Baixar - Cassà Digital

Sìndrome de l’immigrant amb estrès
crònic i múltiple (síndr. d’Ulisses) (2)
EMIGRAR EN SITUACIÓ EXTREMA
Delimitació de les causes que motiven l’estrès i les penes
dels immigrants en situació extrema:
A.- En aquest apartat farem referència a les causes que
motiven l’estrès i que delimiten i defineixen la síndrome que
estem abordant.
a. La soledat. La separació de la família i els éssers estimats.
En primer lloc el dolor per la família, que té a veure amb la
solitud i la separació dels éssers estimats, especialment quan
es deixen enrere fills petits (o pares vells i malalts) que no pot
portar amb ell ni anar a visitar perquè hi hauria la impossibilitat
del retorn a Espanya, ja que no té papers. Per altra banda,
l’immigrant tampoc no pot tornar amb el fracàs a sobre de no
haver pogut reeixir en la immigració.
b. La pena pel fracàs del projecte migratori. En segon lloc
el sentiment de desesperança i fracàs quan l’immigrant no
aconsegueix ni tan sols les mínimes oportunitats per sortir-se’n
perquè ha tingut dificultats d’accès «als papers», al mercat de
treball o, si ha treballat, ho ha fet en condicions d’explotació.
c. La lluita per la supervivència.
L’immigrant en situació extrema, així mateix, ha de lluitar per
la seva mateixa supervivència. Hi hauria dues grans àrees:
c.1 L’alimentació. Moltes vegades aquestes persones tenen
vertaders problemes per trobar menjar i es troben
subalimentats. A més, s’ha de tenir en compte que, en general,
els immigrats són un col.lectiu que s’alimenta malament, ja
que quasi tot el poc diner que tenen l’envien als seus familiars,
al país d’origen, gest que no deixa de ser una mostra de la
seva generositat i de la intensitat dels seus víncles.
c.2 L’habitatge. Aquest és un altre gran problema d’aquest
col.lectiu de persones. Com ja se sap, si els immigrants amb
una situació regularitzada ja tenen dificultats per trobar
habitatge (pels prejudicis dels autòctons, i després de l’atemptat
del març del 2004 a Madrid aquest fet és especialment notori
amb els magrebins), els que no estan regularitzats només
poden accedir a l’habitatge depenent totalment d’altres
persones , amb risc alt de patir abusos.
d. La por. I en quart lloc, la por pels perills físics relacionats
amb el viatge migratori (les «pateres», els «iolos», els camions,
etc.), les coaccions de les màfies, les xarxes de prostitució, etc.
A més, i en tots els casos, la por de la detenció i expulsió (a
Espanya s’ha expulsat un immigrant cada cinc minuts, segons
dades oficials), dels abusos…
De totes maneres, sabem que la majoria dels immiggrants
arriben per altres vies. Podríem dir que molts no vénen amb
«patera». però sí que molts hi moren. Altres immigrants arriben
en grups organitzats. Massa organitzats, podríem dir: són
reclosos en pisos, llotges... Viuen amenaçats, amb
documentació falsa, víctimes del xantatge de les màfies, les
connection man…
La por és perceptible també en els nens immigrants els pares
dels quals no tenen papers. Veiem fins i tot nens espantats
perquè els seus pares s’endarrereixen una mica a l’hora
d’arribar a casa i ja pensen que potser els han deportat i que es
quedaran sols aquí.
Aquesta combinació de solitud, fracàs en la consecució dels
objectius, vivència de carències extremes i terror serien la base
psicològica i psicosocial de la Síndrome de l’Immigrant amb
Estrès Crònic i Múltiple (Síndrome d’Ulisses).
Per la traducció i transcripció: Joan Maymí Coloreu
10 NÚM. 683 - GENER 2010