Lectura activa. - Grupo Anaya

El gat negre i altres relats
LECTURA ACTIVA
Literatura Juvenil - Antaviana Nova - Sèrie clàssics
LECTURA ACTIVA
EINES PER TREBALLAR LA LECTURA A LES AULES
Fina Córdoba

El gat negre i altres relats
L’OBRA I EL SEU ENTORN
ÍNDEX
Fitxa tècnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
L’autor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Els arguments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Gènere, estil i context literari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Temes i subtemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Informació complementària sobre l’autor i la seva obra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA
Abans de la lectura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Durant la lectura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Després de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT
Reforç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
L’OPINIÓ DEL LECTOR O LA LECTORA
Opinions i valoracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
PROPOSTES LÚDIQUES
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
INTERDISCIPLINARIETAT
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
LITERATURA COMPARADA
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
SOLUCIONARI 37
2
Edgar Allan Poe

El gat negre i altres relats
L’OBRA I EL SEU ENTORN
FITXA TÈCNICA
Títol: El gat negre i altres relats
Autor: Edgar Allan Poe
Il·lustrador: David Perelló
Editorial: Barcanova
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2001
Col·lecció: «Antaviana Nova», sèrie clàssics, 91
Pàgines: 225
A continuació, indiquem el títol i l’any d’edició originals de cada un dels contes recollits a
El gat negre i altres relats: The Black Cat (1843), Ms. Found in a Bottle (1833), The Gold-Bug
(1843), The Pit and the Pendulum (1842), The Premature Burial (1844), The Facts in the Case of
M. Valdemar (1845), The Murders in the Rue Morgue (1841), The Fall of the House of Usher.
INTRODUCCIÓ
El gat negre i altres relats és un recull de contes de terror escrits per Edgar Allan Poe, considerat
un dels creadors d’aquest gènere. En els seus relats es poden trobar les llavors dels relats
detectivescos i el gènere de terror tal com els coneixem avui dia. Poe, que va ser introduït a
Europa per Baudelaire i traduït per Mallarmé, entre d’altres, va ser un escriptor de culte per
a moltes generacions posteriors de literats i es va convertir en un dels poetes més influents del
moviment postsimbolista. La influència de Poe, que es va estendre al llarg del segle XX, no se
circumscriu només a la literatura, sinó que el cinema ha adaptat bastants dels seus relats en
pel·lícules i sèries de televisió.
3
A
N
T
A
V
I
A
N
A
N
O
V
A
C
L
À
S
S
I
C
S

El gat negre i altres relats
L’OBRA I EL SEU ENTORN
L’AUTOR
Edgar Allan Poe va néixer a Boston, Massachusetts, el 1809. Fill de dos
actors ambulants, el pare va desaparèixer tot just néixer Edgar. En morir
la seva mare, Frances Allan, una dama admiradora de l’actriu que la va
ajudar en els últims moments de la seva vida, va acollir, juntament amb el
seu marit, John Allan, el petit Edgar, que des d’aleshores es va dir Edgar
Allan Poe.
El 1815 John Allan, que es dedicava al comerç de tabac, es va traslladar
juntament amb la seva família al Regne Unit, on Edgar va iniciar la seva
formació en centres privats.
El 1820 la família Allan va retornar als Estats Units i el 1835, per recomanació de John
P. Kennedy, Poe es va posar en contacte amb T. H. White, propietari i editor del Southern
Literary Messenger. Des de Baltimore, el jove Edgar va començar a enviar-li relats de ficció i
material editorial per publicar i també va aconsellar White com podia millorar la revista canviant,
entre altres coses, la lletra i el tipus de tinta. Poe es va encarregar de fer publicitat del
Southern Literary Messenger en dues publicacions de la ciutat, el Baltimore Republican i el
Baltimore American.
El 1835 es va casar amb la seva cosina Virginia i aquell mateix any va deixar Baltimore i es va
mudar a Richmond, on va lliurar el manuscrit incomplet de Morella a Mrs. Sarah P. Simmons.
El 1844 Poe va retornar a Baltimore per fer-hi una conferència sobre poesia americana, en la
qual va criticar durament La poesia i els poetes d’Amèrica, de Rufus Wilmot Griswold. Aquell
mateix any es va publicar novament un conte seu titulat A Tale of the Ragged Mountains en el
Weekly Sun del Godey’s Lady’s Book.
La mort de la seva dona l’hivern de 1847 el va afectar molt, l’enfonsà en la beguda i el féu patir
depressions. Finalment, va morir el 7 d’octubre de 1849 al llit d’un hospital als quaranta anys.
4

El gat negre i altres relats
L’OBRA I EL SEU ENTORN
ELS ARGUMENTS
Els arguments d’El gat negre i altres relats són molt diversos. Tanmateix, es poden incloure en
la classificació que va fer-ne Julio Cortázar: de terror, del sobrenatural, del metafísic, analítics,
d’anticipació i retrospecció, de paisatge, del grotesc i satírics. Cal destacar que alguns dels contes
d’aquest recull són considerats els primers d’un gènere desconegut fins aleshores, com és
el cas de L’escarabat d’or.
Aquest conte, que va ser el precursor del que més endavant s’ha considerat el gènere policíac,
narra la recerca d’un tresor amagat. L’autor hi utilitza la criptografia i descriu amb molt detall el
mètode que segueix un dels personatges per resoldre un criptograma, que es basa en la substitució
simple de les lletres a partir d’una anàlisi de freqüències. En Els assassinats de la rue
Morgue també trobem les traces del mètode deductiu, característic de les narracions basades
en investigacions de crims. Sens dubte, es tracta d’un antecessor del mític Sherlock Holmes,
que Sir Arthur Conan Doyle va crear anys més tard. En aquest cas, Poe se submergeix en els
barris baixos de París per escriure un conte tens i irònic a la vegada. Indubtablement, una de
les obres més conegudes d’aquest autor.
El terror, la fantasia, els coneixements científics i la psicologia són elements combinats en
cadascun d’aquests relats, en els quals es fa difícil de discernir la por narrada de les pors pròpies,
ja que en tots aquests elements hi intervé la suggestió del lector.
A continuació, resumim breument els arguments de la resta de relats d’aquest recull d’Edgar
Allan Poe:
– El gat negre és un conte en el qual podem trobar els impulsos més incontrolats i violents en
una persona. El protagonista viu una vida aparentment serena i assimilable a moltes altres vides.
Juntament amb la seva dona, forma un matrimoni normal, sense fills, que viu tranquil·lament.
Un dia, l’aparició d’un gat, que ells incorporen a la família, fa sortir de l’interior d’aquests personatges
una forma d’agressivitat sorda, violenta i inesperada que transformarà definitivament
les seves vides.
– El manuscrit dins una ampolla és un conte escrit en primera persona que s’endinsa en la descripció
exterior d’una tempesta en alta mar, alhora que la relaciona amb la descripció de la
vivència interior d’aquest fenomen. De manera molt intensa, la por vers el naufragi és cada cop
més justificada, fins al punt que el protagonista arribar a sentir terror.
– El pou i el pèndol descriu l’estada d’un presoner de la Inquisició espanyola en una cel·la de
dimensions desconegudes i envoltat d’una foscor absoluta. Després de recórrer l’espai a les
palpentes, el protagonista cau en un sopor molt dens fins que es desperta a la vora d’un pou,
on va estar a punt de caure. Fermament lligat, gaudeix de la companyia de rates famolenques
i d’un pèndol amenaçador que cada cop és més a prop del seu cos. L’amenaça d’una mort lenta
i agònica forma part d’un pla macabre per incrementar la seva tortura.
– L’enterrament prematur descriu la catalèpsia, un cas mèdic prou estudiat en l’actualitat, però
força desconegut al segle XIX. Alguns afectats d’aquesta malaltia poden arribar a confondre
tothom sobre el seu estat, ja que presenten tots els signes de la defunció. El protagonista, després
de relatar-ne diversos casos, explica la seva experiència terrorífica.
5

