034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 11
bella, l’arrogància! És magnífica, l’autosatisfacció obtusa!
És esplèndida aquella vanitat que es creu responsable
d’allò que ha rebut! N’estic gelós. Com envejo qualsevol
home que gaudeix de la sort de viure en un lloc
habitable.
Em dic Saad Saad, que en àrab significa ‘Esperança
Esperança’ i en anglès ‘Trist Trist’. De vegades sóc
Saad l’Esperança, de vegades Saad el Trist, fins i tot si,
per a la majoria, no sóc ningú.
Al final d’aquest viatge i a punt de començar-ne
un de nou, escric aquestes pàgines com una disculpa.
Nascut en un lloc equivocat, vaig voler-ne fugir; tot
reclamant l’estatut de refugiat he anat rodant d’identitat
en identitat: immigrant, mendicant, il.legal, sense
papers, sense drets, sense treball; l’única paraula que
em defineix a partir d’ara és «clandestí». «Paràsit» em
tractaria amb indulgència. «Aprofitat», també. «Estafador»,
encara més. No, «clandestí». No pertanyo a
cap nació, ni al país del qual he fugit ni al país al qual
desitjo arribar, i encara menys al país que travesso.
«Clandestí». Exactament «clandestí». Benvingut enlloc.
Estranger a tot arreu.
Hi ha dies que tinc la impressió de ser estranger a
l’espècie humana...
Em dic Saad Saad, però aquest patronímic versemblantment
no el transmetré. Entaforat dins els dos
metres quadrats a què es redueix el meu allotjament
provisional em fa vergonya reproduir-me i, fent-ho,
perpetuar una catàstrofe. Pitjor per al meu pare i la
11