034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 28
Qualsevol iraquià que va sobreviure a aquest període
–és veritat que, d’entrada, van morir els nadons–
pot assegurar a aquests senyors de les Nacions
Unides que l’embargament és el millor mitjà per castigar
un poble ja desgraciat i reforçar els seus dirigents.
Ciment per al dolor! Formigó per consolidar
les dictadures! Abans de l’embargament, a l’Iraq els
drets humans no es respectaven; durant els deu anys
d’embargament, no es van respectar més, però, en canvi,
s’hi afegí la impossibilitat d’alimentar-se, la dificultat
de ser curat, un increment de la poliomielitis,
la multiplicació dels robatoris i el desenvolupament
de la corrupció. Traient al dèspota el seu poder absolut
i, per tant, la seva plena responsabilitat, l’embargament
disculpava Saddam; si faltava un aliment, era
per culpa de l’embargament; si trigava una reparació,
era per culpa de l’embargament; si s’interrompien
grans obres públiques, era per culpa de l’embargament.
Lluny de debilitar el perseguidor, l’embargament
obtenia l’efecte invers: Saddam Hussein tornava a ser
l’home providencial, l’únic recurs iraquià contra els
bàrbars hostils. Malgrat això, els hàbils polítics que
van condemnar el nostre poble a patir encara més, envelliran
tranquil.lament als seus països, n’estic segur,
coberts de glòria, condecorats per les seves accions
humanitàries i gaudint d’un son que no s’entelarà mai
amb el record dels horrors que van provocar i que ignoren.
Durant aquest període vaig considerar alguna ve-
28