Baixar - Cassà Digital

Número 666 · Agost 2008 · Any LXV · Cassà de la Selva · Preu de l'exemplar: 3,50 e
Llumiguia
Revista cassanenca fundada el 1944
Especial: Especial:
Empreses
de Cassà
... I també, també, en aquest aquest número: número:
- S'inaugura S'inaugura una innovadora innovadora pista pista de billar billar manual manual a la Pineda Pineda Fosca Fosca
- L'oposició L'oposició demana demana a l'equip l'equip de govern govern reflexió reflexió abans abans d'actuar d'actuar
- Els barris barris de Cassà Cassà celebren celebren les festes festes d'estiu d'estiu
- S'inaugura S'inaugura el nou pont pont sobre sobre la Riera Riera Seca Seca entre entre Cassà Cassà i Campllong
Campllong
- L'oli domèstic domèstic usat es podrà podrà reciclar reciclar per fer combustible
combustible
... i tota l'actualitat l'actualitat de les entitats entitats cassanenques
cassanenques

2
En aquest número 666 de LLUMIGUIA, corresponent al mes d'agost de 2008, hi podeu trobar:
Espai d'opinió:
3 Editorial
4 Llums i ombres
5 - 9 Diuen els lectors
7 A punt de solfa
Cassà al Dia: El Ple municipal
10 - 15 CiU demana a l'equip
de govern que reflexioni
abans de tirar endavant els
seus projectes
Cassà al Dia: Notícies
16 Acaba la vaga
d'escombriaires
16 L'oli domèstic usat
també es podrà reciclar
17 S'inaugura el pont
sobre la Riera Seca entre
Cassà i Campllong
18 - 19 Acaben amb força èxit
les vetllades musicals de can
Trinxeria
20 - 21 Festes populars
d'estiu als veïnats de la
Verneda i Matamala
Especial empreses de Cassà:
22 - 36 Tanlux, Germans
Cañet-Xirgu, Grup Fusté
Transjuncà, Califred Cassà,
Cotec, Boadella forestal,
Gener-Casadevall, Copycolor,
Puig-Mias, Inplacsa, Aplinox.
Espai d'entitats:
46 Parròquia de Cassà
47 Geganters i grallers
de Cassà
48 - 49 Amics de la Pineda
Fosca
50 - 51 Arxiu Municipal
52 - 53 CEIP Puig d'Arques
54 Sardanes
55 GRAMC
56 Xocolata per tots
Esports
57 Natació
58 - 65 Futbol
66 - 67 Patinatge
68 - 69 Hoquei patins
70 Bàsquet
71 Tennis
72 - 73 Ciclisme
74 - 75 Muntanyisme:
retorn de l'expedició
cassanenca als Andes
bolivians
I les seccions habituals:
39 - 41 Estadístiques
local i parroquial
42 - 43 Necrològiques
76 Associació de
Familiars de Malalts
d'Alzheimer
77 Entre el somni...
78 - 79 Viatgem
80 - 82 Entre la
innocència i la ignoràcia
83 Què és la TDT
84 - 85 Entreteniments
86 Foto nostàlgica
I l'actualitat dia a dia,
la podeu trobar a
www.cassadigital.cat
LLUMIGUIA és una revista cassanenca d'aparició mensual (Dip. legal GE 59-1958)
Preu al número: 3,50 euros. Subscripció anual (12números), 38 euros
Edita Edita: Edita Editora Cassanenca - Ctra. Provincial, 93 - 17244 Cassà de la Selva - Telèfon 972 46 36 47 - CI G-17/235847
Director/gerent: Director/gerent: Joan Carles Codolà i Vilahur
Redacció edacció i i administració:
administració: administració: Passeig Vilaret, 2. Tel. i fax: 972 46 06 35 - Ap de Correus, 104 - 17244 Cassà de la Selva
web: http://www.llumiguia.com Adreces electròniques. (e-mail): llumiguia@gmail.com
llumiguia@gmail.com
llumiguia@gmail.com
director@llumiguia.e.telefonica.net director@llumiguia.e.telefonica.net redaccio@llumiguia.e.telefonica.net
redaccio@llumiguia.e.telefonica.net
Redactors edactors i i i col.laboradors col.laboradors literaris literaris i i gràfics: gràfics: Xavier Albertí, Josep Bosch i Mercader, Joaquim Cadanet, Isabel Carbó, Xavier
Carrera, Joaquim Carreras, Montse Carreras, Pere Casals, Salvador Coma, Agustí Domingo, Foto Dalmau, Foto Oliveras, Josep Ferrer,
Cati Fontané , Tània Foix, Josep M. Fusté, Griselda Garcia, M. Dolors Godoy, Dolors Grau, Josep Hernàndez, Eloi Madrià, Carles
Malagrida, Joaquim Massa, Joan Mundet, Eduard Nadal, Josep M. Olivé, Òscar Pérez, Joan Pla, Mònica Plana, Enric Plantés, Dolors
Rubirola, Marc Salgas, Eduard Salvadó, Joaquim Tolosà, Carles Torrent i Pagès, Jordi Vila, Àngel Vilà, Xavier Viñas.
Composició: Casas Casas - Girona - Tel. 972 21 60 66. Impressió: Ducform, Ducform, SS
S.A S .A .A. .A - Cassà de la Selva - Tel. 972 46 30 50
LLUMIGUIA LUMIGUIA és una revista plural, democràtica, catalana i d'àmbit local oberta a les opinions i comentaris de tots
els cassanencs. Els conceptes i opinions sostinguts en els articles signats que surten a LLUMIGUIA LUMIGUIA LUMIGUIA no representen
necessàriament l'opinió de la revista. Apareix Apareix a a final final de de de cada cada cada mes mes. mes
Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Amb el suport de:
Diputació
Diputació
de de Girona Girona
Girona
NÚM. 666 - AGOST 2008

Amb el mes de setembre s’enceta el nou curs escolar i
tradicionalment, en molts àmbits, es considera també l‘inici
d’una nova etapa que ha de significar un rellançament o un
progrés en relació al que s’havia fet en l’etapa anterior. Més
que el canvi d’any, en la nostra societat el mes de setembre
sol representar l’inci d’un nou cicle que desperta expectatives,
i il·lusions i a vegades també decepcions.
En el cas de Cassà aquest nou curs comença -parlant en
l’àmbit estrictament educatiu- amb la constatació que anem
curts d’efectius per fer front a les necessitats del poble en
matèria escolar. S’ha hagut d’ampliar la llar a marxes forçades
amb la instal·lació d’uns mòduls que no són ni de bon tros la
solució adequada per al futur i menys en nens d’aquestes
edats, de menys de tres anys. A més ens trobem que el CIP
Aldric encara no té la seva nova seu en funcionament ni tan
sols començada a construir. S’assegura que el projecte està
en marxa i que les retallades pressupostàries del govern
català no afectaran aquest centre, però comença a ser
inquietant veure com la provisionalitat d’uns mòduls comença
a ser la solució definitiva per resoldre la manca d’aules per
atendre les necessitats del poble.
Cassà, oficiosament, ja té més de deu mil habitants i
esperem que la xifra es faci oficial per aconseguir que aquest
salt demogràfic tingui repercussions reals en els serveis del
poble i en el reconeixement de les aportacions i inversions
que li son necessàries. Potser així ens estalviaríem vergonyes
com la d’inaugurar un pont entre Cassà i Campllong i comprovar
que mentre el tros del poble
veí està en perfecte estat i ben asfaltat
el de Cassà encara no està
acabat d’enquitranar i el tros que
ho està té uns sots que són un autèntic
perill per a la circulació, especialment
per a vehicles de dues rodes
Altrament, pel que fa a l’activitat
local no hi ha dubte que ha arribat
l’hora de la veritat per al nou govern
local. Fins ara han entrat a resoldre
els temes més urgents, han posat
NÚM. 666 - AGOST 2008
Un curs amb molts deure per fer
Un cop posada en marxa
l'edició per internet de Llumiguia,
www.cassadigital.cat, volem
agrair a tots els cassanencs i
cassanenques la bona acollida
dispensada al nostre web i al
mateix temps encoratgem a tots
el que no ho hagin fet a visitar-la i
sobretot a expressar-hi les seves
opinions i a col·laborari-hi amb
les seves aportacions escrites i /o
fotogràfiques.
www.cassadigital.cat és de
tots; l'hem de fer entre tots;
col·laboreu-hi.
Moltes gràcies
La direcció
pedaços a la situació que no els agradava i han intentat tirar
endavant amb un panorama macroeconòmic que no és gaire
esperançador.
Ara els toca demostrar que realment la moció de censura
presentada cinc mesos enrera tenia sentit i raó de ser i cal
que demostrin amb els pressupostos del 2009 i amb la feina
que faran durant aquest curs que la seva alternativa era
coherent i que són capaços de generar il·lusió i confiança
entre els cassanencs. Els inicis no han estat bons. Han hagut
de fer una política de restriccions econòmiques que no han
agradat gaire i han provocat els primers símptomes de
malestar entre els col·lectius afectats. Ha estat una
demostració de sinceritat i pragmatisme que pot ser cara,
però que des del nou govern consideren que s’havia d’aplicar.
Caldrà esperar si en els propers mesos els resultats
d’aquestes iniciatives donen el resultat esperat, si l’economia
es refà una mica i el govern local té capacitat per tirar endavant
amb els seus projectes.
Continuant amb el símil educacional –més adequat que
mai tenint en compte el perfil professionals dels regidors que
governen el consistori- podem dir que serà un curs difícil, el
nou director d’escola té una manera de fer diferent i vol canviar
els mals hàbits adquirits. I, és clar, hi ha alguns professors
que no s’hi senten còmodes, ja que tots els canvis són difícils
i provoquen reaccions de rebuig. Només amb els mesos es
pot anar veient si la nova línia és l’adequada i si els professors
sabran treure una bona nota d’aquest curs tan complicat.
( 2,50 2,50e) 2,50
(7 (7e) (7
3

Els himnes nacionals
Durant els darrers tres mesos hem pogut escoltar especialment
els afeccionats als esports, els himnes de les diferents nacions
que han participat en l’Euro copa de futbol i a les Olimpíades de
Pekín. N’hi ha que sonen molt bé, que són enganxosos i també
n’hi ha que no inspiren majors entusiasmes, ni patriòtics, ni
musicals. I malgrat que els himnes són d’origen religiós, des
que el 1879 els francesos varen implantar La Marsellesa com
himne oficial de França, totes les nacions han anat creant els
seus, peces poètic-musicals, que s’acostumen cantar en els actes
més solemnes de cada país.
Sé que existeix un corrent juvenil en el món occidental d’avui
que està en contra d’aquestes manifestacions que, segons ells,
«exalten les essències d’un nacionalisme ranci»; les jutgen com
la perversa herència d’un feixisme passat de moda, les seqüeles
d’un nacionalisme anacrònic i decadent. Com sempre passa a
la vida, tot és segons el color del cristall amb que es mira.
MATRÍCULA OBERTA
CURS 2008-2009
972 46 00 80
info@speakspellidiomes.com
En un món globalitzat, la idea més poètica, la religió més
redentora seria aquella que fos capaç d’il·luminar-nos per veure
en cada ésser humà, prescindint de races i de costums, un germà,
portant a la praxis el manament diví de «estimeu-vos els uns als
altres com jo us he estimat». Sé que això és una fantasia, o
potser fins i tot una utopia: però fins i tot en el cas de convertir en
realitat aquesta utopia, seria meravellós crear un himne mundial
per tal que mils de milions de gargantes poguessin cantar-lo a
una sola veu des dels més apartats racons del planeta; una
simfonia coral que, en ales del vent, s’escampés per damunt de
les grans muntanyes, sobre els immensos prats, sobre la
superfície de tots els mars i oceans de la terra.
Si tot home ben nascut es sent orgullós de la seva mare i
l’estima d’una manera especial, això no impedeix que valori les
mares dels demés i comprengui que els demés estimin les seves.
La majoria formem part d’una família a la qual ens sentim molt
units i a la qual recorrem en els moments
d’alegria i també en els de tristesa. Doncs
bé, els himnes nacionals són l’expressió
d’un sentiment de pertinença a una gran
família que viu en un territori determinat,
que té una història pròpia i unes arrels
comunes, però la interpretació del qual mai
pretendrà ferir sentiments aliens. En
qualsevol cas serà un cant d’alegria, de
noble exaltació, un estímul per competir
en bona i noble lluita. I, en ares d’aquesta
noble competició, considero que les lletres
d’alguns himnes caldrien ésser revisades.
Confesso que m’emociono quan escolto
alguns himnes, siguin del país que siguin
i em quedo impassible amb l’audició
d’altres. La Marsellesa, l’himne francès
amb aires revolucionaris, és el més
aconseguit. M’emociona l’italià, alegre i
desenfadat; em commou el del Regne Unit,
el cerimoniós «Déu salvi a la Reina»;
l’alemany, solemne; el rus, seriós i profund
i el nord-americà, vigorós i suggerent. Tots
els que conec tenen lletra, excepte
l’espanyol. Tots canten el seu amb gaudi,
alguns portant-se la mà esquerra al cor,
excepte els espanyols. Fins i tot els
africans, que pertanyen a Estats tan
moderns com subdesenvolupats, tenen els
seus himnes i s’emocionen quan els
canten. El nostre himne nacional és massa
solemne i vulgar i, a més a més, no té lletra.
No es compren... Avergonyeix escoltar el
nostre himne nacional en els grans
esdeveniments esportius internacionals
amb la burleta de fons representada per
veus esquinçades d’ acomplexats
afeccionats entonant un «La, la, la!»
angoixant. I el que més vergonya em
provoca és escoltar els xiulets d’alguns
energúmens espanyols quan sona l’himne
de l’equip contrari, Quina tropa!
José Antonio Pet Posse
4 NÚM. 665 - AGOST 2008

INSISTEIXO: CASSÀ POT/HA
DE MANTENIR L’ESPORT
D’ÈLIT?
El Llumiguia del passat mes de juny dóna
la notícia de què l’Ajuntament ha aprovat
l’acord amb la U.D. Cassà per «resoldre
la crisi econòmica del club arran de
l’ascens a tercera divisió». «...un increment
continuat de 3.000 euros anuals de
subvenció a l’entitat, l’aportació puntual
de 30.000e per aquest any 2008 i el
retorn d’aquest import des del club al llarg
de 5 anys amb una aportació de sis mil
euros anuals», amén.
Vaig tenir l’ocasió de donar la meva
opinió el dia 4 de juliol, a l’acte públic
d’informació i balanç sobre la gestió del
govern municipal a càrrec dels
representants dels grups ERC, PSC i
l’Alternativa. Però com que érem pocs i
crec que poca gent escolta la radio, penso
que no farà cap mal a ningú tornar a
repetir, més o menys, els comentaris fets.
Entenc que l’estament públic municipal,
l’Ajuntament, hi és per a regular, vigilar,
mesurar i fiscalitzar les entrades i sortides
dels cabals públics en benefici de la
Porteu-nos la vostra
fotografia, dibuix,
disseny, logotip...
i us farem el vostre
projecte personalitzat
NÚM. 666 - AGOST 2008
MAJORIA DELS CASSANENCS. No
s'hi val dir que si s’hagués aprovat la
proposta feta a la U.D. Cassà per l’equip
de govern anterior s’hauria doblat la
quantitat aprovada.
Per experiència pròpia sé que no és
fàcil haver de dir que «sí o no», quan els
que tens al davant esperen que diguis «no
o sí». No és honestament correcte, encara
que políticament sembla que sí, donar la
resposta, o la mitja resposta com en
aquest cas, que espera l’interlocutor
present, quan no s’hi està d’acord..
L’increment «continuat de 3000 e l’any»
vol dir que qui pagarà l’aportació puntual
de 30.000 e serem tu i jo, a més dels
altres cassanencs. Això si es
tornen aquests 30.000e. I en cas de que
no es tornin, que és el que crec més
segur, voldrà dir que, tu i jo i els altres
cassanencs, no solament haurem pagat
aquesta aportació puntual, sinó que any
rera any anirem pagant l’increment de
3.000e acordat.
Senyors, la meva mare deia:
«qui vulgui festes que se les pagui». I això
mateix dic jo. Vaig preguntar als
assistents quants socis té la U.D. Cassà, i
em van contestar, amb la mà estesa, que
uns cinc-cents. Doncs són aquests
senyors, més els que van a veure el futbol
de tercera divisió els que han de fer-se
càrrec de les despeses que representa
mantenir un somni, aguantant-se d’un fil,
com el del bàsquet propiciat
per l’Akasvayu de Girona.
L’Ajuntament fa prou mantenint les
instal·lacions, el personal que en té cura i
fent-se càrrec de les despeses que
representa tota aquesta moguda. La
despesa derivada de la gestió purament
esportiva ha d’anar a càrrec del club i més
si s’ha arribat a un punt en què «el sol no
els deixa veure el cel»
Saber trobar les pròpies limitacions en
la gestió i funcionament de les entitats és
el camí per assolir l’èxit. Al contrari és
lluitar contra el gegant que acaba menjants’ho
tot. I les pròpies limitacions d’un
poble, com Cassà, crec que passen per
tenir un equip a la categoria que la
pedrera local assoleixi, i moltes gràcies!
El demés és fer volar coloms, els ous
dels que hem de pagar tots: tant si ens
agraden com si no.
Si la U.D. Cassà té cinc cents socis, i a
Cassà de la Selva el 18-VII-08 hi havia
9.471 persones empadronades és
evident que la preferència dels
cassanencs no és precisament el futbol.
Senyors de l’equip de govern, i
oposició: la vostra obligació és saber
MATERIALS CASSÀ
Exposició Exposició Exposició i i i venda: venda: Ctra. Ctra. de de Girona Girona a a a Sant Sant Sant Feliu, Feliu, Feliu, km km 14
14
17244 17244 Cassà Cassà de de la la Selva Selva Selva / / T TTel.
T el. 972 972 46 46 37 37 86 86 / / Dissabtes Dissabtes tarda, tarda, tarda, OBERT OBERT
OBERT
www www.materialscassa.com
www .materialscassa.com
5

distingir entre les necessitats del poble,
les preferències dels seus habitants, i
les il·lusions forassenyades d’alguns fruit
d’una inèrcia que, si no la parem, ens
escombrarà a tots. I una vegada
garbellades, aquestes necessitats, i
havent arribat a unes conclusions de
concepció majoritària, actuar en
conseqüència.
Joan Maymí Coloreu
CONTES SENSE MALA
INTENCIÓ (V)
«JOÉ QUÉ CALÓ"
El meu heroi es una persona de
ciutat,asfàltica, urbanita,gens donada a
saborejar els plaers de la natura i els seus
coneixements del verd no passen del
color del semàfor .
Viu en una de les ciutats mes grans d’
Europa ( per ell, la mes gran) «chula y
castiza»i quan arriba l’estiu desplega tota
la seva activitat per a gaudir del territori
que l’hi ha estat vedat durant la resta de
l’any .Es com un hamster al que l’hi han
obert la porta de la gàbia.
Gaudeix anant amb el seu VW golf pels
carrers gairebé desèrtics, amb amplis
aparcaments a banda i banda, sense
zona blava ni verda ni de cap color .De
tant en tant es distreu de la conducció
mirant a un vianant atrafegat, suat i
esbufegant, sol, com un Robinson al mig
de l’illa .El seu esperit es solidaritza amb
aquest guerrer solitari que defensa el
territori.
Mes enllà en una parada, tres o quatre
nois avorrits esperen que passi, un dia o
altre, l’autobús per anar a la piscina dels
afores. Pobres innocents, que no sabem
que a l’estiu no hi viatja ningú!!.
Quan s’atura per acomplir el ritual de
la «cañita en la terracita», l’escalfor es
gairebé insuportable, arran de vorera i
amb la cremor volcànica de l’asfalt a tocar,
ell tot tocat i posat, corbata i americana,
de llana freda, això si .De sobte se li
acosta un personatge vestit com en una
peli americana, camisa de flors pantalons
semi curts, xancletes, gorra «racing « i
ulleres de sol, amb un llibrot a la ma i tot
decidit l’hi pregunta : « que me podria
desir donde esta el museo del Prato» .
Estupefacte, parat, mort i «patitieso « es
queda el meu heroi; com gosa aquest
visitant intergalàctic demanar on es la
pinacoteca mes famosa de tot l’ univers ?.
El repassa de dalt a baix i desprès
d’analitzar de manera exhaustiva tots els
detalls l’hi respon : Usted no es de aqui,
verdaz ? - No, - contesta l’altre amb
aspecte de guiri afusellat –Soc catalan .
Ara si que l’hem cagat !! . Les forces
interiors comencen a bullir, la maquinaria
infernal envia els missatges cap el cervell,
les glàndules segreguen tota mena de
fluids, la temperatura corporal puja, el
rostre agafa les deformacions pròpies del
neguit que batega en el mes profund. Per
un moment sembla que l’esperit
cavernícola sortirà i deixarà a l ’agosarat
visitant fet una piltrafa. De sobte, però li
diu – « Sientese, coño, ¿tomamos otra
cañita ?.Asi que catalan, ¿eh ? de
Barcelona ¿no?, yo tengo un cuñao casao
en Barcelona, es tasista, su mujer es de
Cordoba, pero los niños hasta hablan
catalino, Yo no he estao nunca pero me
dicen que la ciudad es muy bonita y que
se vive muy bien».Bueno, ¿ que, de
turismo?.
La conversa s’allarga i el cambrer va
subministrant cervesa,»almejas» i altres
especialitats de la pissarra que hi ha
penjada a la porta de la «marisqueria» .
Una llarga abraçada posa punt i final a
aquest contacte intercultural. El guiri paga
al cambrer la factura ( collons, pensa, quin
pal ) i s’ en va convençut de haver fet
pàtria i amistats.
El nostre heroi repassa el diari, el seu
diari de sempre, format petit, tipus llibret
que diu el que espera que digui.
Llegeix una noticia sobre les
negociacions del finançament autonòmic,
i per a ell mateix riu i pensa amb el
vermut que l’hi ha sortit de franc, » Solbes
apuntame una «.
AVÍS
Les persones nascudes els anys 1928 i 1929, o sigui les
que celebren aquest any o el proper les seves 80
primaveres i tenen humor i ganes de gresca per
celebrar-ho, que telefonin a la M. DOLORS (972 460
199) i organitzarem una trobada pel mes d’octubre.
Us hi esperem. Quants més serem, més riurem!!
ATENCIÓ!!! TENCIÓ!!!
ELS ELS NOIS NOIS I I NOIES NOIES NOIES NASCUTS NASCUTS NASCUTS AL AL 1935 1935 I I QUE QUE
QUE
HO HO HO VULGUEU VULGUEU CELEBRAR, CELEBRAR, CELEBRAR, ENS ENS TROBAREM
TROBAREM
TROBAREM
EL EL PROPER PROPER DIA DIA DIA 12 12 D'OCTUBRE D'OCTUBRE A A A LES
LES
14.00 14.00 H. H. EN EN UN UN DINAR DINAR A A "LA "LA "LA TERRASSA"
TERRASSA"
DE DE PLA PLATJA PLA TJA D'ARO D'ARO. D'ARO D'ARO
SI SI HI HI ESTEU ESTEU INTERESSA INTERESSA INTERESSATS INTERESSA TS TRUQUEU
TRUQUEU
ABANS ABANS DEL DEL 6 6 D'OCTUBRE D'OCTUBRE ALS ALS TELÈFONS: TELÈFONS:
TELÈFONS:
972 972 972 46 46 01 01 60 60 CA CA CA LA LA CROUS
CROUS
972 972 46 46 37 37 62 62 CA CA LA LA MARIA MARIA VILAR VILAR
VILAR
972 972 46 46 20 20 24 24 CAN CAN METJE
METJE
6 NÚM. 666 - AGOST 2008
J. H.

