Tradició oral de Constantí - Tinet

de la parròquia des de feia la tira d’anys, d’altres perquè
eren molt sociables i tenien una llarga història de
vivències personals i d’altres per anècdotes pròpies com
és el cas de la senyora Maria. En el cas d’aquesta
informant la meva àvia em va recomanar que la visités ja
què quan eren joves, la senyora Maria, que viu davant de
casa la meva àvia, va demostrar a la meva àvia com
s’havia curat una berruga cantant a la Lluna i dient unes
paraules per ella màgiques. On acaba la realitat i on
comença la fantasia jo no ho sé, i la senyora Maria ja no
recorda aquest misteri.
A vegades, durant les entrevistes hi havia més gent al
voltant que s’apinyava al voltant de l’informant per tal
d’escoltar les velles històries. Eren uns moments
especials, tot callava. La televisió es parava, la radio
emmudia i totes les joguines de la casa deixaven de ser
animades. Tots els ulls es fixaven en els ulls de
l’informant, atrets per la màgia dels records. Ell o ella no
semblen adonar-se’n, parlen pausadament, amb la
certesa que el temps esperarà una mica més. Sovint tenen
la mirada perduda, i a vegades s’aturen, com si
sospiressin, i tornen a endinsar-se en històries o velles
anècdotes.
Les dones i els homes que he anat entrevistant m’han
obert les cases de bat a bat, sense cap reticència m’han
ofert tot el material necessari pel treball i a vegades
m’han sorprès amb alguna “historieta” o alguna cançó
que no esperava o que no venia a to, simplement perquè
en aquell moment els hi havia vingut al cap i me l’han
volguda explicar o cantar.
14