Frases dites per diferents autors. Cliqueu - Llibreria 22

LLI
BRES
30 ANYS DE PRESENTACIONS DE LLIBRES
PAR
LATS

Llibres parlats, 30 anys de presentacions de llibres
és una exposició que s’ha realitzat a Girona, del 4 al 26 de
setembre de 2012, a la Casa de Cultura de la Diputació de
Girona, amb una itinerància l’any 2013 a les biblioteques
públiques de Catalunya.

Parlar de llibres és també un dels plaers
de la lectura. Llibres parlats. 30 anys
de presentacions de llibres és una
exposició convida a lectors i autors
a seguir el trajecte de l’escriptura a
través de les presentacions de llibres
de la Llibreria 22 de Girona, un espai
on ja es presentaven llibres quan quasi
ningú no en presentava i una pràctica
mantinguda durant més de 30 anys.
Conservades per la càmera del llibreter
GuillemTerribas sense cap intenció
de posteritat, configuren vertaders
materials d’autor ignorats, sovint,
pels mateixos autors.

En diferents moments del temps i
sense tenir coneixença les unes de les
altres, diferents veus han negociat amb
un mateix intent. Presentant i abordant
textos de molt diferent condició, es
constata un esforç semblant, uns llocs
recurrents, unes intencions que
convergeixen: per què s’escriu?, com
convèncer d’una ficció?, hi ha paraula
sense memòria?, a què responen
els gèneres? Si bé cada autor mostra
els ingredients i el procés del seu taller,
el resultat és un diàleg coral sobre
llocs inevitablement comuns. Un mosaic
viu d’autories que mostra l’escriptura
de prop.

Antoni Marí

ÉS EL LLIBRE EL QUE
ENS HA OFERT
L’ORDRE DEL MÓN
QUE ARA POSSEÏM.
PERQUÈ EL LLIBRE
ENS HA FET SABER
QUE LES COSES
PODRIEN SER, TAMBÉ,
D’UNA ALTRA MANERA.
Antoni Marí

Màrius Serra

SENSE LA BARREJA
INFORMULABLE DE PELL,
VERB, COR, ÀNIMA,
ENGINY I ENGANY,
LA LITERATURA NEIX
AMPUTADA. I EN DARRER
TERME, COM MOLT BÉ
SABEN ELS LLIBRETERS,
L’ÚNIC QUE PERDURA
ÉS EL TEXT.
Màrius Serra

Josep Maria Benet i Jornet

ENCARA NO HAVIA ENSOPEGAT
MAI AMB LA CRUELTAT DINS
D’UNA FICCIÓ. EREN HEROIS,
VIVIEN AL MÓN DELS HEROIS,
QUE NO ERA EL MEU. POTSER
JO, DE GRAN, EM CONVERTIRIA
EN UN HEROI, QUI HO SAP.
PER ARA ERA UN NEN, I ALS
NENS DE DEBÒ, ALMENYS EN
EL CONSOL GRATIFICANT
DELS LLIBRES, NO ENS HAVIA
D’AFECTAR RES D’IRREVERSIBLE.
Josep Maria Benet i Jornet

Narcís Comadira

QUANTES VEGADES, AL MATÍ,
EMBOLICAT ENCARA PER
LES BOIRES DELS MALSONS,
NO HE MIRAT ESPANTAT EL MEU PIT I
EL MEU VENTRE PER VEURE SI TAMBÉ
INNUMERABLES POTETES IMPOTENTS
S’HI BELLUGAVEN DESCONCERTADES.
(...) POTSER ELS SETZE ANYS ÉS
UNA EDAT MASSA TENDRA PER
LLEGIR KAFKA. (...) L’ADOLESCENT
PENSA QUE SER ARTISTA ÉS L’ÚNICA
ESPERANÇA PER SER ADMÈS SENSE
CULPA AL MÓN DELS ADULTS.
Narcís Comadira