A punt de solfa
Els mitjans de comunicació, molt especialment la televisió,
tenen un poder de seducció tant gran i emanen una
magnetisme tant fort, que podrien deixar en ridícul els
mèdiums més destres en el domini de la ment i en la pràctica
de la hipnosi col.lectiva. Quan algú té ocasió d’aparèixer a
la televisió per fer o dir qualsevol cosa, enceta
involuntàriament un parèntesi il.limitat en el temps (tot depèn
de la importància del programa, la franja d’emissió, etc.) en
el decurs del qual tots els coneguts que trobi pel carrer, el
bar, a l’autobús, a la perruqueria o onsevulla que vagi, li
diran indefectiblement: «ja et vaig veure l’altre dia». Alguns
el trucaran expressament per comentar-li la celebrada
aparició i, fins i tot, es trobarà amb desconeguts que li
demanaran si efectivament era ell el que va treure el nas
per la màgica finestra interior del menjador de casa seva.
Un pèl exagerat, si voleu, però en certa manera normal. El
que ja resulta un xic més extraordinari és que gairebé ningú
comentarà si li va agradar el que va fer o si tenia raó en el
que va dir. Així doncs, la major importància es dóna al fet de
sortir a la televisió. El perquè s’hi surt queda com un simple
detall gairebé sense interès. Aquest fet podria explicar
l’extraordinari ganxo de la publicitat que ens empeny a
comprar productes que desconeixem – i de vegades ni tan
sols necessitem – amb l’únic argument que ens ho han
recomanat a la «tele». De tota manera, l’estratègia de «vendre
l’article» a partir de la seducció no és pas nova ni s’aplica
exclusivament en l’àmbit comercial.
Quan vaig dirigir la primera orquestra de la meva vida, la
Caravana de Torroella de Montgrí, la joventut i la
inexperiència comportaven un conjunt de defectes que
malauradament reconec més ara mateix que no pas
aleshores. Un d’aquests defectes consistia en la manca de
soltesa a l’hora de presentar els concerts, la qual cosa no
em permetia anar més enllà de dir que tocaríem tal peça de
fulano de tal. A més a més, i segurament fent com la guineu
que no les pot haver i diu que són verdes, no concedia cap
importància a aquest aspecte perquè no era estrictament
musical.
A l’orquestra hi tocava un músic força veterà, en Ricard
Parés, que els més joves identificaven com «l’avi Parés» per
qüestions generacionals i per diferenciar-lo del seu fill, que
NÚM. 666 - AGOST 2008
Marquèting
també es deia Ricard. Era un bon home. Un gran company
per anar pel món del que encara guardo un record
entranyable. Un bon dia, fent ús de la confiança que em tenia
i de la veterania esmentada, l’avi Parés em va cridar
discretament en un apart i em va dir amablement: Escolta
noi, quan presentis el concert hauries de mirar d’allargar-te
una mica més. Pensa que molts dels que ens escolten
mengen més amb els ulls que amb la boca i si els servim el
plat ben presentat, se l’empassaran molt més a a gust. Em
vaig agafar el consell de l’avi Parés tant al peu de la lletra
que, uns anys més cap aquí, un altre músic, en una altra
orquestra, em va haver de corregir en sentit contrari: Noi!
Fes-ho curt o aquest vespre haurem d’anar a fer ball sense
sopar. Vol dir que havia entès – o assumit – que l’oratòria
vehement constituïa un bon complement a les condicions
indispensables per dirigir una formació d’aquelles
característiques: tocar bé el piano, fer bons arranjaments i
dirigir amb certa cura. El temps m’ensenyaria que, per segons
qui, la xerrameca era considerada molt més que un simple
complement.
Quan ja feia uns quants anys que havia deixat la música
com a professional, un dia vaig entrar en un restaurant d’un
poble que celebrava la festa major. Anàvem enraonant amb
la meva esposa i un altre matrimoni que ens acompanyava.
Quan va sentir la meva veu, una senyora que seia d’esquenes
a nosaltres va exclamar: Aquesta veu jo la conec! Aquesta
veu....Es va girar i, en veure’m de cara, va dir als seus
companys de taula: Ho veieu... és aquell senyor que feia de
presentador a l’Orquestra Maravella. En aquell moment em
van venir al cap les paraules de l’avi Parés a la vegada que
entenia, de cop i per sempre més, tot el sentit de la paraula
«màrqueting». Tot primer, he de reconèixer que em va afalagar
el fet que aquella bona dona hagués considerat la meva
oratòria fins al punt de retenir el to de veu després de tants
anys. Però per altra part em vaig sentir ferit en el meu orgull
de músic i no em vaig saber estar de preguntar-li: Escolti,
senyora. Per casualitat no es va pas fixar si, a banda de
presentar el concert, hi feia alguna cosa més en aquella
orquestra?
Antoni Mas i Bou
7

EN PAU AMB LA NATURA
Si ens aturem a contemplar la nostra vida,
veiem que moltes vegades transcorre
d’esquena a la natura. Són poques les
oportunitats per a desfer-se dels horaris
quotidians i deixar fluir els ritmes biològics
que el nostre ésser va marcant. A més, a
les grans ciutats, els habitatges i les
oficines no són gaire amplis i són tancats,
o tenen finestres que moltes vegades no
deixen veure el cel, i fins i tot ens obliguen
a fer servir permanentment la llum
artificial. Els nostres hàbits de vida ens
impedeixen, malauradament, moltes
vegades, aprofitar tota la riquesa que ens
arriba del sol i de l’aire.
Com s’ha arribat a aquesta situació?
Quines poden ser les causes que
impedeixen una vida en harmonia amb
la natura? Quines conductes caldria
canviar?
La majoria sabem que prendre el sol
afavoreix les reserves de vitamina D en el
nostre organisme. És convenient, doncs,
sempre que sigui possible, prendre el sol
en qualsevol estació de l’any; és clar que
ha de ser en la mesura justa, evitant
exposicions en les hores de sol més intens
per prevenir així cremades solars i altres
tipus de lesions a la pell. A més a més, en
molts llocs, l’atmosfera està deteriorada,
no filtra degudament els raigs de sol, els
quals ens poden produir malalties. Així i
tot, és convenient rebre la llum a la pell
indirectament, situats a l’ombra, sota els
arbres, tendals, encanyissats, etc.
L’aire és un altre element natural
necessari per a la persona. Prendre l’aire
pur de la muntanya va estar molt de moda
en altres èpoques, i s’indicava en els
tractaments mèdics, ja que se sabia que
prendre aire sa augmentava les defenses
i ajudava, de vegades, a guarir algunes
malalties. I és que per l’aire ens arriben
substàncies nutritives, pòl·lens que són
absorbits pels porus i regeneren i
revitalitzen la pell. No és banal l’expressió
castellana “ese se alimenta del aire”; en
el fons, es refereix a persones que
gaudeixen de bona salut sense menjar
en excés, però que duen una vida en
contacte amb la natura.
En països freds, on les baixes
temperatures exigeixen anar
constantment amb vestits més o menys
ajustats, que fan de barrera a la pell amb
l’aire renovat, es fa l’esforç de condicionar
els habitatges per estar a casa amb roba
lleugera i permetre, d’aquesta manera,
que la pell estigui en contacte amb l’aire.
Els avenços científics i tècnics han
permès crear laboratoris on, copiant la
natura, se sintetitzen vitamines artificials
o es fabriquen cremes per a la pell,
algunes de les quals es fan precisament
a partir de substàncies elaborades per les
abelles (mel, gelea, etc.). Aquesta
situació, sens dubte, ha estat un gran èxit,
ja que ens permet disposar de
substàncies que en altres temps hi
mancaven, la qual cosa provocava greus
malalties. El que potser resulta exagerat
és el consum de productes artificials quan
en disposem en la natura gratuïtament.
Un primer pas per a reconciliar-nos amb
la natura començaria per tenir cura del
C/ Tarragonès
Caldes de Malavella
Tels. 972 47 25 62
600 482 514
8 NÚM. 666 - AGOST 2008

nostre cos. Convé reflexionar sobre els nostres
hàbits i estils de vida. És clar que no resulta fàcil
modificar-los, encara menys en les societats
urbanes; però prendre consciència d’aquesta
“antiecologia personal” que patim pot ser un punt
de partida per a considerar les possibilitats de
modificar gradualment les nostres conductes.
En el fons, es tracta de plantejar-nos com podem
millorar la nostra qualitat de vida aprofitant els
recursos que la natura ens ofereix, sense fer-nos
mal ni fer-li’n. Si no ho fem, existeix el risc de
crear un efecte bumerang, de manera que el
nostre cos i la natura es tornin contra nosaltres,
generant un cercle viciós que ens deixi cada
vegada més desprotegits.
Evitem aquest cercle viciós! Altrament tenim les
de perdre.
Remedios Ortiz Jurado
Metgessa, de l'Àmbit Maria Corral
NÚM. 666 - AGOST 2008
Xavier Xavier Pla Pla i i Buscató
Buscató
El Llumiguia i molt més a.... www.cassadigital.cat
9

Els regidors de CiU a l’oposició van tornar
a demanar a l’equip de govern que
reflexionessin sobre el projecte de
construir un centre cultural a Cassà, l’obra
que el tripartit ha inclòs al Pla Únic
d’Obres i Serveis de Catalunya en
comptes de la reforma de la carretera
Provincial.
La petició formalitzada en el torn obert
de paraules per l’exalcalde de Cassà,
Antoni Baulida, va tenir resposta
immediata de l’equip de govern que va
L'exalcalde, Antoni Baulida, va
demanar des de l'oposició que es
reflexioni abans de tirar endavant
els projectes previstos al PUOSC
per als propers anys.
Baulida defensa que no cal invertir en el nou centre d'arts escèniques
Des de l'oposició, CiU demana a l'equip de
govern reflexió sobre el futur del poble
insistir en la necessitat de la
infraestructura i va remarcar que a Cassà
li cal un pla d’equipaments per definir les
necessitats actuals i futures en aquest
camp. Les queixes i el malestar de
l’oposició per les prioritats establerts per
10 NÚM. 666 - AGOST 2008

Helga Nuell, va exposar alguns
dels projectes posats en marxa
des de la seva àrea
ERC-PSC-L’Alternativa van expressarse
fins i tot de males maneres quan
Antoni Baulida va acusar el nou equip
de govern d’encolomar-los culpes de
decisions preses per ells (no ens
cardeu el mort a nosaltres, va dir) i
de no tenir un projecte per al poble
que sigui coherent. L’exalcalde va
recordar que «ens vau fotre fora de
l’alcaldia i de l’equip de govern i de
tot allò que ha passat des del 15
d’abril cal que hi pensem, siguem
seriosos», tot demanant un període de
reflexió durant aquest estiu per
reconduir el tema de les inversions a
fer a Cassà.
L’alcalde, Carles Casanova, va
respondre a les afirmacions de Baulida
dient que l’equip de govern estava fent
una tasca molt seriosa i que no podia
posar en dubte aquesta feina pel so
fet que els interessos d’un grup no
eren els mateixos que els de l’altre.
Casanova va explicitar que «CiU tenia
un projecte i el nostre equip en té un
altre que pensem que és aprofitable
per atot el poble. I a més cal recordar
que el primer dels projectes que
tenim subvencionat és el de l’estació
de tractament d’aigües que
nosaltres hem aconseguit que no
repercutís en el rebut de l’aigua, una
prioritat que teníem clara».
Sobre el fet que la subvenció per al
centre d’arts escèniques es faci per al
darrer termini del PUOSC, el 2012,
Casanova va dir que es podia negociar
amb la Generalitat i que era una
subvenció que es miraria d’avançar ja
que el procés no estava tancat. Sobre
les paraules de Baulida, Casanova va
recordar que «la moció de censura
es va presentar per desencallar una
situació que l’anterior equip de
Per informació: ens podeu
trobar al
C/ Esport, 1
o trucar al tel.
o fax 972 46 35 70
NÚM. 666 - AGOST 2008
Amb l'ai al cor...
"Hi ha molta gent espantada"; "la gent de Cassà està acollonida"; "cada setmana
hi ha merders"; "aquesta gent de fora que arriba sense ofici ni benefici"; "cal
actuar de forma clara": "que entengui que aquí a més hi ha unes obligacions»...;
amb expressions com aquesta va plantejar el regidor Xevi Bernà la seva pregunta
relativa als incidents que hi havia hagut uns dies abans quan una baralla entres
dos joves d’origen immigrants -un romanès i un subsaharià- va acabar amb un ferit
per arma blanca. Sense encomanar-se ni a Déu ni al diable el regidor ho va tenir
clar: "aquesta gent venen aquí a treure’ns la feina i no entenen d’obligacions, per
tant, cal mà dura i acció policial estricta que així resoldrem el problema". Als
orígens del nazisme es considerava que els jueus eren uns lladres,uns usurers i
que calia anar-hi en compte. La gent no va reaccionar. I després dels jueus van
venir tots els altres. I la gent no va reaccionar, perquè potser una mica de raó la
tenien en el fons i ja els hi anava bé mentre no els afectés a ells. Després ja se sap
com va acabar tot.
Si comencem igual no ens estranyem de com pot acabar tot. El que cal és actuar
de manera puntual en cada cas i aclarir els fets delictius que s’esdevinguin i entendre
que si la nostra actuació –la de tots els cassanencs- és la de prevenció policial i
temor irracional davant els immigrants els resultats poden ser desastrosos.
I el que sap més greu és que des de l’oposició s’utilitzin aquets tipus d’arguments
i de comentaris que poden sentir molts cassanencs i entendre que si un regidor
pensa i diu això no passa res perquè ell també ho digui públicament que segurament
fins i tot pot fer gràcia. La gràcia que pot fer recular setanta anys en el temps.
Joan Carles Codolà
Tot en construcció
d'obra nova i petites
reformes
11

A la dreta, el regidor d'hisenda, Josep
Hernández,llegint documentació en el
ple del mes de juliol
govern no es veia capaç de tirar
endavant i per sortir d’un estancament
que no era bo per a ningú. La prova és
que hem anat desencallant el que hi
havia pendent amb més o menys
consens, però el que no es pot fer és
posar en dubte la seriositat de la nostra
tasca pel sol fet que hi hagi una
discrepància política».
Molt més contundent i indignat es va
manifestar el regidor David Vila que va
exposar que la seva política d’actuació
es basava en la discreció i la informació i
que en el seu pla d’equipament hi ha un
total de 30 projectes que evidentment no
es poden aplicar d¡un any per l’altre, però
que seran un eina molt necessària per al
futur del poble ja que permetrà planificar
d’acord amb les necessitats i demandes
socials. Igualment Vila va dir que des de
l’oposició es feia alarmisme pel lloc on
aniria el nou equipament cultural quan
l’espai tria¡t l’havia marcat l’equip de
govern anterior de Ciu. Aquesta afirmació
va provocar un intercanvi d’acusacions
que Aureli Hernandez, de l’Alternativa va
tancar quan va dir que «ja em faig jo
responsable d’haver triat l’anterior
emplaçament però igualment vull que
quedi clar que no ara sap on anirà aquest
centre i que es farà allà on s’acordi en el
procés de consulta local i que es
construirà d’acord amb les necessitats
i demandes que facin els ciutadans».
75.000 EUROS PER
AMPLIAR LA LLAR
D’INFANTS
A banda d’aquesta polèmica, el ple del
mes de juliol, el darrer de l’estiu, va servir
per aprovar un canvi de partides
pressupostàries que tenia per objectiu
sufragar les despeses de l’ampliació de
la llar d’infants de Cassà. Els regidors de
CiU es van abstenir en aquesta proposta
ja que consideren que el fet de treure
diners per invertir a la brigada per fer la
lar d’infants no era positius, ja que podria
haver-hi necessitats en els serveis
municipals. Miquel Chamorro va explicar
que amb aquestes obres es garantirien
places per a tots els sol·licitants i que
també estava previst fer una dotació
adequada de personal per atendre les
necessitats i que la ràtio seria més
beneficiosa per al s nenes i nenes. El
pressupost total de la instal·lació dels
mòduls és de més 75.000e i en ell s’hi
preveu tant la preparació de l’espai com
la instal·lació i lloguer dels barracons com
el mobiliari interior.
50 ANYS DE GEGANTS
AMB FIRA
Per altra banda tots els regidors van
estar d’acord en integrar-se a la
Plataforma per la defensa del Ter, tot i que
en algun moment semblava que des de
CiU no es veia amb bons ulls la proposta
ja que en comptes de demanar que es
retornés l’aigua del Ter el que es volia
era evitar que se n’enviés a Barcelona,
cosa en la que tots els regidors coincidien
plenament. Igualment tots van votar a favor
de donar suport i col·laboració per a la
celebració l’any que ve de la 3a fira del
món geganter que coincidirà a Cassà
amb els 50 anys de la construcció dels
nostres gegants. La coincidència dels dos
esdeveniments servirà per donar-los més
rellevància i ressò popular.
Matalàs Laudan 100% làtex + somier Bloch
(formulació exclusiva Dorwilatex) Articulat elèctric
12 NÚM. 666 - AGOST 2008

La llar d'infants s'amplia amb mòduls prefabricats
DISCUSSIONS SOBRE LA GESTIÓ FETA
En el torn obert de paraules, els regidors de l’equip de govern
i de l’oposició van mantenir un ampli i dispers debat sobre les
actuacions fetes abans i les que havia endegat el nou equip de
govern. Des de CiU es va intentar deixar clar que algunes de les
coses que el nou equip de govern exposava com a projectes
propis provenien de temes ja perfilats en el seu temps i per
contra van voler evitar que des del tripartit se’ls acusés de mala
gestió en l’etapa anteriors. Aquesta dinàmica va portar a diverses
discussions. En serveis socials, per exemple, Helga Nuell va
presentar com a un nou pas ben diferent al que s’havia fet fins
ara el projecte de mediació i des de CiU tant l’alcalde com
l’exregidora de l’àrea defensaven que ja ho havien generat en
el seu mandat i que el nou govern només es volia posar medalles.
Igualment es va debatre si les accions de promoció dels
habitatges de protecció oficial eren noves o provenien de quan
governava CiU, però Aureli Hernandez va defugir la polèmica
recordant que en cada etapa s’ha fet una acció determinada i
ara ell explicava el que feia el govern en aquests moments.
Sobre el deute que té l’Ajuntament amb la Societat General
d’Autors, Antoni Baulida va dir que no era tan greu com s’havia
donat a entendre, «ja que nosaltres estàvem negociant aquestes
factures», cosa que va negar el regidor Xavier Romero explicant
que les factures eren de vuit anys enrere, que ja havien arribat al
jutjat i que havia costat convèncer l’SGAE de la necessitat de
renegociar-ho.
PRODUCTES
PRODUCTES
BIOLÒGICS
BIOLÒGICS
TERÀPIES
TERÀPIES
NA NATURALS NA TURALS
MEDIT MEDITACIONS
MEDIT ACIONS
CURSOS CURSOS / / ACTIVIT ACTIVITATS
ACTIVIT TS
Tel. el. 972 972 46 46 10 10 41 41 - - C/ C/ l'Estació, l'Estació, 14
14
17244 17244 CASSÀ CASSÀ DE DE LA LA SEL SELVA SEL
NÚM. 666 - AGOST 2008
Horaris:
Dilluns i dimecres, de 10 a 14h i de 15.30 a 19.30
Dimarts i dijous, de 15 a 21h
Divendres, de 10 a 14h
Dissabtes: hores convingudes
13

