Baixar - Cassà Digital

Número 683 · Gener 2010 · Any LXVII · Cassà de la Selva · Preu de l'exemplar: 3,50 euros
Llumiguia Llumiguia
Revista cassanenca fundada el
1944
Festa
del Cavall
2010
També, en aquest número:
- Ampli reportatge sobre les
celebracions nadalenques
- L'elecció del jutge substitut esquerda
la unitat de l'equip de govern
- Recital "radiofònic" de Susanna del
Saz
- Entrevista de néts a avis: Josep Uñó,
jutge de pau
- Els de la la lleva del 55 compleixen 75
anys
... i tota l'actualitat de les entitats
cassanenques

Imatges
captades els
dies 7 i 8 de
gener
d'enguany
de la
carretera
dels voltants
de Santa
Pellaia i del
camí del
Puig Gros.
Fotos:
Òscar Pérez
i Joan
Carles
Codolà
Ara fa 25 anys
Aquest mes de gener s’han complert 25 anys de la
nevada i l’onada de fred que va fer-se sentir de manera
molt important a Cassà de la Selva i a les comarques
gironines. Les temperatures van arribar als setze graus
negatius la nit del dimarts al dimecres 8 i 9 de gener i la
nevada va oferir aspectes com aquest de la piscina de
Cassà gelada i coberta de neu. Recordo que en aquella
època s’estava construint el pavelló de Cassà i vam
haver de jugar els partits de bàsquet a la pista de
Riudellots i al pati del CEIP Puig d’Arques.
Vint-i-cinc ants després la neu ha tornat si bé al nucli
urbà de Cassà no ha arribat a quallar la nevada del dia
7 de gener va deixar un paisatge blanquinós a força
punts de les Gavarres i a Santa Pellaia com es veu a les
imatges més recents.
Xevi Carrera

Mots encreuats 284
1.- () Rampells de polític en plena campanya electoral. 1.- ()
Mar de tres lletres. 2.- Pràctica culinària que remet als discos de
vinil. 3.- L’ormeig de pesca preferit per l’escultor. 4.- Centrades
al punt de mira. 5.- La fa servir en Nadal per caminar per la neu.
6.- Color diana. 7.- Dol en desordre. 8.- Estranyet i capgirat. 9.-
L’Zlatan quan es fa el desentès. 10.- Amaga la seva condició de
calb per poder anar a la barberia de franc perquè paga un altre.
11.- Poc important. 12.- Consonant que acaba de donar forma a
la sanefa. 13.- Obra pictòrica inspirada a la cort. 14.- Sempre
acaba cuer quan l’assenyalen culpable de baix a dalt. 15.- La
cua de l’àcar. 16.- () Porten. 16.- () Afectada per la gran
collita de raïm d’aquella temporada. 17.- Consonant amagada a
dintre la saca. 18.- M’entretindré tornant-ho a inventar en sentit
invers. 19.- Torna a néixer. 20.- L’arma més enciclopèdica. 21.-
() Policia per a tothom. 21.- () Deixa a les fosques per sant
Joan i per Nadal. 22.- S’absté del plaer sexual perquè a l’Índia li
ho prohibeixen. 23.- La fruita tropical més abundant a les
Gavarres. 24.- () L’esmorzar n’és el primer de cada dia. 24.-
() Advertència als jubilats. 25.- Arriben tard al casal. 26.- Noia
que nega l’existència de Déu. 27.- () Oblongs i curvilinis com
al despatx principal de la casa blanca. 27.- () A quin lloc? 28.-
Adequats perquè hi facis aportacions econòmiques. 29.-
1 2 3 4 5 6 7 8 9
10 11
12 13 14
15 16 17
18 19 20
21 22
23 24 25
26 27
28 29
30 31
N’acaben de dir el nom. 30.- El cotxe ideal per als apicultors.
31.- Petit arbre usat en medicina.
T E M P O R A L B
O R N A M E N T I
V O L T S U T G E
A S R O A R E L
I A I A P R O A
B O T O P A
E E T I Q U E T A
B A N A U G R A N
E S T C O L P I T
U S U A R A S I
Solució als mots encreuats 283
UNA SECCIÓ DE JOSEP M. FUSTÉ
LES SOLUCIONS, AL NÚMERO PROPER
NÚM. 683 - GENER 2010 95

Sovint degut a les feines i activitats que
realitzem de manera habitual ens veiem
sotmesos a gestos repetitius o posicions
mantingudes que poden comportar a la
llarga determinats desequilibris en la
nostra postura i el moviment normal a
causa sobretot d’alteracions funcionals en
el sistema musculesquelètic.
Es relacionen sovint les alteracions
posturals i els problemes funcionals
musculesquelètics amb desequilibris de
diferents grups musculars: retraccions,
músculs que treballen poc i músculs que
han de suportar excessiu treball degut a
que altres no fan correctament la seva
feina. La manca de consciència corporal
Gimnàstica terapèutica
afavoreix un mal ús del nostre cos que
ens pot afavorir l’aparició d’aquests
problemes, que a la vida diària s’acaben
traduint en dolors posturals en
determinades tasques com estar assegut,
gestos laborals o esportius que no són
completament eficaços i sobrecarreguen
els elements implicats del nostre cos
(músculs, articulacions) afavorint
l’aparició patologies com lumbàlgies,
dolors cervicals i a l’espatlla...
Ens trobem de manera freqüent també
que, després de problemes puntuals com
un dolor lumbar agut persisteixen alguns
desequilibris musculars que afavoreixen
la repetició del problema o la afectació
d’altres parts del cos relacionades.
Cada cop més es recomana fer exercici
físic per millorar les capacitats del nostre
cos i millorar o impedir l’aparició de
problemes en músculs i articulacions,
però a la vegada un exercici mal fet, una
mala tècnica o una mala comprensió del
gest pot impedir-nos aprofitar aquesta
oportunitat de millorar el nostre cos.
A través d’una proposta que integra els
coneixements del cos humà per un
fisioterapeuta, barrejant disciplines com
la reeducació postural, el mètode Pilates,
l’escola d’esquena, els estiraments, el
control de la respiració i la musculatura
estabilitzadora us volem oferir un
recolzament a la vostra activitat diària per
poder rendir millor tant en activitats
laborals com en altres activitats físiques.
Pregunteu-nos per el grup de gimnàstica
terapèutica
Dimarts, tancat per
descans setmanal
94 NÚM. 683 - GENER 2010

Apunts de l’últim quadern
Creure o no (i 4)
L’home pensa..., fins al punt que el savi
va dir: «Penso, doncs existeixo.» Cal
fer-ho a cada pas de la vida i és un do
per arribar a entendre les més diverses
qüestions i treure’n judicis ben
personals, admetent que les que es
pensen són aquelles que no se saben.
L’objectiu és l’Església d’avui i,
lògicament, l’Església de sempre, des de
l’exterioritat del simple home del carrer
que, no sabent gaires coses, es posa a
pensar, tal com diem. Consta que al
nostre temps, la sagrada institució té
problemes propis i dificultats externes,
com tantes vegades en la seva història –
sense comparar magnituds–, però ara,
als segles XX i XXI, sota la peculiaritat de
l’extraordinari progrés del món actual en
tots els ordres, amb les conseqüències
d’una vida més fàcil, menys sacrificada i
dolorosa, i de l’home modern, que, vistos
els resultats, confia en ell mateix fins
al convenciment que, capgirant el què
faci falta, té la felicitat a l’abast de la mà.
Cristianisme, islamisme... Però també
materialisme, capitalisme, nacionalisme,
terrorisme, etc, etc. Els sufixos –isme –
ista, que entenem renyits amb la
indiferència, també ho són per naturalesa
amb la poesia. A la divisió, de la qual
provenen literalment els partits, el
partidisme hi suma afany d’adversitat i
falta d’equanimitat. Així com la tradició i
tot allò tradicional, on radiquen els vincles
de la nostra identitat, és respectable, i
fins i tot, a vegades, pot ser envejat, el
tradicionalisme ja no fa tan bona olor.
Si el progrés té un significat sempre
positiu, desitjable i esperançador,
progressisme i progressistes –ho ha dit
ara un sospitós de ser-ho– «són noms
d’origen que van a la deriva, per a la
quantitat d’il.lustres indocumentats que
s’hi apunten cada dia». Acompanyats
dels valors de la llibertat i de la
democràcia, la religiositat i la laïcitat es
poden sustentar perfectament al mateix
nivell, acceptant que és cosa bona que
els estats se situïn en el camp d’aquesta
última, que si, per contra, es converteix
en laïcisme..., malament, sona diferent,
la campana s’ha esquerdat. Apareix
ràpidament l’agressivitat de la inveterada
fòbia a la cristiandat amb aires de
revenja. No cal dir que l’ateu convençut,
amb la seva personal incredulitat, és
igual de respectable que el fidel més
devot; però si se sotmet, com hi ha casos,
a l’ateisme militant i combatiu i es
converteix en catequista del nihilisme, a
qui vol beneficiar ?
És veritat que avui hi ha
enfrontaments, sempre lamentables,
però els temps de les persecucions i els
dels Sants Oficis eren uns altres. Tot plegat
sembla l’atordiment d’un mosquer a
l’entorn d’una sòlida columna que no hi
ha manera que amenaci ruïna.
Originària de principi del segle XVII la
coneguda frase: «Con la Iglesia hemos
topado», amb clara referència a la
ubiquïtat del poder de l’Església a través
del temps, mai, ni tampoc avui, la seva
ironia ha deixat de ser receptiva. A les
nostres terres, tots o gairebé tots som
batejats, ho som els vius i ho foren també
els morts, des de fa segles i més segles.
Sabem, fins i tot, que tots o quasi tots
foren assistits religiosament en el seu
traspàs, i que la immensa majoria de
Gamma
comercial
nosaltres també ho serem, pel capellà de
torn. Els que ho vulguin canviar hi tenen
tot el dret i és ben fàcil. I els motius..., són
igualment fàcils? El projecte del preàmbul
de la Constitució europea, encomanat
a direcció francesa – no cal dir-ho–,
orgullosa de la seva pròpia Il.lustració del
segle XVIII com a exaltació de la raó, de
tanta ressonància històrica, feia expressament
cas omís del fort arrelament cristià
del continent i de l’ampla influència
cristiana en la cultura i l’esperit europeus.
I no es pot ni s’ha d’obviar la infinitat de
campanars que a totes les ciutats i fora
d’elles apunten al cel, sempre visibles
viatjant a través de les nacions, per
muntanyes i valls, terra endins o a la vora
de qualsevol mar. El seu component
humà en motivació i dedicació és incommensurable.
Aquí, el campanar de Cassá,
el tenim i no el considerem. La vila
amb poc més de mil habitants, al segle
del XVII, i ajudats, els autors, pels bous i
mules que hi devia haver, mitjançant
ginys eterns com la palanca i el pla
inclinat, confiant en gruixudes cordes i
les corries corresponents, però sobretot
en l’ingent esforç d’ells mateixos,
aixecaren el gran monument del poble
per antonomàsia. Ho explicaria un impuls
sobrenatural. Les èpiques construccions
de catedrals de Ken Follet queden
petites. Qui sap si algun dia es farà una
enquesta per derruir-lo...
Si es pensa en la història de la mateixa
institució eclesiàstica, la de la cristiandat
que obeeix els papes de Roma, que posseïa
una ostentosa preeminència a l’edat
mitjana i més tard, quan els prelats eren
de la noblesa i els clergues sempre fami-
92 NÚM. 683 - GENER 2010

liars dels cavallers, també s’hi troben,
quasi tant a dintre com a fora, disbarats,
misèries i crueltats. Si és la gran obra de
Déu, devia deixar fer, com dèiem l’altre
dia. Ja que els mitjans i els protagonistes
eren humans, doncs… ja sabem de què
som capaços. Les entitats excelses –un
petit exemple pot ser el Palau de la Música
de l’encomiat oasi català– són tan
admirables i completes que fins i tot tenen
femer.
L’esbós el podria detallar, si fos viu, l’admirable,
reconegut i premiat periodista
italià Indro Montanelli, també historiador.
Durant anys col.laborà a La Vanguardia,
on era d’obligada lectura. No era pas un
autor dels que escriuen tan bé que no
se’ls entén de res, sinó d’aquells que
escriuen d’una manera que els lectors
assaboreixen i assimilen fàcilment les
idees que exposa, com si rellisquessin
cap endins. Deixant a part tot el que
lamentava de la història, era reiteratiu
en defensa de l’Església i dels
eclesiàstics del seu temps. Va discutir
les diverses crítiques a Pius XII, a Pau
VI o Joan Pau II, i trobava sempre
explicacions per a tot. Igualment
passava amb les més diverses
actuacions de la clerecia i els seus
comportaments. Una vegada, el
Corriere della Seraes va posar en una
qüestió moral, i va contradir-lo des
de l’Osservatoreun jesuïta important.
Les disputes públiques varen ser
llargues, fins que es convertiren, de
mutu acord, en privades. D’aleshores
data l’afirmació del gran Montanelli:
«És l’home més savi que he conegut.»
Una vegada mort el religiós, apesarat,
el recordà sempre com un valuós amic.
Doncs bé, quan el nostre lloat
periodista es va morir, a noranta i tants
anys d’edat, va ser enterrat en un
cementiri civil, per decisió pròpia,
sense cap cerimònia, ni la presència
de cap sacerdot, voltat únicament per
la seva família. En vida, devia pensar
que l’Església era altament important
i beneficiosa a aquest món, i que si a
l’altre hi havia alguna cosa..., de cap
manera suposaria un entrebanc que
privés d’entrar-hi a formar-ne part i
poder-ne fruir. No gaire diferents
d’aquestes eren les paraules que el
rector de Cassá deia al meu pare, un
home difícil de convèncer, a qui
recordo entranyablement atent, pocs
moments abans de morir.
L’Església, que comprensiblement
es creu a si mateixa guia de la humanitat,
que, comptant amb Déu, creu
disposar del monopoli de la veritat, ha
prohibit i prohibeix moltes coses en
nom seu, desatenent els criteris mun-
NÚM. 683 - GENER 2010
dans. La llista és llarga, i encara ressonen
les prohibicions de les llibertats
de consciència i d’ensenyança, de la
planificació familiar, de l’anestèsia en els
parts, etc. Persisteixen les de l’eutanàsia,
l’ús del preservatiu i d’altres que en
vindran…, perquè la vida continua i la
ciència avança, mentre que els dits plans
de Déu foren interpretats fa segles.
La reflexió sobre tot això, per un costat,
i la consideració, per l’altre, que l’Església
fou el vehicle transmissor que salvà el
coneixement de l’antiguitat, a través de
les adversitats, de la fosquedat i de la
penúria de l’alta edat mitjana i que, com
els gens d’una vertadera mare, ens
traspassà els tresors de la ciència
clàssica i de les sagrades escriptures –
amb alguna afinitat al procés vocacional
de les «Missions»– que conjuntament
configuren la identitat occidental, també
la dels ateus i la dels anticlericals, fan dir,
a l’autor i professor francès M. Quesnel,
que es poden entendre la desobediència,
els noa una mare, els grans desacords,
i fins i tot les crítiques d’antiquada i
d’equivocada, però no mai menysprearla
ni renegar-ne. A més d’inhumà, se
sap impropi dels animals i no assimilable
als altres regnes de la natura.
La perceptible indefinició d‘aquests
escrits, de íntima implicació, m’aconsella
acabar-los amb aquelles paraules de
Buda: «No feu cas del que us diguin:
Sigueu la pròpia llum de vosaltres
mateixos.»
J. Barceló B.
93

Parcel·les
(propòsits
d'any nou)
Jo sols tenia una parcel·la de vinya...
«Vinyes verdes, soledat
del verd a l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta.
Vinyes verdes, soledat...» cantava
Lluís Llach amb lletra de Josep M.
de Segarra.
No, la meva vinya no era verda ni plena
de raïms damunt d’un terra lluent.
La meva vinya tenia sols ceps
ressecats, turmentats, sense fulla i sense
fruit damunt d’una terra tan resseca com
els ceps, clivellada i adolorida. L’única
paraula que li podia manllevar al poeta
era soledat.
Jo restava asseguda damunt la terra
dura i la seva duresa se’m clavava a la
pell. Abraçava els meus genolls i deixava
caure el cap damunt els braços per no
veure tanta tristesa al meu entorn...
El que més em feia sofrir era la meva
soledat. Ningú s’apropava a una vinya
estèril que semblava maleïda. No tenia
amics que em volguessin acompanyar i
jo no tenia esma per anar a cercar-los.
No tenia amics? En tenia un de
desconegut que vetllava per mi sense jo
saber-ho, fruit potser de la meva
necessitat, d’una força interior que
m’empenyia a sortir del meu aïllament
sense jo adonar-me’n.
I un dia arribà aquest amic. Amb delicat
afecte prengué el meu cap entre les
mans, m’obligà a mirar-lo als ulls, sense
por, i digué sols un mot: «Anem!»
Jo no em volia aixecar. Sentia com una
autocomplaença que em feia estimar la
meva soledat i el meu dolor i em retenia
en aquell lloc de desolació. On aniria si
deixava la meva única parcel·la? Però, a
la fi, vençuda, el vaig creure i el vaig
seguir.
Ens anàvem allunyant, mentre jo sols
mirava enrere, cap a la meva vinya
desolada i seca. La meva vinya, la meva
vida, el meu trist redós...
Quan vaig ésser capaç de mirar
endavant vaig veure que s’obria als meus
ulls un paisatge idíl·lic per on lliscava un
rierol que cantava amorosament
component una bella simfonia.
A la riba, l’herba humida clapejada de
petites floretes oferia un lloc ideal per
descansar. Jo vaig pensar: «Si em pogués
quedar aquí, escoltant música, llegint
poemes, escrivint els meus pensaments
esbojarrats, quines estones més
delicioses passaria… Que diferent seria
el meu futur!» I l’amic, com si em llegís el
desig no expressat, em digué: «Pren
possessió de la teva nova parcel·la».
I jo en vaig prendre possessió delerosament
i hi passava estones i estones
oblidant-me de tot. I abocava damunt el
paper tots els pensaments inefables que
m’omplien el cor, i escrivia poemes...
Però vingueren les pluges de la tardor
i el rierol s’anà omplint fins que sortí de
mare i ho va negar tot i la verda catifa on
LLUÍS MAYMÍ
CONTRACTISTA D'OBRES
· REFORMES
· CUINES
· BANYS
· REPARACIONS
reposava s’omplí de llot i els
meus peus s’hi enfangaren i el
meu cor va confegir un nou cant
de soledat i desesperança.
Però l’amic, atent, era a prop.
Em feu aixecar de damunt el
fang i em va dir sols un mot:
«Anem!»
Jo el seguia amb mansuetud,
arrossegant els peus enfangats
i pesants, mirant enrere
enyoradissa del meu riu
cantaire i de la meva catifa
brodada de flors ara cobertes
de llot... Quan em vaig
deixondir de la melangia i vaig
mirar endavant, vaig veure que
arribàvem a la llinda d’un bosc frondós i
dos arbres esvelts i corpulents alhora hi
feien de sentinelles i estenien la seva
capçada en un oferiment d’ombra i redós.
Cansada i embadalida, em vaig asseure
a terra, amb l’espatlla recolzada en el
seu tronc encoixinat de molsa.
«Que bé –vaig pensar– haver trobat
aquest acull després d’un llarg i amarg
camí…! Quan tingui ganes d’endinsarme
per camins de saviesa, aquí, a
l’ombra dels meus arbres, a la llinda
d’aquesta meva nova parcel·la
ombrívola i acollidora, que bé que hi
estaré...»
Feia llargues passejades per aquell
bosc acollidor. Quan em cansava
reposava damunt un tou de molsa
humida o damunt una pila d’agulles de
pi o damunt el soc d’una arbre caigut…
La flaire de resina omplia les meves
narius i el cant dels ocells i les
corredisses dels insectes i dels
rosegadors omplien les meves oïdes
mentre els raigs del sol s’obrien pas entre
les espesses branques del roures,
alzines i pins.
No vaig adonar-me que, al llarg dels
dies, el cel s’anava ennuvolant i
preludiava una tempesta. Quan aquesta
arribà, els núvols s’esquinçaren per
deixar passar un llamp que esberlà la
C/ del Raval, 31
Tel. i fax: 972 46 11 74
· OBRA NOVA
· CONSTRUCIONS
· RESTAURACIONS
DE MASIES
90 NÚM. 683 - GENER 2010

soca dels meus arbres estimats mentre
en fugien, estamordits, els ocellets que
hi tenien el niu i que m’alegraven les
hores amb els seus cants.
Abans que el desesper arrelés de nou
en el meu cor, l’amic, que vetllava amatent,
em prengué de la mà i em digué:
«Anem!» I aquest cop, ja entrenada en el
desencís, em vaig negar a mirar enrere i
el seguí amb pas lleuger, cobejosa de
fugir d’aquella parcel·la que no em podia
donar el que havia somniat trobar-hi.
Arribàrem a la fi a la proximitat d’uns
immensos camps verges, mai treballats
per la mà de l’home. A les voreres s’hi
apilaven saques i saques de llavor que
esperava ser sembrada, i, al costat de
les saques, una munió de persones
sense nom i sense rostre esperaven que
algú els ensenyés a conrear la terra per
calmar la seva fam de tot.
Vaig mirar, sorpresa, l’amic, i ell, sense
paraules, sols amb un gest i una mirada,
em donà la resposta. «T’esperaven a tu.
Ajuda’ls!»
Ens vam posar a treballar junts, sense
que tampoc calguessin paraules, mirantnos
als ulls amb una joia compartida, i
del nostre cor anà pujant cap als nostre
llavis un cant meravellós i meravellat,
com un espiritual negre dels esclaus que
conreaven els camps de cotó, posada
l’esperança en un demà millor...
Que fantàstica era aquella meva
immensa, inacabable parcel·la, on ja no
estava sola ni em quedava temps per
pensar sols en mi…!
Se succeïen les estacions i cada una
portava una tasca diferent i
encoratjadora. Regàvem, plantàvem,
trèiem les males herbes, venia la collita,
recollíem…
I a la nit fèiem un gran foc i al seu entorn
cantàvem i dansàvem donant-nos les
mans.
I llavors l’amic em digué que havia
arribat el moment de mirar enrere sense
por i desfer el camí fet.
Ho vaig fer confiada i alegre i vaig
retrobar els meus arbre sentinelles i vaig
comprendre que sempre més, a la seva
ombra, hi podria anar a buscar les fonts
de la saviesa. No, no era de cap manera,
una parcel·la perduda!
Caminant, caminant, amb un cant als
llavis i una gran alegria al cor, vaig
retrobar el meu rierol d’aigües cantores i
la riba clapejada de flors entre l’herba
verda. I vaig saber que sempre més, en
la seva pau silenciosa, podria fruir de la
meva música predilecta i dels meus
estimats poemes.
Enrere, més enrere encara, vaig
retrobar la meva vinya.
La meva vinya havia reviscut. Ja no
NÚM. 683 - GENER 2010
estava solcada de ceps ressecs i
ennegrits. S’havien omplert de verdes
fulles envellutades, havien fructificat i ja
no evocaven el mot soledatsinó la verda
plenitud d’una vida renovada.
Ara sí que podia evocar Segarra en la
veu de Lluís Llach i cantar:
«Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s’adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d’or.
Aigua, penyal i basarda.
Vinya verda del meu cor...»
Basarda? De què? Si la vinya
s’assecava, si la catifa d’herbes
s’enfangava, si els arbres s’esberlaven,
sempre em quedaven camps per conrear
i amics a qui donar un cop de mà!
I després d’exultar d’alegria per les
parcel·les que havia conquerit em vaig
prendre un repòs: Vaig prendre un penjoll
de raïm i gra a gra el vaig anar
assaborint… Gra a gra, com qui passa
les desenes d’uns rosaris, com qui va
comptant parcel·les:
Parcel·la de vinya
Parcel·la de rierol i flors.
Parcel·la de bosc.
Parcel·la de treball, d’amistat, de
solidaritat...
Quantes parcel·les on fruir de la vida i
esborrar per sempre del meu cor la
paraula feridora: Soledat!
M. Dolors Godoy
MATERIALS
CASSÀ
Exposició i venda:
Ctra. de Girona a Sant Feliu, km 14
17244 Cassà de la Selva
Tel. 972 46 37 86
Dissabtes tarda, OBERT
www.materialscassa.com
91

Corones o ponts dentals
fixos: una bona solució
La dent es divideix en tres grans àrees:
corona, coll i arrel.
La corona és la part visible de les dents.
El coll és la part més estreta i també
s’arriba a veure quan hi ha retracció
gingival. I l’arrel és tota la resta, que se
submergeix en l’os del maxilar, entapissat
per fora per la geniva.
Si l’arrel s’espatlla, cal extreure la peça
i posar una arrel nova; avui en dia la millor
solució és l’implant dental.
Si es fa malbé la corona, es pot restaurar
amb compòsits de mil maneres
(empastament blanc). Però quan la
destrucció és molt greu, per una o diverses
càries grans o per fractura, la solució és
fabricar una corona nova, i la millor és la
de porcellana sobre metall.
La corona de porcellana es pot fer per
necessitat imperiosa –perquè la peça ja
no dóna per més– o es poden fer corones
a totes les peces de la boca per restaurarne
l’aspecte, la integritat, la resistència, la
mossegada (oclusió) o perquè pateixen
un desgast sever i generalitzat. En aquest
cas, el millor són les de porcellana sobre
metall. O es poden fer corones involucrant
totes aquelles peces que intervenen en
el somriure. Així en millora l’aspecte pel
que fa al color, llisor, brillantor, relleu,
suavitat, alçada, amplada, cos, alineació
i contorns. Això rejoveneix les dents per
millorar el nostre aspecte estètic i regalar
un somriure als altres que ens faci sentir
més segurs, més atractius i més feliços.
Per això el millor són les de porcellana
sobre zirconi o alúmina.
La peça dental a tractar mitjançant una
corona ha de ser rebaixada (tallada,
esculpida) en alçada uns 2,5 o 3 mm. I, tot
al voltant, prou perquè els perfils siguin
paral.lels o una mica cònics. Això també
val per a les peces que es fan servir de
suport en els ponts fixos. De mitjana, 1,5
mm tot al voltant.
Sempre es tendeix a tallar una mica
NÚM. 683 - GENER 2010
menys si és per a una corona d’zirconi o
alúmina.
Mentre es talla, s’hi va eliminant l’esmalt
defectuós, càries, taques, empastaments
filtrats, etc.
Si la càries és molt profunda, s’omplen
els buits amb empastament de compòsit
adherit.
El tallat es fa amb anestèsia -no fa mal
res-. Després es posa, al mateix moment,
una corona provisional. Quan se’n va
l’anestèsia, la dent no ha de fer
absolutament gens de mal. Si fes mal,
sempre es pot realitzar l’endodòncia
(matar el nervi), però això sol planificarse
amb antelació.
La corona de porcellana sobre metall
està constituïda per un caputxó metàl.lic
(còfia) d’uns 0,5 mm de gruix, que
recobreix per complet el monyó, ja
preparat, de la dent. S’assenta i s’ajusta a
sobre amb total exactitud i serveix
d’estructura rígida per suportar la
porcellana que el recobrirà per fora
totalment.
És la porcellana exterior la que ofereix
l’aspecte d’una dent natural. I és el
caputxó de metall que és a sota el que
aporta la solidesa.
Un cop aconseguida l’exactitud
d’adaptació de la corona a la dent i la
geniva, aquesta és cimentada amb
productes adequats per aconseguirl la
precisió i el segellat òptims.
La corona es manté en el seu lloc per
ajust, fricció i cimentat, i, en alguns casos,
també adhesió. El més fiable és l’ajustcimentat.
Com és una corona de porcellana sobre
zirconi?
És el mateix que l’anterior. La gran
diferència és que el caputxó, en comptes
de ser de metall, és d’un compost ceràmic
molt dur a base de zirconi.
Per a fabricar-lo s’utilitza tecnologia
CAD-CAM (disseny i mecanització
assistits per ordinador). S’aconsegueix
un ajust molt bo i té el gran avantatge
que és blanc i no gris com el metall.
Les de zirconi i alúmina són més cares.
La tecnologia per a la fabricació és
l’últim crit en tecnologia dental.
Requereixen un tallat del monyó dental
una mica més conservador.
Són molt estètiques.
Són prou fiables.
Jo les recomano només per a les dents
anteriors, on són importants els factors
estètics i del somriure.
L’estètica consisteix no només en dents
blanques, sinó també en genives de
color rosa coral i amb aspecte de pell de
taronja. Les genives amb gingivitis tenen
un color vermell o vermell violaci i un
aspecte i consistència de tomàquet molt
madur. Això no és estètic.
Dents sanes, de color blanc perla, amb
genives sanes, de color rosa coral, dins
d’una alineació harmoniosa. Això és
estètic.
Per acabar deixarem clar que les peces
dentals que es fan servir per suportar un
pont fix no queden perjudicades ni es
debiliten en absolut. Aquest detall va ser
durant molt temps el «cavallet de batalla»
dels que prefereixen oferir pròtesis
removibles –de posar i treure–, que per
al professional són molt més fàcils de
realitzar, però que per al pacient són molt
més incòmodes.
Manuel López de Calatayud Gaio
Llicenciat en
Odontologia/
COEC 3800
Màster en
implantologiaperiodòncia
i
rehabilitació oral
(ESORIB) (New
York University -
Université de Paris)
Membre de la
SEI. Diplomat en
cirurgia general i
implantologia
C/ Baixada de la Piscina, 6
Tel. 972 46 18 13
17244 Cassà de la Selva
Treballem amb mútues
Visiteu la nostra web:
www.lopezdecalatayud.com
89

Grans Rebaixes
Fins al 70%
Hi ha talles grans
Maria Negre i Teixidor
C/ Barraquetes, 29
Tel. 972 46 01 84
17244
CASSÀ DE
LA SELVA
Activitat de monitors i alumnes al Club Tennis Cassà
Assemblea general
A finals de desembre va tenir lloc al local social del club
l’Assemblea General Ordinària.
A banda dels punts de l’ordre del dia protocolaris de
l’aprovació dels comptes de l’any 2009 i del pressupost pel 2010,
es parlaren de diferents temes que afecten a la marxa general
del Club i a la seva progressió tant en l’àmbit social com esportiu.
Es constatà que el nombre de socis abonats va pujant en
nombre i que són molt poques les baixes que es donen,
principalment d’antics socis.
L’Escola de tennis funciona molt bé, els alumnes i famílies
estan prou contents. Resulta evident doncs que la manera de fer
dels monitors hi té molt a veure amb aquest rendiment. El
centenar d’alumnes que hi participen en donarien fe.
La posada en funcionament del nou vestuari femení ha estat
un èxit important a la vegada que era necessari. Aquest any
està previst rehabilitar el vestuari masculí i adequar-lo a les
necessitats actuals.
Es va comentar que s’estan fent ja els primers passos per
poder tenir a partir del proper any dues pistes de paddel,
complement ideal del tennis i que serien construïdes al final de
la pista 4. Això comportarà tota una nova estratègia tant pel club
com per l’escola. Començarem ja a posar fil a l’agulla.
88 NÚM. 683 - GENER 2010

A dalt, Franc Pi i Jordi Dot -a la dreta de la taula- en els campionats estatals, i Anna Badosa amb Cristòbal Garcia,
campions en dobles mixtos; a sota, Sofia Zhang.
Un or i tres bronzes per al Foment als
campionats de Catalunya absoluts
Bona actuació cassanenca al campionat
de Catalunya absolut disputat a Mollerusa
en el que el Foment Deportiu Cassaenc
aconseguí quatre guardons: una medalla
d’or en dobles mixtes (amb Anna Badosa
i Cristobal Garcia (CER L’Escala)) i tres
medalles de bronze: per l’equip absolut
femení, dobles femenins (Elisabeth
Granados i Anna Badosa) i individual
femení (Anna Badosa). Cal també destacar
l’actuació de la parella formada per Franc
Pi – Jordi Dot (Torelló) que en el seu debut
van estar a tocar del podi.
COPA DE LA REINA
Antequera (Màlaga) ha acollit els
Campionats d’Espanya Absoluts Copa del
Rei i de la Reina del 11 al 17 de gener d’enguany. L’equip femení
representatiu cassanenc (Xu Hong, Anna Badosa, Elisabeth
Granados, Gabriela Feher i Li Shengjie) hi participa com a cinquè
equip de la lliga de Super Divisió i va acabr en aquesta pòsició.
Les jugadores del F.D.Cassanenc- La Selva van accedir als quarts
de final en vèncer per un doble 3-0 als equips TM BURGOS i TM
LINARES,per va perdre en el duel català per accedir a semifinals
amb el C.N. Mataró (3-2). La final la jugaren Vic i Cartagena.
VICTÒRIA DE SOFIA ZHANG A
NÚM. 683 - GENER 2010
HONGRIA
Sofia-Xuan Zhang representant cassa-nenca i seleccionada
espanyola, ha dispu-tat un excel·lent torneig a la localitat hongaresa
de Kecskemet i en una brillant ac-tuació ha disputat la
final a la jugadora R. Indara de Romania a qui ha batut per 3 a
2 obtenint la medalla d’or. Amb tant sols 10 anys Sofía ja ha
disputat i guanyat en dues proves internacionals a més de ser
l’actual Campiona d’Espanya de la
categoria benjamina.
DOS TRIOMFS A
SUPERDIVISIÓ
Bon inici d’any i doble victòria en els
desplaçaments a Valladolid i Burgos, el
Collosa de Valladolid es va rendir al bon
joc de les cassanenques que varen
guanyar per 1 a 4, mateix resultat es va
aconseguir contra el TM Burgos, dues
victòries que fan pujar dos graons a la
classificació general i en aquests moments
el F.D.Cassanec-La Selva ocupa el tercer
lloc només per darrera del Vic i Cartagena.
PRIMERA DIVISIÓ ESTATAL
Victòria davant el conjunt barceloní Ateneu 1882 per 5 victòries
a 1 i molt bon debut de Mariona Prat que va col.laborar en la
victòria, molt ben acompanyada per Mireia Badosa i Maria
Balanzó.
87

