de la Divina Pastora - Almussafes

INDEX
2
salutacions
6
19
26
30
38
43
46
54
82
programa de festes
reina de les festes
clavariesses
DE LA DIVINA PASTORA
clavaris
DE LA DIVINA AURORA
confraria
costumari
associacions

Albert Girona Albuixech
Als darrers anys hem canviat molt com a poble.
També ho hem fet en la nostra forma de viure
les festes. Les de la meua infantesa, les recorde, sobretot,
com unes jornades força solemnes i protocolàries, sempre
presidides pel “volteo general de campanas, disparo de morteretes,
misa mayor y procesión..”. Els propis llibrets de festes d'aleshores
ho testimonien. Anys després, una pretesa “modernitat”
va introduir alguns canvis, com ara l'elecció de les figures
de la Reina i la seua Cort d’Honor, com a figures simbòliques
per a presidir les jornades festives, que passaren a ser més
participatives amb les verbenes. Alguns, en plena transició democràtica, reivindicàrem, també, que
el format fester fóra encara més obert sota l'eslogan de “volem festes populars”. Al final, ens hem
quedat amb un itinerari fester de juliol, llarg i intens, a mig camí entre la tradició i la modernitat, unes
“Festes Majors” i unes “Festes Patronals”, entre actes encara molt protocolaris i actes totalment
oberts i populars.
En general, però, estem molt pagats de les nostres festes. Perquè som conscients que, a més de ser
les primeres de la comarca, a principi de l'estiu, són les millors. I no és retòrica: hem sabut conjugar
unes festes molt cíviques, on la participació de les entitats i dels joves, mitjançant els Clavaris i les
Clavariesses, és bàsica, amb actes populars, com ara les verbenes o les actuacions musicals, que
apleguen a milers de persones. I tot, sense incidents i gaudint amb responsabilitat, des del reconeixement
que vivim aquestes jornades de juliol, en què fa calor i els dies són llargs i les nits encara més, com
un període de retrobament amb la nostra història i les nostres tradicions.
Enguany, malauradament, hem de conviure amb uns moments de crisi i, potser, hi haurà famílies
nostres amb poques ganes de festa. El propi Ajuntament n'és conscient i ha volgut retallar sensiblement
els pressupost destinat a les festes. Encara que això no suposarà cap merma i, estic segur, les festes
acabaran amb un èxit de participació i diversió. Per això han lluitat la Regidora de Festes, Esperança,
i l'equip de funcionaris que lidera José Maria Bullón, als quals vull agrair la seua dedicació i provada
professionalitat quan es tracta de gestionar o d'organitzar. Agraiment que, com a representant del
tot el poble d'Almussafes, vull també explicitar per a totes les entitats (esportives, festeres, cíviques,
culturals...) que col·laboren en la programació festera i, molt singularment, als Clavaris i les Clavariesses
i a la Reina de les Festes i la seua Cort d'Honor.
Benvinguts a la nostra festa i, com desitjava Jaume Sisa en aquella memorable cançò, a vore si “de
les tristors en farem fum”, encara que siga per unes setmanes.
Salut i Bones Festes del 2010.
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
3

Esperanza Carbonell Moreno
Imaginació, ingeni, creativitat... en els temps que ens toca viure, son facultats que
els servidors públics hem d'utilitzar en la nostra tasca del dia a dia, i més encara,
aquells que intentem traslladar l'ambient festiu a les nostres places i carrers, any rere any,
amb la mateixa il·lusió de sempre.
4 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
No corren temps gens fàcils, però ningú qüestiona que fer festa i gaudir de la festa són dos
drets que hem de compartir tots els veïns i veïnes d'Almussafes. Per això, des de la Regidoria
de Festes hem portat a terme un gran esforç per a oferir, una vegada més, una agenda festiva
de qualitat, per a què tots els que vivim en Almussafes – menuts, joves, grans i més grans
- i aquells que ens visiten cada any, gaudim conjuntament d'un temps de descans per a
compartir amb la família, amb els amics... d'un temps de festa, al cap i a la fi.
Enguany, com sempre, hem treballat de valent, amb el suport de tots els funcionaris d'aquest
ajuntament i, com no, amb la col·laboració i comprensió per part d'entitats esportives,
lúdiques, culturals i festives, a les que agraeix infinitament el seu esforç. Una salutació molt
especial a la Reina de les Festes i la seua Cort d'Honor, a les Clavariesses de la Divina
Pastora, als Clavaris de la Divina Aurora i a la Confraria de la Santíssima Creu, que
contribuiran a donar-li llum i color a les nostres Festes.
Festes pensades per a desconectar i trencar un poc la rutina diària, per a què eixiu al carrer,
raoneu i valoreu el que teniu: una vida per a viure-la i disfrutar-la amb companyia, amb
la satisfacció de tindre-la i l'alegria de compartir-la
Les Festes de 2010 ja estan ací. Disfruteu-les!!!

SALUTACIÓ RECTOR
PARRÒQUIA
SANT BERTOMEU
APÒSTOL
La creu, signe del cristià
Mossén Miquel Martínez Ferrer
Recorde quan érem xicotets que a l'obrir el catecisme una
de les primeres preguntes que teníem era:
Quin és el senyal del Cristià? I responíem: "El senyal
del Cristià és la Santa Creu". Per què? Perquè en ella
va morir i va patir El nostre Senyor Jesucrist per a salvar-nos. I així ho
seguim: vivint i proclamant al llarg del temps. Però, sempre ha sigut així?.
Pareix que, al llarg dels tres primers segles de l'Església, més que la Creu
com "signe", preferien la figura del Bon Pastor, el colom, el peix, l'àncora...
Per què? Segons Valverde en BAC, 1959, diu: "el que va ocórrer en la
Creu, era una cosa tan horrorosa que van tardar molt de temps els cristians
a representar a Crist clavat en ella". Perquè La Creu els recordava un lent
suplici a l'execució. Un suplici gratuït, no per a obtindre declaracions a
la manera moderna (i antiga), sinó per a fer lenta i aborronadora l'agonia.
Es prou saber: hores, de tortura per a morir com el pitjor dels bandits,
per als que llevar-li la vida en un moment s'haguera considerat un escàs
castic (BAC. Ob.C.1959).
És ja, entrats en el s IV, quan el sol declina, Constantino va veure en el
cel un trofeu de Creu, compost de llum, superposat al sol, i adherida al
mateix una escriptura que Deia: "AMB ESTE SIGNE VErebutgeN-
CERÀS". I Constantino, després de llarga reflexió i sobre la visió que ha
tingut, fa una "imitació" del "signe" i se servix ell, en la batalla contra
l'enemic, vencent-li en el Pont Milvio cap a l'any 312, i el descobriment
de la Santa Creu, a Jerusalem, per sa mare l'emperadriu Elena sobre l'any
326. Amb tot, no tardaran a aparéixer les primeres representacions
pictòriques i esculturals de la Santa Creu, que ens oferiran un Crist Gloriós,
amb llarga túnica i corona reial. Està en la Creu, si, però com a Vencedor,
el Ressuscitat.
Només en l'Edat Mitjana, es representarà en el seu estat de "dolor" i
"Patiment"
També en el nostre temps la Creu és: per a uns "escàndol" i "rebutge"; per
a altres, signe de "amor i contemplació del misteri que la fem present en
la nostra història amb orgull i ens convertim en Cirenaics de l'amor de Déu
entre els hòmens”. Ella presidix sempre les nostres celebracions, en l'Església
i en les nostres llars. Amb ella "obrim" les nostres manifestacions públiques
de fe (processons). A ella la portem en les nostres celebracions penitencials.
A ella ens acollim quan eixim o entrem a casa; quan ens gitem o alcem;
quan comencem el treball diàriament; quan ens senyem i persignem a
nosaltres o als nostres xiquets: també, com a joia, ens la pengem en el coll;
o quan iniciem la Santa missa, etc.
Esta Creu que dia a dia fa camí amb nosaltres, i vida de la nostra vida,
és la Creu que va morir el Senyor Jesús i que s'ha convertit en el signe
més representatiu de totes les confessions. En ella trobem un malbaratament
de: Amor, Servici, entrega
incondicional del Déu
que salva. Eixe Déu que
dóna força i consistència al nostre ser de "home". Eixe Déu principi i fi
de l'home. Eixe Déu, que com diu el salmista: "m'escruta i em coneix;
que sap quan m'assente i m'alce; eixe Déu que está present al meu
pensament des del més lluny; eixe Déu que estant de camí o gitat tot ho
advertix; eixe Déu a qui li són familiars totes les meues sendes; eixe Déu
que no està encara en la meua llengua la paraula, i ja la coneix sencera;
A on aniré sense Ell? On de la seua presència podré fugir?. Si fins als cels
puge, allí estàs tu, Senyor; si en el sol em gite, allí estàs tu, Senyor, si
prenc ales de l'aurora, si pare a l'últim del mar, també allí la teua mà em
conduïx. La teua destra m'aprén…A on aniré jo lluny de tu? (PH.139).
Eixa Creu, volguts, que per als jueus era escàndol i per als grecs neciesa
(1 Cort. 1,18-23), i que arriba també a escandalitzar els mateix deixebles
de Jesús, s'ha convertit en "símbol de Victòria".
Mirar la Creu és ser volguts en Crist, és contemplar el mateix Crist predicant
un missatge d'amor, de fe i esperança. Contemplar és entrar en el gran
misteri de la Salvació. Agafem-nos fortament a ella i així, des d'ella,
contemplarem eixe Déu que ho transcendix tot però que al mateix temps
és el més pròxim a l'home; eixe Déu que amb amor infinit, ho dóna tot a
canvi de res; eixe Déu que és tot generositat; eixe Déu misericordiós per
que és just. Eixe Déu pacient i fidel per que és immutable; eixe Déu, que
no té més que un pensament i que tot pensament ve d'Ell; eixe Crist, Déu,
que en la seua Pasqua ha donat al món la reconciliació i la Nova Aliança
entre Déu i l'home; Ella és la llum que il·lumina el nostre camí i ens obri
a l'esperança; Ella és el nostre signe de salvació, de glòria; Des d'Ella
coneixem Déu, la seua immensitat, la seua omnisciència, la seua omnipotència;
des d'Ella, aprenem a posar-nos de genolls i resar en silenci; Ella ens porta
al coneixement de l'immutable, el que no pot canviar per a ser millor.
Volguts en Crist: estem ja en plenes festes patronals, que elles ens ajuden
a celebrar-les amb eixa dignitat de Cristians i amats de Déu. A ella,
Santíssima Creu, la passejarem públicament pels nostres carrers i, des
d'ella, beneïm el nostre amat poble. Honrem-la com a patrona nostra i
signe primordial de la nostra fe. També, celebrarem amb el nostre patró
i titular, Sant Bertomeu el misteri de la fe, per qui va vessar la seua sang
i a qui hem de portar sempre en el nostre cor com a germà major en la
fe i protector principal de la nostra parròquia.
També celebrarem la festa de Santa Maria, davall l'advocació de l'Aurora
i la Santa Maria Divina Pastora.
A tots i a totes vos desitge unes molt bones festes Patronals i que siguen
motiu de trobada familiar. Que el Senyor vos beneïsca. Una salutació ben
cordial del vostre rector.
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
5

8 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
Al pati del col·legi Almazaf
Organitzat per la Junta Local de Lluita contra el Càncer.
Venda de tiquets fins el dia 2 de juliol, al Centre Cultural
i a l’Ajuntament (alcaldia).
Preu tiquets: 15 euros
Al pati del col·legi Almazaf, celebració de la 34a edició
del tradicional festival de bandes, que comptarà amb la
participació de les següents agrupacions musicals:
LA SOCIETAT MUSICAL LIRA ALMUSSAFENSE
LA SOCIETAT ARTÍSTICO MUSICAL LA UNIÓ
DE QUART DE POBLET

Al pati del Col·legi Públic Almazaf,
presentació oficial de la Reina de les Festes 2010, la
Srta. ESTEFANIA OLIVER DUART,
presentada per Esportiu Agility Almussafes i la seua Cort d’Honor,
amb l’assistència de Reina de les Festes 2009,
Srta. Mª PILAR GIRONA SALESA,
en representació de la Societat Musical Lira Almussafense.
Presenten l’acte: l’actor i escriptor Diego Braguinsky
i la periodista Mª José Girona.
CORT D’HONOR:
NEUS BARTUAL SOLÁ
CLUB DE CAÇADORS “EL PERDIGÓ”
BELÉN DUET ROIG
ASSOCIACIÓ JUBILATS I PENSIONISTES
SANDRA LIÑANA BOSCH
SOCIETAT MUSICAL “LIRA ALMUSSAFENSE”
BEATRIZ PORTALÉS CERVERÓ
ALMUSSAFES CLUB DE FUTBOL
Durant l’acte de la presentació es lliuraran els Premis Cívics
Almussafes 2010 a:
· Antonio Benavent Calatayud
· Francisco Javier Climent Grau
· Associació d’Empresaris i Comerciants d’Almussafes
La Gala estarà amenitzada per l’espectacle “Dulce Bolero”,
a càrrec de Carmen Nikol, i ambientada amb música en directe
d’un pianista i un saxofonista.
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
9

A les pistes del col·legi Almazaf,
patrocinat pel MI Ajuntament i
organitzat pels Clavaris de la Divina
Aurora, ball amb l’orquestra LIMITE
i DISCOMÒBIL.
10 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
Es realitzarà desfilada de moros i cristians,
amb la participació de les següents comparses,
encapçalades per tabal i Dolçaina “El Cudol”:
Comparsa de Maseros
Comparsa Alí Ben Bufat
Comparsa dels Festers del 79
Comparsa Aselam Aleikum
Comparsa de la Reina de les Festes i Dames de
la Cort d’Honor
Itinerari: Eixida del carrer Major, cantonada amb
el carrer Santa Creu, carrer Major, carrer Sant Roc,
Santa Anna, Literato Azorín, Ausiàs March, Passeig
del Parc, i Av. Paral.lel.
Al Parc del Poliesportiu.
Organitza: Associació de Ball Pas Bàsic.

Al Centre Cultural.
A LA FIRA. TOTES LES ATRACCIONS COSTARAN 1 EURO.
PREUS POPULARS PATROCINATS PER
L’AJUNTAMENT D’ALMUSSAFES
Davant l’Església
Oferida a la Santíssima Creu, Patrona d’aquesta Vila, per
totes les entitats locals, acompanyades de la Reina de les
Festes i la seua Cort d’Honor, amb la participació de la
Corporació Municipal, amb la intervenció de la Banda de
la Societat Musical Lira Almussafense i encapçalada pels
tabaleters i dolçainers “El Cudol”, que recorreran el següent
itinenari:
Eixida des de l’Ajuntament, Carrer Santa Anna, Plaça del
Mercat, Castell, Salvador Botella, Mestre Medina, Plaça
Blasco Ibáñez, Gibraltar, Ausiàs March, Llauradors, Av.
Paral·lel, La Foia, Carrer Major, El Cano, Sant Josep, Pinar
i Carrer Major fins arribar a l'Església.
Al pati del col·legi Almazaf, amb l’actuació
de l’ORQUESTRA PLATINO i DISCOMÒBIL.
18 joves palestins, estudiants del Conservatori,
interpretaran obres de música palestina i àrab,
amb la participació de la banda de la Societat
Musical “Lira Almussafense”.
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
11

12 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
a càrrec de la Banda de la Societat Musical
Lira Almussafense, per la població.
A l’Església, amb la intervenció del Cor Parroquial
Sant Bertomeu.
organitzada per l’Ajuntament d’Almussafes, a càrrec de
PIROTECNIA VALENCIANA.
Lloc: Esplanada front a l’antiga Cooperativa.
amb la intervenció de la Banda de la Societat Musical
Lira Almussafense i encapçalada pels tabaleters i
dolçainers “El Cudol”.
Itinerari:Eixida del Temple, Plaça i Carrer Major, Passeig
del Parc, Carrer Gibraltar, Espioca, Sant Vicent, Salvador
Botella, Castell, Plaça Major i Temple Parroquial, on
finalitzarà amb una entrada de focs d’artifici.

de les Clavariesses per la
banda de la Societat Musical
Lira Almussafense i cercavila.
Oferida en honor a la Divina Pastora.
organitzada per les Clavariesses, a càrrec de la
PIROTÈCNIA TURÍS.
Lloc: Esplanada front a l’antiga Cooperativa
Itinerari: Eixida del Temple Parroquial, Carrer Major, Passeig del Parc,
Carrer Gibraltar, Plaça Blasco Ibañez, Espioca, Sant Vicent, Castell, Plaça
Major, entrada al Temple Parroquial, i en finalitzar una entrada de focs
d’artifici.
Eixida des de l’Ajuntament, visitant la
Reina de les Festes i la seua Cort d’Honor,
acompanyades de xaranga i amb la
intervenció de cantadors d’albaes.

