranquil·litat, vacil·lació.
13
Fes explícit, per mitjà d’una frase, el significat de cadascun d’aquests parells de mots.
al·locució (discurs) / elocució (manera de parlar); al·ludir (referir-se) / eludir (defugir); cel·la (compartiment
petit) / cella (part superior de l’ull) ; rebel·lar-se (refusar l’obediència) / revelar (fer conèixer
o fer visible); estel·lar (sideral) / estelat (ple d’estels); vil·la (gran casa rural) / vila (ciutat
petita).
Activitat oberta.
14
Articula els sons destacats a les seqüències següents i classifica les paraules que els contenen,
atenent al nombre de vibracions: bategant o vibrant.
no para de ploure / la parra s’enfila té molta barra / pegar-li amb la vara
amarrat al moll / amarat de suor treure’s la careta / la carreta plena
productes barats / els camins barrats l’aviram de corral / canta en una coral
©

15
Completa els fragments següents amb r o rr segons correspongui.
a) l’olive…a, un a…bre de con…eu e) t…obà una mina …ica en o…
l’olivera, un arbre de conreu trobà una mina rica en or
b) una esc…ipto…a neo…omàntica f) e…adicà el mal amb un …aig làse…
una escriptora neoromàntica eradicà el mal amb un raig làser
c) va so…p…end…e tot el ba…i g) cal a…encar-lo de soca-…el
va sorprendre tot el barri cal arrencar-lo de soca-rel
d) les ba…aques de l’ext…a…adi h) la …adiació o llum infra…oja
les barraques de l’extraradi la radiació o llum infraroja
16
Fes l’elocució de les frases següents i posa entre parèntesis la r final dels mots en què s’emmudeix
i subratlla-la en els mots en què es manté.
a) En albirar el far des del mar, els mariners van pensar en la llar familiar i en llurs mullers.
En albira(r) el far des del mar, els marine(r)s van pensa(r) en la llar familiar i en llurs mulle(r)s.
b) Els miners consideren que és prematur assegurar si, de la mina, en pot sortir or pur de manera
regular.
Els mine(r)s consideren que és prematur assegura(r) si, de la mina, en pot sorti(r) or pur de manera regular.
c) Amb el cor a la mà t’haig de confessar que no tinc prou valor per enfrontar-m’hi: li tinc por,
fins i tot terror.
Amb el cor a la mà t’haig de confessa(r) que no tinc prou valor per enfrontar-m’hi: li tinc po(r), fins i tot
terror.
17
Bategant [ ] Vibrant [r]
para, amarat, barats, vara, careta, coral parra, amarrat, barrats, barra, carreta, corral
Tenint en compte que hi ha paraules acabades amb els sufixos -ar, -er, -or, i -dor, completa
les paraules agudes destacades amb r o amb accent segons calgui.
a) mostrar sereno i) és un noi esquerra
mostrar serenor és un noi esquerrà
b) ciutada del món j) hi ha un coloma al campana
ciutadà del món hi ha un colomar al campanar
c) el peixate del mercat k) un mocado de pape
el peixater del mercat un mocador de paper
d) prendre un consome l) el caixo dels retalls
prendre un consomé el caixó dels retalls
e) la cendra del cendre n) l’escalfo del foc
la cendra del cendrer l’escalfor del foc
f) pren ale abans de pujar o) en un canto de la sala
pren alè abans de pujar en un cantó de la sala
g) les claus del claue p) la claro i la fosco
les claus del clauer la claror i la foscor
h) el fossa o cementiri q) venedo de bestia
el fossar o cementiri venedor de bestiar
18
Completa les formes verbals de les frases següents amb r o amb accent segons correspongui.
a) En senti l’esclat de les bombes, tothom se senti indefens.
b) La font deixà de raja aquell estiu i ja no raja mai més.
©

c) L’altre dia s’ennuega bevent del porró. Jo també m’hi vaig ennuega una vegada.
d) Li va estrènye el coll fins que l’escanya. Es va desploma i rodola escales avall.
e) L’olla havia de bulli mitja hora i només bulli deu minuts.
En sentir l’esclat de les bombes, tothom se sentí indefens.
La font deixà de rajar aquell estiu i ja no rajà mai més.
L’altre dia s’ennuegà bevent del porró. Jo també m’hi vaig ennuegar una vegada.
Li va estrènyer el coll fins que l’escanyà. Es va desplomar i rodolà escales avall.
L’olla havia de bullir mitja hora i només bullí deu minuts.
©

Normativa bàsica de la llengua
Morfologia nominal
La morfologia. El nom o substantiu
1
Completa aquests enunciats amb les paraules variables o invariables.
a) Els noms (gos, pissarra, tristesa), els adjectius (llarg, dur, tranquil) i els determinants (aquest,
meu, algun) solen ser mots …
Els noms (gos, pissarra, tristesa), els adjectius (llarg, dur, tranquil) i els determinants (aquest, meu, algun)
solen ser mots variables.
b) Els adverbis (ràpidament, més, aviat), les preposicions (amb, sense, entre) i les conjuncions (sinó,
doncs, perquè) són mots …
Els adverbis (ràpidament, més, aviat), les preposicions (amb, sense, entre) i les conjuncions (sinó, doncs,
perquè) són mots invariables.
c) Els verbs (plantar, regar, reflexionar) són mots …
Els verbs (plantar, regar, reflexionar) són mots variables.
2
Classifica les paraules següents en mots simples, mots derivats o mots compostos.
terra, esmaperdut, polsim, gratacel, migjorn, garrot, vidrier, terratrèmol, clarivident, lleig, inquiet,
aterratge, capgirell, clar, assegurança, enverinar, esma, refresc, jorn, escuradents, pestanya.
3
Mots simples Mots derivats Mots compostos
terra, lleig, clar, esma, jorn, polsim, garrot, vidrier, inquiet, esmaperdut, gratacel, migjorn,
pestanya aterratge, assegurança, terratrèmol, clarivident,
enverinar, refresc capgirell, escuradents
La majoria de noms abstractes són derivats d’adjectius. Forma noms abstractes a partir dels
adjectius següents (utilitza els sufixos -ia, -or, -esa, -eria, -itat, -edat, -tat, -itud, -ció). Per
exemple: traïdor > traïdoria
gris, nu, sord, golafre, boig, tossut, gelós, groller, modest, eloqüent, auster, precoç, ingenu, suau,
vague, fals, honest, lleial, recte, discret.
grisor, nuesa, sordesa, golafreria, bogeria, tossuderia, gelosia, grolleria, modèstia, eloqüència, austeritat,
precocitat, ingenuïtat, suavitat, vaguetat, falsedat, honestedat, lleialtat, rectitud, discreció.
4
Digues els noms col·lectius que designen els conjunts següents (utilitza els sufixos -ar, -ada,
-eda, -at, -atge, -osa, -am). Per exemple: conjunt de peces de cristall → cristalleria
a) Conjunt de bèsties (vaques, porcs…).
Bestiar.
b) Multitud d’ocells, especialment d’ocells petits.
Ocellada.
c) Contingut d’un cistell.
Cistellada.
d) Conjunt de veïns.
Veïnat.
e) Plantació d’oliveres.
Oliverar.
©

f) Bosc de roures.
Roureda.
g) Conjunt d’alumnes d’un centre.
Alumnat.
h) Conjunt de quilòmetres d’un vehicle.
Quilometratge.
i) Conjunt de diners guanyats en un mes.
Mesada.
j) Conjunt de bitllets a despatxar a la taquilla d’un teatre.
Taquillatge.
k) Bosc d’avets.
Avetosa.
l) Conjunt d’aus de corral (gallines, ànecs, pollastres…).
Aviram.
m) Conjunt de les dents
Dentat.
n) Conjunt de roques d’un indret.
Rocam.
5
Escriu l’article masculí (el o un) o el femení (la o una) segons el gènere d’aquests noms.
a) He obert … compte corrent al banc.
He obert el compte corrent al banc.
b) En el primer partit hem aconseguit … avantatge de 10 punts.
En el primer partit hem aconseguit un avantatge de 10 punts.
c) … lleixiu només el faig servir per rentar la roba blanca.
El lleixiu només el faig servir per rentar la roba blanca.
d) … xocolata desfeta s’ha de prendre ben calenta.
La xocolata desfeta s’ha de prendre ben calenta.
e) Molts pobles encara conserven … costums ancestrals.
Molts pobles encara conserven els costums ancestrals.
f) És l’hora de servir … postres.
És l’hora de servir les postres.
g) Si … anàlisis donen positiu, serà … mal senyal.
Si les anàlisis donen positiu, serà un mal senyal.
h) … suor li regalima (per) … front.
La suor li regalima pel front.
i) La sal i … pebre són condiments imprescindibles.
La sal i el pebre són condiments imprescindibles.
j) Té … dents i … queixals en perfecte estat.
Té les dents i els queixals en perfecte estat.
6
Escriu l’article masculí (el o un) o el femení (la o una) davant d’aquests noms.
… corrent de l’aigua … dubte important
el corrent de l’aigua un dubte important
… allau de neu … calor de l’estiu
una allau de neu la calor de l’estiu
… resta de coses … pendent de la muntanya
la resta de coses el pendent de la muntanya
©

