Núm, 97, Setembre 2006 - Ajuntament de Santa Margarida i els ...

nosaltres
Bona nit a tothom,
nosaltres
Pregó Festa Major dels Monjos 2006
Primer de tot vull donar les gràcies a la Comissió de Festes per haver
pensat en mi a l'hora de buscar pregoner i donar-me l'oportunitat d'estar
avui aquí.
Encara que si realment ho penso...no sé si donar-los les gràcies o escanyarlos
“un per un”…La veritat és que el dia que m'ho van proposar vaig tenir
una sensació tan estranya, que avui, gairebé quatre mesos més tard, encara
no la he sabut descriure. Al sentir la notícia en un moment em va passar
de tot. Vaig començar amb una calor que instantàniament es va convertir
en fred. Llavors van començar els “tremolors” i les palpitacions alhora que
m'envaïa una immensa alegria acompanyada d'una por i un respecte
impresionants…Si algú sap posar-li nom a tot això li agrairia me'l fes saber…
Va ser un atac de pànic??? No ho sé.
Bé i deixant de banda la meva primera sensació com a pregonera, avui
desitjo estar a l'alçada i no decebre ni a la Comissió ni a tots els que heu
vingut a escoltar-me.
Aquest any la Festa Major està dedicada als 25 anys dels balls folklòrics al
nostre municipi. I això és el que us explicaré des de la meva trajectòria
com a balladora i últimament com a responsable d'algun dels balls. El meu
contacte amb el Ball de Panderetes va començar fa justament 25 anys. Un
dia va venir la mama i ens va dir, als meus germans i a mi, que aquell any
per la Festa Major sortiríem a ballar amb els balls folklòrics. La Montse i
jo ballaríem Panderetes. I el Jordi ballaria al Ball de Gitanes (avui en dia Ball
de Cintes). També hi hauria Ball de Cercolets i Ball de Bastoners.
Recordo els primers assaigs a ca l'Antich. Ens van repartir per les diferents
habitacions de la casa i unes “mames voluntàries” ens van començar a
ensenyar els primers passos: “un, dos, tres aixequem el dret. Un, dos, tres
aixequem l'esquerre. Un, dos, tres i ara saltem”. Recordo la fascinació que
teníem per anar al lavabo de “Ca l'Antic” a contemplar la banyera antiga
que hi havia. Era tan diferent, que suposo que ens cridava l'atenció. També
entre els meus records hi ha el “tremolar” del terra quan saltàvem totes
a l'hora i els crits d'avís: “Vigileu amb les escales, no caigui ningú!”.
Quan les “mames voluntàries” (que no les anomenaré per no deixar-me'n
cap) ens van tenir el pas bàsic ensenyat, van cedir l'ensenyament al Jaume,
un noi que havia ballat a les Panderetes de Vilafranca. El coneixien com el
“Jaume de les patates”, ja que la seva família es dedicava a fer i a distribuir
patates fregides, però per nosaltres va passar a ser el “Jaume de Panderetes”.
D'aquells anys en tinc molt bons records. Hi havia moltes ganes de fer
coses. I gairebé tota la canalla del poble participàvem en tot el que es feia.
Personalment cantava a la coral, feia patinatge i ballava Panderetes. O sigui
que no us vulgueu imaginar la gran activitat que tenia quan s'acostava la
Festa Major, que és quan aprofitàvem per fer les diferents actuacions. Dels
primers anys de Panderetes recordo l'emoció de la cercavila i les diferents
ballades. Les ganes de tocar fort la pandereta perquè ens escoltessin ben
lluny. Sentir el soroll dels bastoners. Mirar ansiosament si al ball de Cercolets
la Vicky aconseguia fer el pi. Desitjar que el Ball de Gitanes s'aconseguís
fer i desfer sense enredar-se. L'olor de pólvora del Drac i els Diables. En
resum: Gaudia en tots els sentits de la Festa Major.