El gat negre i altres relats
L’OBRA I EL SEU ENTORN
ELS ARGUMENTS
– La veritat sobre el cas del senyor Valdemar és un relat semblant al conte anterior. Poe, que
sentia fascinació pels progressos de la ciència, en aquest relat planteja un cas en què el protagonista
s’avé a ser objecte d’un experiment psicològic, que consisteix a ser hipnotitzat
moments abans de morir per tal d’eludir la mort. El desenvolpament del cas és un dels exemples
més macabres de la literatura de terror.
– La caiguda de la casa Usher és un dels relats més poètics de Poe. La manera suggeridora com
el protagonista descriu externament els entorns i el dedins de la casa Usher crea una sensació
d’enyorament pregon en el lector. La casa Usher, protagonista del relat, és considerada en una
doble dimensió: la casa com a habitatge, que es va enrunant, i la casa com a parentiu familiar,
la qual també pateix un procés degradant que la portarà a desaparèixer.
6

El gat negre i altres relats
L’OBRA I EL SEU ENTORN
GÈNERE, ESTIL I CONTEXT LITERARI
Edgar Allan Poe va ser poeta, prosista i crític literari. També és conegut com el primer mestre
del relat curt, sobretot de terror i misteri, en el qual combina l’intel·lectualisme i l’horror, aspectes
que es reforcen mútuament.
Tots els relats tenen una imatge central, vagament simbòlica —com en El pou i el pèndol— o
que constitueix un punt màxim de terror —com en La veritat sobre el cas del senyor Valdemar,
en què un home que va morir mentre estava hipnotitzat no es va corrompre i va seguir parlant
des de més enllà de la mort fins que no el van treure de l’estat d’hipnosi. Els contes de to humorístic
acostumen a ser bastant inferiors en qualitat literària. Pel que fa a la temàtica, resulten més
típics relats com L’escarabat d’or, La carta robada —que es basa en el principi que la millor
manera d’amagar un document és posar-lo en el lloc més evident— i Els assassinats de la rue
Morgue, considerat el precursor clàssic del gènere policíac.
L’estil de la seva prosa es basa principalment en l’entreteniment que l’argument forneix. Narrats
en primera persona, la majoria d’aquests relats introdueixen el lector en un món en què és el
mateix protagonista qui ofereix els fets i les descripcions, de manera que no hi ha distància
entre la matèria narrada —els fets, les conseqüències, els objectes— i el narrador, i, per tant, el
lector. D’aquesta manera, la descripció d’una situació i d’uns fets provoca en el lector unes sensacions
molt vívides.
Un altre aspecte estilístic destacat de la majoria dels relats de Poe és la narració a temps, que
consisteix a narrar els fets al mateix temps que ocorren. Amb aquest recurs, el lector té una
doble sensació: d’una banda, de descoberta i, de l’altra, de participació en l’acció, ja que és
conscient que narrador i lector saben les mateixes coses. En definitiva, tots dos estan experimentant
alhora les mateixes sensacions.
Així doncs, aquesta manca de distància entre el narrador i els fets, juntament amb la narració a
temps, contribueix a provocar el magnetisme de lectura, que ha estat molt destacat pels crítics
i que ha estat motiu de l’èxit de la literatura de Poe.
El context literari que va envoltar Poe s’emmarca en els anys compresos entre el 1830 i el 1890.
En aquests anys, coneguts com l’edat daurada de la literatura nord-americana, van florir als
Estats Units els escriptors que, en el segle XX, van ser considerats clàssics nacionals. Tot i això,
no es pot anomenar aquesta època segle d’or, perquè tot just va durar seixanta anys, els anys
que van separar Edgar Allan Poe de Mark Twain.
El terme romanticisme i, encara menys, el terme realisme no acaben d’encaixar en la mena de
prosa que es produïa aleshores als Estats Units. A Europa, tant el Romanticisme com el Realisme
estaven donant les millors mostres d’aquests corrents. Malgrat tot, podem parlar d’una producció
literària en prosa —als Estats Units gairebé no hi va haver poetes pròpiament romàntics— que
es podria considerar romàntica i de la qual formarien part autors menors com ara Irving i Cooper,
un escriptor de figura «maleïda» —Poe— i els transcendentalistes, encapçalats per Emerson.
De fet, Poe va estar més reconegut a Europa que no pas al seu país, en bona mesura gràcies
al ressò que va trobar en Mallarmé i a la traducció que va fer Baudelaire dels seus relats, als
quals va alliberar del gust arcaïtzant i retòric del seu estil.
7