… afores de la ciutat … olor molt intensa
els afores de la ciutat una olor molt intensa
… verdor dels prats … resplendor de les estrelles
la verdor dels prats la resplendor de les estrelles
7
Completa aquests sintagmes compostos pels dos gèneres (masculí i femení).
l’alcald… i l’alcald… el traumatòleg i la …
l’alcalde i l’alcaldessa el traumatòleg i la traumatòloga
l’advocat i l’advocad… l’administratiu i l’…
l’advocat i l’advocada l’administratiu i l’administrativa
l’actor i l’act… el metge i la …
l’actor i l’actriu el metge i la metgessa
el fisioterapeut… i la … el conseller i la …
el fisioterapeuta i la fisioterapeuta el conseller i la consellera
el jutge i la … el biòleg i la …
el jutge i la jutgessa el biòleg i la biòloga
el ministr… i la … l’empresari i l’…
el ministre i la ministra l’empresari i l’empresària
8
Canvia el gènere dels noms següents.
un heroi / una …
un heroi / una heroïna
un arquitecte / una …
un arquitecte / una arquitecta
un pediatre / una …
un pediatre / una pediatra
un inspector / una …
un inspector / una inspectora
un enginyer / una …
un enginyer / una enginyera
un terapeuta / una …
un terapeuta / una terapeuta
un escombriaire / una …
un escombriaire / una escombriaire
un artista / una …
un artista / una artista
un poeta / una …
un poeta / una poetessa
9
Completa aquests sintagmes compostos pels dos gèneres (masculí i femení).
els ànecs i les … els cavalls i les … els elefants i les …
els ànecs i les ànegues els cavalls i les eugues els elefants i les elefantes
els porcs i les … els galls i les … els ases i les …
els porcs i les truges els galls i les gallines els ases i les burres
els toros i les … els marrans i les … els bocs i les …
els toros i les vaques els marrans i les ovelles els bocs i les cabres
10
Torna a escriure les frases següents canviant el gènere dels noms destacats en cursiva.
a) L’hereu s’ha convertit en l’amo de la masia.
L’hereva s’ha convertit en la mestressa de la masia.
©

) La tia ha regalat un cavall al meu padrastre.
L’oncle ha regalat una euga a la meva madrastra.
c) El sogre no s’avé gaire amb el gendre.
La sogra no s’avé gaire amb la jove.
d) Al corral hi ha un parell de porcs i una cabra.
Al corral hi ha un parell de truges i un boc.
11
Tria l’opció més adequada d’acord amb el context.
un gerro / una gerra: posar les flors en … / servir l’aigua a taula en …
posar les flors en una gerra / servir l’aigua a taula en un gerro
un ganivet / una ganiveta: llescar el pa amb … / una forquilla i …
llescar el pa amb una ganiveta / una forquilla i un ganivet
un plat / una plata: posar a taula … d’enciam / menjar-se … d’arròs
posar a taula una plata d’enciam / menjar-se un plat d’arròs
un crit / una crida: fer … a la població per mitjà d’un pregoner / fer … d’espant
fer una crida a la població per mitjà d’un pregoner / fer un crit d’espant
un bram / una brama: córrer … que és molt informal / l’ase fa …
córrer una brama que és molt informal / l’ase fa un bram
un cistell / una cistella: … de cireres / … de bàsquet
un cistell de cireres / una cistella de bàsquet
12
Escriu l’article masculí (el o un) o el femení (la o una) davant d’aquests noms.
a) apaga … llum / se n’ha anat … llum / la velocitat de … llum / … llum de posició dels cotxes / la
factura de … llum
apaga el llum / se n’ha anat la llum / la velocitat de la llum / el llum de posició dels cotxes / la factura de la llum
b) prendre … pols a algú / treu … pols dels mobles / tremolar-li a algú … pols
prendre el pols a algú / treu la pols dels mobles / tremolar-li a algú el pols
c)… terra de conreu / frega … terra amb una baieta / els fruits de … terra
una terra de conreu / frega el terra amb una baieta / els fruits de la terra
d) … canal de la teulada / … canal d’Urgell
la canal de la teulada / el canal d’Urgell
e) el principi i … fi / … fi justifica els mitjans?
el principi i la fi / el fi justifica els mitjans?
f) perdre … salut / negar a algú … salut
perdre la salut / negar a algú el salut
g) tenir … son lleuger / resistir a … son / perdre … son / ser vençut per … son
tenir el son lleuger / resistir a la son / perdre el son / ser vençut per la son
h) … editorial de prestigi / … editorial de contingut polèmic
una editorial de prestigi / un editorial de contingut polèmic
i) respectar … pudor de la gent / … pudor de les quadres de bestiar
respectar el pudor de la gent / la pudor de les quadres de bestiar
13
Escriviu el plural dels noms següents.
a) la branca del llorer
les branques dels llorers
b) una raça de gos
unes races de gossos
c) l’arruga de la faldilla
les arrugues de les faldilles
©

d) la barnilla del paraigua
les barnilles dels paraigües
e) una esponja per a la neteja
unes esponges per a les neteges
f) l’euga i el pollí
les eugues i els pollins
g) l’adreça del fuster
les adreces dels fusters
h) una barca i una piragua
unes barques i unes piragües
14
Escriu el plural de les paraules següents i classifica-les segons que tinguin una essa o dues esses
entre vocals. Després, llegeix-les en veu alta diferenciant el so de la essa sonora i de la essa
sorda.
envàs, matalàs, pagès, traspàs, mes, capgròs, passadís, avís, embús, país, pastís, gas, tros, nus, tornavís,
fracàs.
envasos, matalassos, pagesos, traspassos, mesos, capgrossos, passadissos, avisos, embussos, països, pastissos,
gasos, trossos, nusos, tornavisos, fracassos.
15
Escriu el plural dels noms següents tenint en compte que en la meitat dels casos es recupera
una n al final del radical.
balancí, sofà, jardí, cafè, escorpí, ximpanzé, horitzó, esquí, tro, iglú, violí, menú.
balancins, sofàs, jardins, cafès, escorpins, ximpanzés, horitzons, esquís, trons, iglús, violins, menús.
16
Essa sonora [z] Essa sorda [s]
envasos, pagesos, mesos, avisos, països, gasos, matalassos, traspassos, capgrossos, passadissos,
nusos, tornavisos embussos, pastissos, gasos, trossos, fracassos
Escriu les dues possibilitats del plural dels noms següents:
raig, passeig, mareig, desig, trepig, disc, risc, arrest, contrast, context.
17
Escriu el plural dels noms següents.
l’apèndix / els … el vèrtex / els … el globus / els …
l’apèndix / els apèndixs el vèrtex / els vèrtexs el globus / els globus
el llapis / els … el virus / els … el paraigua / els …
el llapis / els llapis el virus / els virus el paraigua / els paraigües
el focus / els … el parabrisa / els … el croquis / els …
el focus / els focus el parabrisa / els parabrises el croquis / els croquis
el gratacel / els … el dilluns / els … l’índex / els …
el gratacel / els gratacels el dilluns / els dilluns l’índex / els índexs
©

