Baixar - Cassà Digital

heretat alguna cosa del teu caràcter,
lluitadora i amb idees clares, i no
pateixis, que no es deixa pas fotre
per ningú. El noi, sí en Jordi,
emprenedor i negociant, també un
xic tossut, però ha cregut en el teu
projecte i l’ha seguit amb afició. Per
últim la Vicky, la més joveneta, un
toc de vida moderna que potser et
va costar encaixar, i entre nosaltres
volem dir-te, que els diumenges
complia el teu encàrrec, però
sempre amb el pijama posat!!
Si avancem en el temps, hi afegim
l’Agustí, la Margarita i en Jordi, que
van multiplicar la família. D’aquí els
teus 5 néts: la Sandra, la Marta, en
Marc, en Pau i en Joan.
Ahir a la vora del foc, on sempre
et feies les torrades i un bon
esmorzar de pagès, ens venien un
munt d’anècdotes al cap. Anècdotes
que no oblidarem i que sempre ens
faran pensar amb tu.
Recordes els dimecres a mercat
que la Marta i la Sandra, veníem
amb aquella cara de bones nenes a
dir-te: hola avi! Sempre fardaves de
nétes i acabaves buscant per la
butxaca 100 pessetes. I quan en
Ventura estava amb tu, era com si
ens hagués tocat la loteria, perquè
sempre aconseguia que en donessis
un bitllet.
I el nano, en Marc, encara que ho
dissimulessis, t’agradava veure’l
remenant pels vedells i anant a la
granja. Va ser capaç d’ensenyar a
la vaques que algun cap de
setmana era convenient fer un
dejuni, o bé, trencar els horaris
habituals.
En Pau et recordarà sempre per
l’especial salutació que us teníeu, a
vegades encara hi pensa i es posa
a riure. I el més petit, en Joan, un
trapella que amb quatre dies per
casa teva t’hagués revolucionat els
animals.
No ens hem d’oblidar d’en Black,
encara, ahir, bordava esperant el seu
barber!
En fi avi, no ens posarem
dramàtics perquè sabem que no
t’agradaria. Només volem dir-te que
t’hem estimat i t’estimarem. Et
recordarem sempre i no pateixis, que
amb orgull parlarem de l’avi, de l’avi
Jordà.
Gràcies per tot,
Els teus néts.
NÚM. 683 - GENER 2010
En la mort de
Joaquim Tolosà i Xirgo
Durant molts anys en Quim
Tolosà havia estat un col·laborador
assidu de LLUMIGUIA i
cada mes, puntualment des
de les ratlles de la seva
secció ens oferia una visió
personal de l’actualitat ja fos
local com internacional
passat pel sedàs de la seva
experiència humana
personal i professional. Els
records i reflexions que
recollia en els seus escrits
eren un alè optimista que
sabia transmetre al lector una
visió diferent del nostre
quefer quotidià. Com ell
mateix deia en el seu article
de comiat de la secció
Quim Tolosà, a la dreta,en la presentació del llibre
sobre el Dr. Ruscalleda
«d’aquí i d’allà», l’abril del 2006, «el meu objectiu era intentar provocar un somriure».
Tot i que sempre s’havia mostrat contrari a tractar temes de política en els seus escrits,
publicats durant deu anys entre el 1996 i el 2006, en Quim Tolosà era un fervent catalanista
que no perdia ocasió de manifestar el seu amor per al país, possiblement fruit de les
ensenyances del seu pare, en Manel Tolosà. El tretze de desembre encara que no es podia
moure de casa va voler fer arribar el seu vot per la independència de Catalunya i la mesa
electoral es va traslladar a casa seva per recollir-li un vot tan demanat.
Sempre havia estat un gran dibuixant i darrerament, a més de fer alguns escrits –des de
cartes fins al llibre de les vivències del Dr. Ruscalleda- s’havia dedicat molt al dibuix i el seu
adéu ha coincidit amb una mostra d’aquest obra artística a la Sala de la Coma.
Gràcies per tot, Quim, et trobarem a faltar.
L'equip de llumiguia
37