034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 38
sició. Es tractava de la Leila. Hauria jurat que adoptava
el meu punt de vista.
La Leila em fascinava. Sorgida d’una família que
comptava amb quatre germans grans, era la meva doble,
ja que jo que succeïa quatre germanes. Acostumada
a la companyia dels nois, s’havia introduït amb facilitat
en el nostre grup i, quan ja no assistia a les seves
classes de dret, ens venia a trobar al cafè en el qual
consagràvem hores a reconstruir les civilitzacions.
Era una dona que fumava amb voluptat.
Qualsevol que hagi vist la Leila caragolar una cigarreta
amb els dits, olorar-la amb un gest ràpid sota els
narius tremolosos, apropar-hi l’encenedor, amb les nines
brillants, la nuca tensa, el rostre devorat per l’espera
i els llavis inflats que semblen xiuxiuejar: «Ja veuràs,
estimada, quina bona olor que faràs quan cremis»,
sap què és tenir cita amb el plaer. Espurnes. Espetecs.
Fins i tot el paper gemegava de joia. De seguida, la Leila
es posava la cigarreta a la boca, aspirava amb la rigorositat
d’un músic, cloïa les parpelles, tirava la nuca
enrere i feia la impressió que la cigarreta la penetrava;
a causa d’una contracció, d’alguns espasmes –el pit
s’enlairava, les espatlles es lliuraven al sofà, els genolls
se separaven–, es notava que el seu cos sencer cridava
el fum, l’acollia, el bevia i consentia que l’envaís.
Quan tornava a obrir els ulls, amb les pestanyes papallonejant
i l’iris imprecís, feia pensar en una favorita
que surt, tremolosa, sorpresa, amb porpra a les galtes,
d’una nit d’amor amb el sultà; s’hauria dit que per un
38