14 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
Dels Clavaris per la Banda de la Societat Musical Lira
Almussafense, i acompanyament a l’església.
Cantada en honor a la Divina Aurora.
Organitzada pels Clavaris, a càrrec de la PIROTÈCNIA GARUDA.
Lloc: Esplanada front a l’antiga Cooperativa
Itinerari: Eixida de l’Església, Carrer
Major, Passeig del Parc, Gibraltar, Plaça
Blasco Ibáñez, Espioca, Sant Vicent,
Castell, per finalitzar a l’Església amb
un espectacle piromusical amb la
interpretació de l’himne d’Almussafes.
Per a una millor audició, es recomana
que el públic se sitúe al Carrer Major.
A les pistes del col·legi Almazaf, patrocinat pel M.I.
Ajuntament i organitzat per les Clavariesses de la Divina
Pastora, ball amb l’orquestra CRASH i DISCOMÒBIL.
Celebrarem la
FESTA HAWAIANA
Tot aquell que vullga, podrà vindre
disfressat.
S'entregarà un obsequi als primers
assistents al ball.

a càrrec de la Banda de la Societat Musical Lira Almussafense,
recorrent els carrers de la població.
en honor a la Santíssima Creu, amb la intervenció del Cor Parroquial Sant Bertomeu.
a càrrec de PIROTECNIA VALENCIANA.
Lloc: Esplanada front a l’antiga Cooperativa.
amb la intervenció de la Banda de la Societat Musical
Lira Almussafense, recorrent el seguënt itinerari: Carrer
Castell, Plaça del Mercat, Carrer Santa Anna, Carrer
Sant Roc, Carrer Espioca, Carrer Ramón i Cajal, Carrer
Llauradors, Avinguda Paral·lel, Passeig del Parc, Carrer
Major i arribada al Temple Parroquial.
que es dispararà des de l’esplanada front a l’antiga
Cooperativa i des de la Ronda Monestir de la Valldigna,
a càrrec PIROTECNIA VALENCIANA.
SONA LA DIPU
Patrocinada per la Diputació de València.
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
15

Els grups es conformaran per rigorós ordre d'inscripció.
Màxim 10 persones per grup.
al pati del col·legi Almazaf en honor a la Reina de les Festes i la
seua Cort d’Honor, amb l’actuació de la ORQUESTRA CARRUSEL
i DISCOMÒBIL.
En aquest Ball de Gala hauran de contemplar-se unes
mínimes normes d’etiqueta, no admetent-se l’entrada
sense la vestimenta adequada. Les taules per a aquest
ball, es podran reservar al Centre Cultural fins el divendres
9 de juliol, indicant el nom d’un responsable i nombre de
places. Aforament limitat. Hi existirà un servei de
guardarroba dins del recinte de ball.
Els grups es conformaran per rigorós ordre d'inscripció.
Màxim 10 persones per grup.
Activitat infantil fins 14 anys
Al Parc Central
Amb la finalitat de descobrir als més menuts l’encant de fer-se un fanalet i desprès poderlo
passejar pel seu carrer amb les seues amistats i familiars, es pretén realitzar aquesta
activitat tradicional.
16 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010

Al camp de la Mula (Camí Zurriaga).
Inscripció lliure per a empadronats en Almussafes.
Organitza: Associació Agrària Joves Agricultors (AVA)
Al Parc Central.
Organitza: Associació Agrària Joves Agricultors (AVA)
Amb Pep Gimeno "Botifarra" i la Rondalla i el Grup de Balls
d'Ontinyent.
Al pati del col·legi públic Almazaf.
Normes: S’estableix un preu públic de 10,00 €.
Només podran assistir persones majors de 16 anys.
Es lliuraran tres mencions esportives:
· Al millor esportista de l’any.
· A l’entitat esportiva de l’any.
· A la trajectòria esportiva.
Al pati del Col.legi Almazaf, amb els
grups
MALDITA NEREA i
EL MUNDO DE WAYNE
A continuació DISCOMÒBIL.
Accés lliure.

Truc, parxís i altres jocs. Hi haurá esmorzar popular.
Al Parc Central.
Organitza: Falla La Torre
Al carrer Major, tradicional homenatge a la paella,
al qual estan convidats tots els veïns i veïnes
d’Almussafes. Per al bon desenvolupament de
la festa, s’hauran de contemplar les següents
normes:
Els participants podran triar entre fer-se la paella pel seu
compte o assistir a les paelles gegants. És necessari en
ambdós casos fer la inscripció al Centre Cultural abans
de les 14 hores del dimecres 14 de juliol. Passada aquesta
data no s’admetran inscripcions, per poder fer una previsió
de comensals.
Les inscripcions es realitzaran en el formulari que es troba
a disposició de tots els veïns al Centre Cultural. És obligatori
indicar el DNI (sense la lletra). En el cas de menors d’edat
que no tinguen DNI, aquesta casella es deixarà en blanc.
Indiqueu en la casella corresponent als no residents.
Es farà una revisió exhaustiva dels inscrits, no admetentse
més del 20 % de comensals no residents. L’organització
reduirà les places als qui no compleixen aquesta norma.
Els comensals que opten per la paella gegant seran servits
en taula, així com la beguda corresponent.
Per als comensals que trien fer-se la seua pròpia paella,
s’habilitarà un lloc per a la realització de la mateixa i tindran
taula reservada al carrer Major, a continuació de les taules
muntades per a les paelles gegants. En aquest cas, el
repartiment dels ingredients es farà a l’Ajuntament el
mateix dia de 17 a 18 hores, per ordre d’inscripció. Al
mateix temps, se’ls repartirà la beguda corresponent.
El sopar de germanor començarà a les 22.00 h.
Al pati del col·legi Almazaf, amb gran DISCOMÒBIL.
18 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
Sopar de l’Associació de Jubilats i Pensionistes,
al pati del col·legi Almazaf.

dissabte 19 juny
9.00h
TROFEU DE LA REGULARITAT
Modalitat: 9mm
Lloc: Silla.
Organitza: Club de Tír Olímpic Almussafes
9.00h
BÀSQUET: TORNEIG PRE-BENJAMÍ
Categoria: Pre-Benjamí Almussafes/Alginet/Alcúdia
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Organitza: Club de Bàsquet Almussafes
9.00h
BÀSQUET: TORNEIG BENJAMÍ
Categoria: Benjamí Almussafes/Alginet/Picassent
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Organitza: Club de Bàsquet Almussafes
11.00h
BÀSQUET: TORNEIG ALEVÍ
Categoria: Aleví Almussafes/Picassen/Alcúdia
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Organitza: Club de Bàsquet Almussafes
11.00h
BÀSQUET: TORNEIG CADET
Categoria: Cadet Almussafes/Picassent/Algemesí
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Organitza: Club de Bàsquet Almussafes
20 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
12.30h
BÀSQUET: TORNEIG FEMENÍ AUTONÒMIC
Categoria: Femení Autonòmic Almussafes/Aldaia/Alcúdia
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Organitza: Club de Bàsquet Almussafes
12.30h
BÀSQUET: TORNEIG JÚNIOR
Categoria: Júnior Almussafes/Alcúdia/Picassent
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Organitza: Club de Bàsquet Almussafes
18.00h
BÀSQUET: I TORNEIG FEMENÍ VILA D’ALMUSSAFES
Categoria: Femení Autonòmic
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Organitza: Club de Bàsquet Almussafes
20.00h
BÀSQUET: I TORNEIG FEMENÍ VILA D’ALMUSSAFES
Categoria: Pre-Benjamí Almussafes/Alginet/Alcúdia
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Organitza: Club de Bàsquet Almussafes

dissabte 26 juny
16.00h
TROFEU DE PESCA FESTES PATRONALS
Categories: Juvenils, Sèniors i Veterans
Lloc: Motor de Grau – L’Albufera
Organitza: Club de Pescadors “La Molinà”
16.00h
II GRAN PREMI CICLISTA ALMUSSAFES
Categories: Sèniors i Master
Lloc: Parc Central.
Organitza: Peña Ciclista de Almussafes
19.30h
XIII TROFEU VILA ALMUSSAFES
Lloc: Parc Central.
Organitza: Esportiu Agility de Almussafes
dissabte 03 juliol
9.00h
TROFEU DIA DEL CLUB
Modalitat: Completa.
Lloc: Silla.
Organitza: Club de Tir Olímpic Almussafes.
10.00h
I MARATÓ DE PETANCA DE SORDS
Lloc: Pista de Petanca.
Organitza: Club Deportivo de Sordos de Almussafes.
16.00h
XXIV VOLTA A PEU ALMUSSAFES
18:00 h. Categories: Benjamí, aleví i infantil.
19:30 h. Categories: Sènior i Veterans.
Lloc: Parc central i itinerari de cursa.
Organitza: Ajuntament d’Almussafes
20.00h
IV CONCURS DISFRESSA LA TEUA MASCOTA
Modalitat: Totes.
Lloc: Parc de les Palmeres. Esplanada Centre Cultural.
Organitza: Associació Esportiu Agility Almussafes.
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
21

22 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
diumenge 4 juliol
8.00h
CONTRARELLOTGE PUJADA A FONTANELLES
Modalitat: Cicloturistes
Lloc: Fontanelles (Llombai)
Eixida: Cafeteria Altamar
Organitza: Bici-club almussafes
9.00h
XI EDICIÓ CURSA FESTES LOCALS
Modalitat: Escala 1/5, 1/8 i 1/10
Lloc: Circuit Seguretat Vial i Automodelisme
Organitza: Associació Autet Almussafes
10.00h
DIA DE LA BICI
Lloc: Parc Central
Organitza: Penya Ciclista Almussafes
Categories: Totes les edats
dissabte 10 juliol
19.00h
FUTBOL FESTES PATRONALS VETERANS
Lloc: Camp de Futbol de Almussafes
Organitza: Club de Veterans Almussafes
diumenge 11 juliol
10.00h
CRONO ESCALADA “LA VALL D’EBO”
Categories: juvenils, sènior i màsters
Lloc: La Vall d’Ebo (Pego)
Organitza: Peña Ciclista de Almussafes
10.00h
TIR DE GUATLA A MÀQUINA
Modalitat: Totes
Lloc: Camp de tir “La Laguna”
Organitza: Club de Caçadors “ El Perdigó”

dimarts 13 juliol
16.30h
TROFEU DE FESTES DE PILOTA VALENCIANA DE FRONTÓ
17.00 h. Categoria: Aleví parelles.
17.30 h. Categoria: Infantil parelles.
18.00 h. Categoria: Sènior B parelles.
19.00 h Categoria: Sènior A parelles.
Lloc: Frontó Cobert
Organitza: Club de Pilota Valenciana d’Almussafes
19.00h
CAMPIONAT FUTBOL FESTES LOCALS
Categoria: Juvenil
Lloc: Camp de Futbol
Organitza: Almussafes Club de Futbol
dijous 15 juliol
18.30h
DIA DEL BÀSQUET
Categoria: Pamesa Veterans/Sènior Almussafes/Almussafes Veterans.
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Organitza: Club de Bàsquet Almussafes
dissabte 17 juliol
16.30h
TROFEU DE FESTES DE PILOTA VALENCIANA DE FRONTÓ
18.00 h. Categoria: Sènior B parelles.
19.00 h Categoria: Sènior A parelles.
Lloc: Frontó Cobert
Organitza: Club de Pilota Valenciana d’Almussafes
17.00h
TROFEU ESTIU/TARDOR
Modalitat: F. Central
Lloc: Cullera.
Organitza: Club de Tir Olímpic Almussafes
19.00h
EXHIBICIÓ CLUB DE AIKIDO FESTES LOCALS
Categoria: Totes
Lloc: Esplanada Centre Cultural.
Organitza: Club de Aikido Almussafes
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
23

24 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
dissabte 17 juliol
19.00h
CAMPIONAT FUTBOL FESTES LOCALS
Categoria: Amateur
Lloc: Camp de Futbol
Organitza: Almussafes Club de Futbol
19.30h
TROFEU HANDBOL FESTES 2010
Categoria: Aleví, benjamí, veterans i absoluta.
Sènior Almussafes-Veterans Almussafes
Lloc: Pavelló Poliesportiu
Organitza: Club d’Handbol Almussafes
diumenge 18 juliol
9.45 h
TROFEU ESTIU/TARDOR
Modalitat: F.Central
Lloc: Cullera.
Organitza: Club de Tir Olímpic Almussafes
dilluns 19 juliol
19.00 h
FINALS CAMPIONATS FESTES PATRONALS DE TENNIS
Categoria: Simples femenins. Simples masculins
Lloc: Poliesportiu municipal
Organitza: Club de Tennis Almussafes
dimarts 20 juliol
19.00 h
FINALS CAMPIONATS FESTES PATRONALS DE TENNIS
Categoria: Simples femenins. Simples masculins
Lloc: Poliesportiu municipal
Organitza: Club de Tennis Almussafes
dimecres 21 juliol
19.00h
FINALS CAMPIONATS FESTES PATRONALS DE TENNIS
Categoria: Dobles masculins
Lloc: Poliesportiu municipal
Organitza: Club de Tennis Almussafes

19.00h
dijous 22 juliol
19.00h
FINALS CAMPIONATS FESTES PATRONALS DE TENNIS
Categoria: Simples Veterans + 35 masculins
Lloc: Poliesportiu municipal
Organitza: Club de Tennis Almussafes
GALA DE L’ESPORT
Lloc: Al pati del col·legi públic Almazaf.
Normes:
S’estableix un preu públic de 10,00 €.
Només podran assistir persones majors de 16 anys.
Es lliuraran tres mencions esportives:
· Al millor esportista de l’any.
· A l’entitat esportiva de l’any.
· A la trajectòria esportiva.
Per adquirir els tiquets caldrà anar, en primer lloc, al pavelló poliesportiu municipal,
en horari de 9.30 a 13.30 i 17.00 a 20.00 h. i es donaran per rigurós ordre d’inscripció.
El dies per comprar els tiquets seran:
Del 7 al 16 de juliol, només entitats membres del Consell Municipal d’Esports.
Del 17 al 20, i sempre que hi haja tiquets disponibles, la resta d’entitats i públic en
general, fins que s’arrive al màxim de l’aforament establert.
divendres 23 juliol
19.00h
FINALS CAMPIONATS FESTES PATRONALS DE TENNIS
Categoria: Simples Veterans + 45
Lloc: Poliesportiu municipal
Organitza: Club de Tennis Almussafes
dissabte 24 juliol
19.00h
FINALS CAMPIONATS FESTES PATRONALS DE TENNIS
Categoria: Dobles femenins. Dobles Veterans + 45
Lloc: Poliesportiu municipal
Organitza: Club de Tennis Almussafes
diumenge 25 juliol
10.00h
TIR DE COLOM A BRAÇ
Modalitat: Totes
Lloc: Camp de tir “La Laguna”.
Organitza: Club de Caçadors “El Perdigó”
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
25

28 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
Estefanía Oliver Duart
ESPORTIU AGILITY ALMUSSAFES

Neus Bartual Solá
CLUB DE CAÇADORS “EL PERDIGÓ”
Sandra Liñana Bosch
SOCIETAT MUSICAL “LIRA ALMUSSAFENSE”
Belén Duet Roig
ASSOCIACIÓ JUBILATS I PENSIONISTES
Beatriz Portalés Cerveró
ALMUSSAFES CLUB DE FUTBOL
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
29

Loles Rovira Ribes
MADRINA
Les Clavariesses de la Divina Pastora ens preparem per a celebrar la nostra
festa gran, un dia que afrontem amb gran il·lusió i per al qual estem treballant
des de fa mig any.
En primer lloc, volem agrair la gran col·laboració que hem tingut tant de
l'Ajuntament d'Almussafes i de la parròquia Sant Bertomeu, com de tots els
comerciants i veïns de la població, que des del primer dia s'han bolcat amb
nosatres per tal de facilitar-nos al màxim totes les nostres iniciatives.
Enguany som 25 les xiques que anem a honrar a la Divina Pastora i el que
desitgem és que tots els veïns i veïnes comparteixen amb totes nosaltres la
nostra festa.
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
31

32 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
Sandra Grau Bartual
PRESIDENTA
Ana Rodrigo Argente
SECRETÀRIA
Giovana Duart Esteve
SECRETÀRIA
Isabel Esquer Sabater
TRESORERA

Maria Alberich Navarro
VOCAL I
Marina Calvo Lerma
VOCAL II
Estefanía Aguayo Polo Alexandra Andreu Argente
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
33

34 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
Isabel Aparici Espert Ana Aparici Folch
Iris Canet Chaqués Estibaliz Fontecha Núñez

Sheila Heredia Casanoves Carmen Lerma Chaqués
Gemma Lozano Pérez Mª José Moreno López
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
35

36 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
María Olmos Sales Joana Piles Bastida
Estela Roig Ferrer Sandra Ruiz Martínez

Sara Santamaría Pedrón Yadira Sanz Cabello
María Sebastián Morelló Anna Tomás Ridaura
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
37

Juan Manuel Aguado Ponce
CLAVARI D’HONOR
ALS CLAVARIS
DE LA DIVINA
AURORA 2010
Em plena d’honor i alegria,
i em fa sentir ple d’orgull
ser el Clavari d’honor d’esta festa
tan tradicional i valenciana
que és la festa dels fadrins.
Encara que ara som moderns
i pareix que estes coses no tinguen ganxo,
és de la tradició de les festes, l’Aurora
per excel·lència dels hòmens l’arraigo.
Vestirem de festa i anirem pel poble,
plens d’alegria, amb música,
amb coets… amb l’ànima encesa
i donarem les gràcies sinceres
a tots els que han fet possible esta festa.
I honrarem la memòria i la tradició
i farem gala de pleitesia
per fer-li a la Mare de Déu els honors
que baix el sol naixent de l’Aurora
fa que tots ens sentim un poc millors.
Només desitjar-li al poble
en nom dels clavaris d’enguany
que tinguen bones festes
i s’obliden un poc del mal any.
I en els albors del segle XXI
farem possible que siga
un orgull per a un jove del poble
ser clavari de la festa dels fadrins.
Vixca el poble d’Almussafes
i visquen les festes patronals!!
Vixca la Divina Aurora
i els seus clavaris… tan especials!!
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
39

Melchor Duart Aguilar
PRESIDENT
Juan Carlos López Blasco
TRESORER 1r
40 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
Javier Gonzalvo Aznar
VOCAL II
J.Francisco Minguez Peiró
VICEPRESIDENT
Juan F. Martos Albertos
TRESORER 2n
Jonathan Alcover Cuevas
Esteban Arbona Pérez
SECRETARI
Sergio Baldoví Camarasa
VOCAL I

Adrián Alcover Gauchía Josep Aleixandre Rovira Ildefonso Céspedes Rosaleny
David Cobo Marín David Ferrer Aguilar Víctor García Martínez
Carlos Genís Tortosa David Girona Sanz
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
41

Javier Huertas Fábregues Iván Lucas Moldero Ángel Perales Ferrando
Adrián Raga Lechuga Carlos Romero Camarena Fernando Sánchez Burgos
42 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
Jacinto Soldado Boluda Juan Carlos Vázquez Moya

Inmaculada Lladosa Calatayud
CAMBRERA SANTÍSSIMA CREU 2010
¡La Cruz es mi baluarte!
¡La Cruz es mi camino y mi fuerza!
44 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
Gracias a ella enprenderé
el camino hacia Dios.

