Baixar - Cassà Digital

avisar, sense poder dir-te adéu, s’ ens
has avançat pel camí que tots anem fent.
Ens retrobarem ?. Tu creies que sí... Jo,
no t’ ho sé dir... En tot cas recordaré les
xerrades que vam tenir quan ens
trobàvem, que si bé els criteris eren
dispars, sempre acabaveb amb una
càlida estreta de mans.
Érem amics. Un record, Albert i família.
Adéu.
Ramon Rabassedas Colomer
NOSALTRES, TAMBÉ
Som un grup de veïns de Matamala i
ens resulta difícil escriure la carta que
enviem a través del Llumiguia als
nostres companys de veïnatge.
Ignorem qui és aquest senyor que en
comptes del seu nom firma amb les
inicials: J.F.T., i el felicitem per ser tan
bon cuiner i que bon profit els faci als
que tenen la sort de poder menjar el
seu arròs.
Ens deia que ja fa vint-i-cinc anys que
pugen als Àngels, i ara fins i tot ho fan
uniformats.
Semblaria normal que, quan es fan
segons quines coses, tots els residents
d’un barri en fossin participants, però
en aquest cas no és així.
Tenim unes plaques de l’Ajuntament
que ens diuen que som de Matamala i
deu ser que per a alguns som d’un altre
NÚM. 683 - GENER 2010
lloc, ja que si movem les lletres es diria
MALAMATA. En Rafa, a la nit màgica
Un grup de veïns
UN PREC DES DE CÀRITAS
Agraïm a tothom la generositat de fer-nos
arribar tant aliments com roba.
Tots plegats ens fem solidaris per a oferir
un ajut quan es necessita.
Ens trobem, però, amb l’inconvenient que
si deixeu els paquets a la vorera de l’edifici
del local de Càrites, qualsevol persona els
pot desfer i malmenar.
Per tant, us agrairíem que els lliuréssiu a
mà a qualsevol membre de l’Entitat.
Mercès per la vostra col.laboració.
Càritas - Cassà
A LA CASSANENCA QUE
"NECESSITAVA DESCANSAR"
Aquest matí el meu pare m’ha dit:
-Maria…. Llegeix el Llumiguia que una
noia que te Fibromiàlgia i Síndrome de
Fatiga crònica sembla estar molt atrapada
igual que tu fa sis anys enrere….
AJUDA-LA¡¡¡¡
Signes amb les teves inicials G.L. i no puc
saber qui ets, suposo que no vols que se
SOPAR NADALENC DE L'ESCOLA DE TAPÍS
Les alumnes de l'escola de tapís, junt amb la seva professora, hem celebrat el
Nadal amb un sopar de germanor. El bon ambient que tenim al grup cal mantenir-lo
amb celebracions com aquesta. Bon any a tothom!
sàpiga...
Només vull dir-te que sé exactament de
què parles¡ T’entenc perfectament¡
Jo també he passat pel mateix i és molt
complicat sinó estàs en mans de bons
especialistes.
Es molt difícil continuar endavant havent
d’acceptar UN CANVI DE VIDA OBLIGAT.
Si vols contactar amb mi m’agradarà
escoltar-te i animar-te a seguir lluitant.
Aquí tens el meu telèfon 625 26 11
54.Truca’m quan vulguis.
Una abraçada a totes les persones que
es troben en una situació similar. Feliç
Any!
Maria Roser
LA CRISI SEGONS ALBERT
EINSTEIN
En el Llumiguia del passat mes de
desembre hi vam publicar un escrit titulat
«Les Corporacions Cooperatives : una
alternativa a la crisi de les empreses?»
A mitjan de mes vaig anar al CAP de
Cassà i, mentre em visitaven, vaig veure
penjat a la paret un escrit d’Albert Einstein,
físic alemany (1879-1955), que porta per
títol el que encapçala aquesta plana: «La
crisi segons Albert Einstein». Vaig
demanar si me’n podien fer una fotocòpia;
molt amablement me la van fer i aquí en
teniu la traducció.
És evident que Einstein no ens parla
de la crisi del 1975, ni de la del 1993,
ni de l’actual: com ha quedat
ressenyat, ell va morir l’any 1955. S’ha
d’entendre que ens parla de la situació
de crisi en general: n’hi ha hagut des
que el món és món i n’hi haurà fins
que deixi de ser-ho. Per tant, hem
d’entendre que ens parla, potser,
d’una crisi concreta que no queda
detallada, o bé, que és el que crec, de
tot el sentit que s’hi vulgui donar.
«No pretenguem que les coses
canviïn, si sempre fem el mateix. La
crisi és la millor benedicció que els
pot succeir a les persones i països
perquè la crisi porta progrés. La
creativitat neix de l’angoixa, com el dia
neix de la fosca nit. És en la crisi que
neix la inventiva, els descobriments i
les grans estratègies. Qui supera la
crisi, es supera a ell mateix sense
quedar superat.
Qui atribueix a la crisi els seus
fracassos i penúries violenta el seu
propi talent i respecta més els
problemes que les solucions. La
vertadera crisi és la crisi de la
incompetència. L’inconvenient de les
persones i els països és la mandra
7