034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 21
una segona vegada, deixat al fons d’una cel.la i afamat,
va acabar per ser llançat al carrer cinc setmanes després,
feble, malalt, ple de sang: una carcassa de carn
destinada als gossos afamats. Per sort, una veïna el reconegué,
foragità els animals i ens avisà a temps.
A casa, la meva mare i les meves germanes prodigaren
a Naguib les seves cures afectuoses perquè es guarís,
tot i que ja havia perdut un ull i una orella. Febrós, delirant,
amb ràfegues de malsons, Naguib gemegà durant
molts dies abans de recuperar l’ús de la paraula.
Ens explicà el que li havia passat. El seu relat va ser
succint: els goril.les l’havien insultat, assedegat, privat
de menjar, apallissat durant hores sense necessitat
d’exposar-li el que li retreien. «Traïdor!», «Espia», «Porc
a sou d’Amèrica», «Cabró pagat per Israel», aquestes
eren les paraules estranyes que havia mig sentit entre
els cops de cinturó, els cops de peu i els cops de porra
clavetejada. Insults trivials per a nosaltres. Naguib havia
endevinat que el consideraven culpable, però culpable
de què? Patia tant que havia suplicat als seus
torturadors que l’orientessin i els havia promès que
confessaria tot seguit el que volguessin, sí, tot, només
per aturar el dolor. En va! Naguib els decebia, aquella
era l’única idea clara que tingué entre els seus dolors:
torturar-lo decebia els seus botxins.
Fou expulsat del calabós sense cap explicació que
acompanyés ni el seu alliberament ni el seu arrest.
21