034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 46
Bush contra l’islam. Si afavoria les meves idees de justícia
i de llibertat, aleshores, en canvi, havia d’abraçar
Bush per estrangular millor Saddam el sàtrapa. Tanmateix,
l’àrab que hi havia en mi no em deia potser que
no havia de refiar-me de l’occidental sense escrúpols
que cobejava la meva terra o el suc negre de la meva terra,
el petroli, i en particular d’aquest occidental, l’americà
que defensava incondicionalment Israel, fins i tot
quan Israel violava els seus compromisos amb els àrabs
de Palestina? Quan m’expressava així, era, doncs, una
orquestra per a mi mateix, però una orquestra amb uns
timbres i uns instruments dissonants, un guirigall.
En realitat, en un moment precís, davant un interlocutor
concret, sabia acontentar-me amb un solo: només
ressonava un únic Saad en mi, em simplificava i
privilegiava, per exemple, el Saad demòcrata... Tanmateix,
si algú hagués enregistrat durant tot un dia els
meus solos successius i els hagués passat simultàniament,
hauria sentit un altre cop el caos, una simfonia
dissonant, el xivarri degut al xoc de les meves identitats.
Confiava els meus conflictes al pare.
–Pare, abans em retreia que canviava sovint d’idees;
avui m’adono que és inevitable.
–Tens raó, fill meu. El més difícil en una discussió
no és defensar una opinió, sinó tenir-ne una.
–I una de sola!
–Sí, perquè hi ha moltes persones en nosaltres.
Només un imbècil creu que és l’únic ocupant de casa
seva.
46