Intervenció d'Antoni Baulida en el ple;
a sota, la zona de la Riera Seca que
ha netejat l'Ajuntament, com es va
informar en la sessió.
ZONA ESPORTIVA I ZONA
DE LLEURE?
Durant el debat del ple de juny
l’exalcalde de Cassà va exposar la seva
idea de com podia ser en el futur el
conjunt dels equipaments del poble,
amb una gran àrea esportiva a l’entorn
de l’actual piscina i camp de futbol, on
hi va incloure un possible Centre d’Alt
Rendiment de Tenis Taula i un millor
aprofitament de la pista coberta amb la
qual copsa es podria alliberar l’actual
nau polivalent com espai per a joves.
Aquest local, segons Antoni Balida,
seria l’alternativa al projecte de centre
d’arts essèniques promogut per l’actual
govern municipal. Per contra des de
l’equip de govern Aureli Hernàndez va
desqualificar la nau polivalent, «ja que
no compleix cap dels requisits d¡un
centre com el que pensem, ja que la
seva utilitat primària és la de
complement a la pràctica esportiva;
altrament, David Vila va recordar que el
que fa el govern de Cassà és preparar
una pal d’equipaments que inclourà
totes les necessitats i infraestructures
del poble per planificar acuradament
com es va treballant per anar cobrint
les mancances i exigències locals. Va
anunciar que a partir de l’octubre se’n
podrà començar a parlar. En tot cas, el
tema latent, -l’amenaça econòmica i per
a tots els projectes futurs- que es va
insinuar, continua essent la mateixa:
Què passa amb la futura piscina
coberta?
Text i fotos: Joan Carles Codolà
Baixada de la Coma, 12 Tel. i fax: 972 46 40 88 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
14 NÚM. 666 - AGOST 2008

L'Ajuntament de Cassà, en defensa del Ter
Proposta d’acord en defensa del riu Ter i
integrar-se a la Plataforma del Ter,
aprovada per unanimitat al ple del mes
de juliol:
El riu Ter, fruit de la regulació del seu cabal a
través dels embassaments i de la derivació
constant d’aigua cap a altres conques internes
catalanes, es troba molt sovint en unes
condicions ecològiques extremadament
precàries en el seu tram mig i baix. Aquest fet,
a més de causar un fort impacte ambiental,
econòmic i paisatgístic, provoca el
deteriorament dels aqüífers del Baix Ter i moltes
alteracions a l’ecosistema fluvial del riu, que
s’evidencien en aspectes com la pèrdua de
biodiversitat, l’afavoriment d’espècies
al·lòctones, la desaparició dels boscos de
ribera, la regressió d’espècies sensibles o
escasses, etc.
La Llei específica del riu Ter de l’any 1959
estableix el repartiment dels cabals del Ter
regulats amb els embassaments atorgant a
l’àrea de Barcelona fins a 8m3/seg, sempre i
quan es puguin garantir els cabals necessaris
per als regants, l’abastament de Girona i Costa
Brava (1,6m3/seg) i el cabal ecològic mínim
del riu (3 m3/seg). Aquest cabal mínim del riu
no es compleix durant gran part dels dies de
l’any, ja que l’extracció que se’n fa cap a
Barcelona és molt elevada i, sobretot en anys
de sequera, es prioritza per damunt del cabal
del riu. Aquesta situació vulnera la Llei del 1959
i també el Pla de Cabals de Manteniment de la
Generalitat.
Aquesta problemàtica, agreujada els darrers
temps, ha portat a diversos moviments socials,
sindicats de pagesos, entitats ecologistes,
col·lectius científics i altres entitats, institucions i
persones a títol particular, a reflexionar sobre
la necessitat de trobar una solució definitiva a
un problema que cal afrontar per assegurar el
futur del riu i del seu territori. S’han proposat
diverses mesures per a reduir i minimitzar el
cabal del Ter transvasat cap a Barcelona i
comarques centrals i meridionals d’avui en dia,
com són l’aprofitament d’altres conques molt
més substancioses, la creació de noves
dessaladores i l’aprofitament d’aigües del
freàtic a les conques receptores, junta-ment a
una necessària sensibilització ambiental sobre
la importància de l’estalvi d’aigua. Una actuació
en aquesta línia duta a terme pel Govern de la
Generalitat de Catalunya, que continua la
planificació iniciada amb la construcció de la
dessaladora de Blanes és la nova construcció
per part de l’Agència Catala-na de l’Aigua de
les noves dessaladores de la Tordera, Cunit i
del Prat de Llobregat, que poden ser una
oportunitat, per primer cop des de fa dècades,
per a reduir el cabal que el riu Ter deriva cap a
altres conques catalanes, juntament a altres
imprescindibles mesures com l’estalvi d’aigua
a tots nivells.
Enguany hem viscut, per tercer any
NÚM. 666 - AGOST 2008
consecutiu, l’any més sec de la dècada. Segons
els propis estudis de la Generalitat de
Catalunya, aquest no és un fet excepcional,
sinó que forma part dels efectes previstos com
a conseqüència de l’escalfament global del
planeta. Si el recurs de l’aigua ja era limitat, en
el futur esdevindrà més escàs encara. Entenem
que aquest fet haurà de comportar un fort
compromís a tots nivells per a reduir la despesa
d’aigua i un compliment més estricte de la
legislació vigent en matèria de cabals mínims i
relació d’usos. La recent proposta de l’ACA
de reduir el cabal circulant del riu fins a una
desena part del cabal ecològic mínim (0,3 m3/
seg) és del tot inassumible, ja que no permet la
mínima dilució exigible de les càrregues
contaminants que s’aboquen al riu, fet que
perjudicarà a tots els municipis que s’abasten
de l’aqüífer del Ter.
Els municipis de la conca del riu Ter han
estat durant molts anys solidaris amb gran part
del territori català, especialment a les
comarques barcelonines. Aquesta solidaritat
ha servit, com s’ha fet públic des del Consorci
Alba-Ter en reiterades ocasions, per a
contribuir al desenvolupament econòmic i social
del nostre país. Tanmateix, ha arribat un punt
que, en part a causa de la sequera cada
vegada més acusada, i en gran part pel
sistemàtic transvasament d’aigua cap a altres
conques catalanes, les comarques gironines
demanen un replanteig d’aquesta situació, amb
el benentès que això ha de suposar un avenç
cap al desenvolupament sostenible del país i
que cal que sigui fet de forma assenyada,
raonable i esglaonada, explicada i assumida
per tots els territoris, els proveïdors i els
receptors de les aigües del riu Ter o altres
conques.
Vist el dictamen favorable de la Comissió
Informativa General, es sotmet al Ple Municipal
l’adopció del següent acord:
PRIMER.- Demanar al Govern de la
Generalitat de Catalunya que faci un reconeixement
institucional a la contribució i paper
fonamental que ha fet el riu Ter, a través de la
seva aportació d’aigua a les comarques
barcelonines i gran part de Catalunya, al
desenvolupament social i econòmic del país, i
que expliciti el compromís amb el restabliment
urgent del cabal ecològic del riu Ter.
SEGON.- Sol·licitar a l’Agència Catalana de
l’Aigua i al Departament de Medi Ambient i
Habitatge de la Generalitat de Catalunya que
els nous cabals aportats per les noves
dessaladores serveixin per a retornar una
quantitat equivalent de cabal al riu Ter, com a
primer pas d’un procés que garanteixi un cabal
ecològic al riu Ter.
TERCER.-Demanar a l’Agència Catala-na de
l’Aigua i al Departament de Medi Ambient i
Habitatge de la Generalitat de Catalunya que,
si es repeteix el període de sequera, prevegi
uns cabals mínims que evitin la mort biològica
del riu.
QUART.- Demanar al Govern de la Generalitat
de Catalunya que es facin públiques les
balances hídriques anuals de la conca del riu
Ter, així com una facilitació de la informació
actualitzada públicament sobre els cabals
instantanis que circulen en diferents trams del
riu Ter, la seva qualitat ecològica i els volums
derivats cap a altres conques catalanes.
CINQUÈ.-Demanar a aquestes institucions
una calendarització concreta del compromís
expressat per les diverses autoritats respecte
el retorn dels cabals al Ter, tant pel que fa a la
quantitat d’aigua que ha de retornar a la seva
conca, com pel que fa a temporalització
d’aquestes mesures.
SISÈ.- Complir, en tots els períodes de
sequera que es puguin esdevenir en el futur, el
compromís que va assumir l’Agència Catalana
de l’Aigua a la la Comissió de Desembassament
del dia 8 de gener de 2008, que en el cas que
s’hagin de fer restriccions, aquestes es realitzin
arreu del territori que es nodreix d’aigua del
riu Ter, sigui en municipis de la pròpia conca
del Ter o sigui en pobles i ciutats d’altres
conques receptores.
SETÈ.- Traslladar aquests acords al Govern
de la Generalitat de Catalunya, a l’Agència
Catalana de l’Aigua, al Parlament de
Catalunya, al Consorci Alba Ter i a la Plataforma
del Ter.
VUITÈ.- Acordar que l’Ajuntament,
s’adhereixi a la Plataforma del Ter, constituïda
el passat 19 de gener.
15

L'AJUNTAMENT PROMOU LA
RECOLLIDA D'OLI DOMÈSTIC
La recollida selectiva s’ampliarà aquesta
tardor a Cassà amb la col·locació de dos
contenidors per a la recollida d’olis usats a
la plaça de la Conca i al passeig de Vilaret.
Aquest oli que prové dels cuinats domèstics
es reutilitza per la generació de biodièsel
que serà el combustible que faran servir els
vehicles de la brigada de l’Ajuntament a
partir d’aquesta tardor, segons va informar
la regidora de l’Ajuntament de Cassà, Helga
Nuell.
CONVENI AMB L’EMPRESA
RECICLOIL
La instal·lació d’aquests contenidors és
fruit del conveni signat entre l’Ajuntament
de Cassà i l’empresa Recicloil, que preveu
la instal·lació de contenidors amb la finalitat
d’apropar i facilitar- a la població el reciclatge
d’aquest residu.
Els contenidors estan fabricat en acer
inoxidable i amb un disseny que en facilita
Model de contenidor per a la
recollida d'oli domèstic
l’ús, tenen un diàmetre de 70 cm una
alçada de 120 cm, una capacitat de 200
litres d’emmagatzematge i consta de
diferents mecanismes per garantir la
seguretat en la via pública i per evitar-ne
afectacions al medi ambient.
L’empresa Recicloil té com a finalitat
apropar el reciclatge d’aquest residu a la
població, tractant de manera diferent al que
fins avui ningú havia tingut en compte, el
reciclatge de l’oli domèstic a les llars.
Recicloil tanca el cercle del reciclatge de
l’oli domèstic tornant-lo a introduir, un cop
tractat, altra vegada a l’ús quotidià i
convertit en combustible ecològic
(biodiesel), que en el cas de Cassà serà
utilitzat pels vehicles municipals.
L’aprofitament d’olis domèstics usats,
encaminats a l’obtenció de productes
utilitzats en l’industria, permetrà així mateix
evitar o minimitzar el consum d’altres
recursos naturals.
El malbaratament dels recursos naturals,
l’augment desproporcionat dels residus i
la despesa energètica derivada del nostre
model de societat actual constitueixen un
greu problema ambiental i social no resolt
adequadament fins ara a casa nostra.
LA VAGA D'ESCOMBRIAIRES AFECTA
CASSÀ
El 25 de juliol, vint-i-cinc dies després del seu inici, va finalitzar
la vaga dels treballadors de l’empresa SUFI SA que és
l’encarregada de la recollida selectiva contractada pel
Consell Comarcal del Gironès. Aquesta vaga va crear
nombrosos problemes per l’acumulació de deixalles en
alguns pobles, entre ells Cassà de la Selva. Les empreses
que recullen altres fraccions de deixalles a la comarca també
es van adherir a l'acord ja que hi havia el perill que
s'adherissin a la vaga i agreujar el conflicte. Tot i les actuacions
de la brigada municipal per treure les deixalles acumulades,
durant els dies de la vaga els efectes de la manca del servei
eren ben palpables en els voltants de la majoria de zones de
recollida selectiva de Cassà, ja que malgrat les
recomanacions municipals, molts veïns van abandonar la
brossa provocant acumulacions al carrer.
16 NÚM. 666 - AGOST 2008

INAUGURAT EL NOU PONT DE
LA RIERA SECA
El president del Consell Comarcal del
Gironès, i alcalde de Campllong, Lluís
Freixas, l'alcalde Cassà, Carles Casanova i
Mireia Mata, directora dels Serveis Territorials
de Governació i Administracions Públiques
a Girona van inaugurar el passat 26 de juliol
el nou pont que creua la riera Seca en el
camí entre Cassà i Campllong.
Amb aquesta obra, finançada pels
ajuntaments implicats, pel Consell Comarcal
del Gironès i la Generalitat a través del Pla
d'Obres i Serveis el camí del Remei que uneix
els dos municipis està gairebé asfaltat del tot
si bé queden tres-cents metres de terra entre
Cassà i el nou pont.
NÚM. 666 - AGOST 2008
Dimarts, tancat per
descans setmanal
Nova societat dedicada a l'administració de finques i
especialment a la gestió de comunitats. Formada per
dos administradors del Col·legi de Finques de Girona,
subjecte a unes normes d'actuació que garanteixen
eficàcia i responsabilitat en l'exercici de les seves
funcions.
Tracte directe amb l'administrador. Despatx situat a
Cassà de la Selva, per atendre el millor possible
qualsevol imprevist, problema, urgència,...
Programa informàtic de gestió de comunitats.
Visites periòdiques a l'edifici, atenent el bon estat i
funcionament de les instal·lacions de l'edifici i
contractació i control dels industrials pertinents.
Elaboració Pressupost anual de despeses a satisfer
en les seves corresponents quotes (trimestrals,
quadrimestrals,…) i mitjançant rebut bancari amb la
corresponent autorització del propietari.
CONSUL CONSULTI'NS CONSUL TI'NS SENSE SENSE COMPROMÍS
COMPROMÍS.
COMPROMÍS
PRESSUPOST
PRESSUPOSTOS PRESSUPOST OS A A A MID MID MIDA. MID MID
La La La Coma Coma Coma F&D
F&D
Administracions Administracions de de de Finques Finques SL
SL
C/Baixada C/Baixada de de la la la Coma, Coma, 11 11 Bxos, Bxos, Bxos, 2n
2n
Cassà Cassà de de la la Selva Selva (Girona)
(Girona)
Tel. el. el. 972 972 972 46 46 22 22 39 39 F FFax
F ax 972 972 972 46 46 19 19 92 92
92
17

En aquestes pàgines, imatges de les actuacions de Companyia Acústica, Carlitos i Blues friends a Can Trinxeria
Bona música i bon humor a can Trinxeria
El concert de la Companyia Acústica va
cloure el 7 d'agost a la nit el cicle Solfejant
2008 al pati de can Trinxeria.
La banda va interpretar clàssic de la
música jazz de John Coltrane i Charlie
Parker, entre d'altres, i va acabar el
repertori amb una versió molt celebrada
de la bossa nova més coneguda, La chica
de Ipanema. Entre els integrants del grup
hi havia Albert Comalera, professor de
saxo a l'Escola de Música de Cassà.
El concert va destacar per l'alta qualitat
instrumental del quartet de músics i per la
bona rebuda del públic cassanenc. El cicle
Solfejant ha estat un dels atractius de les
nits d'estiu amb repertoris dels més
diversos estils per animar les vetllades.
HUMOR I SOUL
El diumenge anterior la cita havia estat
Germans Cañet-Xirgu, SL
Veïnat de Llebrers, 4-5 (Can Xirgu) 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
Tels. 972 46 94 64 - Fax: 972 46 27 02 - Mòbil: 607 843 032 - xirgu@xirgu.net - www.xirgu.net
Extracció autoritzada d'àrids: RA-566
Transportista de residus autoritzat: T-1763
Codi gestor de residus: E-809.03
RERA: I6/AG/04
18 NÚM. 666 - AGOST 2008

amb l'humor de Carlitos i la bona música
de Blues friend que causa impressions
com aquesta:
.../... No s’assembla ares que s’hagi
pogut veure abans. La seva primera
cançó, una versió del Let it be és
absolutament angoixant, però d’això es
tracta, de fer patir el públic quan veu que
no arribarà de cap manera a la nota que
s’ha plantejat. El que compta és la narració
que acompanya cada interpretació.
La gent s’ho passa d’allò més bé
sobretot quan en Carlitos rememora la
seva vocació de cantant heavy. Clou la
seva actuació amb un particular ball de la
dutxa que ben aviat podríem sentir com a
cançó de l’estiu encara que sorgeix amb
ganes de parodiar aquest tipus de
cançons.
I quan comença a fer-se fosc pugen a
l’escenari els components de Blues
Friends, una banda que té alguns
components de Net Flanders però amb
un so absolutament diferent.
El blues omple els racons de can
Trinxeria captivant tots els assistents.
La guitarra d’en Carles Serras i la veu
del vocalista holandès repassen un
repertori eclèctic que va des del gospell
fins al blues més pur passant per cançons
ben conegudes i versionades amb un estil
propi que són agraïdes per tots els assistents
(dels blocs de www.cassadigital.cat).
Horaris:
Botiga:
de dilluns a divendres:
matins, de 9 a 1
tardes, de 5 a 8
Consulta veterinària:
de dilluns a divendres:
matins, de 2/4 de 9 a 10
tardes, de 5 a 8
disabtes, de 4 a 5 de la tarda
NÚM. 666 - AGOST 2008
19

FESTA AL BARRI DE
VERNEDA
El passat dia 26 de juliol en el veïnat de
la Verneda, l'Associació de propietaris
Finques Rústiques les Gavarres va
celebrar la primera festa del Veinat. Va
ser tot un èxit en tots els aspectes: a la
tarda jocs de mainada i concurs de dibuix
i al vespre un bon rostit, tot sopant a la
fresca amb musica ambient ,continuant
amb la disco mobil i acabant ja de
matinada amb Rumbes a cárrec d'en
Gabi amb la seva guitarra acompanyat
del seu fill i companys.
Els organitzadors van rebre moltes
felicitacions, entre d'altres del regidor
Miquel Àngel Chamorro i companys de
govern municipal. L'Associació no dubte
en repetir la festa el proper any i gaudir
una nit màgica d'estiu en el paratge de
les Gavarres.
Sistema simultani de
climatització i producció d'aigua
calenta sanitària
Aire
condicionat
Sòl radiant
Aigua
calenta
sanitària
Estalvi Estalvi energètic energètic i i i baixes baixes emissons emissons emissons de de CO2. CO2. F FFacilitat
F Facilitat
acilitat d'instal·lació.
d'instal·lació.
Una Una solució solució integral integral que que proporciona proporciona més més confort confort en en qualsevol qualsevol qualsevol època època de de l'any l'any.
l'any
20 NÚM. 666 - AGOST 2008

El 2 d’agost de 2008, va tenir lloc el
tradicional sopar d’estiu del veïnat de
Matamala amb pràcticament 100
participants. Els cuiners, Fortià i Plana,
acompanyats d’en Salvador i en Josn
Carles, van oferir als assistents vedella
NÚM. 666 - AGOST 2008
SOPAR-FESTA DEL BARRI DE MATAMALA
El dissabte dia 19 de juliol es va celebrar El sopar Jove, i va
ser tot un èxit.
El sopar es va completar amb molta música a la fresca a
Espai gastronòmic
Devissy
vinoteca
rebost
tastets
amb bolets. Després de l’àpat i el cremat,
va començar la gresca amb un repertori
de cançons a càrrec dels Panxuts que van
ser acompanyats en tres ocasions per
membres de la Coral Bell Ressó. Els
Panxuts varen estrenar per a l’ocasió La
BONA ACOLLIDA A LA PROPOSTA DE SOPAR JOVE
Sardana de Matamala del mestre Camps.
En l’acte, s'hi va poder veure, com es pot
comprovar a les imatges, l’alcalde de
Cassà, Carles Casanova, veí del barri,
que va obsequiar als presents amb una
cançó en solitari, molt aplaudida.
càrrec del grup cassanenc LA TROUP, que amb la seva rumba
catalana va fer que tots els assistents ballessin fins a la matinada.
Fotos: Òscar Pérez
Horari d'estiu
(Fins al 8 de setembre):
Matins i diumenge: horari de costum
Tardes: de dimarts a dijous, de 19h a 22h
divendres i dissabte, de 19h a 24h
Bon estiu!
C/de la Mel, 8 baixos
17244 Cassà de la Selva
Tel. 972 46 50 58
21