Confraria de la
Santíssima Creu
Un any més, ens disposem a celebrar les nostres
festes patronals que tenen clarament un profund sentit
religiós. Festes en les quals n'hi ha cabuda per a tot,
però sense mai oblidar la seua vessant cristiana, ja que
estan dedicades a la Santíssima Creu i Sant Bertomeu
junt a la Mare de Déu en les seues boniques i dolces
advocacions de Divina Pastora i Divina Aurora.
Però, indiscutiblement, la festa major i més gran és la
de la nostra patrona, la Santíssima Creu.
Era l'any 1764 quan Fray Pablo de Colindres, general
dels caputxins va fer entrega de la Sagrada Relíquia a
Dª Manuela Tuviá en recompensa per la seua hospitalitat.
El Lignum Crucis es va guardar i a la mort de Dª Manuela
es va donar a l'Esglèsia, on Don Antonio Herrero, el
rector en aquell moment, la va presentar a l'Arquebisbe
de València que dóna fe de l'autenticitat, en document
de 2 d'abril de 1775.
La primera festa de la que es té notícia data del 26 de
desembre de 1814. Els assistents, entusiasmats, juraren
fer una festa que seria de l'Ajuntament a perpetuïtat.
Després es va decidir traslladar-la al 16 de juliol com es
ve fent actualment.
Resulta curiós i sorprenent comprobar com la fe d'un
poble gira al voltant d'un xicotet tros de fusta que
s'amaga dins del sagrat relicari. No es tracta d'un tros
de fusta qualsevol perquè és part de la Creu on Jesús
va morir crucificat. I la fe en el crucificat és una fe viva
unida a un amor que és més fort que la mort i és la porta
de la vida i el començament de la glòria.
La Creu era espantosa, un espectacle inhumà, però des
de que Crist va morir en ella, la Creu és gloriosa. El que
era un instrument de tortura i torment s´'ha convertit en
un instrument de salvació.
És per això, que la Santa Creu és la nostra senyal, la
marca dels cristians i la portem gravada en el cor com
un segell inesborrable. Podem sentir-nos orgullosos i
proclamar com Sant Pau: “Déu em lliure de gloriar-me
si no és en la Creu de Jesucrist”. La Creu és senyal del
cristià perquè en ella es manifesta l'amor més gran
capaç de donar la vida.
Quan la Santíssima Creu passe pels nostres carrers en
la processó fiquem els ulls en ella, en una mirada de fe.
Pensem que està ahí en alt per a recordar-nos que és
la nostra salvació i que continuament ens dóna lliçons
de pau, d'humilitat i d'amor.
La Santíssima Creu és patrimoni del poble d'Almussafes;
és el millor tresor que podríem tindre. Tots estem baix
la seua protecció i ens fa recordar als nostres pares i
iaios que ens transmitiren la devoció i el fervor que ella
els produïa. És la millor herència que ens deixaren.
Vull acabar agraint a la Confraria la deferència que ha
tingut en nomenar-me cambrera d'enguany. És tot un
honor i un orgull poder-me dedicar a la Santísima Creu.
Considere que és un regal del cel que la vida me brinda,
per això m'entregaré amb tota la il·lusió del món a fer
que la Santíssima Creu lluïsca en tot l'esplendor que es
mereix. És una il·lusió que compartisc amb Pablo, el
meu marit, confrare des de fa molts anys i que, junt a
les nostres famílies, esperem disfutar d’esta experiència
inoblidable.
Que el poble d'Almussafes es contagie de la meua
felicitat per a fer d'estes festes patronals unes grans
festes. Gràcies a tots.
Vixca la Santíssima Creu!
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
45

48 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
Nascut a Almussafes
el 7 de juny de l'any
1924, Antonio Benavent Calatayud continúa sent, en
l'actualitat, una persona carismàtica, meticulosa i molt
responsable amb tot el que l'embolta, demostrant, tal i
com ha fet durant tota la seua vida, una gran convicció en
les seues arrels cristianes i familiars, cosa que ha transmés
profundament i des de ben menuts als seus tres fills,
Antonio, Vicente i Nacho.
La seua trajectòria com a estudiant començà, des de
ben menut a la població d'Almussafes, en les escoles
improvisades d'aquells temps, ubicades en algunes
habitacions del castell de la Torre de Racef (1929 – 1932)
i després en les que s'habilitaren en el c/ Sant Vicent
(1933 – 1936).
Fou precisament l'any 1936, quan va realitzar la prova
d'accés per a poder començar a estudiar el Batxiller en
l'únic Institut per a xics que hi havia a la capital valenciana,
anomenat Institut Lluís Vives. Una vegada admés i en el
mateix any, assessorat pel benvolgut Mestre Medina
(resident a Benifaió en aquell moment), aconseguix també
obtindre el primer curs de Batxiller.
Malauradament, els seus estudis es vegeren paralitzats
per la Guerra Civil, però només finalitzar aquesta, reprengué
amb forces renovaces el que s'havia proposat, que
no era altra cosa que finalitzar els estudis amb gran il·lusió
i constància i sempre recolzat pels seus pares Antonio i
Paquita. A més, eixe any de represa dels estudis, comptà
amb l'ajuda educativa del Sr. Antonio Magraner i també
de Don Perfecto (al qui tantes generacions d'Almussafes
han tingut com a mestre), aconseguint superar en tan
sols un any, els cursos de segon i tercer de batxillerat.
En tan sols dos anys més, el nostre premi cívic 2010
aconseguí finalitzar fins a setè de Batxiller, sent en setembre
de 1943, quan va fer l'examen d'Estat per a poder
accedir a la Universitat, obtenint d'aquesta forma el tan
desitjat títol de Batxiller Superior.
Com tot jove de la seua edat, Antonio va complir el servei
militar a Madrid (1944 – 1945), estant ja en les oficines de
la seua companyia, baix les ordres directes del seu Tinent-
Coronel. En finalitzar aquest, tornà al seu Almussafes natal
i, molt prompte, començà la seua vida laboral incorporantse
a l'Ajuntament de Sollana per a fer una substitució.
L'any 1946, demanà el trasllat del seu lloc de feina a
Almussafes, incorporant-se com a Secretari de la Hermandad
Sindical de Llauradors, ubicada en aquell any
en un dels quartets de l'antic local de la Societat Musical
Antonio
Benavent
Calatayud
que estava situada al carrer Santa Ana i que, poc després,
canvià d'ubicació per a ocupar unes petites instal·lacions
situades al costat de l'antic Ajuntament de la Plaça de l'Església.
Des d'aleshores i fins l'any 1974, desenvolupà aquest lloc de
treball en règim de jornada completa a Almussafes.
En aquest mateix període, Antonio contragué matrimoni amb
la seua dona Vicenta López Soldado “Vicentica la del Segó”,
que a data de hui i com ella diu “Gràcies a Déu” encara
comparteix la vida amb tots nosaltres.
Coincidint amb l'arribada de la democràcia a Espanya, les
Hermandats Sindicals de Llauradors i Ramaders passaren a
formar part de cada consistori local, canviant la seua denominació
per Càmeres Agraries Locals.
Precisament l'any 1974, Sollana impulsà la creació de la seua
Càmera Agraria, per la qual cosa es posaren en contacte
amb Antonio i li proposaren que compartira secretaria en els
dos pobles, fent jornada partida, pel matí a Sollana i per la
vesprada a Almussafes, la qual cosa es dugué a terme.
En 1981, fou convocat per assistir al Congrés Nacional de
Secretaris de Càmeres de Tarragona, al que tan sols citaren
a dos secretaris de cada província d'Espanya, i per la seua
trajectòria laboral i els seus estudis de la joventut, és un dels
cinc seleccionats a nivell nacional amb la nova categoria de
Secretari de Càmera de Primera.
A partir d'aquest mateix moment, tingué l'ocasió de poder
accedir a la secretaria de diverses capitals de província fóra de
la nostra comunitat, però pel fet de la ràpida i radical transformació
que venia arrastrant el nostre terme municipal amb
l'arribada de l'autopista i també de la factoria Ford, i també pel
fet que aquella època va coincidir amb la construcció de les
novedoses instal·lacions de Altos Hornos del Mediterráneo -
elaborant-se en la càmera agrària d'Almussafes tota l'estructura
interior de ferro - va decidir mantindre el seu lloc de treball a
Almussafes-Sollana, fins la seua jubilació l'any 1989.
Paral·lelament a la seua vida professional i familiar i des del
26 de març de l'any 1954, Antonio va exercir una tasca
investigadora, interpretadora, preservadora i difusora de la
memòria històrica del poble d'Almussafes, ja que fou distingit
amb el nomenament de Cronista Oficial del municipi, un títol
que ha ostentat fins el 8 de setembre del passat any, quan
argumentant motius de salud, Antonio va sol·licitar per escrit
el seu cessament.
Per la seua important llavor en pro de la recuperació de la
història almussafenya, el passat dia 8 de març, el plenari de
l'Ajuntament d'Almussafes va donar llum verda a aquesta
proposta, acceptant la seua dimissió voluntària i nomenantlo
Cronista Honorari d'Almussafes, a més de distingir-lo estes
Festes amb un dels Premis Cívics 2010.
PREMIS
CIVICS
2010

50 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
Fill d'Isabel Grau i de Vicente Climent, el nostre premi cívic 2010
nasqué el 23 de juny de l'any 1956 en el carrer Major d'Almussafes.
Un xiquet esperat i desitjat per uns pares ja majors, es va convertir
en el més menut de la família i també en el principal destinatari de
l'afecte incondicional de pares, tios i cosins. Els estudis primaris els
va realitzar al grup escolar Salas Pombo d'Almussafes, on va tindre
una àmplia plantilla de professors, sent posiblement Don Perfecto el
més recordat de la seua generació.
Javier tingué una infantessa feliç, en la qual entre el parc Central
(recentment plantat), l'escola i el carrer Major, es forjà el seu primer
grup d'amics, en els que afortunadament encara conserva l'amistat
i que el fan recordar eixos moments especials del passat en un poble
molt més xicotet, però al mateix temps molt familiar i en el que els
adults eren els “tios” i “ties” de tots. De fet, les sentades a la porta
del carrer, l'oci a la pallera del seu pare, la pràctica de jocs tradicionals
al parc, com el pic i pala, la tella, les boletes... retrataven el dia a dia
d'un Javier, considerat per tots com un “bon xiquet”.
Finalitzats els seus estudis primaris, feu el batxillerat al Col·legi dels
Salesians del carrer Sagunt de València, del que guarda bons records
i un grup d'amics que encara atressora. La qualitat de la formació
que allí rebé, li va permetre assolir els estudis universitaris de la
llicenciatura de Farmàcia, que encetà amb una base sòlida al CEU
San Pablo, recién inaugurat a Montcada, i que conglogué a la
Universitat Complutense de Madrid l'any 1979.
El 1980, començà la seua carrera professional primer com a regent
i despres com a titular de l'aleshores única Farmàcia del poble,
ubicada a la Plaça Major, la qual havia tingut com a titular, des de
l'any 1931 i fins a la data, al seu tio José Grau. Javier Climent es,
per tant, la segona generació de boticaris de la família que treballen
i són d'Almussafes. Amb posterioritat, el nostre premi cívic traslladà
la farmàcia al carrer Santa Ana, la seua seu en l'actualitat, i en els
anys 90 va encetar la seua activitat com a farmacèutic titular de la
població, nomenament que comporta els treballs de control de l'aigua
d'ús i consum públic i també de les indústries del municipi, ha
desenvolupat fins l’any 2010.
A banda de la seua tasca com a farmacèutic, a Javier sempre li ha
agradat col·laborar amb les associacions locals de la població,
impartint conferències, perquè considera que la informació i formació
en salut és molt important per a la societat, a més de ressaltar
l'enriquiment personal que açò suposa.
Des de la seua llicenciatura, ha estat col·legiat en el Molt Il·lustre Col·legi
Oficial de Farmacèutics de València, l'institució professional més antiga
d'Europa i potser del món, fundada per la Reina María l'any 1441, la
qual cosa dóna idea del nivell que ha tingut sempre la farmàcia
Valenciana en Espanya i Europa i de la importància i respecte que els
valencians han tingut sempre amb la salut, sent la sanitat mediterrània
un dels models més valorat per tots els països arreu del món.
I és precisament en el col·legi on trobà la seua casa professional, a
més de formar-se en diferents disciplines, concretament en les
especialitats d'anàlisis clínics i ortopèdia, realitzar innombrables cursos
de formació post-grau i desenvolupar treballs - dins del camp de la
política professional - en comissions col·legials, com la del Nou
PREMIS
CIVICS
2010
Francisco Javier
Climent
Grau
Conveni, que fou puntera a tota Espanya. L'any 1996, Javier passà a
formar part de la Junta de Govern com a vocal dels farmacèutics titulars,
càrrec de gran rellevància, ja que després de molts anys, la Comunitat
Valenciana fou l'única comunitat autònoma que creà la figura de farmacèutic
de salut pública.
El 2002, Javier es va convertir en vicepresident del col·legi i, tan sols un
any després, fou nomenat president de la institució, càrrec apassionant
que ha ostentat fins el 2010 i on ha aconseguit la signatura del conveni
de prestacions farmacèutiques amb la Generalitat Valenciana de l’any
2004 que introdueix, entre altres qüestions, el desenvolupament de la
recepta electrònica - programa del que Almussafes fou pioner - amb el
qual es millora l'atenció al pacient i que en el futur serà un arma potentíssima
per a gestionar la salut dels ciutadans.
A banda dels nombrosos aconseguiments, durant la seua presidència
també ha viscut anys complicats en alguns aspectes, encara que sempre
ha procurat que el col·legi s'obrira a la societat, amb la signatura de
convenis i acords amb ajuntaments, organismes públics i també amb
associacions de malalts i de consumidors i usuaris, amb els que desenvolupen
una tasca importantíssima. En este sentit i sota el lema “els professionals
sanitaris estem al servei de la població i no podem viure d'esquenes
a ella”, Javier ha donat suport a moltes campanyes amb les esmentades
associacions, recordant molt especialment la campanya contra la violència
de gènere, que meresqué un premi del Ministeri d'Assumptes Socials i
que estan a l'espera de traslladar a totes les farmàcies d'Espanya.
Com a president del col·legi de farmacèutics i centrant-se en l'àmbit
internacional, Javier ressalta amb passió i emoció el treball desenvolupat
a Bruseles, amb la Comissió Europea, amb el Parlament, amb eurodiputats
i polítics espanyols i d'altres països, amb el Comité de les Regions - que
els donà un gran suport -, o amb un gran nombre d'institucions europees
que ha visitat, amb el Consell Econòmic i Social, acompanyant als
representants del col·legi, ajuntaments, associacions ciutadanes, amb
l'únic objectiu de defensar fermament el model sanitari espanyol front al
model anglosaxó. La recompensa ha estat que, en l'actualitat i gràcies a
este esforç, el Tribunal de Luxemburg i moltes institucions europees
presenten el model mediterrani de farmàcia com un model de referència
per a Europa i el Col·legi de Farmacèutics i la Farmàcia valenciana són
avui un referent internacional del món farmacèutic.
Precisament, el passat mes de maig, el que durant set anys ha estat
president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de València i que actualment
forma part de la seua junta directiva com a vocal de la mateixa, fou un
dels guardonats en la IX edició dels Premis Fundamed-El Global. Amb
aquest reconeixement, el sector farmacèutic premià la trajectòria professional
de Climent en defensa del model mediterrani de farmàcia, sent sempre
el cap més visible i una de les figures més rellevants dins del panorama
de la farmàcia espanyola i convertint-se, així mateix, en el primer representant
d'un col·legi provincial de farmacèutics en rebre aquest guardó.
Es sent orgullós de ser d'Almussafes i recorda als membres de la seua
família que han tingut rellevància en la vida pública d'Almussafes com el seu
avi Enrique Grau, alcalde del poble allà pels anys vint del segle passat, també
el seu tio Paco Grau, alcalde del poble i president de la cooperativa durant
molts anys o son pare, que va ser Jutje de pau, i també a la resta de membres
de la família que ja no estan, en especial a sa mare, Isabel Grau, que segur
estarien molt contents amb este guardó que li donen al “Menut”.