Normativa bàsica de la llengua
Morfologia nominal
L’adjectiu
1
Copia el text següent i canvia la forma dels adjectius donats entre parèntesis per tal que concordin
en gènere i nombre amb els noms que complementen.
Eren … (autèntic) papús, de talla (atlètic), homes de … (bell) raça, amb el front … (ampla) i …
(alta), el nas … (grossa) però no … (aixafada), les dents … (blanc). La seva cabellera … (llanós), …
(tenyit) de vermell, destacava sobre els seus cossos … (negre) i … (llustrós), com els dels negres de
Núbia. Del lòbul de l’orella … (retallades), penjaven enfilalls d’ossos.
JULES VERNE, Vint mil llegües de viatge submarí
Eren autèntics papús, de talla atlètica, homes de bella raça, amb el front ample i alt, el nas gros però no
aixafat, les dents blanques. La seva cabellera llanosa, tenyida de vermell, destacava sobre els seus cossos
negres i llustrosos, com els dels negres de Núbia. Del lòbul de l’orella retallat, penjaven enfilalls
d’ossos.
2
Tria l’opció correcta donada entre parèntesis.
a) És una autopista amb àrees de descans i àrees de serveis … (adequats / adequades).
És una autopista amb àrees de descans i àrees de serveis adequades.
b) És una autopista amb accessos i sortides … (adequats / adequades).
És una autopista amb accessos i sortides adequats.
c) És un aparell d’invenció i fabricació … (alemanys / alemanyes).
És un aparell d’invenció i fabricació alemanyes.
d) És un aparell de disseny i fabricació … (alemanys / alemanyes).
És un aparell de disseny i fabricació alemanys.
3
Completa les sèries següents amb els adjectius que les encapçalen.
a) un nen valent / una nena … / uns nens … / unes nenes …
un nen valent / una nena valenta / uns nens valents / unes nenes valentes
b) un impost just / una mesura … / uns impostos … / unes mesures …
un impost just / una mesura justa / uns impostos justos / unes mesures justes
c) l’alumne apte / l’alumna … / els alumnes … / les alumnes …
l’alumne apte / l’alumna apta / els alumnes aptes / les alumnes aptes
d) un estel fugaç / una estrella … / uns estels … / unes estrelles …
un estel fugaç / una estrella fugaç / uns estels fugaços / unes estrelles fugaces
e) un vestit elegant / una cort … / uns vestits … / unes corts …
un vestit elegant / una cort elegant / uns vestits elegants / unes corts elegants
4
Escriu el paradigma flexiu dels adjectius següents i classifica’ls d’acord amb els models de flexió
del quadre anterior.
agre, calent, increïble, tranquil, elegant, capaç, gris, culte, cortès, orfe, europeu, digne, potent,
oblic, nul, negre, feliç, dòcil, lliure, comú, incolor, violent, ambigu, anàleg, suau, complex, mixt,
eficaç.
Per exemple:
©

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural
paral·lel paral·lela paral·lels paral·leles Model I
agre agra agres agres Model III
calent calenta calents calentes Model I
increïble increïble increïbles increïbles Model V
tranquil tranquil·la tranquils tranquil·les Model I
elegant elegant elegants elegants Model V
capaç capaç capaços capaces Model IV
gris grisa grisos grises Model II
culte culta cultes cultes Model III
cortès cortesa cortesos corteses Model II
orfe òrfena orfes òrfenes Model II
europeu europea europeus europees Model II
digne digna dignes dignes Model III
potent potent potents potents Model V
oblic obliqua oblics obliqües Model II
nul nul·la nuls nul·les Model I
negre negra negres negres Model III
feliç feliç feliços felices Model IV
dòcil dòcil dòcils dòcils Model V
lliure lliure lliures lliures Model V
comú comuna comuns comunes Model II
incolor incolora incolors incolores Model I
violent violenta violents violentes Model I
ambigu ambigua ambigus ambigües Model II
anàleg anàloga anàlegs anàlogues Model II
suau suau suaus suaus Model V
complex complexa complexos complexes Model II
mixt mixta mixtos mixtes Model II
eficaç eficaç eficaços eficaces Model IV
5
Escriu el paradigma flexiu dels adjectius següents aplicant en cada cas les normes d’accentuació
i de la dièresi pertinents. Tingues en compte que, en els acabats en i, en cap cas aquesta i
no es converteix en e. Per exemple: momentani, momentània, momentanis, momentànies.
aeri, coetani, simultani, heterogeni, instantani; assidu, ingenu, perpetu; ambigu, contigu.
aeri, aèria, aeris, aèries
coetani, coetània, coetanis, coetànies
simultani, simultània, simultanis, simultànies
heterogeni, heterogènia, heterogenis, heterogènies
instantani, instantània, instantanis, instantànies
assidu, assídua, assidus, assídues
ingenu, ingènua, ingenus, ingènues
perpetu, perpètua, perpetus, perpètues
ambigu, ambigua, ambigus, ambigües
contigu, contigua, contigus, contigües
©

6
Aplica les normes ortogràfiques dels sons oclusius finals (pàgina 326) en els casos següents
de flexió dels adjectius:
una paret humida / un ambient … / uns locals …
una paret humida / un ambient humit / uns locals humits
una fruita àcida / un fruit … / uns gelats …
una fruita àcida / un fruit àcid / uns gelats àcids
una proposta absurda / un projecte … / uns objectius …
una proposta absurda / un projecte absurd / uns objectius absurds
una lletra menuda / un cos … / uns dits …
una lletra menuda / un cos menut / uns dits menuts
una ampolla buida / un pis … / uns locals …
una ampolla buida / un pis buit / uns locals buits
una dona covarda / un home … / uns nois …
una dona covarda / un home covard / uns nois covards
aigua freda / vent … / països …
aigua freda / vent fred / països freds
una tasca feixuga / un treball … / uns mobles …
una tasca feixuga / un treball feixuc / uns mobles feixucs
una ametlla amarga / un gust … / uns caramels …
una ametlla amarga / un gust amarg / uns caramels amargs
una euga poruga / un cavall … / uns gossos …
una euga poruga / un cavall poruc / uns gossos porucs
7
Tria els cinc adjectius que dupliquen la essa i els cinc que no la dupliquen. Fes els dos grups
escrivint la forma adequada en l’enunciat corresponent.
gris, espès, gros, precís, gelós, escàs, massís, verinós, avariciós, ros.
Dupliquen la essa No dupliquen la essa
duia uns pantalons grisos una tassa de xocolata molt espessa
eren serps verinoses tenia els cabells rossos
estava gelosa de la seva germana ha durat dues hores escasses
és una persona molt avariciosa una porta massissa
era una informació molt precisa una pedra molt grossa
8
Tria els cinc adjectius variables i els cinc invariables, i utilitza’ls en l’expressió adequada.
elegant, coherent, calent, opulent, ignorant, violent, innocent, resplendent, valent, fraudulent.
Adjectius variables Adjectius invariables
aigua molt calenta una persona ignorant (no sap res)
és gent opulenta (molt rica) una criatura innocent
una operació comercial fraudulenta una noia molt elegant
era una situació violenta una explicació coherent
va mostrar una actitud valenta una estrella resplendent
©

9
En les expressions següents hi ha adjectius variables (acaben en -e o en -a, segons el gènere
del nom) i n’hi ha d’invariables (acaben en -e, independentment del gènere del nom). Escriu-ne la
forma correcta.
a) un comportament rud… j) cobrar el sou íntegr…
un comportament rude cobrar el sou íntegre
b) una lluita rud… k) una planta de fulla perenn…
una lluita rude una planta de fulla perenne
c) una dona addict… a l’estudi l) un arbre de fullatge perenn…
una dona addicta a l’estudi un arbre de fullatge perenne
d) un home addict… al treball m) una butaca molt còmod…
un home addicte al treball una butaca molt còmoda
e) una nena molt golafr… n) un sofà molt còmod…
una nena molt golafre un sofà molt còmode
f) un nen molt golafr… o) una decisió unànim…
un nen molt golafre una decisió unànime
g) un fruit aspr… al tacte p) un clam unànim…
un fruit aspre al tacte un clam unànime
h) una fruita aspr… al paladar q) un treball pulcr…
una fruita aspra al paladar un treball pulcre
i) cobrar la paga íntegr… r) una persona pulcr…
cobrar la paga íntegra una persona pulcra
10
Els adjectius següents són tots invariables (n’hi ha sis que acaben en -a i sis que acaben en -
e): entusiast…, terrestr…, fúnebr…, indígen…, tènu…, nòmad…, indemn…, agrícol…, homicid…, hipòcrit…,
equànim…, insign… . Complementa els noms de les expressions següents amb aquests adjectius,
d’acord amb el significat. Per exemple: un admirador entusiasta / una participació
entusiasta.
a) una cerimònia …. / un elogi …
una cerimònia fúnebre / un elogi entusiasta
b) l’esfera … / el magnetisme …
l’esfera terrestre / el magnetisme terrestre
c) un costum … / la població …
un costum indígena / la població indígena
d) un poble … / una tribu …
un poble nòmada / una tribu nòmada
e) una llum … / un senyal molt …
una llum tènue / un senyal molt tènue
f) el jutge sortí … de l’atemptat;
el jutge sortí indemne de l’atemptat;
g) la jutgessa també en sortí …
la jutgessa també en sortí indemne
h) una decisió … / un dictamen …
una decisió equànime / un dictamen equànime
i) una actitud … / un polític …
una actitud hipòcrita / un polític hipòcrita
j) un científic … / una … dama
un científic insigne / una insigne dama
©

k) l’arma … d’un crim / un boig …
l’arma homicida d’un crim / un boig homicida
l) un terreny … / una indústria …
un terreny agrícola / una indústria agrícola
11
Fes la flexió dels adjectius següents. Consulta el diccionari si cal.
efectiu, europeu, suau, oblic, comú, infraroig, paral·lel, tenaç, dolç.
efectiu, efectiva, efectius, efectives
europeu, europea, europeus, europees
suau, suau, suaus, suaus
oblic, obliqua, oblics, obliqües
comú, comuna, comuns, comunes
infraroig, infraroja, infrarojos, infraroges
paral·lel, paral·lela, paral·lels, paral·leles
tenaç, tenaç, tenaços, tenaces
dolç, dolça, dolços, dolces
©