El gat negre i altres relats
L’OBRA I EL SEU ENTORN
TEMES I SUBTEMES
A continuació, presentem els temes i subtemes principals dels contes que formen part del recull
El gat negre i altres relats:
– El gat negre: la culpa i l’autopunició, i la influència de l’alcohol i l’opi.
– El manuscrit dins una ampolla: l’experiència de la imminència de la mort.
– L’escarabat d’or: l’anàlisi científica davant de la suggestió i la superstició.
– El pou i el pèndol: l’experiència de la imminència de la mort i l’experiència de la tortura.
– L’enterrament prematur: l’experiència de la mort en vida.
– La veritat sobre el cas del senyor Valdemar: l’experiència de la mort en vida i la ciència com
a superadora dels límits naturals.
– Els assassinats de la rue Morgue: l’anàlisi científica com a única via de coneixement i els prejudicis
com a font d’error.
– La caiguda de la casa Usher: l’experiència de la inevitabilitat de la desgràcia.
8

El gat negre i altres relats
L’OBRA I EL SEU ENTORN
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA
Segons Poe, la màxima expressió literària era la poesia, a la qual va donar prioritat. És justament
en el seu extens poema El corb en què el seu domini del ritme i la sonoritat del vers arriben
a la seva màxima expressió. Les campanes, en què evoca constantment sons metàl·lics,
Ulalume i Annabel Lee manifesten un virtuosisme idèntic.
Ara bé, la genialitat i l’originalitat d’Edgar Allan Poe troben potser la seva millor expressió en
els contes, que, segons la seva opinió, són la segona forma literària, ja que permeten una lectura
sense interrupcions i, per tant, una unitat d’efecte que resulta impossible en la novel·la.
Publicats sota el títol Contes del grotesc i de l’arabesc, la majoria dels relats es desenvolupen
en un ambient gòtic i sinistre, ple d’intervencions sobrenaturals que en molts casos preludien
la literatura moderna de terror.
També destaca la seva única novel·la, Les aventures d’Arthur Gordon Pym, que es caracteritza
per un realisme força cru i que inclou nombrosos elements dels seus contes.
L’obra de Poe va influir notablement en els simbolistes francesos, sobretot en Charles Baudelaire,
el qual el va donar a conèixer a Europa.
Tot seguit us presentem una llista de les seves obres més significatives ordenades cronològicament:
Contes
– 1832 Metzengerstein
– 1833 El manuscrit dins una ampolla (Manuscript Found in a Bottle)
– 1835 El rei Peste (King Pest)
– 1835 Berenice
– 1838 Ligeia
– 1839 La caiguda de la casa Usher (The Fall of the House of Usher)
– 1840 L’home de la multitud (Man of the Crowd)
– 1840 Contes del grotesc i l’arabesc (Tales of the Grotesque and Arabesque)
– 1841 Descens al Maelström (A Descent into the Maelström)
– 1841 Els assassinats de la rue Morgue (The Murders in the Rue Morgue)
– 1842 La màscara de la Mort Roja (The Masque of the Red Death)
– 1842 El pou i el pèndol (The Pit and the Pendulum)
– 1842 El retrat oval (The Oval Portrait)
– 1843 L’escarabat d’or (The Gold Bug)
– 1843 El misteri de Marie Roget (The Mystery of Marie Roget)
– 1843 El gat negre (The Black Cat)
9

El gat negre i altres relats
L’OBRA I EL SEU ENTORN
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA
– 1843 El cor delator (The Tell-Tale Heart)
– 1844 La caixa oblonga (The Oblong Box)
– 1844 La carta robada (The Purloined Letter)
– 1844 L’enterrament prematur (The Premature Burial)
– 1845 El dimoni de la perversitat (The Imp of the Perverse)
– 1845 La veritat sobre el cas del senyor Valdemar (The Facts in the Case of M. Valdemar)
– 1845 El sistema del Dr. Tarr i el professor Fether (The system of Dr. Tarr and Prof. Fether)
– 1846 El barril d’amontillat (The Cask of Amontillado)
– 1849 Hop-Frog
Poesia
– 1827 Tamerlane (Tamerlane)
– 1827 A…
– 1827 Somnis (Dreams)
– 1827 Esperits dels morts (Spirit of the Dead)
– 1827 Estrella del capvespre (Evening Star)
– 1827 Un somni (A Dream)
– 1827 El dia més feliç, l’hora més feliç (The Happiest Day, The Happiest Hour)
– 1827 El llac: A... (The Lake: To ...)
– 1829 Al Aaraaf
– 1829 Sonet a la ciència (Sonnet To Science)
– 1829 Sol (Alone)
– 1831 A Helena (To Helen)
– 1831 La ciutat al mar (The City in the Sea)
– 1831 La dorment (The Sleeper)
– 1831 La vall de la inquietud (The Valley of Unrest)
– 1831 Israfel
– 1833 El Coliseu (The Coliseum)
– 1834 A algú al paradís (To Someone in Paradise)
– 1835 Himne (Hymn)
– 1837 Sonet a Zante (Sonnet to Zante)
– 1837 Balada nupcial a... (Bridal Ballad to ...)
10

El gat negre i altres relats
L’OBRA I EL SEU ENTORN
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA
– 1839 El palau encantat (The Haunted Palace)
– 1840 Sonet del silenci (Sonnet-Silence)
– 1843 Lenore
– 1844 Terra de somnis (Dream Land)
– 1845 El corb (The Raven)
– 1845 Eulalie, una cançó (Eulalie, A Song)
– 1847 Ulalume
– 1849 Un somni dins d’un somni (A Dream Within a Dream)
– 1849 Annabel Lee
– 1849 Les campanes (The Bells)
– 1849 A ma mare (To My Mother)
Novel·la
– 1838 Les aventures d’Arthur Gordon Pym (The Narrative of Arthur Gordon Pym)
Assaig i crítica
– 1846 Filosofia de la composició (The Philosophy of Composition)
– 1848 El principi poètic (The Poetic Principle)
– 1848 Eureka
– 1848-1849 Marginalia
A continuació, incloem una llista de llibres que contenen pròlegs i estudis sobre l’obra de Poe:
– PERUCHO, JOAN: «Introducció a E. A. Poe», dins Obres completes. Barcelona, Edicions 62,
1990, volum 5, p. 195-203.
– POE, EDGAR ALLAN: Descens al Maelström i altres relats. Barcelona, Barcanova, 1986 (estudi
preliminar: Edgar Allan Poe, l’escriptor i la llegenda, a càrrec de Xavier Laborda).
– POE, EDGAR ALLAN: Eureka. Madrid, Alianza Editorial, 1972 (pròleg i traducció al castellà de
Julio Cortázar).
– POE, EDGAR ALLAN: Cuentos/1. Madrid, El Libro de Bolsillo Alianza Editorial, 1970 (estudi pròleg,
notes i traducció al castellà de Julio Cortázar).
– POE, EDGAR ALLAN: Cuentos/2. Madrid, El Libro de Bolsillo Alianza Editorial, 1970 (estudi pròleg,
notes i traducció al castellà de Julio Cortázar).
– POE, EDGAR ALLAN: Narración de Arthur Gordon Pym. Madrid, El Libro de Bolsillo Alianza
Editorial, 1970 (estudi pròleg, notes i traducció al castellà de Julio Cortázar).
11

