034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 1 - Grup 62

034-Ulises de Bagdad 16/4/09 19:47 Página 10
Em dic Saad Saad, que en àrab significa ‘Esperança
Esperança’ i en anglès ‘Trist Trist’. Hauria volgut quedar-me
en la meva versió àrab, en les promeses ufanoses
que aquest nom dibuixava en el cel; amb l’orgull
com a única saba, hauria desitjat créixer, enlairar-me i
expirar en el lloc on havia aparegut, com un arbre desclòs
enmig dels seus semblants i que, més tard, prodiga
al seu torn rebrots i acompleix així el seu viatge immòbil
en el temps. M’hauria agradat compartir la il.lusió
de la gent feliç, creure que ocupen el millor lloc del
món, sense que cap viatge els autoritzi a establir una
comparació; ara bé, aquesta beatitud em va ser arrencada
per la guerra, per la dictadura, pel caos, per milers
de sofriments i per massa morts.
Cada vegada que veig George Bush, el president
dels Estats Units, a la televisió m’adono que em manca
aquesta absència de dubtes. Bush està orgullós de ser
americà, com si fos mèrit seu... No és que hagi nascut a
Amèrica, sinó que l’ha inventada. Amèrica, sí, l’ha fabricada
des de la primera caca que va fer a la maternitat,
l’ha anat perfeccionant en els bolquers mentre balbotejava
a la llar d’infants i, finalment, l’ha acabada
amb els llapis de colors a les taules de primària. És normal
que la dirigeixi, d’adult! No cal parlar-li de Cristòfor
Colom: s’irrita. Tampoc no cal dir-li que Amèrica
continuarà després de la seva mort: s’ofèn. Està tan orgullós
del seu naixement que sembla com si l’hi deguéssim.
Com si fos fill d’ell mateix i no pas dels seus
pares, s’atribueix el mèrit d’allò que li ha estat donat. És
10