Els nostres campionats junt amb els entrenadors, delegats
de secció, president i la resta de patinadors que van
ajudar en el desenvolupament del campionat de promoció
celebrat a Cassà el 12 de desembre. A la dreta, la Lídia,
la Carla, la Cèlia, la Lígia, la Gemma, la Neus, en David,
la Cristina, la Marta S., la Laura i la Marta G. ensenyant-los
la copa després d’obtenir la medalla de bronze en el
campionat de promoció de grups-xou petits.
Una mica de tot
Durant el desembre hi hagut els darrers campionats de la
temporada 2009.
CAMPIONAT DE PROMOCIÓ
Al pavelló del Foment Deportiu Cassanenc el dissabte 12 de
desembre va ser la seu del campionat de promoció en dues de
les seves modalitats: lliure i grups-xou.
El pavelló era ple de gom a gom, tan en els vestuaris, hi havia
109 participants comptant ambdues modalitats, com a les graves,
eren molt els acompanyants i amics que van venir a gaudir de
84 NÚM. 683 - GENER 2010

Tots els
patinadors,
entrenadors i
monitors de
patinatge en
la foto familiar
de cloenda
del festival.
A sota, els
pares que tot i
que van
pencar com
uns
desesperats
en el bar
tampoc s’ho
van passar
gens
malament,
sembla!
l’espectacle del patinatge artístic.
El campionat de promoció és el
campionat que pots accedir després
d’haver superats les proves de promoció
1 i 2 i abans d’entrar a les 3 darrers proves
de la federació que et permeten anar els
campionats provincials.
Aquest any cap dels nostres patinadors
va poder participar en la modalitat
d’individual lliure, però si a nivell de grupsxou
petit ( amb un màxim de 12
patinadors) on el Foment si presentava
amb la coreografia CAMPIONS. On la
Cèlia Esteva, la Gemma Borrell, la Marta
Gironés, la Carla Masgrau, la Lídia
Casanovas la Lígia Vegas, la Neus Serra,
la Cristina Lamiel, David Canyet, la Laura
Alba i la Marta Sureda , amb les absències
de Maria Sureda i Sónia Virgili per lesió,
parodiaven a ritme de High school musical
un partit de bàsquet. Els jutges els van
qualificar en tercera posició darrera UE
Salle Girona amb THREE, TWO, ONE...
IGNITION! i el CPA Caldes amb NINES.
Des d’aquí voldríem fer alguns
NÚM. 683 - GENER 2010
agraïments:
- En primer lloc a la secció de bàsquet
del Foment que ens van cedir els seus
equipaments per poder tenir un vestuari
ben adient a la nostra coreografia,
- Als conserges de l’Ajuntament que
van fer possible tot el muntatge del
pavelló.
- A l’Ajuntament, Consell comarcal ,
Diputació i Hipercor per la seva
Tel. 972 46 34 74
col.laboració.
- Als pares que tan abans, com durant
l’esdeveniment i en la recollida fan
possible poder dur a terme un campionat
amb totes les garanties
- I finalment, però no per això els últims,
als patinadors que ens van fer gaudir amb
el seu CAMPIONS d’un bon espectacle i
als seus companys que ens van ajudar a
dur el campionat
85

PROVA DE DEBUTANTS
Sense quasi poder descansar, la
Gemma Borrell, l’endemà del seu
campionat de promoció de grups-xou, a
les 9 del matí tenia els entrenaments
oficials a Lloret com a participant del
CAMPIONAT DE DEBUTANTS, després
de superar durant el 2009 el certificat
d’aptitud en patinatge artístic que li
permetrà a partir del 2010 competir a nivell
federatiu tan en modalitat lliure com de
grup-xou. Es va classificar en 7à posició
en categoria cadet. Des d’aquí encoratjar
a la Gemma pen totes les fites que li vénen
al damunt durant el 2010. Sort!!!
FESTIVAL DE NADAL
Com a cloenda de la temporada 2009 i
abans de les vacances de Nadal el 23 de
desembre es va fer el festival de Nadal
amb 8 actuacions, on el que acabava de
començar i el més veterà va poder
demostrar-nos les seves dots patinant. Tot
i ser un dimecres a les 18h de la tarda
molts familiars, amics i convilatans van
poder gaudir relaxadament dels diferents
balls dels nostres patinadors i fer després
una bona xocolata calenta. Bona
temporada 2010 a tothom!
GALA GIRONINA
Com a cloenda de la temporada 2009
de patinatge, la federació de Girona va
Direcció
de:
Marta
Vilà
Ctra. Provincial, 99
Tel. 972 46 12 76
17244
CASSÀ DE LA SELVA
A dalt, la Judit Vegas,
en finalitzar la gala,
acompanyada de
Cristina Gónzàlez, del
PA Llagostera,
campiona provincial de
la seva categoria. A la
dreta, Gemma Borrell
junt amb el seu
entrenador, Jordi
Dalmau, després que
participar en el
campionat de debutants
en categoria cadet on
va quedar setena. A
l'esquerra Judit Vegas i
Kevin Bordas, escollits
pubilla i hereu 2010 del
patinatge gironí.
organitzar una gala, on hi van participar
tots els patinadors de les comarques
gironines que havien obtingut pòdiums a
nivell gironí, català, estatal, europeu i/o
mundial. Va estar convidada del Foment
Judit Vegas que en categoria cadet ha
participat als campionats de Girona
(subcampiona) i el català on va quedar
14à. Durant la Gala ens va executar el
seu ball del programa curt cadet, Zambra.
Tant a nivell individual i com de conjunt
van poder veure el bon patinatge que
s’està fent a les comarques gironines. Van
ser molt ovacionats els conjunts d’Olot i
Blanes que van quedar 1r mundial en gran
grup i 6è en petit grup, respectivament.
En el sopar anual de la Federació
Gironina fet al restaurant el Cabrit, de
Girona, els assistents escullen l’Hereu i
la Pubilla, encarregats de representar el
patinatge gironí durant el 2010. En
aquesta ocasió van ser dos cassanencs:
Judit Vegas que patina al FD Cassanenc
i Kevin Bordas que patina al CPA
Palafrugell. Enhorabona i bon pubillatge!
86 NÚM. 683 - GENER 2010

A la imatge gran els jugadors del campus amb Jordi Adroher (jugador del F.C.Barcelona), Cantarero (porter del GEiEG
Ok Lliga), Quim Serra, responsable del Campus i Marc Cañigueral (ajudant); a sota, Jordi Camps (seleccionador català)
amb Miquel Roura, Adrià Piñataro, Pol Cañigueral i Roger Estrach. I Quim Serra i Ruben Fernandez (jugador SHUM OK
Lliga) amb Lidia Pujolar i Joan Forns.
Campus de Nadal d'hoquei patins
Els dies 28, 29, 30, 31 de desembre, i 4 i 5
de gener, es va realitzar el 1r Campus de
Nadal de hoquei sobre patins a les instal·lacions
del Foment Deportiu Cassanenc.
El Campus va servir per a l’enriquiment
físic, tècnic i tàctic, dels nens i nenes que hi
van participar amb dinàmiques
d’entrenament diferents de les treballades
durant l’any. Aquesta iniciativa de la secció
d’hoquei patins va ser realitzada i dirigida
per Joaquim Serra, actual coordinador de
la base.
Durant el desenvolupament del Campus
hi van assistir jugadors i porters de diferents
clubs, que militen a l’OK Lliga (màxima
categoria estatal), per ensenyar i
perfeccionar amb els participants la
practica de l’hoquei. D’entre aquests
jugadors cal destacar la presència de:
Ferran Formatgé del C.H. Igualada, Jordi
Adroher del F.C. Barcelona, Carles
Cantarero, porter del G.E.I.E.G. i Ruben
Fernandez del S.H.U.M. Maçanet.
També es va comptar amb la presència
d’entrenadors d’alt nivell com és el cas
de Quim Puigvert, actual entrenador del
2a Catalana del club i seleccionador
estatal femení. Durant la seva visita, va
estar acompanyat per Ester Nadal,
seleccionada i campiona de varis títols
amb la Selecció Espanyola, i ex
jugadora del Foment Deportiu
Cassanenc, que actualment, per falta
d’equip femení, milita a les files del C.P.
Vilanova. L’últim dia, per concloure el
campus va visitar-nos el seleccionador
català absolut d’hoquei, Jordi Camps.
Hi van participar 25 nens i nenes de
les categories Prebenjamí, Benjamí i
Aleví del Foment i d’altres clubs que
també van voler participar-hi, ja que el
campus, era obert a qualsevol jugador/
82 NÚM. 683 - GENER 2010

a o porter/a que practiqués hoquei i que
tingués entre 7 i 13 anys.
Durant aquests dies, no només es va
treballar l’aspecte esportiu, també es va
reforçar l’aspecte de la nova normativa
amb els jugadors alevins, realitzant un
partit amistós contra el G.E.I.E.G. amb la
presència d’un àrbitre.
Cal afegir, que també es va donar
importància a altres aspectes de la
pràctica de l’esport. Es va comptar amb la
presència del Dr. Ivan Ibàñez, metge amb
molta experiència en el camp de l’esport i
la nutrició d’un esportista, que va realitzar
una ponència lúdica, entretinguda i
NÚM. 683 - GENER 2010
adaptada a l’edat dels participants, sobre
la bona alimentació i la importància dels
estiraments abans i després de la pràctica
d’un esport.
La notable participació i la bona
resposta tant de participants com de la
organització, fa que ja es pensi en repetir
l’experiència l’any vinent amb el 2n
Campus de Nadal del FD Cassanenc.
CATALUNYA -
ARGENTINA, AL PALAU
BLAUGRANA
La festa del Patí Reno arriba un any més
en el Palau blaugrana. El dissabte 28 de
desembre es va celebrar dos partits d´un
A les imatges: Quim Puigvert (entrenador selecció
espanyola) explicant una jugada. Els jugadors Gerard
Erena i Felix Egea. L'expectació pel partit de la selecció
catalana. I les jugadores Ester Nadal i Lidia Pujolar
gran nivell, en primer lloc va jugar la
selecció catalana femenina contra el Reno
All Star, un combinat mundial amb
catalanes, argentines, colombianes i
espanyoles que, dirigit per Josep Torner,
es va imposar per un ajustat 5-6. I a
continuació l´espectacle i els gols van
marcar el duel entre les seleccions
catalana i argentina. El resultat va ser
favorable als sudamericans per 5 – 7. Com
ja es tradició la secció d´hoquei del
Foment va organitzar un bus. Jugadors i
pares van gaudir de la Festa del Patí 2009.
J. S.
83

Actualitat del bàsquet cassanenc
Repassem els darrers resultats del
bàsquet del Foment Deportiu Cassanenc:
SÈNIOR MASCULÍ 3A
CATALANA
C.B. Llagostera, 61 - F.D. Cassanenc
50
Cassanenc: Puig, Nuell (13),
Casadevall (8), Fusté, Romera, Montiel
(15), Xifra (5), Fernández, Crous, Arnau
(9), Bertran.
Parcials: 10-17,19-14 ,19-5,13-14.
Partit de la màxima rivalitat, els
cassanencs han portat la iniciativa en el
marcador i al arribar a la mitja part es
guanyava 29-31. El tercer període ha estat
molt dolent per el nostre equip ja que els
jugadors no han estat gents afortunats en
tir, en canvi els locals els hi entrava tot,
fent un parcial de 19-5 (48-36).
Al últim període, els primers 5 minuts
un altre parcial 11-2 (59-38) ha trencat
definitivament el partit, els nostres
jugadors a base de molta lluita han
maquillat el resultat amb un parcial 2-12
(61-50).
F.D. Cassanenc, 54 - St. Narcís B, 64
Cassanenc: Puig,Nuell(8), Casadevall
(12), Fusté, Romera, Montiel (11), Xifra
(14), Fernández (1) , Crous, Arnau (6),
Bertran (2).
Parcials: 24-20,16-11,4-19,10-14.
Després de fer una primera part molt
bona, dominant el partit fent una bona
defensa i jugant amb atac amb bon criteri
(40-31) el tercer període ha estat
desastrós, s’han perdut 9 pilotes en atac,
cosa que ha aprofitat els visitants per fer
un parcial de 4-19 (44-50).
Al començar el quart període els
cassanencs han millorat en el seu joc, i
han arribat a posar-se al minut 37 a 4
punts (52-56), però una antiesportiva del
nostre jugador Arnau, ha estat clau perquè
els visitants tornessin agafar avantatge en
el marcador i assolissin la victòria final.
F.D. Cassanenc, 78 - C.B Salt C, 80
(Pròrroga)
Cassanenc: Puig, Nuell (8),Casadevall
(5), Fusté, Romera, Montiel (21), Xifra (3),
Fernández (3), Crous (11), Arnau (4),
Bertran (23).
Parcials: 23-12,14-17,16-16,15-22.
Pròrroga: 10-12
Partit molt igualat durant els 40 minuts
de joc amb alternatives en el marcador. A
falta de 3 segons per acabar el partit el
Foment perdia 65-68, però un triple de
Crous va donar el resultat de 68-68. A la
pròrroga s’ha arribat al minut 4 amb empat
a 75-75, el últim minut els visitants han
estat més encertats.
Ha estat una llàstima perdre aquest
partit la dinàmica que porten els jugadors
és molt bona ja que lluiten durant els 40
minuts tots els partits, però la sort no els
acompanya.
CB Sant Feliu, 70 -F.D. Cassanenc, 71
Cassanenc: Puig, Nuell (4), Casadevall
(22), Fusté, Romera, Montiel (23), Xifra (3),
Fernández (2), Crous (3), Arnau (5),
Bertran (9).
Parcials:18-18,19-14 ,16-20,17-19.
L’últim partit d’aquest any i assolir la
victòria a la sempre difícil pista dels
ganxons i al últim segon, amb el resultat
70-69, els dos tirs lliures transformats per
Montiel, que ha estat una victòria molt
treballada i amb alternatives en el
marcador. Aquesta vegada la sort ha estat
pels cassanencs. Després de tres derrotes
consecutives, els nostres jugadors s'ho
mereixien.
A la 13ª jornada amb 13 partits jugats
l’equip Sènior masculí que juga a la 3ª
Categoria del Campionat de Catalunya,
porta 5 victòries i 8 derrotes amb 865
cistelles a favor i 888 en contra, ocupa
l'11è lloc de la classificació d'un total de
16 equips.
SÈNIOR FEMENÍ 3A
TERRITORIAL
F.D. Cassanenc, 48 - U.E. Ripoll, 46
Cassanenc:Turró (6) , Rabionet,
Carreras (10), N.Gironés, Fuya (10), Bloch
(6), Fontbernat, P.Gironés (6), Boadella (5),
Anglada (2).
C.B. Banyoles, 43 - F.D. Cassanenc,
57
Cassanenc: Turró (12) , Carreras,
N.Gironés (9), Candelario (15), Fuya (4),
Bloch (11), Fontbernat, P.Gironés (5),
Boadella, Anglada (1).
Després de jugar 11 partits en porten 4
de guanyats i 7 de perduts amb 525
cistelles a favor i 581 cistelles en contra.
Ocupa el 12è lloc de la classificació d'un
total de 16 equips.
SÈNIOR FEMENÍ B
TERRITORIAL
B.C. Torroella, 56 - F.D. Cassanenc, 44
Cassanenc: Llombart (9) , A. Vila (2),
Betorz (5), Garcia, E. Vila (9), Raset (2),
Páez (6), Acosta (2), Micaló (3), Vidal,
Mascort, Ros (6).
C.B. Salt B , 59 - F.D.
Cassanenc, 36
Cassanenc: Llombart (2) , A.
Vila (8), Betorz (10), Garcia, E.
Vila, Raset (4), Páez (2), Acosta,
Micaló (4), Vidal (2), Mascort, Ros
(4).
F.D. Cassanenc, 39 - C.B.
Llagostera, 65
Cassanenc: Llombart (1),
Betorz (10), Garcia (2), E.Vila (11),
Raset (2), Páez (2), Acosta (6),
Micaló (1), Vidal (4), Mascort, Ros.
L’equip sènior femení B porta
jugats 11 partits, 2 guanyats i 9
perduts amb 439 cistelles a favor
i 578 cistelles en contra, ocupa
el penúltim lloc de la classificació.
78 NÚM. 683 - GENER 2010

CADET MASCULÍ A
VEDRUNA P. , 71 - CASSANENC A, 62
F.D CASSANENC A, 80 - C.B SANT
FELIU A, 73
L’equip cadet masculí A ocupa el 2º lloc,
juntament amb el C.B. Sant Feliu A,
Vedruna de Palamós A, aquest grup està
molt anivellat, els nostres jugadors hauran
de fer una segona volta molt bona per
poder-se classificar-se per la fase final.
CADET MASCULÍ B
SANT FELIU B, 44 - F.D CASSANENC
B, 74
F.D CASSANENC B, 50 - C.B.
VILABLAREIX, 43
Acaba la primera volta l’equip cadet
masculí B amb molt bona posició, ja que
ocupa el 2º lloc juntament amb el C.B.
Llagostera B.
CADET FEMENÍ A
A.E. FORNELLS, 39 - F.D CASSANENC
A, 55
F.D CASSANENC A, 50 - G.E.I.E.G.B,
52
L’equip cassanenc afronta la segona
volta com a líder del seu grup 01, només
ha perdut amb el GEiEG B de dos punts,
cosa que les cassanenques varen
guanyar a la seva pista de 3 punts (50-
53). Cal doncs que aquesta segona volta
no es perdi cap més partit, es classifiquen
els dos primers del grup I i II, per la fase
final del nivell A.
CADET FEMENÍ B
C.B. LLAGOSTERA, 44 - F.D
CASSANENC B, 56
F.D CASSANENC B, 57 - C.E. NOU
CAULÉS, 62
El cadet femení B ha acabat la primera
volta amb 3 partits perduts, haurà que filar
molt prim si es vol classificar per la següent
fase i poder aspirar als llocs de privilegi
per la fase final del nivell B.
PREINFANTIL MASCULÍ B
F.D. CASSANENC, 67 - C.B.
HOSTALRIC, 54
C.B LLAGOSTERA, 43 - F.D
CASSANENC, 55
L’equip Pre-infantil masculí acaba la
primera volta lider del grup, només ha
NÚM. 683 - GENER 2010
Els nostres jugadors
Eduard Bertran Julià
Eduard Bertran i Julià té 19 anys i juga al
Foment.
Trajectòria esportiva:
1997/1998 Escola de bàsquet
1998/1999 Pre-mini masculí
1999/2000 Pre-mini masculí «A»
2000/2001 Mini masculí «A»
2001/2002 Pre-infantil masculí
2002/2003 Infantil masculí
2003/2004 Infantil masculí preferent
2004/2006 Cadet masculí «A»
2006/2007 Júnior masculí
2007/2008 Júnior masculí (Campió provincial i
sots-campió de Catalunya)
2008/2009 Sènior 2ª Catalana masculí (Campió
de Catalunya )
Quin objectiu té l’equip ?
A principis de temporada l’objectiu principal era
bona adaptació de l’equip a una categoria nova, ja que comparat amb la resta
d’equips de la categoria, tenim un equip molt jove. L’objectiu principal d’aquest
any era fer un equip competitiu fent el nostre joc, sense marcar-ne cap mena
d’objectiu a la lliga.
Com veus el teu futur en el club ?
Mentre em pugui compaginar bé els estudis i el bàsquet, seguiré jugant amb
el Cassà.
Creus que s’està anant amb bona línia ?
Sí, perquè estem jugant tal i com els nostres entrenadors volen, amb un joc
ràpid i sense complexes davant els rivals.
Que et sembla la nova junta que ha entrat aquest any ?
Crec que per ser una junta totalment nova s’està fen una bona feina amb la
secció, i és d’agrair la seva implicació i han fet que la secció continuï endavant.
perdut el primer partit a casa contra el C.B.
Torroella (54-55), esperem que els
jugadors continuïn amb aquesta bona
ratxa de bons resultats. Han jugat 9 partits
amb 610 cistelles a favor i 352 cistelles
en contra.
PREINFANTIL FEMENÍ
CASSANENC, 47 - MONTESSORI , 41
Amb aquest partit acaba la primera volta
del grup II, les nostres jugadores només
han perdut un partit amb Unió Gironina,
ocupen el 2º lloc de la classificació, de
cara la segona volta, que segueixin amb
aquest ritme poder arribar lluny en aquest
campionat. Porten 8 partits jugats amb 457
cistelles a favor i 371 cistelles en contra.
MINI MASCULÍ A
F.D CASSANENC A , 77 - C.B. STA
EUGÈNIA, 78
L’equip de Mini masculí A porta jugats 7
partits, 4 guanyats i 3 perduts, amb 587
cistelles a favor i 442 en contra té 11 punts
i va al 3º lloc de la classificació en aquesta
1ª fase del grup 02.
MINI MASCULÍ B
F.D CASSANENC B, 60 - MARISTES
ST.JOSEP , 83
C.E. CALDES, 133 - F.D CASSANENC
B, 53
L’equip de Mini masculí B juga al nivell
B, porta 9 partits jugats, 3 de guanyats i 6
de perduts, amb 690 cistelles a favor i 762
cistelles en contra, amb 12 punts ocupa
el 7è lloc de la classificació d'11 equips.
MINI FEMENÍ
F.D CASSANENC, 75 - C.B. QUART,13
L’equip de Mini Femení juga al nivell A
i moltes jugadores son de 1º any, han jugat
79

7 partits guanyant 2 partits i perdent 5, amb 333 cistelles a
favor i 530 cistelles en contra, ocupen el 4º lloc de un total de
6 equips.
PREMINI MASCULÍ A
F.D. CASSANENC, 12 - MASMITJÀ, 124
C.B. SANT JOSEP, 73 - F.D CASSANENC, 22
A la 9ª jornada l’equip de Pre-mini masculí del grup 04 ha
jugat 9 partits i en han guanyat 1.
PREMINI MIXTE
F.D CASSANENC, 2 - F.P.C.E. BEGUR, 0
A la 9ª jornada l’equip de Pre-mini mixte ha jugat 7 partits
amb 2 victòries i 5 derrotes.
24A TROBADA DEL BÀSQUET VETERÀ
El passat dia 26 de desembre es va celebrar la 24ª trobada
del bàsquet veterà, des de l’any 1985 que es va tenir pavelló,
per la Diada de Sant Esteve, a les 12 hores fan un partit al
pavelló del F.D. Cassanenc, tots els jugadors que han jugat al
Foment o que tenen ganes de fer una mica de partidet.
Cassà Vermell, 54 - Cassà Blanc, 57
Vermell: J.Julià (6), Torrijos (8), Pons (4), Jordi Xifre (16),
Batlle (2), Caldas (8), Marc Busquets (2), Dauset (8).
Blanc: J.Ayats (4), F. Batlle (8), Carré (8), Jordi Busquets (9),
Lluís Marti (9), Pere J. Xifre (14), Pere Vila (3), Ignasi Vegas (1).
www.basquetfoment.es.tl
Un cop finalitzat el 2009 amb la meitat de la temporada
disputada i coincidint amb l’arribada dels nous propòsits que
tothom ens fem amb el canvi d’any, s’ha creat una nova pàgina
web www.basquetfoment.es.tl , de la secció de bàsquet del
Foment Deportiu Cassanenc.
Iniciativa pròpia de la junta de secció amb la finalitat de
crear una eina de comunicació que sigui útil per complimentar
la comunicació de la nostra comunitat de basquetmaniàtics
jugadors, entrenadors, pares, espònsors, junta i simpatitzants,
que es desmarqui amb un estil dinàmic, no només s’hi
actualitzin les novetats esportives sinó també amb els foros,
taulell d’anuncis i enllaços diversos inciti a tots el visitants a
què hi aportin opinions, dubtes o contrastos i sorgeixi una
complicitat cap a la nostra web, i que al mateix temps representi
una eina d’ús quotidià, un hàbit més dels que tenim la majoria
amb les noves tecnologies, qui no consulta habitualment el
email o consulta qualsevol informació a la xarxa ?
Ampliarem la informació, resultats, classificacions, propers
partits, activitats, aniversaris del mes... Per alguns us suposarà
algun esforç introduir-vos en aquests mètodes però altres,
sobretot les noves generacions, ja ho utilitzeu en altres nivells
de la vostra vida i us equivaldrà com fullejar la premsa local.
El naixement d’aquesta web no ha de representar un canvi
al contacte de sempre entre nosaltres, sinó que s’ha d’enriquir
amb el dia a dia mitjançant un medi on no hi ha horaris d’oficina
i la comunicació amb la persona desitjada està assegurada.
Marc Cervantes Grabalosa
80 NÚM. 683 - GENER 2010

Valor pedagògic i esportiu de l'entrenador
Molts cops no donem importància a la figura de l’entrenador i els
seus ajudants, no sempre un bon jugador o ex jugador pot exercir
d’entrenador perquè els fets essencials que es necessiten, i que
en son coneixedors gràcies a la seva experiència no s’ajusten a
l’hora de posar-los a la practica. També cal entendre que no
sempre un bon entrenador serveix per tots els equips cal valorar
els seus mètodes i considerar quin model d’equip encaixa mes
bé. Exemple: no és el mateix un Pre-mini que un Infantil o un
Cadet,o un sènior o simplement un femení o un masculí, ja no
només en el tema esportiu sinó de psicologia de l’edat o sexe.
Començant amb els mes menuts caldrà un entrenador o
entrenadora que es faci estimar, que es vesteixi de paciència,
que no busqui cap objectiu esportiu i que faci de l'esport un joc:
el de l'aprenentatge. I no només per aprendre esport sinó també
la convivència que comporta un esport en equip i les pautes i
bones practiques que l’envolten. Si no compleix amb aquests
criteris la mateixa mainada el delatarà, es donaran de baixa,
faltaran als entrenaments, els pares presentaran queixes al seu
club respectiu, etc..
Saltant de categories com poden ser Pre-infantil e infantil; es
necessita un entrenador tranquil, amb el sentit de caràcter, ja
que rep uns jugadors que provenen de les categories mini i en
aquest salt es troben dos obstacles: pista gran i cistelles més
altes; els jugadors, normalment passen de ser els reis del mambo
a ser molt novells, fet que els costa . A més, la majoria -basantnos
en l’edat en què això succeeix- també fan el canvi de escola
primària a secundaria i és troba el major canvi hormonal que,
com ja sabem, sempre afecta al caràcter dels nois i noies. És
l’hora també d’aprendre a practicar jugades estudiades i entrar
més en la part tècnica de l’esport en qüestió, cosa que resulta
difícil quan s’està acostumat a treballar sobre la marxa.
Després d’aquesta categoria arribem a cadets i júniors. Aquí
necessitarem un entrenador amb caràcter. És l’etapa de la plena
adolescència, als nens els surt la cresta i les nenes es tornen
lloques; ha de ser un entrenador autoritari i que l’equip el prengui
com una figura seriosa, sinó el prendran pel pitu del sereno i
l’equip s’adormirà. No per això es pot faltar el respecte, al contrari
ha de demostrar que el que ensenya és positiu per a l’equip i els
jugadors han de veure’l com una icona a seguir. Tanmateix ha
de tenir en compte l’ambient que es viu en el vestuari, ja que es
una edat eb què es tendeix a formar grupets, cosa que encara
que és inevitable, almenys cal vigilar que no afecti el bon
funcionament del equip. Pel que fa al tema esportiu cal marcarse
objectius i ser ambiciosos, veure les possibilitats de cada
jugador i fer-los jugar el més possible. És el temps en què
C/ Molí, 18 - 17244 Cassà de la Selva
albertros69@hotmail.com
NÚM. 683 - GENER 2010
gaudiran més d’aquest esport i la seva competitivitat.
Finalment, en sèniors l’entrenador ha de ser una persona
ambiciosa, coherent i educada i dedicar-se plenament al
plantejament esportiu. En primer lloc -normalment el primer any
de sèniors- es troba que l’equip que l’any anterior havian estat
de júniors es desestructura atès que molts comencen la
universitat, altres treballen i els horaris d’entrenament no són
viables amb les obligacions. Els jugadors amb qui es relaciona
són persones adultes, que s’han de guanyar minuts de joc
esforçant-se. Per això, l’entrenador s’ha de concentrar més en
el tema esportiu i en la conjunció de noves incorporacions de
l’equip, cosa que en molts casos no es fàcil perquè provenen de
diferents disciplines esportives. És una qüestió difícil ja que és
l’edat en què hi ha més abandonament de l’esport del bàsquet
tant pels temes abans esmentats, com per la no assimilació del
nou repte. Fins arribar aquí tot ha estat anar seguint, anys millors
que altres, però sempre o quasi sempre el mateix grup.
Dit això, encara que moltes vegades dubtem del comportament
o manera de fer d’un entrenador envers al nostre fill o filla, us
demano que valorem el conjunt del equip i si el noi o noi destaca
entre la resta ha de tenir en compte que aquell que no destaca
és igual de necessari per poder mantenir l’equip. L’entrenador
ha de saber mantenir una línia fiable entre les seves possibilitats.
No pot caure en individualismes per solucionar un partit i molt
menys en el bàsquet. Cal pensar que no són equips d’elit i si el
Barça tingués 10 Messis de ben segur que seria un colador.
Espero que en prenguem nota i en feu una bona valoració.
Arcadi Sitjà i Paradeda
ACTIVITATS:
- TAEKWONDO ( a partir de P4)
- TAEKWONDO ADULTS
- AERÓBIC / STEPS / TONIFICACIÓ
- ESTIRAMENTS
- KICK BOXING
- SALA DE PESES
- SAUNA
C/ DEL FÚTBOL S/N
CASSÀ DE LA SELVA
TELF: 972.46.12.37
81

El primer equip goleja l’Olesa el 2009
i dóna la campanada a Sant Boi el 2010
Semblava que es repetia la història de
sempre quan el Cassà perdia a casa
davant de l’Amposta per 1-2 un partit en
què podria haver puntuat. Ens temíem el
pitjor quan en la setmana següent; el
Cassà empatava al camp del Balaguer i
podria haver guanyat, hagués estat el més
just. El primer equip se situava últim en la
classificació i semblava que res canviaria,
però contra l’Olesa, es va fer la llum.
Era un partit a vida o mort i ni el més
optimista s’esperava un 4-0 al final del
partit contra un equip que també està faltat
de punts. Va ser un desenllaç que
reflectia, ni més ni menys, el que va passar
dins del terreny de joc, on el Cassà va ser
molt superior davant d’un equip que
estrenava tècnic. Era el dia més feliç del
primer equip, que celebrava la victòria més
àmplia des que és Tercera Divisió.
En el partit contra la Pobla Mafumet,
semblava que tot havia estat un miratge i
el Cassà va perdre 2-0 sense cap opció
davant d’un equip molt fort en defensa.
L’any va finalitzar amb regust agredolç, ja
que tornàvem a les posicions de descens
i tot seguit ens esperaven els equips forts
de la lliga en el començament de la
segons volta.
Però, coses de la vida, a Sant Boi els
jugadors del Cassà no hi van anar a
passar la tarda i van lluitar fins al final.
Tant va lluitar l’equip que en l’últim minut,
miraculosament, Kiti va aconseguir el gol,
no de l’empat, sinó de la victòria. El
Santboià es quedava glaçat en veure com
se li escapava la segona posició a mans
d’un Cassà molt seriós que, per primer
cop aquesta temporada, va donar la
campanada. De pas, el Cassà envia un
petit missatge d’alerta a la resta d’equips,
NÚM. 683 - GENER 2010
Una imatge que comença a ser habitual en els darrers partits: alegria per un gol
del Cassà. L'equi va amunt.
73

i és que aquestes victòries
donen molt prestigi.
INCORPORACIÓ
DEL PORTER
MARTÍ BARTRINA
Va patir una greu lesió a
principis de temporada i ara
arriba per intentar fer-se un
lloc enl’equip. Lluitarà per la
titularitat amb els actuals
porters Cito i Gerard.
3A DIVISIÓ: ANY
NOU, VIDA NOVA?
Els de Bertu Fernández
estrenen el 2010 de la millor
menera possible i guanyen al
Santboià a domicili i afronten
els següents enfrontaments
amb optimisme.
CASSÀ, 1
AMPOSTA,2
CASSÀ: Gerard, Micaló,
David, Chicho (Quimet, 86'),
Murga, Ferran, Mate, Troyano
(Robert Negre, 70'), Mas,
Gusó i Roca (Ritxi, 59').
AMPOSTA: Contreras, Yélamos,
Raúl Català, Cesc,
Puig, Recio, Miguel (Ruibal,
84'), Yuri, Luis (Edgar, 70'),
Gustavo (José 89') i Gerard.
GOLS: 0.1 (33') Luis. 0-2
(68') Luis. 1-2 (77') Mas.
El partit contra l’Amposta
tan sols va ser més del mateix Tres jugades de gol i en Mas
per al Cassà, que peca d’in- lluitant per una pilota davant
experiència en molts partits.
l'Olesa
L’ansietat de l’equip va augmentar
quan veia que s’escapaven tres punts més del Municipal.
En el primer minut, Roca va fallar una acció d’u contra u amb el
porter Contreras, i poc després el pal no permetia que entrés el
xut de Mate (6’). L’Amposta es va fer amb el control del partit des
d’aquell moment fins al descans, i Murga ja va treure una pilota
sobre la línea (25’) abans que el pal, quest cop del Cassà, salvés
el gol ampostí (26’). Al final l’Amposta va aconseguir marcar per
mitjà de Luis (33’), i s’arribava al descansa amb un equip local
adormit. En la segona part tot va canviar i el Cassà ho va intentarar
amb més cor que cap, però el que va arribar va ser el segon gol
visitant, en una falta mal defensada. El gol de Mas a passada de
Micaló en una jugada de mèrit només va servir per intimidar al
rival, que va defensar-se molt bé i va aprofitar-se d’un error de
l’àrbitre en l’últim minut, en què no va assenyalar un penal sobre
Mate. La polèmica estava servida, però el Cassà tornava a perdre.
74 NÚM. 683 - GENER 2010