El gat negre i altres relats
L’OBRA I EL SEU ENTORN
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA
Tot seguit oferim una llista de pàgines web sobre la figura i l’obra d’Edgar Allan Poe, com
també de gèneres o de literats i artistes en general sobre els quals ha influït:
poe.classicauthors.net
(Conté l’obra de Poe ordenada cronològicament a més dels textos íntegres en l’idioma original
i una breu biografia.)
www.elkraken.com/R-contes fantastics.htm
(Ofereix l’obra de Poe comentada en català i de manera molt entenedora.)
kalafatikakafate.wordpress.com/2008/01/20/lescarabat-dor/
(S’hi pot llegir en català el text sencer del conte L’escarabat d’or.)
blocs.xtec.cat/dgenis/2007/12/17/narracions-extraordinaries-1848/
(Daniel Genís ofereix en aquest bloc un resum de la vida de Poe i la relaciona amb la seva obra
i amb altres autors que admiraven la seva obra.)
www.letralia.com/transletralia/cuervo/index.htm
[Lloc web en castellà dedicat a la literatura en què trobem, a banda d’un breu comentari de l’obra
de Poe, el text íntegre i original de The Raven (El corb), així com la traducció al francès de
Charles Baudelaire i la versió en portuguès de Fernando Pessoa. També hi trobem enllaços
de llocs web que remeten a aquests dos autors.]
www.poemuseum.org/educational_resources/for_students.html
(Entretinguda pàgina web en anglès del Poe Museum. Proposa un qüestionari amb tres possibilitats
sobre la vida i l’obra de Poe.)
12

El gat negre i altres relats
L’OBRA I EL SEU ENTORN
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA
www.etudes-litteraires.com/mallarme-tombeau-edgar-poe.php
(Lloc web en francès dedicat a la literatura. Inclou un comentari que relaciona les figures de Poe
i de Mallarmé, el poema que aquest últim va dedicar a Poe i, a continuació, l’anàlisi formal del
poema.)
www.biografiasyvidas.com/biografia/p/poe.htm/
(Pàgina web en castellà que resumeix breument la vida i l’obra de Poe.)
amediavoz.com/poe.htm
(Conté una petita ressenya biogràfica i una col·lecció de poemes de Poe traduïts al castellà.)
www.nenos.com/miedo/poe.htm
(Ofereix una petita ressenya biogràfica i la traducció al castellà de diversos contes de Poe, tots
presents en el recull El gat negre i altres relats.)
www.sant-cugat.net/laborda/516POE.htm
(Pàgina molt interessant en la qual el professor Xavier Laborda signa un estudi sobre Poe titulat
Edgar Allan Poe, l’escriptor i la llegenda, a cura de l’edició i de l’apèndix del recull de contes
d’Edgar Allan Poe, Descens al Maelström. Barcelona, Barcanova, 1986.)
lectures2n.blogspot.com/2008/04/el-gat-negre-i-altres-relats-edgar-alan.html
(Aquest bloc és un espai per als alumnes de 2n d’ESO de l’IES Mediterrània del Masnou i ofereix
les opinions sobre aquest recull de relats.)
13

El gat negre i altres relats
L’OBRA I EL SEU ENTORN
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA
www.bloodyplanet.com
(Lloc web dedicat a la venda de pel·lícules de terror. Ofereix el catàleg de totes les pel·lícules
d’aquest gènere que s’han filmat en aquesta dècada. Hi ha una versió cinematogràfica d’El gat
negre de l’any 2007.)
www.aullidos.com
(Lloc web que ofereix una llista de pel·lícules de terror, a més de llibres, còmics, DVD i videojocs.
Conté un fòrum per a gent interessada en el terror expressat en diferents gèneres i suports
de difusió.)
ca.wikipedia.org/wiki/Edgar_Allan_Poe
(Pàgina web dedicada a Poe força completa i amb enllaços interessants.)
14

El gat negre i altres relats
PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA
ABANS DE LA LECTURA
1. Fes, juntament amb un company o companya o individualment, un breu resum de la vida de
l’autor que inclogui les seves experiències vitals més rellevants i les seves obres més significatives.
15

El gat negre i altres relats
PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA
DURANT LA LECTURA
1. En quina persona estan narrats tots els contes d’El gat negre i altres relats?
2. Malgrat que tots els relats estan narrats en la mateixa persona, hi ha diferències entre els
narradors. Quines diferències observes entre el narrador d’El pou i el pèndol i el d’Els assassinats
de la rue Morgue?
3. En alguns dels relats els escenaris han esdevingut una mena de personatge. Quina funció fan
dins la narració els escenaris d’El pou i el pèndol i La caiguda de la casa Usher?
4. Una de les característiques que han fet de Poe un escriptor famós és la seva manera retòrica
de narrar. Assenyala aquells passatges que t’hagin costat entendre i determina, si cal amb
l’ajuda del professor o la professora, en què rau la dificultat: el lèxic, la sintaxi, l’estil, etc.
16

El gat negre i altres relats
PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA
DESPRÉS DE LA LECTURA
1. Llegeix el començament dels relats següents i indica què et suggereix cadascun d’ells:
a) «L’extraordinàriament estranya, i alhora casolana, història que estic a punt d’escriure, ni
demano ni espero que la cregueu.» (El gat negre, p. 9)
b) «Estava desfet..., desfet fins a la mort dins aquella llarga agonia; i quan finalment ells em van
deslligar, i se’m va permetre de seure, vaig sentir que els sentits m’abandonaven. La sentència
—terrible sentència de mort— va ser el darrer so que va arribar clar a les meves orelles.» (El
pou i el pèndol, p. 103)
c) «Hi ha temes que presenten un interès apassionant, però que són del tot horribles per als
propòsits de la ficció legítima.» (L’enterrament prematur, p. 129)
d) «Naturalment, no puc pretendre que sigui digne de meravella el fet que el cas extraordinari
del senyor Valdemar hagi causat discussió» (La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, p. 153)
e) «Durant tot un dia de tardor, gris, pesant, profund quan els núvols planen opressius en un cel
baix, havia cavalcat tot sol i travessat una regió singularment desolada; i al capdavall vaig trobar-me,
al capvespre, davant de la malenconiosa casa Usher.» (La caiguda de la casa Usher,
p. 225)
17

