034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 14
len semblar virils més temps ennegrint-se els pèls al
voltant del sexe.
En tot cas, els meus pares van tenir dos motius
d’alegria: arribava un fill al món i el tirà envellia.
Vaig ser acollit com una meravella. Era normal:
després de quatre filles, jo era allò que no es gosava esperar.
La tallarina rosa que pernejava entre les meves
cuixes arrencà crits d’èxtasi: el meu aparell genital
lil.liputenc revifà les esperances dinàstiques. Abans que
hagués pronunciat o hagués fet la més petita cosa intel.ligent,
vaig ser venerat; vell només d’algunes hores,
provocava una festa memorable i, l’endemà, unes indigestions
i fins i tot unes ressaques històriques.
Com que en els meus primers anys estava molt
consentit, vaig trigar més temps que els nens de la
meva edat a comprendre com vivien –o no vivien– els
meus compatriotes.
Ocupàvem un apartament en un estret immoble
de color beix a un tret de pedra de l’institut on el meu
pare treballava com a bibliotecari. Evidentment, l’escola
era l’Escola del Baas, la Biblioteca era del Baas, tal
com eren del Baas –nom del partit presidencial– la ràdio,
la televisió, la piscina, el gimnàs, el cinema, els cafès...
i fins i tot el bordell, afegia el meu pare.
D’entrada, em semblava que a la vida hi havia tres entitats
majors: la meva família, Déu i el president. Escrivint
aquesta frase m’adono que només l’allunyament
14