Roberto Dueñas - FC Barcelona

EPI, SOLOZÁBAL I JIMÉNEZ LLOEN LA TASCA DEL ‘12’ BLAUGRANA
BARÇA
> PÀG. 6
CAMP
NOU
Diari oficial FC Barcelona · Núm. 47 · Any 3 Diumenge, 4 de novembre del 2007
ROBERTO DUEÑAS

2 D’ENTRADA
BARÇA CAMP
NOU
diari.campnou@fcbarcelona.cat
Edita
Futbol Club Barcelona
Avinguda d’Arístides Maillol, s/n
08028 Barcelona
Tlf. 9021899 00
Fax 934112210
Director: Jordi Badia.
Subdirector: Toni Ruiz.
Cap de Redacció: David Saura.
Redactors: Sònia de Alba, Oriol Bonsoms,
Gustau Galvache i Xavier Catalán.
Edició lingüística: Marina Alamo.
Disseny i Infografia: FC Barcelona.
Departament d’Audiovisuals.
Fotografia: FC Barcelona, Sport,
www.acb.com, Arxiu familiar Dueñas i
J.L.G. Surralés (Gigantes).
Publicitat: FC Barcelona - Departament.
Comercial i de Màrqueting: 934963672
Impressió: Rotocayfo Quebecor.
INFORMACIÓ
D’INTERÈS
SEU SOCIAL
Tel: 902 18 99 00 · Fax: 93 411 22 19
Avinguda d’Arístides Maillol, s/n.
08028 Barcelona
OFICINA D’ATENCIÓ AL BARCELONISTA (OAB-Camp Nou)
oab@fcbarcelona.cat
HORARIS
> De dilluns a dissabte, de 9 a 21 h.
Diumenges de Lliga, des de dues hores abans del partit.
TAQUILLES
HORARIS
> Taquilles principals (accés 14).
De dilluns a dijous, de 9 a 13.30 i de 15.30 a 18 h.
Divendres, de 9 a 14.30 h.
Dissabtes (només quan hi ha partit) de 9 a 13.30h.
> Taquilles Boulevard (accessos 7/9).
De dilluns a dissabte, de 10 a 18.15 h.
Diumenge i festius, de 10 a 14.15 h. Dies de partit:
A partir de les 11 h i fins a l’inici del partit.
> Taquilles del camp (a la zona dels gols)
De de les 11 h fins que comença el partit.
MUSEU FC BARCELONA
museu@fcbarcelona.cat
HORARIS VISITA DEL 2 D’ABRIL FINS 28 D’OCTUBRE
> De dilluns a dissabte, de 10 a 20 h Tour Camp Nou
Fins les 19 h. Diumenges i festius, de 10 a 14.30 h.
Els dies de Lliga de Campions, de 10 a 13 h.
Tour Camp Nou Fins les 19 h. Aparcament gratuït.
PREUS
> Socis del FC Barcelona: l’entrada al Museu
i al Tour de l’estadi és gratuïta.
Públic: Museu 7 euros i Museu + Tour estadi 11 euros.
Infantil (fins a 13 anys): Museu 5,60 euros i Museu +
Tour Estadi 8,80 euros.
NOTA: L’1 i el 6 de gener i el 25 de desembre,
el Museu està tancat.
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I ESTUDIS FCB
centre.documentacio@fcbarcelona.cat
L’accés és lliure. El públic l’ha de concertar al telèfon
93 496 36 12.
HORARIS
> Atenció al públic: de dilluns a dijous, de 10 a 14
i de 16 a 18.30 h. Els divendres de 10 a 15 h.
FCBOTIGA (5% descompte socis, 10% botiga online)
fcbotiga@fcbarcelona.cat
HORARIS
> De dilluns a dissabte, de 10 a 19 h.
Diumenges 10.30 a 14.30 h.
PISTA DE GEL
pistadegel@fcbarcelona.cat
HORARIS
> Del 3 al 7 de setembre, de 10 a 14h i de 16 a 20h.
