034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 17
ma, a qui seguiria, Déu o Saddam Hussein? Tanmateix,
en aquest partit d’influències, Déu no jugava en
igualtat de condicions amb Saddam. D’entrada, perquè
ell intervenia poc en la vida quotidiana, sobretot
a Bagdad... Després, perquè tardava més temps que
Saddam a venjar-se... i encaixava sense replicar uns
insults que Saddam castigava fins i tot abans de ser
proferits. Era aquesta, segons el meu parer, la particularitat
de Déu: menys sanguini, flegmàtic, i no gaire
rancuniós. Distret. Oblidadís potser... Proposava una
hipòtesi: si Déu tardava tant a cometre represàlies, era
perquè era bo? No n’estava segur, encara que una gràcia
persistent anava a favor seu. Considerava Déu amable,
molt més que Saddam. Posseïa també l’avantatge
de la vellesa, encara que, en el camp de la meva curta
existència, Saddam tingué sempre ocupat el terreny.
I a l’últim, preferia els homes de Déu als homes de
Saddam: els imams barbuts amb les parpelles violetes
que ens ensenyaven a llegir amb l’Alcorà i després a
llegir l’Alcorà mostraven una atenció, una dolçor i
una humanitat incomparables amb l’actitud brutal
dels baasistes, funcionaris sospitosos, generals implacables,
jutges ferotges, policies expeditius i soldats
amb el disparador fluix. Sí, sens dubte, Déu sabia envoltar-se
de gent millor que Saddam. D’altra banda,
Saddam, ell mateix, semblava respectar Déu. Davant
qui s’inclinava ell?
Lluny de Saddam, que m’espantava, i de Déu, que
m’intrigava, la meva família em donava la seguretat i
17