Josep Maria Fonalleras

EL SENYOR QUE NAUFRAGA,
EL SENYOR QUE HABITA L’ILLA
DESERTA, ACABA DE SEPARAR TOTES
LES PLANES DEL DICCIONARI I,
MORT DE GANA, FA SERVIR EL
TALLAPAPERS PER MENJAR-SE
UN COCO. ELL NO HO SAP PERÒ
ADEN VA DIR: “SI VAS A UNA ILLA
DESERTA ÉS MILLOR PORTAR UN
BON DICCIONARI PERQUÈ LA
PASSIVITAT DEL DICCIONARI
DAVANT DELS LECTORS FA QUE
SIGUI UN TEMA LEGÍTIM DE
LECTURES INFINITES.”
Josep Maria Fonalleras

Francesc Parcerisas

ÉS DE NIT, L’HORA DE DORMIR,
I L’ARMADILLO NOMÉS VE DEL
LLIBRE DE CONTES DE RUDYARD
KIPLING, QUE LA VEU DE LA MARE
O DEL PARE ENS REPETEIX
D’ESMA, ASSEGUT EN ALGUN
DELS LLITS DELS GERMANS,
GAIREBÉ A TOCAR, TOT
TRANSFORMANT-NOS EN
DESCONEGUTS, EN AVENTURERS
AGOSARATS, COM EL MARINER
O EL PARSI QUE SURTEN A CAÇAR
CAP A TERRES LLUNYANES...
Francesc Parcerisas

Carme Riera

VAIG LLEGIR NADA –AQUEST
LLIBRE NO ÉS PER TU, JA TE’L
DEIXAREM QUAN SIGUIS GRAN–
D’AMAGAT, TANCADA AL
PORXO, DESPRÉS D’AGAFAR-LO
DE LA BIBLIOTECA UN DIA
QUE, PER DESCUIT, ALGÚ VA
DEIXAR LA CLAU AL PANY.
VAIG LLEGIR NADA D’UNA
SENTADA, UN CAPVESPRE
DE GENER. N’ACABAVA DE
COMPLIR DOTZE.
Carme Riera

Montserrat Roig

EL MILLOR LLIBRE NO ÉS A LA BIBLIOTECA.
ÉS DINS LA FORMA DEL LLIBRE PROHIBIT;
ES TRACTA DE LA PIEL, DE CURZIO
MALAPARTE. EL GUARDAVA LA MEVA
MARE DINS L’ARMARI DELS LLENÇOLS.
ELLA SÍ, QUE EL VA LLEGIR, I ES VA
ESGARRIFAR. EM VA DIR: “AQUEST LLIBRE,
NO L’HAS DE LLEGIR, ET FARIA MAL.” I VA
AGAFAR AQUELL VOLUM QUE TENIA UNA
CREU GAMMADA A LA COBERTA I EL VA
AMAGAR. (...) MAI NO VAIG PROVAR DE
ROBAR-LI LA CLAU, A LA MARE. NO VOLIA
OBRIR AQUELL COFRE. (...) A DINS, HI
HAVIA UN LLIBRE PROHIBIT, UN CONJUNT
DE PLECS DE SETZE, QUE CONTENIA
TOTES LES HISTÒRIES DEL MÓN.
Montserrat Roig

Eduardo Mendoza

CUANDO INTUYO
QUE UN LIBRO TIENE
LO QUE SUELE
LLAMARSE VARIOS
NIVELES DE LECTURA,
ME ESFUERZO POR
NO SOBREPASAR
EL PRIMERO,
EL MÁS OBVIO.
Eduardo Mendoza

Quim Monzó

PER QUÈ M’AGRADA
TRES TRISTES TIGRES
DE GUILLERMO CABRERA
INFANTE? NO HO SÉ.
COM PUC DIR QUÈ HI
TROBO DE BO SI DURANT
ANYS HE PENSAT
QUE ÉS LA NOVEL·LA
QUE M’AGRADARIA
HAVER ESCRIT?
Quim Monzó

Maria Antònia Oliver

ELS ESCRIPTORS
NO ESCRIVIM
PAS PER A
NOSALTRES,
ESCRIVIM PER
A L’ALTRA GENT.
Maria Antònia Oliver

Javier Cercas

GARCÍA
MÁRQUEZ DIU
QUE ESCRIU
PERQUÈ
L’ESTIMIN MÉS.
JO TAMBÉ
HO PENSO.
Javier Cercas

Manuel Vázquez Montalbán

TODO ESCRITOR
LLEVA DENTRO
EL LECTOR
QUE SE MERECE
Y PARA ESE
LECTOR SE
ESCRIBE.
Manuel Vázquez Montalbán