Els dies 8, 9, 10 i 11 de setembre, de 10.30 a 14 i de
17 a 20h. A partir de dimecres 12, horari normal.
PREUS (l’entrada inclou el lloguer dels patins):
> Socis FC Barcelona 7,50 euros; Públic 10,50 euros.
NOTA: Per patinar és obligatori l’ús de guants.
Se’n poden comprar a les instal·lacions de la Pista de Gel.
EDITORIAL
L’HOMENATGE
AL MÉS GRAN
La samarreta amb el número 12 que va
dur Roberto Dueñas durant 10 temporades
penjarà des d’avui al Palau
Blaugrana al costat de les d’Epi, Jiménez
i Solozábal. Per sempre més, el
número 12 del bàsquet del FC Barcelona quedarà
associat al record de Roberto Dueñas i les
parets del Palau en preservaran la memòria per a
les generacions futures.
Retirar una samarreta i, per
tant, el número amb què s’ha
identificat un jugador és un
gest de reconeixement d’una
transcendència evident. El
FC Barcelona, i tot l’esport
català, de fet, té una llarga
tradició d’actes d’homenatge
a les seves personalitats més
emblemàtiques, siguin jugadors
o bé dirigents, periodistes
o persones d’altres col·lectius
que hi han estat vinculats i que han fet una
tasca que es mereix ser posada en relleu. La retirada
del número de la samarreta, en canvi, és
força recent i ha estat importada dels EUA.
És clar que entre l’homenatge i la penjada de la
samarreta hi ha un salt qualitatiu que no es pot
obviar. Per a l’homenatge, no cal filar tan prim.
En ser un acte d’un dia, moltes més persones se’n
poden fer creditores. La
penjada de la samarreta, en
canvi, és un compromís
amb la història del club, que
avui adquireix un compromís
amb la figura de Dueñas,
per sempre més.
És per aquest motiu que,
darrere de la decisió de retirar
el dorsal d’un jugador, hi
ha d’haver un gran sentit de
club i un sentiment de justícia
molt profund. Hi ha d’haver uns criteris
objectius que han de servir de guia: els anys de
pertinença al club i al primer equip i els títols
aconseguits, per exemple, són paràmetres que no
es poden deixar de banda.
Tanmateix, a l’hora de decidir la retirada d’una
samarreta, les persones que tenen encomanada la
decisió han de saber interpretar aquests criteris i
no deixar-se segrestar per la fredor d’unes dades
[ ]
RETIRAR UNA
SAMARRETA ÉS UN
COMPROMÍS AMB
LA HISTÒRIA
[ ]
DARRERE LA
DECISIÓ, HI HA
SENTIT DE CLUB
ENVERS DUEÑAS
estadístiques. La trajectòria personal, el pes específic
d’un jugador dins l’equip i dins del vestidor,
la seva capacitat per liderar, a vegades allunyada
del focus mediàtic, la connexió amb el públic i
l’estimació que ha obtingut dels seus seguidors
són factors que no poden deixar de tenir-se en
compte. I és a partir d’aquestes consideracions,
dels criteris objectius i dels factors més emocionals,
que la decisió de retirar la samarreta amb el
número 12 de Dueñas se’ns
apareix com un acte amb
un gran sentit de club i de
justícia.
El palmarès de Dueñas és
impecable: deu anys al primer
equip i tots els títols
possibles aconseguits, amb
la Copa d’Europa com a
trofeu col·lectiu més
emblemàtic, i la designació
del jugador més valuós del
partit final de la Lliga ACB del 1997, com a distinció
individual més rellevant.
Potser sí que Dueñas no era el jugador més brillant
de la generació que va conquerir la Copa
d’Europa del Sant Jordi. No hi fa res. Roberto
Dueñas ha estat un dels jugadors més decisius
d’aquell grup per la seva qualitat esportiva i
humana. Al parquet, intimidava els rivals i facilitava
la feina als companys,
tant en defensa com en atac.
