034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 36
El meu pare continuà, amb el front devastat per
les arrugues:
–Vet aquí el que ha destruït en aquest país: la confiança.
Com que no es refia de ningú, ha instaurat una
societat que se li assembla, una comunitat en la qual
cadascú té por, en la qual cadascú tem la traïció, en
la qual el ciutadà es vigila controlant els seus veïns,
en la qual el teu pròxim t’és llunyà, un traïdor, un delator,
un enemic en potència. Aquest paranoic ens ha
infectat, l’Iraq s’ha tornat més malalt que ell. Si això
s’aturés, seríem capaços de curar-nos?
L’ombra de la guerra s’estenia sobre el país.
D’ençà que uns terroristes islàmics havien atacat
els Estats Units i havien destruït dues torres amb els
seus tres mil ocupants, nosaltres, amb els ulls girats
cap al cel, comptàvem els dies que faltaven per a l’atac
de l’exèrcit americà. En realitat, els iraquians no
teníem cap relació directa amb l’esfondrament dels
gratacels de Nova York al setembre del 2001, però pressentíem
que aquell escàndol havia armat el braç del
president Bush i que, després de l’Afganistan, el dirigiria
cap a nosaltres.
Al contrari que els meus camarades, jo ho desitjava.
Al contrari que els meus camarades, veia com a
eventuals alliberadors els marines que desembarcarien
al nostre país.
Al contrari que els meus camarades, mai no m’havia
carregat d’odi contra els Estats Units; la biblioteca
36