You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Parcel·les<br />
(propòsits<br />
d'any nou)<br />
Jo sols tenia una parcel·la de vinya...<br />
«Vinyes verdes, soledat<br />
del verd a l’hora calenta.<br />
Raïm i cep retallat<br />
damunt la terra lluenta.<br />
Vinyes verdes, soledat...» cantava<br />
Lluís Llach amb lletra de Josep M.<br />
de Segarra.<br />
No, la meva vinya no era verda ni plena<br />
de raïms damunt d’un terra lluent.<br />
La meva vinya tenia sols ceps<br />
ressecats, turmentats, sense fulla i sense<br />
fruit damunt d’una terra tan resseca com<br />
els ceps, clivellada i adolorida. L’única<br />
paraula que li podia manllevar al poeta<br />
era soledat.<br />
Jo restava asseguda damunt la terra<br />
dura i la seva duresa se’m clavava a la<br />
pell. Abraçava els meus genolls i deixava<br />
caure el cap damunt els braços per no<br />
veure tanta tristesa al meu entorn...<br />
El que més em feia sofrir era la meva<br />
soledat. Ningú s’apropava a una vinya<br />
estèril que semblava maleïda. No tenia<br />
amics que em volguessin acompanyar i<br />
jo no tenia esma per anar a cercar-los.<br />
No tenia amics? En tenia un de<br />
desconegut que vetllava per mi sense jo<br />
saber-ho, fruit potser de la meva<br />
necessitat, d’una força interior que<br />
m’empenyia a sortir del meu aïllament<br />
sense jo adonar-me’n.<br />
I un dia arribà aquest amic. Amb delicat<br />
afecte prengué el meu cap entre les<br />
mans, m’obligà a mirar-lo als ulls, sense<br />
por, i digué sols un mot: «Anem!»<br />
Jo no em volia aixecar. Sentia com una<br />
autocomplaença que em feia estimar la<br />
meva soledat i el meu dolor i em retenia<br />
en aquell lloc de desolació. On aniria si<br />
deixava la meva única parcel·la? Però, a<br />
la fi, vençuda, el vaig creure i el vaig<br />
seguir.<br />
Ens anàvem allunyant, mentre jo sols<br />
mirava enrere, cap a la meva vinya<br />
desolada i seca. La meva vinya, la meva<br />
vida, el meu trist redós...<br />
Quan vaig ésser capaç de mirar<br />
endavant vaig veure que s’obria als meus<br />
ulls un paisatge idíl·lic per on lliscava un<br />
rierol que cantava amorosament<br />
component una bella simfonia.<br />
A la riba, l’herba humida clapejada de<br />
petites floretes oferia un lloc ideal per<br />
descansar. Jo vaig pensar: «Si em pogués<br />
quedar aquí, escoltant música, llegint<br />
poemes, escrivint els meus pensaments<br />
esbojarrats, quines estones més<br />
delicioses passaria… Que diferent seria<br />
el meu futur!» I l’amic, com si em llegís el<br />
desig no expressat, em digué: «Pren<br />
possessió de la teva nova parcel·la».<br />
I jo en vaig prendre possessió delerosament<br />
i hi passava estones i estones<br />
oblidant-me de tot. I abocava damunt el<br />
paper tots els pensaments inefables que<br />
m’omplien el cor, i escrivia poemes...<br />
Però vingueren les pluges de la tardor<br />
i el rierol s’anà omplint fins que sortí de<br />
mare i ho va negar tot i la verda catifa on<br />
LLUÍS MAYMÍ<br />
CONTRACTISTA D'OBRES<br />
· REFORMES<br />
· CUINES<br />
· BANYS<br />
· REPARACIONS<br />
reposava s’omplí de llot i els<br />
meus peus s’hi enfangaren i el<br />
meu cor va confegir un nou cant<br />
de soledat i desesperança.<br />
Però l’amic, atent, era a prop.<br />
Em feu aixecar de damunt el<br />
fang i em va dir sols un mot:<br />
«Anem!»<br />
Jo el seguia amb mansuetud,<br />
arrossegant els peus enfangats<br />
i pesants, mirant enrere<br />
enyoradissa del meu riu<br />
cantaire i de la meva catifa<br />
brodada de flors ara cobertes<br />
de llot... Quan em vaig<br />
deixondir de la melangia i vaig<br />
mirar endavant, vaig veure que<br />
arribàvem a la llinda d’un bosc frondós i<br />
dos arbres esvelts i corpulents alhora hi<br />
feien de sentinelles i estenien la seva<br />
capçada en un oferiment d’ombra i redós.<br />
Cansada i embadalida, em vaig asseure<br />
a terra, amb l’espatlla recolzada en el<br />
seu tronc encoixinat de molsa.<br />
«Que bé –vaig pensar– haver trobat<br />
aquest acull després d’un llarg i amarg<br />
camí…! Quan tingui ganes d’endinsarme<br />
per camins de saviesa, aquí, a<br />
l’ombra dels meus arbres, a la llinda<br />
d’aquesta meva nova parcel·la<br />
ombrívola i acollidora, que bé que hi<br />
estaré...»<br />
Feia llargues passejades per aquell<br />
bosc acollidor. Quan em cansava<br />
reposava damunt un tou de molsa<br />
humida o damunt una pila d’agulles de<br />
pi o damunt el soc d’una arbre caigut…<br />
La flaire de resina omplia les meves<br />
narius i el cant dels ocells i les<br />
corredisses dels insectes i dels<br />
rosegadors omplien les meves oïdes<br />
mentre els raigs del sol s’obrien pas entre<br />
les espesses branques del roures,<br />
alzines i pins.<br />
No vaig adonar-me que, al llarg dels<br />
dies, el cel s’anava ennuvolant i<br />
preludiava una tempesta. Quan aquesta<br />
arribà, els núvols s’esquinçaren per<br />
deixar passar un llamp que esberlà la<br />
C/ del Raval, 31<br />
Tel. i fax: 972 46 11 74<br />
· OBRA NOVA<br />
· CONSTRUCIONS<br />
· RESTAURACIONS<br />
DE MASIES<br />
90 NÚM. 683 - GENER 2010
Change language