En aquest número de Llumiguia encetem una
secció dedicada a les empreses de Cassà de la
Selva. En aquest número, i posteriors, anirem
oferint un repàs a les fàbriques i societats locals en
el que plantegem com un ampli panorama de
l'activitat econòmica local.
Encetem aquesta sèrie amb algunes de les
Des de l’any 2001, TAN-LUX ofereix
solucions efectives i innovadores en
tancaments de PVC i alumini. La nostra
experiència en el sector de la fusteria
d’alumini i PVC ens permet garantir la
qualitat dels nostres productes.
Ja sigui en obres privades o en
públiques, de nova construcció o
rehabilitació, les finestres han de complir
amb les més altes exigències de
funcionalitat, d’acord amb el nou codi
tècnic de l’edificació (CTE), i a més, crear
ambients acollidors i oferir la millor qualitat
de vida.
És per això que TAN-LUX li ofereix unes
finestres que s’adapten a l’arquitectura i
l’estil dels edificis. Aquesta necessitat
cultural i estètica es realitza en
col·laboració amb els nostres tècnics,
fabricants del sistema i projectistes.
En les finestres TAN-LUX trobarà tots
els avantatges que es desitgen avui en
dia:
- Aïllament tèrmic
Tan-lux
- Una protecció acústica perfecta
- Alta seguretat antirobatori
- Un disseny atractiu
Cada persona és diferent, per aquest
motiu TAN-LUX li ofereix un món de
possibilitats en quan a formes i colors.
Digui’ns les seves preferències. Les
nostres portes i finestres li garanteixen per
color, disseny, i tipus d’obertura, una
solució perfecta i duradora.
Li oferim múltiples sistemes per adaptarse
a cada situació:
- Practicables i oscil·lobatents
- Correderes i elevables
- Caixons de persiana i monoblocs
- Mallorquines
- Porticons
- Baranes
i un munt d’accessoris que
personalitzen el seu habitatge.
A través dels departaments que formen
TAN-LUX trobarem conjuntament la
solució més òptima a les seves
necessitats, de forma eficient i garantida:
• DEPARTAMENT COMERCIAL: a
TAN-LUX li oferim un pressupost
personalitzat i adaptat a les seves
empreses locals de diferents ambits productius; en
el número del mes de setembre continuarem amb
una especial atenció a les empreses del sector de
la salut i bellesa.
Agraïm sincerament la voluntat de les empreses a
l'hora de col·laborar en aquesta iniciativa que obrim
a totes les activitats econòmiques locals.
necessitats. Sense cap mena de
compromís, els nostres tècnics comercials
el visitaran per prendre mides i, amb la
seva experiència, assessorar-lo sobre allò
que creguin més oportú en el seu cas.
• DEPARTAMENT TÈCNIC:
especialistes en PVC i alumini, tant en
obra nova com de reforma. Resolem totes
les seves necessitats en tancaments,
cobertes, tancaments de terrassa,
baranes, murs cortina, etc.
• SERVEI POSTVENDA: a TAN-LUX la
satisfacció del client és el nostre principal
objectiu, per aquest motiu oferim el millor
servei postvenda i una màxima garantia
en tots els nostres serveis.
Les nostres instal·lacions es composen
de 4000 m2, dels quals 2300 m2 estan
dedicats a producció i 80 m2 al showroom
oberts al públic on es mostren els nostres
productes de PVC i Alumini.
Ens trobareu a la Zona Industrial
Susvalls - Crta. de Caldes de Malavella,
km. 0’83 - Nau A. També podeu posarvos
en contacte amb nosaltres en el
telèfon 972 47 76 16, al fax 972 47 76 15
o l’e-mail info@tan-lux.com.
22 NÚM. 666 - AGOST 2008

NÚM. 666 - AGOST 2008
Germans Cañet-Xirgu, S.L
Germans Cañet-Xirgu, S.L, des dels seus inicis, ha anat ampliant
els seus camps d’actuació fins arribar a l’oferta actual de serveis.
Aquesta evolució contínua ha estat possible gràcies a la
importància que té per nosaltres la política de personal i també
gràcies a la relació amb els nostres clients i proveïdors. També
tenim presents conceptes com la qualitat, la seguretat, la protecció
del medi ambient o la innovació, que són integrats en la nostra
ideologia empresarial. Els aspectes citats anterior-ment són els
autèntics pilars en que es fo-namenta la nostra estructura
empresarial.
L’empresa està en continu període d’expansió i de diversificació
de les activitats. Com a resultat d’aquesta evolució s’ha creat la
Planta de Reciclatge de Residus de la Construcció i Demolició,
complementària als serveis amb els que es va fundar la nostra
empresa.
Germans Cañet-Xirgu S.L., conscient que la protecció és cosa
de tots, esta treballant per reduir els impactes ambientals,
recentment ha implantat un sistema de gestió ambiental segons
ISO 14001:04, a la planta de reciclatge de residus de la
construcció i demolició E-809.03, certificat per AENOR, a les
activitats de:
La gestió de residus de la construcció i demolició mitjançant
les operacions de reciclatge ( neteja, trituració de la fracció petrea
i classificació granulomètrica ) per la producció àrids reciclats.
Cal remarcar que la qualitat de l’àrid reciclat produït és un
objectiu i una responsabilitat de tot el personal, per treballar al
nivell que marca la Directiva de Productes de Construcció 89/
106/CEE. La certificació que ens autoritza a posar la marca CE
als productes es va obtenir a l’octubre del 2005 al superar
l’auditoria de certificació, per l’organisme notificat nº 1170
(AIDICO).
Així mateix, l’organització compta amb les autoritzacions
necessàries per transportar residus amb codi de transportista T-
1763.
Paral·lelament l’empresa disposa de maquinària diversa pel
desenvolupament de diferents treballs d’obra pública, en-derrocs,
treballs amb risc d’amiant i per poder realitzar aquesta tasca
esta inscrita en el Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant amb
el codi RERA: 16/AG/04.
Tel. 972 46 22 22
Fax: 972 46 27 91
23

Des de fa molt de temps, el Grup Fusté ha
avançat amb constància cap a un futur
sòlid. Gràcies al esforç dels seus
fundadors i del seu equip de
professionals, ha anat creixent i millorant
cada dia, arribant a oferir garantia i qualitat
en tots els seus projectes.
La millora contínua del servei i la qualitat
dels nostres serveis, han fet que els
nostres clients estiguin sempre satisfets
amb les nostres obres, productes i serveis.
Actualment el Grup Fusté es divideix en:
Està plenament
consolidada en el
sector gironí de
l’obra pública.
Treballa, entre
d’altres, per a GISA,
INCASOL, DPTOP,
Diputació de Girona,
Diputació de Barcelona i multitud de
consells comarcals i ajuntaments de les
demarcacions de Girona, com
Camprodon, Olot, Bescanó, Begur,
Palafrugell, Girona i Salt entre d’altres i
de Barcelona com St Pere de Vilamajor,
Palafolls o Malgrat. Des de l’any 2001
posseeix el Certificat de Qualitat UNE EN
ISO 9002:1994, que s’amplià l’any 2004
amb la UNE EN 9001:2000. També l’any
2006 s’obtingué el Certificat de Medi
Ambient UNE EN ISO 14001:2004. I el
febrer de l’any 2007 el Departament de
Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat
de Catalunya atorgà el certificat EMAS, la
classificació més alta en temes de medi
ambient i protecció del paisatge .La gran
quantitat de carreteres, rotondes,
urbanitzacions, ponts, canalitzacions i
obres d’infraestructura general,
realitzades per Construccions Fusté S.A.,
s’han convertit en un excel·lent aval, però
cal afegir-hi el compromís del seu equip
humà en la millora continua del servei, la
satisfacció del client, el compliment de la
legislació vigent, la gestió de recursos, la
seguretat i salut i la preservació del medi
per completar un segell de garantia i
qualitat que ens ha donat un prestigi arreu
de les nostres comarques. Construccions
Fusté S.A. disposa també d’una planta
d’aglomerat d’asfalt a Riudellots de la
Selva, amb una capacitat de producció
màxima de 1700-1800 Tm./dia on
recentment s’ha implantat un sistema de
Control de Producció de les Mescles
Bituminoses en calent , amb l’objectiu de
declarar que els nostres asfalts
compleixen amb els requisits establerts
per les normes europees, obtenint així,
Grup Fusté
Obres d’arranjament d’una carretera i planta d’asfalt a Riudellots de la Selva
els marcatge CE de les mescles, essent
una de les primeres plantes que ha
obtingut aquest certificat.
Fou constituïda
l’any 1978 a Cassà
de la Selva;
l’activitat de
l’empresa és la fabricació i distribució de
formigó fresc.
Els seus fundadors , els germans Miquel
i Lluís Fusté Anglada inicialment buscaven
cobrir les necessitats de l’empresa
germana Construccions Fusté S.A: però
el sentiment d’insatisfacció de molts altres
constructors i promotors van fer possible
una ràpida «independització». Actualment
la planta principal , situada a Cassà de la
Selva, pot produir fins a 120m3/hora i la
planta auxiliar, situada a Riudellots de la
Selva un total de 80m3/hora.
FORMIGONS CASSÀ S.L. consta d’una
àmplia flota de camions propis per tal
d’oferir el millor servei de transport. L’any
2001 obtingué el certificat de Qualitat
UNE-EN ISO 9002:1994, essent una de
les primeres plantes de la província de
Girona en aconseguir-ho.
L’any 2006 va obtenir el Certificat de
Medi Ambient UNE-EN ISO 14001:2004,
i al 2007 el Departament de Medi Ambient
i Habitatge de la Generalitat de Catalunya
ens va concedir el certificat EMAS.
Considerem aquestes certificacions com
a just reconeixement al grau d’implantació
del sistema de gestió a l’empresa, que
s’ha traduït en un exhaustiu control de la
producció. Tot plegat fruit del compromís
per oferir la màxima qualitat en el producte
i servei. La millor recompensa per a
FORMIGONS CASSÀ S.L. ha estat sense
dubte la confiança i el reconeixement de
la seva fidel i exigent clientela.
Vista de la planta de formigó
Comença la seva
activitat el mes de
maig de 2002,
inaugurant les
seves instal·lacions
d’última generació
al polígon Industrial
de Girona
(POLINGESA), a Riudellots de la Selva.
PREVISA es dedica a la fabricació i
distribució de prefabricats de formigó
(geros, blocs, cassetons, vorades....) El
projecte neix d’unes necessitats
detectades des de CONSTRUCCIONS
FUSTÉ, S.A. i des dels clients de
FORMIGONS CASSÀ, S. L. Intentem
satisfer-les amb un producte de qualitat,
a preus justs, i donant als client un millor
servei i un tracte de proximitat que no
estaven rebent fins al moment. El millor
aval per a qualsevol iniciativa empresarial
la dóna el mateix mercat. I és en aquest
sentit que podem afirmar que PREVISA
ha tingut una molt bona acollida. L’ interès
pel producte que fabriquem hi ha estat
24 NÚM. 666 - AGOST 2008

des del primer moment i les xifres
de vendes han augmentat de forma
notable any darrera any. El
compromís de la marca amb el
mercat ens porta a treballar
constantment per ampliar aquesta
gamma de productes
desenvolupant nous prefabricats en
funció de les necessitats detectades
o les noves tendències de materials
per a la construcció, mantenint
sempre els alts nivells de qualitat i
servei al client que ens hem
proposat des del principi, fet que ens
va permetre obtenir a l’any 2007 el
Certificat CE de Control de
Producció en Fàbrica dels nostres
productes.
Va ser
constituïda
l’any 2000
amb la
vocació de
dedicar-se a
la promoció i
urbanització de terrenys industrials i/o
residencials, siguin els que tenia en
propietat des de la constitució de l’activitat
o noves adquisicions. Actualment les
NÚM. 666 - AGOST 2008
Planta de PREVISA a Riudellots de la Selva
seves principals expectatives van en
aquesta línia: Promoció de projectes
d’urbanització a Cassà de la Selva,
Llagostera, Madremanya, Riudellots de
la Selva. FUSTÉ INVERSIONS, S.L.
representa una de les principals apostes
de futur del Grup Fusté.
CONSTRUCCIONS CONSTRUCCIONS FUSTÉ FUSTÉ SA
SA
Ctra Provincial, 337
Tels. 972 46 07 72-972 46 15 01 – Fax 972 46 10 61
17244 Cassà Cassà de de la la Selva Selva (Girona)
FORMIGONS FORMIGONS CASSÀ CASSÀ SL
SL
Polígon industrial de Cassà Cassà de de la la Selva
Selva
PREF PREFABRICA
PREF ABRICA ABRICATS ABRICA TS VIBRA VIBRATS VIBRA VIBRATS
TS SA
SA
Polígon Industrial de Riudellots Riudellots Riudellots de de la la Selva
Selva
FUSTÉ FUSTÉ INVERSIONS INVERSIONS SL
SL
Tels. 972 46 07 72– Fax 972 46 10 61
25

Comencenm parlan una mica de
la història de l'empresa que té més
de setanta-cinc anys::
En el programa de la Festa Major
de l'any 1933, editat per la revista
Horitzó, apareix Josep Juncà
Planas com a agència de transport
interior i venda de carbons a
domicili.
Josep Juncà Planas va fundar
l'empresa transportant carbó des
del bosc fins a l'estació de
Riudellots i també el repartia per
les cases, al mateix temps
transportava suro per les diferents
fàbriques que hi havia al poble.
Al cap de pocs anys s'hi va
incorporar el seu fill, Ramón Juncà
Fuyà, i van anar ampliant el negoci
el qual comptava amb 4 carretes i
dos tamborells; transportaven
suro, també carregaven paquets
d'aglomerat de suro del Reliable a
l'estació del tren petit per portar-les
a Sant Feliu i des d'allà el
Transjuncà, S.L.
Les imatges d'aquesta pàgina resumeixen gràficament diferents moments de la
histària de l'empresa de transports Juncà
C/ Baixada de la Piscina, 6
Tel. 972 46 18 13
17244 Cassà de la Selva
Treballem amb mútues
Visiteu la nostra web:
www.lopezdecalatayud.com
26 NÚM. 666 - AGOST 2008

carregaven amb vaixells per l'exportació.
Cada dia anaven a l'estació a recollir les
mercaderies que portava el recader Lluis
Salvador des de Girona per repartir-les
a totes les botigues de Cassà.
Als anys seixanta, es varen incorporar
a l'empresa primer el fill d'en Ramón,
Josep Juncà Vila, i una mica més tard en
Narcís , els quals van comprar un camió
i algunes carretes. Els primers camions
que van tenir van ser un DKV i un Sava.
Als anys vuitanta, un membre de la
quarta generació, Narcís Juncà Ripoll
també va passar a formar part de
l'empresa. Amb el temps, s'ha anat ampliant la flota dels camions
fins arribar a l'actualitat que consta de 2 camions lleugers, 4
camions pesats i 3 tràilers.
L’empresa sempre ha sigut familar.
NÚM. 666 - AGOST 2008
SITUACIÓ ACTUAL
Ens dediquem al transport de mercaderies per carretera en
l’àmbit nacional i també som operadors de transport. Dins de la
indústria treballem per diferents sectors.
Actualment consta d’11 treballadors, treballem majoritàriament
per tot d’Espanya i puntualment França i Itàlia. Tenim com a
principal objectiu la millora per poder oferir cada dia un servei
millor i aquesta consta amb tenir uns vehicles nous adaptats al
serveis que ens demanen, invertir amb formació i adaptar-nos a
les noves tecnologies.
L’ administrador de l’empresa és Narcís Juncà Vila el qual va
començar amb el seu pare carregant camions i conduint-los, i
l’administrador adjunt és Narcís Juncà Ripoll el qual va començar
fent les mateixes feines i actualment estan tots dos al capdavant
de l’empresa.
En aquesta pàgina, part de la flota actual i un document
dels primers temps de l'empresa
27

Califred és una empresa amb més de 30 anys
d’experiència en els camps de la climatització,
fred industrial i hostaleria.
El seu fundador, Joan Juanals Martí, va
començar la seva formació els anys 70 treballant
d’operari en una empresa de Girona. L’any 1981
va crear una empresa a Figueres, amb un altre
soci, dedicada al mateix sector.
El juny del l’any 1990 va fundar Califred a
Cassà de la Selva, a la carretera Provincial, 121.
Els primers anys, amb la seva muller, i més
endavant s’hi van incorporar els fills, primer en
David i més tard en Xavier. Actualment té una
plantilla de 8 operaris i 3 administratives.
Des de l’any 2003 estem certificats amb la
Norma ISO 9001 i, sempre, seguim treballant
per millorar i donar un bon servei als actuals i
futurs clients.
El gener del 2005 ens vam traslladar al
Polígon Industrial El Carrilet, al carrer Cerdanya,
2 de Cassà on vàrem centralitzar botiga, oficines
i taller.
Sector principal: Aire Condicionat,
Refrigeració, Hostaleria
Productes:
Aire condicionat, centrals frigorífiques, cambres frigorífiques,
vitrines, materials d’hostaleria, cuines, forns de convecció,
Menjador per a banquets
Califred Cassà, S.L.
VISITEU LA NOSTRA WEB:
WWW.CALIFRED.COM
rentaplats, armaris, frigorífics, deshumidificadors i
humidificadors industrials.
Oferim: pressupostos sense compromís i servei tècnic
propi
Carnets expedits per la Generalitat de Catalunya -
Departament de Treball i Indústria:
Instal·lador - conservador - Reparador Frigorista
Instal·lador de Gas IG-C
Instal·lador - Mantenidor de Calefacció i ACS
Instal·lador - Mantenidor de Climatització
Instal·lador d’instal·lacions petrolíferes (IP-1)
Instal·lador de Cafeteres
Titulars dels Carnets: Joan Juanals Martí, David Juanals
Mas i Xavier Juanals Mas
Càrrecs directius:Gerent: Joan Juanals Martí
Administradors: David Juanals Mas i Xavier Juanals Mas
Departament de Qualitat: Celestina Mas
28 NÚM. 666 - AGOST 2008

Els orígens de COTEC es remunten a l’any
1987, quan es constitueix a Cassà de la
Selva un primer taller amb una activitat
totalment pionera, com era la fabricació i
instal·lació de portes i finestres de PVC, un
producte totalment desconegut en aquells
moments.
Amb la qualitat, el servei, la confiança i
la innovació com a bandera, COTEC ha
anat evolucionant la seva cartera de
productes i serveis amb el pas del temps: a
la oferta inicial de fabricació i instal·lació
de tancaments de PVC s’hi van afegir al
cap de ben poc temps els tancaments
d’alumini, i els murs cortina uns anys
després.
A dia d’avui, COTEC diferencia la seva
activitat entre la instal·lació directa a obra i
la distribució, que agafa tant nord i centre
d’Espanya i Balears, com sud i centre de
França.
Gràcies a la confiança que han dipositat
els clients en nosaltres, COTEC ha anat
creixent: l’any 1989 es va traslladar l’activitat
a unes noves instal·lacions, dins de
Cassà mateix, i a l’any 2003 es trasllada al
polígon industrial de Riudellots de la Selva,
amb unes instal·lacions modèliques en el
sector que disposen de la última tecnologia
a nivell de fabricació.
El compromís a fer les coses ben fetes
que des del primer dia defensa COTEC l’ha
portat a passar d’aquell petit taller que varen
obrir fa més de 20 anys tres emprenedors,
a una empresa que dóna feina a unes 150
famílies i que va tancar l’any 2007 amb una
facturació d’uns 15,5 milions d’euros, un
20% dels quals provinents de l’exportació.
Des del primer dia a COTEC ens hem
sentit molt lligats al territori, amb el que
sempre ens hem identificat i hem
representat amb orgull portes enfora.
Compartim amb ell i la seva gent valors
com l’esperit emprenedor, l’esforç, la
humanitat, el compromís i la humilitat.
NÚM. 666 - AGOST 2008
COTEC
29

Boadella Forestal, S.C. és una empresa
amb una àmplia experiència en
l’explotació, manteniment i neteja de
boscos. Disposa de la maquinària i el
material adequat i especialitzat per a
realitzar tot tipus de treballs forestals, com
són franges de protecció per a
urbanitzacions, neteja de finques
forestals, estassades de marges de
carreteres, tala de plantes, aclarides de
massa forestal, pela de suro, etc. També
es dedica a la venda de llenya, amb
transport a domicili.
L’empresa disposa del DQE (Document
de Qualificació Empresarial) per a
empreses d’aprofitaments forestals, d’un
Pla de Prevenció de Riscos Laborals i del
sistema de certificació forestal PEFC
(Programa per al Reconeixement de
Sistemes de Certificació Forestal). Tot això
constitueix una garantia de qualitat ja que
assegura una gestió forestal sostenible i
un seguiment rigorosament controlat dels
productes extrets del bosc durant tota la
cadena productiva fins a la
comercialització final.
Per als treballs a realitzar, l’empresa
compta amb l’assessorament tècnic del
Gabinet Forestal Foresta Enginyeria i
Gestió SCP, tant en l’elaboració de
pressupostos com en l’elaboració de
Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal.
Adreça:
Mas Cordet, 1
Ctra. Cassà-La Bisbal, Km. 3
SANTA PELLAIA
Tel. 972 46 14 11
Mòbil 606 43 37 01
boadellaforestal@telefonica.net
Boadella Forestal, S.C.
Neteja de boscos
Bona
Festa
Major!
C/ Raval, 8 - Tel. 972 46 04 53 - CASSÀ DE LA SELVA
30 NÚM. 666 - AGOST 2008