52 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
L'Associació d'Empresaris i Comerciants
d'Almussafes (AECAL), per iniciativa de la Regidoria
de Comerç del Consistori Municipal, es
fundà el 17 de novembre de l'any 2006, amb la
finalitat de fomentar i promocionar el comerç
d'Almussafes, facilitar la formació empresarial
dels seus integrants i potenciar la participació
dels veïns i veïnes de la població en les diferents
activitats programades des de l'entitat local.
De fet, des d'aleshores i fins l'actualitat, l'entitat
d'empresaris i comerciants ha aconseguit consolidar-se
a la població amb la realització de
diferents activitats que li han donat un vertader
impuls a l'apartat comercial del municipi. Al
respecte, destacar la celebració de les dues
fires de promoció del comerç i servicis anuals,
realitzades coincidint amb les estacions de la
primavera i la tardor, o l'organització de les
campanyes de Nadal i fidelització dels clients,
amb el sorteig de 24 viatges a Benidorm, lots
de bellesa, perruqueria, fruites i verdures, perfumeria...
així com el mes del pernil, amb la
corresponent rifa de quatre pernils i també del
baül de Nadal.
A més de les iniciatives tendents a la potenciació
de les compres als establiments comercials de
la població, AECAL també impulsa la formació
i el reciclatge de tots els seus associats, per tal
de millorar la qualitat en la venta i el tracte amb
els clients, amb la realització de cursos i tallers
de formació sobre qüestions tan rellevants com
la publicitat i promoció en el punt de venda, la
creació de pàgines web, la detecció de bitllets
Associació
d’Empresaris
i Comerciants
i documents falsos, les correctes actituds davant
situacions conflictives, així com l'anàlisi de les
pensions per autònoms.
Ressaltar, així mateix, que en col·laboració amb
l'Ajuntament d'Almussafes, l'associació va aconseguir
presentar davant tots els veïns i venes de la
població, la primera guia comercial, editada l'11
d'abril de l'any 2007.
AECAL forma part, així mateix, de FEDALCO, una
federació d'associacions de comerciants, que també
aglutina a les poblacions riberenques d'Algemesí,
Cullera, Benifaió, Carcaixent, Alcàsser i l'Alcúdia,
entre altres, sent també membre actiu del Consell
Sectorial d'Indústria i Comerç d'Almussafes.
En l'actualitat, l'òrgan de representació de l'entitat
està presidit per Mª Dolores Duart Barberán, actuant
com a secretària Adela Girona Giménez i com a
tresorer Miguel Iborra Alepuz i exercint de vocals:
Irene Tapia, Amparo Regal, Carmen Galve, Mª Dolores
Blay i Mª Antonia Albors.
AECAL mostra la seua satisfacció, tant per la seua
curta però intensa trajectòria a la població, com pel
fet que entre els seus 60 associats, estiguen representats
tots els sectors de comerç i servicis de la
localitat, com botigues de confecció i de complements,
joieries, perfumeries, farmàcies i parafarmàcies,
alimentació, fotografia, papereries, assegurances,
acadèmies d'ensenyament, constructores,
electricistes, tallers d'automoció, perruqueria i estètica,
impremtes i hosteleria i restauració, entre
altres.
PREMIS
CIVICS
2010

Quinita
Una estrela almussafenya
E
MARIA JOSÉ GIRONA GARCERÁN
Extravertida, moderna, ARTISTA amb majúscules... serien alguns
dels qualificatius que retratarien a Joaquina García Asins
“Quinita”, a la que anem a recordar i retre un merescut homenatge
amb aquest breu, però a la vegada intens resum de la seua vida.
n la vivenda familiar de Joaquín
García Montiel “El
Enguerino” i Pura Asins “La
Galana”, ubicada al carrer
Espioca, núm 23 s'escoltà
per primera vegada l'any
1931 la fantàstica veu, creada per a la
copla, de la tercera filla del matrimoni.
Els plors de Joaquina ja sonaren a glòria
en aquella casa que fou testimoni directe,
junt amb la resta dels veïns i veïnes
del poble d'Almussafes - integrat per
uns 2.846 habitants en aquella època
- del naixement d'una artista.
Quinita, com sempre l'anomenava sa
mare, demostrà des de ben menuda
les seues dots per a la cançó, el ball i
la interpretació. Tal i com recorda la
seua germana major Pura “Quan encara
tenia 4 o 5 anys i ma mare i jo cosíem,
ella ens amenitzaba el treball ballant per
a nosaltres”, com també pareix que fou
ahir quan al forn de Conxeta, situat al
carrer Major, les dones que es reunien
a jugar al “burro”, sempre que passava
Quinita li regalaven una rosquilleta, a
canvi de veure-la ballar.
Anècdotes sempre relacionades amb
l'art acompanyaren a la nostra estrela
almussafenya durant tota la seua infantesa,
que passà al poble amb els seus
dos germans majors, Vicent i Pura, i el
menut, Antonio, i també amb la seua
colla d'amigues, amb les quals estudià
al col·legi que en aquell moment tenia
com a seu el carrer Sant Vicent.
En els inicis de la seua adolescència,
Joaquina – que aleshores tenia 12 anys
- s'ensenyà a cosir a casa de Manolo
“El Sastre” i molt prompte es desplaçà
fins a la capital valenciana per treballar
amb l'agulla a la casa d'uns familiars,
que foren els que li obriren les portes
del seu futur professional com a artista,
ja que li presentaren al conegudíssim
professor de música de l'època, el Sr.
Porta, el mateix mestre de solfeig amb
el qual començà la seua carrera la gran
Concha Piquer.
L'esmentat mestre formà musicalment
a Quinita durant un temps i posteriorment
li presentà una nova professora
valenciana, la Sra. Angelita, amb la qual
va perfilar encara més els seus coneixements
de la cançó espanyola, mentre
compaginava la seua formació en una
acadèmica de ball de València.
Aquests no foren anys fàcils ni per a
Quinita ni per a la seua família, ja que
les convencions i el conservadurisme
de l'època estaven renyits amb el món
de la faràndula i al pare de l'artista li va
costar molt d'assumir les inquietuds
professionals de la seua filla. No obstant
això, Joaquina sempre tingué en sa
mare i els seus germans el màxim recolzament
i comprensió per a encetar
la que es convertiria en una llarga i
intensa trajectòria artística.
Així, als 16 anys, feu la seua primera
actuació pública, elegint per a la seua
presentació oficial el cinema Rosales -
posteriorment Victoria - del carrer Santa
Anna. Eixa vesprada, l'artista demostrà
davant un pati de butaques ple de gom
a gom de veïns i veïnes i completament
entregat que indubtablement havia nascut
per a cantar i ballar i que estava sobradament
preparada per a encetar la seua
carrera professional.
En els seus inicis, Quinita estigué dirigida
per dos professionals: l'empresari Sr.
Benavent i el seu representant, el Sr.
Ferrer, els quals la incorporaren a la
seua companyia de varietés, que recorria
escenaris de tota Espanya. Precisament
fou durant una de les actuacions
que oferiren a Dènia, on va conèixer al
que seria el seu company sentimental,
el saragossà Germán Adán “Germigildo”,
amb qui encetà una relació quan tan
sols comptava 19 anys i amb el que va
compartir la seua vida personal i professional
durant 47 anys.
De fet, Quinita i Germán formaren una
parella còmica, que acunyaren artísticament
com Germigildo y Garci, i que
integraren dins de la companyia de varietés
que regentava el propi Germán i
que es dedicava a portar el món de la
faràndula per tota Espanya. Així conegueren
a artistes que aleshores estaven
encetant la seua carrera professional,
com Manolo Escobar, Sara Montiel i un
molt menut Fernando Esteso (els pares
del qual actuaven a la companyia). També
d'aquella època va sorgir la seua
amistat amb Antonio Machín, cantant
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
55

1945. Al carrer Espioca amb Pepita “la Cirera”, Paquita
“Petol” i Carmen “la de Angelina”.
Actuant a Radio España de València.
1946. El vestit cosit per la seua
germana Pura, amb el que va
actuar per primera vegada.
cubà de bolers i de música popular en
general, qui arribà a Espanya l'any 1939
i ja mai més la va abandonar. De fet,
Antonio Machín i altres integrants de la
companyia, van visitar en diferents ocasions
l'Hort de Don Juan – on degustaren
saboroses paelles -, propietat a la que
la família de Quinita es traslladà a viure
l'any 1947 per encarregar-se del manteniment
de la casa i de les seues terres,
tasca que desenvoluparen fins el 1959.
En aquella època, es va produir la contractació
de la parella de còmics per
part del Gran Teatro Chino de l'artista
Manolita Chen, molt popular en tota
Andalusia pels seus espectacles de
varietés, amb els quals recorregueren
durant la segona meitat del segle XX
les fires de pràcticament totes les capitals
i pobles importants d'Espanya. De
fet, aquest teatre popular fou una vertadera
institució de l'epoca, en portar
els espectacles de revista als pobles,
com unes illes d'atreviment que escapaven
a la dolenta censura, i aconseguir
arribar a oferir fins un total de set funcions
diàries a la capital sevillana.
Germigildo y Garci eren anunciats als
diaris com una gran parella còmica...
“la bomba de la risa”, que compartia
cartell amb Lolita Romero y la gran
supervedette Manolita Chen. Precisament
el diari ABC del 19 de març de
l'any 1958 informava de la seua actuació
a la Gran Plaça de Sevilla i el 20 d'abril
de l'any 1963 tornava a anunciar-los
com una extraordinària parella còmica,
ídol de multituds, que reapareixia en
Sevilla millor que mai. La Fira de Sevilla
fou testimoni de la seua actuació en el
que es presentava com “el primer teatro
de España completamente metálico y
la más completa compañía de altas
variedades arrevistadas...”. I és que
l'assenyalada reaparició fou conseqüència
del breu període de retirada professional
de la parella d'artistes, que viviren
durant uns pocs mesos a Almussafes
esperant el naixement de la seua primera
i única filla en comú, Mª Ámparo.
El bebé nasqué al carrer Santa Creu,
on la família havia adquirit una vivenda
i a Quinita la va assistir el metge Casado,
gran amic de la parella. El fet d'estar
amamantant la seua filla i compaginar
la seua maternitat amb les actuacions
al teatre, provocaren que Pura, la mare
de Quinita, haguera d'acompanyar-la
durant uns mesos en els seus viatges
per Espanya, per tal d'encarregar-se
del bebé. Però, tenint en compte la
duresa de la vida dels artistes de
l'època, Mª Amparo passà bona part
dels primers quatre anys de la seua
vida a Almussafes, criada per la seua
iaia i la seua tia, les dos Pures.
Entre les estreles que actuaren al teatre
chino, cal ressaltar la figura de Marifé
de Triana, que des de l'any 1950 i fins
que va complir els 16 anys formava part
de la companyia, on es va cortir com
a artista i visqué la seua primera experiència
internacional a Tetuán. Germán
1957. Primer cotxe que adquiriria.
i Joaquina també compartiren amb Marifé
i els altres artistes que passaren pel
teatre xinés els aplaudiments del públic
espanyol, i també del africà i, fins i tot,
del francés, ja que la companyia viatjà
per tot arreu.
Germigildo y Garci també demostraren
les seues dots artístiques en tournés a
altres importants escenaris, com els que
oferien el Circo Americano i l'itinerant
Circo Atlas – fundat pels germans Tonetti
“Los emperadores de la Gracia” l'any
1955, coincidint amb els anys d'esplendor
per al circ a Espanya. Fou precisament
a este últim circ, en el qual traballaren
figures mundials de la talla de Bela-
Kremo, Tangarika o Belli, on la parella
còmica entablà una gran amistat amb
la gran trapezista, Pinito del Oro.
El teatre Circo Price, ubicat al Passeig
de Recoletos de Madrid, el Teatre Olímpia
de València i l'Apolo de Barcelona també
foren testimonis de la gràcia i bon quefer
professional de Quinita i Germán.
L'any 1967, Quinita i Germán s'assentaren
a Palma de Mallorca, on a
més de criar la seua filla Mª Amparo –
qui ha heretat la vena artística dels seus
pares, doncs ha exercit com a cantant
de jazz durant trenta anys, i als seus
germans majors i fills de Germán, Germán,
Lidia i Rubén, també músics –
continuaren actuant per nombrosos
escenaris.
1953. Dinar a l’Hort de Don Juan en companyia d’Antonio Machín.

1948. La primera professora de
cant i solfeig. La senyora Angelina.
L'estrena de la pel·lícula Gilda a Espanya
el 22 de desembre de l'any 1947, acunyada
com l'obra més emblemàtica del
millor cine negre, va marcar a la parella
de Germigildo y Garci, que en homenatge
a aquest film, que sens dubte
trencà amb molts estereotips de l'època,
i fins la seua jubilació passaren a anomenar-se
Los Gildos.
Durant la seua vida artística, que Germigildo
ha estat autor i compositor -
sent soci de la SGAE (Societat General
d'Autors i Editors) - de cançons de
Manolo Escobar, El Titi, Los Dos Españoles,
Los gemelos del Sur i bona
part dels temes que interpretava la seua
dona Quinita.
Malgrat trobar-se lluny, Joaquina sempre
ha estat molt lligada al poble d'Almussafes,
on tornà a brillar en un espectacle a
benefici de la Creu Roja que es presentà
al cine Victoria i en què també participà
El Titi. Molts recordaran, així mateix, la
interpretació que Quinita feu a l'esglèsia
parroquial Sant Bertomeu de l'Ave Maria,
acompanyada pel seu marit. A més, cal
ressaltar que el Bar Musical atresora en
una de les seues parets una donació
1960. Homenatge en el Teatre
Apolo de València. Amb el seu
home Germán i son pare,
Joaquin Anguerino.
de la parella d'artistes de valor considerable
que es coneix com “Els àngels de
les notes musicals”.
L'any 1995, data de la retirada artística
de Los Gildos, decidiren traslladar-se
a Almussafes per gaudir de la seua
jubilació amb la seua família, i és precisament
a este poble quan el 1997 va
morir Germán i el 18 de setembre de
2007 s'apagà la vida de Quinita, trobant
el seu repòs al cementeri municipal.
Se n'anà la llum del seu ser, encara que
mai no es perdrà la seua ànima artística,
la que feu sortir risotades per tota Espanya
i part de l'estranger, la que cantava
coples i pasdobles amb tota la
passió i sentiment necessari o la que
es passejava pels carrers d'Almussafes
amb la mateixa naturalitat que ho feia
dalt d'un escenari.
“El mundo tiene un tesoro
y ese tesoro es España
donse se encuentra mi tierra querida
que es la tierra valenciana”.
Fragment del pasdoble “Valencia” compost
per Germán i interpretat per Quinita amb
gran èxit.
*Un agraïment molt especial a Mª Amparo, la filla de Quinita i Germán, i a la seua tia Pura,
per les seues interessants narracions i per la donació del material gràfic que dota de contingut
aquest document.
Circo Americano
1970. Amb la seua família
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
57

Mª Carmen Esquer, Trini Rodríguez,
Carmen Sancho, Amparo
Calatayud, Josefa Selma, Encarna
Moner, Fca. Albert, Tere Alepuz.
La
Fàbrica
a
LOURDES ESTEVE RODRÍGUEZ
ls anys 60, Almussafes era un poble eminentment
agrícola, donat que no hi havia indústria i, per tant,
la gent es dedicava a les collites del camp, tomatar,
melonar,... de temporada. Es llogaven tots, xics i
xiques, per portat el sou a casa.
L'any 1964, arribà a este poble una de les primeres fàbriques:
Confecciones Valencia y Puchal SA (després CONVALSA), que
amb els seus socis Palmero, Pons, Graullera i Puchal obri les
portes el dia 7 de gener d'eixe any, oferint altra alternativa al
camp, especialment per a les xiques.
Abans d'obrir, com molt bé conta Conxa “La Pipa”, ella, Consuelo
“Cota” i Ramón “El faitero” anaren a València per tal d'ensenyarse
la feina, que consistia en fer trages de militar. Així, després
Conxa quedà encarregada de les xiques i Rafael García “El

1965. José Sanchis, Conxa Romeu, Sr. López, Sacramento Salvador,
Pilar Blay, José Cabo, Celia Puertos, Paco Albors, Vicenta Fort.
pistero”, passà a convertir-se en l'encarregat
de l'oficina.
Es va començar amb 60 xiques i després
anaren incorporant-se altres, donat
que hi havia més demanda, i s'arrivà a
la xifra de 281 persones treballadores.
A més de gent del poble, venien xiques
de El Romaní i de Benifaió, i moltes
vegades l'autobús venia ple i calia fer
dos viatges.
De menuda, jo sempre pensava que
quan s'acabava l'escola als 14 anys
amb el Certificat d'Escolaritat, el pas
següent era anar a treballar a la fàbrica,
doncs era el que feia la gran majoria.
La veritat és que açó va suposar un
respir per a moltes famílies, ja que hi
havia casa que eren dos o més germanes
i eixe sou – al principi, quinzenalment
750 pessetes de l'època – venia
molt bé per a l'economia domèstica i
per a preparar el dot per a casar-se,
donat que a més a més, es podia comprar
l'aixovar i resta de coses al
“cartonet”.
En un principi hi havia dos torns, de 6
a 14 i de 14 a 22 hores. Posteriorment
l'horari passà a ser de jornada intensiva,
sols treballaven de matí i el mes d'agost
tenien vacances.
Com he dit abans, el treball consistia
en tallar, cosir, planxar, encaixar i revisar
les prendes (trages de militar), per la
qual cosa hi havia “talladors”: José
Llopis “El blanco”, Pepe Boluda i José
Aranda, que li ajudava al forro, Ramón
“El faitero”, Vicente Sabater, Ramualdo
Monserrat, Enrique García “El sastre”,
José Sanchis “El mauro”, Vicente Salvador,
Enrique “El sapet”, … També els
“maquinistes” i manteniment: Juan Ribes,
Paco “El moixó”, Jaime Bosch, …
Cada grup de 25 o 30 xiques formava
una “bancà” i enfront de cadascuna hi
havia dos encarregades: l'una distribuia
i l'altra revisava.
A l'oficina, primer van estar Mª Carmen
Villalba i Luisa Bosch i després Tere
Boluda, Estrella Pla i Tere Aparici.
Al principi, quan una xica anava a casarse
deixava el seu treball per dedicar-se
a sa casa i rebia una dot de 150.000
pessetes, però després el costum va
canviar i la dona continuava treballant,
fins i tot tenint ja xiquets.
A la fàbrica es posaven la radio per
escoltar primer el rosari i, ja després,
la música que s'oferia i quasi sempre
hi havia alguna “discusió” que altra per
les finestres, doncs unes tenien calor i
les preferien obertes i al contrari, altres
tenien fred i les volien tancades.
El local on estava ubicada la fàbrica
(algú la va anomenar “Figueral”) eren
Les Eres, a l'entrada del poble i en
aquella època, és clar, hi havia cases i
corrals amb animals. Com a anècdota,
em conta Fina Pérez que “un bon dia
s'escapà una vaca d'un corral veí i entrà
dins on estaven treballant en eixe
Dalt: Pilar Blay, Sr. Ares, Consuelo Albuixech, Fina Pérez, José
Sanchis, Rafael García. Baix: Concha Romeu, Josefa Grau,
Francisco Albors, Carmen Albuixech.
moment”. És fàcil imaginar el “rebombori”
que es va armar. Normalment, dues
vegades a l'any, l'una a l'hivern i l'altra
cap a l'estiu, venia de visita el Jefe
Militar amb altres alts càrrecs i eixe dia
tocava posar-se totes guapes, amb els
babers blaus nous i alguna que altra,
fins i tot, anava a la perruqueria.
La veritat és que hui encara molta gent
recordarà aquella època, que va ser
molt bona tant per a l'economia com
per a les relacions, donat que solien
fer-se berenarets i qualsevol excusa era
bona per anar de festeta.
Quan es deixà de fabricar el “trage de
passeig” dels militars l'any 1991, s'acabà
la feina, ja que encara que es va intentar
continuar en “Punto Moda” i altres,
l'empresa no estava preparada per a tal
i no hi hagué més remei que tancar portes.
De segur que esta empresa va marcar
Almussafes i a moltes almussafenyes i
benifaioneres que hui poden contar als
seus fills i néts les experiències i anècdotes
que un dia van viure a La Fàbrica.
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
59
Any 1971.