Manuel Vázquez Montalbán

MI PADRE HABÍA OLVIDADO
VOLUNTARIAMENTE LOS LIBROS
QUE DESTRUYÓ CUANDO PERDIÓ
LA GUERRA, PARA QUE LOS
LIBROS NO LE DESTRUYERAN
A ÉL. (...) CUANDO SARAMAGO
SOSTENÍA QUE A LA REALIDAD SE
LE DEBE OPONER LA UTOPÍA, LE
CONFESÉ, PÚBLICAMENTE, QUE
YA SÓLO ME QUEDABAN FUERZAS
PARA OPONERLE LA IRONÍA. ¿QUÉ
ESCRITOR QUE AME LA LIBERTAD
PUEDE HACER HOY OTRA COSA?
Manuel Vázquez Montalbán

Isabel-Clara Simó

QUI, ALGUNA VEGADA,
NO S’HA TROBAT
SOTMETENT
O SOTMETENT-SE
ALS ALTRES?
ÉS JUSTAMENT
EL QUE M’INTERESSA
D’EXPLORAR
LITERÀRIAMENT.
Isabel-Clara Simó

Maite Nogué

GAUDIA TANT, AQUELLS
DIES EN QUE ENCARA
NINGÚ NO HAVIA LLEGIT
EL LLIBRE PERÒ QUE
SABIA QUE SERIA
LLEGIT... ERA MEU I
JA NO HO ERA: AVIAT
TOTHOM PODRIA
AGAFAR-LO I JUTJAR-LO.
Maite Nogué

Iván Alonso

EL PLAER
D’EXPLICAR
ÉS UN DELS
GRANS
PLAERS.
Iván Alonso

Miquel Pairolí

TOT EL QUE DIU
AQUEST LLIBRE,
TOTHOM HO HAURÀ
EXPERIMENTAT.
L’ESCRIPTOR NOMÉS
ÉS AQUELL QUE
TÉ LA TENDÈNCIA A
FIXAR-HO. LA COSA
NO TÉ MÉS SECRET
QUE AQUEST.
Miquel Pairolí

Ernest Lluch

DIU UN PAGÈS AMIC
MEU DE MAIÀ DE
MONTCAL QUE SI
LA TERRA ESTIGUÉS
A L’ALÇADA DELS
ESCRIPTORIS,
TOTHOM VOLDRIA
FER DE PAGÈS.
Ernest Lluch

Modest Prats

L’ESCRIPTURA
AUTOBIOGRÀFICA
PERTANY
A L’ESFERA
DE LA
FICCIÓ
NARRATIVA.
Modest Prats

Javier Cercas

QUÈ ÉS UNA NOVEL·LA?
EM SENTO INCAPAÇ DE
DIR-HO SI NO ÉS EN TERMES
HISTÒRICS. GUILLERMO
CABRERA INFANTE, QUE ÉS
EL QUENEAU DEL CARIB,
DEIA: “NOVELA ES TODO
AQUELLO QUE SE LEE COMO
TAL.” AIXÍ, SI ALGÚ LLEGÍS
LA GUIA TELEFÒNICA COM
UNA NOVEL·LA, HAURÍEM DE
CONSIDERAR-LA COM A TAL.
Javier Cercas

Jaime Gil de Biedma

CONOZCO
POQUÍSIMAS
NOVELAS QUE NO
OBLIGUEN
A SOPORTAR
ALGÚN CAPÍTULO
QUE, EN RIGOR,
ESTÁ DE SOBRA.
Jaime Gil de Biedma

Imma Merino

LA LITERATURA
ES FA AMB
MENTIDES QUE,
HO VAS SABENT
AMB EL TEMPS,
VAN REVELANT
VERITATS SOBRE
LA VIDA.
Imma Merino

Lluís Lucero

RECOLLINT
VARGAS LLOSA,
UNA NOVEL·LA ÉS
DOLENTA QUAN
NO ENS CONVENÇ
DE LA MENTIDA
QUE ENS EXPLICA.
Lluís Lucero

Josep Navarro Santaeulàlia

CREC QUE ÉS UN DELS
REPTES MÉS DIFÍCILS QUE
TENIM ELS ESCRIPTORS:
ARRIBAR A CREAR UN
PERSONATGE QUE,
TOT I SER FORMAT DE
PARAULES, AGAFI
AQUELLA CONSISTÈNCIA
DE PERSONA REAL O VIVA.
AQUEST ÉS L’EXERCICI
D’IL·LUSIONISME.
Josep Navarro Santaeulàlia

