Baixar - Cassà Digital
Baixar - Cassà Digital Baixar - Cassà Digital
NÚM. 683 - GENER 2010 A les imatges, alguns dels resultats de les tasques efectuades pels alumnes de l'Escola-taller de Cassà 17
Després de la votació del 13- D... “Gràcies per donar-me la possibilitat d’expressar la meva opinió”: aquestes van ser les paraules que vaig sentir més d’una vegada per part d’algunes de les persones que van venir a votar el passat 13 de desembre. “Gràcies per venir i per la confiança que ens fan” els contestava. Crec ens podem sentir orgullosos encara que només sigui pel fet d’haver-la pogut dur a terme. Aquesta consulta, no ho hem d'oblidar en cap moment, estava organitzada de manera global per la societat civil. En el cas del nostre poble, per un grup de persones representants d’entitats o a títol personal que de manera completament voluntària van empènyer perquè a Cassà també es pogués fer. Com totes les que es van fer arreu no comptava amb cap campanya institucional de suport i, tot i això, va aconseguir mobilitzar a Catalunya més de dos-cents mil catalans i al nostre poble més de dues mil persones. Matí de desembre; al carrer hi fa fred, molt fred. Peró dintre el Centre s’hi està d’allò mes bé. Dia de festa grossa per als que senten, com l’alè del patriotisme els empeny endavant malgrat tots els obstacles, tot i les les decepcions i desenganys aplegats. I ell pensa. Pensa que aquesta tardor s’han acomplert trenta anys d’aquell fatídic 25 d’octubre en que, vista la vergonyant claudicació de la seva pàtria, decidí abandonar tota activitat en la seva defensa. Enrere quedaven esperances, lluites sordes i desiguals contra l’opressor, riscs assumits sense por, amb la naturalitat que dóna saber que s’està acomplint un deure. Sensació de tocar el triomf amb les mans. I, de sobte, res; a Sau s’ha redactat l’acta de defunció de totes les esperances, la derrota definitiva dels que, malgrat tot, encara mantingueren la fe en uns ideals. Els perpetradors de la traïció obtingueren les trenta monedes promeses i la possibilitat d’obtenir-ne moltes més a l’esquena dels que havien dipositat la seva confiança en ells. La gent ve a votar. Votar!. Paraula màgica per a ell durant un poc temps. Ho ha fet vàlidament només dues vegades; les altres, les que ben a contracor, s’ha vist obligat a fingir, no han servit per a res mes que per donar feina als components de la mesa electoral. Tanmateix ni cregué en això. Hi cregué fermament fins que veié el que el poder pot fer: convertir valents lluitadors en éssers abjectes, embrutar trajectòries exemplars, fer dubtar dels més nobles ideals, adonar-se que que l’abominat dictador i els seus coreligionaris no eren pas gaire pitjor que els que han ocupat el seu lloc de poder: ell l’obtingué a través de la violència, causant la mort de centenars de milers. Els d’ara traint als que els havien fet confiança, matant la fe que dipositaren en ells. NÚM. 683 - GENER 2010 Va ser un exercici de civisme, de llibertat i perquè no, també de festa. Només calia mirar la cara la gent que anava venint per notar que allò no era només una simple consulta. També per això ja va valer la pena. I ara què? ens podem preguntar. Haurem aconseguit quelcom amb això? Es pot sentir desencisada la gent? Penso que la contesta del que va passar el diumenge 13 de desembre la podríem trobar resumida en algunes editorials dels diaris posteriors, i en el ressò que va tenir en molts mitjans de comunicació internacionals. Aquest és el primer referèndum d'aquestes característiques celebrat a Europa i que ha despertat l'interès de mitjans de comunicació d'arreu del món. En molts casos, l'existència del conflicte català no els ve pas de nou, però tan important és fer-nos sentir a l'Estat com a fora. Espanya ja sabem que no ens escolta. Per això és important fer-nos sentir Il·lusió a Europa encara que la Unió Europea només reconeix com a vàlids els resultats de referèndums d'autodeterminació que superin el 50% de participació i en què els partidaris del sí sobrepassin el llistó del 55%. En el cas de les consultes del passat 13 D el sí ha estat aclaparador, però la