Com a cas anecdòtic us puc explicar que quan els balls passàvem per davant
les atraccions ens donaven fitxes gratis per als nens i nenes que participàvem
a la cercavila. Que per cert, les atraccions s'instal·laven a l'esplanada que
hi havia entre Mas Catarro, el carrer Sant Joan i el carrer sant Antoni…O
sigui el que avui en dia és la Rambla i un munt de cases.
Crec que també va ser llavors quan es va despertar la meva inquietud
viatgera. Doncs gràcies al patinatge i a les Panderetes vaig voltar per gairebé
tots els pobles de la comarca. Sí, sí….tal com ho sentiu: Sortíem de
“bolos”…I quan acabàvem, un refresc i una bossa de patates i tots tan
contents!
Recordo que ballàvem dalt de la tarima que es muntava a la plaça Pau
Casals. Doncs a la plaça encara no s'havien realitzat les reformes que li
donarien l'actual format amb escenari inclòs. La memòria no em falla, i els
Bastoners, els nens de Gitanes i sobretot els Castellers joves es posaven
a sota la tarima per veure si entre tauló i tauló podien veure alguna cosa
mentre ballàvem dalt les nenes de Panderetes o Cercolets. M'enteneu, oi?
La memòria també em fa venir la imatge del vermut que ens donaven cada
cop que ballàvem , i nosaltres fèiem servir la pandereta de plat per posarhi
les patates i olives... Érem petites però ens les pensàvem totes…
El vestit que dúiem era faldilla vermella amb dues tires de dent de rata
blanca als baixos i brusa blanca amb dues tires de dent de rata vermella
al coll. “Vambes Victoria” blanques i mitjons blancs. Al cabell també lluíem
cintes de colors vermelles i blanques.
Vaig ballar Panderetes durant uns quants anys. I quan em vaig fer una mica
més gran em van passar a Cercolets. Era qüestió d'edat. A Cercolets vaig
arreplegar el canvi de vestuari. Van canviar-nos el primer vestit del 1981
per un compost de brusa blanca llisa i faldilla a ratlles carbasses i blanques,
en el meu cas. Perquè una fila anàvem amb les faldilles carbasses i blanques
i l'altra fila amb les ratlles negres i blanques. I als Cercolets vaig ballar fins
que vaig tenir 18 anys. Cada vegada costava més trobar gent que volgués
seguir ballant i al final vam decidir deixar-ho. Si no recordo malament era
l'any 1991.
Però l'etapa de “no ballar per la Festa Major” no va durar gaire. Al cap de
quatre anys , en una reunió de joves, es va promoure recuperar els balls
folklòrics. I no m'ho van haver de dir dues vegades. Vaig decidir tornar a
ballar Panderetes. Però per la nostra edat i mida van decidir que ens
anomenarien Ball de Panderos. L'única diferència amb la primera formació
era la composició del grup. Passàvem a tenir grups mixtes, de nois i noies.
Els balls folklòrics també es modernitzen i s'adapten als nous temps. Deixen
de ser exclusius de nens o nenes, nois o noies i passen a ser de nens i
10
nenes, nois i noies. I com a vestuari vam escollir el del 1981, digueu-nos
nostàlgiques...però és que ens agradava molt.
L'any 1996 tornem a tenir novetats. Neix un ball nou i exclusiu del municipi:
el Ball del Foix. Amb història, música, coreografia i vestuari propis. La
història del municipi. I això és el que el fa diferent de la resta perquè són
balls que ja existien i nosaltres els vam adoptar com a nostres. Mica en
mica anàvem afegint balls a la nostra cercavila. Si resumeixo ja tenim: Drac
i Diables, Gegants i Capgrossos, Ball de Cintes, Ball de Bastoneres, Ball de
Panderos, Ball del Foix, Xanquers i Grallers dels Monjos.
A l'any següent se'm va plantejar un nou repte. Vam proposar-me si volia
fer-me càrrec d'un grup de nens i nenes que volien ballar Panderetes per
la Festa Major. I no m'hi podia negar. Va néixer tot un planter de canalla
que volia participar activament a la festa. I això sí que és bonic!!
