Núm, 97, Setembre 2006 - Ajuntament de Santa Margarida i els ...

nosaltres
Com podeu comprovar quan s'acosta l'estiu la meva agenda està bastant
plena. I no és feina tan sols del mes de juliol. A principis d'any ja comencem
a tenir reunions amb la Coordinadora de Balls. Tres mesos abans planifiquem
amb la Montse i la Marta els diferents grups. Confirmem els que segueixen,
afegim els que comencen, planifiquem el material que ens farà falta (vestuari,
panderetes, cèrcols, cintes..). Muntem un calendari d'assaig. I quan els nens
i nenes han acabat l'escola, comencem a assajar.
Ens coordinem les vacances per intentar estar aquí els dies d'assaig i per
la Festa Major. Ara cada dia tinc assaig, o bé als Monjos o bé a Moja. Perquè
des de fa tres anys a Moja també van proposar-me que em fes càrrec d'un
grup de Panderetes...I com que no sé dir que no.... La veritat: molta feina!
Però quan arriba la festa i veus la il·lusió reflectida en els ulls de la canalla,
penses: “Ha valgut la pena!”.
També ens fa molta gràcia tenir entre els més petits als fills dels “primers
balladors” que van compartir amb nosaltres els inicis dels balls folklòrics
ara fa 25 anys. És curiós veure com la història es repeteix. Suposo que si
algú ha ballat i s'ho ha passat bé, desitja que el seu fill no es perdi l'experiència
de participar en la festa. És molt maco!!
M'agradaria recalcar que tot això no seria possible sense el recolzament
del meu marit, el Pep. La veritat és que té molta paciència. Cada any, després
de Sant Joan, veu com la seva dona es transforma en un “coet” que passa
volant pel menjador de casa, apareix a les tantes de la nit, es passa hores
a l'ordinador, li omple el menjador d'estris com: panderetes, cercolets,
picarols, camises, pantalons, cintes,…I es dedica a fer bossetes amb el
material escollit i posar els noms dels diferents nens i nenes. Tan sols són
tres setmanes, però cal dir que són molt intenses…Moltes gràcies Pep!
No recordo cap Festa Major en la que no hi hagi participat activament. Bé,
sí, n'hi ha una. La del 1994. El meu germà Jordi va tenir un accident molt
greu a principis de juliol i vam passar-nos les festes a l'hospital. Però deixant
de banda aquest any, a la festa sempre hi he estat vinculada. He col·laborat
com a voluntària. I durant els anys 1998 i 1999 vaig ser membre de la
Comissió de Festes. Molts dels que esteu aquí aquesta nit ja sabeu el que
significa ser membre de la Comissió. Perquè sou molts els que heu “gaudit”
(si es pot dir així…) d'aquest càrrec. És una experiència que fins que no
t'hi trobes no et pots arribar ni a imaginar. Moltes hores de feina, de
reunions, molts nervis perquè tot surti bé, bona voluntat per complaure
a tothom, coordinació, perdre hores de son,...Però en definitiva una
experiència molt positiva, amb la qual vius molt intensament la Festa Major
i de la qual en conservo molt bones amistats. Això sí. No recordo cap nit
a la meva vida que hagi passat tan ràpid com les de les nits de l'empalmada
dels anys de la Comissió. Vam passar de les dotze de la nit a les sis de la
matinada en un “plis-plas”.
De fet el meu pas per la Comissió suposo que va ser decisiu perquè
acceptés fer el pregó d'enguany. Sé que quan busques algú, ho fas amb molt
bona intenció. Busques algú relacionat amb el tema del programa o de
l'exposició o de quelcom que es commemori...També s'intenta que sigui
una mica conegut i, mitjançant la meva feina de cara el públic, suposo que
sóc “una cara coneguda” per a molts. Per si algú encara no ho sap, treballo
a la farmàcia des de fa 19 anys i molts em coneixen com “l'Ester de la
farmàcia”. Ara que quan s'acosta la festa sóc més “l'Ester de Panderetes”.
Segur que si us pregunten els meus cognoms molts ni els sabeu, però a
que sabeu on localitzar-me?? I això que ara visc a Moja!!
De fet els mesos abans de la festa, crec que la farmàcia es transforma en
la delegació de l'Ajuntament en relació als balls folklòrics. Tothom qui està
interessat en que el seu fill/a balli, apareix per la farmàcia preguntant per
mi...I això que tenim l'Ajuntament a quatre passes !!! Des d'aquí també vull
donar les gràcies a les meves companyes i a la Montse per la seva paciència…
Tornant al pregó. Ningú t'obliga a fer-lo, però tan sols que hagin pensat en
tu és tot un detall… Crec que no pots rebutjar l'oferta...Quedaria lleig, no
creieu?
Ara, que ni el Fèlix Martínez ni la Teresa Arnabat ( que van ser els escollits
per fer el pregó quan vaig estar a la Comissió de Festes) no s'imaginen les
vegades que m'he recordat d'ells des que van proposar-me ser la pregonera
d'enguany. Sobretot me'n recordo de la Teresa, perquè tinc fotos del moment
que vam proposar-li ser la pregonera. Va ser en un sopar de voluntaris. Jo
nosaltres
Llums, ombres i melodies d’arreu del món
al Nocturn d'Estiu
A cavall de les festes majors dels Monjos i de la Ràpita, l'Ajuntament va organitzar
el passat 29 de juliol, el Nocturn d'Estiu, un espectacle que va aconseguir
transformar el Baluard del Castell de Penyafort en un espai de llums i ombres
acompanyades per les sinuoses melodies del grup Youkalis que va oferir el seu
repertori anomenat Imatges del Món. Tot un viatge sonor per pobles de diferents
cultures que ens van mostrar ritmes trepidants o les precioses melodies de les
músiques balcàniques, Klezmer, llatines, populars i tradicionals d'arreu del món.