Nuestra
TORRE
Vista por un historiador
foráneo
V.G.C.
mMe apresuro a decir que se trata del P.
Amado Burguera y Serrano, que nació
en la ciudad de Sueca allá por el año
1872. Ingresó en la Orden Franciscana
y celebró su primera Misa en el santuario
de la Virgen de Regla de Chipiona
(Cádiz), en abril de 1897 a los 25 años
de edad y falleció en su ciudad natal el
27 de diciembre de 1960, cuando contaba
88 años.
Fue profesor de Humanidades en los
colegios de la Orden, publicista, Cronista
de la misma Orden y también Cronista
e historiador de Sueca, Director correspondiente
del Centro de Cultura Valenciana,
Académico C. del “Hieron” de
Paray (Francia) y de las Buenas Letras
de Barcelona. También Arcediano de la
Central Internacional de Fastos y Monumentos
Eucarísticos y un largo etc.
Entre sus numerosas publicaciones,
figura la “Historia Fundamental documentada
de Sueca y sus alrededores” en
dos tomos que se editaron en 1921-24.
Pues bien, en el primer tomo, páginas
544 y siguientes, habla de sus excursiones
por los pueblos del entorno
llegando a “Sollana, Almussafes, Benifaió
de Espioca, Espioca y Silla” visitando
sus atalayas militares árabes, y
dice así:
“El 11 de noviembre de 1922 salimos de Sueca con dirección a los puntos indicados,
nuestros buenos amigos los señores Ricardo Carrasquer, Romualdo Ribera, Rafael
Cuquerella y el que suscribe, al objeto de practicar una encuesta sobre las atalayas
árabes existentes en estas poblaciones, relacionadas con las de Sueca y lugares
limítrofes de la misma época. Hay atalayas de dos maneras: Las primeras, ésto es:
las atalayas o torres ópticas, que servían únicamente para columbrar al enemigo y
corresponderse unas con otras por medio de rústico telégrafo, es a saber: con
densas humaredas y formidables truenos, de día, y variados y encendidas luminarias,
de noche. Y las segundas, ésto es: las atalayas militares o torres de defensa y
seguridad, aspilleradas y almenadas y con hediondas prisiones, que también de
ordinario servían para los fines de las torres ópticas. Al primer grupo respectan las
de los pueblos no muy fortificados o los que en campo libre se hallan: Riuola, Sueca,
Fortaleny, Torreta y alguna otra. La de Riola todavía subsiste en campanario convertida.
Al grupo segundo corresponden las de los pueblos bien fortificados: Cullera, Corbera,
Sollana, Almussafes, Benifaió de Espioca, Espioca y Silla. Vamos a tratar, pués, de
las de nuestra encuesta.
La torre-atalaya mora de Almussafes 1
, de unos 26 metros de altura, por seis de
ancho y uno de espesor escalonado, de mayor a menor, está emplazada sobre una
pequeña colina de piedra. Es toda ella de hormigón compuesto de tierra rojiza del
lugar, cal y cantos en su interior, empleándose en su construcción el procedimiento
de los tapiales musulmanes. Consecuencia de ésto, subsisten aún los orificios de
los maderos empleados. Consta de cinco cuerpos, y los inferiores estaban destinados
a angostas y tristes cárceles, sin luz, cuyas bajas y gruesas puertas ostentan aún
el ventanillo para dar paso a la frugal comida del recluso. Por una empinada y
estrecha escalera de caracol, con pasamano de tabique se sube a los distintos
pisos. Las bóvedas son también del hormigón mencionado, construídas sobre cañizo
que las servía de horma, al cual fueron muy dados los árabes. Arriba, en la parte
superior, están la amplia terraza y las gruesas almenas desde cuyos entrepaños se
observaba al enemigo y se daban las señales estratégicas a los amigos. Toda la
torre interior es obscurísima, siendo preciso llevar encendidas velas para no tropezar
a cada momento y romperse el bautismo. Creemos que esta atalaya puede remontarse
perfectamente al siglo VIII ó IX.
1. Almussafes ó Almançafes, de Mazaf, que equivale a aduana, es una bonita población de origen árabe de 2700 almas.
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
61

En derredor de esta monumental atalaya,
construyeron los monjes cistercienses
de Valldigna, después del año 1351,
en que el rey vendió Almussafes al abad
de aquel territorio, el gran edificio de
cuatro pisos, hoy convertido en escuelas
e industrias varias, en cuyo centro
se destaca la torre estudiada, que le
da un aspecto de fortaleza formidable.
La puerta de entrada a la torre dicha,
encuéntrase hoy en el primer piso. Los
monjes tuvieron en esta fábrica sus
dependencias para el cobro de granos
y dinero, y para el nombramiento y
aprobación de los justicias y jurados de
Almussafes. Venía a ser este edificio,
la casa y torre señorial, la granja y la
mayordomía de Valldigna en este lugar,
confundido su término con el de Benifaió
de Espioca, hasta que, en 1672,
el abad del monasterio indicado deslindó
la de aquel.”
Queda dicho que con la torre de Almussafes
se correspondían las de Sollana,
Trullás desaparecido, Cullera, Corbera,
Benifaió de Espioca, Espioca y Silla.
Subsisten aún, más o menos completas,
las de casi todos estos lugares. En
Sollana hubo dos: la una, en la plaza
mayor, frente a la iglesia, de forma,
dimensiones y construcción casi idénticas
a la descrita en Almussafes, y
hace muy pocos años fue derribada: la
otra, en Trullás, poblado extinguido de
Sollana, menos alta que la anterior.
Cullera tiene varias, destruidas unas, y
en pie otras, siendo importante la atalaya
enorme del Castillo, y menos notable
la de la “Reina Mora”. Corbera
ostenta en su castillo la suya, ancha y
esbelta, y restos de otras accesorias.
Benifaió cuenta con dos semejantes a
la de Almussafes: una llamada de Muza,
con su histórica fuente, en el centro de
la población; y la otra solitaria en el
campo; mientras que a la salida de las
nueve casas que restan de la que fue
importante Espioca, levántase coquetona
sobre oloroso montículo, cabe la
real carretera, otra también solitaria y
desvencijada atalaya, sin bóvedas, y
en parte desmoronadas almenas, de
20 por 5 y por 4 metros aproximadamente,
a un coloso con los dedos en
alto parecido, cuya contemplación, des-
62 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
Rdo. P. Amado Burguera y Serrano,
Amado de Cristo.
3/IV/1872 - 27/XII/1960
de la base infrerior, entrando por enorme
y peligroso boquete, asusta al observador
atrevido.
La atalaya de Silla es una espaciosa
torre de mayor perímetro que las demás
similares suyas, empotrada hoy dentro
de la casa Ayuntamiento.
Todas estas históricas torres, en la forma
y construcción parecidas, próximamente
de igual fecha, y con igual destino
estratégico que, para sus militares usos,
enlazaban con las múltiples de las huerta
valenciana, palmariamente nos declaran
que el pueblo que las empleaba,
no cristiano, por cierto, sino moro, era
en gran número; el cual, desde el principio
de su irrupción en estas ribereñas
tierras vivía con gran desconfianza de
los cristianos, sus dominados; que por
eso, precisamente, por temor a las
algaras y cavalgadas de los mismos en
tierra mora vivían continuamente al acecho
desde la terraza de estas indicadas
atalayas.
Durante la reconquista, y luego de ella,
hasta después de la expulsión de los
moriscos, estas preciadas torres sirvieron
para semejantes usos, pero a la
inversa; los cristianos atisbaban desde
ellas para su salvamento los más pequeños
movimientos posibles de moros
y moriscos.”
Todo ésto es cuanto nos dice este ilustre
historiador en la visita que realizó a
nuestro pueblo allá por los años veinte,
cuando escribió la historia de Sueca,
su pueblo natal. Y ello es curioso por
cuanto que nos demuestra que el interesado
por conocer y estudiar la historia
de nuestros lares, no debe limitarse a
la circunscripción de la población o
término municipal de un lugar determinado.
Este trabajo es inseparable de la
comarca o la región, si queremos ser
objetivos en nuestro cometido. Pues si
nos remontamos más lejos, como decía
la profesora Mª Angeles Martí Bonafé
en cierta ocasión, nos encontramos sin
límites de términos municipales o demarcación
alguna y se impone el estudio
en conjunto de la zona, la comarca o
la región.
La magistral conferencia que el día 24
de febrero de 2000, impartió dicha profesora
en el Centro Cultural de la Villa,
“ESTUDI HISTORIC ARQUITECTONIC
DE LA TORRE DE ALMUSSAFES” y el
folleto distribuido al efecto, llenan sobradamente
los muchos huecos que
deja la somera explicación del P. Burguera,
la cual, hemos traído a colación
con la única finalidad de hacer sentir la
necesidad de conocer además, la historia
de la comarca y del resto de la
Comunidad Valenciana.
A tal efecto, me váis a permitir el atrevimiento
de pedir a quien proceda, que
en nuestra magnífica Biblioteca municipal,
se abra una Sección que recoja las
monografías de historia local publicadas
de los pueblos colindantes y de toda
la región valenciana. Independientemente
de las publicaciones relativas a nuestra
localidad.
Ello sería muy interesante por cuanto
que nos facilitaría y ayudaría mucho en
el mejor conocimiento de la historia e
idiosincrasia de nuestros pueblos y de
nuestras tierras, e indudablemente nos
encontraríamos también con noticias y
hechos sorprendentes relacionados con
nuestro pueblo, las cuales se han perdido
lamentablemente, por haberse
destruido nuestros archivos locales en
momentos de triste memoria.

Clavariesas
de la Divina Pastora
1970
CONSUELO NAVARRO MAGRANER
eEn este año 2010 hará 40 años que las ocho señoritas
que nombro a continuación se encargaron de llevar a
término la organización y realización de las fiestas de la
Divina Pastora del año 1970:
Señoritas: Carmen Duart Gómez, Conchin Asins Gonzálvez,
Francisca Martí Reinés, María Paz Recuenco
Roman, Milagros Navarro Alepuz, Carmen Duart Magraner,
Vicenta López Blasco y Consuelo Navarro Magraner.
En estas fechas las clavariesas las sacaban después de
pasar las fiestas patronales del mes de julio y la duración
del año festivo era hasta las fiestas patronales del mes
de julio del año siguiente, por lo que hacían la fiesta de
la Inmaculada, la de Pascua de Resurrección y la de la
Divina Pastora, en este orden, o sea que comenzaron
en el año 1969 y terminaron su año festivo en el 1970.
En la actualidad comienzan el año festivo con las fiestas
de Pascua de Resurrección después la fiesta de la Divina
Pastora y terminan con la fiesta de la Inmaculada. En
esos años tampoco existía la figura de “la madrina”
como ahora, ellas se organizaban para llevar a término
todas las actividades.
Otra cosa que era diferente de cómo se hace ahora, es
que la fiesta de los clavarios siempre se celebraba el
día después de la Santísima Cruz, o sea el 17 de julio,
y ahora se celebra el día 15, que antes siempre era la
víspera en la cual se hacía la ofrenda de flores a la
Santísima Cruz.
Por entonces, entre otras cosas, las clavariesas se
encargaban de hacer l’entrà de la murta. Para ello y
ayudadas por amigos o los novios, unos días antes iban
por la huerta a recoger baladre y otras plantas silvestres
las cuales repartían por las calles para engalanarlas.
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
63

D'esquerra a dreta. Dalt: Pere Iborra, Vicent Iborra, Vicent Magraner, Vicent Navarro, Antoni Girona, Ximo Aparici, Juan M. Aguado, José Vicente Carbonell i
José Magraner. Baix: Isidro Peiró, Manolo Benavent, Edelmiro Copovi, Ramón Girona, Javier Ginés, Pepe Albuixech i Vicent Benavent.
eEnguany fa 25 anys, que varem ser
clavaris de la Divina Aurora, moltes
coses han canviat, tots hem madurat,
la majoria ens hem casat, tenim fills …
i molt de camí recorregut, però malgrat
açó, tots recordem i revixquem aquell
any de 1985, quan ens ajuntàrem 16
amics i coneguts per a ser clavaris.
Ens varen passar moltes coses: ens
tocà un pessiguet de la loteria amb el
sorteig del Niño, va ploure molt el dia
dels Reis i no puguérem traure les haques…
vàrem ser els primers en fer ball
fins a les 5 del matí, ferem una despertà
64 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
Ja fa
25
Clavaris Divina Aurora 1985
anys...
¡TEMPUS FUGIT!
monumental i una entrada de processó
molt bona, (la marca dels clavaris en
aquells temps venia donada pel foc)…
vàrem tindre en fi, unes bones festes,
i per al que eren aquells temps, tot va
eixir mol bé.
Ara, després de 25 anys, la memòria,
que és llesta com la fam, tria el millor
i s’oblida de les coses males o pitxors,
i així assaborim en el record
del temps passat les coses que fan
de l’essència de la vida un conglometat
de records i vivències, on esta
perdurarà per sempre.
JUAN MANUEL
AGUADO
IN MEMORIAM
Vaja un record molt especial, per al
nostre company i amic, i també clavari
en companyia de nosaltres, Pere Iborra
Aguado, que ens deixà fa un parell
d’anys. La seua disposició per ajudar
en tot, el seu companyerisme, el seu
bon humor i la seua simpatia són el que
tots recordem d’ell.
Esperem que el seu esperit estiga on
estiga tinga present el nostre record.
Nosaltres, mai l’oblidarem.

CLAVARIESSES DE LA IMMACULADA:
Madrina: Isabel Bosch Castelló
Mª José Torralba Ribes, Mª Carmen Sanz Mompó,
Mª Vicenta Villalba Felip, Asunción Moscardó Calatayud,
Mª Ángeles Zafrilla Selma, Begoña Ramírez Aparici,
Mª José Anrubia Aparici, Conchín Uceda Alamo,
Eva Mª Villalba Chirivella, Mª Dolores Duart Barberán,
Mª Francisca Sebastiá Llorca i Mª Teresa Medina Iborra
Clavariesses
CLAVARIESSES DIVINA PASTORA 1985
eEl 1985 va ser l'any en què es signà el
tractat d'adhesió d'Espanya i Portugal
a la Comunitat Econòmica Europea; el
del segrest del creuer italià "Achille
Lauro" a mans de terroristes palestins;
el de l'erupció del volcà "Monte Nevado
del Ruiz" a Colòmbia; el de l'elecció de
Mijaíl Gorbachov com a Secretari General
del PCUS; el del triomf a les pantalles
de "Memòries d'Àfrica", guanyadora
de 7 óscars... i també l'any en què unes
jovens d'Almussafes iniciaren una travessia
en el mar de l'amistat que ja dura
25 anys. El 1985 vam ser nomenades
Clavariesses de la Divina Pastora i la
Inmaculada, dos advocacions de la
Mare de Déu ben arrelades al nostre
poble, amb tot el que aquest fet comporta.
Érem i som testimoni d'estima i
respecte a les nostres tradicions, inserides
a la Parròquia i amb una innegable
vessant catòlica.
25 anys separen estes dos fotografies
i, en contemplar-les, són nombrosos els
bons moments que de sobte es desperten:
la banda de música girant un cantó;
les flors i corregudes a l'ofrena; les
primeres eixides fins la matinada; les
revetlles; les portes obertes a casa
d'Isabelita, la madrina; la simpatia i dots
de cuiner de Pepe, el seu marit; les
rialles de les xiquetes pastoretes: Isabel,
Ana, María, Carmina (Julia i Teresa encara
estaven en projecte); el ressò de
la veu clara de M. Ángeles entonant
amb sentiment l'acció de gràcies a la
Missa, cantada i preparada amb molta
il·lusió per nosaltres; algunes llagrimetes
pel novio absent que es trobava a la
"mili"; els peus en alt en acabar la processó,
alliberats de la tortura dels tacons;
festa, molta festa, rialles, moltes rialles...
Res no ens feia esbrinar el que la vida
ens tenia reservat. Apenes un any més
tard M. José Torralba s'en va anar quasi
per sorpresa, però abans ens deixà un
gran regal: la seua germana, Amparo,
qui ens acompanya des d'aleshores i
s'ha convertit sense cap dubte en una
clavariessa més.
Desprès vindrien els berenars i els soparets
al "Bar Ibiza", on els temes de
conversa s'adaptaven al pas del temps
i interessos comuns: les “despedides”
de solteres, els preparatius de les bodes,
molèsties dels embarassos, parts,
del
85
batejos, sistemes educatius vigents,
catequesis, comunions, malalties diverses
(ocasionals i cròniques), l'institut de
secundària, el món de l'adolescència,
els canvis generacionals... però sobre
tot rialles, moltes rialles... També hem
travessat moments difícils, com
l'acomiadament d'èssers estimats o
algun que altre problema de salut. En
eixes ocasions hem intentat estar presents,
fent-nos costat i donant a entendre
que les envestides de la vida es
superen millor amb una paraula de confort
i una estreta de mans.
Des de la nostra experiència volem
animar a les jóvens a acceptar el repte
de ser Clavariessa de la Divina Pastora
i la Inmaculada hui en dia. Sabem que
no és fàcil assumir un compromís amb
la Parròquia, participar com un grup
més dins del Moviment Cristià de la
nostra població, treballar per a dignificar
una tradició heretada dels nostres majors;
però pensem que només cal contemplar
de nou estes dos fotografies
per a trobar una raó que done sentit a
l'esforç emprat. I esperem també oferirvos
una altra d'ací a 25 anys més!
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
65

