034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 27
Sota el xoc de la desaparició dels seus marits, les joves
mares els devien donar una llet en mal estat. Potser
desprenien una tristesa i una angoixa contagioses. Els
seus petits passaven de la infecció a la diarrea prolongada.
Cada vegada acompanyava la mare i els nadons al
dispensari. La primera vegada el metge ens va fer una
prescripció que va ser inútil per manca del medicament
adequat. La segona vegada refusà curar la petita,
que, tanmateix, escopia els pulmons davant d’ell, si
no li deixàvem els diners sobre la taula –gràcies a una
joia de casament que la meva mare donà en préstec, la
vam salvar–. La tercera vegada ens anuncià que, si no
li portàvem l’or dels emirs en un carretó, seria incapaç
de trobar els medicaments necessaris perquè al país
no n’hi havia –la innocent morí–. La quarta vegada el
metge estava sol, recolzat a la finestra, en una cambra
buida; els seus col.legues estrangers havien desertat del
dispensari i les infermeres l’havien abandonat perquè
ja no tenien mitjans per arribar-hi amb cotxe; esperava
un pacient que volia comprar-li l’estetoscopi amb
la finalitat d’alimentar la seva família. El nen també
morí.
En pocs anys la meva germana gran havia perdut
el seu marit a la guerra, i després la seva filla i el seu fill
a causa de l’embargament. Cansada, amb el rostre enfonsat,
la pell pàl.lida, les mans seques, amb els ulls
apagats, només tenia vint-i-cinc anys; semblava una
vella.
27