Dolors Garcia Cornellà

I QUIN ÉS EL
SECRET? DONCS
MIRA, DES DE
LA PRIMERA PÀGINA
EM POSO EN
EL LLOC DEL
PERSONATGE I FAIG
VEURE QUE SÓC JO.
Dolors Garcia Cornellà

Maria Mercè Roca

ELS PERSONATGES
SÓN
VERSEMBLANTS,
ÉS A DIR,
FUNCIONEN DINS
LA FICCIÓ DE LA
NOVEL·LA.
Maria Mercè Roca

Àngel Burgas

UNA DE LES COSES QUE MÉS EM
MERAVELLA DE L’ESCRIPTURA ÉS
QUE A L’HORA D’ESCRIURE,
ARRIBA UN MOMENT EN QUE LES
HISTÒRIES I ELS PERSONATGES
MANEN. ÉS A DIR, TU TENS UNA
IDEA, COMENCES A TREBALLAR-
HI, PERÒ ARRIBA UN PUNT EN QUE
NO HAS DE FER-HI GAIRE RES MÉS
I SÓN ELLS QUI ADOPTEN UNA
PERSONALITAT, SABEN QUIN CAMÍ
HAN D’AGAFAR, I L’ESCRIPTOR S’HA
DE DEDICAR PRÀCTICAMENT NOMÉS
A TRANSCRIURE.
Àngel Burgas

Jordi Coca

TINC LA SENSACIÓ QUE UNA
DE LES PÈRDUES DEL SEGLE XX,
QUE PROBABLEMENT ÉS EFECTE
DEL XIX, ÉS QUE EL LLENGUATGE
SE’NS HA EMPOBRIT EN RELACIÓ
A LA SEVA UTILITAT. EN AQUEST
SEGLE, EL FET NARRATIU HA
TINGUT MOLTS PROBLEMES EN
LA MESURA QUE SEGURAMENT
L’ÈPICA S’EXPRESSA MILLOR
EN EL CINEMA QUE NO EN
L’ESCRIPTURA. AIXÒ ENS HA
DEIXAT SENSE LA POSSIBILITAT
D’EXPLICAR GRANS COSES.
Jordi Coca

Mita Casacuberta

EN REALITAT, JO EM
PROPOSAVA FER UN
ARTICLE PERÒ VA
SORTIR UNA MENA DE
NARRACIÓ. LLAVORS,
VAIG PENSAR: I ARA
QUÈ EN FAIG D’AQUEST
PRODUCTE? FINALMENT,
CREC QUE SENZILLAMENT
ÉS UN RELAT.
Mita Casacuberta

Roberto Bolaño

TODO, TODO ES
AUTOBIOGRÁFICO
EN UN ESCRITOR SI
PREVIAMENTE LO
HA IMAGINADO, LO
HA METABOLIZADO.
TODA LITERATURA
ES AUTOBIOGRÁFICA.
Roberto Bolaño

Roberto Bolaño

ME GUSTARÍA QUE MI LITERATURA SE
LEYERA CON UN POCO DE CALMA,
NO CON ESA VELOCIDAD. AÚN ASÍ,
ESA CALMA NO DEBE PASAR DE
LOS TRES DÍAS, EVIDENTEMENTE:
TRES O CUATRO DÍAS. GUERRA Y PAZ
Y LOS MISERABLES SE PUEDEN LEER
EN DOS SEMANAS PERO UNA NOVELA
DE UN AUTOR VIVO NO SE DEBE LEER
EN MÁS DE TRES DÍAS, A MENOS QUE
EL LECTOR QUIERA QUE ESE AUTOR
MUERA: SE CORRE ESE RIESGO. NADIE
SE ESTÁ UNA SEMANA MIRANDO EL
GUERNICA DE PICASSO, NADIE VE UNA
PELÍCULA DURANTE DOCE HORAS.
Roberto Bolaño