El gat negre i altres relats
PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA
DESPRÉS DE LA LECTURA
2. Indica amb quina d’aquestes afirmacions sobre el començament dels relats estàs d’acord i a
continuació justifica-la.
Marca el to del tipus de relat al qual dóna pas i ens prepara per a una lectura determinada.
No hi ha cap relació entre el to del començament i el to de la narració.
3. Llegeix novament les cinc primeres línies d’El pou i el pèndol i de La caiguda de la casa Usher.
a) Quins adjectius i complements del nom utilitza Poe en el El pou i el pèndol? Quin tipus de
relat introdueixen?
b) Quin tipus de relat esperes llegir a partir dels adjectius utilitzats en La caiguda de la casa Usher?
18

El gat negre i altres relats
PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA
DESPRÉS DE LA LECTURA
4. Escull un dels contes d’El gat negre i altres relats i fes les activitats següents:
a) Resumeix-ne l’argument.
b) Digues quin són el tema i els subtemes del relat.
c) Indica qui és el protagonista del relat i descriu-ne breument el caràcter i la situació personal.
19

El gat negre i altres relats
PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA
DESPRÉS DE LA LECTURA
5. Cerca a Internet informació sobre l’autor, la seva obra o un conte en particular i redacta un
petit article, que podràs presentar per a la revista de l’institut. No t’oblidis d’incloure-hi fotos i
alguna imatge significativa de la seva obra.
6. Llegeix detingudament els fragments següents i relaciona’ls amb el conte al qual pertanyen:
a) «Un lleu sorollet em va cridar l’atenció i, mirant a terra, vaig adonar-me d’unes rates enormes
que el travessaven. Havien sortit del pou que tenia justament a la dreta. Jo les veia aparèixer
en tropell, apressades, amb ulls cobejosos, atretes per l’olor de la carn. Per això es requeria
molt d’esforç i d’atenció per fer-les fora.»
b) «Ell no va fer cap resposta, però jo vaig percebre una tremolor de llavis, i així em vaig veure
induït a repetir la pregunta una i altra vegada. A la tercera repetició tot el cos se li va moure,
amb un estremiment lleuger; les parpelles es van separar prou per mostrar una ratlla del blanc
dels ulls; els llavis es van moure mandrosament i d’entre ells, a penes audible, en va sortir un
sospir amb els mots.
—Sí; adormit, ara. No em desperteu!... Deixeu-me morir així!»
c) «Havien passat quatre dies des de l’assassinat i un estol de policies va arribar, molt inesperadament,
a la casa i es van posar altra vegada a fer rigoroses investigacions i inspeccions. Però
jo, segur que el lloc de l’amagatall no podia ser descobert, no em sentia gens amoïnat.»
20

El gat negre i altres relats
PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA
DESPRÉS DE LA LECTURA
7. Ara que ja has entrat en l’univers de Poe, et proposem les activitats següents:
a) Busca el significat dels mots següents, que fan referència a les característiques principals de
la seva obra, i justifica’ls amb exemples trobats en el text:
– terror:
– truculent:
– suggestió:
– anàlisi:
– agonia:
21

El gat negre i altres relats
PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA
DESPRÉS DE LA LECTURA
b) Escriu una redacció de dues-centes paraules com a màxim en què expliquis com és l’estil
d’Edgar Allan Poe.
22

El gat negre i altres relats
PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA
AVALUACIÓ
1. Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses:
a) En El gat negre, un matrimoni vol demostrar que la superstició que diu que els gats negres
porten mala sort no té fonament i per això compren dos gats d’aquest color.
b) En L’enterrament prematur, un assassí que fuig de la policia s’amaga en un nínxol sense adonar-se
que no en podrà sortir.
c) En Els assassinats de la rue Morgue, les diferents llengües que els testimonis asseguren haver
sentit corresponen als grunys d’un simi.
d) En L’escarabat d’or, William Legrand, un cavaller de Nova Orleans, i en Júpiter, el seu servent
negre, descobreixen un presumpte escarabat d’or. Aquest objecte podria tractar-se d’una
part del tresor del capità pirata Kidd.
e) En El pou i el pèndol, s’hi narra la història dels turments que la Inquisició espanyola infligeix
al protagonista, que finalment és alliberat per les tropes napoleòniques.
f) En La caiguda de la casa Usher, el protagonista, Sir Richard Moore, rep com a herència una
casa. Abans de poder-la habitar, la casa s’ensorra per causa d’una tempesta.
g) En El manuscrit dins una ampolla, el protagonista del conte s’embarca al port de Liverpool
amb destinació a Washintong. Allí l’espera la seva promesa, amb qui s’ha de casar. Durant la
travessia es desferma una gran tempesta i el protagonista decideix enviar-li una declaració d’amor
dins una ampolla, amb l’esperança que, si ell no sobreviu, ella rebi una última declaració
d’amor.
h) En La veritat sobre el cas del senyor Valdemar, a les portes de la mort, el senyor Valdemar
decideix col·laborar en un experiment d’hipnosi que el portarà a ser una mena de mort en vida.
23

El gat negre i altres relats
PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT
ACTIVITATS DE REFORÇ
A continuació, proposem tres activitats de reforç que el professor o la professora pot treballar
a l’aula:
1. Si a l’aula hi ha alumnes nouvinguts, aquests poden demanar a casa que els expliquin alguna
història de por i després la poden explicar a la resta de la classe.
2. Per parelles, els nois i les noies es poden inventar un conte de por i gravar-lo. Després, poden
afegir-hi sons, sorolls i música per acompanyar la narració i fer-la més suggestiva.
3. Els alumnes poden explicar una pel·lícula de terror que hagin vist. Han d’assenyalar en quin
moment van sentir més por i quins d’aquests elements els van espantar més: el suspens, la
sang, els crits, la visió d’un ésser terrorífic, l’aparició d’un element inesperat, la foscor, la solitud...
Poden afegir altres elements en la llista.
24

