034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 39
segon ella temia no haver-se tornat a vestir. Després,
la mà que aguantava la cigarreta passava davant la
boca, els seus llavis atreien l’objecte, l’agafaven, i el
fum li emanava de la gola, dels narius, complaent, gemegós,
mandrós, d’un blanc magnífic que contrastava
amb la carn fosca d’on s’escapava.
Durant hores, la Leila inspirava i expirava regularment
com les ones de l’oceà sobre la platja; feia l’efecte
que cada pipada li era tan bona com la primera.
De manera intermitent, semblava que descobrís
que nosaltres érem allà; aleshores concentrava en nosaltres
el seu iris dilatat amb la finalitat que ens adonéssim
que, malgrat l’aventura que vivia amb aquella
cigarreta, ens seguia, ens donava suport, li agradava estar
entre nosaltres. Encara que no parlava gaire, escoltava
amb sumptuositat. Tothom esperava l’aprovació
del seu ull embrunit; no hi havia ni un noi que no es
llancés a fer un raonament sense cercar el seu assentiment;
si de vegades improvisàvem discursos molt vius,
era per enlluernar-la: el seu silenci es percebia amb
més intel.ligència que les nostres paraules.
Teníem necessitat d’ella, necessitat que fos allà
entre nosaltres, essencial i petita, com el pinyol d’un
fruit.
Ja ho deveu haver endevinat: tots estàvem una mica
enamorats d’ella; jo ho estava molt.
Per por que em refusés, no declarava la meva adoració,
en tenia prou amb mirades ardents, amb carícies
prolongades a les mans. Sovint llançava un gran
39