Baixar - Cassà Digital

Entrevista de néts a avis (15): Josep Uñó i Cabot
"Dels meus temps a la política local
només conservo els bons records"
L’Enric Campos Uñó entrevista el seu
avi Josep Uñó i Cabot.
Avi, on vas néixer?
Vaig néixer a Sta. Eulàlia de
Ronçana, a la província de Barcelona.
I on vares estudiar?
Allà mateix, al meu poble.
Com va ser que vares venir a parar
a Cassà?
Després d’acabar els estudis de
bàsica vaig començar a estudiar
perruqueria i des del lloc on estudiava
em van oferir un treball a l’Estartit.
Començava el boom del turisme,
especialment del turisme anglès, i
aquell mateix estiu m’oferiren comprar
la perruqueria de Cassà on vàrem
treballar durant tants anys.
Però, on vares fer els estudis de
perruqueria?
A Barcelona, al carrer Pelai, en una
empresa que llavors era la més
important que hi havia: la casa
Solrisa, ja desapareguda. Després
vaig estar treballant amb un perruquer
que en aquells moments era dels de
més renom d’Espanya: es deia
Tejedor.
Quan vares venir aquí a Cassà ja
estaves casat amb l’àvia?
No, hi vaig venir de solter.
I com us vàreu conèixer amb l’àvia?
Amb la iaia ens vàrem conèixer
precisament estudiant perruqueria, quan
tots dos teníem uns quinze anys. Érem
molt jovenets...
La meva mare i el meu oncle són fills
de Cassà?
L’Anna, la teva mare, i en Josep varen
néixer tots dos a Cassà. Ens vàrem casar
a St. Pere de Bigues però ja teníem la
feina i la vivenda a Cassà.
Canviant de tema: Sé que sempre t’ha
agradat molt la política. Quants anys vas
estar en la política activa en
l’Ajuntament de Cassà?
Vaig tenir la sort d’estar en el primer
consistori democràtic, després de la
transició i per un període de quatre anys,
que era el que durava una legislatura.
I quins són els millors i també els
pitjors records que en guardes?
En guardo molt bons records. Mira si
en guardo bons records que amb el grup
que formàvem l’equip de govern cada
L'Enric entrevistant el seu avi Josep
any ens reunim unes quantes vegades
en un dinar o un sopar i allarguem la
sobretaula parlant, naturalment, de
moltes coses, però no deixant de banda
la política. Això demostra que la relació
que vàrem tenir durant aquells quatre
anys no s’ha perdut sinó que s’ha reforçat.
De dolent no en puc dir res. Va ser un
moment crític, políticament parlant, però
gràcies al suport que el meu grup va
donar al que encapçalava la M. Dolors,
Cassà tingué per primera (i fins ara única)
vegada una alcaldessa democràtica.
Vàreu poder fer moltes coses?
En vàrem iniciar moltes que varen
acabar els que ens substituïren (quatre
anys en aquella època de canvis i
aprenentatge era un període una mica
curt). Veiem moltes coses a Cassà que
amb satisfacció pensem que nosaltres
posàrem en marxa. Potser sense
nosaltres també s’haurien fet, però això
no es pot saber.
Una altra de les teves afeccions és la
de cuinar. Quan començares a fer-ho?
Ui!, de molt petit. Recordo que
m’agradava molt estar al costat de la meva
mare quan cuinava. Després a casa
meva hi hagué un restaurant i això feu
que encara m’agradés més. No he arribat
a dedicar-m’hi professionalment, però tu
mateix saps, Enric, que sempre estic a
punt per fer-ho i que me’n surto força bé.
I encara una altra dedicació, la dels
cotxes antics. Fa molt de temps que t’hi
dediques?
Amb els cotxes antics o clàssics hi estic
relacionat des dels anys 60.
S’organitzaven curses de cotxes antics i
sempre hi vaig participar; actualment
presideixo el Club Clàssic Girona.
Deus haver anat a moltes trobades,
ja que tens molts trofeus!
Miro de no deixar-ne perdre cap. Amb
la teva àvia hem anat a Barcelona, a
Còrdova, a Sevilla, a Portugal... I això et
dóna ocasió de conèixer altra gent amb
la mateix afecció. Darrerament les
trobades que es fan de «600» són molt
gratificants. Valen la pena.
I, per acabar, una feina que fas ara a
més de la de perruquer: la de jutge de
pau. Fa molt que ho ets? Et dóna molta
feina?
32 NÚM. 683 - GENER 2010