Baixar - Cassà Digital

Un càrrec honorífic que posa en dubte la
consistència de l'equip de govern
Quan es va anunciar que es faria una votació secreta ja es podia
intuir que hi hauria algun element que trencaria la unanimitat
que fins ara havia existit en la majoria de casos en què es votava
el jutge de pau i el seu susbtitut. Fins al present aquest càrrec
s’havia nomenat per consens, ja que el perfil del jutge de pau –
i el seu substitut– és el d’una persona que actua de manera
voluntària al servei del poble. Convé que sigui acceptada per
col·lectius ben diversos i, si pot ser, que no estigui adscrita a cap
línia política determinada. En el cas de la candidatura de M.
Dolors Godoy, que havia estat acceptada per part dels regidors
de l’actual equip de govern quan va ser escollida anys enrere
per al mateix càrrec, és evident que ha passat alguna cosa que
ha trencat la unitat existent fins ara al govern municipal.
Quatre anys abans, el 25 d’octubre de 2005, en un altre ple
municipal es va fer la mateixa votació per a l’elecció del jutge de
pau. Els regidors van votar per unanimitat a favor de l’única
candidata, M. Dolors Godoy. Els regidors assistents eren: Antoni
Baulida (en aquell temps, alcalde), Enric Bagué, Sergi Baulida,
Josep M. Mir, Robert Mundet , Jordi Casabó, Xavier Bernà, David
Vila, Carles Casanova, Helga Nuell i Josep Vidal. Per tant, com a
mínim hi havia cinc regidors que eren els mateixos que en el ple
de final del 2009. En el del 2005, Antoni Baulida va defensar la
continuïtat en el càrrec de M. Dolors Godoy, i Carles Casanova,
com a portaveu de l’oposició, va valorar positivament la
predisposició de la Sra. Godoy per ocupar el càrrec. La proposta
es va votar sense cap tipus de secret i tots ho van fer a favor.
Quatre anys després, els vots han canviat i el més destacat
han estat els dos vots en contra de dos regidors que, si es té en
compte la composició del ple, sembla clarament que provenen
d’un grup polític determinat. El secret de vot imposat per l’alcalde
en aquest votació fa difícil informar de quina va ser la decisió
dels onze regidors assistents al ple, ja que fer-ho fins i tot podria
ser il·legal; però no seria arriscat creure que els dos vots negatius
provenen del partit que té dos regidors, i llavors, tenint en compte
que hi ha hagut algun regidor de l’equip de govern que va dir
que havia votat a favor del nomenament, queda una distribució
irregular dels vots en blanc entre CiU i el PSC, que van comportar
que al final no hi hagués la majoria absoluta necessària. El que
està clar és que tant ERC com CiU van demostrar la seva
incongruència en canviar de vot per un mateix tema i una mateixa
candidata quatre anys després i que la causa d’aquesta
modificació de criteris ha estat la decisió de l’equip de govern de
proposar una votació secreta.
Deixant de banda la insubstància teòrica del tema a votació
és clar que en aquest cas ha quedat clara la feblesa de l’equip
de govern, que davant la postura d’alguns regidors no ha sabut
trobar la sortida adequada per resoldre el conflicte. Ja van
demostrar una certa inoperància quan se’ls va posar sobre la
taula la possibilitat de donar suport al referèndum sobre la
independència de Catalunya i en aquesta ocasió tampoc no
han tingut la valentia d’afrontar una decisió amb la cara ben alta
i encaixar la presumpta discrepància amb vots oberts i opinions
lliurement expressades.
La majoria de l’equip de govern (ERC) està lligada de mans i
peus perquè no es pot aprovar cap tema que no estigui en el
pacte de govern o bé no compti amb l’aprovació de tots els
grups. De sortida és una bona política, però a l’hora de la veritat
això comporta que qui mana és el que vol oposar-se a qualsevol
iniciativa o postura que sorgeix..., perquè no tot és previsible. Dit
d’una altra manera, no hi ha unitat a l´hora de donar suport al
referèndum i per tant guanya l’opció de no donar-hi suport, que
cal suposar que tampoc no té unanimitat. I en aquest cas també
guanya la postura del no a la del sí. I cal tenir en compte que
tampoc no hi havia unanimitat... Si es continua en aquesta línia
l’equip de govern tindrà feina per tirar endavant. Millor dit, poden
continuar els mesos que vulguin, però a cada bugada aniran
perdent un llençol de la credibilitat que poden tenir alguns dels
grups que integren el govern.
Ara bé, sempre es pot dir que això és el desgast que comporta
l’acció de govern i anar tirant, que només falten setze mesos per
les noves eleccions...
Joan Carles Codolà
14 NÚM. 683 - GENER 2010