034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 18
l’aventura; d’una banda, sentia la certesa de ser estimat,
i, de l’altra, quatre germanes, una mare antiquada
i un pare llunàtic mantenien la meva curiositat a
l’aguait. Casa nostra bullia amb les corredisses, els
riures, les cançons, els falsos complots, els veritables
petons i els crits ofegats per les bromes; teníem tants
pocs diners i mitjans que tot era un problema: els
àpats, les sortides, els jocs, les invitacions, però trobàvem
gust a afrontar aquests entrebancs, fins i tot a accentuar-ne
la contrarietat perquè, a la manera oriental,
ens encantava complicar allò que, si hagués estat
simple, ens hauria enutjat. Un observador exterior no
hauria dubtat a qualificar d’«histèric» el funcionament
de casa dels Saad, però hauria d’haver inclòs la
intensa felicitat procurada per aquesta histèria.
El meu pare contribuïa a enredar aquesta organització
amb la seva manera de parlar. Bibliotecari, lector
fi, erudit, somiador, havia tret dels llibres la mania de
meditar en un llenguatge noble; seguint la manera de fer
dels erudits àrabs que es delien per la poesia, preferia
utilitzar una llengua elevada, aquella en la qual la nit
s’anomena «l’abric de foscor que s’abat sobre el cosmos»;
el pa, «el casament cruixent de la farina amb
l’aigua»; la llet, «la mel dels remugants», i una buina
de vaca, «la galeta dels prats». Per tant, anomenava el
seu pare «l’autor dels meus dies», la seva dona i mare
nostra, «la meva font de fertilitat», i els seus plançons,
18