I al vestidor, era una de les
persones que més unien el
grup.
Roberto Dueñas és un
exemple del fet que el treball
i el sacrifici, més que no pas
el talent innat, són necessaris
per triomfar en l’esport (i en
qualsevol altre ordre de la
vida). La seva alçada insòlita
li va obrir les portes del bàsquet professional. Els
tècnics del FC Barcelona que el van descobrir
tenen el mèrit d’haver estat els únics que van
creure en ell. La resta, és a dir, la intel·ligència per
assimilar les lliçons i l’autoexigència per millorar
cada dia, l’esforç continuat, la voluntat de seguir
malgrat els entrebancs físics i el dolor instal·lat
crònicament en una esquena fatigada, va ser cosa
d’ell. I és molt, i ho és tot.
BARÇA CAMP NOU
4 de novembre del 2007
LES CARES D’UNA
TRAJECTÒRIA
>> Nacho Rodríguez
Nacho es va convertir en el
millor amic de Roberto al vestidor
blaugrana. A més, eren companys
a la selecció i la seva amistat
va anar creixent amb els
anys, fins al punt de considerar
el base malagueny el seu germà
gran.
>> Aíto García Reneses
Va ser el tècnic que el va fer debutar
a l’ACB i el que va saber treure
més profit de totes les virtuts d’un
jugador de 2’20. El tècnic madrileny
el va tenir durant set temporades
al Barça i va confiar en ell com
a pivot titular d’un Barça campió.
>> 'Tato' Martí
Tot just després que Dueñas
arribés a Barcelona, ‘Tato’ Martí
es va convertir en el seu confident
i en la seva mà esquerra.
Ell ha estat el seu amic fora de
la pista i una de les persones
que més el van ajudar quan,
amb 18 anys, va arribar de Fuenlabrada
per instal·lar-se a Catalunya.
>> Javier Lolo
El doctor Javier Lolo ha estat el
metge de referència i de confiança
de Roberto Dueñas des
que era jove i en qui sempre ha
confiat quan ha tingut algun problema
de salut. Els seus consells
han estat imprescindibles per al
pivot madrileny.

BARÇA CAMP NOU
4 de novembre del 2007 TRAJECTÒRIA 3
El ‘12’ del Palau Blaugrana
EL BARCELONISME ACOMIADA UN DELS JUGADORS MÉS CARISMÀTICS DELS ÚLTIMS ANYS
ORIOL BONSOMS
Roberto Dueñas ha estat el
jugador més alt de la història
del bàsquet al FC Barcelona.
Ni ell mateix va pensar mai
com li canviaria la vida el dia que
algú el va veure pel carrer i va creure
que aquell noi llargarut de Fuenlabrada
podia ser algun dia professional
de l'esport de la cistella.
A poc a poc es va anar fent jugador
i, després que el Barça el cedís al
club de la seva ciutat natal, va decidir
de portar-lo cap aquí per seguirne
de més a prop l‘evolució. Després
d’estar un temps al CB Cornellà,
DESTACA PER LA
SEVA GENEROSITAT
I LA SEVA MANERA
DE FER
equip vinculat del club, va fer el pas
al primer equip del FC Barcelona de
la mà d'Aíto García Reneses. El seu
debut a la lliga ACB va produir-se el
17 de desembre de 1995, davant del
CB Gran Canària. En els gairebé 12
minuts que va estar a la pista va anotar
dos punts i va capturar tres
rebots. Aquest va ser el tret de sortida
d'una carrera plena d'èxits.
Després de 10 anys al Barça, el seu
palmarès és immillorable. Fins i tot
la NBA va pensar d’incorporar-lo, i
els Chicago Bulls de Michael Jordan
van triar-lo el 1997 a la segona
ronda del draft, però ell va decidir de
quedar-se a Can Barça.