Eduard Subirana i Quimet Boadas,
dos jugadors del planter, en el partit
contra l'Olesa; a sota, Chicho Pèlach
celebra un gol d'una manera insòlita:
recollint la gorra del seu pare. L'acció
li va costar ua targeta groga.
BALAGUER, 1
CASSÀ, 1
BALAGUER: Nogués, Usall, Ramon,
Egea, Antúnez, Dago (Tenorio, 72'), Genís,
Campabadal (Ermengol, 54'), Parra, Marc
Pujol i Dani Redondo (Ciruela, 65').
CASSÀ:Gerard, Micaló, Mate, Chicho,
Troyano (Ferran Grau, 82'), Negre
(Subirana, 70'), Mas, Roca (Mercader, 58',
Gusó, Murga i Teixidor.
GOLS: 1-0 (65') Marc Pujol. 1-1 (77')
Chicho.
Bon empat al camp del Balaguer, però
veient el que va passar al terreny de joc,
sembla que el resultat podria haver estat
més positiu. Els dos equips van plantejar
un bon partit, i Parra, el millor dels locals,
va avisar amb una volea amb molt bona
reacció de Gerard (20’). Deu minuts més
tard, però, Mas va veure com li anul·laven
un gol per un fora de joc més que dubtós
(30’), que podria haver trencat l’empat
sense gols amb el que es va arribar al
descans. En la segona meitat, el Cassà
ho va intentar des del principi, però no va
està fi en l’última passada, i Mas va tornar
a provar-ho amb un xut que sortia fora per
ben poc. Tot hi així, en l’acció següent
Marc Pujol va avançar els locals a la sortida
d’un córner (65’). El Cassà va reaccionar,
i va aprofitar una pilota parada per
empatar de la mà del capità Chicho, que
va fer una bona rematada amb el cap (77’).
El resultat semblava bo, fins que en l’últim
minut Mas va tornar a desaprofitar una
ocasió clara, aquesta vegada en l’u contra
u davant d’un encertat Nogués. El porter
va donar un punt al Balaguer i els jugadors
veien com, un cop més, se’ls escapaven
dos punts. El Cassà acumulava cinc punts
com a visitant.
CASSÀ, 4 - OLESA, 0
CASSÀ: Gerard, Micaló, Subirana
(Quimet 80'), Chicho, Murga, Pau Teixidó,
Mate (Robert Negere 77'), Ferran, Mas,
Pau Gusó i Richi (David Busquets 71').
OLESA: Cuevas, Aitor (Romero 58'),
Oriol, Àlex Martínez, Francis (Carreño 45'),
Morón, David Duran, Arjona (Cristian 45'),
Pelegrín, Soler i Peke.
GOLS: 1-0 (12') Richi. 2-0 (35') Chicho.
NÚM. 683 - GENER 2010
75

3-0 (43') Mate. 4-0 (80') Subirana.
Sens dubte, el millor partit de la
temporada al Municipal. Ja era hora que
els de Berto Fernández ens donéssin una
alegria com aquesta i és que contra
l’Olesa el partit ja estava resolt al descans
(3-0). Encara que la primera la van tenir
els visitants (10’), però després es van
quedar impotents quan van veure passar
l’huracà cassanenc, que primer va avisar
amb una rematada de Mas al travesser, i
l’1-0 va arribar just després per mitjà de
Richi (12’) . El 2-0 es va fer esperar i Mas
(19’ i 31’) i Gusó (25’) van tornar a provarho,
però va ser Chicho qui va acabar
marcant (35’). Mate va culminar una gran
primera part amb el 3-0 (43’).
La segona part no va tenir gaire història,
però el cassanenc Subirana va poder fer
el quart a deu minuts del final (80’) a
passada de Robert, un altre cassanenc.
Deu jornades després sortíem del
descens. Un gran dia per a l’equip, els
tècnics i l’afició.
LA POBLA DE M. 2
CASSÀ, 0
LA POBLA DE MAFUMET: Sergio,
Chechi, Denís, Vivó, Fernando, Llobet,
Roca, Cristino, Ñoño (Esteve, 58'), Aleixo
(Ton Alcover, 78') i Etienne Eto’o (Ivan
González, 69').
CASSÀ: Gerard, Micaló, Mate (Jordi
Roca, 69'), Chicho, Mas, Pau Gusó, Murga,
Ferran Grau, Subirana, Pau Teixidor
(Robert, 63'), Richi i Mercader.
GOLS: 1-0 (38') Aleixo. 2-0 (62') Etienne
Eto’o.
El filial del Nàstic va posar le coses molt
difícils i va fer un molt bon partit en el que
era l’últim compromís de l’any. Els dos
equips havien de jugar el cap de setmana
de Reis, però ho van avançar. Després
del 4-0 a l’Olesa, el primer equip confiava
a sumar 6 punts consecutius per primera
vegada en la temporada, però la Pobla
A.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.
Correduria d'assegurances
La banqueta del Cassà va gaudir d'un plàcid partit
davant l'Olesa
va saber defensar molt bé i va dominar.
Eto’o, el germà del futbolista de l’Inter de
Milà, no va arribar a una pilota que podria
haver significat el primer gol, però amb la
velocitat de l’extrem Aleixo, els
tarragonesos van poder avançar-se
abans del descans (38’). En la segona
part no va canviar la tònica del partit i
l’ordre defensiu dels locals ofegava al
Cassà, que no es veia capaç de tirar el
partit endevant. Eto’o va acabar amb les
esperançes visitants el el 62’ amb una
preciosa vaselina. El Cassà tancava el
2009 amb regust agredolç.
SANTBOIÀ, 1 - CASSÀ, 2
SANTBOIÀ:Leva, Peque, Toni (Gascón,
62'), Monti, Montero (Pedro, 74'), Heredia,
Càrdenas, Culla (Ramon, 46'), Gallego,
Aleix i Alonso.
CASSÀ: Gerard, Micaló (Subi, 46'),
Busquets, Chicho, Murga, Pau, Teixidó,
Robert, Sergi, Mas (Kiti, 85'), Gusó i Roca
(Mate, 78').
GOLS: 0-1 (13') Gusó. 1-1 (19') Peque,
de penal. 1-2 (91') Kiti.
No era un desplaçament fàcil. El
Santboià encadenava una ratxa de 13
partits sense perdre i el Cassà
necesssitava sumar algun punt per
continuar viu en aquesta lliga. Només de
començar, però, ja es veia que no seria
un passeig per als locals, ja que el Cassà
es mostrava sòlid i molt ben posicionat.
Ben aviat, Gusó va donar la primera
sorpresa quan va aprofitar una badada
de la defensa barcelonina per marcar el
primer gol des de làrea petita (13’). Poc
després es va complicar el partit quan
Chicho refusava una centrada amb la mà
dins l’àrea i l’àrbitre assenyalava penal.
Peque el va transformar (19’) i l’empat a
un seria el resultat al descans. Els de
Berto Fernández van tenir oportunitats per
marcar en la segona part però es van
topar amb el porter Leva, molt inspirat.
Però va ser el Santboià qui va tenir la
oportunitat més clara ja a les acaballes
del partit. Pedro va fallar l’u contra u davant
de Gerard, i l’afició local veia com poc a
poc se’ls escapava el triomf davant d’un
Cassà molt ordenat que va estar molt
ASSESSORIA FISCAL
COMPTABLE I LABORAL
ASSEGURANCES
Plaça de la Coma, 18 - 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: serrassessors@infonegocio.com
76 NÚM. 683 - GENER 2010

seriós durant els 90 minuts. Tot i així,
l’equip encara no havia dit prou, i en el
temps afegit, kiti va aprofitar un contraatac
per marcar el gol de la victòria (91’), un
gol que donava tres punts vitals al Cassà
davant del segon classificat. Esperem que
aquesta gesta dóni moral al primer equip
per afrontar una segona volta que
esperem que sigui millor que la primera.
Golejadors del primer equip de la UD
Cassà: Mas, 7 gols; Mate, 4 gols; Roca i
Gusó, 3 gols; Subirana, Richi i Chicho, 2
gols; Ferran, Roca i Kiti 1 gol
2A REGIONAL: SEGONA
VICTÒRIA... EN FALTEN MÉS
Per fi, el Cassà B ens va donar una
alegria, que esperem que no sigui l’última.
El Cornellà de Terri visitava el Municipal
en una bona posició en la taula, i
semblava un partit difícil, però el filial
portava quatre empats seguits i ja tocava
guanyar. L’equip es va unir, va tancar bé
el camp i va aconseguir arribar al descans
amb un empat a 0 que deixava molt oberta
la segona part. Només de començar el
segon temps, Llinàs va avançar els locals
(55’), i això va permetre a l’equip poder
defensar uin resultat a favor que
s’ampliaria més tard amb un contraatac
molt ben dirigit i culminat per Àngel (82’).
L’alegria dels jugadors i els entrenadors
era justificada, la victòria se’ls havia
escapat ja en moltes ocasions. Això sí, el
cap de setmana següent es va perdre a
Vidreres per 3-1. Una llàstima veient com
va anar el partit, que va destacar per la
baixa temperatura amb la qual es va
disputar. El fred va deixar glaçats als
jugadors, igual que els dos primers gols
en menys de deu minuts. El 2009 es
tancava amb una derrota, i el 2010 es
començava igual, a casa contra un altre
filial, el Farners B. Els de Servià van fer un
partit horrorós, però els últims deu minuts
van ser de molta emoció amb un 2-3 que
al final no es mouria, tot i tenir una bona
ocasió per empatar en el temps afegit.
Esperem que la tercera victòria arribi ben
aviat, perquè és necessària.
Resultats:
CASSA B - CORNELLA, 2 - 0
VIDRERENCA - CASSA, 3 - 1
CASSA - FARNERS B. 2 - 3
Golejadors UD Cassà B: Salas, 5 gols;
Llinàs , 4 gols; Amine, Berruezo i Àngel, 2
gols; Sacot, Moha, Serra i Mario, 1 gol
ALEVINS
L’equip aleví rutlla poc a poc i sembla
NÚM. 683 - GENER 2010
Adrià Salas, màxim golejador del Cassà B
que la segona volta pinta bé, encara que
els resultats no acompanyen del tot. Al
camp del cuer es va golejar i a casa es va
fer patir al líder en la primera part, però a
Tordera els alevins van perdre tres punts.
Resultats:
P B. LLORET - CASSA, 0 - 5
CASSÀ - LLORET A, 0 - 4
TORDERA - CASSA, 2 - 1
INFANTIL B
Sembla que no acaben d’anar bé els
partits per als infantils de tercera, ja que
en les últimes jornades han rebut molts
gols, però la temporada és llarga i hi ha
temps per a tot.
Resultats:
CASSA,B - TORDERA, B, 1 - 5
GEiEG A - CASSA, B, 6 - 0
INFANTIL A
Líders per primera vegada, els infantils
estaven imparables, però les dues últimes
jornades han passat factura tot i golejar
primer al camp del Sant Gregori. Tot i així,
encara són en les posicions privilegiades
i amb opcions a tot.
Resultats:
SANT GREGORI,- CASSA A, 1 - 9
CASSA A - EF VIDRERENCA, 2 - 2
BLANES B - CASSA A, 4 - 3
CADET
Poc a poc i bona lletra, que els resultats
ja arribaran. Això és la sensació que
desprèn el cadet, que de ben segur
acabarà a dalt. Mala sort en el partit contra
el Palamós B, en que no es va guanyar
per ben poc. A St. Feliu el cadet va perdre
amb un resultat molt ajustat.
Resultats:
CASSA - FE PALAMOS B, 3 - 3
EF. SANT FELIU B - CASSA, 2 - 1
JUVENIL
Què podem dir de nou, del juvenil? Més
victòries i més gols. Això sí, a Can Gibert
el partit gairebé no acaba per la tensió
del partit, que va provocar alguna
picabaralla tan al camp com a la graderia.
El partit va acabar amb un ajustat 4-5 per
al Cassà, que també va guanyar els
següents dos partits contra La Cellera i el
Sils, aquest últim es va emportar un sac
de gols.
Resultats:
CAN GIBERT, B - CASSA, 4 - 5
CASSA - CELLERA, 2 - 0
SILS - CASSA, 1 - 9
FÈMINES
El femení va obtenir el primer triomf de
la temporada en un bon partit de les noies
de la U.D. Cassà. Ja es mereixien una
alegria com aquesta i esperem que no
sigui la última.
Resultats:
LLAGOSTERA - CASSA, 7 - 0
CASSA - BASE ROSES, 0 - 8
COMA CROS - CASSA, 0 - 1
Eduard Llinàs
77

Els libres digitals, a prova
Uns quants instituts catalans porten ja
més d’un trimestre utilitzant els nous
llibres digitals que els alumnes segueixen
a casa i a l’aula amb el seu ordinador
portàtil. Tot i que és aviat per fer-ne una
valoració definitiva sí que s’han donat
unes primeres impressions. En principi
sembla que als alumnes dels primers
cursos d’ESO els agrada més, ara bé, una
part important del professorat confia poc
amb l’oferta actual de llibres digitals i, en
general, malfia de la idoneïtat d’aquesta
nova eina per diversos motius, tot i que el
fet que els alumnes estiguin més motivats,
al menys de moment, es considera positiu.
Digui el que es digui, sembla que hi ha,
per part d’Educació, la voluntat decidida
d’impulsar ben aviat, l’implantacio dels
ordinadors a les aules. Per tant, que més
val que ens anem preparant per tal de ser
capaços, quan arribi el moment.
d’organitzar-nos de la forma més adient.
A hores d’ara, a l’IES Cassà, tenim
instal·lats canons de projecció d’ordinador
en algunes aules i també una xarxa sense
fils que permet interconnectar els aparells
informàtics entre ells i amb la xarxa. Aquest
any ens hem proposat provar el que pot
donar de sí l’ús del llibre digital i aquest
proper trimestre diversos professors del
nostre institut s’han ofert a experimentarho
en determinades unitats del programa
de la seva matèria. Es farà però de manera
parcial, ja que els nostres alumnes no
disposen encara del corresponent
ordinador portàtil propi.
I què passa amb el procés en relació al
Pla d’Autonomia de Centres que vam
iniciar en començar el curs?
Doncs que es van cremant etapes. Així,
Pla d’Autonomia de Centres. Els inspectors Sr Guirado i Sr Gifre, escolten la
intervenció dels assistents durant la sessió informativa del dia 15 de desembre
el passat 15 de desembre el Sr. Àngel
Guirado i l’inspector del nostre Centre, Sr
Josep Gifre, van presentar els resultats
de l’ADG (Avaluació Global Diagnòstica)
davant d’una reunió de Consell Escolar
de Centre ampliada a tot el professorat
que hi va voler assistir. Va ser una sessió
que s’anomena de «contrast», en la qual
es van precisar alguns aspectes del que
reflexa en el document s’havia elaborat a
partir de la informació recompilada del
centre.
Recordem que tot el procés va
començar fent una anàlisi documental, a
continuació es passaren uns qüestionaris
per a professors, alumnes i famílies, es
va fer també una entrevista a l’equip
directiu i, es va constituir un Grup de
Discussió format per diversos professors.
Això dona, segons el Dep. d’Educació, una
visió panoràmica, àmplia, del centre ja
que es valora:
1) les característiques del nostre context
2) els resultats (acadèmics, sociològics,
de serveis,...) que estem aconseguint
3) el funcionament a les aules
(metodologia d’aula. aspectes
socioafectius, acció tutorial,...)
4) els processos d’organització a nivell
de centre
5) i els recursos de que es disposem
Val a dir que el grau de participació en
tot aquest procés és força acceptable.
Concretament 41 professors, 53 alumnes
i 36 famílies varen contestar el qüestionari.
66 NÚM. 683 - GENER 2010

A dalt, la Dolors Grau, arxivera, fa les explicacions
oportunes als grups d’alumnes de primer de Batxillerat; a
la dreta, imatges de l'esquiada dels alumnes d'aquest
mateix curs: el primer dia va nevar, com es veu amb els
alumnes davant l’hotel, tornant d’esquiar. A sota, l’hora de
sopar.
A la reunió del dia 15 es van comentar tots els resultats i ja des
d’inspecció se’ns han fet suggerències a seguir. Aviat es crearà
un «Grup Impulsor» per analitzar les propostes de millora fetes
per inspecció i fer un pla de treball.
NÚM. 683 - GENER 2010
VISITES A L'ARXIU
Durant aquest mes de desembre els alumnes de primer de
batxillerat han anat passant per l’Arxiu municipal, font
d’informació molt important cara el treball de recerca que han de
començar, i hem fet també, com cada any, la Campanya del
Quilo, que recull articles de primera necessitat per a les famílies
més desfavorides del poble. Els productes obtinguts i els donatius
realitzats han servit a fer un Nadal més digne a famílies
necessitades. Aprofitem aquesta finestra d’informació per donar
les gràcies a tothom qui ha col·laborat.
VIATGE A LA NEU DE 1R DE BATX.
Havia nevat feia dies però les perspectives per esquiar no
eren clares. Cinc dies abans de la nostra estada nival va començar
a fer fred, molt fred. Ja nevarà!, però totes les pertorbacions
Tel. 972 46 34 79
Horaris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 h
Dilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14.30
venien pel sud i el Pirineu oriental en quedava al marge. La
vigília del viatge, la temperatura va baixar de forma espectacular
i al menys els canons de neu van poder fer la feina. Gel assegurat.
Encara de nit, a les 5,15 del matí a Caldes, ens esperava en
Josep, el xofer que cada any te l’honra d’acompanyar al grup.
Aquí en van pujar onze, la majoria s’esperaven a Cassà i la
resta a Riudellots mitja hora més tard fins un total de 52. En
Ricard Bordàs, en Miquel Riera i en Josep Vilallonga anaven al
comandament de la comitiva.
67

Arribats a Llívia, hotel Esquirol, deixem
bosses i prenem planxes i esquis. Ens
diuen que hem d’anar als Angles doncs
allà hi ha més neu. Això significa tres quarts
d’hora més de bus.
A les pistes el vent era molt fort, feia
boira i fred. Tots ben abrigats, tant que
amb prou feina ens reconeixíem entre
nosaltres. I així fou com vàrem començar
a fer ziga-zagues sobre la neu
«merengue», deixant constància de la
nostra ferma voluntat de reivindicar-nos
com els millors.
A les sis de la tarda, nevant i ja bastant
fosc ens tiràvem boles de neu pel cap,
mentre esperàvem que se’ns assignessin
les habitacions respectives. Llavors ens
vàrem dutxar. Oh! Que bé!. Vaig sentir una
veu d’una amiga que li deia a la seva
companya: - Em sembla que per culpa
nostra els altres s’han de dutxar amb aigua
mig freda. Bé, com que feia fred la gent va
preferir quedar-se a l’hotel i els que van
anar a fer el vol no van tardar en tornar,
fent petar la xerrada fins tard.
Dia 22 - 8 hores matí. Els profes fan pom,
pom, pom a les portes i se senten
respostes com d’ultratomba indicant que
ja s’ha entès que convé aixecar-se. Al cap
de mitja hora tothom està esmorzant i, a
les 9, de nou cap els Angles perquè és el
millor lloc on podem anar donades les
circumstàncies del dia. La Zoè i l’Aina, molt
prudents, opten per passar el dia sense
posar-se els esquis doncs hi ha problemes
amb les botes i una petita lesió
al dit gros de la ma dreta. Per la resta esperaven
tres hores més de monitor, dinar i
una estoneta més a la tarda fins a les 4,30,
hora que calia ser a l’aparcament, on
vàrem quedar per marxar.
Més o menys tothom amb puntualitat,
cansats però satisfets pel gran nombre de
ziga-zagues fetes, pugem a l’autobús de
retorn. La pel·lícula que ens van passar,
Casanova, va agradar bastant i encara
vam poder seguir uns minuts del
Catalunya - Argentina de futbol per la
radio. No ens van dir res de la loteria...., i
tothom va entendre la crua realitat: -
continuem tant rics com sempre! Bon
Nadal.
QUINA PRO-VIATGE FI
DE BATXILLERAT
Una de les principals fonts d’ingressos
per fer calers pel viatge a Praga i Viena
dels alumnes que aquest any acaben el
batxillerat, és la Quina que cada any
organitza el club de futbol de Cassà. Ens
reserven un dia per a nosaltres i, la veritat
és que no ens podem queixar perquè els
resultats «econòmics» van ser molt bons,
ja l’any passat i també enguany. De les
sis de la tarda fins a quarts de 10 del
diumenge 27 de desembre, els nostres
AUTOCARS MAYNAU, S.L.
(CAN MURALLET)
Servei de taxi, microbús i autocars
Línia regular
Excursions i viatges organitzats
C/ Pirineus, 6
CASSÀ DE LA SELVA
Els protagonistes de la quina, i un parell de "lloros": la Laia i la Clàudia
Per a més informació: Rossend o Maria
Telèfons: 972 46 17 48 - 629 45 32 53
629 44 75 51 Fax: 972 46 35 19
68 NÚM. 683 - GENER 2010

Tallers de 4t d’ESO: cares de satisfacció després de
comprovar la feina ben feta al taller d'espelmes; taller de
galetes; taller de caramels de Nadal; i Joan Ciurana
dirigint el taller de percussió.
alumnes varen ser el principals
protagonistes del joc.
Per començar la Nuri i en Pere (profes)
se’n van endur la primera quina.
Esplèndids la Mar i l’Albert Salado fent
les presentacions i la Laia i la Clàudia
comprovant els resultats. Podeu veyre un
parell de fotos testimonials de l’ocasió.
FINAL DE TRIMESTRE
Com que ja fa setmanes que a l’Hipercor
ja és Nadal i per la tele no paren d’animar
la gent a gastar, cantar i encendre
llumenetes pels carrers, a veure cava,
menjar neules i torrons, «polvorons» i
macarrons, l»IES Cassà, seguint aitals
racomanacions, intenta donar cada any
un to festiu el darrer dia lectiu. Els diferents
nivells d’alumnes van estar involucrats en
diverses temàtiques: pel·lícules amb
«missatge» educatiu, tallers a primer i a
quart d’ESO, Jocs cooperatius pels de 2n
d’ESO, xerrades a tercer,...
A primer d’Eso es van fer tallers de
marcs, d’escacs, arracades i fang, i heus
aquí el que en pensen els alumnes:
-El taller d’arracades, collarets i clauers
NÚM. 683 - GENER 2010
ha estat molt divertit, podíem fer més d’una
cosa i això és el que més m’ha agradat.
També reutilitzem coses i no fem malbé el
medi ambient.
Ariadna Herrero, 1r ESO
-El taller m’ha agradat molt. Ha sigut
molt divertit. He après a fer unes
arracades, un collaret amb càpsules de
cafè. També m’ha agradat molt la idea de
les xapes. Crec que ha sigut útil i divertit.
Hi havia tantes coses per fer que era
impossible avorrir-se.
M’agradaria poder continuar-lo un altre
dia, perquè hi ha coses que no he tingut
temps de fer, i m’agradaria poder fer-les.
Per mi ha sigut una diada molt divertida.
Berta Tubert, 1r ESO D
-A mi m’ha agradat moltíssim, ha sigut
molt divertit sobretot quan havíem de posar
les càpsules de «Nespresso» al terra per
xafar-lo. És una manera ben original! he,
he.
Ep, compte amb la màquina de cola,
que es desfà: apa si no crema!!!!
Era una forma de passar-s’ho d’allò
més bé fent servir coses per llençar i els
collarets i les arracades són molt «xules».
Els clauers també són molt «xulos», les
xapes també.
La veritat és que ha sigut molt divertit,
vam estar una estona gaudint com bojos i
molt entretinguts d’una manera molt
divertida. M’HA ENCANTAT.
Afra Morera, 1r ESO C
I del que es va fer a segon ens en parla
l’Arnau Madrià:
-El dia 22 de desembre l’IES Cassà i
molts altres instituts celebren l’últim dia
de classe abans de Nadal fent activitats
alternatives. Pel que fa als de segon
després de dues hores del matí de classe
normal i el pati es van fer uns jocs, en total
quatre: El primer «Les cadires boges», amb
l’Àngel Ortigosa. En aquest joc es fan
quatre grups o tres, ara no me’n recordo,
i quan pronuncien el nom del teu grup
has de córrer a buscar una cadira lliure i
asseure’t, però això sí, sempre hi ha
trompades que acaben gràcies al cel, en
un no res. El següent joc és d’embarbussaments
i el vam fer amb l’Encarni (la
professora nova de Castellà, que
substitueix a la Rosa Gil), es tracta de fer
una cadena de paraules i qui s’equivoca
s’elimina (semblava un galliner). El tercer
joc, «la vaca mare», el vam fer amb en
Joan Pagès. Es tractava que dos alumnes
sortien de l’aula i entraven d’un en un al
69

cap d’una estona; al primer que entrava li
deien que ell seria la vaca mare, seria el
que cridaria més fort «muuu» i tots els
altres el seguirien. Entra el segon i ha
d’endevinar qui és la vaca mare, fan dues
rondes i a la tercera tothom calla excepte
la vaca mare, que fa un ridícul que
espanta, i quin «muuu» que va fer en
Mateu! I el darrer joc el vam fer amb
l’Elcira, un joc d’atrapar fent cadenes a
dins d’una aula super petita i on feia una
calor d’espant, també vam jugar a al joc
dels disbarats i en van sortir de ben
grossos. Després va sobrar una hora en
què ens van repartir les notes. A la tarda
vam mirar una pel·lícula a l’aula
d’audiovisuals que es titulava « 14
quilometres»; ens van repartir unes fitxes
per emplenar i ens en vam anar cap a
casa per encetar les meravelloses i
desitjades vacances de Nadal.
A quart es van fer tallers d’esplemes,
caramels, galetes. L’altre, el de percussió,
va estar ser dirigit per en Joan Ciurana.
Durant dues hores ens va fer entrar de ple
en el món del cajón . De fet, és un
instrument originari del Perú que fou
introduit al flamenc pel gran Paco de Lucía,
qui el descobrí en un dels seus viatges a
la Llatinoamèrica durant la dècada dels
70, i li va semblar que tenia una sonoritat
molt apropiada per acompanyar la
guitarra. Des de llavors, molt sovint se’l
Sortida al Castell de Sant Ferran (2n de Bat). La passejada amb «jeep» va ser
apoteòsica. L’Imma Artigues ja sap el que es fa.
coneix com a cajón flamenco.
En Joan Ciurana va indicar-nos els tocs
bàsics i després ens va ensenyar algun
dels patrons rítmics més habituals, com
per exemple, el de rumba. Tot el grup es
va engrescar molt amb l’activitat i cadascú
va fer rondes de «solo» molt
aconseguides mentre els companys
anaven fent el ritme base.
A Batxillerat es van programar
excursions. Els de primer havien marxat
el dia anterior als Pirineus i els de segon
van anar a Figueres, al Castell de Sant
Ferran, que sempre sorprèn al visitant per
la seva immensitat i les fornides
fortificacions que l’envolten, per la
passejada en barca en l’enorme cisterna
interna i l’expedició en jeeps pels afores.
CONSTRUCCIONS FUSTÉ SA
Ctra Provincial, 337
Tels. 972 46 07 72-972 46 15 01 – Fax 972 46 10 61
17244 Cassà de la Selva (Girona)
FORMIGONS CASSÀ SL
Polígon industrial de Cassà de la Selva
PREFABRICATS VIBRATS SA
Polígon Industrial de Riudellots de la Selva
FUSTÉ INVERSIONS SL
Tels. 972 46 07 72– Fax 972 46 10 61
70 NÚM. 683 - GENER 2010

Entrevista amb Ricard Bordàs, professor
responsable de Dinamització Esportiva
Aquest mes toca petar la xerrada amb en
Ricard (La Llagosta,1957), un professor
que ja fa una bona colla d’anys tenim entre
nosaltres i és tot un referent del nostre
institut. Te les llicenciatures d’INEF i de
Ciències Econòmiques. A part de la seva
feina com a ensenyant, és també director
de l’Escola de Base del Tennis Girona, i
encara te temps per treure a passejar tres
gossos «peteners» (cap de la mateixa
mida, ens precisa l’home) i escoltar
música, millor de Jazz si pot ser. I per ferho
més difícil prefereix pel·lícules en V.O.
perquè considera que són més
autèntiques i un s’ha d’esforçar per llegir
sense deixar de mirar les seqüències.
Està ferventment convençut que sense
esforç no es va enlloc. Potser per això
creu tant necessari fomentar l’activitat
física, des del ball fins als exercicis de
gimnàstica, passant per tota classe
d’esport.
Quants anys fa que estàs a l’IES
Cassà? I a l’ensenyament?
L’any 1991 vaig arribar a l’Institut de
Cassà però anteriorment habia treballat
a l’Institut Marius Torres de Lleida i a l’IES
Margarida Xirgu de l’Hospitalet de
Llobregat.
Explican’s la teva experiència durant
els anys que vas estudiar INEF.
Pensaves dedicar-te a la docència?
Aquesta carrera ara es diu Ciències de
l’Activitat Física i l’Esport (CAFE). Vaig
formar part de la primera promoció d’INEF
a Lleida. Em vaig engrescar a fer aquests
estudis perquè per tal de pagar-me els
estudis d’econòmiques dedicava els
estius a treballar com a socorrista i
monitor de natació al Club Esportiu
Hispanofrancès (BCN). Posteriorment
vaig ampliar la meva feina fent de de
monitor de Tennis durant l’hivern. El cas
NÚM. 683 - GENER 2010
El professor d’Ed. Física davant la
porta de ferro que comunica el
gimnàs amb el pati central.
és que tot plegat em va fer agafar interès
per a la docència de l’educació física i
heus aquí que vaig congelar els meus
estudis d’econòmiques i vaig començar
INEF, quan ja tenia 23 anys. Era el més
gran de la promoció i la veritat és que m’ho
vaig passar molt bé. Necessitava un marc
teòric a tota la pràctica que havia estat
desenvolupant aquells anys i em va fer
entendre moltes coses. Després vaig
acabar Econòmiques.
Tu, que ets l’encarregat de la Dinamit-
zació Esportiva a l’IES, podries fer-nos
cinc cèntims del que es pretén? En que
consisteix? Quines activitats estan
programades per aquest curs?
Per quart any consecutiu, des de que
l’IES Cassà està adherit al Pla Català de
l’Esport Escolar (PCEE), estem
promocionant diverses modalitats, moltes
d’elles considerades «minoritàries».
Aquest any anem una mica tard ja que
fins ara tot just hem començat les classes
de ping-pong a Foment, a càrrec de la
jugadora xinesa Xiang Sang. El mes de
gener començarem les tradicionals
Lligues Internes de Futbol, Bàsquet i
Volei a l’hora del pati, així com la
participació a les jornades de promoció
que se celebren a les comarques de
Girona de Cros, Handbol, Rugbi, etc.
Com que fem aquesta entrevista
aprofitant una estona lliure durant el
«Viatge a la neu», que per 1r de Bat
organitza el Dep. d’Ed. Física, sembla
oportú demanar-te una valoració sobre
l’interès educatiu d’una sortida
d’aquestes característiques i quina és
la resposta per part dels alumnes
Els nostres alumnes tenen oportunitat
d’anar a esquiar un parell de dies a segon
d’ESO. La majoria d’ells no hi han anat
mai i resulta una descoberta de gran
interès per molts d’ells. A quart, els nois i
noies que no fan l’intercanvi amb un altre
institut estranger, van 4 o 5 dies a la neu,
amb cinc hores de classe diàries i la veritat
és que se n’aprèn molt. Això fa que en
aquests dos dies que fem ara amb els de
1r de BAT ens trobem diversos nivells de
coneixement de l’esquí o de l’snow-board.
Hi ha grups de debutants (hi ha força
alumnat que encara no en sap gens
d’esquiar, o bé que tot i esquiar bé vol
aprendre snow, o a l’inrevés); altres estan
71

iniciats i uns poc tenen un domini prou bo
d’aquests esports. Es fan, per tant, grups
de nivell amb monitors que agafen grups
de 8-10 persones.
Un any vàrem fer dos dies d’esquí de
fons, però la resposta va ser menor i, a
més, s’afegeix el problema que resulta
encara més difícil garantir que hi hagi neu,
doncs a les pistes d’Esquí alpí, al menys
hi ha instal·lats canons per fer neu. En fi.
el departament d’Ed. Física considera que
val la pena, encara que costi uns calers,
ofertar aquesta sortida a una edat tant
propícia per iniciar-se als esports de neu.
Amb el temps l’Educació Física ha
anat agafant cada cop més protagonisme,
se li dóna més importància. Fins fa
poques dècades o no se’n feia o bé es
parlava més de «gimnàstica». Tampoc
hi havia llavors estudis com INEF (actualment,
CAFE). En poques paraules,
-com està estructurada ara aquesta
disciplina a l’Ensenyament Secundari?
Es treballen diversos blocs de
continguts que la programació del Dep.
d’Ensenyament ja marca. A grans trets ,
la matèria d’Educació Física al llarg de
l’Ensenyament Secundari queda així: 1)
habilitat i destreses motrius; 2) condició
física i salut; 3) jocs i esport i 4) expressió
corporal
El que es podria entendre com a
«gimnàstica» quedaria inclòs en el primer
bloc.
En Ricard
fent
anotacions
durant una
classe de
«balls de
Saló»
- Amb el temps que portes com a
professor d’Educació Física, què
esperes, per sobre de tot, aconseguir
amb els teus alumnes?
Doncs, senzillament que tinguin
vivències positives en el marc de
l’educació física
I aquesta veu tant potent que tens, és
resultat d’algun exercici físic? Treballeu
l’educació de la veu?
És genètic. El dia que es van repartir
els gens pel meu disseny vaig arribar tard
i resistència, forma i habilitat amb la pilota
ja estaven donats, i només quedava el de
tenir una veu com la que tinc. Bé, jo crec
però que el més convenient és exercitar
la veu amb una bona afinació i color i,
clar, sembla més oportú que es faci a
Música.
Finalment el tema de la Informàtica.
Ara que l’ensenyament s’està digitalitzant,
farem exercici per ordinador?
No, perquè encara que existeixen
jocs informàtics que fan fer exercici físic
als jugadors no es tracta de programes
pedagògics. Ara bé, no descarto que més
endavant, certes pràctiques esportives
puguin ser dirigides per programes
informàtics, com ara d’exercicis d’aeròbic,
en els que s’explica i es pot practicar al
mateix temps. Es tracta de sessions en
les que es dirigeix l’exercici. Això sí que
ja es fa.
Doncs ja ho veieu. Una màquina de
pensar i amb una bona experiència al
darrera. És el fruit de l’esforç i de la
tenacitat. En Ricard és una persona que
s’implica en el que fa i pot parlar amb
solvència en temes de docència esportiva.
72 NÚM. 683 - GENER 2010