Nuestro
PARQUE
a
ANA Mª PONCE JUANES
Aquel día tenía una nueva tarea. Habi- anda, saca tu libreta que voy a contarte niños de todas las edades y aquella
tualmente llevaba siempre hechos los una historia.
pequeña escuela se quedó eso, pe-
deberes a clase y mis notas eran de las
queña. Así que con grandes esfuerzos
mejores, pero aquello de escribir redac- El abuelo sabía mucho sobre el pueblo, por parte del Alcalde y demás autoridaciones
no se me daba nada bien. Así nació, creció y pensaba morir en él. Así des, consiguieron construir una nueva
que, al salir de clase fui a ver a los que, era a quien mejor podía haber que ahora tiene ya 51 años, nada más
abuelos. Antón estaba sentado toman- recurrido.
y nada menos Manuel. A su alrededor
do el sol a la puerta de su casa en la
no había nada más que campos, ni una
calle Maestro Medina, mientras que la - Escribe anda – ordenó- Verás…la calle ni media de todas las que hay
abuela adelantaba la preparación de la construcción del parque se realizó allá ahora. ¡Imagínate! Ni casas, ni tiendas,
cena, como tantas otras veces. por el año 1959 después de acabar la ni calles asfaltadas…nada. Así que se
nueva escuela que estaba exactamente les ocurrió la gran idea de plantar pinos
- Abuelo, necesito que me eches una en el mismo lugar donde está ahora la y chopos delante mismo de la escuela,
mano- dijo el chico después de salu- tuya ¿cómo se llama Manuel?
con el fin de que se hicieran altos y
darles y darles un sonoro beso.- He de
grandes y pudieran dar un aire frondoso
preparar una redacción sobre el parque -Almazaf abuelo.
y fresco al pueblo. ¿Sabes Manuel? Los
central, el del Ayuntamiento, un poco
hombres del pueblo los plantaron con
de historia, un poco de otras cosas, ya -Eso Almazaf. Antes se llamaba Salas sus azadas y sus manos y por ello los
sabes…hablar de él y no sé por donde Pombo. Casi lo estoy viendo ¿sabes? viejos como yo les tenemos un cariño
empezar.
- siguió narrando el abuelo muy emo- especial, porque lo consideramos un
cionado- La antigua escuela, bueno poquito nuestro. Entonces tendría yo
- Vaya Manuel, ¡Esto sí que es bueno! solamente eran unas aulas, estaba pe- veinti-tantos años. Aquellos pinos eran
¿De verdad no sabes por dónde empegada al Ayuntamiento, una casa antigua tan pequeños como tu hermana Alicia
zar? –Respondió el abuelo riendo- ¡Pues situada enfrente de la iglesia. Entonces y fíjate lo altos que han llegado a ser.
por el principio hombre, por donde se se llamaba “Casa Consistorial”. Cuando
deben empezar todas las cosas! Anda, el pueblo comenzó a crecer se llenó de - ¿Tan pequeños abuelo? ¡Pero si
66 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010

Alicia con seis años no levanta un palmo
del suelo!- rieron y Manuel siguió escuchando
con suma atención.
- Pues así eran. Los niños acudían a
la escuela y aquel parque comenzó a
rodearse de casas a derecha e izquierda.
Entonces las calles todavía eran de
tierra y nos poníamos los zapatos sucísimos
jugando a las chapas, a las canicas
y a la trompa. Las chicas en cambio,
se dedicaban a pegar bolsitas de pipas
y sidral sobre los bancos de piedra.
Poco a poco el parque fue convirtiéndose
en un lugar donde acudían todos
en Pascua, Navidades, fiestas locales…Las
pandillas tenían más o menos
su banco fijo y siempre se sentaban en
el mismo a charlar. Incluso tres amigas
de tu madre y ella misma le pusieron el
nombre a uno, “INCOSOAN” que recoge
las iniciales de las cuatro.
- Pero abuelo, el parque no siempre
ha sido igual ¿verdad?
-Claro que no hombre, claro que no.
En el año 1996 sufrió la primera modificación
importante. Talaron parte de la
pinada, exactamente todo el frontal del
Ayuntamiento que se construyó allí en
el año 1969. Y entonces fue cuando
en el suelo enladrillado, en rojo, añadieron
“La Rosa de los Cuatro Vientos”
para romper con el color claro del resto
de baldosas y dar ese toque de unión
entre el mar y nuestra tierra.
- Plantaron nuevos árboles, más frondosos
y no tan altos como los pinos,
arbustos y plantas aromáticas decorando
los bordes del interior del parque.
También fue entonces cuando crearon
diversas zonas de césped cerradas por
bordillos, creando así caminitos dentro
del mismo parque.
- Sí ya sé, a mis amigos y a mí nos
gusta ir en bici por allí - exclamó el
chico. Manuel estaba entusiasmado.
Le encantaba escuchar a su abuelo
que aunque mayor y con Alzheimer, le
narraba aquellas historias tan maravillosas
en sus ratos de lucidez.
- Al mismo tiempo quitaron los bancos
de piedra para poner los que hay
ahora, esos blancos redondeados.
Y el parque tuvo que
tener un nombre, claro, pues
en el pueblo ya había otros
parques. Entonces fue
cuando se le llamó Parque
Central y ¿sabes porqué
Manuel?
- No abuelo, pero seguro me lo vas
a decir.
- Pues sí mira, ya me vas conociendo
- rieron al unísono de nuevo mientras
el sol comenzaba a esconderse. - Aquel
parque se había convertido poquito a
poco en el centro del pueblo, en su
pulmón, un pulmón importantísimo. Se
convirtió en el lugar de encuentro de
toda la gente…todos los actos comenzaban
o acababan en él.
- Entonces, Parque Central viene de
“centro”- concretó mientras el abuelo
asentía.
- Y ¿qué más tienes que decirme? -
Manuel tenía escritas ya dos páginas
pero la hora y media de charla se le
había quedado corta y sentía no tener
suficiente.
- ¿Es que te parece poco chico? El
resto de la historia tú ya la sabes.
- En febrero hubo fuertes vientos que
hicieron tumbar algún pino y tuvieron
que talarlos y cortar todos aquellos que
corrían el peligro de caer. Por suerte,
esta vez no hizo daño a nadie, pero
podía haber sido fatal. Los niños salen
siempre a jugar y podríamos haber sufrido
una verdadera desgracia aquel
día. Así que, como bien dice
el dicho “Más vale prevenir
que curar”.
- ¡Eso también lo dice
mamá! – exclamó Manuel.
- Mi querido nieto – susurró
el abuelo tomando sus manos
– el día que pasé por el
parque y vi todas aquellas
sierras, ramas cayendo al
suelo, grúas tumbando los
pinos más grandes…me
saltaron las lágrimas. Te
prometo que estuve varios días sin
volver a pasar por el parque por la
tristeza tan grande que me produjeron
aquellas imágenes. Tantos años viéndolos
crecer a nuestro alrededor y ahora
caían derrumbados sin poder hacer
nada por ellos.
- Pero ahora ya no está igual abuelo,
¿no has vuelto al parque?
- Ahora, hijo mío, voy cada tarde. A
los pocos días me dí cuenta de que
habían plantado nuevos árboles, y plantas,
muchas plantas. Entonces volví a
sentirme a gusto. Ahora me siento al
sol un poquito y disfruto viéndoos salir
del colegio, con esa alegría y ese ímpetu
que tenéis los niños. De vez en cuando
miro hacia arriba y admiro las copas de
los pinos que nos quedan, tan altas.
Después, miro a mí alrededor y veo los
cambios que se han hecho por nuestro
bien. Y lo agradezco…
El abuelo dejó de hablar, me sonrió y
volvió otra vez a tener esa mirada ausente
que le caracterizaba tanto desde
que estaba enfermo, destrozando el
rostro que yo tantísimo admiraba. Le
cogí del brazo entrándolo en casa, la
abuela salió a ayudarme. Caía la tarde
de finales de mayo y comenzaba a
refrescar.
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
67

la llet CECILIO ALCARAZ ALBALADEJO
A L’ESCOLA
aAcabada la Segona Guerra Mundial,
entre 1947 i 1950 Europa gaudí de
l’anomenat “Plan Marshall” que donava
ajuda social americana a la major part
dels països. Però a Espanya l’ajuda
arribà més tard, amb el nom de “Pacte
de Madrid”, es signaren en setembre
de 1953 acords bilaterals que portaven
com a contrapartida principal la de
deixar-los establir les seues bases
militars 1
al nostre país.
Aquella “ajuda social americana” es
concretà en el que respectava a les
escoles en el repartiment de llet en pols,
formatge i mantega 2
. Es tractava d’un
complement alimentari que es donà a
conéixer per escrit del Ministerio de
Educación Nacional per mitjà del Servicio
Escolar de Alimentación y Nutrición
–en avant S.E.A.N, o abreujat S.E.A.–,
que a nivell provincial deia que “desea
hacer llegar a todos los niños de la
provincia de Valencia, que concurren a
las escuelas nacionales, provinciales y
municipales, el complemento alimenticio
que, como se sabe, proporcionará gratuitamente
a los niños un cuarto de litro
de leche diario, preparada en la propia
escuela, a base de la que facilita la
Ayuda Social Americana”...
L’anterior escrit arribava el 30 d’abril de
1955 a l’alcalde –Enrique Duart Tudela–
acompanyat d’un altre signat pel Governador
Civil –Diego Salas Pombo–
que transcrivia la mateixa informació i
la completava amb dades com
l’emplaçament dels bidons de llet –amb
un pes superior als 100 kg– al Grupo
Escolar de Niños “Cervantes” al carrer
Guillem de Castro, nº 155 de València.
La Delegada del servei era la Inspectora
de Primer Ensenyament, Srta. Desamparados
Donderis. Se li demanava a la
nostra autoritat municipal la més com-
pleta col·laboració per a tres qüestions:
“a) Proporcionar a las Escuelas el menaje
necesario para la preparación y
distribución de la leche… b) Facilitar a
su cargo el medio de transporte para
conducir los bidones desde el almacén
a la localidad… c) Dotar a las Escuelas
de los medios necesarios para la realización
diaria del servicio (personas,
combustible, gastos de limpieza, etc.)...”
També, que devia reunir als Srs. Mestres
i organitzar-lo tot per començar
“immediatament”...
Un any després, en abril de 1956,
l’Ajuntament va rebre una carta del
“Servicio Escolar de Alimentación” comunicant-li
que havia observat que Almussafes
encara no era beneficiari del
complement alimentari i donat que estava
obligat a complir les normes dels
òrgans superiors, caldria que s’afanyara
per a facilitar a les Escoles tot el necessari
per a l’elaboració i distribució del
producte.
En desembre de 1956 es rep un altre
escrit on es destaca que ja està establert
el “complement alimentari” en quasi la
totalitat de les Escoles de la província
amb excepció, quasi única, de les nostres...
Es torna a explicar a l’alcalde la
filosofia del projecte..., i que disposen
el que siga necessari perquè al reprendre
les classes després de les vacances de
Nadal els xiquets d’Almussafes no continuen
en situació d’inferioritat respecte
als demés xiquets de la província i
d’Espanya en general.
Durant els dos anys següents es creuen
diversos escrits entre València i Almussafes
i el nostre poble sempre fica excuses
per a no complir les instruccions
que rep. L’escrit de 30 de gener de
1958, és l’exemple més clar. Al mateix,
l’Alcalde explica a la Superioritat que
“en cuanto al servicio de suministro de
leche en polvo... no se ha llegado a
montar por creerlo siempre necesario
pero inadecuado en esta localidad e
inoportuno... a la vista de la deficientísima
potabilidad de estas aguas....,
todo sumado al estado deplorable de
las Escuelas actuales en pleno estado
ruinoso,... y que consideran más acertado
esperar a instalar el servicio en los
nuevos locales del Grupo que se está
construyendo...”
A partir del dia 8 de gener de 1959, en
què es produeix el trasllat de les escoles,
com es veu als “NODOS locals”, els
xiquets i les xiquetes d’Almussafes comencen
a beneficiar-se del complement
alimentari (quart de litre de llet reconstituïda
a partir de la llet en pols) que
l’Escola els dona diàriament 3
...
El llibre “General de gastos del año
1959” replega en la partida 123 una
anotació de data 8 d’abril per la qual se
li paguen 95 pessetes a Salvador Alós
Celda, ordinari-recader municipal, per
“acarreo de Palmas para el Domingo
de Ramos y barriles de leche para los
niños de las Escuelas Nacionales desde
Valencia a esta localidad” 4
. Aquest fet,
constitueix la primera prova trobada a
l’Arxiu Municipal de l’arribada de la llet
1. Bases aèries de Zaragoza, Torrejón de Ardoz (Madrid) i Morón de la Frontera (Sevilla), a més de la base naval de Rota, en Cádiz.
2. També s’encarregava del repartiment l’església a traves d’organismes com “Cáritas”. El formatge sols apareix en una anotació del Llibre “Auxiliar de Ingresos
y Gastos por partidas del año 1957”, on es diu que s’abonen “20 pesetas a Salvador Alós Peiró por gastos de transporte de 5 cajas de queso de Valencia”,
que supose es repartiren després de la Riuada de 1957. De la mantega, no n’hi ha constància escrita de que arribara alguna vegada al nostre poble.
3. En Requena, per exemple, havia començat a funcionar el 12-12-1955, tres anys més prompte que ací.
4. El “Mandamiento de pago” no coincideix exactament perquè parla de transport de “juguetes y leche en polvo para los niños”
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
69

en pols. Encara apareix una anotació
més amb data de 12 de juny de 1959
per la que se li paga al mateix ordinari
“30 pesetas por transporte de un bidón
de leche”. A partir de l’any 1960 el servei
aniria a càrrec de l’ordinari-recader de
l’Ajuntament Ramon Lladosa, el qual
cobrà 600 pessetes l’any 1960 i 889
–l’any 1961– per viatges i transports
sense especificar als llibres comptables.
El servei es normalitzarà i continuarà
vigent tota la dècada, amb dos variants:
llet en pols que es prepara a l’escola i
es serveix en gots i el repartiment de
botellins d’un quart de litre de llet.
Encara trobem un altre document, de
desembre de 1961, que remet la mestra
delegada local del servei Matilde Terol
al Sr. Alcalde per demanar-li informació
sobre el lloc on devia fer-se càrrec del
17’265 kg de llet en pols que sobraren
el curs anterior 1960-61.
Però, quin era el protocol establert per
la preparació i el repartiment de la llet
en pols? Entrevistes fetes a diferents
persones que eren alumnes a aquella
època venen a donar-nos la pauta que
guiava el procés. Al poc d’haver entrat
a classe de matí, la mestra de les alumnes
majors enviava a dues a passar
classe per classe preguntant quantes
70 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
persones eren les que anaven a prendre
llet aqueix dia, cosa que tenia caràcter
voluntari. Les alumnes de l’aula alçaven
la ma des del seu pupitre i contant-les
totes sabien la quantitat aproximada
d’aigua que devien preparar.
El conserge –Bautista Orobal Vidal– i la
seua dona –Paquita Martí Linares– eren
les persones responsables de preparar
la llet. Encara que la tasca es repartia
entre les tres filles i al seu front la major
–també Paquita–. Al principi vivien en
dependències del col·legi fins que els
construïren una casa annexa al mateix.
Entrant a l’edifici per la porta de les
xiques, a l’esquerra es trobava
l’habitació on es preparava la llet i a
continuació els serveis amb un gran
escalfador d’aigua elèctric, a la part de
la dreta i baix de l’escala estava el rebost
on es guardava la llet en pols.
Dita habitació tenia una gran pica i una
aixeta comunicada amb l’escalfador.
Una taula servia de suport per fer el
treball. Una vegada fet el càlcul aproximat
de llet que anava a ser preparada
es ficava la llet en pols en una olla
mitjana amb aigua per barrejar-la amb
una paleta de fusta gran que ajudava
a batre-la a ma, després es col·locava
un colador sobre l’olla gran i es colava
el contingut per evitar “els grumos”,
s’omplia d’aigua molt calenta que provenia
de l’escalfador i es tornava a batre
amb la paleta de fusta perquè agafara
la consistència pròpia de la llet.
Per reconstituir la llet en pols en líquida,
s’ha de tenir en compte la composició
de la llet pura que sense greix conté el
91% de líquids i el 9% de sòlids. Un
quilogram de llet en pols equival a uns
10,75 litres de llet pura líquida. Així
doncs, a un quilogram de llet en pols
s’afegeixen 10,1 litres d’aigua.
Una vegada preparada omplien unes
“cafeteres” d’alumini d’uns tres litres
per servir-la i cada mestre/a formava la
seua fila, la portava al lloc on s’havia
preparat i feien cua davant la porta on
sobre una tauleta alguna encarregada
anava omplint els gots, als que els xiquets
i les xiquetes afegien el sucre i
en alguns casos “colacao”, xocolata en
pols, etc., que havien portat de casa.
Algun “espavilat” tornava a ficar-se a la
cua i es bevia dos gots. La feina de
repartir-la era delicada, ja què havia de
fer-se amb molta cura per no derramar
la llet... ni embrutar el terra, per la qual
cosa el conserge havia preparat una
estora. Així, es serviria la llet durant
quatre o cinc anys.
N’hi havia també un foguer amb una
botella de càmping gas per calfar una
cafetera de servir si es donava el cas
de que algun grup es retardara a l’hora
d’anar.
En octubre de 1963 s’edita el llibre “La
leche Complemento Alimenticio” pel
S.E.A.N., on s’explica molt bé la filosofia
del projecte que s’està portant a terme
en les escoles i que començà amb el
donatiu dels Estats Units d’Amèrica als
xiquets d’Espanya, mitjançant
l’anomenada “Ayuda Social Americana”,
que des del 5 de novembre de 1954
fins el 31 de desembre de 1962 havia
distribuït a 2,3 milions de xiquets en
més de 62.000 escoles un total de 42,3
milions de quilograms de llet en pols,
que s’havien convertit en 423 milions
de litres de llet.
Al mateix temps s’havia començat el
Pla de “Productos lácteos pro bienestar
infantil y social” ajudat per Unicef que
havia permés la creació de varies cen