Normativa bàsica de la llengua
Morfologia nominal
L’article
1
Identifica els articles que apareixen en les frases següents i indica’n la classe.
a) En Francesc els va proposar de fer un viatge a l’Argentina i visitar la Patagònia.
En (article personal) Francesc els va proposar de fer un (article indefinit) viatge a l’(article definit) Argentina
i visitar la (article definit) Patagònia.
b) El que més ens va molestar de la intervenció d’en Jesús és que acusés un company de ser un
bocamoll sense tenir-ne les proves.
El (article neutre) que més ens va molestar de la (article definit) intervenció d’en (article personal) Jesús
és que acusés un (article indefinit) company de ser un (article indefinit) bocamoll sense tenir-ne les (article
definit) proves.
2
Utilitza l’article indefinit i el definit segons correspongui en les frases següents.
a) A la sala d’estar hi havia … rellotge de pèndol molt antic; … rellotge marcava les dotze en punt.
A la sala d’estar hi havia un rellotge de pèndol molt antic; el rellotge marcava les dotze en punt.
b) A la primera estació, va pujar al tren … home amb cara de pocs amics; quan el tren va arrencar,
… home va començar a cridar i a donar cops desesperadament.
A la primera estació, va pujar al tren un home amb cara de pocs amics; quan el tren va arrencar, l’home va
començar a cridar i a donar cops desesperadament.
c) La immobiliària tenia … cases arran de mar; … cases eren de la gamma més alta.
La immobiliària tenia unes cases arran de mar; les cases eren de la gamma més alta.
d) Mira, m’he comprat … bicicleta; … bicicleta m’ha costat 250 euros.
Mira, m’he comprat una bicicleta; la bicicleta m’ha costat 250 euros.
3
Escriu en la forma del singular aquests sintagmes:
els abrics els informes les opinions
l’abric l’informe l’opinió
les eines els híbrids les orenetes
l’eina l’híbrid l’oreneta
les habilitats les hisendes els ous
l’habilitat la hisenda l’ou
les herències les hostesses els ullals
l’herència l’hostessa l’ullal
els estris els horitzons les ungles
l’estri l’horitzó l’ungla
les il·legalitats les humitats els universos
la il·legalitat la humitat l’univers
les illes els obstacles les unions
l’illa l’obstacle la unió
els imperis les oficines els usos
l’imperi l’oficina l’ús
les impressions les olles les utilitats
la impressió l’olla la utilitat
©

4
En alguns casos, l’article és l’única marca del gènere del nom que acompanya. Escriu la forma
de l’article adequada davant els noms següents.
… pebre per moldre … sabates de xarol
el pebre per moldre les sabates de xarol
… suor de … front … costums de … indígenes
la suor del front els costums dels indígenes
… dubte de … existència … anàlisis de sang
el dubte de l’existència les anàlisis de sang
… dents d’una serra … senyal de … creu
les dents d’una serra el senyal de la creu
… queixal de … seny … espinacs i … llegums
el queixal del seny els espinacs i els llegums
… postres de músic … calors d’estiu
les postres de músic les calors d’estiu
… afores de … ciutat … resplendor de … incendi
els afores de la ciutat la resplendor de l’incendi
5
Aplica la forma contracta o la forma apostrofada de l’article davant els noms de les sèries següents.
(al / a l’): cap … nord / cap … oest / fins … estadi / fins … castell / per … avi / per … padrí.
cap al nord / cap a l’oest / fins a l’estadi / fins al castell / per a l’avi / per al padrí.
(del / de l’): … hort / … camp / des … abril / des … maig / després … triomf / després … èxit.
de l’hort / del camp / des de l’abril / des del maig / després del triomf / després de l’èxit.
(pel / per l’): … avinguda / … passeig / … illa / … bosc / … agost / … desembre.
per l’avinguda / pel passeig / per l’illa / pel bosc / per l’agost / pel desembre.
(cal / ca l’): a … Agnès / a … veí / a … Andreu / a … metge / un mullader de … Ample.
a ca l’Agnès / a cal veí / a ca l’Andreu / a cal metge / un mullader de ca l’Ample.
6
Hi ha algunes expressions en què el nom sol anar sense article. Escriu-les relacionant els elements
adequats. Per exemple: parar taula.
parar escola jugar a taula
anar a taula tornar a terra
caure a ciutat seure a cartes
viure a guàrdia anar a casa
fer terra desparar mercat
parar taula, anar a escola, caure a terra, viure a ciutat, fer guàrdia;
jugar a cartes, tornar a casa, seure a terra, anar a mercat, desparar taula.
7
Identifica els articles d’aquest fragment d’una cançó del grup mallorquí Antònia Font i substitueix-los
per les formes estàndards.
Ses estrelles des cel Ses, les; des, del;
I amb sa mateixa aigua clara sa, la;
que es homes se renten sa cara, es, els, sa, la;
recuperam sa puresa sa, la;
des dies de crisi des, dels;
que mos arruïnaren.
I amb sa mateixa mirada sa, la;
que es homes se miren sa Lluna, es, els, sa, la;
©

noltros miram sa farola sa, la;
pes vidres que sonen pes, pels;
a gotes de pluja.
8
Escriu els topònims que han d’anar precedits per un article. Entre parèntesis se n’indica el
nombre.
a) Poblacions: Alacant, Perpinyà, Alguer, Ciutat de Mallorca, Hospitalet del Llobregat, Maó, Borges
Blanques (3).
L’Alguer, l’Hospitalet del Llobregat, les Borges Blanques.
b) Comarques: Garrotxa, Osona, Empordà, Priorat, Horta de València, Pla de Mallorca (5).
La Garrotxa, l’Empordà, el Priorat, l’Horta de València, el Pla de Mallorca.
c) Estats o països: Canadà, Egipte, Índia, França, Xina, Estats Units, Aràbia Saudita, Suïssa, Brasil (6).
El Canadà, l’Índia, la Xina, els Estats Units, l’Aràbia Saudita, el Brasil.
d) Regions geogràfiques: Balears, Catalunya Nord, Irlanda del Nord, Lapònia, Tibet, Canàries, Armènia,
Europa central (5).
Les Balears, la Catalunya Nord, el Tibet, les Canàries, l’Europa central.
9
No sempre convé posar article davant dels noms de persona. Tria la forma més adient a cada
context i justifica l’opció seleccionada.
a) He rebut una carta … (de / d’en) Marc.
He rebut una carta d’en Marc.
b) He visitat una exposició de pintures … (de / d’en) Joan Miró.
He visitat una exposició de pintures de Joan Miró.
c) He llegit tres novel·les … (de / de la) Mercè Rodoreda.
He llegit tres novel·les de Mercè Rodoreda.
d) He estudiat amb els apunts … (de / de la) Rosa Vinyals.
He estudiat amb els apunts de la Rosa Vinyals.
10
Escriu una preposició i l’article personal en en els espais buits de les expressions següents.
els apunts … Sergi dóna-ho … Jaume
els apunts d’en Sergi dóna-ho a en Jaume
això és … Xavier aquest regal és … Carles
això és d’en Xavier aquest regal és per en Carles
11
En la parla informal sol ser habitual l’ús de la forma lo amb sentit abstracte o intensiu. Cor -
re geix les expressions següents d’acord amb les normes anteriors. Per exemple:
Era més fàcil de lo que semblava. → Era més fàcil del que semblava (que no semblava).
a) En aquells moments, lo difícil era contenir les llàgrimes.
En aquells moments, el difícil era contenir les llàgrimes.
b) Lo que van viure aquells infants era esfereïdor.
El que van viure aquells infants era esfereïdor.
c) Lo acordat per la comissió d’experts no vincula el govern.
El que ha estat acordat per la comissió d’experts no vincula el govern.
d) En aquesta situació, lo més honest és abandonar el càrrec.
En aquesta situació, el més honest és abandonar el càrrec.
e) Lo millor per a tots dos és fer les paus i oblidar-vos-en.
El millor per a tots dos és fer les paus i oblidar-vos-en.
f) Lo més simpàtic de l’acte de jubilació va ser l’actuació dels néts.
Allò més simpàtic de l’acte de jubilació va ser l’actuació dels néts.
©

