034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 29
gada la idea de marxar a Europa o als Estats Units;
hi vaig somiar dolçament, sense desig, per mandra,
com es pensa un problema matemàtic, perquè m’havia
adonat que les famílies que tenien un dels seus
membres fora de la frontera encaraven millor la penúria:
dos dòlars arribats en una carta podien corregir
un destí. Vaig explicar-ho al meu pare.
–No creus que me’n sortiria millor?
–Sortir-te, de què, fill meu, carn de la meva carn,
sang de la meva sang, suor dels estels?
–De la meva carrera d’advocat o de metge, tant se
val, si emigrés...
–Fill, hi ha dues categories d’emigrants: els que
porten massa maletes i els que van lleugers d’equipatge.
De quina ets tu?
–Mmm...
–Els que porten moltes maletes pensen que desplaçant-se
arreglaran les coses; en realitat, per a ells,
les coses no s’arreglaran mai. Per què? Doncs perquè
són ells el problema! El transporten, el problema, fan
que el problema visiti un país, li fan prendre l’aire,
sense resoldre’l ni afrontar-lo. Aquests emigrants es
mouen, però no canvien. És inútil que se n’allunyin,
no el deixen mai; les seves vides fracassaran allà tan
magistralment com aquí. Són els emigrants dolents,
els que deambulen carregats d’un passat de moltes tones,
amb els seus dilemes mig elaborats, els seus defectes
negats i les seves deficiències emmascarades.
–I els altres?
29