034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 19
«la carn de la meva carn, la sang de la meva sang, la
suor dels estels». Des que tinguérem l’edat de bellugar-nos,
les meves germanes i jo ens vam comportar
com vulgars marrecs, mentre el pare descrivia els nostres
actes amb paraules estranyes: ens «sustentàvem»
en comptes de menjar; més que orinar, «ruixàvem la
pols dels camins»; quan desapareixíem cap al lavabo,
«responíem a la convocatòria de la natura». Ara bé,
aquestes perífrasis ufanoses no aconseguien ser missatges
clars perquè les seves primeres fórmules enrevessades
deixaven els seus interlocutors bocabadats i,
especialment amb nosaltres, la seva posteritat, el patriarca
Saad, empipat, irat de còlera davant tanta incultura,
perdia la paciència i traduïa de seguida el seu
pensament en termes més grollers, tot decidint que,
si s’adreçava a uns rucs, els parlaria com a rucs. D’aquesta
manera, passava de «No em fa res» a «Se me’n
fot», de «Deixa d’entabanar-me, dimoni eixerit» a «No
te’n fumis de mi, cretí!». De fet, el meu pare ignorava
les paraules normals; només usava les més extremes,
vivia en els dos pisos més allunyats de la llengua, el
noble i el trivial, i saltava de l’un a l’altre.
Recordo que un dissabte de gener, que ens havíem
aixecat d’hora per anar a casa d’un oncle que vivia
lluny, em va demanar mentre s’afaitava:
–Aleshores, fill meu, tremoles com el diví Ulisses
davant l’aurora amb dits de rosa, oi?
–Com dius, pare?
–No se’t gela el cul a les cinc del matí?
19