El gat negre i altres relats
PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ
1. L’article següent es va publicar en el diari La Nación de Buenos Aires el dia 2 d’octubre de
1949, en la segona secció, pàgina 1. El seu autor, Jorge Luis Borges, hi exposa tant les seves
reflexions sobre Poe com la seva pròpia personalitat i rellevància literària. Llegeix-lo i respon les
preguntes i fes les activitats que hi ha a continuació:
«Detrás de Poe (como detrás de Swift, de Carlyle, de Almafuerte) hay una neurosis.
Interpretar su obra en función de esa anomalía puede ser abusivo o legítimo. Es abusivo
cuando se alega la neurosis para invalidar o negar la obra; es legítimo cuando
se busca en la neurosis un medio para entender su génesis. Arthur Schopenhauer ha
escrito que no hay circunstancia de nuestra vida que no sea voluntaria; en la neurosis,
como en otras desdichas, podemos ver un artificio del individuo para lograr un
fin. La neurosis de Poe le habría servido para renovar el cuento fantástico, para multiplicar
las formas literarias del horror. También cabría decir que Poe sacrificó la vida
a la obra, el destino mortal al destino póstumo.
Nuestro siglo es más desventurado que el XIX; a ese triste privilegio se debe que los
infiernos elaborados ulteriormente (por Henry James, por Kafka) sean más complejos
y más íntimos que el de Poe. La muerte y la locura fueron los símbolos de que éste se
valió para comunicar su horror de la vida; en sus libros tuvo que simular que vivir
es hermoso y que lo atroz es la destrucción de la vida, por obra de la muerte y de la
locura. Tales símbolos atenúan su sentimiento; para el pobre Poe el mero hecho de
existir era atroz. Acusado de imitar la literatura alemana, pudo responder con verdad:
El terror no es de Alemania, es del alma.
Harto más firme y duradera que las poesías de Poe es la figura de Poe como poeta,
legada a la imaginación de los hombres. (Lo mismo ocurre con Lord Byron, tal vez
con Goethe). Algún verso inmemorable —Was it not Fate, that, on this July midnight—
honra y acaso justifica sus páginas, lo demás es mera trivialidad, sensiblería,
mal gusto, débiles remedos de Thomas Moore.
Aldous Huxley se ha distraído vertiendo al singular dialecto de Poe alguna estrofa sentenciosa
de Milton; el resultado es lamentable, si bien cabría objetar que un párrafo de
El escarabajo de oro o de Berenice traducido a la inextricable prosa del Tetrachordon,
lo sería aún más. Nuestra imagen de Poe, la de un artífice que premedita y ejecuta su
obra con lenta lucidez, al margen del favor popular, procede menos de las piezas de
Poe que de la doctrina que enuncia en el ensayo The philosophy of composition. De
esa doctrina, no de Dreamland o de Israfel se derivan Mallarmé y Paul Valéry.
Poe se creía poeta, sólo poeta, pero las circunstancias lo llevaron a escribir cuentos,
y esos cuentos a cuya escritura se resignó y que debió encarar como tareas ocasionales,
son su inmortalidad. En algunos (La verdad sobre el caso del señor Valdemar,
Un descenso al Maelström) brilla la invención circunstancial; otros (Ligeia, La máscara
de la Muerte Roja, Eleonora) prescinden de ella con soberbia y con inexplicable
eficacia. De otros (Los crímenes de la Rue Morgue, La carta robada) procede el caudaloso
género policial que hoy fatiga las prensas y que no morirá del todo, porque
25

El gat negre i altres relats
PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ
también lo ilustran Wilkie Collins y Stevenson y Chesterton. Detrás de todos, animándolos,
dándoles fantástica vida, están la angustia y el terror de Edgar Allan Poe.
Espejo de las arduas escuelas que ejercen el arte solitario y que no quieren ser voz
de los muchos, padre de Baudelaire, que engendró a Mallarmé, que engendró a
Valery, Poe indisolublemente pertenece a la historia de las letras occidentales, que
no se comprende sin él. También, y esto es más importante y más íntimo, pertenece
a lo intemporal y a lo eterno, por algún verso y por muchas páginas incomparables.
De éstas yo destacaría las últimas del Relato de Arthur Gordon Pym de Nantucket,
que es una sistemática pesadilla cuyo tema secreto es el color blanco.
Shakespeare ha escrito que son dulces los empleos de la adversidad; sin la neurosis,
el alcohol, la pobreza, la soledad irreparable, no existiría la obra de Poe. Esto creó
un mundo imaginario para eludir un mundo real; el mundo que soñó perdurará, el
otro es casi un sueño.
Inaugurada por Baudelaire, y no desdeñada por Shaw, hay la costumbre pérfida de
admirar a Poe contra los Estados Unidos, de juzgar al poeta como un ángel extraviado,
para su mal, en ese frío y ávido infierno. La verdad es que Poe hubiera padecido
en cualquier país. Nadie, por lo demás, admira a Baudelaire contra Francia o a Coleridge
contra Inglaterra.
a) Aquest paràgraf del text conté dues opinions de dos autors rellevants: Shakespeare i Jorge
Luis Borges. Creus que totes dues afirmacions es complementen? Raona la resposta.
«Shakespeare ha escrito que son dulces los empleos de la adversidad; sin la neurosis,
el alcohol, la pobreza, la soledad irreparable, no existiría la obra de Poe. Esto
creó un mundo imaginario para eludir un mundo real; el mundo que soñó perdurará,
el otro es casi un sueño.»
b) Un dels significats de l’adjectiu pòstum és el següent: «Es diu de la glòria, de la fama, etc.,
que es produeix després de la mort de la persona interessada». A partir d’aquesta definició,
comenta i valora aquesta afirmació de Borges quan parla de Poe:
«También cabría decir que Poe sacrificó la vida a la obra, el destino mortal al destino
póstumo.»
26