Molts han estat els títols que ha
guanyat amb el FC Barcelona, però
DINS DEL VESTIDOR
ROBERTO DUEÑAS
ERA UN JUGADOR
ESPECIAL
del que se sent més orgullós és de l’aconseguit
al Palau Sant Jordi davant
de gairebé 18.000 espectadors.
L’Eurolliga va ser el trofeu que va
aixecar de la manera que tot el barcelonisme
havia somiat.
El seu joc
Els seus 2'21 d’alçada han estat
durant molt de temps el sostre de la
Lliga ACB i de l'Eurolliga. Amb la
seva corpulència dificultava els
llançaments dels rivals i feia que
s'haguessin de buscar solucions per
tal que Bob Dueñas, com se'l conei-
Un recull de diverses vivències que Roberto Dueñas ha viscut en les deu temporades que ha estat al FC Barcelona. FCB / SPORT / J.L.G. SURALLÉS
EN DEU TEMPORADES
AL BARÇA
HO HA GUANYA TOT,
EUROLLIGA INCLOSA
xia al vestidor, no fes un tap que
malbaratés l'intent a la cistella.
Les estadístiques no sempre reflecteixen
el que un jugador aporta a un
equip. Aquest n’és un cas evident.
Els entrenadors saben perfectament
que no tot són rebots, assistències i
punts. Moltes vegades una gran
defensa, una bona intimidació o el
fet de permetre que els altres companys
destaquin són coses que les
fredes estadístiques no reflecteixen. I
aquesta era una de les virtuts de
Roberto. Molts llançaments s’havien
de canviar a causa de la seva
gran corpulència i el joc interior es
veia debilitat perquè no es trobaven
solucions al seu saber estar en un
parquet de bàsquet.
El vessant humà
Dins del vestidor, Dueñas era un
jugador especial. Tot i que no parlava
gaire, tothom se l'escoltava
quan ho feia. Sabien que Roberto
era una persona de poques paraules
però fidel als seus companys i treballador
com pocs. Sabedor de les
seves mancances físiques, es dosi-
ficava i donava el mateix en cada
partit, ja que la seva esquena malmesa
no li permetia fer esforços
innecessaris.
Durant aquests anys molts han estat
els companys que han passat pel vestidor
blaugrana. Però si hi ha hagut
algú especial ha estat el base malagueny
Nacho Rodríguez. Amb ell ja
hi havia coincidit a la selecció espanyola
i va fer-ho durant cinc temporades
al FC Barcelona. Roberto
sempre ha considerat el jugador
andalús el seu germà gran.
PALMARÈS
6 Lligues ACB
(1995/96, 1996/97, 1998/99,
2000/01, 2002/03 i 2003/04)
2 Copes del Rei
(2000/01 i 2002/03)
1 Supercopa d’Espanya
(2004/05)
1 Eurolliga
(2002/03)
1 Copa Korac
(1998/99)
2 Lligues Catalanes
(2000/01 i 2004/05)
1 medalla de plata al
Campionat d’Europa França’99
84 vegades internacional
amb la selecció espanyola
A més, va ser triat en segona
ronda del ‘draft’ de la NBA
pels Chicago Bulls.
Els que l’han conegut en destaquen,
principalment, la qualitat humana
per sobre de la de jugador. És una
persona entranyable que s’ha fet
estimar per la gent que l’envolta
per la seva generositat i la seva
manera de ser.

“
“
“ Agustí
“
“
4 TESTIMONIS
Coordinació: Gustau Galvache i Oriol Bonsoms
Cuesta
Primer entrenador que va tenir
a Barcelona
“
Pau Gasol
Exjugador del FC Barcelona
i jugador de Memphis Grizzlies
“És una persona extraordinària.
Humanament és un fora de sèrie”
“
“
“
“
Eduard Portela
President de l’ACB
Javier Imbroda
Entrenador Grupo
Capitol i exseleccionador
ROBERTO HA ESTAT UN DELS MILLORS JUGA-
DORS DE LA HISTÒRIA RECENT DEL FC BARCELONA.