g) La situació els va afectar molt més de lo que aparentaven.
La situació els va afectar molt més del que aparentaven.
h) Digues-li que ens deu lo de l’altre dia.
Digues-li que ens deu allò de l’altre dia.
i) No et pots imaginar lo bé que representa el seu personatge!
No et pots imaginar com de bé representa el seu personatge!
j) Recorda lo terrible que va ser aquell estiu sense aigua!
Recorda el terrible que va ser aquell estiu sense aigua!
k) Aquest plat és de lo més exquisit que pots trobar en aquest restaurant!
Aquest plat és la cosa més exquisida que pots trobar en aquest restaurant!
l) Lo tranquil que deu estar!
Prou tranquil que deu estar!
m) I lo que t’arriba a estimar…!
I com t’arriba a estimar…!
n) Vine lo més aviat possible.
Vine tan aviat com puguis.
12
Tradueix les expressions següents del castellà al català.
a) Por lo menos que nos devuelvan el dinero.
Com a mínim que ens tornin els diners.
b) En lo sucesivo no habrá menos tolerancia.
A partir d’ara no hi haurà menys tolerància.
c) Por lo visto no era obligatorio.
Pel que sembla no era obligatori.
d) A lo mejor nos dan permiso.
Potser ens donaran permís.
e) Modifica el projecto; de lo contrario, no te lo van a aceptar.
Modifica el projecte; si no, no te l’acceptaran.
f) Por lo demás todo sigue igual.
Per la resta tot segueix igual.
g) Tu no tienes que preocuparte lo más mínimo.
Tu no t’has de preocupar per res.
h) Lo mismo da que lo riñas: no te hará caso.
Tant se val que el renyis: no et farà cas.
i) Eso es lo de menos.
Això rai.
j) Por lo tanto, nada cambiarà.
Per tant, no canviarà res.
k) ¡Lo que són las cosas!
Com hi ha món!
©

Normativa bàsica de la llengua
Morfologia nominal
Els demostratius, els possessius i l’interrogatiu quin
1
Tria l’opció adequada en cada cas d’acord amb el context.
a) (Aquest / Aquell) … diccionari que tens és un pèl antic.
b) (Aquest / Aquell) … diccionari que tenies era un pèl antic.
c) (Aquests / Aquells) … quadres d’aquí són de Picasso.
d) (Aquests / Aquells) … quadres d’allà són de Joan Miró.
e) (Això / Allò) … que ens han donat té un valor sentimental extraordinari.
f) (Això / Allò) … que ens van donar tenia un valor sentimental extraordinari.
g) (Això / Allò) … que dius no és del tot cert.
h) (Això / Allò) … que deien no era del tot cert.
Aquest diccionari que tens és un pèl antic.
Aquell diccionari que tenies era un pèl antic.
Aquests quadres d’aquí són de Picasso.
Aquells quadres d’allà són de Joan Miró.
Això que ens han donat té un valor sentimental extraordinari.
Allò que ens van donar tenia un valor sentimental extraordinari.
Això que dius no és del tot cert.
Allò que deien no era del tot cert.
2
Tenint en compte que els demostratius també poden referir-se a elements apareguts en enunciats
anteriors, substitueix els sintagmes destacats pel demostratiu de proximitat o de llunyania
segons correspongui.
a) Els Cartaginesos s’enfrontaren amb els romans vora l’Ebre; els romans anaven armats fins a les
dents, però els cartaginesos duien una colla d’elefants que feia feredat.
Els Cartaginesos s’enfrontaren amb els romans vora l’Ebre; aquests anaven armats fins a les dents, però
aquells duien una colla d’elefants que feia feredat.
b) La psicologia i la psiquiatria són ciències diferenciades; la psicologia estudia la conducta i la
vida mental de les persones, la psiquiatria, en canvi, té com a objectiu tractar els desordres i les
malalties mentals.
La psicologia i la psiquiatria són ciències diferenciades; aquella estudia la conducta i la vida mental de les
persones, aquesta, en canvi, té com a objectiu tractar els desordres i les malalties mentals.
c) Les novel·les cavalleresques del segle XV són molt diferents de les novel·les artúriques; mentre
les novel·les artúriques són molt fantasioses, les novel·les cavalleresques expliquen històries més
creïbles.
Les novel·les cavalleresques del segle XV són molt diferents de les novel·les artúriques; mentre aquestes són
molt fantasioses, aquelles expliquen històries més creïbles.
3
Tenint en compte el temps verbal, relaciona cada un dels predicats amb un dels pronoms demostratius.
és molt interessant.
Això era molt interessant.
Allò va ser molt interessant.
serà molt interessant.
©

Això és molt interessant.
Això serà molt interessant.
Allò era molt interessant.
Allò va ser molt interessant.
4
Utilitza el verb anar o el verb venir en les frases següents d’acord amb el context. Fixa’t en
els adverbis demostratius i en la persona gramatical dels pronoms febles i dels possessius.
a) Ramon, … aquí, que ens faran una foto. / Ramon, … allà, que et faran una foto.
Ramon, vine aquí, que ens faran una foto. / Ramon, ves allà, que et faran una foto.
b) Vols … a casa meva? / M’agradaria … a casa teva. / Jo no vull … a casa seva.
Vols venir a casa meva? / M’agradaria anar a casa teva. / Jo no vull anar a casa seva.
c) A la biblioteca s’hi estudia molt bé; vols que hi …? / En Marc i jo anem a casa a estudiar; vols …?
A la biblioteca s’hi estudia molt bé; vols que hi anem? / En Marc i jo anem a casa a estudiar; vols venir?
d) Els avis són a la Costa Brava; demà … a veure’ls. / Els avis demà … a veure’ns.
Els avis són a la Costa Brava; demà anirem a veure’ls. / Els avis demà vindran a veure’ns.
e) Si un dia vas a Andorra, avisa’m: … amb tu. / Demà … a Andorra amb l’autocar.
Si un dia vas a Andorra, avisa’m: vindré amb tu. / Demà aniré a Andorra amb l’autocar.
f) Em faria molta il·lusió … amb vosaltres a futbol; m’hi voleu? / Em faria molta il·lusió … a futbol
amb els amics; m’hi deixeu …?
Em faria molta il·lusió venir amb vosaltres a futbol; m’hi voleu? / Em faria molta il·lusió anar a futbol amb
els amics; m’hi deixeu anar?
5
Utilitza l’article i el possessiu adequats en cadascuna d’aquestes expressions.
Un sol posseïdor Més d’un posseïdor
1a persona: La meva … disfressa La nostra … disfressa
2a persona: Les teves … sabatilles Les vostres … sabatilles
3a persona: El seu … plat Els seus … plat
1a persona: Els meus … veïns Els nostres … veïns
2a persona: El teu … expedient El vostres … expedient
3a persona: Les seves … aficions Les seves … aficions
6
Digues si els possessius de les frases següents es refereixen a un posseïdor o a diversos posseïdors.
Després determina, en cada cas, quin és l’antecedent de cada possessiu.
a) El conferenciant va exposar la concepció que tenien de l’univers els astrònoms antics i llurs arguments
a favor del geocentrisme. / El conferenciant va exposar la concepció que tenien de l’univers
els astrònoms antics i els seus arguments a favor del geocentrisme.
El conferenciant va exposar la concepció que tenien de l’univers els astrònoms antics i llurs (a diversos
posseïdors; antecedent: els astrònoms antics) arguments a favor del geocentrisme. / El conferenciant va
exposar la concepció que tenien de l’univers els astrònoms antics i els seus (a diversos posseïdors; antecedent:
els astrònoms antics) arguments a favor del geocentrisme.
b) Copèrnic s’oposà als geocentristes i a llurs teories. / Copèrnic s’oposà als geocentristes i defensà
públicament la seva visió heliocèntrica.
Copèrnic s’oposà als geocentristes i a llurs (a diversos posseïdors; antecedent: els geocentristes) teories. /
Copèrnic s’oposà als geocentristes i defensà públicament la seva (a un posseïdor; antecedent: Copèrnic)
visió heliocèntrica.
©