participació queda lluny del mínim assenyalat per les institucions comunitàries. No passa res: l'èxit de les consultes no es mesura només pel seu grau de participació, sinó sobretot per la seva capacitat de centrar el debat polític. I des d'aquest punt de vista, han triomfat. El debat sobre el dret a decidir s'ha situat en el centre de la política catalana, ja sigui per afirmar-lo o rebutjar-lo. A tots els que vau venir i ho vau fer possible, moltes gràcies. Comissió organitzadora del referèndum per la independència a Cassà de la Selva Cal reconèixer, amb tot, que algú ha de fer-se càrrec deis afers administratius, de les tasques del dia a dia. I es aquí on li cal admetre que hi ha també persones íntegres, persones que han desenvolupat i desenvolupen una tasca callada i eficient, sense ressò mediàtic però molt valuosa;cap d’ells, però, apareix ais mitjans de comunicació, reservats exclusivament ais capdavanters, als que viuen a costa dels ciutadans, els que es vanten de servir al poble i en realitat en són els pitjors enemics. Pensa en els més propers i ha d’admetre que en coneix de digníssims, que no s’han deixat temptar per l’ambició de poder, que han dut i duen a terme una labor exemplar. Però ell no els ha votat pas; tot i que ara li reca no haver-ho fet. L’animadversió per tot aquest món ha estat massa forta. Aleshores, que hi fa aquí? Doncs ha vist una oportunitat de rescabalar el perdut, de posar en evidència als falsos servents del Poble. Els que diuen que tot això no servirà de res, que és fins i tot perjudicial per al País. Perjudicial ho serà per a ells, no hi ha dubte; veure els que creien ben domesticats i convertits en una massa amoltonada, obedient i amorfa, prendre una iniciativa prescindint d’ells no entrava de cap manera en els seus càlculs. Però sap que la cosa no reeixirà: ells hi abocaran tots els mitjans en contra, utilitzant, si cal, la força. Tot abans de veure perillar les seves prebendes, els seus privilegis. I en l’improbable cas que no fos així, qui pot garantir que els nous representants d’un País lliure i independent no esdevindran, al seu torn, uns venuts, uns nous opressors ? I, malgrat tot, ell ha votat. I en dipositar el seu vot ha sentit una fiblada d’il·lusió. C.M. 15
- Page 31 and 32: Entrevista amb Ricard Bordàs, prof
- Page 33 and 34: L'actuació a l'Hospital, una repre
- Page 35 and 36: L'expectació per l'arribada del pa
- Page 37 and 38: de torrons, 33 entre crema i teules
- Page 39 and 40: per P-5. Els trapelles estaven amag
- Page 41 and 42: S’acosta l’hivern i tothom parl
- Page 43 and 44: Els patges reials, amb els alumnes
- Page 45 and 46: Vam fer cagar el tió, ens va visit
- Page 47 and 48: Participació a la Fira de Santa Te
- Page 49 and 50: Nova junta directiva i celebració
- Page 51 and 52: Nadal: sortides i festes diverses S
- Page 53 and 54: A dalt, preparant la recepció de d
- Page 55 and 56: El 2010 és l'any del centenari de
- Page 57 and 58: Un regal sense data de caducitat Si
- Page 59 and 60: 75 anys dels membres de la lleva de
- Page 61 and 62: ESTADÍSTICA PARROQUIAL DESEMBRE 20
- Page 63 and 64: POLICIA LOCAL ACCIDENTS DESEMBRE 20
- Page 65 and 66: Entrevista de néts a avis (15): Jo
- Page 67 and 68: A les imatges, diversos moments de
- Page 69 and 70: Diferents tipus de cavalls i altres
- Page 71 and 72: El Nadal a la Residència La tranqu
- Page 73 and 74: A la imatge de doble pàgina, la pl
- Page 75 and 76: Mireu amunt, mireu amunt, mireu, bu
- Page 77 and 78: LA QUINA DEL CASSÀ La nau polivale
- Page 79 and 80: CURSES DE SANT SILVESTRE Tres atlet
- Page 81: Balanç de dos anys de l'Escola-tal
- Page 85 and 86: Els dos regidors del PSC, Xavier Ro
- Page 87 and 88: Un càrrec honorífic que posa en d
- Page 89 and 90: CARTA A L'AMIC JOAQUIM TOLOSÀ XIRG
- Page 91 and 92: per trobar sortides i solucions. Se
- Page 93 and 94: La nit de Sant Silvestre Per qüest
- Page 95 and 96: Un any ple de reptes Aquest any 201
NÚM. 683 - GENER 2010<br />
A les imatges, alguns dels resultats de les tasques<br />
efectuades pels alumnes de l'Escola-taller de <strong>Cassà</strong><br />
17
Change language