Aquell primer any vam decidir fer dos grups, donat el nombre d'interessats.
Els nens i nenes tenien de 4 a 10 anys. El més petit era el nostre germà
Roger, que entre tanta germana panderetera no va voler desaprofitar
l'ocasió per afegir-se a la tradició familiar. Vam fer-nos càrrec la meva
germana Montse i jo. Des de llavors els balls tenen una salut més que
envejable. I no perquè ens fem càrrec nosaltres (no voldria males
interpretacions) , sinó perquè és un no parar de canalla interessada per
ballar.
L'any 2000 va ser l'escollit per deixar de ballar Panderetes. Hi havia un
grup de nois i noies que volia entrar a formar part del grup i vam aprofitarho
per fer la renovació. Van haver-hi molts canvis. De personal. De vestuari.
Coreografies noves. I les gralles van substituir-se pel flabiol. És l'actual Ball
de Panderos. Vam tenir un relleu immillorable. Però tan sols s'acabava la
faceta de balladora, seguia assajant als grups petits.
També va ser l'any que em vaig casar i recordo, amb molta emoció, la
ballada que em van dedicar els nens i nenes de Panderetes a dins l'església
un cop va acabar la cerimònia. Molta sorpresa no va ser, perquè a alguna
mare se li va escapar dir que ens vèiem dissabte…..Però no m'imaginava
que vinguessin tots i que ballessin al so de la gralla…. Sincerament va ser
un dels moments més emotius i en el qual vaig haver de reprimir les
llàgrimes…
Un cop vaig arribar de viatge de nuvis la Marta va acceptar ajudar-nos a
l'hora dels assaigs, a causa del gran nombre de grups. Ja teníem tres grups
de Panderetes.
Veient la gran quantitat de mainada que volia ballar i la llista d'espera que
teníem, vam decidir ampliar i diversificar els grups. L'any 2003 vam recuperar
el Ball de Cercolets. I vam crear un ball nou: el de Picarols. Aquest ni que
no tingui tan de ressò, també és exclusiu del municipi. La música és la
mateixa que als altres balls i les coreografies són inventades i adaptades.
Vam decidir que era el més indicat per als més petitons. I no ens vam
equivocar. Oi que fan goig?
Si tornem a fer resum al 2003 tenim una cercavila formada per: Drac,
Diables grans i petits, Gegants i Capgrossos, Bastoners grans i petits,
Panderos, Cercolets grans i petits, Ball del Foix, Panderetes grans i petites,
Cintes grans i petites, Picarols, Xanquers i Grallers. Déu n'hi do, oi?
El gran nombre de balls i grups va fer que l'any 2004 ens plantegéssim fer
dues cercaviles: una de grans i una de petits. Així perfilàvem una cercavila
més adequada a cada grup, no es faria tan llarga i pesada i tots la podríem
gaudir més bé.
Crec que podem estar orgullosos de tenir un folklore tan actiu.
L'escola també ha col·laborat perquè això fos possible. Fa uns anys que
les classes de parvulari porten els noms dels diferents balls. A P3 tenim
Gegants i Capgrossos, a P4 tenim Dracs i Diables i a P5 tenim Panderetes
i Bastoners. Treballen el tema de la Festa Major. Durant uns anys van
realitzar uns dracs petits, uns gegantons i unes mulasses que també van
lluir per les cercaviles i actuacions festamajorenques. Tot això ajuda a que
els més menuts aprenguin a viure la Festa Major. Tots tenen ganes de
participar activament i ballar en algun dels balls. La mainada és el futur,
mentre hi hagi gent interessada a ballar, els balls folklòrics no es perdran…I
de moment tenim un molt bon planter. Encara que això comporta gent
que s'impliqui i estigui disposada a fer-se càrrec dels diferents grups. I això
potser és el més complicat. La gent no vol responsabilitats ni comprometre's
en segons quines coses. Però penseu que els petits sols no van enlloc...