034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 50
dre entre els meus braços, la vaig empènyer contra la
paret de l’entrada i vaig mirar fixament aquell rostre
perfecte, els llavis perfilats, les dents petites.
–Leila, t’estimo.
–Jo també.
–Em vull casar amb tu.
–Per fi...
La vaig besar. Les nostres boques es van fondre.
–Leila, t’estimo.
–Ja m’ho has dit.
–És tan fàcil ara.
–En el fons, et calia justament una guerra.
–Leila, t’estimo.
–Repeteix-m’ho fins a la nit dels temps.
Al vespre, de retorn a casa, se’m devia dibuixar als
trets una felicitat indecent. Les meves germanes i la
meva mare, espantades per aquell conflicte capaç de
privar-les dels seus homes, cregueren que l’embriagament
del combat m’havia contaminat i em miraren
de dalt a baix, hostils. El meu pare fou el més ràpid
d’interrogar-me.
–Saad, carn de la meva carn, sang de la meva sang,
es diria que véns de la Meca.
–Pare, estic enamorat.
Va esclatar a riure i va cridar les dones per anunciar-los,
rient:
–En Saad està enamorat.
–Qui és? La coneixem? –van demanar, alegres, les
meves germanes.
50