L'actuació a l'Hospital, una representació dels Pastorets i la cantada de nadales, tres activitats nadalenques del col·legi
Vivim intensament el Nadal
Les activitats de preparació de les festes
nadalenques ha marcat part de l¡'activitat
dels darrers dies del primer trimestre. Us
n'oferim un resum en aquestes pàgines.
VISITA DEL PATGE REIAL
Encara que ja sabien que venia a la
NÚM. 683 - GENER 2010
tarda, els nervis de la seva arribada es
van deixar sentir des de bon matí . Les
senyoretes havien preparat a la sala
Polivalent un seient ben escaient i prou
noble per a la vinguda de tan important
personatge.
A les 3:00 h, tots més puntuals que mai,
cap a la classe per buscar les pancartes
de benvinguda i anar a esperar el patge
del rei ros. Fa anys que ve, es veu que li
deu agradar molt, i no deixa venir els
altres seus companys. Ve sempre amb
un bon carregament de caramels per
repartir i un grapat de consells per donar.
No hi ha cap dubte que és un dia
il·lusionant per a tots. Només calia mirar
les cares dels nens i nenes per veure-hi
reflectida tota la il·lusió del món.
61

Professores i alumnes van dedicar-se a fer cagar el tió del
centre.
FER CAGAR EL TIÓ A L'ESCOLA
Ja acostuma a ser una tradició que l’últim dia del trimestre els
alumnes del Parvulari vinguin a l’escola amb indumentària ben
adient per a l’ocasió, de pastors i pastoretes. Quan els veus
junts, per grups, de veritat que fan patxoca!
És hora doncs de fer cagar el tió, per cert, molt ben alimentat
de fa dies. Per grups reduïts de classe van passant i cantant les
cançons que els han ensenyat les senyoretes; piquen damunt
el tronc, alguns amb fortes bastonades, per tal que sigui ben
generós.
També les senyoretes ho fan. Alguna, diguem-ho també,
acostuma a picar més fort, no sigui que el tió no se’n recordi i la
deixi sense res.
Al final tothom ha estat obsequiat. Malgrat que el tió ja deu
tenir uns quants anys, la seva aparença continua essent molt
semblant a la que tenia de jove. És ben bé que per a ell no
passen els anys. I a més continua essent ben generós. Per molts
anys!
ELS PASTORETS
Nadal i Pastorets es donen la mà des de fa molts anys. La
tradició ens diu que un Nadal sense Pastorets potser és menys
Nadal i tot. Per això les dues sessions que es fan continuen
tenint una bona acollida de públic, sobretot de les famílies de
l’escola que volen veure l’actuació dels seus fills i filles.
Les famílies venen amb ganes de veure una escenificació
que continua essent tradicionalment típica d’aquesta època i
que s’entronca ben arreladament en aquestes dates
62 NÚM. 683 - GENER 2010

L'expectació per l'arribada del
patge dels Tres Reis i tres moments
de la sempre triomfant
representació dels Pastorets
nadalenques tot sabent que els
alumnes que hi participen s’ho agafen
també amb molta il·lusió. Enguany
també ha estat així, per això Els
Pastorets que es fan semblen diferents
als altres ja que el nombre de
personatges que hi participen també
és diferent. És extraordinari que al
voltant de 80 alumnes representin una
obra tan tradicional i que es faci amb
un bon grau de qualitat artística.
Pastors, dimonis, dimoniets, bruixes, ...
combinen diàlegs amb cants i balls que
fan un espectacle divers i d’unes tres
hores, llargues, de durada.
Esment especial pels mestres
responsables, pels que hi col·laboren així
com la tasca dels pares amb el servei de
bar i la decoració de l’escenari.
A tots enhorabona i gràcies un any més.
CANTADA DE NADALES
Amb un fred intensíssim i amenaça de
NÚM. 683 - GENER 2010
neu, el dijous dia 17 de desembre els
alumnes de Primària i ESO ens
obsequiaren amb la tradicional cantada
de Nadales, per començar a ambientar
les festes que s’apropaven. Un grup de
quatre alumnes d’ESO també
amenitzaren amb els seus instruments
musicals. Tots ho feren molt bé i és de
destacar la tasca de les senyoretes que
s’encarregaren que l’acte fos tan lluït. La
coca i el vi bo que ens oferí l’APA varen
acabar d’arrodonir la vetllada.
NADALES I PASTORETS
TAMBÉ A L'HOSPITAL
Ja es va fent tradició que un del últims
dies abans de les vacances nadalenques
els alumnes de Cicle Inicial vagin a la
Residència Geriàtrica i ofereixin a les
persones residents unes quantes
cançons de Nadal que ben segur els
encanten i alegren, així es nota en la cara
dels avis quan els escolten.
63

Preparació de la campanya del quilo i
tres moments de la cantada de
nadales
Durant aquella mateixa setmana uns quants alumnes d’ESO
que havien intervingut en els Pastorets visitaren la Residència i
els oferiren una petita representació amb els cants i balls
corresponents.
No deixa de ser un bon regal avançat el que fan els més
petits, en aquest cas, als més grans.
CAMPANYA DEL QUILO
Moltes gràcies a tots per haver-nos ajudat a recaptar més de
1000 productes en la Campanya del quilo d’nguany: 43 paquets
de llenties, 150 L de llet, 67 unitats entre gel i xampú, 38 teules
64 NÚM. 683 - GENER 2010

de torrons, 33 entre crema i teules de xocolata,
73 kg de farina, 229 llaunes de conserva, 56
kg de sucre, 24 L d’oli, 50 paquets de xocolata
en pols, 39 kg de cigrons, 7 paquets de
detergent per a la roba, 116 kg de pasta, 37
capses de neules i polvorons, 30 kg d’arròs,
9 paquets de galetes, 2 kg de mongetes, 2
paquets de cafè, 1 de sal i 1 de puré de
patates. Esperem tornar-hi el curs vinent!
Gràcies!
JORNADA DE PORTES
OBERTES
El diumege dia 7 de febrer el col·legi la Salle
ofereix a totes les famílies que ho desitgin
una Jornada de Portes Obertes en la que
s’explicaran les característiques principals de
la nostra escola, la pedagogia que s’aplica a
les diferents etapes educatives, a més de la
visita a les instal·lacions del centre.
L’horari serà de les 11 a 2/4 de 2 del matí.
NÚM. 683 - GENER 2010
Els alumnes de La Salle van portar l'alegria del Nadal a la
residència geriàtrica.
65

Els nens i nenes de p3 van a buscar el tió; els de p4 amb el tió de la seva classe; i els alumnes d’infantil escoltant amb
atenció el patge del Rei Ros
Celebracions diverses preparant el Nadal
Ja s’acosten les festes de Nadal! Amb
l’entrada del mes de desembre els
petitons del Puig d’Arques hem estrenat
el calendari d’Advent. Per saber quans
dies falten per Nadal, cada dia un nen/a
s’ha emportat un mitjonet amb una petita
sorpresa a dins.
No hi ha festes sense música i per això,
hem escoltat les nadales que els nostres
companys/es de l’escola han estat
preparant; nosaltres, com que també som
molt bons cantants, els hem cantat el
Dimoni Escuat . Ens ho hem passat molt
bé escoltant-los i cantant-les.
De feina no ens n’ha faltat! Hem fet
activitats referents al hivern i a les festes
del Nadal: els fanalets, els reis, arbres de
Nadal, corones...
Hem estat preparant els balls per la
festa del pavelló. Per fer-los ens hem vestit
de Reis Mags d’Orient per repartir il·lusió
a través de la nostra dansa acompanyada
de la música dels tres reis i Mamma Mia
d’ABBA. Els de P-3 érem els reis Blancs,
els de P-4 els reis Rossos i els de P-5 els
reis Negres. Ha estat molt divertit!
No ens vam descuidar de fer la carta
als reis per explicar-los tot el que ens
agradaria. De sobte, es va sentir olor de
patge i... I tant que hi era! Li vam cantar
cançons, recitar els poemes de Nadal... i
el patge ens va regalar una piruleta, tot
escoltant les nostres peticions.
També durant aquest mes hem anat a
buscar els tions, que han arribat amb tota
la seva màgia, un per P-3 un per P-4 i un
56 NÚM. 683 - GENER 2010

per P-5. Els trapelles estaven amagats, sort
que els hem trobat! Els hem estat cuidant i
alimentant molt. Ells ens han cagat algun
detall per cada nen i nena i neules i torrons
que ens hem menjat per berenar.
Quan hem tornat a l’escola després de
les festes de Nadal, ens hem trobat amb
una gran sorpresa! Com que ens hem fet
tant grans els Reis Mags ens han deixat
un munt de regals divertits per la classe!
Ja els hem estrenat!!
Els dies de Nadal i de festa ja queden
enrere... però ens queda molt bons records
i un munt d’il·lusions per complir al llarg
del curs.
FELICITACIÓ DE NADAL:
CONCURS DE NADALES I
POEMES
Com cada any al col.legi fem el concurs
de nadales i poemes. Resulta molt
engrescador per tots els nens i nenes de
l’escola i en surten molts poemes i nadales
d’allò més diversos. El jurat cada any té
més problemes per triar-ne els guanyadors
i guanyadores. Enguany la nadala i el
poema dels guanyadors ha figurat a la
felicitació de Nadal que s’envia des de
l’escola a les cases.
El dia 22 al matí durant el festival de
Nadal al pavelló del foment vam felicitar
els alumnes guanyadors del poema (la
Sahar ElYakhilifi de 6è de cicle superior) i
del dibuix (Àfrica Mariné de 3r).
Enhorabona a les dues.
Poema de Nadal
Hem de brindar i cantar noves cançons
perquè es nou Nadal i hem de deixar els
patacons.
Poder cagar el tió com cada any
demanar regals i beure xampany.
Els reis Mags fan camí cap aquí
i això es celebra amb un bon vi.
S’han d’enviar postals a tots els amics
negres, blancs, pobres o rics.
Ens posarem mudats amb uns mitjons,
camises, sabates i pantalons.
A tota a la gent del barri hem de convidar
i tenir un bon pollastre per dinar
NÚM. 683 - GENER 2010
Sahar ElYakhlifi / 6è
FESTIVAL DE NADAL
Cada dos anys realitzem un festival de Nadal al
pavelló. Aquest any tots els cursos , alumnes i mestres,
es van preparar una coreografia. En arribar al pavelló
després de la presentació del nostre director i donar la
Els alumnes de p3 picant el tió amb energia. A sota, els alumnes de p5 amb els
regals que els han portat els reis
Taxacions
Certificats d'habitabilitat
Certificats de solidesa i altres...
57

Els alumnes d’infantil fent la seva actuació en el festival de Nadal, tots vestits de
reis i els de sisè ballant un rock.
benvinguda als pares, els més petits van
començar amb la seva coreografia. Van
començar fent un entrada amb una cançó
dels reis mags i després van seguir ballant
amb una cançó molt coneguda d’ABBA
Mamma Mia.
Els alumnes de primer van fer una
cançó de la Marató del 2008 titulada «Ja
surt el sol». Els alumnes de 3r van optar
per una cançó dels Beatles «Lucy in the
sky with diamonds» i una versió de la
Mariah Carey molt animada» Santa Claus
is coming to town». Seguint les tradicions
catalanes, els de 4t van ballar una dansa
en forma de rumba de «l’home dels
nassos»; va ser molt divertit perquè hi
havia algun alumne disfressat d’home
dels nassos. L’alumnat de 5è van
interpretar una nadala de Mariah Carey
«All I want for Christmas is you». Els
alumnes de 6è, al ser l’últim any, es van
preparar una coreografia molt treballada;
la cançó era un rock nadalenc «Jingle
Bells». Finalment, tots els nens i nenes
dinamitzats per l’acordió del mestre Àlex
Carrera van cantar un reguitzell de
nadales.
Tot plegat va ser un festival molt bonic i
lluït. Volem agrair a tots els mestres i
alumnes la feina duta a terme; també
volem donar les gràcies a tots els pares
que van ajudar a fer disfresses amb els
més petits i també, els conserges del
pavelló que ens van ajudar amb
l’organització de l’espectacle.
EDITORIAL D'EL PUNT I
LA COMA (DES.09)
La qualitat educativa d’un centre es
mesura per la capacitat que té de donar
resposta a les expectatives acadèmiques
socials de l’alumnat i les seves famílies.
Per assolir la fita d’un nivell educatiu i
formatiu satisfactori cal la implicació
decidida de tots els agents socials:
escola, ajuntament, administració,... però
sobretot les famílies. La nova llei es
resumeix en quatre competències
bàsiques que hauran d’assolir tots els
alumnes en finalitzar l’etapa:
- Aprendre a ser i actuar de forma
autònoma
- Aprendre a pensar i a comunicar
- Aprendre a descobrir i tenir
iniciativa
- Aprendre a conviure i habitar el
món
És amb aquesta premissa que, al nostre
centre, orientem el nostre model educatiu:
crear ciutadans plenament competents i
preparats per afrontar el seu paper a la
societat que els tocarà viure.
58 NÚM. 683 - GENER 2010

S’acosta l’hivern i tothom parla de la grip
A. Als centres educatius que, no ho
oblidem, són una font de contagis cal seguir
estrictament el que aconsella el
Departament de Salut: complir amb els
protocols d’actuació. Conclusions que en
podem extreure: no alterar els hàbits de
vida com a ciutadans però extremar les
precaucions.
D’EXCURSIÓ A
TORROELLA
El divendres dia onze de desembre els
de cinquè varem anar a Torroella de
Montgrí.
Primer, varem anar amb barca a veure
les Illes Medes. Amb el Nautilus varem
poder veure molts tipus de peixos, i com
que feia sol i el dia era molt clar, veiem
perfectament el fons marí. Llàstima que
La nadala guanyadora, obra de l’Àfrica Mariné. A sota, alumnes de sisè al
alguns de nosaltres ens varem marejar. museu del suro de Palafrugell.
Després varem anar a dinar a una platja
molt gran ( la més gran) i varem jugar a diferents jocs amb la
sorra. Va ser molt divertit !
A la tarda varem visitar el museu de la Mediterrània.
Allà varem poder veure com era la costa Mediterrània, el relleu
amb les planes, les muntanyes, el mar...
També varem poder olorar les diferents aromes de les plantes
que formen part de la Mediterrània. Va ser força interessant !
De tornada a l’escola amb l’autocar, alguns nens cantaven
cançons, d’altres escoltaven música, i altres comentaven com
havien passat el dia.
AL MUSEU DEL SURO
NÚM. 683 - GENER 2010
Carla Masgrau / 5èB
Als de cicle superior ens va impressionar saber que abans
molta gent de la nostra comarca es dedicava al món del suro, i
ho feien tot a mà( taps de suro).
Treballaven tant els més petits com els més grans. Els més
petits volien ser com el gran mestre taper que feia 1.500 taps en
un dia. Imagineu-vos en una setmana quants taps devia fer!.
També «feina dilluns», és a dir, podia fer festa aquest dia.
Els llescadors feien moltes llesques amb les escorces (que
Espai gastronòmic
Devissy
vinoteca
rebost
tastets Veniu
a tastar els làctics
artesanals elaborats amb llet
d'ovella ripollesa d'ovella
del «Mas Marcè»
C/de la Mel, 8 baixos
17244 Cassà de la Selva
Tel. 972 46 50 58
59

Els alumnes de cinquè al museu de la
Mediterrània, escoltant les
explicacions de com és la costa i a
punt de sortir amb el Nautilus per
observar el fons marí
primer s’havien remullat i premsat) ,
perquè per cada llesca els pagaven una
quantitat de pessetes . Altres obrers
convertien les llesques en «carracs». Els
nens i les nenes després de l’escola
anaven a escairar «carracs», que després
el mestre taper convertia en taps de suro.
A aquesta època totes les feines es feien
artesanalment i les dones eren tractades
diferent que els homes!
A partir d’ara quan tinguem un tap a les
mans el respectarem molt perquè fan falta
molts anys perquè el suro de l’alzina ens
serveixi per fer taps.
Més tard començaren a fer servir les
màquines: menys feina, menys
treballadors, més dones i molts més taps.
És la revolució industrial!
Ara estaria bé poder conèixer com ho
fan les indústries per fer els taps i segur
que tot s’ha mecanitzat!
Alícia Blanquera i Marta Garro
EL CONCERT DELS MÉS
MENUTS
El passat desembre els alumnes de
cicle inicial varen anar a l’hospital geriàtric
de Cassà de la Selva per desitjar un bon
nadal i un feliç any nou als avis residents.
Vàrem aprofitar la visita per cantar sis
nadales.
Els avis residents van estar encantats
que els visitéssim i va resultar una diada
perfecte ja que vam poder ajudar a passar
als avis i àvies una estona d’alegria.
CAMPANYA DEL QUILO
Un any més els alumnes del CEIP Puig
d’Arques han insistit a les seves famílies
en la necessitat de secundar aquesta
proposta de l’Ajuntament, que ja és
tradicional a la nostra vila i que
anomenem «Campanya del Quilo». La
intenció és fer sentir tothom una mica més
solidari, en aquestes dates que tant es
parla de bons sentiments, amb aquelles
persones que ens són properes i que més
ho necessiten.
Més sentit pren aquesta iniciativa en
context de crisi. I creiem necessari adherirnos
any a any aquesta campanya per
conscienciar el nostre alumnat.
60 NÚM. 683 - GENER 2010

Els patges reials, amb els alumnes de l'escola, i dues imatges del centre que hem estrenat del tot aquest any 2010
Arriba el Nadal a la "nova" escola Aldric
Un any més arriba el Nadal a l’escola
Aldric i l’hem treballat de valent fent:
àlbums, les nadales del concurs que
organitza l’Ajuntament de Cassà, el
calendari d’advent amb endevinalles i
enigmes, les decoracions, les
felicitacions, els poemes de Nadal, les
cançons... i amb tots aquests preparatius,
s’hi ha d’afegir l’assaig de les nadales del
52 NÚM. 683 - GENER 2010

Els nens i nenes, molt il·lusionats amb
la visita dels representants dels Tres
Reis.
festival de fi de trimestre i l’obra de teatre
Els Pastorets de 2n, 3r i 4t.
A més, amb el nou trimestre hem acabat
el trasllat a les noves instal·lacions que a
artir d'ara seran la seu de tots els nivells
del centre. Ha estat un bon regal de
Nadal!
El taller de plàstica i el taller de teatre
han estat els principals protagonistes
aquest mes de desembre, ja que moltes
de les decoracions, treballs, ornaments
per ambientar l’escola i les nadales i Els
Pastorets s’han dut a terme des d’aquests
dos tallers.
Cada nivell va fer un regal de Nadal per
portar a casa: els alumnes de P3 han fet
uns ornaments per penjar a l’arbre amb
pasta de paper, els de P4 i P5 un calendari,
els de 1er una figureta de fang per posar
una fotografia i els de 2n, 3r i 4t un avet de
paper amb volum.
El divendres 18 de desembre a la tarda
van venir els patges reials i els vam
entregar la carta als Reis Mags d’Orient
que havíem escrit a classe.
El dilluns 14 de desembre ens van
arribar els tions amb molta fred i després
NÚM. 683 - GENER 2010
de donar-los molt menjar, el divendres al
matí els vam fer cagar.
L’últim dia d’escola, al matí, vam veure
la representació de Els Pastorets, al
pavelló polivalent. I a la tarda, la Cantata
a l’escola nova, en què cada nivell ens va
oferir una cançó nadalenca que havien
preparat a música.
EQUIPAMENT DE LA NOVA
ESCOLA
Després de les vacances de Nadal, els
nens han descobert que els Reis Mags
també havien passat per l’escola nova,
Telèfon 972.460.434 Telefax 972.463.700
e-mail: roser@roser.es web: www.roser.es
17244 Cassà de la Selva
53

Vam fer cagar el tió, ens va visitar
l'alcalde i vam represntar els Pastorets.
deixant-hi una bona pila de regals per
cada aula. Una part del matí ha estat
dedicat a obrir i gaudir dels regals de Reis
i per descobrir espais, classes i material
de l’escola nova. I després hem plantat
un avet al pati nou per simbolitzar el primer
Nadal a l’Aldric, en aquest acte ens ha
acompanyat l’alcalde de Cassà, Carles
Casanova, al qual li agraïm l’interés que
ha manifestat en tot el que fa referència a
l’edifici nou.
CONCURSOS DIVERSOS
Volem felicitar a l’alumne Martí de 4t pel
premi que va guanyar en el concurs de
dibuix organitzat per Francisco Oller. La
temàtica del concurs era un dibuix on hi
aparegués un tap de xampany en el qual
hi hagués escrit el nom de: Oller i
s’organitzava a nivell de totes les escoles
de Cassà. El premi ha estat un joc, del
qual esperem que en gaudeixi molt.
També els alumnes del col·legi vam
participar al concurs de Nadales del poble,
en què en Lluís de 4t va ser un dels
guanyadors.
54 NÚM. 683 - GENER 2010

SOLIDARITAT AMB
NICARAGUA
L’escola vam participar en el projecte
de solidaritat de Nicaragua, amb l’objectiu
de recollir fons per la Fundació Cristal de
Nicaragua. Ho vam fer venent el dijous
17 de desembre a l’escola i el següent
cap de setmana al mercat de Cassà:
dibuixos, punts de llibres i espelmes que
havien estat elaborant els nens i nenes
de l’escola.
CROS DE CALDES
Volem felicitar i animar tots els nens i
nenes que van participar al Cross de
NÚM. 683 - GENER 2010
Caldes de Malavella, perquè ho van fer
molt bé i perquè s’animin a participar en
molts altres més. Especialment a en Marc
de 1r, que ha aconseguit molt bones
posicions i com a resultat, dos premis en
les competicions de cros disputades a
Caldes i a Ventalló. Moltes felicitats
campió!!
CAMPANYA DEL QUILO
L’Aldric també ha col·laborat en la «15ª
Campanya del Quilo», adreçada a una
part de la població de la nostra vila que
pateix una situació de precarietat
Dos moments de la cantada de nadales
econòmica i mancances alimentàries.
Finalment hem d'agraïr la col·laboració
de l’AMPA en les festes de Nadal i la
compra de mobiliari nou, i també a tots/es
aquells pares i mares que molt
generosament ens van venir a ajudar amb
el trasllat el dimarts 22 de desembre.
Gràcies a la col·laboració de totes les
mestres, administrativa, bidell i Brigada
Municipal, hem fet possible que aquest
somni s’hagi fet realitat: per fi estem tots i
totes junts al nou Aldric!
També donem les gràcies a l’empresa
Apliser/ASF Protecció de Dades, que ens
ha regalat totes les prestatgeries de la
nova biblioteca.
Plaça de la Coma, 30, entr. A - 17244 Cassà de la Selva
tel. 972 46 14 92 - Fax 972 46 33 76 - salip@logiccontrol.es
55

Participació a la Fira de Santa Tecla, el taller de fanalets i
l'arribada del patge reial: tres mostres de l'activitat de
l'AMPA al primer trimestre.
Activitats de l'Associació de Mares i Pares
Novament a l’Ampa de la Llar d’infants
hem començat el curs 2009-2010 amb
moltes ganes de treballar. Ja des de
principi del mes de setembre ens vàrem
posar a treballar per preparar les activitats
de la Fira de Santa Tecla, que es va
celebrar el dia 20 del mateix mes.
Enguany, a part dels habituals espais per
enganxar gomets, pintar i dibuixar que
teníem per als més menuts, vàrem repetir
el racó del maquillatge, que va tenir molt
bona acollida i en el qual es van fer
caracteritzacions realment fantàstiques,
i, a més a més, vàrem introduir com a
novetat la «pesca d’ànecs i cocodrils». Es
van pescar al voltant d’un centenar
d’exemplars, entre ànecs i cocodrils,
gràcies a l’habilitat dels mes menuts en
l’art de la pesca.
LA CASTANYADA
Com cada any també hem celebrat la
castanyada a la Llar d’infants. Va ser el
30 d’octubre, el dia escollit. Des de
Xavier Pla i Buscató
primera hora de la tarda una bona pila
de pares i mares ens hi vàrem trobar per
començar a tallar les castanyes i preparar
el foc per torrar-les. Un cop torrades i
repartides en bosses de paper, la Maria
Castanyera va ser l’encarregada de
repartir-les entre els infants de la Llar,
alhora que els explicava el seu conte.
Aprofitem aquest escrit per fer arribar un
missatge a la Maria Castanyera, de part
de tots els nens de la Llar: «Moltes
gràcies, Maria Castanyera, per venir a
explicar-nos el teu conte i portar-nos
castanyes; ens ho passàrem molt bé i ens
varen agradar molt les castanyes..., i als
nostres papes també.
A més a més, l’Ampa va convidar tots
els nens a menjar iogurts i galetes per
berenar, i per als pares i mares hi va
haver unes coques de diferents sabors
que eren boníssimes i feien venir ganes
de repetir. També per beure vàrem tenir
sucs, cacaolats i aigua, per gentilesa dels
papes de la Llar.
Per acabar-ho d’arrodonir, durant el
berenar vàrem vendre números per al
50 NÚM. 683 - GENER 2010

sorteig de diferents lots de productes,
obsequi de diversos establiments del
poble. Moltes gràcies a totes les famílies
i a tot el personal de la Llar d’infants que
vàreu fer possible, una vegada més,
aquesta festa tan tradicional.
LA MARATÓ DE TV3
Un any més, l’Ampa i la Llar d’infants
Taps hem volgut aportar el nostre petit
gra de sorra a la Marató de TV3, que
enguany estava dedicada a les malalties
minoritàries. Per fer-ho vàrem organitzar
una xocolatada i una venda d’ornaments
nadalencs.
Durant els dies previs a la Marató, tots
els infants de la llar, juntament amb les
educadores i auxiliars, han estat molt
enfeinats fent ornaments nadalencs de
totes formes i colors. Finalment, el divendres
11 de desembre el seu esforç va tenir
recompensa. Gràcies a la venda d’aquests
ornaments poguérem recollir un
total de 235 euros, donats íntegrament a
la Fundació per la Marató de TV3.
A més a més, vàrem poder gaudir de
xocolata desfeta i coca de la pastisseria
Néctar (can Cristià) per llepar-se’n els
dits.
XERRADES INFORMATIVES
Hem començat el curs amb dues
xerrades informatives molt interessants,
impartides totes dues per la Pilarín
Coromina, psicòloga del CDIAP (Centre
de Desenvolupament Infantil i Atenció
Precoç). La primera es va fer el dia 14
d’octubre i va tractar sobre «Rebecs, límits
i control d’esfínters» i la segona es va fer
el dia 11 de novembre sota el títol
«Alimentació i llenguatge».
Totes dues xerrades van tenir una molt
NÚM. 683 - GENER 2010
bona afluència de públic, unes 40
persones a la primera i unes 35 a la
segona. Les xerrades de la Pilarín van
ser molt amenes i amb molta participació
dels assistents, cosa que va fer que
s’allarguessin força pel fet que són temes
amb els quals tots els pares ens trobem
alguna vegada.
Volem agrair molt especialment la
implicació i dedicació que ens presta
sempre que ho requerim la Pilarín
Coromina, que amb la seva comprensió
vers els pares i el seu bon fer sempre
aconsegueix que els problemes no
semblin tan importants i que el camí sigui
més planer. Gràcies Pilarín.
Aprofitem l’ocasió per animar tots els
pares, ja siguin de la Llar o no, a assistir
a aquestes xerrades que organitzem, ja
que s’hi tracten temes molt interessants,
que imparteixen sempre professionals
molt ben qualificats, i, a més, són gratuïtes
per a tothom.
TALLER DE FANALETS
L’última activitat organitzada per
l’Ampa abans de les festes nadalenques
va ser, per segon any, el taller de fanalets,
que es va portar a terme el dissabte 19
de desembre a la Sala Polivalent de la
Llar. A més del personal de l’Ampa, també
vàrem tenir la col·laboració de dues
educadores de la Llar, a les quals volem
agrair sincerament l’ajuda.
També volem fer extensiu aquest
agraïment a la resta d’educadores i
auxiliars, ja que ens consta el seu
oferiment i interès per ajudar en el que
calgués. De veritat, gràcies a totes.
El taller va tornar a ser un èxit; fins i tot
es van haver d’instal·lar dues taules més
de les previstes inicialment per donar
cabuda a tota la gent que hi va assistir.
Es van fer més de 100 fanalets, tots molt
Taller de fanalets i la il·lusió amb el patge reial
originals i divertits.
A més, vàrem tenir galetes i sucs per
esmorzar i es va fer el sorteig d’una
panera de productes diversos. El
guanyador va ser l’Adriel Domínguez, de
cinc anys. Amb els diners que vàrem
aconseguir poguérem pagar les
despeses del taller. Moltes gràcies a
tothom que hi va participar.
TIÓ I PATGES A LA LLAR
Finalment, el dia 23 de desembre, just
abans de començar les vacances de
Nadal, els nostres infants s’ho van passar
d’allò més bé celebrant el Cagatió i
donant la carta als patges reials.
Al matí van fer cagar el Tió, que havia
estat engreixat convenientment amb tota
classe de fruites, verdures, dolços, etc.
Tant es va engreixar aquest Tió, que al
final va fer un pet i va cagar una pala i
una galleda, perquè era un Tió molt
previsor i ja pensava en les vacances de
l’estiu. Però encara estava massa gras
aquest Tió… Així que, després de molt
empènyer, va fer un altre pet i va cagar
una fantàstica carraca, que tenia uns
colors molt vius i, només fent-la girar,
emanava una preciosa melodia…
Preciosa per als nens, és clar.
Gràcies a la botiga Bogeries de Cine,
de Cassà, per la seva col·laboració.
I a la tarda, per acabar-ho d’arrodonir,
es van presentar a la Llar d’infants els
missatgers reials per recollir les cartes
de tots els nens i nenes i fer-les arribar a
Ses Majestats els Reis d’Orient.
L’emoció va ser molta (i els plors també)
i, finalment, agafats de la mà dels papes,
tots els infants van poder donar la carta
als patges i recollir algun caramel.
Fins a la propera.
Ampa Llar d’infants Taps
51

Nova junta directiva i celebració dels
vint-i-cinc anys de la Llar del jubilat
El passat 16 de desembre, s’ha celebrat el XXV aniversari del
Casal de Jubilats i Pensionistes de Cassà i Comarca. Aquesta
diada ha estat festejada per un considerable nombre de jubilats
socis i amics de Cassà i Comarca, assistint als actes que s’han
començat amb una Missa celebrada pel Mn. Enric. Seguidament
al Pavelló Polivalent es va oferir un concert de música pel conjunt
“Que Tal” que va ésser seguit amb un gran interès pel públic. A
continuació l’alcalde Sr. Carles Casanova, va donar la
benvinguda a tots els assistents i es va seguir el programa fent
un bon àpat, en el qual no hi va faltar de res.
Com cada any s’ha homenatjat el soci i la sòcia més antics del
Casal. Aquest any aquests homenatges han recaigut a la sòcia
número 178, Sra. Francisca Jimenez Delgado, i al soci número
246 Sr. Martí Saura Basart, que van assistir als actes
48 NÚM. 683 - GENER 2010