NÚM. 666 - AGOST 2008
Gener – Casadevall, S.A.
Gener & Casadevall és una empresa
familiar fundada el 1957 amb seu
social en un petit local de la Plaça
de los caidos de Cassà de la Selva.
Amb aquests 50 anys que compte,
l’empresa, ha canviat vàries vegades
d’ubicació fins a ocupar les actuals
instal.lacions en el carrer Castell, una
antiga fàbrica de suro, ara
acondicionada com a magatzem,
taller i oficines per a poder oferir als
nostres clients el servei atent, precís
i ràpid que exigeix el món actual.
Al llarg d’aquests anys
d’experiència ens hem anat
especialitzant fins a ser un referent
en instal.lacions industrials,
concessionaris, franquícies i de les
sempre complexes instal.lacions
hospitalàries. Tot aixó sense deixar
de banda el gruix de les feines més
tradicionals com les instal.lacions
domèstiques de llum, gas, aigua o
aire acondicionat.
En aquests moments l’empresa compte amb 36 treballadors
de diferents edats. El procés de formació per a les noves
incorporacions es desenvolupa amb un estricte seguiment de
les aptituts dels més joves, sota l’atenta mirada dels operaris
més veterans i experimentats, assolint així un alt nivell de
sincronia entre unes generacions i altres. Aquesta formació es
complementa amb cursos bàsics i d’especialització per a cada
aprenent.
El resultat final es l’implantació d’un únic sistema de treball
igual per a tots, amb els avantatges que comporta. Els
treballadors compten amb una flota de 15 vehicles que els
permeten treballar a qualsevol indret de la provincia.
L’empresa està dirigida actualment per Enric Gener Ribalta i
Francesc Casadevall Barneda així com els socis fundadors els
seus pares, Enric Gener Gelabert i Josep Casadevall Mallorquí
en qualitat d’assessors.
Gener – Casadevall, S.A.
C/ Castell, s/n – Cassà de la Selva www.genercasadevall.com
www.fustesgarolera.com
31

CopyColor neix a Cassà l’any 1998 amb la
finalitat de cobrir el buit existent, aleshores,
d’un servei de copisteria. Va ser fundada per
Carles Rodríguez i Jordi Vilahur. Inicialment,
CopyColor, estaba ubicada al carrer de
l’Esport número 7, però el creixement que va
experimentar el negoci entre els anys 2004 i
2006 va motivar el canvi d’ubicació per
aconseguir una millora de les instal·lacions i
els recursos de la copisteria, que pot trobarse,
des de l’Abril de 2006 a la Rambla Onze
de Setembre número 17.
CopyColor es dedica fonamentalment al
sector de les arts gràfiques. Ofereix servei de
còpies en color i en blanc i ne-gre,
impressions, plànols, enquaderna-cions,
plastificacions, revelat de fotografia, disseny,
servei de fax, etc.
A finals del 2008 la copisteria va rebre una
proposta de col·laboració, per part d’una
empresa de Girona, Digi-x3, que no va poder
rebutjar. A partir d’aquest moment s’ofereix
també l’opció de fer impressions de gran
format, lones, vinils, displais lluminosos i
accessoris de fira entre altres.
La Copisteria de Cassà compta amb quatre
treballadors: Carles Rodríguez, Lluis Rey i
Susi Rodríguez, que desenvolupen per igual
les feines a fer, ja siguin de disseny gràfic, fer
fotocòpies, enquadernacions, etc, i Fina
Vilahur que porta la comptabilitat de
l’empresa.
Tot i ser una empresa petita i estar definida
com «la copisteria de Cassà», CopyColor
compta, com a clients habituals -a part del
propi ajuntament de Cassà de la Selva- amb
els ajuntaments dels pobles veïns, així com
un gran nombre d’empreses que confien en
els seus serveis.
Com a tret anecdòtic cal assenyalar els
diferents noms amb què és coneguda
CopyColor: la Copisteria, Can Còpies, Can
Carles...
Copycolor
32 NÚM. 666 - AGOST 2008

A l’empresa Puig-Mias, amb 39 anys de trajectòria,
hem intentat dia a dia oferir als nostres clients el
millor serveis del que disposar. Des dels nostres
inicis, amb la reparació de motors, s’han anat
incorporant nous serveis, com són el muntatge de
cuines a més de la venta i reparació de tot tipus
d’electrodomèstics.
Els anys 80 ens vam establir al Passeig Vilaret
21, amb noves instal·lacions i una àmplia exposició
de productes. Hem procurat tecnològicament estar
al dia amb les noves tendències del mercat i,
gràcies al suport dels nostres clients, hem pogut
arribar a l’actualitat. Aquest any, hem iniciat un
nou projecte per tal de millorar tot el que sigui
possible al servei abans esmentat, obrint al Polígon
Industrial de Cassà una nova superfície on hem
ubicat les noves oficines i taller de reparacions,
amb molt més espai i millors condicions, preparat
com tots aquests anys, per a la reparació de motors
electrodomèstics, bobinats, aires acondicionats,
televisió i tot el que convingui per continuar donant
els serveis que el client es mereix.
NÚM. 666 - AGOST 2008
Puig-Mias, S.A.
33

Imatges històriques i actual de l'empresa
Inplacsa
INPLACSA, es va crear l’any 1975.
L’empresa es dedica actualment a la
impresió d’embalatge flexible.
Abans de construir-se INPLACSA, el Sr.
Ramon Simón que és un dels socis
fundadors, va començar la seva trajectòria
professional i industrial a l’any 1960
creant una petita empresa (Foto 1) quan
l’era dels plàstics començava a Espanya.
Inplacsa
En un principi aquesta petita empresa qu
es dedicà a la fabricació de tubs i perfils
de PVC entre altres aplicacions, per la
confecció de cortines de tires de plàstic
que es col·locaven en les portes exteriors
de les cases. Aquest producte va tenir
molta acceptació durant molts anys.
La visió d’empresari del Sr. Ramon
Simón va percebre que el sector del plàstic
Tel. el. 972 972 46 46 34 34 74
74
era un mercat amb futur en el qual calia
fer inversions molt importants i fou quan
es va crear l’empresa INPLACSA
(Indústries plàstiques de Cassà s.a.)
INPLACSA va començar l’activitat en
una nau de 500 m2 i va encaminar la
inversió cap el sector de l’embalatge
adquirint tres equips per transformar el
granulat de polietilè en film plàstic (foto 2)
34 NÚM. 666 - AGOST 2008

utilitzat per a la
fabricació de bosses.
Més endavant es va
ampliar l’empresa amb
la incorporació de
maquinària per la
impressió i confecció de
bosses (foto 3)
Durant aquests anys,
INPLACSA s’ha
convertit en una
empresa dinàmica, amb
maquinària d’última tecnologia (foto 4-5-6) adaptant-se a les
exigències de qualitat del mercat amb un perfil de gran
professionalitat. Des de l’any 2001 disposa de la certificació ISO
9001.
INPLACSA té una superfície de 10.000 m2, amb maquinària
de tecnologia avançada tant per la impressió del film com per la
laminació i el tall.
En l’actualitat INPLACSA subministra a empreses líders
d’Espanya i Europa films tècnics (foto 7) per l’envàs dels seus
productes a diferents sectors industrials majoritàriament del
sector alimentari.
NÚM. 666 - AGOST 2008
Plaça de la Coma, 30, entr. A
17244 Cassà de la Selva
tel. 972 46 14 92
Fax 972 46 33 76
salip@logiccontrol.es
35

36 NÚM. 666 - AGOST 2008

Reliable
Materials de
Construcció
obté la
representació de
Keraben per a
les comarques
de Girona
L’empresa cassanenca Reliable Materials
de Construcció ha obtingut la
representació per a les comarques
gironines de la prestigiosa marca de
ceràmiques Keraben, una de les més
importants de l’estat. Amb motiu d’aquesta
nova línia de productes es va dur a terme,
el passat 18 de juliol, la presentació de la
remodelació de l’establiment, situat al
Carrer de Germà Agustí de la nostra vila.
L’estrena va comptar amb la presència de
nombrosos convilatans, entre els quals
l’alcalde de Cassà, Carles Casanova, i
molts tècnics del sector. Tots els assistents
van poder comprovar la qualitat dels nous
productes i les línies de nou disseny i
tendències que ha incorporat l‘empresa
cassanenca que amb aquesta
incorporació continua sent una de les
capdavanteres en el sector de material
de construcció i complements per al bany
i cuina. Entre les novetats exposades es
van exhibir diferents models de bany i
dutxa i els nous productes ceràmics de
Keraben que pel seu estil innovador i
modern proposen un nou concepte de
sala de bany.
NÚM. 666 - AGOST 2008
37

JULIOL 2008
NAIXEMENTS
PAU BERNATALLADA I CARBÓ, fill de
Jordi i Sònia ha nascut a Cassà de la
Selva el dia 29 de miag de 2008
AMY DANIELA SANCHEZ LOPEZ, filla
de Victor Daniel i Katia Yessenia, ha nascut
a Cassà de la Selva el dia 27 de juny del
2008
LAIA FONTBONA BARTRA, filla de
Daniel i Glòria ha nascut a Cassà dela
Selva el dia 27 de juny del 2008
OMA TERERA, filla de Lulla i Afa, ha
nascut a Cassà de la Selva el dia 28 de
juny del 2008.
ABRIL MORENTE TEIXIDÓ, filla de
Rafael i Anna, ha nascut a Cassà de la
NÚM. 666 - AGOST 2008
Selva el dia 5 de juliol del 2008
EUDALD CORTÉS PUIGMOLÉ, fill de
Christian i Marta, ha nascut a Cassà de la
Selva el dia 10 de juliol del 2008
LAIA OLLER ROURE, filla de Jordi i
Anna, ha nascut a Cassà de la Selva el
dia 10 de juliol del 2008
LOURDES ORTIZ RUSCALLEDA, filla
de Marcos i Maria dels Àngels, ha nascut
a Cassà de la Selva el dia 11 de juliol del
2008
XÈNIA ONTIVEROS MARTÍ, filla
d’Alfonso i Sílvia, ha nascut a Cassà de la
Selva el dia 13 de juliol del 2008
CARLA DURAN MUÑOZ, filla de Carles
i Sandra, ha nascut a Cassà de la Selva
el dia 16 de juliol del 2008
SARA BEY BAYO, filla d’Abdelkader i
Agnés, ha nascut a Cassà de la Selva el
dia 17 de juliol del 2008
KOLO DJIMERA, filla de Sidi i Kady,, ha
nascut a Cassà de la Selva el dia 18 de
juliol del 2008
IRENE SALIP RODRIGUEZ, filla de
Salvador i Belen, ha nascut a Cassà de la
Selva el dia 21 de juliol del 2008
RANIA BARNEA, filla de Mihai i Naomal,
ha nascut a Cassà de la Selva el dia 22
de juliol del 2008
XANTAL CANTALOSELLA LOPEZ, filla
de Joaquim i Dèbora, ha nascut a Cassà
de la Selva el dia 28 de juliol del 2008.
BAPTISMES
Dia 6, MIQUEL LÓPEZ I PUIGDE-
MONT, fill de Pedro i Anna Maria. Batejat
a Llagostera.
ACLARIMENT
En l'estadística del mes passat vam
informar del baptismede Foix Benet
Martin, que va ser batejada a la
parròquia de Cassà de la Selva el
dissabte 7 de juny de 2008. Per error
vam publicar el seu nom com a fill de
.... i no com a filla de (ja que és una
nena). El nom de Foix prové de la
Mare de Deu de Foix, patrona del
Penedès. La seva ermita està ubicada
a Torrelles de Foix (Alt Penedès,
Barcelona), tal i com ens ha imformat
la família
Disculpeu.
Sóc l'Abril Morente Traidú, una
cassanenca més que va néixer el dia 5
de juliol de 2008 a les 1:11h. Vaig pesar
3,620Kgs i vaig medir 52 cm. Els meus
pares són en Rafel i l'Anna.
Telèfon 972.460.434 Telefax 972.463.700
e-mail: roser@roser.es web: www.roser.es
17244 Cassà de la Selva
39

Dia 27, CARLA PARADEDA I
CASTI-LLO, filla de Jordi i Mònica.
Dia 27, ISONA CABALLERO I
VILÀ, filla de Ferran i Tània.
Dia 27, NAIA AVENDAÑO I
GONÁLEZ, filla d’Antonio i Ana
Maria.
Dia 27, ÀNIA LLARCH I
GALERO, filla de Ramon i Paula.
Dia 27, ANAÏS LLARCH I
GALERO, filla de Ramon i Paula.
Hola, sóc la Isona
Caballero i Vilà,
batejada el 27 de
juliol passat
Felicitats!
DEFUNCIONS
CONSOL
CLARA
I PLA
Nascuda a Cassà de la Selva, al veïnat
de Matamala, ha mort a l’Hospital Josep Trueta
de Girona, el dia 4 de juliol de 2008, a l’edat
de 68 anys. Filla de Josep i Carme, era casada
amb Lluís Sala i Salart. Natural i veïna de
Cassà de la Selva, tenia el domicili al carrer Vi
Novell, 48. Deixa vidu, Lluís Sala Salart; quatre
fills: Josep, Carme, Jordi i Martí i tres nétes:
Sílvia, Sheila i Anna.
Per la Consol Clara...
Mare, mare, mare estimada.
Arbre del que només en queden les arrels.
Arrels eternes gravades a la nostra ànima.
La Carme i en Pep en van plantar els fruits,
en una terra bona i ben regada,
compartint la vida al costat dels teus
germans
els vas veure créixer de dia i de nit
una i altra vegada.
Arbre tossut de branques sòlides i
fermes,
branques abraçades amb les d’en
Lluís
que han patit tempestes de
calamarsada.
Fulles que queien i tornaven a
créixer,
i un bon dia, quatre flors van veure la
llum...
Josep, Carme, Jordi i Martí
sorgiren com el vent que avança,
arrelaren en aquesta bella terra
sense que els faltés cap mancança.
Ens vas protegir, ens vas estimar
i vàrem créixer sota la teva ombra.
Ombra que cap llum podrà dissipar,
perquè malgrat te n’has anat
aquí encara romandrà la teva
penombra.
Dels qui més se
l’estimen
FRANCESC XAVIER SERRA I
ROCA
Ha mort a l’Hospital Josep
Trueta de Girona, el dia 5 de juliol
de 2008, a l’edat de 64 anys. Fill
d’Antoni i Rosa, era casat amb
Angelina Salvi i Lloveras. Natural
de Sant Martí de Llèmana
(Girona), i veí de Cassà de la
Selva, tenia el domicili al carrer
Rocacorba, 16. Deixa cinc fills:
Maria Elisa, Anna, Cristina, Xavier
i Montserrat.
BERNARDA LUNA
CABALLERO
Ha mort al seu domicili el dia
11 de juliol de 2008, a l’edat de
84 anys. Filla de Manuel i Araceli,
40 NÚM. 666 - AGOST 2008

era vídua de Rafael Gallego Casasola.
Natural de Lucena (Còrdova) i veïna de
Cassà de la Selva, tenia el domicili al
carrer Migdia, 35. Deixa sis fills: Dolores,
Paco, Carmen, Manolo, Bernardita i Luisa.
PEPITA
FUYÀ
PLANAS
Ha mort a Rosario-Argentina, el dia 12
de juliol de 2008, a l’edat de 86 anys. Filla
de Josep i Margarita, era vídua de Roberto
Vilallonga Barnada.
CONCEPCIÓ
POL
I BORRELL
Ha mort al cim dels Posets, a Valle-
Benasque el dia 13 de juliol de 2008, a
l’edat de 45 anys. Filla de Robert i Maria,
era divorciada de Carles Busquets i
Cabarrocas. Natural de Sant Gregori
(Girona) i veïna de Cassà de la Selva,
tenia el domicili al carrer Barceloneta, 19.
Deixa dos fills: Ferran i Laura.
ATENCIÓ!!!
TENCIÓ!!!
TENCIÓ!!!
ELS NOIS I NOIES NASCUTS AL
1935 I QUE HO VULGUEU CELE-
BRAR, ENS TROBAREM EL PROPER
DIA 12 D'OCTUBRE A LES 2 DE LA
TARDA EN UN UN DINAR A "LA
TERRASSA" DE PLATJA D'ARO.
SI HI ESTEU INTERESSATS
TRUQUEU ABANS DEL DIA 6
D'OCTUBRE ALS TELÈFONS:
972 46 01 60 CA LA CROUS
972463762 CA LA MARIA VILAR
972462024 CAN METJE
NÚM. 666 - AGOST 2008
JOAN
MAS I
VIÑOLAS
Ha mort a l’Hospital Sta.Caterina de
Salt, el dia 16 de juliol de 2008, a l’edat
de 92 anys. Fill de Llorenç i Joaquima,
era casat amb Elisa Mas i Madrenys,
Natural de Salitja (Girona) i veí de Cassa
de la Selva, tenia el domicili al Veïnat de
Llebrers, 55. Deixa dues filles: Quima i
Celecstina.
ÀNGELA VALL-LLOSERA I COSTA
Ha mort al seu domicili el dia 17 de juliol
de 2008, a l’edat de 80 anys. Filla de
Vicenç i Enriqueta, era vídua de Lluís Puig
i Pujolàs. Natural i veïna de Cassà de la
Selva, tenia el domicili al carrer Ponent,
8. Deixa dos fills: Josep i Vicenç.
FRANCESCA BOSCH LLACH
Filla de Jaume i Carme, natural de
Riudellots de la Selva, ha mort a Cassà
de la Selva, el dia 30 de juny, a l’edat de
83 anys.
Descansin en pau! Descomptes especials
a subscriptors de Llumiguia
41

A la M. Dolors
«Quan els records parlen». Una de les tantes obres
que posàrem en escena, aquells llunyans anys 1948-
1950 del segle passat. Anys difícils, grisos, d’una llarga
postguerra; restriccions de llum, «cartilles de
racionament»... El Casal que aixecàrem entre tots.
Una amistat de tota la vida. El Casal de la nostra
joventut, on passàrem potser les millors estones de
la nostra vida. I quantes obres escenificàrem! En el
Llum i Guia d’aquest mes de juliol he trobat un bonic
record per tu d’en Joan Carrera, que m’ha emocionat,
de l’obra «D’aquesta aigua no en beuré», de la
Senyora Manuela i el Senyor Mirons. En seguiren
tantes! Una de les teves preferides era la Matilde de
la Muralla d’en Calvo Sotelo. Quants Records!
Passaren els anys i es va deixar perdre el Casal, i
el Centre La vida ens va anar empenyent, però diuen
que allà on hi ha hagut sempre queda, i després de
mitja vida, el 1987 de la mà del malaguanyat Josep
Xifró, tornàvem a renéixer els «antics comediants»
(paraules d’en Serrat), amb el nom de Grup de Teatre
Cassanenc.
L’amistat de tots es va refer més forta i vam
incorporar gent jove i molt il·lusionada amb el nou
projecte, i el dissabte dia 26 de novembre de 1988
aixecàvem novament el teló amb «La Ferida
Lluminosa» de Josep Mª de Segarra, a benefici de
l’Hospital de Sant Josep.
En el Llum i Guia següent es parlava de l’èxit que
vam tenir, i que el Grup de Teatre Cassanenc tenia en
perspectiva moltes altres obres si aconseguien que
Cassà tingués un Teatre digne. Doncs han passat 20
anys i any rera any s’ha aixecat el teló, quasi sempre
per la festa major, entremig deixant pel camí uns
quants companys sense tenir ni el Casal ni el Centre,
que tant ens havien promès, assajant sempre amb
una sabata i una espardenya, ara aquí ara allà.
El més trist són els tres locals tancats, potser no
trobaríem cap més poble gran com Cassà, quasi mitja
ciutat, amb tant poc interès en conservar tres locals
tant emblemàtics i situats al mig del poble com aquí,
el Casal, el Centre i Can Trinxeria, amb la Mª Dolors
quantes vegades en parlàvem totes dues i jo deia
que me’n aniria sense poder-ne veure cap de
restaurat, però especialment el Casal.
Primer has fet «mutis» tu, discretament, sense fer
soroll, deixant-nos un gran buit amb la teva absència.
Adéu! Un petó ben fort i fins que ens retrobem.
Dolors Callís
Morir quan s’ha deixat una petjada ben impresa en
el llibre dels records, no és perdre l’alè ni la mirada,
es continuar vivint després de mort.
A la dreta, tres imatges de la M. Dolors Adroher
en la seva activitat teatral. De dalt a baix: en el
paper de la vídua Roselló a L'amor venia amb
taxi, representada el 10 de juny de 1998 a
l'envelat de la festa de Cassà; una imatge de La
Ventafocs representada el 1944; i l'elenc de "La
juventud pasa" escenificada el 1950.
42 NÚM. 666 - AGOST 2008