7
Digues quins possessius de les oracions següents poden ser substituïts per les formes llur / llurs.
a) El rei va entrar a palau amb el seu seguici.
No es pot substituir.
b) Els monarques van entrar a palau amb el seu seguici.
Els monarques van entrar a palau llur seguici.
c) El president estava reunit amb els seus consellers.
No es pot substituir.
d) Els consellers estaven reunits amb els seus secretaris.
Els consellers estaven reunits amb llurs secretaris.
8
Col·loca els possessius davant o darrere els noms subratllats segons correspongui. Utilitza l’article
quan calgui.
a) vostre / vostra: actitud pels estudis és molt positiva; en canvi, interès per la lectura és més aviat
escàs.
La vostra actitud pels estudis és molt positiva; en canvi, el vostre interès per la lectura és més aviat escàs.
b) nostre / nostra: els entrepans van a càrrec; però de les begudes no ens en fem càrrec: no és
cosa.
els entrepans van a càrrec nostre; però de les begudes no ens en fem càrrec: no és cosa nostra.
c) seus / seves: era una cosa sorprenent: gestos contradeien paraules.
era una cosa sorprenent: els seus gestos contradeien les seves paraules.
d) teu / teva: presència els va cohibir; ningú no es va atrevir a parlar davant.
la teva presència els va cohibir; ningú no es va atrevir a parlar davant teu.
9
Tradueix del castellà al català aquestes expressions.
a) intereses a nuestro favor g) la inspección està tu cargo
interessos a favor nostre la inspecció és a càrrec teu
b) a mi parecer es un disparate h) mucha gente a su alrededor
a parer meu és un disbarat molta gent al seu voltant
c) recuerdos de su parte i) irse lejos de él
records de part seva anar-se’n lluny seu
d) una fiesta en vuestro honor j) ponerse cerca de mí
una festa en honor vostre posar-se prop meu
e) un documento en su poder k) vive en mi casa
un document en poder seu viu a casa meva
f) trabajar en su beneficio l) va delante de nosotros
treballar a benefici seu va a davant vostre
10
Suprimeix els possessius i substitueix-los pels pronoms febles li o en.
a) Un esquitx d’oli ha tacat els seus papers. → Un esquitx d’oli … ha tacat els papers.
Un esquitx d’oli ha tacat els seus papers. → Un esquitx d’oli li ha tacat els papers.
b) El parc d’atraccions era tancat; el guarda va obrir les seves portes. → El parc d’atraccions era
tancat; el guarda va obrir… portes.
El parc d’atraccions era tancat; el guarda va obrir les seves portes. → El parc d’atraccions era tancat; el
guarda va obrir-ne portes.
c) Aquest conte el trobo molt interessant; voldria saber qui és el seu autor. → Aquest conte el trobo
molt interessant; voldria saber qui … és l’autor.
Aquest conte el trobo molt interessant; voldria saber qui és el seu autor. → Aquest conte el trobo molt interessant;
voldria saber qui n’és l’autor.
©

d) La Rosa ha seguit una teràpia molt agressiva; fins i tot han caigut els seus cabells. → La Rosa
ha seguit una teràpia molt agressiva; fins i tot … han caigut els cabells.
La Rosa ha seguit una teràpia molt agressiva; fins i tot han caigut els seus cabells. → La Rosa ha seguit
una teràpia molt agressiva; fins i tot li han caigut els cabells.
11
Substitueix els possessius següents per les formes àtones. Per exemple:
el meu pare → mon pare
a) Les meves germanes ja són grans.
Mes germanes ja són grans.
b) Vés, que et crida la teva mare.
Vés, que et crida ta mare.
c) Avui fa els anys la meva cosina.
Avui fa els anys ma cosina.
d) Aquí guarda les bicicletes del seu nebot i de la seva neboda.
Aquí guarda les bicicletes de son nebot i de sa neboda.
e) El meu pare i el teu oncle es coneixen de fa temps.
Mon pare i ton oncle es coneixen de fa temps.
f) S’estarà uns quants dies amb els seus avis.
S’estarà uns quants dies amb sos avis.
g) En la seva vida no havia vist una cosa semblant.
En sa vida no havia vist una cosa semblant.
12
Completa les frases següents amb la forma adequada de l’interrogatiu.
a) D’aquests llibres, … has llegit amb autèntica fruïció?
D’aquests llibres, quins has llegit amb autèntica fruïció?
b) El marmitó pregunta al cap de cuina amb … ganivet ha de tallar el rap.
El marmitó pregunta al cap de cuina amb quin ganivet ha de tallar el rap.
c) … de vosaltres tres és la més agosarada?
Quina de vosaltres tres és la més agosarada?
d) … de les teves amigues ha superat la prova d’anglès?
Quina de les teves amigues ha superat la prova d’anglès?
e) No recorden per … carrers han passat.
No recorden per quins carrers han passat.
13
Tria la forma correcta en les frases següents.
a) Hem de saber amb ... (quin / qui) podem comptar.
b) No t’imagines pas ... (quin / qui) noi més simpàtic he conegut!
c) Ara ja sé a ... (que / quina) hora se’n va.
d) ... (que / quines) figures més ben treballades!
e) ... (que / quins) atrevits que són!
f) ... (que / quina) pregunta més impertinent!
g) ... (quin / qui) ho havia de dir!
a) Hem de saber amb qui podem comptar.
b) No t’imagines pas quin noi més simpàtic he conegut!
c) Ara ja sé a quina hora se’n va.
d) Quines figures més ben treballades!
e) Que atrevits que són!
f) Quina pregunta més impertinent!
g) Qui ho havia de dir!
©

Normativa bàsica de la llengua
Morfologia nominal
Els quantificadors
1
Identifica els quantificadors d’aquestes frases i digues, en cada cas, si es tracta d’un especificador
d’un nom, d’un pronom, d’un adverbi o d’un nom.
a) Encara ningú no s’ha assabentat de la notícia.
b) La setmana passada va nevar molt.
c) A la manifestació hi havia un miler de persones.
d) L’inspector se’ns pot presentar qualsevol dia.
Encara ningú (pronom) no s’ha assabentat de la notícia.
La setmana passada va nevar molt (adverbi).
A la manifestació hi havia un miler (nom) de persones.
L’inspector se’ns pot presentar qualsevol (especificador d’un nom) dia.
2
Classifica aquests numerals en cardinals, ordinals, partitius, col·lectius i multiplicatius:
milers de persones
vint-i-vuit pàgines
un terç del total
doble distància
un centenar de metres
la cinquena avinguda
una dècima part
l’onzè classificat
cent tres alumnes
el triple d’anys
3
Cardinals Ordinals Partitius Col·lectius Multiplicatius
vint-i-vuit cinquena terç milers doble
cent tres onzè dècima centenar triple
En els xecs s’han d’escriure les quantitats amb xifres i amb lletres. Escriu amb lletres les quantitats
següents:
502, 28.236, 8.140.098, 506.927, 121.030.005
502: cinc-cents dos
28.236: vint-i-vuit mil dos-cents trenta-sis
8.140.098: vuit milions cent quaranta mil noranta-vuit
506.927: cinc-cents sis mil nou-cents vint-i-set
121.030.005: cent vint-i-un milions trenta mil cinc
4
Escriu amb lletres els numerals que apareixen en les expressions següents.
82 pàgines, 22 hores, 31 unitats, 21 etapes, la unitat 2, el capítol 51, la pàgina 131, la pàgina
302, el quilòmetre 1, el quilòmetre 29.
82 pàgines: vuitanta-dues pàgines
22 hores: vint-i-dues hores
31 unitats: trenta-una unitats
©

21 etapes: vint-i-una etapes
la unitat 2: la unitat dos
el capítol 51: el capítol cinquanta-un
la pàgina 131: la pàgina cent trenta-u
la pàgina 302: la pàgina cent trenta-dos
el quilòmetre 1: el quilòmetre u
el quilòmetre 29: el quilòmetre vint-i-nou
5
Llegeix en veu alta i escriu aquestes operacions (utilitza el verb fer per expressar el signe
igual):
221 + 735 = 956 861 – 193 = 668
572 × 204 = 116.688 36.744 : 32 = 1.148,25
221 + 735 = 956: dos-cents vint-i-un més set-cents trenta-cinc fan nou-cents cinquanta-sis
861 – 193 = 668: vuit-cents seixanta-un menys cent noranta-tres fan sis-cents seixanta-vuit
572 × 204 = 116.688: cinc-cents setanta-dos multiplicat per dos-cents quatre fan cent setze mil siscents
vuitanta-vuit
36.744 : 32 = 1.148,25: trenta-sis mil set-cents quaranta-quatre dividit entre trenta-dos fan mil cent
quaranta-vuit coma vint-i-cinc
6
Escriu amb xifres aràbigues aquestes quantitats escrites en xifres romanes.
IX XIV XXVII XL XLIV LXIX XCI CD MCDLIIII
IX: 9
XIV: 14
XXVII: 27
XL: 40
XLIV: 44
LXIX: 69
XCI: 91
CD: 400
MCDLIII: 1453
7
Llegeix en veu alta i escriu aquests numerals:
a) el 3r pis, el 5è dia, el 8è aniversari, el 10è classificat, el 15è volum, el 19è festival, el 25è aniversari,
el 43è conveni;
b) la 4a etapa, la 6a hora, la 12a ocasió, la 14a promoció, la 28a edició, la 89 derrota;
c) l’1 de maig, el segle IX, el segle XII, el segle XXII, el segle IV aC, Felip V, Lluís XIV.
el 3r pis: tercer
el 5è dia: cinquè
el 8è aniversari: vuitè
el 10è classificat: desè
el 15è volum: quinzè
el 19è festival: dinovè
el 25è aniversari: vint-i-cinquè
el 43è conveni: quaranta-tresè
la 4a etapa: quarta
la 6a hora: sisena
la 12a ocasió: dotzena
la 14a promoció: catorzena
la 28a edició: vint-i-vuitena
©

