034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 20
Resultat: adorava la companyia del nostre pare
perquè s’expressava sempre de manera imaginativa.
A la meva mare, no tenia la impressió d’obeir-la:
l’estimava tant que estava d’acord amb qualsevol cosa
que ella decidia. Érem una persona amb dos cossos:
els seus propòsits es convertien en els meus desigs, els
seus sospirs podien fer-me vessar llàgrimes, la seva alegria
em provocava l’èxtasi.
Les meves germanes, encara que estaven una mica
sorpreses per aquesta entesa tan especial, la respectaven.
Com que era l’únic noi i com que concebien
també la seva vida futura prop d’un mascle únic, justificaven
pel sexe el meu estatus privilegiat i no em tenien
gelosia, al contrari, rivalitzaven entre elles per
aconseguir ser cadascuna la meva preferida.
Es comprèn, doncs, que vaig créixer al Paradís.
Aquest clos meravellós poblat de dones abnegades,
amb un pare divertit, amb un Déu de viatge i amb un
dèspota mantingut a una distància respectuosa rere
els murs de la nostra llar, protegí la meva felicitat fins
als meus onze anys.
Així com la infància s’emmotlla als mestres absoluts,
l’adolescència els expulsa i els detesta. La consciència
política nasqué juntament amb els pèls.
El meu oncle Naguib, el germà de la meva mare, fou
arrestat un matí pels homes del president. Empresonat,
torturat una vegada, retornat a la presó, torturat
20