Tot recordant-te...
amiga M. Dolors
Te n’has anat ben segur a un lloc meravellós i
merescut, sense dir res, ni tant sols un adéu, tu
que sempre el donaves a tothom tant amablement.
Així eres, senzilla, distreta, afable, complidora,
fidel amb els amics i sempre d’un tracte exquisit i
agradable per tots.
Ens has deixat un 29 de juny, saps amiga
Dolors, aquest mateix mes just feia 20 anys
començàrem una bona colla d’amics la segona
etapa del retorn del «Grup de Teatre Cassanenc»,
que sota la direcció del malaurat Josep Maria Xifró,
portàrem a terme la gran obra teatral «La Ferida
Lluminosa», tot un repte radiofònic, a l’emissora
local Ràdio Cassà. Més tard la posàrem en escena
per dues vegades al Centre Recreatiu de Cassà,
ja que va tenir un gran èxit. Posteriorment en
vingueren d’altres, crec que també per a tots els
que formàvem el grup de teatre.
Recordo els teus comentaris de l’obra «La
Muralla», que es va fer a la primera etapa del Grup
de Teatre Cassanenc en plena joventut i fou també
un gran èxit.
Aquests comentaris els faig per afegir que si
vares ser una bona persona, també vares ser una
gran actriu, tant dramàtica com còmica alhora, ja
que la teva sola presència a dalt de l’escenari ho
omplia tot, per la teva naturalitat i saber fer.
Dolors, et trobarem a faltar, però ens deixes molts
records, sobretot als teus familiars i amics.
Fins sempre allà on siguis i gràcies per la teva
amistat.
NÚM. 666 - AGOST 2008
Fina
En record d'en
Xavier Serra
Fa uns quaranta anys que el nostre pare
va venir a viure a Cassà de la Selva.
Ràpidament es va voler integrar al poble i
gràcies al seu ofici, el de mestre d’obres,
es va anar fent un lloc a la nostre vila. Per
la seva bondat, pel seu bon caràcter, pel
seu bon fer, pel seu treball responsable i
pragmàtic es va anar guanyant l’estima,
la confiança i l’amistat de molts vilatans.
Va ajudar a construir les llars de moltes
famílies, i entremig va construir la seva. El nostre pare sempre deia
que un matrimoni sense fills era com un arbre sense fulles, per això la
seva família era la seva principal raó de viure. Una família que l’ha
estimat, l’estima i l’estimarà. L’altra raó era la muntanya: no hi havia
racó de bosc que no conegués ja fos a les Gavarres, a la Garrotxa o
a l’Empordà; el pare sabia trobar els camins, coneixia els millors
indrets. Ens en va ensenyar molts, ens va transmetre moltes coses, i
tantes que es va emportar amb ell i que mai aprendrem ni coneixerem.
Però la vida, tot i que li va donar moltes coses bones, li va jugar una
mala passada. A punt de gaudir d’una merescuda jubilació, va agafar
una malaltia difícil de curar que se’l va emportar del nostre costat.
Voldríem agrair a la família, amistats i coneguts, l’estima, el suport
i les mostres de condol ja siguin en paraules, o en silenci, que ens
vàreu donar durant la malaltia i en els moments dolorosos en la mort
del nostre pare.
També volem agrair molt especialment als veïns que us vàreu bolcar
per mimar, cuidar i regalar petits detalls, il·lusions, dolços per tal
d’alleugerir el dia a dia del nostre pare. Realment s’emocionava quan
veia que la gent l’estimava tant.
Gràcies, gràcies a tots.
La família
43

METEOROLÒGIQUES
JULIOL 2008
Temperatures:
25
Mitjana del mes: 22,01ºC (La mitjana de
juliol és de 24,3ºC)
20
Màxima absoluta: 33,3ºC el dia 31 entre 3
i 4 de la tarda.
Mínima absoluta: 11,6ºC el dia 4 entre 6 i
15
7 del matí
Mitjana de les màximes: 28,65ºC
10
Mitjana de les mínimes: 15,37ºC
Nou dies amb temperatures iguals o 5
superiors als 30º C: 1, 5, 10, 20, 21, 26, 28,
30 i 3.
0
Pluges:
Dos dies amb precipitació superior al litre:
Dia 12: 15,8 litres
Dia 13: 3,2 litres
Precipitació total: 20 litres (la mitjana
global de tots els mesos de juliol és de 26,13 litres)
SENSE CALOR EXAGERADA
El juliol d’enguany no passarà a la història per la seva calor:
més de dos graus per sota de la mitjana Si bé les temperatures
35
30
Floristeria
C/ Molí, 44 - 46 Tel. 972 46 18 83
17244 CASSÀ DE LA SELVA
Màximes, mínimes i pluges del JULIOL de 2008
Pluja total : 20 litres
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 2 21 2 2 2 2 2 2 2 2 3 31
Pluja Màximes Mínimes
màximes i mínimes han sofert poques oscil·lacions, no s’han
enfilat cap a valors que poguéssim considerar de calor
exagerada. En cap cas s’ha passat dels 35 graus.
Pel que fa a les pluges, tot i que estan una mica per sota del
que sol fer aquest mes, cal considerar-lo normal, ja que
tradicionalment és el mes més sec de l’any.
POLICIA LOCAL
ACCIDENTS MES DE JULIOL DE 2008
Accidents amb danys materials:
Dia 7: C/ Provincial amb C/ Castellflorit. Vehicle implicat
Mitsubischi Cold matricula 0900-DZF amb els contenidors
d’escombreries.
Dia 9: C/ Barraquetes, s/n. Vehicle implicat: Nissan Atleon
matricula 1111-GCL amb el rètol de la Caixa de Sabadell.
Dia 11: C/ Fraternitat, s/n. Vehicle implicat Renault Megane
matricula GI-8306-BM amb la façana.
Dia 15: C/ Provincial, 71. Vehicles implicats: Nissan Micra
matricula 1076-BLR i Ford Fiesta matricula 2433-CMZ.
C/ Gironès, s/n. Vehicle implicat: Nissan Intertart matricula
44 NÚM. 666 - AGOST 2008

4651-CSS amb una farola.
C/ Doctor Robert, 10. Vehicles implicats:
Mitsubischi Montero matricula B-2967-LK
i Citròen Saxo matricula 3564-CGV.
Dia 20: Avda. Antoni Gaudí, s/n.
Vehicles implicats: Suzuki SX4 matricula
0964-FHB i Kia Picanto matricula 7323-
DJN.
Dia 25: Trav. Pg. Vilaret amb C/ Marina.
Vehicle implicat: Camió Mercedes-385
matricula B-9259-VP amb les pilones de
ferro.
C/ Hospital, s/n. Vehicle implicat:
Mazda-3 matricula 6476-DRF.
Accidents amb ferits:
Dia 1: C-250-a (Pkm, 14,00). Vehicles
implicats: Peugeot-206 matricula 3662-
DMH i Seat Leon matricula 1668-CGG.
Resultant ferit lleu l’acompanyant del
vehicle Seat Leon.
Dia 2: C/ Bisbal amb C/ Llevant. Vehicle
implicat: Citròen Xsara matricula GI-3702-
BJ. Resulta ferit lleu un vianant.
UN FERIT EN UNA BARALLA
NOCTURNA AL CENTRE DEL
POBLE
Un jove de nacionalitat romanesa va
haver de ser internat diumenge 20 de juliol
NÚM. 666 - AGOST 2008
a la matinada a l’hospital Josep Trueta de
Girona a conseqüència de les ferides
rebudes per l’apunyalament que li va fer
un noi d’origen subsaharià després d’una
discussió al passeig de Vilaret
A quarts de quatre de la matinada
alguns veïns dels centre de Cassà es van
despertar en sentir uns forts crits del tipus
«te voy a matar» sé donde vives h.. de p.»
i de l’estil. La baralla podia haver acabat
en tragèdia ja que el que havia començat
essent una discussió entre joves en un
dels bancs que hi ha al passeig de Vilaret
va anar agreujant-se amb insults més
amenaçador i amb una agressió per arma
blanca. I. D., el jove de 17 anys detingut
pels fets hauria estat l’autor de la
ganivetada que va provocar la ferida a la
víctima. El ferit va anar fugint pel carrer de
les Barraquetes fins que en arribar a la
Coma va demanar auxili i va caure a terra
en un bassal de sang; veïns del centre i
diferents joves que eren per la zona van
avisar que es va desplaçar al lloc així com
algues dotacions dels Mossos
d’Esquadra ;igualment es va avisar una
ambulància el personal de la qual va
atendre el ferit a la mateixa plaça i un
garantida la seva estabilitat el va traslladar
a l’hospital Josep Trueta. La mateixa nit la
policia local i els Mossos d’Esquadra van
mobilitzar un desplegament per poder
detenir el presumpte agressor que vivia
ens uns pisos a escassos metres dels fets.
A les Barraquetes hi quedaren restes
de sang
Tot i que no ha quedat del tot esclarit quin
ha estat el motiu de la baralla inicial
sembla que l'arma era de la victima i que
havia amanaçat al que despres fou
l'agressor. El jove agressor fou posat a
disposició del jutjat de menors de Girona
i deixat en llibertat hores després.
45

Tot mirant endavant
Gairebé sense adonar-nos, l’estiu s’acaba de fondre i és moment de començar
a enfilar un nou curs, una nova tardor, amb ganes il·lusió i responsabilitat. Un
nou curs amb aspectes nous i altres que es repeteixen cada any.
CATEQUESI
Com l’escola, en arribar el setembre, la Catequesi Parroquial torna a enfilar
un nou curs. La responsabilitat dels pares cristians, en aquest aspecte és
cabdal. La parròquia ofereix, els pares assumeixen.
La Parròquia ofereix un Pla de Catequesi que vol ajudar a pares, infants i
adolescents en el seu compromís cristià. Quatre etapes progressives marquen
el procés cristià. Totes elles mereixen la seva importància. Aquestes són les
Etapes: Iniciació (7 i 8 anys), Seguiment (9 i 10 anys), Professió de Fe (11 i 12
anys; és l’etapa que abans se’n deia «comunió solemne») i l’Etapa de
Confirmació (13 i 14 anys). Cada Etapa té dos cursos.
Potser algú hi trobarà a faltar la «Primera Comunió»; és que no hi ha catequesi
de primera comunió, hi ha catequesi d’Iniciació i al final d’aquesta etapa és
pot fer la primera comunió. Fins que no s’acabi d’entendre això, la primera
comunió quedarà molt lluny de la seva finalitat; i es continuarà donant més
importància a la festa social que a la celebració religiosa; i es seguiran gastant
més energies pels convidats, regals, restaurant… que no pas perquè l’infant
copsi i visqui el sentit de fons, sentint-se plenament recolzat pels seus pares.
Bé prou que cada any s’insisteix en aquest aspecte, però encara ens queda
molt camí a fer.
En quant a l’Etapa d’Iniciació, el primer curs es fa els divendres, a ¼ de 6 de
la tarda, i el segon els dilluns, també a ¼ de 6 de la tarda. Pel que fa als cursos
de les altres etapes, el dia i hora es concreta amb els inscrits, per tal de facilitar
la seva participació.
Les inscripcions a les diferents Etapes de Catequesi, es farà saber per mitjà
del Full Parroquial.
PEREGRINACIÓ A TARRAGONA
Amb motiu de l’any jubilar de Tarragona, (que es celebra els 1750 aniversari
del martiri de sant Fructuós, bisbe, sant Auguri i sant Eulogi, diaques), les
parròquies del nostre arxiprestat hem cregut convenient que, aquest any, en
lloc d’anar a Montserrat com els anys anteriors, peregrinem a Tarragona. Serà
el dissabte, dia 11 d’Octubre. Hi haurà la Missa a la Catedral; tot seguit es
visitarà la capella de Sant Pau (segle XII), a tocar de la catedral; al migdia hi
haurà el dinar i, a la tarda, es visitarà l’amfiteatre, lloc on varen ser martiritzats
els sant patrons de Tarragona.
A través del Full Parroquial es donaran més detalls sobre inscripcions, preu,
etc.
NOU BISBE DE GIRONA
Tot i que els mitjans de comunicació, en el seu moment, ja varen difondre la
notícia, a partir del 19 d’Octubre la nostra diòcesi tindrà un nou bisbe, Mn.
Francesc Pardo. En l’actualitat és vicari general del bisbat de Terrassa i rector
de Granollers. Mn. Francesc substituirà al Bisbe Carles Soler, que es jubila.
Esperem, com ja ha manifestat ell mateix, que vingui il·lusionat i amb ganes
d’anar palpant la realitat de la nostra diòcesi. Benvingut!
Enric Plantés i Badosa
46 NÚM. 666 - AGOST 2008

Els gegants
de Cassà, a
Ribes de
Freser
Portem Cassà al cor i amb la música
de grallers i timbalers i amb els
nostres símbols més festius, la Isaura
i l’Aldric, anem pels pobles de
Catalunya a fer gresca, a alegrar
petits i grans i a compartir amb les
altres colles l’orgull i el goig de
representar el nostre poble en aquesta
tradició tan nostrada.
El passat 20 de juliol, com odeu
veure a imatges que acompanyen
aquest escrit ens vàrem passejar pels carrers de Ribes de Freser
en la trobada de colles geganteres. També vàrem aprofitar per
treure el nostre capgròs egipci acabat d’estrenar i que, per cert,
NÚM. 666 - AGOST 2008
encara no té nom. La següent sortida fou a Caldes el 2 d’agost a
Caldes i després Massanet, Manresa, Cassà, Riudellots i un
llarg seguici de pobles que ens esperen!
C/ Pla de l'Estany, 4
Tels. 972 46 35 90 i 972 46 19 77 Fax 972 46 20 89
17244 CASSÀ DE LA SELVA
Instal·lem Instal·lem les les vostres vostres portes portes i i finestres finestres sense sense necessitat necessitat d'obra
d'obra
Visiteu la nostra exposició
SERRALLERIA SERRALLERIA I I ALUMINI ALUMINI EN EN GENERAL GENERAL - - COBERTES COBERTES I I CANALS
CANALS
47

Inaugurem
una pista de
"billar
manual"
El cap de setmana 9 i 10 d’agost hi ha
hagut una gran activitat en el paratge
natural de la Pineda Fosca.
El dissabte varem gaudir de l’esperada
inauguració de PIBIMA, la pista de billar
manual amb l’assistència del senyor Batlle
en funcions, Miquel Chamorro, que va fer
la primera llençada oficial deixant així per
inaugurada la pista, i tot seguit va tenir
lloc un piscolabis.
La idea de PIBIMA va sorgir d’en
Francesc i Joan Masdevall.
Tot va començar quan es varen
proposar crear un esport diferent,
innovador, una nova manera de jugar.
Després de donar-hi algunes voltes varen
pensar que si el futbol tenia el seu propi
joc de «taula» com és el futbolí, el tennis el
ping-pong; perquè el billar que és un joc
de «taula» no pot tenir el seu propi joc de
pista?
I dit i fet, es varen posar a treballar en
aquest projecte i després de dos anys de
feina, han aconseguit veure el fruit dels
Obres i construccions des de 1921
seus esforços.
Ara tots nosaltres ja podrem gaudir
d’una pista única en el món, apte per totes
les edats i totes les persones, començant
pels mes petits i seguint amb els més
grans, i acabant amb aquelles persones
que per alguna raó inesperada de la vida
pateixen una discapacitat física, i tot això
C/ del Raval, 31 - 17244 CASSÀ DE LA SELVA
Tel. i fax: 972 46 1 174
e-mail: maymiconstruccions@yahoo.es
48 NÚM. 666 - AGOST 2008

gràcies a que la pista està adaptada amb
rampes d’accés.
Els Amics de la Pineda estem molt
satisfets de que s’hagi escollit aquest
paratge, després de la proposta que ens
feren, per dur-hi a terme un fet tan
important com aquest, i des de aquí us
animem a tots que vingueu a provar
aquest nou esport i desitgem sort a
PIBIMA, per tal que s’estengui arreu i cada
cop en pugui gaudir més gent.
Llavors, per acabar de completar el dia,
va tenir lloc les ja habituals festes « gresca
a la fresca» de cada dissabte, que a
mesura que va acabat l’estiu van arribant
el seu final, per tan aprofiteu de les que
queden.
TORNEIG DE BITLLES
CATALANES
Diumenge 10, de bon mati i sense deixar
lloc el cansament de la festa de la nit
passada, la Pineda ja tornava estar
totalment en marxa per tal d’acollir el
primer torneig oficial de bitlles catalanes
on van participar-hi 21 equips de la
comarca amb un total de 105 tiradors. El
llarg de la diada es varen realitzar un total
de 2.214 tirades, incloent-hi les del torneig
i les que varen tenir lloc a la partida de
l’euro.
Per tots aquells que no coneixeu el mon
de les bitlles catalanes, la partida de l’euro
consisteix en una partida oberta a tothom,
tan jugadors federats com el públic
assistent. Per participar-hi s’ha de pagar
un euro que queda recollit en un pot, i un
cap acabada, la quantitat de diners
recollida es divideix amb els tres primers
classificats. A la partida de l’euro
realitzada el dia 10 van participarhi
60 jugadors. Les tirades que van
...I MÉS FOTOS A:
WWW.CASSADIGITAL.CAT
NÚM. 666 - AGOST 2008
tenir lloc durant la aquesta partida varen
ser un total de 324.
Cal destacar que la jornada va ser
esplèndida i que tots els jugadors i
assistents van gaudir d’una arrosada de
germanor, i a mitja tarda va tenir lloc
l’entrega de premis del torneig a mans
del batlle en funcions Miquel Chamorro,
el regidor Xevier Romero i membres
d’Amics de la Pineda Fosca.
La classificació final dl dia va quedar de
la següent manera:
Torneig per equips
1r classificat, Filaprim amb 744
2n classificat, Lloret amb 740
3r classificat ,Sils 1 amb 716
Torneig individual masculí
1r classificat, Manuel Velasco de l’equip
Filaprim amb 168
2n classificat Josep Cruañes de l’equip
Mont-Ras amb 166
3r classificat Hipolito Palomares de
l’equip Lloret amb 165.
Torneig individual femeni
1a classificada Montse Joanhuix del Sils
1 amb 164
2a classificada Maria Àngels Poquet del
Vilabru femení amb 160
3a classificada Lina Deldedo de l’equip
Torrent amb 165
Torneig individual infantil
1r classificat Sergi Plana de l’equip
Tramuntan (club els Cremats) amb 158
2n classifcat Sergi Sanchez del Sils A
amb 141
3r classificat Albert Arrevallo del club
Cremats amb 141
El mateix temps els Amics de la Pineda
seguim treballant per dur a terme durant
el més de setembre la tretzena trobada
d’acordeonistes, i la primera trobada de
motos històriques i cotxes clàssics.
49

Noves troballes ibèriques a la campanya
d'excavacions al Puig del Castell
L’ajuntament de Cassà de la Selva ha
organitzat una nova edició de la
campanya d’excavació al Puig del Castell
que enguany ha tingut una durada de
dues setmanes. Abans però d’iniciar la
campanya pròpiament dita, La Colla havia
netejat l’àrea d’excavació dels matolls que
havien crescut esponerosament i el GREC
havia organitzat un dissabte obert a
Mobles
Provincial, 263
(davant gasolinera Cassà)
CASSÀ DE LA SELVA
tothom que havia tingut com a objectiu
arrencar un bon grapat de rabasses. Amb
aquestes dues intervencions, el jaciment
ja estava apunt per a rebre la directora de
l’excavació, Natàlia Colomeda; els dos
arqueòlegs, David i Miquel Àngel tots de
l’empresa Janus; el monitor, Gerard
Serrano; i els dinou voluntaris (Albert,
Aniol, Anna, Clara, Cristina, Eudald, Joan,
CASADEVALL
Matalasseria
Matalasseria
HORARI: matí, de 10 a 1. Tarda, de 2/4 de 5 a 2/4 de 9.
DIUMENGES TANCAT
Foto de grup dels voluntaris
que han participat aquest
anys a la VIII Campanya
d’excavació acompanyats
dels arqueòlegs i el monitor
Judit, Lluís, Pau, Paula, Raquel, Toni, els
dos Gerards, els dos Nils i els dos Martís)
que aquest any han col·laborat en
l’excavació.
Els treballs han conclòs amb
l’excavació total d’una de les estances del
poblat i de dues sitges que s’han trobat al
seu interior i amb l’inici de l’excavació de
dues habitacions més. Els voluntaris, a
part de participar en la descoberta del
jaciment, també han netejat part de
l’abundós material ceràmic que s’ha
localitzat aquest any.
Els nois i les noies varen rebre la visita
d’una de les voluntàries de l’excavació
d'anys anteriors, Irene Carbó. La Irene,
que quan va començar cursava ESO i que
actualment és ja una estudiant universitària
de biologia, va narrar la seva experiència
com a voluntària al Puig del Castell
durant set anys consecutius (ella i Pau
Presas varen participar en totes les campanyes
fins a l’edició del 2007) i els canvis
que hi ha hagut durant aquest període.
Aquest any, des de l’Ajuntament es va
elaborar una enquesta per tal de conèixer
el grau de satisfacció dels voluntaris en
aquesta activitat. L’enquesta va ser
resposta pels divuit nois i noies que eren
presents l’últim dia de l’excavació i ofereix
50 NÚM. 666 - AGOST 2008

un retrat del seu grau de satisfacció. De les respostes es pot
treure com a conclusió que per la majoria ha estat una grata
experiència. Concretament una de les preguntes era: t’ha
agradat participar a la campanya d’excavació? i les possibles
respostes eren: Molt, Una mica o Gens. De les divuit enquestes
respostes, quinze han dit que MOLT i tres UNA MICA.
A la pregunta et tornaràs inscriure l’any que ve? I les possibles
respostes: Si, NO, No ho sé. Deu dels voluntaris han manifestat
la seva intenció de tornar-se inscriure i vuit que no ho saben.
Tot i la calor que fa al jaciment en plena canícula estiuenca la
gran majoria dels col·laboradors voldrien que la campanya fos
encara més llarga i a la pregunta: Quina durada voldries que
tingués la campanya? (Una setmana, dues o tres). Tretze han dit
que els agradaria que durés tres setmanes, quatre dues
setmanes i només un ha respost que li agradaria que fos només
d’una setmana.
D’altres conclusions que es poden extreure del resultat de les
enquestes és que la relació amb el monitor i amb els arqueòlegs
ha estat molt bona (setze han qualificat la relació amb el monitor
de molt bona i dos de bona i pel que fa la relació amb la directora
quinze l’han qualificat de molt bona, tres de bona. En cap cas hi
ha hagut el qualificatiu de dolenta o molt dolenta). També val la
pena sintetitzar que és el que els ha agradat més de la seva
participació en la campanya: una tercera part han manifestat
que el que els ha agradat més són les tasques relacionades
amb l’excavació i, una altra tercera part: conèixer nova gent.
Del resultat de les enquestes es dedueix que la continuïtat de
la col·laboració dels voluntaris està garantida.
NÚM. 666 - AGOST 2008
Dolors Grau i Ferrando / Arxivera AMCS
MOSTRES CUINA I MENJAROR C/.
PELEGRÍ, PISOS 1 I 2 HABITACIONS
Ens dediquem al
Lloguer d’habitatges, tant
nous com de segona mà.
Un moment de l’excavació amb els voluntaris i els
arqueòlegs desenrunant una casa del jaciment. A sota, la
Irene Carbó que els va explicar la seva experiència en les
diferents campanyes als participants d’enguany. (AMCS)
CASA ADOSADA AMB GARATGE I JARDI
C
A
S
S
A
PISOS C/ GERMÀ AGUSTÍ
DE DUES I TRES HABITACIONS
FAÇANA POSTERIOR PISOS C/ PUIGCOGUL
PISOS DE 2 I 3 HABITACIONS AMB GRANS
TERRASSES.
51

