034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 47
–Com s’ho fa?
–Ha emmordassat moltes parts d’ell i les ha tancades
a l’armari. De cop, perora clarament, amb una
veu singular.
–És envejable, oi?
–Sempre és envejable ser un cretí.
El meu pare insistí perquè em servís el te. Tenia
feina per recobrar la meva calma. I afegí:
–Sí, fill, desitjaríem declamar un discurs simple,
ferm, definitiu, que ens persuadís que servim la veritat
a llesques. Ara bé, com més progressem en intel.ligència,
més perdem aquesta ambició; se’ns revelen les
complexitats i n’assumim le tensions.
–M’agradaria no contradir-me.
–És per això, tanmateix, que reconeixem el cretí,
perquè no es contradiu mai. Per què tractem de tocats
de l’ala els imbècils? Perquè només toquen un so.
–Sí, però jo no sóc ni un bon tocat de l’ala. Simplement
no hi toco gaire.
–Fill meu, és quan no s’hi toca gaire que surt el so
just, perquè aleshores brollen tots els sons alhora.
Al Cafè de les Delícies, on els estudiants s’enfrontaven
sense matisos, el rebombori arribava al màxim
de volum, i feia la impressió que el país anava a entrar
en una guerra civil abans que arribés el primer míssil
americà, tan oposades eren les passions que conduïen
cada discussió fins al límit de l’enfrontament físic. Els
sunnites s’aferraven a la línia de Saddam Hussein per
por de perdre la seva influència, i consideraven xiïtes
47