034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 26
Aleshores començà el bloqueig econòmic. Com a
represàlia contra la política agressiva de Saddam Hussein
–retret que jo compartia, i com!–, les Nacions
Unides decidiren embargar l’Iraq.
No sé si els polítics acomodats, panxuts i indignats
que van decretar aquesta sanció van pensar ni per un
instant de quina manera nosaltres, els iraquians, ho
podríem suportar; ho dubto, és l’única excusa que hi
trobo. Tenint en compte la derrota de Saddam Hussein,
l’embargament només pesaria sobre nosaltres,
la gent del poble. Com que el dinar va perdre més de
mil vegades el seu valor, anàvem arranjant les nostres
compres amb lligalls de bitllets vells amagats en bosses
d’escombraries o en maletes de cartó; a més, què
podíem comprar? No hi havia res per vendre. Molts
ciutadans van tornar a viure al camp. Sense el paquet
que distribuïa cada mes el govern –farina, oli de cuina,
te i sucre–, ens hauríem mort de fam; gràcies al
racionament, ens acontentàvem de patir-la. A Bagdad,
hi regnava la por, s’amplificava, no només la por
de Saddam Hussein, no, la por de ser robat a la nit si
posseïes un bé que encara no havia estat intercanviat:
el taxista dormia al seu vehicle, amb una pistola al
costat, rere la porta del seu garatge tancat amb cadenat;
les famílies feien torns de guàrdia per evitar que
algú els robés un sac d’arròs o una caixa de patates.
Però la por més aguda, la que voltava pel cap de cada
persona, era la por de posar-se malalt.
És el que passà als nens de les meves germanes.
26