El gat negre i altres relats
PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ
c) A continuació, et proposem un exercici de reflexió relacionat amb la fama. Quants tipus de
fama creus que hi ha? Com definiries cada una? En cas que creguis que n’hi ha més d’una, quin
tipus de fama creus que ha assolit Poe?
d) Torna a llegir aquestes dues consideracions, que apareixen en el text de Borges i, després,
fes l’activiat que hi ha tot seguit:
La primera és en el primer paràgraf i diu el següent: «Arthur Schopenhauer ha escrito que no
hay circunstancia de nuestra vida que no sea voluntaria.»
La segona inicia el cinquè paràgraf i afirma que: «Poe se creía poeta, sólo poeta, pero las circunstancias
lo llevaron a escribir cuentos, y esos cuentos a cuya escritura se resignó y que debió
encarar como tareas ocasionales, son su inmortalidad.»
Pel que sembla, el filòsof i el literat no opinen el mateix sobre la manera com actuen les circumstàncies
en les nostres vides. Creus que, com Schopenhauer, el que vivim és fruit de la nostra
voluntat o, al contrari, que les circumstàncies són les que són i nosaltres ens hi hem de resignar,
tal com es desprèn de les paraules de Borges? Escriu una redacció en què expressis la teva
opinió acompanyada de dades contrastables.
27

El gat negre i altres relats
L’OPINIÓ DEL LECTOR O LA LECTORA
OPINIONS I VALORACIONS
1. Tria el conte d’El gat negre i altres relats que t’hagi fet més por i explica quina ha estat l’escena
que més terror t’ha causat o que t’ha impressionat més i per què.
28

El gat negre i altres relats
L’OPINIÓ DEL LECTOR O LA LECTORA
OPINIONS I VALORACIONS
2. Pensa què és el que ha fet que sentissis por, si és que n’has sentit, en cadascun dels relats i
anota-ho.
29

El gat negre i altres relats
L’OPINIÓ DEL LECTOR O LA LECTORA
OPINIONS I VALORACIONS
3. Pensa en una pel·lícula de por que hagis vist i anota tots els detalls que recordis de l’escena
més intensa que ajudaven a crear por, com, per exemple, si els fets passaven de dia o de nit,
en un lloc solitari o ple de gent, si hi va haver algun efecte inesperat, com era la música, si plovia,
si hi havia éssers irracionals (animals salvatges, zombis, etc.).
4. Què opines dels relats de Poe? Compara’ls amb alguna altra obra del mateix gènere que
hagis llegit.
30

El gat negre i altres relats
PROPOSTES LÚDIQUES
1. Resol aquest criptograma amb l’ajuda dels codis següents:
apòstrof:
31

El gat negre i altres relats
PROPOSTES LÚDIQUES
2. A continuació, proposem un joc col·lectiu. Per jugar-hi, cal seguir les instruccions següents:
– El professor o la professora reparteix un paperet a cada alumne amb el nom d’un company o
companya.
– Cada alumne ha d’escriure un missatge adreçat al company o companya del paperet.
– Cada missatge ha de començar amb el nom d’aquest company o companya. D’aquesta manera,
es podrà saber ràpidament per a qui és.
– Tots els alumnes han d’utilitzar el mateix codi.
– Un cop redactats, els alumnes fiquen tots els missatges en una capsa.
– Cada alumne agafa un missatge i el desxifra. Si hi ha alumnes que no agafen el seu missatge
la primera vegada, es fa una segona ronda.
Es pot jugar a aquest joc en la classe de qualsevol assignatura. Ara bé, si es decideix jugar-hi
en la classe de tutoria, es pot ampliar demanant a cada alumne que anoti una qualitat que valori
i que vulgui destacar del company o companya a qui adreça el missatge.
32

El gat negre i altres relats
INTERDISCIPLINARIETAT
LLENGUA CATALANA
1. Com que el llibre que han llegit els nois i les noies és de relats, es pot aprofundir sobre el
gènere i recomanar la lectura de contes d’autors catalans, com ara Manuel de Pedrolo, Pere
Calders, Jesús Moncada, Sergi Pàmies i Quim Monzó.
LLENGUA ANGLESA
2. En la pàgina web www.dalealpay.com/informaciondecontenido.php?con=149251 trobareu el
thriller de L’enterrament prematur i també tots els elements cinematogràfics treballats en
aquesta guia.
LLENGUA CASTELLANA
3. Els alumnes poden llegir aquest sonet de Jorge Luis Borges i relacionar-lo amb la fascinació
que Edgar Allan Poe va provocar en autors del segle XX com ara Borges i Julio Cortázar, tots
dos llatinoamericans i tots dos traductors importants de l’obra d’Edgar Allan Poe a la llengua
castellana.
«Edgar Allan Poe
Pompas del mármol, negra anatomía
que ultrajan los gusanos sepulcrales,
del triunfo de la muerte los glaciales
símbolos congregó. No los temía.
Temía la otra sombra, la amorosa,
las comunes venturas de la gente;
no lo cegó el metal resplandeciente
ni el mármol sepulcral sino la rosa.
Como del otro lado del espejo
se entregó solitario a su complejo
destino de inventor de pesadillas.
Quizá, del otro lado de la muerte,
siga erigiendo solitario y fuerte
espléndidas y atroces maravillas.»
33

El gat negre i altres relats
INTERDISCIPLINARIETAT
LLENGUA FRANCESA
4. Els alumnes poden traduir al català el sonet que Stéphane Mallarmé (1842-1898) va dedicar
a Edgar Allan Poe i comparar-lo amb el sonet que li va dedicar Jorge Luis Borges:
«Le tombeau d’Edgar Poe
Tel qu’en Lui-même enfin l’éternité le change,
Le Poète suscite avec un glaive nu
Son siècle épouvanté de n’avoir pas connu
Que la mort triomphait dans cette voix étrange !
Eux, comme un vil sursaut d’hydre oyant jadis l’ange
Donner un sens plus pur aux mots de la tribu
Proclamèrent très haut le sortilège bu
Dans le flot sans honneur de quelque noir mélange.
Du sol et de la nue hostiles, ô grief !
Si notre idée avec ne sculpte un bas-relief
Dont la tombe de Poe éblouissante s’orne
Calme bloc ici-bas chu d’un désastre obscur,
Que ce granit du moins montre à jamais sa borne
Aux noirs vols du Blasphème épars dans le futur.»
TECNOLOGIA
5. Després de la lectura d’El pou i el pèndol, proposem investigar tres qüestions:
a) Quin mecanisme permet que un pèndol baixi de mica en mica segons una seqüència de
temps determinada?
b) Quina força el fa moure?
c) N’hi ha prou amb una força inicial o cal una força renovada per tal de mantenir el balanceig?
MÚSICA
6. Es pot reflexionar sobre el poder suggestiu de la música, la qual, com a estimuladora del sentit
auditiu, és la que més incideix sobre el poder de crear realitats fora de la realitat immediata.
Per què la música ens pot animar en un moment de decaïment? Per què ens pot posar
melangiosos en un moment donat? Per què no ens imaginem cap festa sense música?, etc.
34