Youkalis el formen Héctor Serrano a la guitarra, ukelele i tres cubà; Oriol Prats
a la flauta travessera i el flautí; Oroitz Maiz a l'acordió; Naüm Monterde amb el
clarinet i el contrabaix; Oriol Martí al contrabaix i Marc Pertínez a les percussions.
En acabar, els nombrosos assistents a l'acte, van poder continuar gaudint de la
calorosa nit al Castell amb una copa de cava.
11
li deia: “ No passa res Teresa. Tu et poses allà davant i pensa que no hi ha
gent a la plaça”. Te'n recordes Teresa?...Doncs mira on em tens avui. Aquí
davant, explicant la meva vida i pensant que estic sola a la plaça !!!
Tornant als balls folklòrics, m'he permès fer una descripció de cada un.
DRAC dels Monjos: bèstia de foc amb tres caps. Nascuda l'any 1981 i
renovada l'any 1998. No ha deixat de ballar mai. I s'ha passejat portant el
nom dels Monjos per tot Catalunya. Personalment m'agrada molt.
Diables Spantus: personatges dolentots que fan olor de pólvora. Obren
la cercavila, empaiten a la gent. Els encarregats que tinguem una fi de festa
espectacular. I d'ells recordo amb entusiasme una trobada de diables de
Catalunya que van organitzar al nostre municipi l'any 1986.
Gegants: són els més antics de tots. Es diuen Raimon i Margarida. Els més
solemnes i els més alts. Tot i representar el poder, tenen bona acollida
entre la gent.
Capgrossos: personatges peculiars. Molt simpàtics. Potser sempre han
estat els més oblidats. Aquest any porten vestuari nou per fer més goig.
Sempre busquen nens i nenes que els vulguin fer ballar.
Ball de Cintes: Ball alegre molt més difícil del que pot semblar a primer
cop d'ull. Necessita molta coordinació: “groc, vermell, groc, vermell,...) Qui
no ha tingut alguna vegada la temptació d'agafar la cinta i començar a
trenar?
Ball de Panderetes: les més sorolloses de totes. Deliri i obsessió de la
canalla. No sabem perquè, però gairebé tots volen ballar panderetes...I
que per molts anys sigui així !!!
Ball de Cercolets: ball més seriós però molt elegant, amb un vestuari
molt encertat i amb una coreografia particular com és el “globus”, que fa
estar a tothom amb l'ai al cor. Un membre de la colla ha de fer el pi dalt
dels cèrcols.
Ball de Bastoners: ball també sorollós amb molt d'èxit entre els petits.
Cal molta concentració i coordinació per no picar-se els dits.
Ball del Foix: Únic. Autòcton del municipi. Amb història pròpia. Representa
la convivència de la pagesia, el riu i la indústria. Bonic i amb un vestuari
molt encertat.
Ball de Panderos: impressionant. El so de tots picant a l'hora és fabulós
d'escoltar. Coreografies pròpies molt originals ballades al so dolç del flabiol.
Personalment tinc devoció per aquest grup.
Ball de Picarols: els més divertits i menuts de tots !! També propis del
municipi. Alegres. Fan sonar els picarols amb una gràcia i simpatia especials.
Per menjar-se'ls!!!
Xanquers: personatges que animen la cercavila i sorprenen per la seva
alçada. Van canviant el vestuari de tant en tant.
Grallers: indispensables per fer ballar a gairebé tots els grups.
Bé, i després d'aquesta breu descripció, em sembla que no cal que us
expliqui gaires coses més. No m'agradaria que em recordéssiu com el
pregó més llarg i pesat. Vull destacar que avui podia haver fet el pregó
molta gent. M'han escollit a mi, però aquest lloc el podrien ocupar molts
i molts...No sóc l'única que fa que els balls es mantinguin vius. Ni molt
menys he estat clau perquè arrenquessin. Des de l'Ajuntament sempre s'hi
ha treballat. I donen facilitats en el tema vestuari, infrastructures per assajar
i recolzament econòmic , que és molt important. Però que avui tinguem
un folklore digne d'envejar és fruit de molts i molts anys de feina. I això
implica la participació de molta gent. Molts que no es veuen però estan
a l'ombra. Des dels inicis és molta la gent que hi ha estat implicada. Els
promotors de la idea, els que es van començar a mobilitzar, els que han
dissenyat, tallat o cosit els vestits, els que s'han fet responsables dels
diferents grups, els que s'encarreguen de coordinar, de buscar gent, i un
llarg etc. No vull fer llistes de noms. Segur que em deixaria gent. I tan
important és el que està al davant com el que està al darrera i fa un altre
tipus de feina, que no es veu tant però també és indispensable.
Bé, i després d'aquesta puntualització, acabaré amb una petició: demanar
a tothom que s'animi a participar activament en la Festa Major. Tots hi
tenim lloc i tots hi podem aportar el nostre granet de sorra.
Viu la festa amb intensitat i així la gaudiràs plenament.
És una festa de tots i per a tots.
Ara sí. Moltes gràcies!! I molt bona Festa Major!!!