El retrobament amb l’escola és un fet.
Miscel·lània 07/08
Estiu és temps de descans i platxèria. El col·legi roman tancat
en espera del retorn. Hem aprofitat el parèntesi de les
merescudes vacances estivals per fer una miscel·lània del que
ha estat aquest curs que ja és història. En les imatges d'aquestes
pàgines, el resum del curs passat.
Carnestoltes
L’escola reposa i es prepara per al
proper curs
El cagatió
Octubre és el
mes de la
tardor i la
castanyada
Tallers
d’expressió
52 NÚM. 666 - AGOST 2008

NÚM. 666 - AGOST 2008
Imatges d'un curs ple de vivències
53

Actuació de
l'Esbart a Can
Trinxeria
El dia 31 de juliol l’Esbart Dansaire va tenir
una actuació a Can Trinxeria de Cassà dintre
del Cicle Solfejant 2008, organitzat per
l’Escola de Música del Centre Cultural Sala
Galà.
L’actuació del joves balladors va ser molt
aplaudida pel nombrós públic que es va
donar cita al lloc esmentat.
CONCURS DE SALT
Des del darrer mes l’únic concurs en el
que s’ha participat és el de Salt, que va tenir
lloc el dia 26 de juliol amb els resultats
següents:
Estel de les Gavarres, 3a; Aires Cassanencs,
1a; Celístia, 6a; Mans Amigues, 2a;
Amics Dansaires, 3a.
PROPERES ACTIVITATS
7 de setembre, a 2/4 de 7 de la tarda:
Actuació de l’ESBART DANSAIRE a l’aplec
de les Fonts de Salitja
11 de setembre, a les 6 de la tarda,
Concurs de Lloret.
19 de setembre, a les 10, a la plaça de la
Coma, NIT DEL CREMAT, amb l’actuació de
la cobla Ciutat de Girona
21 de setembre, a ¼ d’1 del migdia, a la
plaça de la Coma, ACTUACIÓ DE L’ESBART
DANSAIRE A CASSÀ, amb motiu de la fira
de Santa Tecla.
En el joc que va fent la musica
governant el compàs, va tot sol
el petit tamborí que repica,
i darrera l’humil flabiol.
l al damunt la tenora que gralla
delirant d’un amor enardit,
la veu prima del tible s’engalla
com sageta que es clava en el pit.
Són les veus que teixeixen el drama
damunt la cortina del cel de ponent,
que entrepassen com fils d’una
trama
els sons de les notes fugades al
vent.
Espinguets a l’espai que s’enfilen
com coets en el blau de la nit;
raigs d’amors i sospurs que es
desfilen
cel endins per camins d’infinit.
Diversos moments de l’actuació de l’Esbart Dansaire a can
Trinxeria
Fragment de la poesia Sardanes a
la platja de Josep M.Folch i Torres
FIRA FIRA DE DE SANT SANTA SANT A TECLA
TECLA
Divendres, 19 de setembre, a les 10 del
vespre, a la Plaça de la Coma
XXXIV XXXIV NIT NIT DEL
DEL
CREMA CREMAT CREMA
AUDICIÓ de Sardanes amb
la cobla CIUTAT DE GIRONA
A mitja part de la ballada, se servirà a
tothom un tast del suculent cremat, típic
de la diada, que ens prepararà en Joan
Mias.
Diumenge, 21 de setembre,a 1/4 d’1
del migdia, a la Plaça de la Coma,
ACTUACIÓ ACTUACIÓ ACTUACIÓ DE DE DE LL
L’ESBART L L’ESBART
’ESBART
DANSAIRE
DANSAIRE
54 NÚM. 666 - AGOST 2008

Aquest estiu he estat llegint, de Josep Pla, (l’escriptor , no el
fuster) el llibre número 18, En Mar, de la seva obra
completa. Obra periodística molt interessant en la que ens
explica els seus viatges amb vaixell pel Mediterrani; per
l’Amèrica del Sud; Kuwait, el Golf Pèrsic, Valparaiso i Xile; de
Buenos Aires a Rotterdam i el viatge que va fer al Rin : de
Rotterdam a Basilea.
En l’obra d’en Pla deixar un plana per agafar-ne una altra és
fa difícil, perquè de cada paraula et queda el regust d’haver-ne
tret només una part del suc possible, i per tant dir que una és més
atractiva que l’altra no m’és possible.
En tot cas, i concretament en aquest llibre hi ha dues
referències que m’han cridat més l’atenció: la que explica
que...»el senyor Mir que nasqué a Caçà de la Selva, produeix
excel.lents vins a la capital del país (Xile)» (plana 534) (quan
tingui més referències d’aquest fet ja us les comentaré); i la
que explica la seva visió del problema migratori a meitats de la
dècada dels cinquanta. (planes 170-171)
Diu: « L’arquitectura naval ha resolt el transport de masses
humanes considerables, amb una comoditat molt acusada. Avui,
emigrar no és cap problema aclaparador. Fa seixanta o setanta
anys oferia unes característiques d’una tal misèria, d’una tal
incòmoda duresa, que no s’han de veure més que les
imatges de l’època per a tenir-ne una idea. Ara és diferent. El
fet d’emigrar és anormal, desagradable i bèstia, però els mitjans
actuals de l’emigració en massa són molt diferents. Quan l’estiu
NÚM. 666 - AGOST 2008
Hem fet un pas enrera ?
O estem parlant d’un altre món?
ACTIVITATS:
- TAEKWONDO ( a partir de P4)
- TAEKWONDO ADULTS
- AERÓBIC / STEPS / TONIFICACIÓ
- ESTIRAMENTS
- KICK BOXING
- SALA DE PESES
- SAUNA
C/ C/ DEL DEL FÚTBOL FÚTBOL S/N
S/N
CASSÀ CASSÀ DE DE DE LA LA LA SEL SELVA SEL
TELF: TELF: TELF: 972.46.12.37
972.46.12.37
passat, en el els emigrants pobres veieren
aparèixer, a l’hora del desdejuni, el pa, la mantega, la melmelada
i les grans tasses de cafè amb llet, les llàgrimes els queien cara
avall. Fou en el moment d’agafar el vaixell per marxar de casa
seva que tingueren la primera sensació de confort en la seva
vida. El tenia la bandera italiana hissada a la
peülla del pal de popa - salpava del port de Palerm - i els
emigrants deien : > . Després, a l’hora de dinar, quan veien aparèixer els
grans plats de pasta fumejant amb el formatge i la salsa de
tomàquet, amb les garrafes de vi negre per a servir-se a discreció,
tingueren la sensació de trobar el que havien somiat tota la vida.
A l’Atlàntic s’ha sofert molt. Els primers que hi patiren foren els
negres arrencats de l’Àfrica per força i per raons comercials
abjectes. Ara és molt diferent. L’emigrant de sentit realment vital
oblida, en el moment de pujar al vaixell, la misèria que acaba
de deixar...»
Oh! Josep Pla (l’escriptor, no el fuster) com han canviat les
coses en aquests cinquanta anys. Diria, amb tots els respectes,
que hem tornat a l’època a què fas referència quan van ser "els
negres arrencats de l’Àfrica per força per raons comercials
abjectes" amb una gran diferència: que en aquells anys els
anaven a buscar, ara els hi hem ensenyat el caramel i ja venen
sols, en les pateres de la mort, i els esperem per a munyir-los
fins a treure’n tot el suc. No ens hem endarrerit aquest seixanta
o setanta anys als que fas esment, amic Pla, sinó que ens hem
tornat a situar al segle XVI quan els portaven esclaus a les
amèriques. Et vas morir massa aviat. M’hauria agradat llegir els
teus comentaris sobre la realitat que estan vivint, patint, i molts
morint de la crua, "anormal, desagradable i bèstia" realitat que
els ha tocat viure, morint, per ajudar a subsistir el continent
més ric del món i només compartit mentre els interessos
econòmics ens han estat favorables.
Els morts en l’Atlàntic en la lluita per la llibertat es compten a
milers.
A.L. del GRAMC
55

VI Festa
multicultural
Ha tornat l’estiu amb la calor i les activitats de nit a l’aire lliure.
Un cop més aquest passat juliol el parc de l ‘Estació es va veure
engalanat per olors i sabors d’altres cultures, servits per
cassanencs de diverses procedències que van voler compartir
les receptes apreses als seus països d’origen, possiblement
traspassades de generació en generació ,
amb altres cassanencs més avesats al pa
amb tomàquet i al conill amb allioli.
Dotze països representats pel seu menjar
gràcies a l’esforç altruista d’una o més
persones que van cuinar per a la festa, per
tal de poder fer tastets ben variats de plats
típics de Gàmbia, Marroc, Senegal,
Colòmbia, República Dominicana, Nicaragua,
Mèxic, Malàisia, Alemanya, Romania,
Andalusia i Catalunya. També la nit va estar
amenitzada amb la percussió que ens van
oferir els músics cassanencs del grup
Tubabu, i amb cançons revolucionàries de
Nicaragua pel duet Beto i Héctor.
Al servei de barvam tebir la col.laboració
del grup de joves Desestrukturats. També
vam tenir el suport gastronòmic de l’Entitat
gastronòmica de Cassà i el suport
econòmic de l’Ajuntament.
Unes 250 persones vam gaudir un any
més d’un esdeveniment lúdic cultural que
ens apropa una mica més al món i a la seva gent.
Gràcies a tots els voluntaris que varen cuinar i tocar
gratuïtament! Un sol món, el nostre món és possible!
Xocolata x tots i GRAMC
56 NÚM. 666 - AGOST 2008

Foto record de la cloenda natació 2008, un moment del
lliurament de diplomes i la pesca de síndries i préssecs
Cloenda dels
cursets de natació
Com cada estiu el Foment Deportiu Cassanenc ha
organitzats els cursets de natació de juliol. Més d’una
cinquantena de participants repartits en tres nivells i dirigits
per la Laura Coderch i en David Puig el llarg de tot el juliol
han anat perfeccionant els seves dots dins l’aigua. A tall
de cloenda el darrer dissabte de juliol els nostres
nedadors van ensenyar a un nodrit conjunt de seguidors
entre pares, germans, avis, amics i usuaris tot allò que
havien après al llarg del mes. Tampoc va faltar la
tradicionals pesca de síndries i préssecs que va ser molt
renyida. Per finalitzar, la foto de cloenda i el repartiment
més solemne de medalles i diplomes de mans de l’alcalde
de Cassà, Carles Casanova, i la coordinadora del Foment
Deportiu Cassanenc, Cati Fontané.
NÚM. 666 - AGOST 2008
I MÉS FOTOS A
WWW.CASSADIGITAL.CAT
57

L'equip de l'Hotel la Central, campió del torneig; a sota, eufòria de l'Ajax Pino en quedar campions del grup B.
Ajax Pino i DTP, campions dels grups B i C
L'equip Hotel La Central, repeteix títol al
torneig d'estiu de futbol 7
L’equip Hotel la Central, que l’any passat
portava el nom de Les Estrelles Damm ha
revalidat el seu títol del torneig d’estiu de
futbol 7, organitzat per la uD Cassà, en
imposar-se en la final al Construccions
Turon, per 2 a 1.
La gran rivalitat i qualitat parellera entre
els dos equips més destacats del torneig
va fer que el partit final fos molt emocionant
i que no es resolgués fins pràcticament al
darrer minut. Un gol de falta de Jonny
Viñuelas va establir el 2-1 definitiu després
que a la primer part el Construccions
Turon hagués obert el marcador amb un
cop de cap de Cristian Busquets. El primer
gol del Hotel La Central el va marcar Jordi
Serra tot just començar la segona part
d’un partit molt equilibrat i que al final es
va decantar pel major potencial humà dels
blanc-i-blaus. El porter de l’hotel la Central,
Josep Lluís Citores, també fou reconegut
amb el trofeu a millor porter mentre que
Adrià Casanovas assolí el títol de màxim
golejador amb 24 dianes.
58 NÚM. 666 - AGOST 2008

El capità del DTP -a la dreta,
l'equip- rep el guardó de
mans de l'alcalde de Cassà.
La final del grup C es resolgué als
penals i el DTP aconseguí l títol després
d’haver acabat el matx empatant a dos
amb el Construccions Salguero.
Finalment, al grup B, Ajax Pino, amb un
gol final d’Adrià Muñoz, es va imposar
a Metall-logic (3-2) en un matx també
molt equilibrat.
NÚM. 666 - AGOST 2008
CLASSIFICACIONS FINALS
Els resultats i les classificacions finals del
torneig són les següents:
Quarts de final grup C:
BEAN’S TEAM 3 MT 4
PALANGANES 2 FACIL’S TEAM 1
SALGUERO C. 4 LLIMA KITS 2
A l'esquerra, un moment de les finals; a sobre, l' Ajax Pino.
TR. AUGUET 3 DTP 5
Semifinals grup C
MT 1 SALGUERO C. 3
PALANGANES 3 DTP 4
Final grup C
SALGUERO C. 2(1) DTP 2(3)
Quarts de final grup B:
XUTEU A GOL 3 TRENKAKAMES 2
59

El gol de la victòria per
a l'Hotel la Central va
arribar en aquest
llançament de falta
MODONI, 1- METALLOGIC, 2
EMBAUCATS,1- AJAX PINO, 5
PN. LA SELVA 1 (3) -BAR
JOSEP1 (4)
Semifinals grup B:
XUTEU A GOL, 2(5) -
METALL LOGIC, 2(6)
AJAX PINO, 1(2) - BAR JOSEP
1(1)
Final grup B:
METALLOGIC 2 - AJAX P., 3
Quarts de final grup A:
GAUCHOS, 2( 2) - PITXI’S NOIS 2(3)
CON. TURON 3 - VODKA & LLIMA 2
L’EMPALME 3 - B. i REHAB. 5
LA CENTRAL 1 (5) - UE LA PERA 1 (4)
Semifinals grup A:
PITXI’S NOIS 0 - C.TURON 4
B. i REHAB. 0 - H. LA CENTRAL 1
Final grup A
C. TURON 1 - H. LA CENTRAL 2
Classificacions finals
Grup A
1r: HOTEL LA CENTRAL
2n: CONSTRUCCIONS TURON
3r:BASTIDES I REHABILITACIONS
4t:PITXIS NOIS
5è: GAÜCHOS
6è: TALLER L’EMPALME
7è: VODKA & LLIMA
8è: UE LA PERA
9è: BP ADRIÀ CASAS
10è: LA SELVA B
11è: AE CAMPLLONG
12è: P. BLANC-I-BLAVA G.
Grup B
1r: AJAX PINO
2n: METALL LOGIC
3r:FC BAR JOSEP
VENDA DE PLACES D´APARCAMENT
AL AL CARRER CARRER PUIGCOGUL PUIGCOGUL 63 63 – – CASSÀ CASSÀ DE DE LA LA SEL SEL SELVA SEL SEL
DIFERENTS DIFERENTS TIPUS TIPUS ( ( T TTANCADES
TT
ANCADES ANCADES ANCADES, ANCADES,
, COBERTES COBERTES, COBERTES , DE DE 10 10 M2 M2 FINS FINS FINS A A A 40 40 40 M2, M2, X X X 1 1 FINS FINS FINS 4 4 CO COTXES) CO COTXES)
TXES)
SIGUEU SIGUEU PROPIET PROPIETARI PROPIET ARI D´UNA D´UNA PLAÇA PLAÇA PLAÇA D´AP D´APARCAMENT D´AP ARCAMENT AL AL AL CENTRE CENTRE CENTRE DE DE DE CASSÀ CASSÀ CASSÀ !
!
P.V .V .V.P .V .P .P. .P . partir partir de de de 9000 9000 9000 e
Per a més informació:
C/BAIXADA DE LA COMA 11, BXOS 2 CASSÀ DE LA SELVA (GIRONA)
Tel . 972 46 22 39 - Fax 972 46 19 92
e-mail: info@finquesfreixas.cat web: www.finquesfreixas.cat
60 NÚM. 666 - AGOST 2008

4t:XUTEU A GOL
5è: EMBAUCATS FC
6è: MODONI QUART
7è: TRENKAKAMES
8è: PNEUMÀTICS LA SELVA
9è: JOGO BONITO
10è: TXAXARRUS
11è: JAUME BOSCH
12è:CE CASSANENC
13è: 7 I ½ QUIN REMEI
Grup C
1r:DTP STAR SYSTEMS.
2n: SALGUERO CONSTR.
3r: PALANGANES
4t: MT
5è: BEANS’S TEAM.
6è: LLIMA KITS
7è: FACIL’S TEAM
8è: TRANSPORTS AUGUET
9è: 7 CASSÀ
10è: INPLACSA
11è: SAYOLS TORNA PER. ANNA
12è: DRINK TEAM
13è: GENER CASADEVALL A
14è: CE CAN COMAS
15è: THE KUITS
16è: EQUIP ESTRELLA
17è: ATRAPATS
18è: FC MOSCATELL
19è: GENER CAS. B
20è: ELS PANXUTS
21è: SMALL GOATS
TORNA LA LLIGA DE
TERCERA DIVISIÓ
El 31 d’agost comença la lliga de futbol
per al primer equip de la UD Cassà que
enguany continuarà a tercera divisió i
s’estrenarà al camp del Reus. L’equip
cassanenc que tornarà ser entrenat per
Robert Vila, amb Josep Triadú d’auxiliar,
serà ben diferent del de la temporada
passada, amb més de la meitat de la
plantilla renovada i amb predomini de la
joventut. Cal destacar entre les
Taxacions
Certificats d'habitabilitat
Certificats de solidesa i altres...
NÚM. 666 - AGOST 2008
EL CALENDARI DEL CASSÀ /TERCERA DIVISIÓ 08-09
Jornada: 1 (31/08/2008) Jornada: 20 (11/01/2009)
REUS DEPORTIU, C.F. CASSA, U.D.
Jornada: 2 (07/09/2008) Jornada: 21 (18/01/2009)
CASSA, U.D. ESPANYOL, R.C.D. ‘’B’’
Jornada: 3 (11/09/2008) Jornada: 22 (25/01/2009)
MATARO SAD, C.E. CASSA, U.D.
Jornada: 4 (14/09/2008) Jornada: 23 (01/02/2009)
CASSA, U.D. RICOH PREMIA CE.
Jornada: 5 (21/09/2008) Jornada: 24 (08/02/2009)
POBLA MAFUMET, C.F. CASSA, U.D.
Jornada: 6 (28/09/2008) Jornada: 25 (15/02/2009)
CASSA, U.D. SANTBOIA, F.C.
Jornada: 7 (05/10/2008) Jornada: 26 (22/02/2009)
CASSA, U.D. BLANES, C.D.
Jornada: 8 (12/10/2008) Jornada: 27 (01/03/2009)
AMPOSTA, C.F. CASSA, U.D.
Jornada: 9 (19/10/2008) Jornada: 28 (08/03/2009)
CASSA, U.D. PALAMOS, C.F.
Jornada: 10 (26/10/2008) Jornada: 29 (15/03/2009)
L’HOSPITALET, Ce CASSA, U.D.
Jornada: 11 (02/11/2008) Jornada: 30 (22/03/2009)
CASSA, U.D. MIAPUESTA VILAJUÏGA
Jornada: 12 (09/11/2008) Jornada: 31 (29/03/2009)
VILANOVA GELTRU C.F. CASSA, U.D.
Jornada: 13 (16/11/2008) Jornada: 32 (05/04/2009)
CASSA, U.D. BANYOLES, C.D.
Jornada: 14 (23/11/2008) Jornada: 33 (19/04/2009)
EUROPA, C.E. CASSA, U.D.
Jornada: 15 (30/11/2008) Jornada: 34 (26/04/2009)
CASSA, U.D. BALAGUER, C.F.
Jornada: 16 (07/12/2008) Jornada: 35 (03/05/2009)
PRAT, A.E. CASSA, U.D.
Jornada: 17 (14/12/2008) Jornada: 36 (10/05/2009)
CASSA, U.D. CORNELLA U.D
Jornada: 18 (21/12/2008) Jornada: 37 (17/05/2009)
RAPITENCA, U.E. CASSA, U.D.
Jornada: 19 (04/01/2009) Jornada: 38 (24/05/2009)
CASSA, U.D. MANLLEU, A.E.C.
incorporacions la de Joaquim Boadas i
Esparch que estava jugant a segona B
amb el Miapuesta Castelldefels i que
també havia militat al Sant Andreu i altres
equips de Catalunya i que amb la seva
gran experiència i pel fet de jugar al seu
poble ha recollit el braçalet de capità del
conjunt local.
61