Imatges de les darreres celebracions a la Llar
acompanyats de les seves famílies.
Aquesta trobada tant entranyable, també ha servit per agrair
a la Junta actual, que ara presideix Lluís Bargalló, i anteriors,
l'interès i els grans esforços que hi han dedicat al llarg
d’aquests vint-i-cinc anys,en organitzar i desenvolupar totes
les activitats de que en gaudeixen tota la gent gran, i
encoratjar a la Junta entrant a la continuació d’aquesta gesta.
NÚM. 683 - GENER 2010
FEST DE CAP D'ANY
El 31 de desembre, també com cada any, s’ha celebrant al
Casal, el sopar de Fi d’Any, i s’ha donat la benvinguda a l’Any
Nou amb música , alegria i harmonia.
AGRAÏMENT
Moltes gràcies a la junta del Casal de Jubilats de Cassà que
amb tant d’encert va organitzar la festa dels 25 anys de la
inauguració del Casal. L’homenatge als socis més antics va
ser pel meu pare, en Martí Saura i Basart i per a la Francisca
Jímenez.
El meu pare, tot i tenir 93 anys, va seguir amb molta il·lusió la
missa d’11 a l’església parroquial, el dinar de germanor amb
més de 500 assistents i el concert-ball tan ben interpretat per la
seva cantant Dolors Teixidor.
Mossèn Enric va agrair i recordar la junta que va posar la
primera pedra i a totes les altres que han continuat fins l’última
presidida pel senyor Robert Pol que s’acomiadava per donar
pas a la nova junta presidida pel senyor Lluís Bargalló.
La placa commemorativa és un record de tots aquests anys.
En el moment de l’homenatge el papa em va dir: m’agradaria
que em donéssiu la del soci més jove i no la del més antic però
estic molt content i veig que moltes persones es recorden de
les vegades que vaig arreglar el seu cotxe i han vingut a felicitarme.
I sí, molts antics clients del seu garatge i algun exalumne
de quan la formació professional es feia directament en els
tallers , van venir a agrair-li la feina responsable i ben feta al
llarg de tants anys.
Repeteixo, moltes gràcies a tots per la diada tan emotiva que
ens vàreu proporcionar i a la senyora Dolors Naval per fer
possible que el papa assistís a la festa.
M. Dolors Saura Baleri
C/ Pla de l'Estany, 4
Tels. 972 46 35 90 i 972 46 19 77 Fax 972 46 20 89
17244 CASSÀ DE LA SELVA
Instal·lem les vostres portes i finestres sense necessitat d'obra Visiteu la nostra exposició
SERRALLERIA I ALUMINI EN GENERAL - COBERTES I CANALS
49

Nadal: sortides i festes diverses
SORTIDA A SANT
ANIOL DE FINESTRES
Els dies 28 i 29 de novembre els
Llops i les Daines vam anar de
sortida a Sant Aniol de Finestres. A
les tres de la tarda ens trobàrem tots
al Parc de l’Estació, ens vam fer la
foto tots junts a les escales de
l’ajuntament i vam marxar cap a la
casa de colònies.
Un cop allà vam berenar i vam fer
jocs. Després poguérem pujar a
l’habitació a deixar les motxilles i a
col·locar-nos el sac a la llitera. I
quan ja s’estava fent fosc vam anar
a les sales de baix de la casa a fer
un taller. Estiguérem tota la tarda
fent figures per al pessebre que
cada any muntem a l’església.
Aquesta vegada les figures les vam
fer amb capçots de blat de moro.
Cada un de nosaltres va fer una
figura: férem servir llana per als cabells, roba per fer-los
els vestits, escuradents i pals de gelat per fer els braços...
Al capvespre ja teníem tot el pessebre fet! Després
d’acabar el pessebre vam pujar al menjador, cantàrem
algunes cançons i vam sopar. I en acabat, per fer baixar
el sopar, vam anar a fora a fer el joc de nit de bandolers
i policies. Un cop acabat el joc anàrem cap a les
habitacions, ens vam posar el pijama i a dormir.
L’endemà al matí, després de vestir-nos i rentar-nos
una mica la cara i les dents, vam anar a córrer fins al
poble de Sant Aniol de Finestres i vam fer una petita ruta
turística. Després férem un bon esmorzar i, en acabat,
una gimcana pels voltants de la casa. Totes les sisenes
van passar les proves. Es va fer l’hora d’anar a dinar, i
més tard, un cop paït el dinar, va tocar netejar la casa i
endreçar el material que faltava. Un cop ho vam deixar
tot enllestit férem revisió i avaluació de la sortida i cap a
les cinc de la tarda van anar arribant els pares i mares.
Vam fer l’hora dels adéus tots plegats i cap a casa!
Per informació: ens podeu
trobar al
C/ Esport, 1
o trucar al tel.
o fax 972 46 35 70
Activitats a Sant Aniol de Finestres
Tot en construcció
d'obra nova i petites
reformes
44 NÚM. 683 - GENER 2010

Molta fred i paisatges espectaculars en la sortida al Matagalls
ELS RANGERS HEM
VENUT CALENDARIS
Un dissabte del mes de desembre els
ràngers i noies guies vam anar a vendre
calendaris pel poble. Ens vam posar en
grups de dos persones i vam voltar per
quasi tot el poble: places, botigues, bars,
perruqueries, cases particulars... N’hem
venut molts cada un i ens ho hem passat
molt bé venent-los. Som uns cracks!
Aquests calendaris que hem venut són
de fotos d’escoltes de tot Catalunya i els
diners que guanyem venent-los seran per
anar de campaments.
NÚM. 683 - GENER 2010
Judit i Teresa
MATINAL DELS PIC’S
El passat 6 de desembre vam anar a
fer una matinal pujant al Matagalls.
Va ser una sortida molt entretinguda, a
la qual ens van acompanyar alguns
pares. Amb un ritme bo i constant vam
aconseguir arribar al final a l’hora
prevista (encara que una mica justa, ja
que estàvem bastant cansats).
Va ser molt divertida ja que al principi
era tot pujada fins al primer pic, el
Collformic. Quan vam arribar a dalt de
tot, es va posar a fer tant de vent que
havíem de vigilar de no caure i se’ns va
fer de molt difícil caminar.
Després del primer pic, tot era baixada
fins al final i, amb poca estona, el vent va
parar.
El paisatge era d’allò més bonic ja que
podíem veure fins a Montserrat i tots els
llocs per on passàvem eren nets i plens
de vegetació. Va ser una gran sortida.
Guiu Bosch
PATGES DE CASA EN
CASA
La nit de Reis, uns patges natius
d’Orient, en representació dels mateixos
Reis d’Orient, van passar per algunes
cases del nostre poble. Els va ser
encarregada aquesta tasca per acabar
de recollir alguna carta i per començar a
repartir algun present, per no haver de
carregar-ne tants durant la nit. A canvi de
complir amb la seva feina, cada casa els
va convidar a menjar xocolates o torrons
deliciosos i a beure, per agafar forces per
la dura nit que els esperava.
EL TIÓ DE CASSÀ
Laura Foix
El matí del dissabte 19 de desembre,
els Pic’s, tot i la fred que feia, vam fer un
servei ajudant l’Ajuntament de Cassà a
empaquetar tot el menjar recollit pel Tió
de la Unió de Botiguers, per tal que
l’endemà tots els nens del poble el
poguessin fer cagar. Va ser un matí
entretingut, que va fer que més d’un de
nosaltres acabés amb un bon refredat!
Mar Domingo
UN TALL DE COCA I UN
GOT DE VI
Nit de Nadal: Les dotze van tocant i els
últims s’afanyen a pujar l’escalinata de
l’església per no arribar tard a missa del
gall. A la mateixa plaça, uns altres obren
les portes vidriades d’un local ara
tranquil. Encenen uns calefactors
elèctrics per millorar-ne la temperatura i
endollen els llums d’un arbre de Nadal
45

A dalt, preparant la recepció de després de la missa del goll on s'oferí coca i vi amb sucre. A sota, els ajudants dels Tres
Reis i esperant un dels actes d'aquest Nadal.
recarregat que reposa sobre un maó a la cantonada.
Mentre un pensa quines deuen ser les millors nadales per
acompanyar la nit, els altres comencen a encendre el foc per
preparar la recepta alemanya. Ho tenen tot a punt: els ingredients
per al vi calent ja són a sobre la taula i aquest any les
coques ja vénen tallades. Vacil·len amb la mesura del moscatell
mentre vigilen que el vi no bulli gaire. Ara arriba una companya
que serà l’encarregada d’informar-los quan surtin les primeres
persones de l’església i, amb elles, el moment d’apagar el foc,
obrir les portes de bat a bat i repartir un tall de coca i un got de
vi a tots els que, malgrat l’hora i el relatiu fred d’enguany,
s’acosten fins al Cau. Tot i que no és un dissabte habitual, es
respira el mateix batibull en aquell vestíbul: familiars que
s’abracen, àvies que estudien quina porció està més ensucrada
i algun jove que estira la mà per aconseguir un got.
Tothom se n’ha anat; els que obrien la porta a les dotze ara
tanquen els llums i, mentre passen la reixa, comenten entre
ells:
- No trobes que l’any vinent hauríem de…
Kral
EL NADAL DELS CAPS
Com ja hem explicat en altres ocasions (en temps dels
panellets, per exemple) els caps també volem gaudir de
moments d’esbarjo al Cau. És per això que després de fer un
Jugant a la nostra quina particular.
Consell de Caps (reunió organitzativa de tots els monitors)
vàrem fer un sopar ràpid de pizzes per compartir tots junts unes
quines.
Va ser divertit, perquè hi havia qui mai no havia fet de lloro, i
ho feia cantant els números com els nens de Sant Ildefonso o
qui es va emportar molts regals, perquè va cantar moltes línies
i quines. En aquest cas, emportar-se’n regals no era motiu
d’alegria, sinó més aviat de trencar-se el cap per pensar què
46 NÚM. 683 - GENER 2010

Amb el tió de la plaça de la Coma
fer amb allò.
Els regals eren «pongos» que cadascú havia portat de casa
embolicats per no es veiés què eren. Potser us preguntareu
què és un «pongo». Doncs és el típic regal provinent de batejos,
comunions i sogres, que, quan te’l fan, la primera preocupació
que tens és: ¿Donde lo pongo? Perquè és un trasto, o perquè
és lleig i no li veus ubicació possible. D’aquesta manera ens en
vam treure alguns de sobre i vam recollir-ne d’altres (sovint
pitjors).
Kral
NÚM. 683 - GENER 2010
47

El 2010 és l'any del centenari de la
cobla La Principal de Cassà
Sens dubte, la notícia sardanística del
2010 serà la del centenari de la cobla La
Principal de Cassà., Formació que va ser
tot un símbol i que durant molts anys va
dur a molts llocs de la nostra geografia el
nom de la nostra vila. Precisament aquest
any recuperarà el seu nom primigeni, ara
propietat de l’Ajuntament.
És evident que cent anys no es fan cada
dia i val la pena celebrar-lo. Al llarg de
l’any hi haurà una sèrie d’actes relacionats
amb aquest esdeveniment. Ja n’anirem
parlant.
HA MORT ALBERT HERAS
Aquest mes de gener ens ha arribat la
notícia de la mort a Barcelona de l’Albert
Heras i Salgas. Tenia 75 anys. L’Albert,
persona de gran empenta i bonhomia, va
ser un dels dinamitzadors de la sardana
a la nostra vila a mitjans del segle passat.
Als anys 40 havia ballat amb la colla
Infantina, filial de la Primavera i més tard
va ser fundador i capdanser de la colla
«Dansaires Cassanencs» que va tenir una
gran activitat en els concursos que es
desenvoluparen als anys 50.
Descansi en pau.
ACTUACIÓ DE L’ESBART A
L’HOSPITAL
Com cada any, l’Esbart Dansaire de
Cassà va dedicar una vetllada a l’Hospital
per celebrar les festes nadalenques, fent
passar una bona estona als residents i
personal, amb la interpretació d’unes
quantes danses del seu repertori.
L'actuació va ser el dia 12 de desembre.
L’endemà de l’actuació del Geriàtric,
una colla de dansaires locals es
desplaçaren a Banyoles per a participar
en la XXVI Trobada d’Esbarts
Foto de la Principal de Cassà a principis dels anys 80 del segle passat
L’Albert Heras va ser el fundador de la Colla «Dansaires Cassanencs (en la foto
és el que porta el banderí).
conjuntament amb set formacions de
diversos llocs de les comarques gironines.
Els nostres representants dansaren
«Divertiments».
COMENCEN ELS
ENTRENAMENTS
Després de les vacances de Nadal, més
concretament el dia 9 de gener, les Colles
Sardanistes de Cassà, han tornat a
l’activitat a fi de preparar a fons la
temporada 2010.
Com de costum, els assajos tenen lloc
els dissabtes a la tarda al gimnàs del Ceip
Puig d’Arques i estan oberts a tothom que
tingui el desig de participar a aquesta
fasceta tan bonica de la sardana com és
la competició.
42 NÚM. 683 - GENER 2010

L’actuació de l’Esbart Dansaire al
Geriàtric i en la seva participació a la
Trobada de Banyoles.
PROPERES ACTIVITATS
22 de febrer: Celebració del XXXV aniversari
d'Amics de la Sardana amb una
vetllada al Pavelló Polivalent a 2/4 de 5
de la tarda: DOBLE BALLADA DE
SARDANES amb les cobles FOMENT DEL
MONTGRÍ i FLAMA DE FARNERS.
LA SARDANA DE LA NEU
Del cel davallen les volves blanques
sobre la terra del meu carrer,
i mentres baixen ballen sardanes
doncs molt catalanes volen ser.
I el fresc airet fa de tenora
i elles fan rotllos tot saltant,
fins les admira… Si en saben tant!
Mireu que blanques, mireu que pures,
de nostra terra ja en porten sang.
Unes quantes les més porugues
ja es tornen fang.
El sol, que ho sent, ja vol mirar-les
i en treu el cap.
Molt amatent ja vol tocar-les
però no en sap.
La nostra terra
es vesteix de blanc amb gran delit,
la neu s’hi aferra i el sol fent-li un crit
s’agermana a la festa amb gran delit.
I plens de goig tots junts s’agermanen,
plens d’esperança plans i muntanyes
dansen amb joia i plaer, i tu noble dansa
a ses entranyes els hi dones vida i fe.
Autor: Conrad Gili. Lletra: Gabriel
Raspall
NÚM. 683 - GENER 2010
Cassà de la Selva, 21 de febrer del 2010
al Pavelló Polivalent Municipal
XXXV ANIVERSARI
D’AMICS DE LA SARDANA
- A 2/4 de 5 de la tarda,
DOBLE AUDICIÓ DE SARDANES A CURA
DE LES COBLES
FOMENT DEL MONTGRÍ
i FLAMA DE FARNERS
Organitza : Amics de la Sardana.
Col·labora: Ajuntament de Cassà
43

Un regal sense data de caducitat
Si bé els Reis i els regals ja ens queden un xic lluny –el 7 de
gener giràvem el full del calendari i amb el full un canvi de
ritme, de vida… Un tancar el parèntesi de les festes de
Nadal–, segurament que, als grans, no ens farà cap mal
aquesta història real, i ben alliçonadora.
«Una vegada hi havia dos infants que eren molt amics.
S’ajudaven en tot allò que podien i s’ho passaven la mar de
bé jugant junts amb els seus altres amics.
A un d’ells li agradava molt tocar l’harmònica. Sempre la
tenia a la boca fent sonar les seves cançons preferides. A tot
arreu la portava a la butxaca.
L’altre amic era molt afeccionat a patinar. Cada tarda se la
passava patinant d’un lloc cap a un altre, fent salts i cabrioles.
Les vegades en les que tots dos coincidien amb els patins
i l’harmònica, muntaven veritables espectacles al carrer.
Mentre l’un feia sonar l’harmònica, l’altre patinava seguint el
ritme de la música. Al final la gent s’aturava per a mirar-se’ls i
els aplaudia.
Van arribar les festes de Nadal i els dos amics tenien el
costum de fer-se algun regal. Al que patinava se li acudí
regalar una harmònica nova al seu amic. Va trencar la seva
guardiola, però s’adonà que no disposava de prou diners
per a comprar-li la millor. Per això va decidir vendré els seus
patins. Amb els diners que en va treure, i els que tenia a la
guardiola, va poder comprar la millor harmònica de la botiga.
Quan va arribar el dia dels Reis, es varen trobar els dos
NÚM. 683 - GENER 2010
amics per a intercanviar-se els regals. En obrir-los, van endurse
una gran sorpresa. Tots dos havien fet el mateix, vendre
el que més els agradava per a poder comprar el millor per al
seu amic.
El regal que va rebre el que havia venut els seus patins, va
ser uns patins nous. I el regal que va rebre el que havia
venut la seva harmònica, va ser una harmònica nova. Tots
dos van esclafir a riure junts, perquè havent renunciat a allò
que més els agradava, tots dos hi havien sortit guanyant.»
En el clima de desencís que viu avui gran part de la
humanitat, descobrir guspires motivadores d’esperança
com aquesta, refà l’estat d’ànim del més escèptic. Si posem
els ulls en els poderosos «Herodes» d’aquest món i ens
agenollem davant d’ells per sortir del pou, estem perdent el
temps. Una vegada més cal reafirmar-nos «ingènuament»
que el camí de sortida personal, familiar i social és d’ajupirnos
cap als més petits i indefensos per extreure’n lliçons de
vida. És veritat que són petites guspires lluminoses, però
són capaces d’abrandar un món fratern.
Ja de gran, aquell infant «especial» nascut a Betlem,
sentencià: «Fa més feliç donar que rebre». El nen de
«l’harmònica» i el dels «patins» ens ho confirmen. Els grans
ens ho hem acabat de creure?
Mn. Enric Plantés i Badosa
41

Dues imatges de la nostra marató a l'auditori de la Sala Galà
TV3, i amb aquesta finalitat vam col·locar una urna a l’entrada,
MARATÓ POÈTICA DELS MARXANTS DE on tothom que va voler va poder fer la seva aportació.
Desitgem que tots els que hi éreu presents una estona o una
PARAULES
altra gaudíssiu del recital que us vam oferir amb tota la il·lusió
del nostre primer desè aniversari.
El passat diumenge dia 13 de desembre, i coincidint amb la
Marató de TV3, Marxants de Paraules fèiem la nostra Marató
Poètica, per celebrar els primers 10 anys del grup. En un matí
animadíssim al nostre poble, on igual que en tants d’altres tenia
lloc la consulta popular per la independència, els Marxants vam
oferir un recital de 3 hores de poesia, amb acompanyament de
luxe i especial per a l’ocasió: la coral Bell Ressò, la Jove
Orquestra de Cassà i el Grup de Cambra dels Marxants.
El programa es va estructurat en tres parts:
- La primera, de 2/4 d’11 a 2/4 de 12 en què, acompanyats
per la Coral Bell Ressò vam oferir fragments del Poema de Nadal
i del Nadal dels Pescadors.
- La segona, de 2/4 de 12 a 2/4 d’1, durant la qual vam
interpretar una lectura dramatitzada d’un fragment de l’Hostal
de la Glòria , a més d’un seguit de poemes de Josep M. de
Sagarra, amb l’acompanyament de la JOC
- La part final, que va durar fins gairebé fins a 2/4 de 2, va
estar formada per obres de diversos poetes catalans i ens va
acompanyar el Grup de Cambra dels Marxants. Com a novetat,
va incloure una secció dedicada a escriptors cassanencs, alguns
dels quals com Ramon Rabassedas, Carmen Muñoz i Lluís
Freixas van participar-hi llegint una de les seves obres. També
tothom qui va voler va contribuir llegint un poema escollit per a
aquesta ocasió.
Vam aprofitar la nostra Marató per col·laborar també en la de
PROJECTES D'ENCÀRREC
DISSENYS PROPIS
Polígon industrial - c/ de la Via, núm. 3
17244 Cassà de la Selva
Tel. 972 46 12 10 / Fax: 972 46 14 87
Esteve Artigas i Marcó
EL GRUP DE TEATRE CASSANENC
PRESENTA "EL SOSIEGO, HOTEL DE
REPÒS"
El GTC, Grup de Teatre Cassanenc, estrenarem el dia 14 de
febrer a Santa Coloma de Farners, l’obra «EL SOSIEGO, HOTEL
DE REPÒS», obra de José de Lucio i amb versió al català pel
cassanenc Josep M. Xifró.
El fet que estrenem l’obra a Santa Coloma de Farners es deu
a la coincidència que en aquestes dates se celebra la 16è
edició del concurs Rafel Anglada a la capital de La Selva, i el
GTC ens hi presentem.
Més tard, el 28 de febrer, també serem presents a la mostra de
teatre de Llagostera.
I finalment el cap de setmana 17 i 18 d’abril, portarem
l’espectacle a Cassà de la Selva, on esperem que, com sempre,
ens acolliu amb la vostra presencia i entusiasme.
«EL SOSIEGO, HOTEL DE REPÒS», és una obra situada en un
petit hotel al bell mig dels Pirineus. Aquest és el lloc escollit per
a un important directiu com a punt de partida de la seva
«regeneració» de força i energia.
Allà, no hi vol trobar rés ni ningú de conegut... Només calma,
molta calma per descansar d’un treball prou estressant. Ho
aconseguirà?
Semblaria que sí; però un gran amic seu i a la vegada soci de
negocis molt ben acompanyat, el seu futur gendre, uns hostes
una mica alterats, un servei que déu n’hi do, la seva pròpia
família i la successió del tron Reial de Seracòvia li faran veure
que moltes vegades el nom no fa la cosa.
O potser sí....
Vegem com petarà tot això....
Així doncs, els «bolos» que fins el moment tenim previstos per
a aquesta obra són:
14 febrer: Santa Coloma de Farners 18:15h.
28 febrer: Llagostera, 18:00h.
17 abril: Cassà de la Selva, 21:00h.
18 abril: Cassà de la Selva, 18:00h.
40 NÚM. 683 - GENER 2010

75 anys dels membres de la lleva del 55
LA QUINTA DEL 55
La quinta del 55 va
celebrar també el seu 55é.
aniversari i els seus
components les seves
noces de platí 1934/1955/
2009.
El dia escollit va ésser el
22 de setembre passat.
Acompanyats per les seves
mullers sortírem de Cassà
a les 81/4 del matí i l’autocar
ens portà a Ribes de Freser.
Després d’esmorzar
pujàrem al tren cremallera
que ens portà a la Vall de
Núria. Allà, tothom al seu
aire o en grup vàrem gaudir
del meravellós paisatge i
de les instal·lacions que hi
ha en aquell indret: visita al
monestir, tocar la campana,
posar el cap dins l’olla, visita
a la capella de St. Gil, donar
la volta a l’estany, pujar amb
el telecabina, baixar pel
camí de la Coma del Clot
tot seguint el viacrucis
monumental i, com no,
l’obligada entrada a la
botiga El Rebost.
A les 14 hores retorn cap
a Ribes on va tenir lloc el
dinar en un magnífic
restaurant del poble.
Tot va transcórrer en un
gran ambient d’amistat, de germanor i amb molt bon humor, fet
que propicià que agaféssim el compromís de repetir-ho més
sovint.
La quinta del 55 naturalment, per edat, és una de les més
veteranes i també de les més antigues que periòdicament fa la
celebració dels aniversaris, tant de la mateixa quinta com de
l’edat dels seus components.
Tot va començar l’any 1956 quan ens varen cridar (obligar,
La lleva del 55 a la Coma,en el moment de pujar a l’autocar per anar al sorteig de destins a
Girona, el 15 de gener de 1956. Fila de darrere: Pere Maynau, Martí Ferrer, Josep
Parramon, Enric Paradeda, Josep M. Casanova, Lluís Picart, Carles Batlle, Joan Pica, Pere
Arderiu, Lluís Cabarrocas, Joaquim Abulí i Josep Bota.
Fila del mig: Ramon Lopez, Josep Vicens, Enric Vila, Jaume Vilà, Jaume Cañigueral, Pere
Collell, Francesc Serra, Joan Coll, Francesc Camps.
Ajupits: Joan Solà, Josep Cornellà, Narcís Abras, Joaquim Vilà, Gabriel Lloveras. Albert
Heras, Ramon Rabassedas i Josep Maymí.
Falten a la foto: Joaquim Roura, Joan Costa i Josep Casadevall.
diria jo) a anar a fer el servei militar. Concretament el dia 15 de
gener es va celebrar un atapeït programa d’actes com a comiat
dels qui anaven a fer la «mili». Després, al llarg dels anys n’hem
anat fent d’altres, alguns dels quals detallem a continuació:
21 juny 1980: XXV aniversari de la Quinta, amb grans actes
culturals, esportius i lúdics per tot el poble.
25 octubre 1980: Sopar al restaurant Fornells Park.
21 novembre 1981: Sopar a l’Hostal La Granota de Sils.
Baixada de la Coma, 12 Tel. i fax: 972 46 40 88 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
38 NÚM. 683 - GENER 2010

12 novembre
1983.-Sopar al
Restaurant Esteba de
Caldes.
28 d’abril de 1984.-
50é. Aniversari al
Restaurant Mas
Flasià.
11 d’abril de 1987.-
Festa sopar
conjuntament amb la
lleva de Banyoles al
Fornells Park.
12 novembre
1989.-55é. Aniversari.
Sortida a St. Sadurni
d’Anoia, visita a les
caves Mestres i dinar
al restaurant Mirador
de les Caves.
24 abril 1999.
Sortida a Thuir
(Catalunya Nord)
visita a les caves
BYRRH i dinar al rest.
Can Kiko de Lladó.
26 setembre 1999.-
Sortida a Cardona,
visita a les mines de
sal, al museu de la sal,
al castell i dinar al rest.
Perico.
16 de maig de
2004.-Visita a la
NÚM. 683 - GENER 2010
La lleva del 55 de Cassà al Real Catalunya Park de Ribes de Freses en la celebració dels 75 anys
dels seus components
D’esquerra a dreta: fila del darrera: Martí Ferrer, Joan Pica, Pere Arderiu, Pere Maynau.
Segona fila: Antoni Delgado, Enric Vilà, Joan Costa, Gabriel Lloveras, Josep Parramon, Ramon
López i Joaquim Roura.
Fila del davant: Antonio Pelaez, Paco Cordera, Joaquim Abulí, Jaume Vilà, Salvador Massegur,
Narcís Viñolas, Ramon Rabassedas i Josep Maymí.
exposició de flors de Girona i dinar al rest. El Cabrit de St. Esteva
de Llèmana.
5 novembre 2005.-Creuer a les illes Medes i dinar al ret.
Satorre de Palau Satort.
22 setembre 2009. La Vall de Núria i Ribes de Freser.
I esperem, si la salut ens ho permet, fer-ne més.
ALS QUE ENS HAN DEIXAT
Dins d’aquest escrit volem tenir un record molt emocionat dels
companys que ara mateix sabem que ens han deixat per sempre:
Joan Solà, Salvador Cañigueral, Josep Vicens, Antonio Gonzalez,
Antonio Jimenez, Josep Pibernat, Lluís Picart, Carmelo Pocurell,
Enric Mir, Francesc Serra, Alfred Miquel i, recentment, Albert
Heras.
La idea inicial de fer totes aquestes celebracions va sortir l’any
1955 i ha ant seguint fins avui. La van tenir uns quants «quintos»
que varen portar –i porten- a bon fi l’organització. Un d’ells va
ser l’Albert Heras que, per desgràcia, ens ha deixat per sempre
el passat dia 7 de gener passat. Val a dir que va ser l’ànima de
l’organització fins que per motius laborals va marxar a Barcelona.
Tant era així que a la nostra quinta durant molts anys se la
coneixia com «la quinta de l’Heras».
Amb aquest escrit volem retre-li un emocionat homenatge
pòstum amb tota la tristor que el seu traspàs ens produeix i al
mateix temps donem el més sentit condol a la seva vídua
Mercedes i a tots els fills i família. Descansa en pau, amic Albert.
Q55
39

ESTADÍSTICA PARROQUIAL
DESEMBRE 2009
BAPTISMES
Dia 19, JÚLIA LLOVERAS I CASAS, filla
de Jordi i Sílvia.
DEFUNCIONS
A TOTS ELS LECTORS
A partir d'aquest número i en compliment de la Llei de
Confidencialitat i Protecció de dades, tot aquell qui desitgi
que sigui publicat a Llumiguia algún naixament, matrimoni
o defunció, inscrit en el Registre Civil de Cassà de la Selva,
caldrà que ens ho sol.liciti personalment i n'autoritzi la
publicació.
MARIA HUIX I GÜELL
Ha mort a l’Hospital Sta Caterina de Salt
el dia 1 de desembre de 2009, a l’edat de
87 anys. Filla de Miquel i Carme, era
casada amb Pere Costa i Sidera. Natural
de Brunyola (Girona) i veïna de Cassà de
la Selva, tenia el domicili al carrer del Mig,
45. Deixa dos fills: JOAN I josep.
JOAN OLIVERAS I CAMPRODON
Ha mort a l’Hospital Josep Trueta de
Girona el dia 13 de desembre de 2009, a
l’edat de 92 anys. Fill de Miquel i Maria,
era casat amb Maria Vila i Vila. Natural de
Sant Aniol de Finestres (Girona) i veí de
Cassà de la Selva, tenia el domicili al
carrer Empordà, 1,1r-1a. Deixa quatre fills:
Rosa, Tomàs, Ferran i Dolors.
LLUÍS
MASCORT
I VIDAL
Ha mort a la Clínica Girona de Girona el
dia 18 de desembre de 2009, a l‘edat de
79 anys. Fill de Josep i Mercè, era casat
amb Lola Puig i Puig. Natural i veí de
Cassà de la Selva, tenia el domicili al
Veïnat de les Serres, 55. Deixa tres fills:
Pilar, Jordi i Victòria.
ANGELINA BOU I GICH
Ha mort a l’Hospital Sta.Caterina de Salt
el dia 19 de desembre de 2009, a l’edat
de 87 anys. Filla de Joaquim i Francisca,
era vídua de Josep Casellas i Parés.
DIÁBOLO’ S MODA
us felicita pel naixement del vostre fill!
A la nostra botiga del C/Barraquetes, 21 de Cassà
tenim un obsequi per a tots el nens i nenes
que surten en aquesta pàgina.
El podeu venir a recollir
abans del proper número de Llumiguia
(Cal trucar abans al 972 46 51 51, per tenir a punt l’ obsequi)
La Direcció
Natural i veïna de Cassà de la Selva, tenia
el domicili al carrer Marià Fortuny, 8. Deixa
dos fills: Pere i Assumpció.
ENRIQUETA
MATEU
I RIBAS
Ha mort a l’Hospital Josep Trueta de
Girona el dia 24 de desembre de 2009, a
l’edat de 83 anys. Filla de Víctor i Àngela,
era casada amb Pere Bou i Gich. Natural
de Quart (Girona) i veïna de Girona. Tenia
el domicili al carrer Campcardós, 65-1.
Descansin en pau!
A L’AVI JORDÀ
Avi, sabem que eres una home de
poques paraules, de caràcter dur,
tossudot i un xic geniüt. Alhora però, ens
divertia veure’t d’aquesta manera. No
saps pas quantes vegades hem dit: Ui
l’avi!! Sobretot en els dinars de família que
tots havíem de córrer per ser a les dues a
taula! Sabem però, que darrera d’aquesta
façana i havia una part tendre, de patiment
i de lluita a la vida. Vares començar de
zero i déu ni do tot el que has aconseguit.
Això sí, sempre amb l’àvia incondicional
al teu costat.
I tres fills que vàreu tenir. Primer la Pilar,
entre tu i nosaltres, podem dir que ha
36 NÚM. 683 - GENER 2010

heretat alguna cosa del teu caràcter,
lluitadora i amb idees clares, i no
pateixis, que no es deixa pas fotre
per ningú. El noi, sí en Jordi,
emprenedor i negociant, també un
xic tossut, però ha cregut en el teu
projecte i l’ha seguit amb afició. Per
últim la Vicky, la més joveneta, un
toc de vida moderna que potser et
va costar encaixar, i entre nosaltres
volem dir-te, que els diumenges
complia el teu encàrrec, però
sempre amb el pijama posat!!
Si avancem en el temps, hi afegim
l’Agustí, la Margarita i en Jordi, que
van multiplicar la família. D’aquí els
teus 5 néts: la Sandra, la Marta, en
Marc, en Pau i en Joan.
Ahir a la vora del foc, on sempre
et feies les torrades i un bon
esmorzar de pagès, ens venien un
munt d’anècdotes al cap. Anècdotes
que no oblidarem i que sempre ens
faran pensar amb tu.
Recordes els dimecres a mercat
que la Marta i la Sandra, veníem
amb aquella cara de bones nenes a
dir-te: hola avi! Sempre fardaves de
nétes i acabaves buscant per la
butxaca 100 pessetes. I quan en
Ventura estava amb tu, era com si
ens hagués tocat la loteria, perquè
sempre aconseguia que en donessis
un bitllet.
I el nano, en Marc, encara que ho
dissimulessis, t’agradava veure’l
remenant pels vedells i anant a la
granja. Va ser capaç d’ensenyar a
la vaques que algun cap de
setmana era convenient fer un
dejuni, o bé, trencar els horaris
habituals.
En Pau et recordarà sempre per
l’especial salutació que us teníeu, a
vegades encara hi pensa i es posa
a riure. I el més petit, en Joan, un
trapella que amb quatre dies per
casa teva t’hagués revolucionat els
animals.
No ens hem d’oblidar d’en Black,
encara, ahir, bordava esperant el seu
barber!
En fi avi, no ens posarem
dramàtics perquè sabem que no
t’agradaria. Només volem dir-te que
t’hem estimat i t’estimarem. Et
recordarem sempre i no pateixis, que
amb orgull parlarem de l’avi, de l’avi
Jordà.
Gràcies per tot,
Els teus néts.
NÚM. 683 - GENER 2010
En la mort de
Joaquim Tolosà i Xirgo
Durant molts anys en Quim
Tolosà havia estat un col·laborador
assidu de LLUMIGUIA i
cada mes, puntualment des
de les ratlles de la seva
secció ens oferia una visió
personal de l’actualitat ja fos
local com internacional
passat pel sedàs de la seva
experiència humana
personal i professional. Els
records i reflexions que
recollia en els seus escrits
eren un alè optimista que
sabia transmetre al lector una
visió diferent del nostre
quefer quotidià. Com ell
mateix deia en el seu article
de comiat de la secció
Quim Tolosà, a la dreta,en la presentació del llibre
sobre el Dr. Ruscalleda
«d’aquí i d’allà», l’abril del 2006, «el meu objectiu era intentar provocar un somriure».
Tot i que sempre s’havia mostrat contrari a tractar temes de política en els seus escrits,
publicats durant deu anys entre el 1996 i el 2006, en Quim Tolosà era un fervent catalanista
que no perdia ocasió de manifestar el seu amor per al país, possiblement fruit de les
ensenyances del seu pare, en Manel Tolosà. El tretze de desembre encara que no es podia
moure de casa va voler fer arribar el seu vot per la independència de Catalunya i la mesa
electoral es va traslladar a casa seva per recollir-li un vot tan demanat.
Sempre havia estat un gran dibuixant i darrerament, a més de fer alguns escrits –des de
cartes fins al llibre de les vivències del Dr. Ruscalleda- s’havia dedicat molt al dibuix i el seu
adéu ha coincidit amb una mostra d’aquest obra artística a la Sala de la Coma.
Gràcies per tot, Quim, et trobarem a faltar.
L'equip de llumiguia
37