trals lleteres i de 7 torres per la dessecació
de llet per poder atendre els llocs
on no existien centrals lleteres... perquè
en les capitals i grans poblacions –com
València– els xiquets ja consumien el
complement alimentari de llet pasteuritzada,
desnatada, en botellins,
l’anomenat “botellí escolar”.
Un dels dos camions amb que compta
el transportista local Salvador Asensi
en aqueix moment portava els botellins
de la marca “Cervera” a Almussafes,
Benifaió, Albalat, Algemesí, Sueca, etc...
, cap a al zona de Terol repartien la de
la marca “El Prado” i en altres zones la
de “Nutria” i “Alarcón”... També arreplegaven
els cànters metàl·lics de 40 litres
de llet del dipòsit de Modesto Soria al
Carrer Santa Anna i altres pobles per portarla
a les empreses que s’encarregaven
d’embotellar-la. Aquell camió portà durant
la primera part dels anys seixanta unes
planxes xerografiades als laterals amb
la propaganda del “complement
alimentari” del Ministerio de Educación
Nacional.
El diari “La Vanguardia” replega en
febrer de 1964 la noticia titulada “Leche
esterilizada para alumnos de las escuelas
nacionales. Se distribuirán botellas
de cuarto de litro en algunos distritos
de Barcelona” i dins l’explicació de la
mateixa comenta que “en etapas sucesivas
está previsto que llegue a todos
5. Ja al·ludit, “La leche Complemento Alimenticio” del S.E.A.N.
los escolares de Barcelona...” i què “es
indispensable que las familias receptoras
de este beneficio, contribuyan
económicamente, para secundar así el
esfuerzo que el Gobierno español viene
realizando en favor de una mejor alimentación
de los escolares”. Com el
complement alimentari del S.E.A.N. és
nacional, la notícia ve a corroborar la
informació del llibre al·ludit anteriorment.
Per tant, a partir de 1964 –ací, un poc
abans– la llet es distribueix esterilitzada
i envasada en botellins individuals, amb
el degut precinte, que venen en cistelles
metàl·liques i que es col·locaven sobre
una taula, d’on eren agafades pels alumnes,
que havien de pagar la simbòlica
quantitat d’una pesseta, com corroboren
algunes persones entrevistades. Els
diners els arreplegava la mestra encarregada
eixa setmana. Recorden també
que el botellí portava un xiquet xerografiat
en color roig i era de la marca
“Cervera”, ficant-ne per darrere el logotip
de “Choleck”. La mestra –Dª Pepita,
per ficar un exemple– llevava la xapa
que el tapava i dins ella buidaven el
contingut de la mesureta (sucre i/o xocolata)
que portaven de casa, després
el tapaven amb el dit i el sacsejaven.
Les xiquetes baixaven per la rampeta
i se’n anaven a jugar a “tres en ratlla”
mentre es bevien una llet que es trobava
a temperatura ambient. No recorden
que mai es trencara algun botellí malgrat
el fet de ser de vidre.
L’acta de claustre de professors del dia
un de febrer de 1968 diu el següent:
“El Sr. Director pone en conocimiento...
que, según comunica la Delegación
Provincial del S.E.A.N., la distribución
del complemento alimenticio, en forma
de botellín de leche, pasa a ser totalmente
gratuito a partir del día de hoy,
recabando de la Maestra encargada de
dicho reparto en la presente semana,
confeccione el estadillo de los botellines
consumidos...”
I pareix ser, que durant el curs escolar
1969-70 ja no es va repartir llet.
A continuació copie el missatge final
del llibre 5
que explicava el complement
alimentari:
“...las escuelas no sólo deben ayudar
a sus hijos en la EDUCACIÓN DE LA
INTELIGENCIA sino también en la
EDUCACIÓN DEL DESARROLLO
FÍSICO para que todos los niños de
España, sin distinción, sean fuertes y
estén sanos y, al estarlo, aprendan y
sepan mucho más. Y así ESPAÑA será
GRANDE Y FUERTE, HERMOSA Y FE-
LIZ. Porque... lo que sean los niños y
niñas de HOY serán los hombres y
mujeres de MAÑANA”.
Els que ens trobem en la franja d’edat
que va dels 55 als 60 anys fórem els
primers beneficiaris d’aquella “llet dels
americans”, llet que no agradava a alguns
però que es bevien amb el sucre
i/o “colacao”,... i que marcà un dels
nostres records de la infantesa.
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
71

tennis
Història dilatada del
eEl Figueral, qui d'Almussafes no coneix
el Figueral?
Una empresa de confecció situada a
l'entrada de la població, lloc de treball
que possibilità, junt amb altres empreses
de la localitat, la inclusió de la dona en
la vida laboral.
Eixe mateix espai social del barri de El
Raval ubicava, sobre l'any 1965, les
primeres pistes de tennis de la localitat,
on un grup de veïns podien realitzar
altre tipus d'esport que no fora el futbol.
En eixe punt de trobada es formà el
Tennis en Almussafes i d'allÍ eixiren
molts dels components del CT Almussafes.
Fundat en 1980, en inaugurar el Poliesportiu
Municipal, per unes 30 persones que
provenien de practicar este esport en
les esmentades pistes, fou el seu primer
president, D. Francisco Ponce, qui desenvolupà
el càrrec del 1980 al 1985.
Els següents presidents foren D. Leandro
Lorente (1986-1987) i D. Jaime
Tapia (1988- 1990).
Després d'una temporada molt delicada
en què el club estigué sense president,
72 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
EN ALMUSSAFES
el president Fundador D. Francisco
Ponce, va assumir el càrrec i després
de diverses converses amb el socis del
club que sabia tenien les condicions
idònies per fer front a aquesta situació
i donar-li l'esperit necessari per què el
tennis en Almussafes no deixara d'existir
i afrontara el futur amb bones expectatives,
va sorgir l'actual Junta Directiva,
nomenant president a D. Miguel Ribes,
el 1991, càrrec que encara manté en
l'actualitat.
En els seus 30 anys d'història, ha anat
creixent com a club, augment de socis,
d'equips esportius, d'alumnes en la
seua escola i, com no, també s'ha consolidat
en la seua capacitat organitzativa
d'esdeveniments de rellevància nacional
que avalen el bon quefer d'aquest modest
club en el món esportiu del tennis.
Tan sols cal exposar els aconseguiments
més significatius i rellevants que fan
que siga un club preparat i capacitat
per afrontar els nous temps que imperen
en el recent segle XXI, ressaltant en
primer lloc que en l'actualitat són 474
els socis que fan possible que hi haja
una base suficient per a portar a terme
aquesta evolució.
MIGUEL RIBES RAGA
Començarem la nostra cronologia l'any
2000, quan coincidint amb el XX Aniversari
del club, el Consell Municipal
D’Esports, l'elegeix com La millor Entitat
Esportiva Local, fent-li entrega
d'una placa commemorativa.
En la mateixa gala, la Federación Valenciana
de Tenis, ens va elegir com
el Club de la millor Projecció Esportiva
de la Comunitat Valenciana,
comptant amb tan sols dos pistes.
A estos reconeixements públics, cal
sumar la consolidació de l'Equip Absolut
Femení en la 1a divisió del
tenis a la Comunitat Valenciana.
En l'any 2002, la Federació d'Esports
Adaptats, feu entrega al club d'una
Menció a la millor Organització d'un
Campionat de Tennis en Cadira de
Rodes de la Comunidad Valenciana.
El mateix any, l'Equip Absolut Femení
del Club, aconsegueix proclamar-se
Campió de 2a Divisió de la Comunitat
Valenciana y ascendeix a la 1a
Divisió.
El currículum del CT Almussafes és
cada vegada més extens i creixent,

1980. Pistes del Poliesportiu Municipal
2000. Millor Entitat Esportiva Local
i Millor Projecció Esportiva de la Comunitat Valenciana
2009. Pistes del Poliesportiu Municipal
2010. Noves instal·lacions municipals
1976. Pistes del Figueral
degut a la gran participació de jugadors/es,
xiquets/tes i resta de practicants
de la nostra població.
El seu XXV Aniversari es commemora
el 2005, data en què el Consell Municipal
d’Esports d’Almussafes l'elegeix
com la millor Entitat Esportiva Local,
fent-li entrega d'una placa commemorativa,
per segona vegada en la seua
història.
El 2006 rebem el Guardó més important
a nivell local, EL QUE RECONEIX
LA TRAJECTÒRIA ESPORTIVA DEL
CLUB. En aquest sentit, és el meu desig
compartir-lo amb tots i cadascun dels
socies i sòcies, Juntes Directives i Presidents
que ha passat pel CT Almussafes
des de la seua fundació, ja que
gràcies al seu esforç i ajuda s'ha pogut
aconseguir i consolidar un grup humà
i esportiu dins de la localitat en aquest
esport.
És el meu desig com a President
d'aquest club compartir i afrontar el
compromís de mantindre el llistó amb
tots els aficionats i socis d'Almussafes,
més encara després d'haver sigut recompensat
el club amb la distinció a
tota la seua trajectòria, un reconeixement
que ens pot servir per a continuar
millorant i superant-se dia a dia en tot
allò que ens depare aquest s XXI.
Vull concloure amb el breu resum de la
història del club, deixant constància de
l'ajuda i del suport que des de fa trenta
anys l'Ajuntament d'Almussafes ens ha
brindat en l'àmbit esportiu, a l'igual que
a tots els clubs de la localitat, suport
2006. Millor Trajectòria Esportiva
2009. Francisco Ponce, Jaime Tapia i Miguel Ribes.
Tres últims presidents del C. T. Almussafes
que ha possibilitat en la seua justa mesura
que aquest Club de Tennis haja
sabut rendibilitzar al màxim, social i
esportivament, oferint-li-lo a tota la
ciutadania d'Almussafes.
I, ja per finalitzar, ressaltar que és tot un
privilegi per a aquest club poder disposar
en breu d'unes innovadores instal·lacions
municipals, emplaçades a menys d'1
kilòmetre del poble, que de segur van
a potenciar i engrandir aquest esport a
la nostra població, facilitant-nos que
continue sent el club amb més socis i
practicants del municipi.
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
73

HISTÒRIA
CLUB
BÀSQUET
Sembla que fou ahir i ja han passat 25
anys, 25 anys de treball i d’esforç, però
sobretot de moltíssima il·lusió i dedicació.
Transcorria l’any 1984 quan un grup
d’amics als quals els agradava el bàsquet
van decidir associar-se i crear un
equip, aleshores fundaren el CLUB BÀS-
QUET ALMUSSAFES. Aquests pioners
del bàsquet a la nostra localitat van ser:
Juan Bautista Villalba Magraner (1r president),
Ángel Esteve Garcerán, Juan
Enrique Perales Sanchís, Francisco Climent
Aranda, Bernardo Marí Aleixos i
Juan Vicente Marí Aleixos. Ells van ser
els que formaren la primera junta directiva
del club.
Aquests jugadors van poder gaudir de
la competició durant algunes temporades,
però per motius familiars i sobretot
laborals, es van veure obligats a crear
un equip amb els més joves, als que
anaven a veure jugar i amb qui sovint
es ficaven a entrenar.
En eixos moments, Jose Luís Aleixandre
com entrenador i Bernardo Marí
com a coordinador agafaren la direcció
de tota l’entitat: en primer lloc entrenant
als júniors de la temporada 86/87
i en segon lloc portant-los a tots els
pobles de la Comunitat Valenciana on
anaven a competir amb els seus propis
vehicles particulars, un Seat 127 i un
Renault 4L.
Anys més tard, i a causa de la diferència
d’edat dels integrants de l’equip júnior,
hi hagué una manca de jugadors amb
els quals formar un equip; arribant-se
a l’extrem d’intercanviar-se jugadors
amb l’equip del Racing de Benifaió.
74 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
ALMUSSAFES
Els èxits no es feren esperar quan l’any
1988, l’equip sènior va ascendir de la
tercera a segona divisió zonal de l’època
mantenint-se durant molts anys. Aquests
jugadors foren: Jose Juan i Javier Linares
Bosch, Esteban Magraner Llopis,
Pepe Anrubia, Pau Bosch Alepuz, Toni
González Rodríguez, Julio C. i Roberto
Llamas, Fernando Gonzálvez, Guillermo
i Santiago Iborra i Jose Luís Alexandre
(E).
En 1994, la nova junta directiva, formada
aleshores per Bernardo Marí, Toni González,
Pau Bosch i Rafael Raga, va aconseguir
formar un equip femení júnior la
temporada 94/95. Les primeres jugadores
de la localitat van ser: Almudena De
la Fuente Soler, Alicia González Acuña,
MªCarmen Tapia Lerma, Gabriela Ribes
Esteve, Veronica Girona Grau, Araceli
Gil Rodríguez, Susana Alepuz, Conchita
Cuenca Aparici, Estela Lladosa López,
Miriam Carbonell Esquer, MªCarmen
Guillem Ramiro, Esther Ponce Rodríguez.
Però per a aquesta humil entitat del
nostre poble han passat molt bons
jugadors que foren immediatament cridats
per clubs de poblacions veïnes
per formar part dels seus equips com
per exemple els casos d’Enrique i
d’Òscar Girona Soler, que van migrar
al CB Alginet per poder jugar en categories
superiors.
I el millor estava per vindre. L’any 1997
l’equip va aconseguir l’ascens a primera
divisió zonal. Tot i ser l’any del seu
debut, l’equip va obtindre una de les
millors classificacions de la seua història
quedant en quarta posició. L’equip
d’aleshores estava format per: Jose
Juan Linares, Vicent Senabre, J. Pasqual
Bosch, Enrique Sebastià, Toni González,
Jose Mª Galindo, Paco Carbonell,
Vicent Carbonell, Oscar Girona, Jose Manuel
Barberá i Javier Linares, d’entrenador
feia Paco Carbonell i de delegat d’equip
Enrique Girona.
Açò portà que 10 joves volgueren formar
un equip júnior i entrenats per Enrique
Girona el dia 24 de febrer de 1998 en
Silla aquest equip va disputar el seu
primer partit amistós. La temporada
següent l’equip, ja més consolidat, es
va inscriure per primera vegada en lliga.
Els primer jugadors van ser: Omar Rosa,
Francisco Garcia-Melgares, J. Pasqual
Bosch, Carlos Beltrán, Isidro Moreno,
Edouard Wauquier, Carles Grancha,
Fernando García, César Gascó, Pere
Pau Barberán i Sebastià Pastor.
Corria l’any 2000 quan el Club mitjançant
Paco Carbonell intentà començar
a tindre una Escola de Bàsquet.
Per aquells temps les dues úniques
cistelles de minibàsquet estaven al patí
del Col·legi El Pontet, i que molt gustosament
els van cedir per poder entrenar.
D’aquell equipet de xiquets no hi han
moltes dades però sí se sap que d’allí
va eixir el jugador que ha arribat a jugar
en les categories inferiors del Pamesa,
Jordi Quijal.
Però tot no poden ser alegries. L’any
2001, l’equip va haver de demanar el
descens a la segona zonal per falta de
recursos econòmics i l’exigència d’un
pavelló cobert per poder jugar a primera
divisió.
Malgrat aquest contratemps, el Club

ha continuat representant el millor que
ha pogut al nostre poble, jugant cada
partit amb la màxima intensitat per poder
oferir la millor classificació possible.
L’any 2004, el Club va poder iniciar la
tan esperada i desitjada Escola de Bàsquet.
Els inicis van ser difícils amb tan
sols 10 xiquets. Deu valents que en ple
més de gener, amb un fred que pela,
entrenaven al Poliesportiu Municipal
(Sergio Albedo, Javier Alepuz, Manel
Arocas, Jose Mª Cerdà, Vicente Escriba,
Domènech Llopis, David Ribera, Jordi
Salesa i Emilio Sánchez).
L’any 2005 fou l’explosió del bàsquet
a la localitat. Al caliu del Pavelló cobert,
el Club inicià el seu creixement. L’equip
sènior es va refermar com un aspirant
a l’ascens, l’Escola de Bàsquet es multiplicà
per quatre i en la mateixa temporada,
en l’any 2006, l’equip sènior quedà
subcampió de la segona zonal, entrenats
per Pau Bosch.
Però els èxits no acaben ací. L’any
següent, l’escola continuà creixent inscrivint
un equip prebenjamí, un equip
infantil mixt, un equip cadet i un equip
júnior a més de tenir un equip de Baby
Basquet (

Programa Oficial
fira i festes JULIOL
1959
VTA. PILAR RAGA AGRAMUNT
eEn 1959, amb fe i tradició, el poble
d'Almussafes celebrava en el mes de
juliol les festes en honor a la Santíssima
Creu i a la Divina Aurora; i en el mes
d'agost les festes en honor a Sant Bartomeu
Apòstol i de la Divina Pastora.
Este any seria l'últim per a dos esdeveniments
importants; la celebració per
separat de les festes dedicades a la
Patrona la Santíssima Creu i les festes
dedicades al Patró Sant Bartomeu
Apòstol i la col·locació i muntatge de
la fira en el carrer José Antonio (actualment
“C/ Major”), pel qual travessava
la carretera (C-3320 ó CV-42 Almussafes-Xativa)
tota la població i suposava
un problema per al trànsit.
A proposta de l'alcalde D. Enrique Duart
Tudela i d'acord amb el rector D. Vicente
Carbonell Gallent, la Corporació Municipal,
en sessió de data 31 de desembre
de 1959, va decidir per unanimitat traslladar
la celebració de les festes locals
de Sant Bartomeu i de la Divina Pastora,
que venien celebrant-se els dies 24 i
25 d'agost, als dies 13 i 14 de juliol.
Este acord fou fonamentat basant-se
que a l'unir les dos festivitats comportaria
una major participació i assistència
dels veïns d'Almussafes i dels pobles
confrontants, al no coincidir les mateixes
amb les dates de faena i recollida agrícola,
ni amb les festivitats d'altres localitats,
el que suposaria donar major esplendor
a les Festes i al mateix temps afavorir
la tradicional fira que es venia celebrant.
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
77