VA SER UN JUGADOR MOLT IMPORTANT EN ELS TÍTOLS
ACONSEGUITS PEL CLUB I ÉS UN ORGULL PER A UN JUGADOR
QUE EL SEU CLUB LI RETIRI LA SAMARRETA”.
Dusko Ivanovic
Entrenador de AXA FCBarcelona
“
“ Salva
“
“
“
Guardia
Jugador de l’Alta Gestión Fuenlabrada
Joaquim Costa
Entrenador de l’Alacant Costa Blanca
i exentrenador i exjugador
del FC Barcelona
Sergio Scariolo
Entrenador de l’Unicaja
“ Joan
BARÇA CAMP NOU
4 de novembre del 2007
Agustí Cuesta, primer entrenador que va tenir a Barcelona
“
“
“
Alberto Herreros
Cap del departament tècnic del Reial
Madrid i exjugador
Carles Navarro
Exjugador del FC Barcelona
i jugador de Memphis Grizzlies

BARÇA CAMP NOU
4 de novembre del 2007
EL TRIOMF DE L'ESFORÇ SIMPLEMENT, GRÀCIES
“Contràriament al que sol succeir,
ja que la majoria recomanen
“bons” jugadors baixos i no
aprecien els jugadors alts, Juan
Llaneza va recomanar Roberto
Dueñas. El vam provar i, després
de confirmar que tenia
bones qualitats, una bona lectura
del joc i una magnífica visió de la
passada, el vam fitxar, malgrat
que anava endarrerit per la seva
edat i havia d'aprendre-ho gairebé
tot —com, per
exemple, a córrer.
Aquell primer any va
jugar a l'equip vinculat
del Barça amb
Agustín Cuesta com
a entrenador.
També s’entrenava
assíduament amb
el primer equip.
La seva
intel·ligència el
va ajudar a progressar
de tal manera
que va jugar deu partits
amb el primer
equip aquella mateixa
temporada. Un any
abans, altres equips no
l’havien volgut fitxar.
Va haver d'esforçarse,
també, a controlar
un caràcter difícil a la
pista, producte de la
seva autoexigència,
que, d'altra banda, el va ajudar a superar-se
en tots els aspectes i a involucrar-se
totalment en l'equip, la
qual cosa el portaria, més endavant,
a la capitania compartida
del Barça.
Tots els meus ajudants
van treballar molt bé
amb ell. Per exemple,
Steve Trumbo li
va ensenyar a
col·locar-se magníficament
en el
rebot d'atac.
Ha estat, durant
molts anys, un
jugador decisiu en
el FC Barcelona,
elegit MVP en un
dels seus millors
moments amb
motiu de la final
ACB guanyada a la
pista del Reial
Madrid de Bodiroga.
La seva evolució personal,
el fet que ha aconseguit
ser cada vegada
més afable, l’ha conduït a
ser estimat per tots: companys,
rivals i aficionats.”
Aíto G. Reneses
“M'han demanat que escrigui unes
paraules sobre el meu amic ‘Bob'.
Quantes coses en podria explicar? No
sóc ningú per resumir la seva etapa
com a jugador, ja que tots els seus
títols i tota la seva trajectòria per si
sols l'avalen com un dels jugadors
més desequilibrants i determinants
en els 25 anys d'història de la Lliga
ACB.
Però com a persona, i gràcies a aquestes
línies, em doneu l'oportunitat de dir una
cosa: GRÀCIES BOB. Gràcies per ajudar-me
en la meva adaptació a aquesta
gran ciutat que és Barcelona.
Gràcies per
ensenyar-me a sentir
el que signifiquen
les paraules Can
Barça. Gràcies per
ajudar-me a tallar
TESTIMONIS 5
la xarxa de la cistella cada vegada que
guanyàvem un títol i, sobretot, gràcies
per ser com ets.