Josep Maria Terricabras

NO ES TRACTA DE
MOSTRAR COSES
EXCEPCIONALS, NI TAN
SOLS DE MOSTRAR
NOVETATS. SINÓ DE
POSSIBILITAR UNA ALTRA
MIRADA, UNA MIRADA
NOVA A COSES VISTES
MIL VEGADES, PERÒ NO
D’AQUELLA MANERA.
Josep Maria Terricabras

Gregorio López Raimundo

LOS COMUNISTAS
ESCRIBÍAMOS
LIBROS QUE HABÍA
QUE LEER CON
UN ALFILER PARA
PINCHARTE LAS
PIERNAS PORQUE
TE DORMÍAS A LA
SEGUNDA PÁGINA.
Gregorio López Raimundo

Eudald Carbonell

ESTIC CONVENÇUT QUE
CAL REFLEXIONAR SOBRE
EL CONEIXEMENT. I S’HA
DE FER AMB PARAULES
QUE LA GENT ENTENGUI.
S’HAN DE FER LLIBRES
QUE PERMETIN AQUESTA
SOCIALITZACIÓ DE
L’ESPÈCIE. I SI AIXÒ ÉS LA
UTOPIA, CAL LLUITAR PER
LA UTOPIA.
Eudald Carbonell

Xavier Antich

ENDEVINAR EL MÓN QUE
PODRIA SER POSSIBLE
ÉS EL QUE CREC QUE DÓNA
FORÇA A QUALSEVOL
ASSAIG QUE TINGUI
L’EXIGÈNCIA DE SER-HO.
COM DEIA ROLAND
BARTHES “TOT ALLÒ
QUE SE LI HA DE DEMANAR
A UN ASSAIG ÉS QUE ET
FACI ALÇAR EL CAP.”
Xavier Antich

Xavier Pla

LA NOSTRA
IMAGINACIÓ
COL·LECTIVA COM A
LECTORS S’ENRIQUEIX
A PARTIR DE LA
RECUPERACIÓ DE LA
MEMÒRIA QUE
TROBEM EN
AQUEST LLIBRE.
Xavier Pla

Josep Maria Castellet

HI HA
LLIBRES
QUE
T’ACOMPANYEN
TOTA
LA VIDA.
Josep Maria Castellet

Josep Maria Espinàs

UN GRAN
LLIBRE
ÉS AQUELL
QUE VOL ANAR
MÉS ENLLÀ DEL
SIMPLE EXERCICI
D’ESCRIURE.
Josep Maria Espinàs

Marta Morera

CREURE QUE DOS MOTS DE
DUES LLENGÜES DIFERENTS
PODEN ARRIBAR A DIR
EXACTAMENT EL MATEIX
ÉS UTÒPIC. EL TRADUCTOR
ES CONVERTEIX EN
UN PINTOR. CADA VEGADA
QUE HA DE REPRODUIR
UN QUADRE, NO TÉ ELS
COLORS QUE VA FER SERVIR
EL PINTOR ORIGINAL.
Marta Morera

Ricard Vinyes

UNA
PRESENTACIÓ
SEMPRE
ÉS
UNA FESTA.
Ricard Vinyes

Joan Manuel del Pozo

AQUEST ACTE,
UNA MICA
MAIÈUTIC,
DE PRESENTAR
UN LLIBRE EN
SOCIETAT.
Joan Manuel del Pozo

Javier Cercas

ÉS EVIDENT
QUE LA QÜESTIÓ
NO ÉS EL QUE JO
OPINI DE LA NOVEL·LA,
SINÓ QUE JO
SIGUI CAPAÇ DE
CONVÈNCER-LOS
A VOSTÈS PERQUÈ
LA LLEGEIXIN.
Javier Cercas

Isabel Olesti

TOT
I TRACTANT-SE
DEL MATEIX
LLIBRE, CADA
PRESENTADOR
LLEGEIX UN TEXT
DIFERENT.
Isabel Olesti

Narcís Comadira

EL GÈNERE DE
PRESENTACIONS
DE LLIBRES
COMPORTA
UNA CERTA
EXAGERACIÓ.
Narcís Comadira

Antoni Puigverd

PRESENTAR LLIBRES
ÉS COM UNA LITÚRGIA:
L’AUTOR ES CASA
AMB EL LECTOR EN
UNA CERIMÒNIA
PÚBLICA.
PRESENTAR-NE ÉS
APADRINAR AQUEST
ACTE RITUAL.
Antoni Puigverd