la 89 derrota: vuitanta-novena
l’1 de maig: u
el segle IX: segle
el segle XII: segle
el segle XXII: vint-i-dos
el segle IV aC: quart
Felip V: cinquè
Lluís XIV: catorze
8
Escriu el paradigma flexiu d’aquests ordinals:
tercer, sisè, novè, desè, divuitè, vint-i-dosè, setanta-sisè.
tercer: tercer, tercera, tercers, terceres
sisè: sisè, sisena, sisens, sisenes
novè: novè, novena, novens, novenes
desè: desè, desena, desens, desenes
divuitè: divuitè, divuitena, divuitens, divuitenes
vint-i-dosè: vint-i-dosè, vint-i-dosena, vint-i-dosens, vint-i-dosenes
setanta-sisè: setanta-sisè, setanta-sisena, setanta-sisens, setanta-sisenes
9
Escriu amb les xifres i les abreviatures corresponents els numerals següents:
a) C. Pau Casals, tres-cents vint-i-cinc, quart, tercera.
C. Pau Casals, 325, 4t, 3a.
b) C. Ausias March, cent dotze, sisè, quarta.
C. Ausias March, 112, 6è, 4a.
c) C. Àngel Guimerà, vuitanta-vuit, tercer, primera.
C. Àngel Guimerà, 88, 3r, 1a.
d) C. Josep Pla, dos-cents quatre, segon, segona.
C. Josep Pla, 204, 2n, 2a.
10
Escriu amb xifres romanes els numerals següents:
segle dinou, segle catorze, segle sis, segle vuit abans de Crist, Alfons desè, Joan vint-i-tres, Enric
vuitè, Pere quart, Pau sisè.
segle dinou: segle XIX
segle catorze: segle XIV
segle sis: segle VI
segle vuit abans de Crist: segle VIII aC
Alfons desè: Alfons X
Joan vint-i-tres: Joan XXIII
Enric vuitè: Enric VIII
Pere quart: Pere IV
Pau sisè: Pau VI
11
Completa les expressions següents amb la forma dels partitius corresponents:
a) Si són tres, toca una … part a cadascú.
Si són tres, toca una tercera part a cadascú.
b) Si són quatre, toca una … part a cadascú.
Si són quatre, toca una quarta part a cadascú.
c) Si són cinc, toca una … part a cadascú.
Si són cinc, toca una cinquena part a cadascú.
©

d) Si són sis, toca una … part a cadascú.
Si són sis, toca una sisena part a cadascú.
e) Si són deu, toca una … part a cadascú.
Si són deu, toca una desena part a cadascú.
f) Si són cent, toca una … part a cadascú.
Si són cent, toca una centèsima part a cadascú.
g) Si són mil, toca una … part a cadascú.
Si són mil, toca una mil·lèsima part a cadascú.
12
Escriu amb lletres les expressions següents:
1/4 de pollastre, 2/3 de la població, 4/10 de febre, 5/100 de segon, 1/10 de loteria, 1/1000.
1/4 de pollastre: un quart de pollastre
2/3 de la població: dos terços de la població
4/10 de febre: quatre dècimes de febre
5/100 de segon: cinc centèsimes de segon
1/10 de loteria: un dècim de loteria
1/1000: una mil·lèsima
13
Escriu les hores utilitzant les fraccions dels quarts i dels mitjos quarts.
01h 15m, 08h 30m, 12h 45m, 16h 30m, 18h 15m, 21h 45m;
04h 07m 30s, 10h 22m 30s, 15h 37m 30s, 20h 52m 30s.
01h 15m: un quart de dues
08h 30m: dos quarts de nou
12h 45m: tres quarts d’una
16h 30m: dos quarts de cinc
18h 15m: un quart de set
21h 45m: tres quarts de deu
04h 07m 30s: mig quart de cinc
10h 22m 30s: un quart i mig d’onze
15h 37m 30s: dos quarts i mig de quatre
20h 52m 30s: tres quarts i mig de nou
14
Utilitza els col·lectius adequats per expressar aquests conjunts:
a) dotze ous: dotzena
b) cent persones: centenar
c) trenta alumnes: trentena
d) mil persones: miler
e) dos intèrprets de música: duet
f) tres cartes iguals: trio
g) una estrofa de vuit versos: octava
h) una estrofa de quatre versos: quartet
15
Completa cada expressió amb el multiplicatiu adequat:
a) seixanta-sis és el … de trenta-tres;
seixanta-sis és el doble de trenta-tres;
b) cent trenta-dos és el … de quaranta-quatre;
cent trenta-dos és el triple de quaranta-quatre;
c) vuitanta-quatre és el … de vint-i-u;
vuitanta-quatre és el quàdruple de vint-i-u;
©

d) cent vint-i-cinc és el … de vint-i-cinc.
cent vint-i-cinc és el quíntuple de vint-i-cinc.
16
17
Completa les frases del quadre al teu quadern (recorda que massa i força són invariables):
Tenint en compte la diferència entra gens de (matèria no comptable) i cap (objectes comptables),
completa aquesta sèrie (recorda que prou és invariable):
18
Quantitat excessiva Quantitat considerable Quantitat petita
(massa) (força / bastant) (poc)
Fa massa fred. Fa força fred. / Fa bastant fred. Fa poc fred.
Hi ha massa neu. Hi ha força neu. / Hi ha bastant neu. Hi ha poca neu.
Té massa diners. Té força diners. / Té bastants diners. Té pocs diners.
Compra massa coses. Compra força coses. / Compra bastants coses. Compra poques coses.
Quantitat suficient Quantitat petita Quantitat nul·la
(prou) (gaire) (gens de / cap)
No hi ha prou oli. No hi ha gaire oli. No hi ha gens d’oli.
No té prou feina. No té gaire feina. No té gens de feina.
No té prou recursos. No té gaires recursos. No té cap recurs.
No ha tingut prou oportunitats. No ha tingut gaires oportunitats. No ha tingut cap oportunitat.
Converteix les frases següents en enunciats negatius utilitzant, en cada cas, els quantificadors
gaire i gens. Per exemple:
Treballa poc. → No treballa gaire. / No treballa gens.
a) És poc amable amb la gent.
No és gaire amable amb la gent. / No és gens amable amb la gent.
b) Els exercicis que ens ha posat són poc fàcils.
Els exercicis que ens ha posat no són gaire fàcils. / Els exercicis que ens ha posat no són gens fàcils.
c) La decisió final ens beneficiarà molt poc.
La decisió final no ens beneficiarà gaire. / La decisió final no ens beneficiarà gens.
d) El castell queda poc lluny d’aquí.
El castell no queda gaire lluny d’aquí. / El castell no queda gens lluny d’aquí.
e) Les empreses estan poc coordinades.
Les empreses no estan gaire coordinades. / Les empreses no estan gens coordinades.
19
Els quantificadors gaire, gens de i cap s’utilitzen tant en oracions negatives com en oracions
d’incertesa (preguntes, condicions o dubtes). Utilitza el quantificador adequat en les frases següents
i digues la modalitat de cadascuna.
a) Fa … estona que t’esperes? / Si m’he d’esperar … estona, me’n vaig. / Dubto que t’hagis d’esperar
… estona. / Avui no t’hauràs d’esperar … estona.
Fa gaire estona que t’esperes? (Interrogativa) / Si m’he d’esperar gaire estona, me’n vaig. (Condicional) /
Dubto que t’hagis d’esperar gaire estona. (Dubitativa) / Avui no t’hauràs d’esperar gaire estona. (Afirmativa)
b) Aquest any no hi ha … perdiu enlloc. / Has vist … perdiu aquest any? / Si no hi ha … perdiu, no
té sentit sortir a caçar. / Dubto que cacis … perdiu, aquest any!
Aquest any no hi ha cap perdiu enlloc. (Afirmativa) / Has vist cap perdiu aquest any? (Interrogativa) / Si
©