Avui, amb tot el teu mereixement, et
retiren al Palau la samarreta amb el
número 12. Allà dalt perdurarà per sempre
la grandesa que vas demostrar tant
dins com fora de la pista. Com sempre,
perduraran dins meu l'amistat i l'afecte
que un dia em vas oferir. Molta sort i
moltes gràcies per tot!
Nacho Rodríguez

6 BÀSQUET
Els quatre grans del bàsquet
SOLOZÁBAL, EPI I JIMÉNEZ ELOGIEN LA TASCA DE ROBERTO DUEÑAS
R SÒNIA
DE ALBA
oberto Dueñas passarà,
aquest diumenge 4 de
novembre, a ser un dels
grans del Palau. Si més no,
de manera permanent, ja que la
seva samarreta amb el ‘12’ estarà
penjada al costat de de les tres
mites del bàsquet blaugrana:
Solozábal, Epi i Jiménez. Quatre
dorsals (7, 15, 4 i 12) que cap
més jugador de bàsquet del
Barça podrà lluir a la samarreta.
EN LA SEVA ETAPA
AL BARÇA, NOMÉS
JIMÉNEZ I DUEÑAS VAN
COINCIDIR A LA PISTA
El diari BARÇA CAMP NOU va convocar
el protagonista principal
d'aquest homenatge, Roberto
Dueñas, amb els altres jugadors
de la secció que han passat prèviament
per aquesta experiència
i que ja formen part del podi
més selecte del bàsquet blaugrana.
D’esquerra a dreta, Solozábal, Jiménez, Dueñas i Epi, al Palau Blaugrana amb la samarreta de l’homenatjat. FCB
Tots tres coincideixen a destacar
el paper desequilibrant que Dueñas
(que acaba de fer 32 anys) va
exercir en les deu temporades que
va vestir la samarreta del Barça. I,
especialment, valoren el fet que el
pivot de 2,21 m pugui llueix una
Eurolliga al seu palmarès, l'únic
gran títol que es va escapar, en
diverses ocasions, de la generació
del Solozábal, Epi i Jiménez.
De tots tres, Andrés Jiménez és l'únic
que va arribar a compartir vestidor
amb el pivot de Fuenlabrada,
durant dues temporades, les últimes
abans de la seva retirada
(1995/96 i 96/97). És per això que
el pivot de Carmona (Sevilla) pot
valorar altres característiques, més
enllà de les esportives, que encara
fan més gran la figura de Roberto
Dueñas, la seva vessant humana:
"Crec que és una persona sana,
agradable i, dins de l'equip, la seva
dinàmica va ser sempre bona."
Unes virtuts que avui seran reconegudes
al Palau Blaugrana.
EL PARTIT
BARÇA CAMP NOU
4 de novembre del 2007
CÓRRER PER
GUANYAR
S. A.
L’
AXA Barça busca, aquest
migdia, trencar el ritme de
l’Alta Gestión Fuenlabrada
per sumar la cinquena victòria
a la Lliga ACB. L’equip de
Madrid sap acoblar-se bé al joc del
contrari quan el ritme de partit és
baix. Els contraatacs, les transicions
ofensives i mantenir una circulació
de pilota fluïda poden ser les claus
d’un nou triomf dels blaugranes.
Dusko Ivanovic comptarà amb tota
la plantilla per segon partit consecutiu.
Pepe Sánchez, que es va
donar un cop a la mà en el darrer
partit d’Eurolliga, pateix una capsulitis
al quart dit de la mà esquerra,
però, malgrat les molèsties, s’ha
pogut entrenar amb la resta dels
companys.
L’Alta Gestión Fuenlabrada visita la
pista del Barça en un moment
complicat, ja que només ha guanyat
un partit dels cinc disputats (a
la segona jornada contra el Cajasol).
Un dels conjunts més veterans
de la Lliga ACB no acaba de
trobar el punt a la temporada.