Juan Luis Panero

AL LECTOR
LE DEJO
LA ÚLTIMA
PALABRA.
Juan Luis Panero

Baltasar Porcel

SEMPRE
HAVIA ESCRIT
LES MEVES
NOVEL·LES
AL MARGE
DEL LECTOR.
Baltasar Porcel

Salvador Oliva

HI HA POETES
MORALISTES QUE
CAUEN EN UNA
DESCONSIDERACIÓ
BRUTAL PEL LECTOR:
EL SERMONEGEN.
HEM DE PENSAR QUE
TAMBÉ HI HA LECTORS
INTEL·LIGENTS.
Salvador Oliva

Robert Saladrigas

COM A AUTOR,
HE PASSAT UNA
EXPERIÈNCIA GRATÍSSIMA
DE LES MOLTES
LECTURES QUE ELS
LECTORS HAN FET DE
LA NOVEL·LA. HE TINGUT
L’EXPERIÈNCIA DE
FER-ME-LA VEURE
D’UNA ALTRA MANERA.
Robert Saladrigas

Ponç Puigdevall

MOLTES VEGADES PENSAVA
QUE PODIA PRESCINDIR DEL
LECTOR I HE DESCOBERT
QUE NO, QUE EN NECESSITO
LA SEVA LECTURA I LA SEVA
CRÍTICA. SABER QUE HI HA
GENT QUE NO ACABO DE
CONVÈNCER EN LA MEVA
LLENGUA I EL MEU ESTIL,
M’HA CONVENÇUT DE
TORNAR-HI A INSISTIR.
Ponç Puigdevall

Antoni Puigverd

ES POT ESTABLIR
UN VINCLE AMB
EL LECTOR,
TOT I QUE ES
POT ESTAR
D’ACORD
AMB ELL O NO.
Antoni Puigverd

Ramon Alcoberro

LES MEVES
OPINIONS
SÓN MEVES
I EL DEBAT
ÉS VOSTRE.
Ramon Alcoberro

Dolors Oller

PER QUÈ
LLEGIM?
PER SABER
QUE NO
ESTEM SOLS.
Dolors Oller

Anna Maria Moix

TAN SÓLO LA LECTURA
–O LA SENSIBILIDAD,
EL GUSTO, LO QUE LA
RECEPTIVIDAD DEL
LECTOR PUDIERA
AÑADIR O RESTAR
A LO LEÍDO– PODRÍA,
DE ALGÚN MODO,
MODIFICAR MÍNIMAMENTE
LA OBRA EN EL TIEMPO.
Anna Maria Moix

Maruja Torres

L’ÈXIT? DONCS MIRA,
DESPRÉS DE
TRENTA-SIS ANYS
DE PERIODISME
I UNES QUANTES
NOVEL·LES, FÀCIL
NO EL VEIG.
AGRADABLE, SÍ.
Maruja Torres

Jaume Vallcorba

NO PUC
ADMETRE
QUE UN AUTOR
PARLI MALAMENT
D’UNA OBRA
QUE JO HE
EDITAT.
Jaume Vallcorba

Vicenç Pagès

SÓC D’UNA
ESCOLA CRÍTICA
QUE PER DEIXAR
UN LLIBRE BÉ,
N’HAIG DE DEIXAR
TRES O QUATRE
DE MALAMENT.
Vicenç Pagès

Idea, projecte i coordinació · Cristina Masanés
Fons documental · AMGi · Ajuntament de Girona · CRDI
Disseny · 3carme33.com
Producció audiovisual · Mobiolak
Animació i gràfica audiovisuals · Dirudi
Música · Aurelien Poiterau
Correcció de textos · Pia Clotet Nyffenegger
Pre-producció · ICEC (2010), Generalitat de Catalunya
Producció · Casa de Cultura de la Diputació de Girona
Agraïments · Ajuntament de Girona, Llibreria 22,
Josep Maria Oliveras i Guillem Terribas
© de les citacions, els seus autors
© de les imatges, Josep Maria Oliveras i Guillem Terribas