034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 22
Coneixent l’oncle Naguib, brodador de sabatilles,
sabíem que cap tret de la seva personalitat no donava
peu a la sospita perquè no era ni kurd, ni jueu, ni xiïta,
ni estava relacionat amb Israel, ni enamorat d’Amèrica,
i no tenia lligams amb l’Iran. No era culpable
de res. Era només culpable de ser sospitós.
En aquell moment ens hi vam convertir tots, en
sospitosos...
D’altra banda, el martiri de l’oncle Naguib no pertanyia
a una temptativa deliberada, dissenyada i sistemàtica
de fer regnar el terror? Davant els ulls del
desconfiat president, tots els iraquians esdeveníem sospitosos,
sí, tots sospitosos! «Si feu complot contra
Saddam, nosaltres, els homes de Saddam, ho sabrem
sempre. No hi fa res que de vegades ens equivoquem,
val més matar un innocent que deixar lliure un culpable.
Qui tingui orelles, que hi senti. Només us queda
ajupir-vos en la submissió i el silenci».
Amb onze anys sospesava la injustícia que patia el
meu país, m’hi vaig tornar sensible, i la revolta ocupà
un lloc en el meu pit que s’eixamplava. Aleshores vaig
decidir que jo, a diferència del meu oncle Naguib, donaria
als homes del president raons legítimes per sospitar
de mi. Si m’enxampaven un dia, si em rostien
amb fils elèctrics. Si m’enfonsaven el cap dins una banyera
fins a ofegar-me, no em farien aquells suplicis
per res, ja que hauria lluitat activament contra ells.
Un dijous el meu pare passà davant la meva cambra
i em trobà clavant cops de puny contra la paret; en
22