POLICIA LOCAL
ACCIDENTS DESEMBRE
2009
Accidents amb danys materials
Dia 11: C/ Raval, 9. Vehicle implicat:
Camió Scania amb la façana d’un
immoble.
Dia 17: Rambla Onze Setembre, 17.
Vehicle implicat: Renault Clio amb un
senyal.
Dia 25: Veïnat Matamala, 11. Vehicle
implicat: Land Rover Discovery. Amb el
mur d’una tanca.
Accidents amb ferits:
Dia 9: Rambla Onze de Setembre amb
C/ Pau. Vehicle implicat: Nissan Terrano.
Resulta ferit lleu un vianant.
Dia 10: C/ Provincial amb C/
Castellflorit. Vehicles implicats: Fiat-500 i
Volkswagen Polo. Resulten ferits lleus els
conductors de tots dos vehicles.
- C/ Provincial amb C/ Castellflorit.
Vehicles implicats: Peugeot Boxer, Suzuki
Vitara, AUDI A-4 i Toyota Corolla matricula.
Resulten ferits lleus tant el copilot del
vehicle Suzuki Vitara com el copilot del
vehicle AUDI A-4.
Dia 11: C/ Provincial, 141. Vehicles
implicats: Ciclomotor Vespino 83E i
Volkswagen Golf. Resulta ferit lleu el
conductor del ciclomotor Vespino 83E.
Dia 15: C/ Músic Coll amb C/
Bassegoda. Vehicles implicats: Opel
Corsa i B.M.W-118. Resulta ferit lleu el
conductor del vehicle B.M.W-118.
20
15
10
5
0
-5
-10
Màximes, mínimes i pluges de DESEMBRE de 2009
Temp. mitjana : 7,75 ºC. Pluja Total 18,4 litres
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
METEOROLÒGIQUES
DESEMBRE 2009
Temperatures:
Mitjana del mes: 7,75 ºC (La mitjana de
desembre és de 7,60)
Màxima absoluta: 19,9ºC el dia 30 entre
12 i 2 del migdia
Mínima absoluta: -7,4 ºC el dia 20 entre
8 i 9 del matí
Mitjana de les màximes: 13,13 ºC
Mitjana de les mínimes: 2,38 ºC
10 dies amb mínimes sota zero: 2 (- 0,4),
3 (-0,5), 12 (-0,7), 15 (-1), 16 (-3,7), 17 (-
4,1), 18 (-4,5),19 (-4,1), 20 (-7,4) i 21 (-
3,2)
Pluges: Cinc dies de precipitació igual
o superior al litre:
Dia 21 : 1,2 litres
Dia 22 : 8,1 litres
Dia 23 : 1,9 litres
Dia 24 : 3,9 litres
Dia 26 : 2,3 litres
Precipitació total: 18,4 litres (la mitjana
global de tots els mesos de desembre a
Cassà és de 65,28 litres).
Vent dominant més dies: el gregal (NE)
durant 7 dies; la ràfega més forta: 62,8
Km/h els dies 14 a 2/4 de 7 de la tarda i el
dia 15 a 2/4 d’una de la matinada, totes
dues de Gregal.
(Dates tretes del Meteocat)
D'UN EXTREM A L'ALTRE
Aquest desembre ha experimentat una
onada d’aire fred entre els dies 15 i 20
que ha fet baixar els termòmetres fins a 7
i mig sota zero, sisena temperatura més
baixa des de que se’n té registre des de
principis dels 70. Per altra banda, el
primer i tercer terç del mes han tingut
temperatures molt suaus per l’època,
acostant-se als 20 graus de màxima.
Aquests dos extrems han donat una
mitjana sensiblement igual al que és
normal en aquest mes.
Per altra banda ha continuat la sequera
característica d’aquesta segona meitat
d’any, amb una quarta part de la
precipitació habitual del desembre.
(2,50€ )
34 NÚM. 683 - GENER 2010
(7€)

El temps a Cassà durant l'any 2009
Repassant les dades
meteorològiques de l’any
2009, el més destacable ha
estat la sequera, concentrada
sobretot en la segona meitat
de l’any, ja que en cap dels
darrers mesos no s’ha arribat,
ni de bon tros, a la mitjana.
Aquest any que acabem de
deixar ens ha donat prop de
120 litres menys del que és
habitual; i encara sort n’hi ha
hagut de l’abril que se n’ha
endut la palma amb 114 litres
Pel que fa a les
temperatures, globalment
s’han mogut dintre la
normalitat si bé l’any ha estat
sis dècimes més fred que la
mitjana.
Totes aquestes dades
queden reflexades en els
quadres i gràfica adjunta.
Esmentarem alguns dels
fenòmens que han destacat
en aquest 2009 :
Gener: neu al dia de Reis i
forta ventada de prop de 90
Km/h el dia 24
Febrer: calamarsa els dies
7 i 10
Abril: Pluges a dojo (114
litres en total)
Juny: gran pedregada la
nit del 5 al 6 (coincidint amb
la darrera sardana de la Nit
dels Músics)
Desembre: Glaçada de -
7,4 el dia 20
Notes:
a).- Les dades del quadre
superior de l’any 2009 han
estat extretes de l’estació a
Cassà del Meteocat (Servei
Meteorològic de Catalunya),
situada prop del mas
Bassets.
b).- Amb l’estació que hi ha
a l’Ajuntament hi ha
diferències substancials,
sobretot pel que fa a pluges,
no tant de temperatures. Al
transcurs del 2009 s’hi ha
registrat uns cent litres menys
de precipitació (el total és de
464,5 litres. Això accentua
aquesta sequera de la que
hem parlat.
NÚM. 683 - GENER 2010
LITRES
120,00
100,00
80,00
60,00
40,00
20,00
0,00
71,80
6
61,60
7
59,2
10
CLIMOGRAMA DE CASSÀ 2009
Fila 6 Fila 4
114
11
17
59,6
21
22,8
gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre
MESOS
Pluja
gener febrer març abril maig juny juliol agost setem octub novem desem TOTAL
71,80 61,60 59,2 114 59,6 22,8 4,8 14,6 43,2 74,3 21,5 18,4 565,8
Mitjana *:
48,82 46,24 53,59 58,44 60,07 45,2 25,76 54,21 72,87 98,75 55,21 65,28 684,44
Temperatures
gener febrer març abril maig juny juliol agost setem octub novem desem Mitjana
6,27 7,13 9,87 11,46 17,38 20,83 22,98 23,98 19,16 16,69 11,28 7,75 14,57
Mitjana **
7,35 8,36 11,11 13,29 17,27 21,25 24,11 24,09 20,55 16,4 10,9 7,61 15,19
* des del 1937 ** des del 1981
OBSERVATORI DE L'AJUNTAMENT:
RESUM DEL TEMPS A CASSÀ L'ANY 2009
Alçada observatori: 151 m LAT:41°53’05" N LONG:2°52’28" E
TEMPERATURA (°C)
Any/Mes M/MAX M/Min M/mes Màx. Dia Mín. Dia Pluja (mm) Màx. Dia
09 1 11.8 2.2 6.9 17.4 19 -2.0 8 49.8 23.4 31
09 2 13.4 2.8 7.9 20.2 27 -2.0 16 42.8 19.4 3
09 3 15.9 5.0 10.6 21.7 13 -1.4 7 48.6 20.0 31
09 4 17.1 7.8 12.6 25.6 23 2.3 18 95.3 19.8 8
09 5 24.1 12.8 18.5 28.0 23 7.8 16 18.2 6.6 14
09 6 27.2 16.5 21.9 32.8 29 12.3 1 29.6 12.2 19
09 7 28.9 18.5 23.8 32.4 1 16.4 9 24.0 17.6 7
09 8 30.3 19.3 24.9 35.2 19 15.8 31 17.2 9.0 2
09 9 25.5 15.0 20.2 29.1 2 10.1 16 42.0 22.2 20
09 10 22.4 11.5 16.7 28.7 7 3.3 16 63.2 29.8 22
09 11 17.6 7.6 12.6 25.2 16 0.2 10 17.8 5.8 29
09 12 13.3 4.3 8.8 19.7 30 -7.4 20 15.6 8.0 22
TOTALS: 20.3 10.0 15.2 35,2 dia 19 -7,4 dia 20 464.1 29,8 dia 22/10
4,8
23
24
14,6
19
43,2
74,3
17
11
21,5
8
18,4
30
25
20
15
10
5
0
35
TEMPERAT

Entrevista de néts a avis (15): Josep Uñó i Cabot
"Dels meus temps a la política local
només conservo els bons records"
L’Enric Campos Uñó entrevista el seu
avi Josep Uñó i Cabot.
Avi, on vas néixer?
Vaig néixer a Sta. Eulàlia de
Ronçana, a la província de Barcelona.
I on vares estudiar?
Allà mateix, al meu poble.
Com va ser que vares venir a parar
a Cassà?
Després d’acabar els estudis de
bàsica vaig començar a estudiar
perruqueria i des del lloc on estudiava
em van oferir un treball a l’Estartit.
Començava el boom del turisme,
especialment del turisme anglès, i
aquell mateix estiu m’oferiren comprar
la perruqueria de Cassà on vàrem
treballar durant tants anys.
Però, on vares fer els estudis de
perruqueria?
A Barcelona, al carrer Pelai, en una
empresa que llavors era la més
important que hi havia: la casa
Solrisa, ja desapareguda. Després
vaig estar treballant amb un perruquer
que en aquells moments era dels de
més renom d’Espanya: es deia
Tejedor.
Quan vares venir aquí a Cassà ja
estaves casat amb l’àvia?
No, hi vaig venir de solter.
I com us vàreu conèixer amb l’àvia?
Amb la iaia ens vàrem conèixer
precisament estudiant perruqueria, quan
tots dos teníem uns quinze anys. Érem
molt jovenets...
La meva mare i el meu oncle són fills
de Cassà?
L’Anna, la teva mare, i en Josep varen
néixer tots dos a Cassà. Ens vàrem casar
a St. Pere de Bigues però ja teníem la
feina i la vivenda a Cassà.
Canviant de tema: Sé que sempre t’ha
agradat molt la política. Quants anys vas
estar en la política activa en
l’Ajuntament de Cassà?
Vaig tenir la sort d’estar en el primer
consistori democràtic, després de la
transició i per un període de quatre anys,
que era el que durava una legislatura.
I quins són els millors i també els
pitjors records que en guardes?
En guardo molt bons records. Mira si
en guardo bons records que amb el grup
que formàvem l’equip de govern cada
L'Enric entrevistant el seu avi Josep
any ens reunim unes quantes vegades
en un dinar o un sopar i allarguem la
sobretaula parlant, naturalment, de
moltes coses, però no deixant de banda
la política. Això demostra que la relació
que vàrem tenir durant aquells quatre
anys no s’ha perdut sinó que s’ha reforçat.
De dolent no en puc dir res. Va ser un
moment crític, políticament parlant, però
gràcies al suport que el meu grup va
donar al que encapçalava la M. Dolors,
Cassà tingué per primera (i fins ara única)
vegada una alcaldessa democràtica.
Vàreu poder fer moltes coses?
En vàrem iniciar moltes que varen
acabar els que ens substituïren (quatre
anys en aquella època de canvis i
aprenentatge era un període una mica
curt). Veiem moltes coses a Cassà que
amb satisfacció pensem que nosaltres
posàrem en marxa. Potser sense
nosaltres també s’haurien fet, però això
no es pot saber.
Una altra de les teves afeccions és la
de cuinar. Quan començares a fer-ho?
Ui!, de molt petit. Recordo que
m’agradava molt estar al costat de la meva
mare quan cuinava. Després a casa
meva hi hagué un restaurant i això feu
que encara m’agradés més. No he arribat
a dedicar-m’hi professionalment, però tu
mateix saps, Enric, que sempre estic a
punt per fer-ho i que me’n surto força bé.
I encara una altra dedicació, la dels
cotxes antics. Fa molt de temps que t’hi
dediques?
Amb els cotxes antics o clàssics hi estic
relacionat des dels anys 60.
S’organitzaven curses de cotxes antics i
sempre hi vaig participar; actualment
presideixo el Club Clàssic Girona.
Deus haver anat a moltes trobades,
ja que tens molts trofeus!
Miro de no deixar-ne perdre cap. Amb
la teva àvia hem anat a Barcelona, a
Còrdova, a Sevilla, a Portugal... I això et
dóna ocasió de conèixer altra gent amb
la mateix afecció. Darrerament les
trobades que es fan de «600» són molt
gratificants. Valen la pena.
I, per acabar, una feina que fas ara a
més de la de perruquer: la de jutge de
pau. Fa molt que ho ets? Et dóna molta
feina?
32 NÚM. 683 - GENER 2010

A les imatges: Una trobada
de Seat 600. L'Enric, de
petit, dins el 600 de l'avi. El
casament d'en Josep i
l'Irene. En Josep demostrant
les seves habilitats de
cuiner.
Imagina-t’ho! Fa 22 anys.
Quant a feina, anar al jutjat
una hora al matí a firmar
papers i atendre privadament
les persones que t’ho
demanen, a hores
convingudes. Però és una
feina que fas molt a gust
perquè és un servei al poble.
Això si: requereix una gran
discreció, saber escoltar i no
oblidar que el que escoltes o
firmes t’exigeix el secret
professional i no pot sortir de
les quatre parets del Jutjat.
Per a aquesta feina sí que no
hi valen xafarderies.
Penses continuar?
No està a les meves mans.
D’aquí a poc el consistori ho
decidirà. Però estic content
d’haver-ho fet i no em faria res
haver de continuar.
Gràcies, avi, per haver-me
explicat tot això. Hi ha coses
que les ignorava. Sempre
s’aprèn quelcom
Abans d’acomiadar-nos
vàrem passar una estona
molt divertida veient fotos,
obrint el calaix dels records…
Aquí en trobareu alguna.
.-
Entrevista: Enric
Campos Uñó,
de 12 anys.
NÚM. 683 - GENER 2010
33

A les imatges, diversos moments de l'acte celebrat a Medina
del Campo
HOMENATGE DE LA
COMUNITAT DE CASTELLA A
LA CASSANENCA CARME
MUÑOZ DE PIBERNAT
El passat dia 21 de novembre, a la
Col·legiata de Medina del Campo va tenir
lloc un entranyable homenatge a la Sra.
Carme Muñoz de Pibernat amb motiu de
la seva llarga trajectòria de treball, com
homenatge (li varen dir) a una filla de
Castella que s’ho havia guanyat tot a pols.
En el seu llibre «Canto a Castilla» hi ha
un poema anomenat «Mis dos tierras»,
una peça literària que li va valer el
reconeixement de ser una persona que,
sense oblidar la seva terra, es va saber
integrar plenament a la seva terra
d’acollida.
El gran maestre Excm. sr. José María
Gómez Gómez, com a responsable de
l'acte, li va imposar la medalla i la banda
de Isabel la Catòlica acompanyada del
nomenament de Dama de Isabel la
Catòlica, honor compartit, entre altres,
amb l’escriptora Almudena de Arteaga i
del Alcazar.
L'autor cassanenca hi va assistir
acompanyada de les seves filles Sandra
i Montse i com a «Caballeros de Honor»
hi havia entre altres l’arquebisbe de
Toledo Mn. Antonio Cañizares, el
President de les Cortes de Castilla i León
José Manuel Fernandez i el Bisbe de
Santiago de Compostela Mn. Julian
Barrio Barrio.
Com a Acadèmic d’honor hi havia l’Exc.
Sr. Cristobal Colon de Carvajal, Duc de
Vergara, entre altres acadèmics com
José Maria de Eulate i Peñaranda,
Director màster de relacions exteriors.
NÚM. 683 - GENER 2010
Floristeria
C/ C/ Molí, Molí, 44 44 - - 46
46
Tel. el. 972 972 46 46 18 18 83
83
17244 17244 CASSÀ CASSÀ CASSÀ DE DE LA LA SEL SELVA
SEL
31

SUSANNA DEL SAZ,
ESTRELLA EN DIRECTE AL
PROGRAMA AIXÒ ÉS LA
REHÒSTIA
El 16 de desembre passat l'auditori de
la Sala Galà es va omplir de públic per
assistir a l'enregistrament en directe del
programa mensual de ràdio Cassà "Això
és la rehòstia" que condueixen Mariano
Lloveras i i Rafael Jiménez. El programa,
dedicat a la música de tots els temps, va
esdevenir un gran recital ja que va
comptar amb l'actuació en directe de la
cantant Susanna del Saz, com es veu a
les imatges d'aquesta pàgina.
Més que un programa de ràdio,
l'enregistrament fou com un petit concert
en el que la cantant va oferir un variat
repertori de temes que anaven des dels
clàssics catalans com La mare, passant
per mexicanes fins a temes mundialment
coneguts com el New York, o cançons que
han esdevingut clàssics a Catalunya com
el Boig per tu. A més, el presntador del
porgrama de Radio Cassà, Mariano
Lloveras, es va afegir al recital acompan-
yant-la en alguna peça.
Susanna del Saz, que havia estat
cantant de l'Orquestra Selvatana va dur a
terme una actuació que va impressionar
tot el públic atesa la bellesa de la seva
veu i l'amplia varietat dels seus registres
com va demostrar en totes les seves
interpretacions.
El programa "Això és la rehòstia" es pot
escoltar per ràdio Cassà el primer
dissabte de cada mes, al migdia i també
per internet a radiocassa.cat.
30 NÚM. 683 - GENER 2010

Diferents tipus de cavalls i altres animals, a la benedicció efectuada a la porta de l'església de Cassà
Cent cavalls desfilen per Sant Antoni
Malgrat la intensa fred que va fer de bon
matí, un centenar de cavalls van participar
el diumenge, 10 gener, a la diada del cavall
organitzada pels Amics del Cavall de
Cassà i que cada any coincideix amb un
diumenge dels voltants de Sant Antoni
Abat. Aquest any la diada era una mica
avançada a la festivitat del patró dels
animals (17 de gener).
La festa dels cavalls, la majoria amb el
seu genet -i uns quants amb diferents
tipus de carro-, van començar amb una
concentració a la nau polivalent on es va
fer l'esmorzar de germanor.
Tot seguit, a partir de les onze, es va
encetar la cercavila pels carrers de Cassà,
que va passar per davant de l'església on
Mn. Pere Plantés va fer la benedicció del
bestiar. A més dels cavalls, també van
rebre l'aigua beneïda alguns gossos, gats
i fins i tot una xinxilla que van posar sota
la protecció del patró de les bèsties.
La corrua de Sant Antoni, que fou
seguida per nombrosos cassanencs en
diferents punts del poble, va recórrer la
vila acompanyada de la música dels
grallers de Cassà que obrien la cercavila
amb el penó del Amics del Cavalls.
Un aspecte que va destacar fou el grup
de joves i infants que lluïen les jaquetes
vermelles de la Hípica can Comas del
nostre poble, que recentment també s'ha
constituït com a entitat local.
28 NÚM. 683 - GENER 2010

Mútues concertades: DKV, Medifiatc, Sanitas,
Mútua General de Catalunya, CASER
NÚM. 683 - GENER 2010
La cercavila,
integrada per un
centenar de
cavalls, va recórrer
diferents carrers i
places del
municipi.
Neteja de boscos
29

El Nadal a la
Residència
La tranquil·litat, la rutina de l’agenda del
centre, i les activitats de cada dia de la
residència queden totalment alterades per
les dates de Nadal.
Cada any realitzem més activitats, i
comencem la celebració més aviat.
La preparació de les festes, muntar el
pessebre, decorar les sales, preparar els
regals… ja ens comença a donar feina
molt aviat.
Tot el que envolta a la preparació del
Nadal, aquest any es va ajuntar amb una
activitat nova per nosaltres, i que ens va
fer molta il·lusió, que va ser la participació
amb la Marató de TV3. Sempre que
podem intentem participar en tot el que fa
referència a les activitats del poble, però
aquesta era molt especial, perquè
suposava a més col·laborar amb una
activitat solidària. Malgrat el fred que va
fer aquell dia, després de les setmanes
que els residents portaven treballant amb
les manualitats per poder recollir diners,
vam voler ser-hi presents i vam passar tot
el mati a la plaça de la Coma.
I com que es recull d’allò que es sembra,
després de participar en un tema solidari,
altres entitats de Cassà, s’han solidaritzat
com sempre amb la Residència i han
vingut voluntàriament a portar-nos la seva
alegria i companyia al centre: les nens
del Puig d’Arques i de la Salle, l’esbart
dansaire, els Trefins, la penya Blanc i
Blava, el Tió… fins i tot van venir Ses
Majestats, els tres reis d’Orient.
Una altre novetat d’aquest any, va ser
la celebració de la quina. Aprofitant la
remodelació de la capella del centre per
passar a ser sala polivalent, on a més de
les activitats religioses, a partir d’ara si
realitzaran les activitats del centre, vam
organitzar una quina nadalenca. La
NÚM. 683 - GENER 2010
La nostra taula a la marató de TV3 i una actuació nadalenca a la residència
participació va ser un èxit total, tant dels
residents del centre com de la gent del
carrer, i la servir per fer la «inauguració»
de la nova sala. Per aquesta quina vam
comptar amb la col·laboració de l’escola
d’art municipal, que van fer donació de
sis quadres per poder fer les paneres
encara més artístiques.
C/ Raval, 8 - Tel. 972 46 04 53 - CASSÀ DE LA SELVA
27

La crisi i les baixes temperatures no afecten les celebracions
Malgrat la fred... és Nadal
Temperatures molt baixes,
potser fins i tot inferiors al que
estàvem acostumats, i una
certa preocupació per la crisi
que continua sense dopnar
sìmptomes de marxar, però
també una bona participació
en la majoria dels actes programats
podria ser el resum de
les celebracions nadalenques
al nostre poble. Sense gaires
novetats i amb un calendari
ben atapeït d’actes, les cites
tradicionals d’aquest final
d’any com la cagada del tió, la
festa de cap d’any o la
cavalcada de Reis van comptar
amb una massiva presència
de cassanencs i cassanenques
de diferents edats que
van gaudir de les propostes
endegades des de l’Ajuntament
i des de diferents entitats
locals.
En aquestes pàgines us
18 NÚM. 683 - GENER 2010

A la imatge de doble pàgina, la plaça de la
Coma plena per l'arribada dels Tres Reis, A les
altres fotos, es pot veure el gran èxit que va
tornar a tenir el tió que la Unió de Botiguers va
instal·lar en aquesta cèntrica plaça del poble.
oferim un ampli resum gràfic d’algues d’aquestes
activitats que van encetar-se amb la inauguració
de l’exposició de diorames de Manel Miralles i
Vicenta Gruart i de pintures de Joaquim Tolosà, a
la sala de la Coma i es va tancar amb la darrera
quina de la UD Cassà, que es va cantar a la nau
polivalent el dia de Reis a les 9 del vespre.
NÚM. 683 - GENER 2010
19

CONCERT DE
NADAL DE LA
CORAL BELL
RESSÒ... I ELS
GEGANTS
ALDRIC I
ISAURA
Mitjan desembre, un
any que acaba, i el
clàssic concert de Nadal
s’afegeix a la multitud
d’actes que omplen de
caliu aquestes testes.
L’escenari?. El de
sempre, el nostre temple
parroquial, tan ben
agençat, tan llampant, tan
acollidor...t an nostre!. I tan ple de gent
àvida d’escoltar-nos, com sempre.
La Coral Infantil «L’Esclop» enceta el
concert. Una coral sortosament molt més
nombrosa que en edicions anteriors. I ben
compenetrada, ben harmoniosa. Coses
així fan que la confiança en el futur
s’enforteixi. Perquè els actuals
components no durarem pas sempre...
Un altre motiu de satisfacció: la Jove
Orquestra de Cassà. La interpretació -
excel·lent- de dues de les peces del seu
repertori ens palesen una vegada més el
que poden fer la dedicació, el treball i,
sobretot, l’amor a la música, ja que sense
aquesta darrera premissa, tot això seria
del tot irrealitzable.
I el moll de l’os del concert: l’actuació
de la coral de Castell d’Aro i la nostra,
acompanyades per la Jove Orquestra i
gaudint de la presencia del personatges
de l’any: l’Aldríc i la Isaura, els nostres
gegants. Cinquanta anys, mig segle ja,
que aquests singulars personatges
acompanyen i donen rellevància als actes
més importants que tenen com escenari
la vila de Cassà. Hem volgut sumar-nos a
la commemoració estrenant la peça Mirant
amunt, amb lletra del poeta cassanenc
Lluís Freixas i música d’un cassanenc
d’adopció i de tot cor: l’Antoni Mas. I els
Cantaires de Plata?. L’Aldric i la Isaura,
és clar!
Toc de gralles i timbals posa punt final a
l’acte. Ara a esperar la nova temporada,
que desitgem sigui el més lluïda possible.
Ningú en pot saber, a l’avançada, els
resultats. El que sí que podem assegurar
és que per nosaltres no quedarà pas.
Coral Bell Ressò
MIREU AMUNT
Lletra: Lluís Freixes
Música: Antoni Mas
Blau cel del cel i núvols blancs
us emmarquen la mirada,
blau cel del cel i núvols blancs,
altes testes coronades,
blanc i blau de cotó i llum,
altes cares rosades,
blanc i blau de cotó i llum,
altes cares rosades
[Tornada]
Mireu amunt, mireu amunt,
mireu, busqueu al cel
giravolt de núvols,
capes envolades,
jocs d’escumes i aire
que tornen com les onades.
20 NÚM. 683 - GENER 2010

Mireu amunt, mireu amunt,
mireu, busqueu al cel
els peus i les ales
secrets de la dansa,
els cors que s’amaguen
i enlluernen la mainada,
que busca on és el miracle.
Els ulls encesos dels infants
que s’admiren i enjogassen,
els ulls encesos dels infants,
i el poble que omple la plaça,
els més grans, endiumenjats;
i els joves, al seu aire,
els més grans, endiumenjats;
i els joves, al seu aire.
Mireu amunt, mireu amunt,
mireu, busqueu al cel
els peus i les ales
secrets de la dansa,
els cors que s’amaguen
i enlluernen la mainada,
que busca on és el miracle.
Sou fets de cartró,
però amb ànima humana,
cor de geganter
que us dóna alè i flama,
amb la gràcia de la dansa
fa florir el mes de juny,
de màgia omple la plaça,
i el poble d’orgull.
CONCURSOS NADALENCS
Com és habitual en les festes
nadalenques, els nens i nenes dels
centres d'educació local participen de
manera masiva en els concursos de
nadales i pessebres que organitza
l¡'Ajuntament de Cassà.
Els resultats dels concursos d'enguany
han estat els següents:
CONCURS DE NADALES
Jurat: Cristina Vilà, Montse Miralles,
Dolors Pedraza i Carles Torrent.
Premis: P-3:
NÚM. 683 - GENER 2010
CONCERT DE SANT ESTEVE DELS TREFINS
Una tradició dels darrers anys és celebrar el vermut de Sant Esteve amb el grup
local Els Trefins. Enguany, al bar Can Font, els Trefins, acompanyats d'algun espontani
com Josep Cruanyes, van oferir un aplaudit recital d'havaners i cançó de taverna que
va ser un esplèndid aperitiu per als canelons de Sant Esteve.
21

LA PENYA DE L'ESPANYOL PORTA LA
PANERA A L'HOSPITAL
La Penya Blanc-i-blava de Cassà i comarca de la Selva va
fer la seva habitual visita a la Residència geriàtrica Sant
Josep de Cassà de la Selva per portar l'alegria del Nadal als
residents i oferir-los a més la tradicional panera de Nadal.
L'acte va anar acompanyat d'un recital de cançons
nadalenques i altres peces musicals ofert per diversos
membres de la penya que durant una estona van portar
l'ambient de les festes nadalenques als residents a l'hospital
cassanenc.
Laura Bartolomé Pallarols i Marc
Massaneda Gubau
P- 4:
Júlia Nateras Mundet i Raül Omella
Gonzalez
P-5:
Marc Porsell Compte i Martina Marquès
Martí
CICLE INICIAL:
Lishu Huertas Romans i Roger
Recasens Xirgu
CICLE MITJÀ:
Àlex Rodriguez i Lluís Paradell Terradas
CICLE SUPERIOR:
Àlex López i Díaz i Darya Yankova
1r, 2n i 3r d’ESO:
Sergi Cot Cañigueral i Robert Planas
Casadevall
4r d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat:
Ariadna Rubio Faja i Júlia Pallarolls
Bagué
CONCURS DE PESSEBRES
Jurat: ALBA ABULÍ, CARLES TORRENT
I PAGÈS, MERCÈ ROQUETA, MÒNICA
FERRERÓS, MONTSE MIRALLES I
TEIXIDOR, PANTA GÓMEZ i QUIM
MASSA I ROS
Premis:
CICLE INICIAL
INDIVIDUALS:
1r premi: Maria Rubio Faja
2n premi: Clàudia Garcia Metje
GRUPS:
1r premi: Queralt Malagon Teixidor i
La guanyadora del sorteig de Reis
és la Sra. Paquita Canals, de Girona Tel. 972 46 22 22 / Fax: 972 46 27 91
22 NÚM. 683 - GENER 2010

LA QUINA DEL
CASSÀ
La nau polivalent de Cassà
va ser l'ecenari de les set
sessions de la quina de la UD
Cassà, que va gaudir duna
gran presència de convilatans.
La del diumenge, 27 de
desembre, es va organitzar
conjuntament amb els
alumnes de segons de
batxillerat de l'IES de Cassà,
per recollir diners pel viatge
de fi de curs.
EXPOSICIONS A LA SALA DE LA COMA
A la Sala de la Coma durant aquestes festes es va poder contempar una
exposició de diorames de Manel Miralles i Vicenta Gruart i de pintures de Joaquim
Tolosà. La mostra va coincidir amb la defunció de Joaquim Tolosà a qui el pintor
Josep Lloveras va dedicar un record plàstic
NÚM. 683 - GENER 2010
23