El gat negre i altres relats
INTERDISCIPLINARIETAT
VISUAL I PLÀSTICA
7. En aquesta assignatura es poden treballar algunes de les il·lustracions que s’han fet sobre
l’obra d’E. A. Poe, com ara les que hi ha reproduïdes en el monogràfic que li ha dedicat la revista
CLIJ (núm. 228, juliol-agost 2009), concretament en l’article d’Arianna Squilloni titulat «La
cartografía del miedo. Ilustración contemporánea de la obra de Poe» (p. 26-35).
8. Es pot treballar alguna de les pel·lícules basades en l’obra de Poe que va presentar Ernesto
Pérez Morán en l’article «Edgar Allan Poe en el cine. Vivo en el mundo de los muertos» publicat
en la revista CLIJ (núm. 228, juliol-agost 2009, p. 36-40).
35

El gat negre i altres relats
LITERATURA COMPARADA
Proposem llegir alguna obra o fragment d’obres d’autors clarament influïts per Poe o que pertanyin
al gènere de terror o policíac, com ara:
–DIVERSOS AUTORS: Somni de sang. Antologia del conte de terror, a cura de Josep Sebastià Cid
i Montserrat Comelles, La Magrana, 1992.
–DIVERSOS AUTORS: La bossa o la vida. Antologia del conte policíac, a cura de Manuel Oller, La
Magrana, 1990.
–DIVERSOS AUTORS: La invasió subtil de les aranyes. Trenta-cinc contes literaris, a cura d’Alfred
Sargatal, Editorial Laertes, 2000.
–SÁNCHEZ PIÑOL, ALBERT: La pell freda, La Campana, 2002.
També poden ser útils els articles següents publicats amb motiu dels dos-cents anys del seu naixement:
–PINYOL I TORRENTS, RAMON: «Sobre la recepció d’Edgar Allan Poe en terres catalanes», dins
Serra d’Or, 589 (gener de 2009), p. 32-34.
–SOLÉ, JOAN: «Poe encara fascina, resplendint a la penombra», dins Serra d’Or, 589 (gener de
2009), p. 35-37.
Finalment, recomanem veure el musical Poe que va estrenar la companyia Dagoll-Dagom l’any
2002 i que podeu consultar en la pàgina web següent:
www.dagolldagom.com/pags/especials/poe/Catala/catala.html
També se’n pot llegir algun fragment en l’edició que va publicar Edicions 62 també l’any 2002.
36

El gat negre i altres relats
1. Resposta oberta.
SOLUCIONARI
ABANS DE LA LECTURA
DURANT LA LECTURA
1. Tots els contes estan narrats en primera persona.
2. El narrador d’El pou i el pèndol és el protagonista de la història, mentre que el d’Els assassinats
de la rue Morgue és un personatge de la història, un testimoni dels fets i no pas el protagonista.
3. En tots dos relats l’actuació del protagonista està determinada per l’entorn.
En el cas d’El pou i el pèndol, aquests dos elements físics representen un perill per al protagonista,
que veu com ha d’anar evitant-ne els efectes i lluitant contra aquests. L’un immòbil
i l’altre dinàmic, però tots dos representen el final, la mort segura.
En el cas de La caiguda de la casa Usher, aquesta esdevé una mena de protagonista-espai
que determina l’existència dels seus habitants; passa a ser la representació simbòlica d’una
família, més concretament dels seus últims membres i, alhora, habitants de la casa. La decadència
de l’una representa la desaparició a través de la migradesa física dels altres. Una
mena de maledicció de la qual no poden escapar.
4. És important que els nois i les noies disposin de les eines per recompondre el sentit d’una
idea expressada en una forma complicada i puguin analitzar-ne les parts i prendre confiança
en aquest procés de reconstrucció.
1. Resposta oberta.
DESPRÉS DE LA LECTURA
2. És evident que la manera d’introduir el relat marca el to i prepara el lector per a les sensacions
que anirà percebent.
3. a) Adjectius i complements del nom: desfet, llarga agonia, terrible sentència de mort.
Introdueixen una tortura i una manca d’esperança total. L’autor ens presenta d’entrada un
protagonista sense capacitat per afrontar uns càstigs que suposa definitius.
37

El gat negre i altres relats
SOLUCIONARI
b) Adjectius i complements del nom: dia de tardor, gris, pesant, profund, opressius, cel baix,
regió singularment desolada, malenconiosa casa Usher. A tall orientatiu, l’entorn marcarà
l’estat d’ànim dels personatges i, per tant, de la narració, ja que hi ha una simbiosi entre l’entorn
i els personatges.
4. Respostes obertes. Es poden consultar els arguments i els temes i els subtemes en l’apartat
«L’obra i el seu entorn» d’aquest dossier.
5. Resposta oberta.
6. a) El pou i el pèndol (p. 117); b) La veritat sobre el cas del senyor Valdemar (p. 161); c) El gat
negre (p. 23).
7. a) terror: por extrema, que produeix tremolors, segament de cames, etc.; truculent: feroç,
atroç, que expressa crueltat, que produeix horror; suggestió: procés psíquic, de caràcter
subconscient, tendent a realitzar una idea o un sentiment rebuts d’un mateix o d’una altra
persona; anàlisi: psicoanàlisi, mètode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals,
basat en fenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric;
agonia: període de transició entre la vida i la mort.
Deixem com a resposta oberta els exemples trobats en el text.
b) Resposta oberta. Es pot consultar l’explicació de l’apartat «L’obra i el seu entorn» d’aquest
dossier.
AVALUACIÓ
1. a) Falsa; b) falsa; c) vertadera; d) vertadera; e) vertadera; f) falsa; g) falsa; h) vertadera.
1. a) Resposta oberta.
b) Resposta oberta.
c) Resposta oberta.
d) Resposta oberta.
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ
38

El gat negre i altres relats
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Resposta oberta.
4. Resposta oberta.
SOLUCIONARI
L’OPINIÓ DEL LECTOR O LA LECTORA
PROPOSTES LÚDIQUES
1. El cadàver, ja força descompost i tacat de grumolls de sang, era ben dret, davant els ulls dels
espectadors. Sobre el crani, amb la boca vermella ben oberta i un solitari ull de foc, seia la
bèstia avorrible, que amb astúcia m’havia arrossegat al botxí. Havia emparedat el monstre
dins la tomba.
39