no hi ha cap perdiu, no té sentit sortir a caçar. (Condicional) / Dubto que cacis cap perdiu, aquest any! (Dubitativa)
c) El termòmetre marca 18º: no fa … fred. / Si fes … fred, ens posaríem el jersei. / No crec pas que
passis … fred, amb aquest nòrdic de plomes. / Has passat … fred, aquesta nit?
El termòmetre marca 18º: no fa gens de fred. (Afirmativa) / Si fes gens de fred, ens posaríem el jersei. (Condicional)
/ No crec pas que passis gens de fred, amb aquest nòrdic de plomes. (Dubitativa) / Has passat
gens de fred, aquesta nit? (Interrogativa)
20
El quantitatiu quant és pronuncia de manera igual o semblant a l’adverbi o conjunció temporal
quan (en quin moment, el moment en què). Utilitza la forma adequada en les expressions següents.
a) El gall canta … surt el sol.
El gall canta quan surt el sol.
b) … temps fa que no has anat a veure’ls?
Quant temps fa que no has anat a veure’ls?
c) … acabis els deures, vine, que et vull dir una cosa.
Quan acabis els deures, vine, que et vull dir una cosa.
d) … vindràs?
Quan vindràs?
e) A … puja, tot plegat?
A quant puja, tot plegat?
21
Converteix les frases següents en oracions exclamatives utilitzant, en cada cas, un dels quantitatius
exclamatius anteriors.
a) Aquesta casa que t’has comprat és molt gran.
Quina casa tan gran que t’has comprat!
b) Aquest any hi ha molta neu.
Quanta neu que hi ha aquest any!
c) Aquest pastís és molt bo.
Que bo que és aquest pastís!
d) El dia se m’ha fet molt llarg.
Que llarg que se m’ha fet el dia!
e) Hi havia moltes màquines.
Quantes màquines que hi havia!
22
Utilitza un adverbi quantificador (massa, molt, força, prou, gaire, poc, gens, més, menys) per
indicar el grau dels adjectius següents.
a) està confiat (en excés)
està massa confiat
b) no està content (en una petita mesura)
no està gaire content
c) no se sent valorat (en una mesura ínfima, nul·la)
no se sent gens valorat
d) és una persona important (en una mesura relativament alta)
és una persona força important
e) està satisfet! (quantitat superior)
està més satisfet
f) no és llarg (quantitat suficient)
no és prou llarg
©

g) ara és agressiu (en una mesura inferior)
ara és menys agressiu
h) és afectuós (en una mesura petita)
és poc afectuós
i) és fosc (quantitat gran):
és molt fosc
23
Utilitza la forma tant (de) o la forma tan en aquestes frases (recorda que el quantificador tant
perd la t final quan va davant d’un adjectiu o d’un altre adverbi).
a) Saps per què hi té … interès?
Saps per què hi té tant d’interès?
b) No és … simpàtic com el seu germà.
No és tan simpàtic com el seu germà.
c) No corre … com sembla.
No corre tant com sembla.
d) Fes-ho … de pressa com puguis.
Fes-ho tan de pressa com puguis.
e) No et belluguis … . Si et bellugues, la foto no sortirà … bé.
No et belluguis tant. Si et bellugues, la foto no sortirà tan bé.
f) No he conegut mai ningú … despistat com tu!
No he conegut mai ningú tan despistat com tu!
g) Avui no fa … vent com ahir.
Avui no fa tant vent com ahir.
24
Completa les sèries següents amb la flexió adequada del indefinits.
a) un altre: un altre dia, una altra vegada, uns altres camins, unes altres rutes.
b) cadascun: cadascun dels participants, cadascuna de les assistents.
c) cada un: cada un dels països, cada una de les ciutats.
d) qualsevol: qualsevol dia, qualssevol circumstàncies.
e) ambdós: ambdós germans, ambdues germanes.
25
Completa aquestes frases amb l’indefinit adequat (mateix, cert, sengles, tal, ambdós, cada).
a) Jo no he dit … cosa, ni he utilitzat … arguments per defensar la meva opinió.
Jo no he dit tal cosa, ni he utilitzat tals arguments per defensar la meva opinió.
b) Es van presentar al concurs dos treballs i … van obtenir el reconeixement del jurat. Les autores
eren dues noies de Taradell, i … van ser enaltides pel president.
Es van presentar al concurs dos treballs i ambdós van obtenir el reconeixement del jurat. Les autores eren
dues noies de Taradell, i ambdues van ser enaltides pel president.
c) És millor no escoltar … comentaris ni … opinions de … gent més aviat
desagradable.
És millor no escoltar certs comentaris ni certes opinions de certa gent més aviat desagradable.
d) El menjar és molt poc variat: … dia hi ha arròs. Per tant, en menjo set cops … setmana.
El menjar és molt poc variat: cada dia hi ha arròs. Per tant, en menjo set cops cada setmana.
e) La Clara i la Carla és van casar el … dia i a la … hora. A la boda, però, no hi van assistir pas els
… convidats.
La Clara i la Carla és van casar el mateix dia i a la mateixa hora. A la boda, però, no hi van assistir pas els
mateixos convidats.
f) Els dos motoristes es van presentar amb … motos i amb … cascos.
Els dos motoristes es van presentar amb sengles motos i amb sengles cascos.
©

26
Copia i completa cadascuna d’aquestes frases amb l’opció correcta:
a) M’agradaria emprovar-me (un altre / altre) … vestit.
M’agradaria emprovar-me un altre vestit.
b) Ha tingut (vàries / diverses) … oportunitats.
Ha tingut diverses oportunitats.
c) M’han recomanat (varis / uns quants) … llibres molt interessants.
M’han recomanat uns quants llibres molt interessants.
d) Sobre aquesta qüestió, hi ha opinions … (vàries / unes quantes)
Sobre aquesta qüestió, hi ha opinions vàries.
e) Ja li ho he dit (vàries / unes quantes) … vegades.
Ja li ho he dit unes quantes vegades.
f) Hem visitat (tot / tota) … Florència.
Hem visitat tot Florència.
27
Tria la forma adequada en cada enunciat tenint en compte el context. Després digues quins
indefinits especifiquen un nom i quins són pronoms.
algú / algun: Crec que hi ha … que truca a la porta. / Digues a … company que t’ajudi.
Crec que hi ha algú (pronom) que truca a la porta. / Digues a algun (especificador de «company») company
que t’ajudi.
ningú / cap: No té … familiar que li pugui donar un cop de mà? / No pot comptar amb …
No té cap (especificador de «familiar») familiar que li pugui donar un cop de mà? / No pot comptar amb
ningú (pronom).
cadascú / cadascun: El presentador va saludar … dels concursants. / En aquest
ofici, … s’ha d’espavilar per tirar endavant.
El presentador va saludar cadascun (especificador de «els concursants») dels concursants. / En aquest ofici,
cadascú (pronom) s’ha d’espavilar per tirar endavant.
tothom / tots: Si l’epidèmia s’estén, s’haurà de vacunar … / … els malalts han estat ingressats en
un hospital.
Si l’epidèmia s’estén, s’haurà de vacunar tothom (pronom). / Tots (especificador de «els malalts») els malalts
han estat ingressats en un hospital.
res / cap: … no ens farà canviar d’opinió. / No volem escoltar … dels vostres consells.
Res (pronom) no ens farà canviar d’opinió. / No volem escoltar cap (especificador de «els vostres consells»)
dels vostres consells.
28
Corregeix les incorreccions donades entre cometes d’aquestes frases.
a) «Els demés» companys arribaran més tard. Pensa una mica en «els demés».
La resta de companys arribaran més tard. Pensa una mica en els altres.
b) Aquella parella són «tal para cual». Si «un» té son, «altre» també en té.
Aquella parella són l’un per l’altre. Si l’un té son, l’altre també en té.
c) Com que no li agradava treballar «per altres», va muntar la seva pròpia empresa.
Com que no li agradava treballar per als altres, va muntar la seva pròpia empresa.
d) Aquest llibre, ja l’he llegit; deixa-me’n «altre».
Aquest llibre, ja l’he llegit; deixa-me’n un altre.
e) «Tot el món» creu que l’empresa pot fer fallida.
Tothom creu que l’empresa pot fer fallida.
f) Hi ha «algo» que no acaba de funcionar prou bé.
Hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar prou bé.
©

g) N’hi ha «altres» que no pensen igual que tu.
N’hi ha d’altres que no pensen igual que tu.
h) Estic tip de sentir que «fulano i mengano» tenen un cotxe més nou.
Estic tip de sentir que en tal i tal altre tenen un cotxe més nou.
i) No feu cas que «tal i qual» ho diguin. Espereu-ne la confirmació oficial.
No feu cas que tal i tal ho diguin. Espereu-ne la confirmació oficial.
j) Alguns volen fer un viatge a Mallorca, «altres» s’estimen més anar a esquiar.
Alguns volen fer un viatge a Mallorca, d’altres s’estimen més anar a esquiar.
29
Tenint en compte que la paraula res és un pronom que vol dir cap cosa, tria l’opció adequada
en cadascun dels enunciats següents.
a) Aquest mes no ha plogut … (cap / gens / res).
Aquest mes no ha plogut gens.
b) En aquesta capsa no hi ha … (cap / gens / res).
En aquesta capsa no hi ha res.
c) Hi havia cinquanta talls de carn i no n’ha sobrat … (cap / gens / res).
Hi havia cinquanta talls de carn i no n’ha sobrat cap.
d) Si t’assabentes de … (cap / gens / res), truca’m al mòbil.
Si t’assabentes de res, truca’m al mòbil.
e) Aquest aparell no funciona … (cap / gens / res) bé.
Aquest aparell no funciona gens bé.
f) Mira si hi ha … (cap / gens / res) iogurt a la nevera.
Mira si hi ha cap iogurt a la nevera.
©