Marina Serra Teixidor
2n premi: Mariona Xirgu Costa, Mar
Carreras Navarro, Paula Teixidor Martí i
Xènia Carreras Lloveras
CICLE MITJÀ INDIVIDUAL:
1r premi: Sila Cabarrocas Vidal
1r premi: Maxym Vidal Abulí
GRUPS:
1r premi: Gemma Miralles, Anna
Miralles, Núria Rebugent i Laura Bernà
2n premi: Albert Solench, Anna Li
Albertí, Laura Cullell, Anna Carbó
2n premi: Clara Busquets i Daniel
Castillo
CICLE SUPERIOR
INDIVIDUAL:
1premi: Maria Cadanet Vilà
2n premi: Max Bosch Masllorens
GRUPS:
1r premi: Albert Iglesias Garcia i Jordi
Parramon Vilà
2n premi: Anna Ribalta Cebrià, Èlia
Gasull Cebrià i Núria Carreras Martinez
4. ESO. GRUPS
1r premi: Oriol i Marc Julià Boronat, Àlex
Massachs Roca i Carla Serra Vilà
ADULTS. GRUPS
1r premi: Jordi Batll·llovera i Sergi Gibert
Currius
2n premi: Raimon Gimeno, Martí
Figueres, Pau Rabionet i Núria Valentí
CONCURS D'APARADORS
1r premi: Jesús Dalmau Serra
2n premi: Botiga Pics
SANT SILVESTRE 2009:
CLOENDA D’UNA DÈCADA?
Prou que hom ho va discutir ara fa
justament deu anys: que si la fi del segle
Dos moments de la cursa de Sant Silvestre d'enguany
XX era aleshores o un any mes tard. Tan li
fa. El cas es que ni una sola de les
previsions apocalíptiques (que n’hi varen
haver) s’acompliren, sortosament. Per
contra els actes organitzats arreu del món
per festejar l’arribada del mític any 2000
no tingueren l’acceptació esperada.
Se l’esperava, l’any 2000. I ja ha quedat
enrere, ja ningú se’n recorda. El pas
implacable del temps prossegueix
inexorablement i heus ací que ens trobem
altra volta amb la cursa de Sant Silvestre
de Cassà. Capvespre clar, sense massa
fred i un bon nombre de corredors àvids
de participar. El recorregut urbà,tot i no
ser massa llarg, tampoc és qualsevol
cosa, set quilòmetres. Però els corredors
de les diferents categories el fan sense
massa dificultat, que, al capdavall, d’això
es tracta.
Repartiment de premis, bon ambient i,
com no podia ser menys, la presencia de
l’Aldric i l’Isaura, els nostres gegants; ha
estat un any curull d’activitat per a ells, el
del seu cinquantenari. Ara a reposar més
sovint, però de cap manera deixar d’estar
presents als actes més rellevants que
tinguin lloc a Cassà.
Fineix un any, això és cert, tot i el
convencionalisme que regeix aquests
esdeveniments. En altres llocs no, però
entre nosaltres sí, i això es el que compta.
Una dècada, potser sí, tanmateix no
importa massa. Que cadascú s’ho agafi
com vulgui.
S’ha fet fosc, anem desfilant cap a casa
i els gegants també se’n van. Bona nit,
bon any nou. I fins a sempre, Aldric i
Isaura.
C.M.
24 NÚM. 683 - GENER 2010

CURSES DE SANT
SILVESTRE
Tres atletes del club d'atletisme de
Palamós i Calonge van entrar plegats com
a primers classificats a la cursa Sant
Silvestre de Cassà que es va celebrar el
dia 31 a la tarda. La prova va aplegar més
de cent seixanta atletes de diferenst punts
de les comarques de Girona.
Sota l'organització de la Colla
Excursionista Cassanenca i la seva
recentment incorporada secció
d'atletisme, la cursa de Sant Silvestre va
tornar a recórrer els carrers del centre del
poble amb diferents distàncies segons la
categoria.
A la proposta de marxa caminant hi va
haver una minsa participació mentre que
a les curses es va mantenir el bon nivell
d'anys anteriors amb més de cent seixanta
atletes.
A la cursa gran, de set mil metres, es va
enregistrar un triple empat a l'arribada, ja
que els tres atletes que van anar al
capdavant durant tota la competició van
entrar plegats.
Es va concedir el primer lloc a Adel
Mechaal, però Oscar Carrasco i Jaume
Quintana (tots tres de l'AA Palamós -
NÚM. 683 - GENER 2010
Alguns dels podis de les curses que van tancar l'any i l'arribada dels tres
guanyadors de la carrera destinada als sèniors
Calonge-Sant Antoni) van fer els mateixos
mèrits.
El millor cassanenc va ser Albert
Rutllant que va entrar en cinquè lloc, ja qu
eno va poder mantenir el fort ritme imposat
pels tres primers.
En les altres categories, cal destacar el
triplet de la secció local de la categoria
femenina de menors de 13 anys amb Alba
Mitjavila, Sandra Sáez i Marina Borrell.
La cursa va tancar-se amb una
xocolatada popular per a tots els
participants i el repartiment dels trofeus
als milors classificats de cada categoria
25

En aquesta pàgina, diverses imatges de la cavalcada
d'arribada dels Tres Reis de l'Orient
26 NÚM. 683 - GENER 2010

Balanç de dos anys de l'Escola-taller
Des de l’Escola Taller us saludem en la
darrera publicació per part d’aquesta
entitat a la revista Llumiguia de Cassà de
la Selva.
Com ja us vam avançar en el darrer
número, l’Escola Taller de Cassà de la
Selva, va tancar les seves portes el passat
18 de desembre de 2009.
Durant els 2 anys de funcionament el
programa d’Escola Taller ha dut a terme
diverses actuacions al poble, que ens
agradaria descriure mínimament:
Els paletes van treballar en zones com
ara:
- Sala Galà
- Gosseres
- Zona Reliable
- Pisos Capri Corni
-Pavimentació de voreres:
Ronda Sardana (uns 200m), c/ Camí de
Ronda (96m), c/ Josep Dalmàs (189m), c/
Músic Coll (5 m), c/ Puig Aldric (76m) c/
Mare de Dèu del Mont (11 m), c/ Puig
d’Arques, c/ Xavier Carbó, c/ Canigó, c/
Montseny, c/ Pla de l’Estany, Grup Trèvol,
c/ Bassegoda.
Pel que fa als alumnes de jardinería
van treballar en zones com:
- Plaça del Raval
- Residència geriátrica Sant Josep
- Deixalleria
- Riera Seca
- Poda
- Manteniment a diferents parcs,
passeigs i carrers de Cassà de la Selva
A més alumnes dels dos mòduls han
treballat conjuntament en:
1. Piscina municipal
2. Plaça Eixample
3. Mas Cubell i Ronda Sardana
4. Escola Taller
Ara el programa finalitza amb una bona
memòria de valoració, no només per les
feines fetes al poble, sinó pel treball que
des del personal de l’Escola i l’Ajuntament
Sortida dels alumnes de l'escola-taller al castell de Sant Ferran, de Figueres
de Cassà s’ha trasmès a tot l’alumnat.
Així, primer volem agrair la col·laboració
ciutadana en la realització d’aquest
projecte tan necessari en l’actualitat.
També volem fer constar el suport que
ha rebut l’Escola Taller per part de l’Ajuntament
de Cassà de la Selva, tant pel que
fa als tècnics, col·laboradors, entitats i
serveis, com als regidors, en especial
l’Helga Nuell, que ha estat la regidora de
referència, la qual ha apostat i aposta
fermament per aquests programes
d’ocupació i inserció econòmica.
Ara, i continuant la línia ja començada,
es farà el possible perquè l’espai de l’Escola
Taller, pugui tornar a ser un punt de
referència per a persones que vulguin formar-se
i millorar així la seva inserció labo-
Marc Pagès Ruscalleda
Osteòpata - Fisioterapeuta
Osteòpata per la
Universitat
E.O.B.(Barcelona) i
per la Universitat
de Maidstone
(Anglaterra)
Hores convingudes. Telf. 609 77 25 93
Cassà de la Selva – Girona - Figueres
ral, un aspecte tan complicat actualment.
Per últim a les fotos podeu veure per
una banda les noves instal·lacions
rehabilitades i reformades , feina feta
íntegrament pels nostres alumnes. També
la darrera excursió que van fer en la qual
van anar a visitar el Castell de Sant Ferran
a Figueres. I per altra banda un petit recull
dels resultats de les obres fetes al poble.
No voldríem acabar aquest escrit sense
agrair a la revista Llumiguia l’oportunitat
de poder compartir les nostres
experiències mes a mes amb els poble
de Cassà. Així ens acomiadem, contents i
agraïts, fins la propera que tant de bo no
sigui gaire llunyana.
Fins aviat!!
16 NÚM. 683 - GENER 2010

NÚM. 683 - GENER 2010
A les imatges, alguns dels resultats de les tasques
efectuades pels alumnes de l'Escola-taller de Cassà
17

Després de la votació del 13- D...
“Gràcies per donar-me la possibilitat
d’expressar la meva opinió”: aquestes van
ser les paraules que vaig sentir més d’una
vegada per part d’algunes de les
persones que van venir a votar el passat
13 de desembre.
“Gràcies per venir i per la confiança que
ens fan” els contestava. Crec ens podem
sentir orgullosos encara que només sigui
pel fet d’haver-la pogut dur a terme.
Aquesta consulta, no ho hem d'oblidar
en cap moment, estava organitzada de
manera global per la societat civil. En el
cas del nostre poble, per un grup de
persones representants d’entitats o a títol
personal que de manera completament
voluntària van empènyer perquè a Cassà
també es pogués fer.
Com totes les que es van fer arreu no
comptava amb cap campanya
institucional de suport i, tot i això, va
aconseguir mobilitzar a Catalunya més de
dos-cents mil catalans i al nostre poble
més de dues mil persones.
Matí de desembre; al carrer hi fa fred, molt fred. Peró dintre el
Centre s’hi està d’allò mes bé. Dia de festa grossa per als que
senten, com l’alè del patriotisme els empeny endavant malgrat
tots els obstacles, tot i les les decepcions i desenganys
aplegats.
I ell pensa. Pensa que aquesta tardor s’han acomplert trenta
anys d’aquell fatídic 25 d’octubre en que, vista la vergonyant
claudicació de la seva pàtria, decidí abandonar tota activitat
en la seva defensa. Enrere quedaven esperances, lluites
sordes i desiguals contra l’opressor, riscs assumits sense por,
amb la naturalitat que dóna saber que s’està acomplint un
deure. Sensació de tocar el triomf amb les mans. I, de sobte,
res; a Sau s’ha redactat l’acta de defunció de totes les
esperances, la derrota definitiva dels que, malgrat tot, encara
mantingueren la fe en uns ideals. Els perpetradors de la traïció
obtingueren les trenta monedes promeses i la possibilitat
d’obtenir-ne moltes més a l’esquena dels que havien dipositat
la seva confiança en ells.
La gent ve a votar. Votar!. Paraula màgica per a ell durant
un poc temps. Ho ha fet vàlidament només dues vegades; les
altres, les que ben a contracor, s’ha vist obligat a fingir, no han
servit per a res mes que per donar feina als components de la
mesa electoral. Tanmateix ni cregué en això. Hi cregué
fermament fins que veié el que el poder pot fer: convertir
valents lluitadors en éssers abjectes, embrutar trajectòries
exemplars, fer dubtar dels més nobles ideals, adonar-se que
que l’abominat dictador i els seus coreligionaris no eren pas
gaire pitjor que els que han ocupat el seu lloc de poder: ell
l’obtingué a través de la violència, causant la mort de centenars
de milers. Els d’ara traint als que els havien fet confiança,
matant la fe que dipositaren en ells.
NÚM. 683 - GENER 2010
Va ser un exercici de civisme, de llibertat
i perquè no, també de festa. Només calia
mirar la cara la gent que anava venint per
notar que allò no era només una simple
consulta. També per això ja va valer la
pena.
I ara què? ens podem preguntar.
Haurem aconseguit quelcom amb això?
Es pot sentir desencisada la gent? Penso
que la contesta del que va passar el
diumenge 13 de desembre la podríem
trobar resumida en algunes editorials dels
diaris posteriors, i en el ressò que va tenir
en molts mitjans de comunicació
internacionals.
Aquest és el primer referèndum
d'aquestes característiques celebrat a
Europa i que ha despertat l'interès de
mitjans de comunicació d'arreu del món.
En molts casos, l'existència del conflicte
català no els ve pas de nou, però tan
important és fer-nos sentir a l'Estat com a
fora. Espanya ja sabem que no ens
escolta. Per això és important fer-nos sentir
Il·lusió
a Europa encara que la Unió Europea
només reconeix com a vàlids els resultats
de referèndums d'autodeterminació que
superin el 50% de participació i en què
els partidaris del sí sobrepassin el llistó
del 55%.
En el cas de les consultes del passat
13 D el sí ha estat aclaparador, però la
participació queda lluny del mínim
assenyalat per les institucions
comunitàries. No passa res: l'èxit de les
consultes no es mesura només pel seu
grau de participació, sinó sobretot per la
seva capacitat de centrar el debat polític.
I des d'aquest punt de vista, han triomfat.
El debat sobre el dret a decidir s'ha situat
en el centre de la política catalana, ja sigui
per afirmar-lo o rebutjar-lo.
A tots els que vau venir i ho vau fer
possible, moltes gràcies.
Comissió organitzadora del
referèndum per la independència a
Cassà de la Selva
Cal reconèixer, amb tot, que algú ha de fer-se càrrec deis
afers administratius, de les tasques del dia a dia. I es aquí on
li cal admetre que hi ha també persones íntegres, persones
que han desenvolupat i desenvolupen una tasca callada i
eficient, sense ressò mediàtic però molt valuosa;cap d’ells,
però, apareix ais mitjans de comunicació, reservats
exclusivament ais capdavanters, als que viuen a costa dels
ciutadans, els que es vanten de servir al poble i en realitat en
són els pitjors enemics. Pensa en els més propers i ha
d’admetre que en coneix de digníssims, que no s’han deixat
temptar per l’ambició de poder, que han dut i duen a terme
una labor exemplar. Però ell no els ha votat pas; tot i que ara
li reca no haver-ho fet. L’animadversió per tot aquest món ha
estat massa forta.
Aleshores, que hi fa aquí?
Doncs ha vist una oportunitat de rescabalar el perdut, de
posar en evidència als falsos servents del Poble. Els que
diuen que tot això no servirà de res, que és fins i tot perjudicial
per al País. Perjudicial ho serà per a ells, no hi ha dubte; veure
els que creien ben domesticats i convertits en una massa
amoltonada, obedient i amorfa, prendre una iniciativa prescindint
d’ells no entrava de cap manera en els seus càlculs.
Però sap que la cosa no reeixirà: ells hi abocaran tots els
mitjans en contra, utilitzant, si cal, la força. Tot abans de veure
perillar les seves prebendes, els seus privilegis. I en
l’improbable cas que no fos així, qui pot garantir que els nous
representants d’un País lliure i independent no esdevindran,
al seu torn, uns venuts, uns nous opressors ?
I, malgrat tot, ell ha votat. I en dipositar el seu vot ha sentit
una fiblada d’il·lusió.
C.M.
15

Dos regidors van votar en contra, quatre a favor i cinc es van abstenir
L'elecció del substitut del jutge de pau
trenca la unitat de l'equip de govern
En el ple ordinari del mes de
desembre, per primer cop en
l’actual període de govern
municipal, una de les propostes
presentades a l’aprovació del
consistori –el nomenament de
jutge de pau substitut– no va
aconseguir tirar endavant, ja que
no va aconseguir la majoria
absoluta. L’alcalde va aclarir que
en aquest cas no es tractava
d’una proposta de l’equip de
govern sinó d’un imperatiu legal
que els obligava a presentar la
candidatura al càrrec i per tant la
candidata no era la de l’equip de
govern sinó que s’havia presentat
voluntàriament.
Habitualment les eleccions
secretes només es fan servir als
plens per a l’elecció del nou
alcalde; en aquest ple es va
utilitzar l’urna per a les votacions
de qui havia de ser el jutge
substitut de Cassà i de manera
fins a cert punt sorprenent no va
sortir escollida l’única persona
candidata, l’exalcaldessa de Cassà, M.
Dolors Godoy. Va tenir quatre vots a favor
i dos en contra. Van guanyar les
abstencions: cinc. Tot i que d’entrada el
secretari va manifestar que amb majoria
relativa ja n’hi havia prou i s’acceptava la
candidatura, va rectificar de seguida i va
llegir la llei per deixar clar que en casos
com aquest calia una majoria absoluta,
que en el ple hauria estat de sis vots (els
regidors de CiU en aquesta sessió només
eren quatre per absència de Mari Serrano
NÚM. 683 - GENER 2010
Josep Hernàndez diposita el seu vot a l'urna per l'elecció del substitut del jutge de pau
i Xevi Bernà).
Aquesta insòlita votació va agafar per
sorpresa els regidors de l’oposició, que
van demanar un recés d’un minut per
decidir quina postura prendrien ja que
semblava que l’elecció del jutge de pau
tornaria a ser un tràmit amb unanimitat
entre tots els assistents. Quan l’alcalde
va dir que el Reglament Orgànic Municipal
(ROM) preveu que en casos d’eleccions
de persones el vot sigui secret, Antoni
Baulida va demanar alguna ampliació que
justifiqués la decisió, però Casanova va
insistir en el ROM i va deslligar la votació
de la del jutge titular que s’ha de fer
properament.
L’elecció es feia seguint el tràmit que
marca la llei i que preveu que l’Ajuntament
es manifesti en relació a les persones que
es presentin al càrrec. Com a jutge
substitut només hi havia una candidata,
que ja exercia aquesta funció als darrers
temps.
Un cop anunciat que es faria el vot
11

Els dos regidors del PSC, Xavier Romero i Miquel Chamorro, en el
moment de la votació per al substitut del jutge de pau
secret, i reincorporats els regidors de CiU, cada regidor va
dipositar el vot a l’urna i el secretari de la corporació va iniciar
l’escrutini, que va tancar-se amb el resultat de quatre vots a
favor, cinc abstencions i dos en contra. Carles Casanova va
explicar que el resultat es comunicaria al Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya perquè prengués una decisió en relació
amb aquest cas. En el ple no hi va haver cap explicació de vot de
cap dels grups però hi va haver una clara dispersió, ja que tant
a l’equip de govern com a l’oposició hi ha qui va votar a favor de
la candidata i qui no ho va fer.
Actualment també està en tràmit l’elecció de jutge de pau,
que, en aquests moments, exerceix Josep Uñó, càrrec al qual,
fins al final de desembre, es presentaven tres persones.
APROVACIÓ DEL PROJECTE DE CAN
TRINXERIA
En el ple de desembre, que es va avançar vuit dies en relació
amb la norma per evitar fer-lo coincidir amb les festes de Nadal,
es va aprovar el projecte de rehabilitació de can Trinxeria per tal
de convertir aquest edifici històric en el Museu de la Cobla i la
Sardana i en un centre d’Informació turístic. El projecte, que
preveu la rehabilitació de les dues plantes inferiors del recinte,
té un pressupost d’1.103.000 euros i ha estat redactat pels
serveis tècnics municipals. Aquesta obra compta amb una
subvenció del FEDER de 551.000 euros i una altra de l’anomenat
1% cultural català de 140.000. En el ple també es va aprovar un
conveni amb l’Incasòl per al finançament de la part d’aquestes
obres que correspon a l’1% cultural. Des de l’oposició, Antoni
Baulida va recordar que el seu grup sempre s’havia mostrat
contrari al projecte que es volia impulsar a Can Trinxeria, per la
qual cosa es van abstenir en el projecte arquitectònic si bé van
votar a favor pel que fa al conveni amb l’Incasòl.
POLÈMICA PEL NOU PAVELLÓ
En el torn obert de paraules, el regidor de CiU Emili Rebugent
va tornar a reclamar, sense èxit, que el convoquessin a la
comissió de seguiment de les obres del pavelló polivalent, ja
que creu que les millores que s’hi estan fent haurien de tenir el
consens generalitzat. Rebugent, que va ser vetat per l’equip de
govern per les seves crítiques a algunes contractacions, va criticar
el regidor David Vila per no informar-lo i va comparar la situació
a la d’un ordinador, «que es penja quan li demanes alguna
informació. El tornes a engegar i no serveix per a res, no respon».
Rebugent va insistir a demanar informació sobre com anaven
les obres i l’alcalde li va recordar que podia assistir a les visites
d’obres que es fan periòdicament i a les quals el conviden cada
cop. Igualment, el regidor d’urbanisme, David Vila, va explicar
que el procés que es segueix amb les obres és el que estava
previst i que les millores que no estaven escrites en el projecte
inicial es van adequant a les necessitats de l’obra a mesura que
es van detectant.
12 NÚM. 683 - GENER 2010

El ple del mes de desembre es va tancar
amb una crida de l’alcalde perquè tots els
regidors facin un esforç per treballar
plegats pel poble i, tot desitjant les bones
festes, els va instar a reflexionar sobre la
possibilitat de fer millor aquesta tasca de
servei ciutadà. Prèviament, el regidor de
El ple va aprovar per unanimitat la proposta de conveni entre
l’Ajuntament de Cassà de la Selva i l’Institut Català del Sòl i la
Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat, per a la
restauració de Can Trinxeria, en aplicació de l’1 % cultural. El
conveni, entre altres qüestions explicita el següent:
"1. Que aquest conveni s’inscriu en el marc del Protocol de
Col.laboració entre el departament de Política Territorial i Obres
Públiques i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació,
signat el 10 de febrer de 2009, i en relació a l’aplicació de l’1%
Cultural, previst a l’article 57 de la Llei 9/91993.
2. Que el deteriorament físic i l’envelliment progressiu del
patrimoni arquitectònic i dels nuclis antics de les ciutats i viles de
Catalunya, fa necessària la col.laboració de totes les
administracions implicades, especialment la de la Generalitat i
la dels Ajuntaments, a fi d’aturar-ne la degradació arquitectònica
i urbanística, així com la pèrdua dels valors històrics i culturals.
3. Que és en el marc d’aquesta col.laboració que el
departament de Política Territorial i Obres Públiques a través de
la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, el departament de
Cultura i Mitjans de Comunicació, a través de la Direcció General
del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Cassà de la Selva, han
acordat la realització de les obres de restauració de Can Trinxeria.
4. Que l’Institut Català del Sòl, com a empresa adscrita al
Departament de Política Territorial i Obres Públiques, realitzarà
la gestió econòmica, administrativa i patrimonial i executarà les
obres en compliment dels encàrrecs que li encomanin els
departaments afectats en cada cas.
5. Que per tal d’atendre aquestes finalitats, s’estableix aquest
Conveni de col.laboració entre l’Institut Català del Sòl i
l’Ajuntament de Cassà de la Selva, pactant-se que el finançament
d’aquesta obra es durà a terme en part per l’Institut Català del
Sòl i en part per l’Ajuntament de Cassà de la Selva i segons les
següents CLÀUSULES:
PRIMERA. L’Institut Català del Sòl durà a terme en els exercicis
09-11, les obres de restauració de Can Trinxeria, d’acord amb
el projecte corresponent, al qual la Comissió de Seguiment o els
tècnics que designi donin la seva conformitat. El pressupost total
de les obres previstes és de 280.000 euros, IVA inclòs.
La supervisió del projecte serà portada a terme pels tècnics
de l’U per Cent Cultural i la supervisió de la direcció facultativa
serà portada a terme pels tècnics de l’Àrea corresponent de
l’Institut Català del Sòl, en col.laboració amb els tècnics de
l’Ajuntament de Cassà de la Selva.
TERCERA. El pressupost de les obres previstes és de 280.000
euros, IVA inclòs, dels que l’Ajuntament de Cassà en satisfarà
140.000 IVA inclòs i l’Institut Català del Sòl fins a un màxim de
140.000 IVA inclòs, ambdós durant els exercicis de 2009-2011.
L’aportació total de l’Institut Català del Sòl a aquesta actuació
serà fins a 140.000 eurosIVA inclòs. L’Ajuntament de Cassà
assumirà el finançament de la resta del pressupost de les obres.
QUARTA. L’Institut Català del Sòl licitarà les obres, i en cas
que es generin variacions econòmiques en el projecte i en l’obra,
l’aportació de l’Institut Català del Sòl no superarà mai els
NÚM. 683 - GENER 2010
PSC Miquel Chamorro, en el balanç anual
que acostuma a fer en el darrer ple de
l’any, es va queixar de les crítiques que
superen l’àmbit polític i que l’afecten a ell
i fins la seva família. Chamorro va dir que
se l’havia acusat sense proves de fets
delictius, referint-se indirectament a
comentaris apareguts a la web
cassadigital, i es va comprometre a donar
explicacions a tots els que volguessin
algun aclariment en relació amb la seva
actuació de govern.
Text i fotos: Joan Carles Codolà
Conveni amb l'Incasól i el Departament de
Cultura per a la restauració de can Trinxeria
140.000 euros IVA inclòs.
Si existís una baixa en l’adjudicació de les obres, aquesta es
repartirà proporcionalment a les aportacions de cada
administració.
CINQUENA. L’Ajuntament de Cassà de la Selva pagarà a
l’Institut Català del Sòl l’aportació esmentada al pacte tercer, en
el termini de dos mesos comptats des de la recepció de les
certificacions d’obra, signades pel tècnic director de les obres,
en la proporció que correspongui en funció de la seva respectiva
aportació i mitjançant ingrés o transferència al compte que aquest
li assenyali.
SETENA. L’Ajuntament de Cassà de la Selva durà a terme les
negociacions amb les diferents companyies de serveis i assumirà
els costos originats per les connexions amb les xarxes generals
quan això sigui necessari.
VUITENA. Finalitzades les obres i abans de la seva recepció,
l’Ajuntament de Cassà de la Selva i l’Institut Català del Sòl
signaran una acta que contemplarà l’acceptació per l’Ajuntament
de Cassà de la Selva de les obres realitzades."
13

Un càrrec honorífic que posa en dubte la
consistència de l'equip de govern
Quan es va anunciar que es faria una votació secreta ja es podia
intuir que hi hauria algun element que trencaria la unanimitat
que fins ara havia existit en la majoria de casos en què es votava
el jutge de pau i el seu susbtitut. Fins al present aquest càrrec
s’havia nomenat per consens, ja que el perfil del jutge de pau –
i el seu substitut– és el d’una persona que actua de manera
voluntària al servei del poble. Convé que sigui acceptada per
col·lectius ben diversos i, si pot ser, que no estigui adscrita a cap
línia política determinada. En el cas de la candidatura de M.
Dolors Godoy, que havia estat acceptada per part dels regidors
de l’actual equip de govern quan va ser escollida anys enrere
per al mateix càrrec, és evident que ha passat alguna cosa que
ha trencat la unitat existent fins ara al govern municipal.
Quatre anys abans, el 25 d’octubre de 2005, en un altre ple
municipal es va fer la mateixa votació per a l’elecció del jutge de
pau. Els regidors van votar per unanimitat a favor de l’única
candidata, M. Dolors Godoy. Els regidors assistents eren: Antoni
Baulida (en aquell temps, alcalde), Enric Bagué, Sergi Baulida,
Josep M. Mir, Robert Mundet , Jordi Casabó, Xavier Bernà, David
Vila, Carles Casanova, Helga Nuell i Josep Vidal. Per tant, com a
mínim hi havia cinc regidors que eren els mateixos que en el ple
de final del 2009. En el del 2005, Antoni Baulida va defensar la
continuïtat en el càrrec de M. Dolors Godoy, i Carles Casanova,
com a portaveu de l’oposició, va valorar positivament la
predisposició de la Sra. Godoy per ocupar el càrrec. La proposta
es va votar sense cap tipus de secret i tots ho van fer a favor.
Quatre anys després, els vots han canviat i el més destacat
han estat els dos vots en contra de dos regidors que, si es té en
compte la composició del ple, sembla clarament que provenen
d’un grup polític determinat. El secret de vot imposat per l’alcalde
en aquest votació fa difícil informar de quina va ser la decisió
dels onze regidors assistents al ple, ja que fer-ho fins i tot podria
ser il·legal; però no seria arriscat creure que els dos vots negatius
provenen del partit que té dos regidors, i llavors, tenint en compte
que hi ha hagut algun regidor de l’equip de govern que va dir
que havia votat a favor del nomenament, queda una distribució
irregular dels vots en blanc entre CiU i el PSC, que van comportar
que al final no hi hagués la majoria absoluta necessària. El que
està clar és que tant ERC com CiU van demostrar la seva
incongruència en canviar de vot per un mateix tema i una mateixa
candidata quatre anys després i que la causa d’aquesta
modificació de criteris ha estat la decisió de l’equip de govern de
proposar una votació secreta.
Deixant de banda la insubstància teòrica del tema a votació
és clar que en aquest cas ha quedat clara la feblesa de l’equip
de govern, que davant la postura d’alguns regidors no ha sabut
trobar la sortida adequada per resoldre el conflicte. Ja van
demostrar una certa inoperància quan se’ls va posar sobre la
taula la possibilitat de donar suport al referèndum sobre la
independència de Catalunya i en aquesta ocasió tampoc no
han tingut la valentia d’afrontar una decisió amb la cara ben alta
i encaixar la presumpta discrepància amb vots oberts i opinions
lliurement expressades.
La majoria de l’equip de govern (ERC) està lligada de mans i
peus perquè no es pot aprovar cap tema que no estigui en el
pacte de govern o bé no compti amb l’aprovació de tots els
grups. De sortida és una bona política, però a l’hora de la veritat
això comporta que qui mana és el que vol oposar-se a qualsevol
iniciativa o postura que sorgeix..., perquè no tot és previsible. Dit
d’una altra manera, no hi ha unitat a l´hora de donar suport al
referèndum i per tant guanya l’opció de no donar-hi suport, que
cal suposar que tampoc no té unanimitat. I en aquest cas també
guanya la postura del no a la del sí. I cal tenir en compte que
tampoc no hi havia unanimitat... Si es continua en aquesta línia
l’equip de govern tindrà feina per tirar endavant. Millor dit, poden
continuar els mesos que vulguin, però a cada bugada aniran
perdent un llençol de la credibilitat que poden tenir alguns dels
grups que integren el govern.
Ara bé, sempre es pot dir que això és el desgast que comporta
l’acció de govern i anar tirant, que només falten setze mesos per
les noves eleccions...
Joan Carles Codolà
14 NÚM. 683 - GENER 2010

Sìndrome de l’immigrant amb estrès
crònic i múltiple (síndr. d’Ulisses) (2)
EMIGRAR EN SITUACIÓ EXTREMA
Delimitació de les causes que motiven l’estrès i les penes
dels immigrants en situació extrema:
A.- En aquest apartat farem referència a les causes que
motiven l’estrès i que delimiten i defineixen la síndrome que
estem abordant.
a. La soledat. La separació de la família i els éssers estimats.
En primer lloc el dolor per la família, que té a veure amb la
solitud i la separació dels éssers estimats, especialment quan
es deixen enrere fills petits (o pares vells i malalts) que no pot
portar amb ell ni anar a visitar perquè hi hauria la impossibilitat
del retorn a Espanya, ja que no té papers. Per altra banda,
l’immigrant tampoc no pot tornar amb el fracàs a sobre de no
haver pogut reeixir en la immigració.
b. La pena pel fracàs del projecte migratori. En segon lloc
el sentiment de desesperança i fracàs quan l’immigrant no
aconsegueix ni tan sols les mínimes oportunitats per sortir-se’n
perquè ha tingut dificultats d’accès «als papers», al mercat de
treball o, si ha treballat, ho ha fet en condicions d’explotació.
c. La lluita per la supervivència.
L’immigrant en situació extrema, així mateix, ha de lluitar per
la seva mateixa supervivència. Hi hauria dues grans àrees:
c.1 L’alimentació. Moltes vegades aquestes persones tenen
vertaders problemes per trobar menjar i es troben
subalimentats. A més, s’ha de tenir en compte que, en general,
els immigrats són un col.lectiu que s’alimenta malament, ja
que quasi tot el poc diner que tenen l’envien als seus familiars,
al país d’origen, gest que no deixa de ser una mostra de la
seva generositat i de la intensitat dels seus víncles.
c.2 L’habitatge. Aquest és un altre gran problema d’aquest
col.lectiu de persones. Com ja se sap, si els immigrants amb
una situació regularitzada ja tenen dificultats per trobar
habitatge (pels prejudicis dels autòctons, i després de l’atemptat
del març del 2004 a Madrid aquest fet és especialment notori
amb els magrebins), els que no estan regularitzats només
poden accedir a l’habitatge depenent totalment d’altres
persones , amb risc alt de patir abusos.
d. La por. I en quart lloc, la por pels perills físics relacionats
amb el viatge migratori (les «pateres», els «iolos», els camions,
etc.), les coaccions de les màfies, les xarxes de prostitució, etc.
A més, i en tots els casos, la por de la detenció i expulsió (a
Espanya s’ha expulsat un immigrant cada cinc minuts, segons
dades oficials), dels abusos…
De totes maneres, sabem que la majoria dels immiggrants
arriben per altres vies. Podríem dir que molts no vénen amb
«patera». però sí que molts hi moren. Altres immigrants arriben
en grups organitzats. Massa organitzats, podríem dir: són
reclosos en pisos, llotges... Viuen amenaçats, amb
documentació falsa, víctimes del xantatge de les màfies, les
connection man…
La por és perceptible també en els nens immigrants els pares
dels quals no tenen papers. Veiem fins i tot nens espantats
perquè els seus pares s’endarrereixen una mica a l’hora
d’arribar a casa i ja pensen que potser els han deportat i que es
quedaran sols aquí.
Aquesta combinació de solitud, fracàs en la consecució dels
objectius, vivència de carències extremes i terror serien la base
psicològica i psicosocial de la Síndrome de l’Immigrant amb
Estrès Crònic i Múltiple (Síndrome d’Ulisses).
Per la traducció i transcripció: Joan Maymí Coloreu
10 NÚM. 683 - GENER 2010

