034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 45
travessar el nostre barri era un repte per al nas, perquè
cada racó era ple de cadàvers buidats, carcasses abandonades
a la putrefacció, carronyes que afegien el seu
punt de descomposició a l’olor vaga, general, del clavegueram
saturat i de les plantes depuradores obsoletes.
«Que els americans deixin caure bombes! Això ja
no pot ser pitjor, no hi tenim res més a perdre!», remugava
la gent. Tant si eren partidaris de Saddam
com opositors, tant si l’Iraq acabava vencedor com
vençut, unànimement es pensava que només la guerra
posaria fi a l’embargament.
Més enllà, les opinions divergien.
Com podia ser d’una altra manera? Érem diferents.
Encara més greu: cadascú de nosaltres portava
dins seu molts éssers diferents.
Qui era jo mateix? Un iraquià? Un àrab? Un musulmà?
Un demòcrata? Un fill? Un futur pare? Un apassionat
de la justícia i de la llibertat? Un autònom? Un
enamorat? Tot això junt, tanmateix, no es conjuminava
bé. Un home pot emetre molts sons segons deixi
parlar una veu o una altra dins d’ell. Quina devia privilegiar?
Si d’entrada em considerava un iraquià, aleshores
havia de defensar-me contra l’invasor americà i tornar-me
solidari amb Saddam. Si em veia com un
demòcrata, havia d’aliar-me amb els ianquis i enderrocar
el tirà. Si em situava en el lloc d’un musulmà, no suportava
ni els mots, ni l’estil, ni la croada del cristià
45