L'any següent (1960) s'uniran les dos
festivitats, passant de cinc a set dies
festius programats i traslladant-se la
fira al nou parc Públic Municipal.
El “Programa Oficial de Fira i Festes-
Juliol 1959”, va ser editat per la "Papeleria
Vila S.L." de València, adquirintse
uns 1.000 exemplars del mateix.
Les empreses de la localitat van ajudar
a finançar el Programa: “Viveros
Portalés”, estava en el C/ Sant Vicent;
la “Caja de Ahorros y Monte de Piedad
de Valencia”, el funcionament de
la qual era molt recent, es trobava a
l'inici del C/ Major; “Destilerías de
Levante: Fabricación de Anisados
y licores-FULGENCIO ALÒS”, que
estava també en el C/ Major, “Enrique
España Abril: Soldadura autógena
y eléctrica”, en el C/ Sant Cristofol;
“Bar Rodríguez: para saborear la mejor
cerveza y mariscos del día y el soberbio
café FAEMA”, en C/ Major; “Casa
Navarro: cualquiera clase de tapas
variadas, especialidad gambas a la sartén
y la famosa cerveza El Águila”, en
C/ Major (recentment desapareguda);
“Ramón Lladosa Navarro. Ordinario”,
en C/ Major; “Cine Victoria”, en C/ Sta
Ana; “Patín pista-cine Verano: bodas,
bautizos y comuniones. Grandes
Bailes”, en “Avenida de 18 de
Julio” (actualment Av. Algemesí);
“Fábrica de fundas de paja J. OR-
DIÑANA MORAGUES”, en C/ Major;
“Farmacia y Laboratorio. Droguería
y Perfumería JOSÉ GRAU”, en “Plaza
Caudillo, 2” (actualment Pl. Major);
“Carpintería mecánica y artística
FACUNDO CARSÍ”, en C/“Virgen
Milagrosa” (actualment C/ Castell);
“Auto Rambla. Autobuses Benifaió-
Almusafes-Valencia”, despatx a Benifaió
en “Plaza José Antonio, 4 ...”; i
altres més, hui moltes d'elles desaparegudes;
i la majoria d'elles estaven
localitzades en el carrer Major, carrer
comercial i de més tràfic de l'època.
Els senyors que formaven part de la
Corporació en aquell moment eren:
Alcalde: D. Enrique Duart Tudela
Primer tinent d'alcalde: D. Ramón Girona
Lacruz
78 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
Segon tinent d'alcalde : D. Vicente Alepuz
Gómez
Regidors:
D. José Anrubia Aparicio
D. José Marí Alepuz
D. Francisco Marí Magraner
D. Salvador Calatayud Carrión
D. Vicente Calatayud Ribes
D. Victor Soldado Campins
D. Ernesto Santacruz Carsí
Actuaven com:
Secretari de l'Ajuntament: D. Angel
Biosca Narro
Depositari: D. Antonio Duart Albuixec
Alguatzil: D. Vicente Romeu Garrigues
Amb un total de 36.500 ptes. de pressupost
en la partida denominada
“Fiestas civico-religiosas locales y
concursos musicales extraordinarios”;

total ja disminuït per activitats realitzades
anteriorment, la Corporació afronta les
despeses d'estes festes: “...150 pts.
al campanero de la villa, FRANCISCO
LUDEÑA, por los trabajos de volteo de
campanas; 1.400 pts. al cura párroco
por derechos parroquiales y sermón;
500 pts. a PILAR DUART, directora del
coro parroquial, por cantar el coro en
la misa; 100 pts. a RAMÓN LLADOSA,
ordinario de la villa, por el alquiler de
una batería para la procesión; 3.500
pts. a FRANCISCO BALDOVI ALEPUZ,
depositario de la Sociedad Musical Lira
Almusafense, por concierto ejecutado
por la banda de música el día 15 de
julio; 800 pts. a FRANCISCO LÓPEZ
ALEPUZ, constructor de obras, por
instalación entablado de madera para
ejecutar conciertos banda música;
5.000 pts. a ANTONIO CABALLER ,
fábrica fuegos artificiales, por suministro
de 10.000 truenos y 100 m. de traca;
9.985 pts. a ANTONIO CABALLER,
fábrica fuegos artificiales de Moncada
por fuegos para la festividad de la Santísima
Cruz del 16 de julio de 1959…”
Des del dimecres 15 fins al diumenge
19 de juliol es van realitzar tots els actes
festius, culturals i religiosos en honor a
la Santíssima Creu i a la Divina Aurora.
Comença la Festa el dia 15 amb voltejos
generals de campanes, la “dispará” al
migdia, la festa de fi del curs escolar,
on es van repartir dolços per als xiquets
que s'adquiriren a A.A. Galiana per la
quantitat de 2.858,60 ptes; i concert de
la “Banda de Musical Lira Almusafense”.
El dia 16, festa de la Santíssima Creu;
les activitats vàren ser: pel matí, volteig
general de campanes, cercavila per la
banda musical i “...disparo de
morteretes”, la tradicional missa en
honor a la Patrona amenitzada pel cor
parroquial i “…un elocuente orador”;
per la vesprada, la novena en honor a
la Santíssima Creu i el partit de futbol:
E.D. Almussafes i el U.D. de Tavernes;
i per la nit, processó, que va acabar
amb focs artificials; finalitzant el dia amb
un gran Castell a càrrec del pirotècnic
Caballer, acte que avui en cara es fa.
El dia 17, es va celebrar la festa en
honor a la Divina Aurora que estava al
càrrec dels clavaris, igual que ara; la
coneguem com la “Festa dels Fadrins”.
La Comissió de Clavaris estava formada
pels senyors següents:
President: Vicente Magraner Aguado
Secretari: Pascual Moner Adell
Tresorer: Francisco David Sanjacinto
Vocals: José Magraner Tomás
Juan Grau Alós
Vicente Grau Sanjacinto
Salvador Marí Albors
José Martinez Company
Juan Cariñena Asins
Francisco Ludeña Magraner
Francisco Sebastiá Salvador
Pascual López Martinez
Salvador Alapont Villalba
Resulta molt curiosa la descripció que
es fa en el programa de la mascletada:
“…A las 13'30.- Disparo de una gran
traca que recorrerá las calles de la
población, con un grande bombardeo
de las «cuatro esquinas», con un final
superatómico de arrebato terrestre, y
diez carcasas de grande detonación
llamadas “cheviot”, con carga iónica”.
Descriu la màxima potència en cohets
que hi havía en aquells moments.
El dissabte, dia 18, la festa és en honor
de “San Isidro Labrador”, i estava patrocinada
per F.E.T. i de les J.O.N.S. i la
“Hermandad Sindical de Labradores y
Ganaderos”; recullía entre altres actes, el
trasllat de la imatge del Sant, el menjar de
fraternitat obsequiat per la “Hermandad”,
el “...concurso de “poules”, tirada a 12
pájaros”, i el concert on va actuar la “Banda
Musical Lira Almusafense” interpretant “El
sitio de Zaragoza” i el “...Orfeón y Orquesta
de púa y pulso de la «Sociedad Coral El
Micalet», de Valencia, dirigido aquél por
el Maestro señor Llácer Plan, y la Orquesta
por los señores Salvador Vivó y Martínez
Báguena.”
El diumenge a la vesprada es va realitzar
una carrera ciclista organitzada pel
“Club Ciclista de Almusafes”, en les que
participaven corredors principiants i
aficionats; estava patrocinada pels Clavaris
de la Divina Aurora.
Al final de la programació apareix una
nota que diu: “En días sucesivos grandes
cucañas, verbenas y diversiones,
que previamente se anunciarán en programas
de mano”. No existixen actualment
en l'Arxiu Municipal cap d'eixos
programes de mà, dels quals ens agradaria
disposar una còpia si algun veí
conservara un original.
Del “Programa Oficial de Fira i Festes
– Julio 1959” podem observar dades
que ja són història:
· El Grupo Escolar “Salas Pombo”
(C.E.I.P. Almazaf) ja està acabat i va
entrar en servici el dia 8 de gener de
1959.
· El Parc Municipal i el Parc Escolar són
ja una realitat.
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
79

· S'han entregat 40 vivendes protegides:
C/ València i [C/ Sta Creu].
· S'inicia la canalització i defenses del
“Barranco Hondo” en previsió a futures
catàstrofes com va ser la riuada del 14
d'octubre 1957.
· Comença a funcionar la primera sucursal
bancària de la localitat, la "Caja
de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia",
que estava al carrer Major; avuí
en el C/ Ausias March baix un altre nom.
· S'inicia la construcció d'un grup de
54 vivendes acollides al "Plan Riada";
conegudes com a grup de vivendes
“Héroes de Alcazar”, localitzades en els
carrers Llauradors i La Foia.
· Es van adquirir els terrenys que es van
destinar al Camp d'Esports que estava
situat al costat de les infraestructures
escolars, actualment ocupats pel Parc
de les Palmeres i C.E.I.P. Almazaf.
· La necessitat de dotar a la vila d'un
servici higienicsanitari i l'obligatorietat
imposada per Llei, seran les causes
que van portar a realitzar les obres
d'abastiment d'aigües potables. Iniciades
el 23 de febrer de 1959, van suposar
un gasto d'1.746.256,52 ptes., que
es sufragà amb el sobrant del pressupost
extraordinari de la construcció de
l'escorxador (situat al final la C/ Salvador
Botella, fou derrocat l'any 2005, i en
els seus terrenys han construït l'edifici
destinat a l'educació d'adults); de les
subvencions a fons perdut que van
concedir l'Estat i la Diputació; i per
l'aportació municipal finançada per la
Diputació a reintegrar en 20 anys, que
es va cobrir per mitjà d'una contribució
especial a repartir entre aproximadament
700 edificis que tenia el poble. Es
va iniciar la construcció del pou d'aigua
potable que acabaria en 1960 (pou de
“San Miguel”). Este pou existix actualment,
es troba en el terme de Benifaió,
en la partida “Paridora”, d'ell ja parlarem
en un altre article.
Dos poemes, un de Martín Magraner
Girona i un altre d'Antonio Bou, únic
escrit en valencià; descriuen el nostre
poble del llavors, amb cases blanques,
80 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
corrals grisos, teulades velles i amb
molsa, carrers silenciosos, parc jove
amb tendres pins, modernes escoles
amb grans finestrals i paisatges bells
vistos des de La Torre en els que contrasten
els camps verds, les muntanyes,
l'Albufera, els tarongerars i al mig, el
poble, amb les seues dos torres, fent
referència al campanar de l'església i a
la torre l'àrab. Parlen de llocs ja desapareguts
o transformats com “la plaseta
fonda", “la pista”, “Sine Victoria”
o “la fonteta” (coneguda com la fonteta
del “Pare Vicari” o “Font Nova”, anant
a Algemesí, prop de la gasolinera, segons
fonts orals); dels efectes que
s'utilitzaven: “sacs, cabasos, sistelles…”;
i dels cultius que es feien: “cacau, arrós,
cotó, tarontja…”; sense oblidar-se dels
anomenats “...fills d'Almusafes: Vicente
Gay, Machí, Ludeña, Bosch, Chaqués…”.
El cronista local, Antonio Benavent Calatayud,
compara l'Almussafes de 1867
amb l'Almussafes del 1958, en l'article
“Una fracción de la Historia Local”:
1867
Ajuntament, format per:
Alcalde: Tomás Magraner (no sabia
firmar; en els documents el secretari
posava “no firma, sella”).
Regidors: Francisco Bosch
Antonio Duart
Miguel Linares

Vicente Rubio
Joaquin Girona
Població: 1.262 habitants. Alt índex
d'analfabetisme.
Obres: Construcció de l'Escola de Xiquets
en la C/ Sant Vicent i de l'antic
escorxador municipal, el qual estava
situat prop del desaparegut llavador;
estava en l'Av. Algemesí, segons fonts
orals. L'Escola va ser construïda per
Ramón Monserrat a qui se li va abonar
1.381 escuts i 810 mil·lèsimes i els
plànols els va realitzar José Huguet pels
que se li van pagar 113 escuts i 783
mil·lèsimes.
1958
L'Ajuntament era el mateix que en 1959.
La població s'havía triplicat (segons la
rectificació del Padró Municipal
d'Habitants de 31 de desembre de
1958, la població de dret era de 3.538
habitants).
Obres: Quasi cent anys sense construir
un edifici docent, les escoles de la C/
Sant Vicent i locals habilitats estaven
en ruïnes. Es construïx el "Grupo Escolar
Salas Pombo", edifici de 2 plantes.
Contractista: Francisco López, arquitecte:
Gómez Llópis, aparellador: José
Fuster Benimeli. L'Ajuntament el va
finançar amb un préstec reintegrable
de la Diputació i va establir un impost
pel qual tots els veïns aportaven la seua
prestació personal.
Seguint la comparació, en l'any 2010,
després d’haver acabat la dictadura,
legalitzats els partits politics, aprobada
la Constitució de 1978 i vuit Eleccions
Municipals, la Corporació Municipal està
formada per 13 membres, dels quals
cinc son del BLOC, dos de Partit Popular
(PP) i sis de Partit Socialista
(PSOE). Governen en coalició el BLOC
i PP. Alcalde: Albert Girona Albuixech;
tinents d'alcalde: Jesús B. Salesa Aguado
i Esperanza Carbonell Moreno
(BLOC); Mª Carmen Santos Juanes
Fuster i Beatriz Braghini Ull (PP); i la
resta de regidors són: Josep Contell
Carbonell i Carlos Grancha Bosch
(BLOC); Mª Angeles Lorente Iglesias,
J. Salvador Duart García, Mª Angeles
Villariño Rodriguez, Rut Chelós Alepuz,
Antonio González Rodríguez i Francisca
Oliver Gil (PSOE).
Huí ja no está el “Grupo Escolar Salas
Pombo"; la infraestructura educativa es
molt més ampla: dos Col.legis Públic
d’Educació Infantil i Primaria, el Pontet
i l’Almazaf; un institut, l’I.E.S. Almussafes;
un centre per a l’educació d’adults,
el Centre Mpal. de FPA; el Centre Educació
de FORD ESPAÑA i altres centres
privats que ofereixen els seus serveis
a la comunitat.
El “Grupo Escolar Salas Pombo” ha
anat reforman-se al llarc d'estos 50
anys e inclòs ha cambiat de nom; en
1981 passà a dir-se "C.P. Almazaf". Fou
enderrocat i sobre els seus terrenys es
va construir el nou "CEIP Almazaf" que
té 9 unitats d'educació infantil, 18 unitats
d'educació primaria. El menjador, cuina,
gimnás i vestidors es construeixen en
un mòdul independent. El projecte de
l'obra és de la Conselleria de Cultura,
Educació i Ciència; arquitectes: Javier
Fuster Galiana y Manuel Vega Uyá;
arquitectes tècnics: Juan M. Major Solbes
y Joaquín Lezcano Lázaro. Pressupost:
3.425.533,28 €, es dir, aproximadament
570 milions de les antigues pessetes.
En quant a la població, a primeries
d'este any el poble tenia uns 8.300
habitants.
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
81

ACEQUIA REAL DEL JÚCAR
AFECTATS FIBROMIALGIA ALMUSSAFES
AMPA CEIP ALMAZAF
AMPA CEIP PONTET
AMPA DE L'INSTITUT D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
ASOC. EMPRESARIS I COMERCIANTS (AECAL)
ASSOCIACIÓ D'ALUMNES DEL CENTRE DE
FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES
ASSOCIACIÓ D'ARTS I OFICIS
ASSOCIACIÓ DE DONES PROGRESSISTES
ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES
ASSOCIACIÓ MESTRESSES DE CASA TYRIUS
ASSOCIACIÓ DONES BOLILLERES
ASSOCIACIÓ FESTERS D'ALMUSSAFES
ASSOCIACIO L'AUTET
ASSOCIACIÓ LA FERA TEATRE
ASSOCIACIO LLUITA CONTRA EL CÀNCER
ASSOCIACIÓ SALUT VITAL ALMUSSAFES
ASSOCIACIÓ VALENCIANA D'ILUSIONISME
82 ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
ASSOCIACIÓ VALENCIANA D'AGRICULTORS
ASSOCIACIÓ DE VENEDORS DEL MERCAT
MUNICIPAL D´ALMUSSAFES
BICI-CLUB ALMUSSAFES
CENTRO CULTURAL ANDALUZ DE ALMUSSAFES
CERCLE D'ART LEOPOLDO MAGENTI
CLAVARIESSES 2010
CLAVARIS 2010
CLUB AIKIDO TOMIKI D'ALMUSSAFES
CLUB D'ARTS MARCIALS
CLUB D'ATLETISME PASSET A PASSET
CLUB D'HANDBOL
CLUB DE BÀSQUET ALMUSSAFES
CLUB DE BILLAR
CLUB DE CAÇADORS EL PERDIGÓ
CLUB DE CERÀMICA
CLUB DE FRONTENIS ALMUSSAFES
CLUB DE FUTBOL ALMUSSAFES
CLUB DE PESCADORS LA MOLINÀ

CLUB DE PETANCA
CLUB DE PILOTA VALENCIANA D'ALMUSSAFES
CLUB DE TENNIS
CLUB DE TIR AMB ARC D'ALMUSSAFES
CLUB DE TIR OLÍMPIC
CLUB DEPORTIVO DE SORDOS DE ALMUSSAFES
CLUB ESCOLA GIMNÀSTICA ALMUSSAFES
COMPARSA ALI BEN BUFAT
COMPARSA ASELAM ALEIKUM
COMPARSA FESTERS 79
CONFRARIA DEL SANT SEPULCRE
CONFRARIA SANTÍSSIMA CREU
COOPERATIVA AGRÍCOLA I RAMADERA
ESPORTIU AGILITY ALMUSSAFES
FALLA LA TORRE
FALLA PRIMITIVA
FALLA MIG CAMÍ
FOTO CLUB LA IMATGE
FUNDACIÓ SAMBORI
GERMANDAT DE DONATS DE SANG
GRUP POÈTIC ARGILA DE L'AIRE
JOC CONSCIENT
MOVIMENT CRISTIÀ D'ALMUSSAFES
MOVIMENT JÚNIOR
PAS BÀSIC
PENYA BARCELONISTA
PENYA CICLISTA ALMUSSAFES
PENYA DE CARRETERS D'ALMUSSAFES
PENYA VALENCIANISTA
PROTECCIÓ CIVIL D'ALMUSSAFES
SINDROME X FRAGIL
SOCIETAT DE COLOMBICULTURA
SOCIETAT MUSICAL LIRA ALMUSSAFENSE
TOTS AMB EL SAHARA
VETERANS CLUB DE FUTBOL
ALMUSSAFES
FIRA I FESTES
2010
83