L’equip de Luis Casimiro pretén
sorprendre el Barça i guanyar-lo al
Palau Blaugrana per primera
vegada a la història.

J.L.G. SURRALLÉS / GIGANTES
8 TEMPS DE DESCOMPTE
HISTÒRIES EN BLAUGRANA
“ SEMBLA QUE HE ESTAT UNA MICA ENCERTAT
””
Roberto Dueñas, després de ser proclamat MVP a l'últim partit de la sèrie final de la Lliga ACB 1996/97
Roberto Dueñas, en dues accions del cinquè partit de la final de la Lliga ACB 96/ 97.
TOT AIXÒ VA PASSAR LA PRIMAVERA DE 1997
Des que es va implantar el ‘play-off’ a la
Lliga ACB, molta gent, sobretot aquella
que no és seguidora habitual del bàsquet,
es pregunta com pot ser que les coses canviïn
tant en dos partits que es disputen
amb 48 hores de diferència. La resposta no
és senzilla: és una suma de factors que fan
que mai dos partits siguin iguals. I encara
es fa més difícil respondre quan la tensió és
màxima i la pressió encongeix alguns
canells i en referma d’altres. El moment
àlgid s’assoleix quan els que s’acaren són
els eterns rivals en una gran final. I tot això
va passar la primavera de 1997.
Dos partits a Madrid i una victòria per a
cada equip. El tercer, jugat en un Palau
Blaugrana pintat amb colors de guerra, ens
deixava a un pas del títol. Victòria després
d’una pròrroga anaeròbia. I és que, certament,
l’esforç dels 8.012 culers va ser tan
gran que no va quedar oxigen respirable al
Palau. Potser —això he sentit a dir— s’apreciaren
petites bosses del preuat gas per
sobre dels 220 centímetres. Així s’explicaria
que Roberto fos capaç de dominar el
territori —el seu territori— davant de
pivots molt més experimentats. Era només
una qüestió de centímetres?
Quaranta-vuit hores de recuperació física
abans de jugar el quart partit amb la convicció
generalitzada que el títol era nostre.
Massa convicció generalitzada! 83 a 89 i
tots els que ja ens feien campions ara ens
donaven per derrotats. El vestidor, que era
una exhibició de genètica guanyadora,
destil·lava ràbia per l'oportunitat perduda.
Sumin títols —vestint la samarreta del
Barça o no— i entendran que aquell grup
no s’havia rendit: Andrés Jiménez, Rafa
Jofresa, Roger Esteller, Ramón Rivas, Xavi
Fernández, Sasha Djordjevic, Manel
Bosch, Jerrod Mustaf, Arturas Karnisovas i
Bob Dueñas.
Viatge a Madrid, amb la sèrie final empatada
(2-2). Molt de silenci i cares de
màxima concentració. Màster de l’Aíto
amb noves propostes de rotacions defensives
i de joc entre pivots. Salvador Alemany
sempre en aquella posició tan productiva i
difícil que es pot definir com a “pròximament
allunyat” o “allunyadament pròxim”
a l’equip.
En territori víking, davant d’un públic
més violent que hostil i en temps de ‘play-
BARÇA CAMP NOU
4 de novembre del 2007
off’, aquell Barça es va sentir poderós i, des
del primer minut, va saber sortir abassegador.
I, enmig de la declaració d’intencions
col·lectiva, va emergir, amb una exhibició
de coneixements impropis de la seva edat
(21 anys), la figura de 'Bob' Dueñas. La
demostració va ser tan flagrant que tothom
va poder confirmar que l’alçada
només era una condició més a la qual calia
sumar la qualitat, el caràcter i la capacitat
per escoltar, acumular coneixements i aplicar
correctament allò que s'ha après.
Aquella primavera de 1997 es va començar
a forjar una llegenda.
Ferran Márquez, cap de premsa
de la secció de bàsquet del
FC Barcelona (1993-2002)