Baixar - Cassà Digital

soca dels meus arbres estimats mentre
en fugien, estamordits, els ocellets que
hi tenien el niu i que m’alegraven les
hores amb els seus cants.
Abans que el desesper arrelés de nou
en el meu cor, l’amic, que vetllava amatent,
em prengué de la mà i em digué:
«Anem!» I aquest cop, ja entrenada en el
desencís, em vaig negar a mirar enrere i
el seguí amb pas lleuger, cobejosa de
fugir d’aquella parcel·la que no em podia
donar el que havia somniat trobar-hi.
Arribàrem a la fi a la proximitat d’uns
immensos camps verges, mai treballats
per la mà de l’home. A les voreres s’hi
apilaven saques i saques de llavor que
esperava ser sembrada, i, al costat de
les saques, una munió de persones
sense nom i sense rostre esperaven que
algú els ensenyés a conrear la terra per
calmar la seva fam de tot.
Vaig mirar, sorpresa, l’amic, i ell, sense
paraules, sols amb un gest i una mirada,
em donà la resposta. «T’esperaven a tu.
Ajuda’ls!»
Ens vam posar a treballar junts, sense
que tampoc calguessin paraules, mirantnos
als ulls amb una joia compartida, i
del nostre cor anà pujant cap als nostre
llavis un cant meravellós i meravellat,
com un espiritual negre dels esclaus que
conreaven els camps de cotó, posada
l’esperança en un demà millor...
Que fantàstica era aquella meva
immensa, inacabable parcel·la, on ja no
estava sola ni em quedava temps per
pensar sols en mi…!
Se succeïen les estacions i cada una
portava una tasca diferent i
encoratjadora. Regàvem, plantàvem,
trèiem les males herbes, venia la collita,
recollíem…
I a la nit fèiem un gran foc i al seu entorn
cantàvem i dansàvem donant-nos les
mans.
I llavors l’amic em digué que havia
arribat el moment de mirar enrere sense
por i desfer el camí fet.
Ho vaig fer confiada i alegre i vaig
retrobar els meus arbre sentinelles i vaig
comprendre que sempre més, a la seva
ombra, hi podria anar a buscar les fonts
de la saviesa. No, no era de cap manera,
una parcel·la perduda!
Caminant, caminant, amb un cant als
llavis i una gran alegria al cor, vaig
retrobar el meu rierol d’aigües cantores i
la riba clapejada de flors entre l’herba
verda. I vaig saber que sempre més, en
la seva pau silenciosa, podria fruir de la
meva música predilecta i dels meus
estimats poemes.
Enrere, més enrere encara, vaig
retrobar la meva vinya.
La meva vinya havia reviscut. Ja no
NÚM. 683 - GENER 2010
estava solcada de ceps ressecs i
ennegrits. S’havien omplert de verdes
fulles envellutades, havien fructificat i ja
no evocaven el mot soledatsinó la verda
plenitud d’una vida renovada.
Ara sí que podia evocar Segarra en la
veu de Lluís Llach i cantar:
«Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s’adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d’or.
Aigua, penyal i basarda.
Vinya verda del meu cor...»
Basarda? De què? Si la vinya
s’assecava, si la catifa d’herbes
s’enfangava, si els arbres s’esberlaven,
sempre em quedaven camps per conrear
i amics a qui donar un cop de mà!
I després d’exultar d’alegria per les
parcel·les que havia conquerit em vaig
prendre un repòs: Vaig prendre un penjoll
de raïm i gra a gra el vaig anar
assaborint… Gra a gra, com qui passa
les desenes d’uns rosaris, com qui va
comptant parcel·les:
Parcel·la de vinya
Parcel·la de rierol i flors.
Parcel·la de bosc.
Parcel·la de treball, d’amistat, de
solidaritat...
Quantes parcel·les on fruir de la vida i
esborrar per sempre del meu cor la
paraula feridora: Soledat!
M. Dolors Godoy
MATERIALS
CASSÀ
Exposició i venda:
Ctra. de Girona a Sant Feliu, km 14
17244 Cassà de la Selva
Tel. 972 46 37 86
Dissabtes tarda, OBERT
www.materialscassa.com
91