034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 30
–Viatgen lleugers d’equipatge perquè estan preparats,
són flexibles, adaptables, perfeccionistes. Ells
se sabran aprofitar d’un canvi en el paisatge. Són els
bons emigrants.
–Com se sap si s’és dels bons o dels dolents?
–A la teva edat, a quinze anys, encara és massa
aviat.
No en vaig parlar més i no hi vaig pensar més.
Entre les classes, que eren cada vegada més escasses
–quan els nostres professors encara no havien fugit a
Jordània, estudiàvem sense llibretes ni llapis ajupits al
terra de la classe, compartint entre trenta alumnes un
únic manual escolar–, anava a vendre fulles d’encens
a les portes dels ministeris per poder guanyar alguns
dinars i m’apassionava pels problemes del meu país.
Corrien rumors sobre la salut de Saddam Hussein.
Un dia algú li havia diagnosticat un càncer; sis
mesos després se’l considerava abatut per un infart;
després un virus molt estrany l’havia tornat cec i, a
l’últim, una hemorràgia cerebral l’enclaustrava al llit,
mut, paralitzat. Ara bé, fotografies recents o aparicions
a la televisió desmentien aquestes informacions:
prosperava, el Guia del poble, amb pèl negre, unes
abdominals tibades amb cotilla, engreixat, superb i
desconeixedor de la fam. Menyspreant l’evidència,
els convençuts s’hi obstinaven: «No sigueu càndids, el
partit Baas ens presenta un doble, un dels molts dobles
del president». Ara, la tirania no era pas una enganyifa...
Malgrat els desmentits, els rumors retor-
30