CARTA A L'AMIC JOAQUIM
TOLOSÀ XIRGO.
Benvolgut amic: quan la meva cosina ens
va telefonar tot donant-nos la noticia de la
teva mort vam quedar sorpresos. És cert
que fèia temps que la salut no era el teu
principal company, però amb una voluntat
de ferro anaves superant les crisis i, amb
el llum encès, els braços sobre la taula i el
bolígraf a la mà no paraves d'escriure, llegir
i dibuixar. Aquest dies de Nadal, a la sala
d'exposicions de la Plaça de la Coma, n'hi
ha hagut una compartida amb en Manel
Miralles, la Vicenta Gruart i tu.
Durant més de deu anys , vas començar
a escriure-hi el mes de gener del 1996, la
teva plana "D'aquí i d'allà" del Llumiguia
amb escrits de tema lliure:" ...la majoria han
estat anècdotes; una bona part pàgines
viscudes, i, gairebé totes, explicades amb
un grau d'humorisme, ja que el meu
objectiu era intentar provocar un somriure
..."; i quan el tema s'ho portava vas ser crític
i reivindicatiu.
En la meva carta publicada al Llumiguia
del maig del 2006 dèia: " En l'article de
comiat hi ha un paràgraf que m'ha cridat
l'atenció i que voldria, mínimament,
comentar: -deies-

avisar, sense poder dir-te adéu, s’ ens
has avançat pel camí que tots anem fent.
Ens retrobarem ?. Tu creies que sí... Jo,
no t’ ho sé dir... En tot cas recordaré les
xerrades que vam tenir quan ens
trobàvem, que si bé els criteris eren
dispars, sempre acabaveb amb una
càlida estreta de mans.
Érem amics. Un record, Albert i família.
Adéu.
Ramon Rabassedas Colomer
NOSALTRES, TAMBÉ
Som un grup de veïns de Matamala i
ens resulta difícil escriure la carta que
enviem a través del Llumiguia als
nostres companys de veïnatge.
Ignorem qui és aquest senyor que en
comptes del seu nom firma amb les
inicials: J.F.T., i el felicitem per ser tan
bon cuiner i que bon profit els faci als
que tenen la sort de poder menjar el
seu arròs.
Ens deia que ja fa vint-i-cinc anys que
pugen als Àngels, i ara fins i tot ho fan
uniformats.
Semblaria normal que, quan es fan
segons quines coses, tots els residents
d’un barri en fossin participants, però
en aquest cas no és així.
Tenim unes plaques de l’Ajuntament
que ens diuen que som de Matamala i
deu ser que per a alguns som d’un altre
NÚM. 683 - GENER 2010
lloc, ja que si movem les lletres es diria
MALAMATA. En Rafa, a la nit màgica
Un grup de veïns
UN PREC DES DE CÀRITAS
Agraïm a tothom la generositat de fer-nos
arribar tant aliments com roba.
Tots plegats ens fem solidaris per a oferir
un ajut quan es necessita.
Ens trobem, però, amb l’inconvenient que
si deixeu els paquets a la vorera de l’edifici
del local de Càrites, qualsevol persona els
pot desfer i malmenar.
Per tant, us agrairíem que els lliuréssiu a
mà a qualsevol membre de l’Entitat.
Mercès per la vostra col.laboració.
Càritas - Cassà
A LA CASSANENCA QUE
"NECESSITAVA DESCANSAR"
Aquest matí el meu pare m’ha dit:
-Maria…. Llegeix el Llumiguia que una
noia que te Fibromiàlgia i Síndrome de
Fatiga crònica sembla estar molt atrapada
igual que tu fa sis anys enrere….
AJUDA-LA¡¡¡¡
Signes amb les teves inicials G.L. i no puc
saber qui ets, suposo que no vols que se
SOPAR NADALENC DE L'ESCOLA DE TAPÍS
Les alumnes de l'escola de tapís, junt amb la seva professora, hem celebrat el
Nadal amb un sopar de germanor. El bon ambient que tenim al grup cal mantenir-lo
amb celebracions com aquesta. Bon any a tothom!
sàpiga...
Només vull dir-te que sé exactament de
què parles¡ T’entenc perfectament¡
Jo també he passat pel mateix i és molt
complicat sinó estàs en mans de bons
especialistes.
Es molt difícil continuar endavant havent
d’acceptar UN CANVI DE VIDA OBLIGAT.
Si vols contactar amb mi m’agradarà
escoltar-te i animar-te a seguir lluitant.
Aquí tens el meu telèfon 625 26 11
54.Truca’m quan vulguis.
Una abraçada a totes les persones que
es troben en una situació similar. Feliç
Any!
Maria Roser
LA CRISI SEGONS ALBERT
EINSTEIN
En el Llumiguia del passat mes de
desembre hi vam publicar un escrit titulat
«Les Corporacions Cooperatives : una
alternativa a la crisi de les empreses?»
A mitjan de mes vaig anar al CAP de
Cassà i, mentre em visitaven, vaig veure
penjat a la paret un escrit d’Albert Einstein,
físic alemany (1879-1955), que porta per
títol el que encapçala aquesta plana: «La
crisi segons Albert Einstein». Vaig
demanar si me’n podien fer una fotocòpia;
molt amablement me la van fer i aquí en
teniu la traducció.
És evident que Einstein no ens parla
de la crisi del 1975, ni de la del 1993,
ni de l’actual: com ha quedat
ressenyat, ell va morir l’any 1955. S’ha
d’entendre que ens parla de la situació
de crisi en general: n’hi ha hagut des
que el món és món i n’hi haurà fins
que deixi de ser-ho. Per tant, hem
d’entendre que ens parla, potser,
d’una crisi concreta que no queda
detallada, o bé, que és el que crec, de
tot el sentit que s’hi vulgui donar.
«No pretenguem que les coses
canviïn, si sempre fem el mateix. La
crisi és la millor benedicció que els
pot succeir a les persones i països
perquè la crisi porta progrés. La
creativitat neix de l’angoixa, com el dia
neix de la fosca nit. És en la crisi que
neix la inventiva, els descobriments i
les grans estratègies. Qui supera la
crisi, es supera a ell mateix sense
quedar superat.
Qui atribueix a la crisi els seus
fracassos i penúries violenta el seu
propi talent i respecta més els
problemes que les solucions. La
vertadera crisi és la crisi de la
incompetència. L’inconvenient de les
persones i els països és la mandra
7

per trobar sortides i solucions. Sense crisis
no hi ha desafiaments, sense
desafiaments la vida és una rutina, una
lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits.
És en la crisi on aflora el millor de cadascú,
perquè sense crisi tot vent és carícia.
Parlar de crisi és promoure-la, i callar en
la crisi és exaltar el conformisme. En
comptes d’això, treballem de valent.
Acabem d’una vegada amb l’única crisi
amenaçadora, que és la tragedia de no
voler lluitar per superar-la.»
Si un col.lectiu té problemes per
resoldre –qui no en té?– està passant una
crisi. Per trobar una solució correcta cal
que mostri un treball unitari, que faci patent
la voluntat de sortir-se’n, que
personalment o com a grup sàpiga
escoltar i parlar quan toca, que es marquin
uns criteris d’actuació –i que es respectin–
, que es demostri dia a dia la confiança
entre el col.lectiu implicat i que es
demostrin les ganes de superar els
moments difícils.
No sé qui va dir: « A la vida tot té un
preu, el que has de decidir és si vols
pagar-lo o no.»
Joan Maymí Coloreu
JOAN CUNILLERA, EN EL
RECORD
«Si em mor,
que el cant siga ja realitat,
si em mor,
que les esperances siguen fets
i que d´altres continuen
el que nosaltres continuem.
Si em mor
-quin absurd descansja
per sempre
lluny de tot el que més estime,
lluny de tot el que més vull.»
Clara Viñas, d’onze anys, alumna del CEIP Puig d’Arques, ha
obtingut el el premi del II Concurs de Pintura Lliure, promogut
per l’empresa fabricant de taps de suro Francisco Oller, S.A.,
amb seu a Cassà de la Selva
Enguany, l’objectiu del concurs ha estat, a més d’apropar el
món del suro als més petits, el de fer palès el lligam històric del
sector surer amb el municipi de Cassà de la Selva. Més de 350
alumnes d'educació primària dels tres centres de Cassà van
participar en aquest concurs.
Una novetat que s’ha introduït, degut a l’alt nivell creatiu i a
l’alta participació dels alumnes dels tres centres d’educació
primària de la vila, ha estat el lliurament de dos accèssits, fentlos
coincidir amb la resta d’escoles participants, CEIP Aldric i La
Salle de Cassà.
El lliurament del premi, refelctit a la imatge de la dreta, una
càmera digital de 10 MB, es va dur a terme a la mateixa escola,
amb l’assistència del Director General de Francisco Oller, el Sr.
Joan J. Puig, i el director del centre, el Sr. Josep Bofill.
Aprofitant l’època festiva en la que ens trobem, el dibuix
guanyador ha estat reproduït com a felicitació de Nadal de
l’Empresa cap als seus clients d’arreu del món.
Aquests versos d’un poema de Raimon
musicat per ell mateix, juntament amb la
cançó que diu: «Trobarem a faltar el teu
somriure...», és el que m’arriba del cor
amb la tristesa de la seva absència. Però
de seguida s’imposa el seu record, d’una
persona que ens ha fet molt de bé, fentnos
costat i acompanyant-nos amb
carinyo, tendresa i una simpatia que ahir
tothom ponderava dient: Sempre en tenia
una per dir. I és que tots coïncidim que
era una persona molt sociable i de
conversa afable.
M’han vingut molts records de tanta
vida i alguns de molt enllà, quan el tio
Joan ens feia jugar a la meva germana
Anna i a mi o ens ensarronava amb
bromes que ens feien trencar el cap, però
que no t’acabaves de creure veient-lo a
ell tan divertit amb els nostres dubtes.
Amb el seu germà Josep, el meu pare,
tenien una relació d’estimació i d’ajuda
poc corrent. Crec que el meu pare, dos
anys més jove, veia el seu germà Joan
CLARA VIÑAS OBTÉ EL PREMI AL II CONCURS DE PINTURA LLIURE F. OLLER, SA
L'Avi Manel
Fleca
Fleca
Fleca
Fleca
Pastisseria
Pastisseria
Pastisseria
Pastisseria
Cafeteria Cafeteria
Cafeteria
Cafeteria
Cafeteria
C/ Bonavista, 15
Tel. 972 46 35 98
17244 Cassà de la Selva
Menjar:
Crêpes
Amanides
Entrepans
Pizzes
Etc.
8 NÚM. 683 - GENER 2010

A punt de solfa
Quan jo era jovenet estava de moda un xotis que repetia
tres vegades el títol d’aquest escrit i, a continuació, desgranava
un estol d’elogis capitalins que pretenien demostrar que de
Madrid al cielo no hi ha més que un pas (de pardal?). A sobre,
ho feia amb aquell casticismo «xulesc» que als catalans ens
descol.loca de tal manera que ja no sabem si el discurs va de
debò o se’n foten. Tot i que, per escaldats, ens solem decantar
per aquesta segona opció.
Aleshores, per a mi, Madrid era molt lluny (dotze hores
d’insomni per culpa del sacseig del Costa Brava Exprés) i
anar-hi constituïa tota una aventura, que es presentava molt
de tant en tant, quan el meu oncle, en Francesc Mas Ros,
determinava que l’havia d’acompanyar a fer alguna gestió a
la Sociedad General de Autores de España.
Ara, per qüestions de feina, em veig obligat a anar a Madrid
un parell o tres de vegades cada mes. De vegades la
conveniència horària em fa decantar pel vol de Ryanair. Però,
què voleu que us digui...?, sempre que puc m’estimo molt
més viatjar amb l’AVE. Tot i que l’he d’anar a agafar a
Barcelona, esperant (confio que ho veuré) que la línia acabi
connectant Madrid amb Europa passant per Girona i m’ho
posi més fàcil, per a mi el tren és una altra cosa. Potser per la
nostàlgia d’aquelles primeres escapades, potser pel fet de
sentir que toques a terra, potser per la incomoditat dels
aeroports... La qüestió és que viatjant amb tren em sento com
un senyor i viatjant amb avió em sento més aviat desgraciadet.
En qualsevol cas, no cal dir que de la meva joventut ençà
la situació ha variat considerablement. El desplaçament s’ha
escurçat i ha guanyat en comoditat. Però, tot i això, quan
viatjo cap a Madrid continuo tenint la sensació que vaig a un
altre món. Segons com, per bé (hi ha molts edificis nobles,
parcs bucòlics i gratacels espectaculars) i segons com, per
mal (bona part del contingut del parèntesi anterior l’hem pagat
una mica com el seu heroi. Jo havia vist
com li consultava alguns dubtes. Era
evident ja als meus ulls d’infant el respecte
del meu pare cap al germà gran.
Ells dos varen compartir moltes
vivències, com és el cas d’una estada de
DONACIÓ DE SANG
CASSÀ DE LA
SELVA
Dissabte, 19 de desembre
de 2009
C A P CASSÀ
Donacions: 107
Moltes gràcies a tots els
que hi vau col·laborar
NÚM. 683 - GENER 2010
Madrid
tres anys cadascú a Romanyà de
l’Empordà fent d’escolà del seu tio capellà
Alejandro Cristià Gruart.
Al tio Joan li va tocar la mala sort d’haver
d’anar a la guerra, doncs era de la Quinta
del Biberó. Més endavant varen engegar
un negoci plegats, una Serreria on varen
treballar amb el seu pare Josep, amb la
seva germana Montserrat i alguns
treballadors.Varen treballar molt i molt i
amb feina ben feta.
Hi havia una altra coincidència i era el
fet de viure els dos germans molt a prop,
a la mateixa plaça Petita. Això també va
contribuir a enfortir més els lligams
d’afecte entre ells dos, així com també a,
per exemple, col.laborar en l’educació de
la meva germana i la meva. Era un moment
de més vida compartida al carrer, on
jugàvem les criatures sota la mirada
atenta dels adults, mentre cadascú
treballava en la seva feina. Era una realitat
el fet, que ara es torna a valorar, de que
com diu una dita africana, per educar,
nosaltres).
Però hi ha un aspecte de Madrid que he de reconèixer que
em captiva especialment i que em cau simpàtic: es tracta del
gran nombre de botigues i establiments característics que
s’hi conserven i que li donen un caràcter provincià, amable i
acollidor que moltes altres grans capitals han perdut a mans
de les inefables franquícies. A Madrid encara pots descobrir
alguna sombrereria, sentir l’olor del pa acabat de sortir del
forn d’una bolleria o encantar-te davant l’aparador d’una
entranyable tienda de ultramarinos.
Potser és per això (el subconscient té cops amagats) que
quan vaig escriure la cançó «La botiguera», dedicada a can
Tramuntana, hi vaig posar ritme de xotis. Com a mínim, us he
de confessar que no hi sé trobar cap més explicació. Recordo
que el resultat de l’invent em va sorprendre fins i tot a mi
mateix i no vaig poder evitar de pensar: «Què has fet,
Marededéu! Un xotis en català! Quan l’escoltin els de Madrid,
et mataran.»
Però no. Resulta que un bon dia, en un restaurant de
Palamós, vaig tenir ocasió de dedicar-lo a un matrimoni
madrileny que havia vingut a passar uns dies a la Costa Brava.
Quan vaig acabar de tocar i cantar i es varen diluir els
consegüents aplaudiments, es va fer una mena de silenci
expectant a l’espera dels efectes de l’experiment. La dona,
com quasi sempre, va ser la primera de reaccionar. I dirigintse
al seu marit, que encara mantenia l’expressió d’entre
sorprès i babau, li va dir:
Sabes, Paco...? No me he «enterao» de nada, pero me ha
«gustao».
I jo vaig pensar: Pues menos mal!
Antoni Mas i Bou
antonimas@musicat.cat
pujar una criatura, fa falta tota una tribu,
és a dir, tota una Vila.
Era així com els adults ens avisaven si
fèiem alguna cosa mal feta o ens donaven
consells i exemple perquè volien el nostre
bé i de retruc el de tot el poble. Sovint
aquests consells eren trets de la saviesa
popular rebuda dels seus pares i a
vegades en forma de refranys i dites.
Som nosaltres els qui podem continuar
ara la tasca educativa dels que ens van
precedir, una funció que se’ns ha
encomanat pel sol fet de ser adults. Posar
interès a acompanyar amb el cor i la
mirada atenta la crescuda dels tendres i
dels joves plançons que seran d’aquí poc,
el nostre estimat poble.
El meu agraïment al tio Joan, en el
record, l’he volgut compartir amb tots
vosaltres.
Gràcies a ell per tota una vida, gràcies
per la seva alegria.
M. Dolors Cunillera
9

La nit de Sant Silvestre
Per qüestions pràctiques els ciutadans del denominat món occidental ens
hem atorgat un calendari diferent d’altres que també funcionen i que ens
marca els anys, els mesos i fins i tot els dies de les nostres vides. En els trescents
seixanta-cinc dies que cada any conté, si exceptuem els de traspàs, el
calendari acostuma a assenyalar en color vermell les diades festives
dedicades a algun sant o santa –quasi sempre per devocions misterioses i
raons subjectives– i els esdeveniments bèl·lics o polítics que han marcat la
marxa de la nostra història.
Deixant de banda altres consideracions, cada dia de l’any té els seus sants
i santes. En l’antiguitat, al mortal que hagués transcendit al més enllà i pogués
merèixer del papat de torn una atenció especial a fi d’ésser elevat als altars,
li calia certificar unes virtuts sobrenaturals i una vida santa sense la més petita
fissura. Actualment, els darrers papes canonitzen els elegits per asseure’s a
la dreta del Senyor en grups de cent, de dos-cents, de tres-cents i fins més i
tot. Sembla que la inflació també ha arribat a l’Església catòlica: ja no calen
tantes magarrufes per asseure’s a la dreta del tron celestial. Amb el temps, les
coses es simplifiquen.
Però no pretenia parlar de la santedat com a fenomen religiós, sinó del sant
que presideix la darrera jornada de cada període anyal: sant Silvestre. I no és
famós per ser el venerable personatge del darrer dia de desembre, sinó de la
seva nit, en què els éssers de mig món i de desigual casta ens dediquem a
tota una carrera d’excessos. Perquè res té aquest sant d’especial que no
tinguin els altres. Sant Silvestre fou un papa que va morir el 31 de desembre
de l’any 335. El seu pontificat va durar 21 anys. Va fer construir la primera
catedral de Roma, l’anomenada Sant Joan de Letrà. Fou el primer papa que
no va morir màrtir i la primera persona canonitzada sense haver patit martiri.
Qui li havia de dir al gloriós sant que en el transcórrer dels segles presidiria la
nit més truculenta del calendari gregorià?
La nit de fi d’any, l’anomenada de Sant Silvestre, tot un formiguer humà es
llença als carrers desitjant celebrar amb frenesí no se sap ben bé què. Sembla
com si de sobte un ressort màgic, una ordre tan espúria com misteriosa ens
empenyés als més grans despropòsits: mengem excessivament, paguem
quantitats exorbitants de diners per sopar en restaurants que ofereixen menjars
de dubtosa qualitat amb noms pomposos, quasi sempre servits per cambrers
ocasionals que ens porten el darrer plat del menú quan alguns comensals, ja
impacients, comencen a llençar serpentines i confetis sobre els nostres cranis
i fins i tot sobre els nostres aliments. Bevem com cossacs del Volga, cantem,
cridem, ballem com posseïts..., i ens vestim amb les nostres millors gales. I,
sense saber per què, emergeix de dins nostre aquest nen que portem dins,
que mai no ,ens abandona al llarg dels nostres dies sobre la terra i que
sempre està disposat a fer alguna entremaliadura.
Posa cloenda la nit de Sant Silvestre al nostre passat més immediat?
Pretenem oblidar les nostres molèsties? Volem expressar agraïment pel èxits
assolits en l’any que desapareix? Anhelem atraure envers nostre el designi
dels déus per l’any que està a punt de néixer? Potser una mica de tot això.
Cada ésser humà hauria de saber que el desig i la felicitat no poden viure
junts i que és massa bonic tot el que veiem a través dels nostres desitjos.
La nit de fi d’any és tan sols una quimera, una il·lusió que neix en pensar
que els dies que marca el calendari són temps realistes, dates inqüestionables.
La vida real, el cicle de la vida, va per altres viaranys. Tot està bé si bé ens
sembla... No es conforma qui no vol... Res tinc en contra d’aquestes
celebracions. Crec, malgrat tot, que la felicitat està dins de cada un de nosaltres.
Hem de buscar-la en aquest lloc tan íntim i intransferible. La resta és pura
pantomima. Però, què podem fer? La vida és això. Que Déu reparteixi sort!
Això és el que us desitjo per aquest tan incert com tenebrós any 2010 que
inicia el seu camí.
NÚM. 683 - GENER 2010
José Antonio Pet Posse
5

La mimosa
Meravellosa planta emprada en jardins per la gran quantitat de
flors que surten precisament a l'hivern, entre gener i març, que
és quan gairebé no hi ha res florit.
Escampada per tot el món, les seves arrels fixen el terreny per
evitar esllavissades i es reprodueixen molt fàcilment mitjançant
les llavors o els rebrolls de les arrels. A Portugal hi ha llocs en
què està fora de control.
Les mimoses són de la família de les acàcies i la seva
procedència es d'Austràlia i Tasmània. Si bé les seves branques
es trenquen sense dificultat amb el vent, la seva fusta és resistent
a la humitat; prova d'aixó en són els sarcòfags egipcis.
La flor és usada per a la indústria de la perfumeria.
Per la gran quantitat de polen que té és causant de moltes
al.lèrgies.
Aplicacions màgiques: un bany en el que hi tirem una infusió
de mimosa, es diu que destrueix encanteris i malediccions i
protegeix de problemes futurs.
CARNESTOLTES
És una festa pagana que ha anat arrelant a les nostres
contrades. Comença amb el dijous gras menjant aliments grassos
com la típica coca de llardons, butifarres, cansalada... per
preparar-se per a uns dies d'abstinència de carn.
El divendres arriba el senyor carnestoltes, antigament
representat per a un ninot fet de palla. El dimarts és el principal
dia de la festa de carnestottes amb disfresses, balls i xerinola.
Eel motiu de les disfresses és intentar no ser reconegut i, millor
"Paisatge
amb
mimoses",
oli de
Jean
Auguste
Renoir
encara, portar màscara, doncs amb la gatzara i la gresca moltes
vegades hi havia adulteris i fets no gaire ben vistos que així es
podien amagar.
El dimecres de cendra es tanca la festa amb l'enterrament de
la sardina que simbolitza el començament del temps de dejuni i
pregària de la quaresma.
Històricament, a Cassà celebrem el carnaval el dissabte
següent per no coincidir amb els carnavals del nostres veïns.
COCA DE GREIXONS
Ingredients: 1 got de llet, 1 got d'oli, 1 royal, 2 gots de sucre,
3 gots de farina, un pessic de sal, un grapat de greixons, 3 ous
Preparació: primer es desfan els ous amb el sucre i a
continuació s'hi van afegint tots els altres ingredients deixant la
farina per al final.
Anirem tirant la farina a poc a poc sense parar de remenar
perquè no quedin grumolls.
Quan estigui tot ben barrejat es buida en una plata per anar al
forn. Quan el forn estigui ben calent hi posarem la coca i en 20
minuts ja ho tindrem llest.
DITES POPULARS
El dia 2 de febrer és la festa de la Candelera, data en què es
conmemora la presentació de Jesús al temple.
Si la Candelera riu, el fred és viu i si la Candelera plora, la fred
és fora.
Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera.
Sol de febrer mai no dura un dia sencer.
Pel febrer abrigat bé.
Per Carnaval tot s'hi val.
ASTROLOGIA I LLUNES
Els nascuts entre el 21 de gener i el 19 de febrer tenen el
signe d'aquari i són força pessimistes encara que predisposats
a ajudar i fer forces coses.
El dia 5 a ¾ de 12 de la nit quart mivant.
El dia 14 a les 3 de la matinada lluna nova.
El dia 22 a ¾ d'una de la nit quart creixent.
El dia 28 a 2/4 de 5 de la tarda lluna plena.
Als horts ja podem començar a plantar alls, cebes , maduixes
i algunes coses més.
Rosa i Dolors
4 NÚM. 683 - GENER 2010

Un any ple de reptes
Aquest any 2010 l’Ajuntament de Cassà haurà d’assumir uns reptes molt
importants que poden ser decisius per marcar el futur del poble en els propers
anys. Cassà de la Selva haurà d’afrontar un volum d’inversions destacat que
haurien de significar una millora radical en els serveis que s’ofereixen als
ciutadans i que al mateix temps exigiran un gran esforç i dedicació d’esforços
per assolir els objectius previstos.
Acabar la piscina coberta, posar en marxa la restauració de can Trinxeria i
iniciar la construcció del nou centre d’arts escèniques a la nau polivalent, son els
tres grans reptes urbanístics que té en marxa l‘Ajuntament de Cassà i que haurien
de marcar l’agenda local durant els propers mesos.
Aquests projectes exigiran una inversió econòmica important, que anirà
compensada pel suport de les institucions que hi donen suport i que permet que
les obres que s’hi facin -que revertiran en uns bons equipaments per als ciutadanstinguin
un cost relativament petit per a Cassà. Els ajuts d’Europa, l’Estat i la
Generalitat són prou importants com per aprofitar l’oportunitat i endegar aquests
projectes si bé el dubte està en saber si l’Ajuntament de Cassà tindrà la capacitat
de posar-los en marxa gairebé de manera simultània i aconseguir que es
segueixin els ritmes necessaris per assolir-ne la seva culminació en els períodes
previstos.
Si hem de ser sincers vist com està funcionant la construcció del pavelló
esportiu P3 a l’antiga pista coberta, no es pot ser gaire optimista en quan a
l’acompliment dels terminis previstos per a l’execució de les obres. Aquests
treballs, finançats pel pla estatal van tenir un procés de contractació una mica
precipitat per exigències de l’anomenat Pla Zapatero i es duen a terme sota la
direcció dels tècnics del Consell Comarcal del Gironès. Les obres van començar
a finals de març del 2009 i hi havia el compromís de finalitzar-les el 31 de
desembre. A l’hora de la veritat, a final d’any el més calent era a l’aigüera i ara ja
es parla del mes d’abril com a data de possible obertura al públic de les noves
instal·lacions.
Si en una obra prevista en nou mesos hi ha desfasament de quatre mesos, un
es pregunta que no passarà amb la resta de projectes endegats en aquests
moments a Cassà?
Si amb una sola obra que tenia una urgència claríssima per exigències del
projecte no s’aconsegueixen complir els terminis d’una manera tan flagrant, que
pot passar amb obres que no tenen aquesta necessitat?
Si a més, afegim que caldrà incloure algunes obres noves per acollir-se al nou
pla d’inversions estatal, la feina per als tècnics municipals i per als polítics a
l’hora d’endegar, controlar i tirar endavant els diferents projectes urbanístics
municipals serà molt més elevada durant aquest any 2010.
No es tracta de posar en dubte la capacitat de treball de ningú, però a ben
segur que l’acumulació de feines en una mateixa etapa no serà bona ni per a
l’obres ni per al poble i segurament si no fos per la necessitat d’aprofitar les
subvencions el ritme hagués estat un altre.
Però l’equip de govern ha decidit agafar el toro per les banyes i ha assumit
aquest repte múltiple per al 2010. D’aquí a un any veurem com se n’ha sortit.
AVÍS ALS SUBSCRIPTORS:
Quan es passi a cobrar la subscripció pel 2010 preguem completeu i signeu
la carta que us presentaran per la qual, en compliment de la Llei Orgànica
15/1999 de 13 de desembre sobre Protecció de Dades de caràcter personal,
ens comprometem en no fer ús de les vostres dades personals sinó que és
única i exclusivament per tenir un registre dels nostres subscriptors i
col·laboradors. Els subscriptors que rebeu la revista per correu, us preguem
ens retorneu, degudament complimentada i signada, la carta que trobareu
amb la revista.
El preu de la subscripció per a l'any 2010 és el mateix (inalterable des del
2007), de 38 euros pels dotze exemplars anuals. El preu de venda al número
es manté en 3,50 euros l'exemplar. Moltes gràcies i disculpeu les molèsties.
L'administració
NÚM. 683 - GENER 2010
Cassà de la Selva, gener 2010
Urgent:
Ajudem a
Haití
Algunes entitats fedrades que han
obert comptes corrents d'emergècia
humanitària per als damnificats pel
terratrèmol d'Haití:
- Acció contra la Fam: La Caixa:
2100-3006-94-2200826398.
Contacte: Natàlia Anguera. 93 254
03 81 – achcatalunya@achesp.org
- Assemblea de Cooperació per
la Pau: La Caixa: 2100-5731-79-
0200012540. Contacte: Eliana Eskenazi.
932681496-
Catalunya@acpp.com
- Associació Catalana per la Pau:
La Caixa: 21003200912201253066.
Contacte: Jordi Garrell. 93 318 84 44
- jordi.garrell@acpau.org
- Creu Roja a Catalunya: Caixa de
Catalunya: 2013-0500-14-
0222222252
Caixa de Girona: 2030-0000-16-
3300097651. Contacte: Ramon
Jané. 93 489 00 56ramonjane@creuroja.org
- Intermón Oxfam: La Caixa:
2100-0765-81-0200111128. Caixa
Catalunya: 2013-0500-16-
213198878
- Save the Children: La Caixa:
2100- 1727- 12- 0200032834.
Telèfon de contacte (a Madrid): Boris
Aristin - 680 986 138.
- Unicef: La Caixa: 2100-3060-52-
2201698849. Contacte: Yolanda
Romero. 695 108 142 -
yromero@unicef.es
ACLARIMENT
En el número anterior de la
revista va sortir publicat un
anunci de l'empresa
Bissectriu que correspon a
la inserció de l'any anterior,
per la qual cosa no s'hauria
d'haver publicat.
Disculpeu.
La Direcció
3

2
En aquest número 683 de LLUMIGUIA, corresponent al mes de gener de 2010, hi podeu trobar:
Espai d'opinió:
3 Editorial
5 Llums i ombres
6 - 9 Diuen els lectors
9 A punt de solfa
10 Multiculturalitat
14 Una mica en broma...
15 Valoracions del 13-D
Cassà al Dia: El ple municipal
11 - 13 L'elecció del jutge
substitut provoca el
trencament de la unitat de
l'equip de govern local
Cassà al Dia: Notícies
16 - 17 Valoració de dos
anys d'Escola-taller
18 - 27 Resum de les
celebracions nadalenques al
nostre poble
28 - 29 Un centenar de
cavalls participen a la
cecavila de Sant Antoni
30 Reciotal radiofònic de
la cantant Susanna del Saz
31 Reconeixement a
Carme Muñoz
34 Policia Local
34 - 35 Meteorològiques
38 - 39 Els components de la
lleva del 55 celebren els seus
75 anys
40 Marató poètica
40 El GTC prepara "El
Sosiego, hotel de repòs"
Entrevista de néts a avis:
32 - 33 Josep Uñó, jutge
de pau de Cassà
Espai d'entitats:
41 Parròquia
42 - 43 Sardanes
44 - 47 AEG La Claca
48 - 49 Llar dels jubilats
50 - 51 Llar d'infants Taps
52 - 55 CEIP Aldric
56 - 60 CEIP P. d'Arques
61 - 65 Col·legi La Salle
66 - 72 IES Cassà
Esports
73 - 77 Futbol
78 - 81 Bàsquet
82 - 83 Hoquei patins
84 - 86 Patinatge artístic
87 Tennis Taula
88 Tennis
I les seccions habituals:
4 Agenda
36 - 37 Estadística
Parroquial
89 Higiene dental
90 - 91 Entre el somni i la
vigília
92 - 93 Apunts de l'últim
quadern
94 Fisoteràpia
95 Entreteniments
96 Foto nostàlgica
I l'actualitat dia a dia, la podeu trobar a
ww.cassadigital.cat
LLUMIGUIA és una revista cassanenca d'aparició mensual (Dip. legal GE 59-1958)
Preu al número: 3,50 euros. Subscripció anual (12 números), 38 euros
Edita: Editora Cassanenca - Ctra. Provincial, 93 - 17244 Cassà de la Selva
Telèfon 972 46 36 47 - CI G-17/235847
Director/gerent: Joan Carles Codolà i Vilahur
web: http://www.cassadigital.cat Adreça electrònica (e-mail): llumiguia@gmail.com
Redactors i col.laboradors literaris i gràfics: Xavier Albertí, Carles Brucet, Guillem Burset, Joaquim Cadanet,
Isabel Carbó, Xavier Carrera, Joaquim Carreras, Montse Carreras, Salvador Coma, Agustí Domingo, Foto Dalmau,
Foto Oliveras, Josep Ferrer, Cati Fontané , Tània Foix, Josep M. Fusté, Narcís Fusté, M. Dolors Godoy, Dolors
Grau, Josep Hernàndez, Eduard Llinàs. Eloi Madrià, Carles Malagrida, Roser Malagrida, Joaquim Massa, Joan
Mundet, Eduard Nadal, Josep M. Olivé, Òscar Pérez, Elena Parera, Mònica Plana, Enric Plantés, Dolors Rubirola,
Marc Salgas, Eduard Salvadó, Carles Torrent i Pagès, Jordi Vila, Àngel Vilà, Xavier Viñas.
Impressió: Ducform, S.A. - Cassà de la Selva - Tel. 972 46 30 50
LLUMIGUIA és una revista plural, democràtica, catalana i d'àmbit local oberta a les opinions i comentaris de tots
els cassanencs. Els conceptes i opinions sostinguts en els articles signats que surten a LLUMIGUIA no representen
necessàriament l'opinió de la revista. Apareix a final de cada mes.
Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Amb el suport de:
Diputació
de Girona
NÚM. 683 - GENER 2010