Vallho, Alabau i Ferrer, tres de les incorporacions d'aquesta temporada; a sota, la plantilla el dia del partit contra el Girona
juvenil.
AUTOCARS AUTOCARS AUTOCARS MAYNAU, MAYNAU, MAYNAU, S.L. S.L. S.L.
(CAN (CAN MURALLET)
MURALLET)
Servei Servei de de taxi, taxi, microbús microbús i i autocars
autocars
Línia Línia regular
regular
Excursions Excursions i i viatges viatges viatges organitzats organitzats
organitzats
C/ Pirineus, 6
CASSÀ CASSÀ DE DE LA LA SEL SELVA SEL
Per a més informació: R RRossend
R ossend o o Maria
Maria
Telèfons: elèfons: elèfons: 972 972 972 46 46 46 17 17 48 48 48 - - - 629 629 45 45 45 32 32 53 53
53
629 629 629 44 44 75 75 51 51 F FFax:
F ax: 972 972 46 46 35 35 19
19
62 NÚM. 666 - AGOST 2008

Josep Triadú i Robert Vila, el
tàndem que dirigirà el primer
equip del cassà aquesta
temporada; a la dreta, Arnau,
Buba i Abu, tres joves de la
pedrera que han preparat la
lliga amb l'equip de tercera
divisió.
Cos tècnic:
Robert Vila Gardell, 1r entrenador
Josep Triadú, 2n entrenador
Lluís Romero Climent, Prep. Físic
Genís Cassà Mias, Delegat
PIS PIS EN EN VEND VENDA VEND A AL
AL
CENTRE CENTRE DEL DEL POBLE
POBLE
C/ C/ Major Major / / Plaça Plaça de de de la la Coma
Coma
82 82 m². m². Menjador Menjador, Menjador , cuina, cuina, 3 3 hab., hab., 2 2 banys
banys
complerts
complerts
rebost rebost rebost i i balcó. balcó. T TTot
T ot exterior exterior. exterior
PREU PREU: PREU : a a consultar
consultar
Interessats, Interessats, truqueu truqueu al al 616498746
616498746
NÚM. 666 - AGOST 2008
LA PLANTILLA DEL PRIMER EQUIP DEL CASSÀ 2008/09
Nom Data naix. alçada pes Lloc camp procedència
Miquel RAMOS Prada 05/10/86 1.82 77.1 Porter Girona
Oscar RUBIO Pedraza 20/01/88 1.81 73.6 Defensa UD Casà B
Ricard FERRER Geli 20/02/85 1.92 87.8 Defensa Badalona
Miquel HEREU Soms 16/3/86 1.79 75 Defensa UD Cassà
Josep RIART Planchart 8/12/86 1.80 80.5 Defensa UD Cassà
Guillem CORNELLÀ Manciñeiro 22/0/88 1.74 70.7 Mig UD Cassà
Manel SANCHEZ Carmona 19/4/81 1.74 64.5 Mig UD Cassà
Ferran ALABAU Perich 13/8/87 1.88 75.8 Mig Banyoles
Francesc GUITART Sabater 27/05/87 1.82 82.10 Davanter AD Guíxols
Ramon MASÓ Vallmajó 27/10/87 1.79 72.5 Mig Girona FC
Joaquim Boadas C. (QUIMET) 02/05/86 1.75 69 Davanter UD Cassà B
BUBA Diallo 12/6/86 1.82 70.7 Davanter UD Cassà juv.
ABOUbacar Touray Drammeh 03/11/90 1.74 59.9 Davanter UD Cassà juv.
Joaquim BOADAS Esparch 29/10/76 1.75 78.2 Defensa MA Castelld.
Arnau PIBERNAT Casademont 17/8/89 1.80 76.4 Defensa UD Cassà juv.
Marc VALLHOnesta Carreras 03/12/86 1.87 79.5 Defensa CD Banyoles
Narcís Pelach Nadal (CHICHO) 05/09/88 1.81 77.7 Defensa UD Cassà
Josep Perez Gumbau (PITU) 12/4/84 1.85 74 Mig UD Cassà
Javi REVERT Peris 12/6/87 1.87 67.8 Davanter UD Cassà
Francisco Gonzalez (FRAN) 20/1/80 1.80 78.2 Porter UD Cassà
Mútues concertades: DKV, Medifiatc, Sanitas,
Mútua General de Catalunya, CASER
63

A les imatges superiors, Josep Carreras al camp del Cassà amb motiu del Momorial en record del seu pare; a sota,
Quim Boadas, el nou capità de l'equip, que va marcar un gol de cap contra el Girona juvenil.
info@netegesbrai.com
- - Què Què vols vols netejar?
netejar?
- un pis nou - un local
- una escola - un pàrquing
Fem tota mena de neteges!
I sempre amb tracte directe amb el responsable
Pressupost sense compromís
64 NÚM. 666 - AGOST 2008

L'entrenador del segon equip, Pau
Hidalgo, amb el coordinador esportiu,
Ramon Codina. A la dreta, la plantilla
del Cassà B.
La pretemporada del Cassà s’ha
desnvolupat amb aquests resultats
Roses – UD Cassà, 0 – 2
UD Cassà- Girona juv., 4 – 0
UD Cassà – CE Sabadell, 1 -0
UD Cassà – CE Manresa, 0 - 0 (6-7 als
penals.
Cal destacar en aquest darrer partit, la
presència del tenor Josep Carreras, que
va voler assistir al Memorial que en record
del seu pare es fa anualment al camp del
Cassà. El trofeu se'l va endur el Manresa
la tanda de penals.
Per altra banda també han començat
els entrenaments els equips inferiors de
la UD Cassà en le sidfernts catgeories. La
presentació d el'equip està previst que es
faci el dissabte 27 de setembre amb un
acte que es tancarà amb un sopar poular,
ball i música en directe.
Directe de fàbrica!
NÚM. 666 - AGOST 2008
CALENDARI DEL CASSÀ B A SEGONA REGIONAL
Jorn. Data Equips Jorn. Data
1 (14/09/2008) VIDRERENCA, ‘’A’’ - CASSA, U.D. ‘’B’’ 18 (25/01/2009)
2 (21/09/2008) C A SSA, U.D. ‘’B’’ - BONMATI, C.F. ‘’A’’ 19 (01/02/2009)
3 (28/09/2008) C A SSA, U.D. ‘’B’’ - JOANETES,C.F. ‘’A’’ 20 (08/02/2009)
4 (05/10/2008) BESALU, C.E. ‘’A’’ - CASSA, U.D. ‘’B’’ 21 (15/02/2009)
5 (12/10/2008) CASSA, U.D. ‘’B’’ - Pª BARC. LLORET 22 (01/03/2009)
6 (19/10/2008) SILENC, ATH. ‘’A’’ - CASSA, U.D. ‘’B’’ 23 (08/03/2009)
7 (26/10/2008) C A SSA, U.D. ‘’B’’ - SANTJOANENC,P. 24 (15/03/2009)
8 (02/11/2008) ANGLES C.E. ‘’A’’ - CASSA, U.D. ‘’B’’ 25 (22/03/2009)
9 (09/11/2008) CASSA, U.D. ‘’B’’ - PORQUERES, U.E. 26 (29/03/2009)
10 (16/11/2008) TORDERA, C.F. ‘’B’’ - CASSA, U.D. ‘’B’’ 27 (05/04/2009)
11 (23/11/2008) CASSA, U.D. ‘’B’’ - HOSTOLES, U.D. 28 (19/04/2009)
12 (30/11/2008) HOSTALETS BAS - CASSA, U.D. ‘’B’’ 29 (26/04/2009)
13 (07/12/2008) CASSA, U.D. ‘’B’’ - SANT GREGORI,A.E. 30 (03/05/2009)
14 (14/12/2008) SANTA PAU, P. ‘’A’’ - CASSA, U.D. ‘’B’’ 31 (10/05/2009)
15 (21/12/2008) C A SSA, U.D. ‘’B’’ - LES PRESES, C.F. 32 (17/05/2009)
16 (11/01/2009) TORTELLA, U.E. ‘’A’’ - CASSA, U.D. ‘’B’’ 33 (24/05/2009)
17 (18/01/2009) C A SSA, U.D. ‘’B’’ - E. F. B. TOSCA 34 (31/05/2009)
Esports
Campllong
Gran liquidació d'estocs
Un exemple del que podeu trobar:
Pantalons d'esport, des de 4 e
Camisetes esport, des de 4 e
Paravents, des de 5 e
I moltes ofertes més en equipament per a l'esport i l'aire lliure
La més àmplia varietat de models de totes les talles,
per a adults i infants.
Visiteu-nos a Campllong, plaça de l'Església, 3 - tel. 972 46 44 86
65

Cloenda
d'estiu
Durant el mes de juliol els patinadors i
patinadores del Foment han fet un intensiu
de patinatge de dilluns a dijous per
acabar d’arrodonir la temporada. També,
i com cada any, una quinzena de nens i
nenes han aprofitat aquest mes per
aprendre a equilibrar-se i moure’s damunt
dels patins.
La darrera setmana els 16 patinadors
del grup-show barbapapàs van presentar
la seva exhibició al Festival de Caldes en
l’inici de la seva Festa major.
El darrer dia de juliol vam aprofitar per
fer la nostra cloenda i un petit Festival
familiar per veure l’evolució dels nostres
esportistes, i on pares, mares i avis van
demostrar les seves arts culinàries amb
un munt de coques de tots els gustos. Wl
reportatge fotogràfic il·lustra aquests actes.
Bon estiu i fins el setembre!
El 8 de setembre iniciarem la temporada
2008-09 de patinatge artístic i durant el
primer mes donem la possibilitat
d’aprendre aquest esport i si més no a
moure’ns damunt d’uns patins. Us hi
esperem a tots!!!
66 NÚM. 666 - AGOST 2008

Un moment del berenar de germanor de tots els assistents.
-Depilació amb cera calenta i freda
-Neteges facials
-Tractaments facials
-Tractaments corporals
-Algoteràpia/ xocolateràpia/
fangoteràpia/ pressoteràpia
- Tint i permanent de pestanyes
HORARI:
-Manicura, pedicura
De dimarts a divendres de 10 a 13 i de 15 a 20 hores.
-Solarium vertical.
Migdies: Hores convingudes
Dissabte: de 10 a 14 H. Tardes: Hores convingudes.
NÚM. 666 - AGOST 2008
... I MÉS FOTOS A:
WWW.CASSADIGITAL.CAT
67

XX diada de l'hoquei sobre patins
El dissabte 20 de juny del 2008,
la secció d'hoquei patins del
Foment Deportiu Cassanenc va
organitzar la vintena edició de
l'hoquei cassanenc. De les 10h.
del mati fins a les 21h., es van
fer un seguit de partits.
Començant pels més petitons,
els de l'escola d'hoquei i
succesivament totes les
categories fins arribar als
séniors que van jugar un partit
d'exhibició i així donar per
acabada aquesta vintena
edició.. Entre partit i partit els
jugadors podien gaudir de la
piscina municipal.
Un total de 15 partits i uns 140
jugadors van passar pel pavelló
cassanenc.
Els clubs participants en
aquesta jornada van ser:
C.H.Caldes de Malavella, C.H.
Malgrat, C.H.Blanes,
C.H.Sentmenat , C.H.Arenys de
Mar i el F.D.Cassanenc.
Molta col.laboració per part
dels pares que van fer funcionar
un bar amb unes coques
boníssimes fetes per les mares
dels jugadors, uns entrepans i
una planxa que no va parar en
tot el dia.
Per primer cop a la història
s’ha disputat un partit de pares
i mares que han estat entrenant
un dia a la setmana durant tot
l’hivern. Un partit molt divertit i
emocionant que va ser el resum
de tot l’esforç que han fet
aquests pares durant l’any.
També agraïr a l’entrenador
Quim Serra que ha tingut molta
paciéncia.
Per acabar la temporada 07/
A.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.
Correduria d'assegurances
ASSESSORIA FISCAL
COMPTABLE I LABORAL
ASSEGURANCES
Plaça de la Coma, 18 - 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: serrassessors@infonegocio.com
68 NÚM. 666 - AGOST 2008

XX diada de l'hoquei sobre patins
El dissabte 20 de juny del 2008,
la secció d'hoquei patins del
Foment Deportiu Cassanenc va
organitzar la vintena edició de
l'hoquei cassanenc. De les 10h.
del mati fins a les 21h., es van
fer un seguit de partits.
Començant pels més petitons,
els de l'escola d'hoquei i
succesivament totes les
categories fins arribar als
séniors que van jugar un partit
d'exhibició i així donar per
acabada aquesta vintena
edició.. Entre partit i partit els
jugadors podien gaudir de la
piscina municipal.
Un total de 15 partits i uns 140
jugadors van passar pel pavelló
cassanenc.
Els clubs participants en
aquesta jornada van ser:
C.H.Caldes de Malavella, C.H.
Malgrat, C.H.Blanes,
C.H.Sentmenat , C.H.Arenys de
Mar i el F.D.Cassanenc.
Molta col.laboració per part
dels pares que van fer funcionar
un bar amb unes coques
boníssimes fetes per les mares
dels jugadors, uns entrepans i
una planxa que no va parar en
tot el dia.
Per primer cop a la història
s’ha disputat un partit de pares
i mares que han estat entrenant
un dia a la setmana durant tot
l’hivern. Un partit molt divertit i
emocionant que va ser el resum
de tot l’esforç que han fet
aquests pares durant l’any.
També agraïr a l’entrenador
Quim Serra que ha tingut molta
paciéncia.
Per acabar la temporada 07/
A.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.
Correduria d'assegurances
ASSESSORIA FISCAL
COMPTABLE I LABORAL
ASSEGURANCES
Plaça de la Coma, 18 - 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)
Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: serrassessors@infonegocio.com
68 NÚM. 666 - AGOST 2008

08 es va organitzar un sopar a la
pista de fora servit per un catering
amb tots els jugadors i pares i per
arrodonir la festa un grup d'animació
de pallassos van fer disfrutar a petits
i grans amb el seu espectacle.
Desprès repartiment de trofeus, fotos
i sticks pels jugadors.
S'acaba una temporada i en
comença un altre. I ara ve la feina
que no es veu, feina que fa la junta
moltes vegades poc valorada per
alguns. Preparar els equips, buscar
entrenadors i organitzar els partits.
Programació de calendaris, horaris
i deixar-ho tot a punt perquè nens i
joves puguin començar una bona
temporada.
... I MÉS FOTOS A
WWW.CASSADIGITAL.CAT
NÚM. 666 - AGOST 2008
69

Preparant-nos per a la lliga EBA
El Foment s'està preparant per a la seva primera participació a
la liga EBA de bàsquet i ja se saben algunes dades del que serà
la seva primera temporada en aquesta categoria. Igualment
l'activitat del bàsquet del Foment es comença a preparar en els
diferents niivells de competició.
Us resumim en aquesta pàgina l'esquema de la temporada 2008/
09.
LLIGA CATALANA
Calendari. Equips participants:C.B. OLESA, C.B. VILADECANS,
U.B. SABADELL i OBRES I DESMUNTS S.L. F.D. cassanenc A
Calendari:
7/9/08:U.B. SABADELL – FD. Cassanenc A 12,15
11/9/08:FD. Cassanenc A – C:B: Olesa 18,30
14/9/08: FD. Cassanenc A – C.B. Viladecans A 18,30
El primer partit que l’equip Senior masculí «A» OBRES I
DESMUNTS S.L. FJ. Cassanenc el jugarà a casa el dia 11 de
setembre (dijous) per la Diada, a 2/4 de 7.
CALENDARIS DE LES LLIGUES EBA I
2A CATALANA
Els partits que jugaran els dos equips del Foment a la lliga
EBA i a 2a catalana seran els següents:
21-9-08: 2aC FD. Cassanenc – Bàsquet Lloret, 2/4 de 5
EBA: FD. Cassanenca – C.B. Valls, 2/4 de 7
5-10-08: 2ª: F.D. Cassanenc- C.E. Palamós
EBA: F.D. Cassanenc – C.B. Monzón
19-10-08: 2ª F.D. Cassanenc –C.B. Salt «B»
EBA F.D.Cassanenc –SEDIS Bàsquet
2-11-08: 2ª: F.D. Cassanenc – C.B. Besalú
EBA F.D. Cassanenc – UGT Aragón
16-11-08: 2ª: F.D. Cassanenc –C.B. Quart «A»
EBA F.D. Cassanenc – C.B. Santfeliuenc
14-12-08: 2ª: F.D. Cassanenc – C.B. Cabrera «A»A
EBA F.D. Cassanenc – C.B. Mollet
11-1-09: 2ª : F.D. Cassanenc –A.E. Mataró «B»
EBA: F.D. Cassanenc – Monte Ducay Olivar (Saragossa)
1-2-09: 2ª; F.D. Cassanenc – C.B. Pineda de Mar
EBA: F.D. Cassanenc – B. Igualada.
LES PLANTILLES
El passat 11 d’agost varen començarr els entrenaments l’equip
EBA i el 2a Catalana, amb un total de 22 jugadors.
BASES: Pau Vila (CB Girona), Pau Llinàs (CB Girona), Xevi
Oliveras (FD Cassanenc)i Edu Vilà (F:D:Cassanenc)
ESCORTES: Martí Serra (FD Cassanenc), David Gaitx
(F.D.Cassanenc), Eduard Bertran (F.D.Cassanenc), Eric Jimenez
(C.B.Girona) i Ivan Mondejar (Adepaf Figueres)
ALERS: Joan Mateu (C:B: Girona), Edu Camós (C:B: Girona),
Marc Bartrolí (F.D. Cassanenc)i Albert Morejon (F.D. Cassa-nenc)
ALER PIVOTS: Raimon Sala (C.B. Girona), Moisés Martorell
(FD Cassanenc) Lluís Martinez (FD.Cassanenc)i Sergi
Clavaguera (Adepaf Figueres).
PIVOTS:Mbaran Okon Omori (Mataró), Jordi Geli
(C.B.Avidane), Joan Condom (CB Girona), Marc Boadella (FD
Cassanenc) i Xevi Costa (FD Cassanenc)
ELS TÈCNICS
El quadre tècnic del Fment Deportu cassanenc per a la
temporada 2008/09 està integrat per:
Pre-mini femení: Judith Turró i Cristina Carreras
Pre-mini masculí: Miquel Guillem
Mini femení: Jordi Xifre i Anna Viana
Mini masculi «B»: Josep Donaire i Quim Roqueta
Mini masculí «A»: Xevi Porcel
Infantil femení: Oriol
Infantil masculí: Albert Arderiu i Damià Xifra
Cadet Femení: Glòria Fernandez
Cadet masculí: Eduard Boadas i Oriol Sàbat
Júnior femení: Xevi Oliveras i Jordi Xifra
Júnior masculí: Albert Morejon i Jordi Cazorla
Sènior femení: Ferran Navarro i Joan Manuel Candelario
2a Catalana masculí: entrenador:Jordi Lorca. Ajudants: Jordi
Colomé i Lluís Martinez. Delegats: Josep Martorell i Pilar Pascual
EBA: entrenador: Dejan Kamenjasevic. Ajudants: Toni Vidal
i David Beltran. Delegat: Josep Donaire. Preparador físic: Jordi
Sargatal. Delegat de camp: Xavier Carrera.
Coordinador dels equips de base: Albert Morejon. Ajudant,
Josep Donaire
Coordinador dels equips grans: Dejan Kamenjasevic.
PRIMERS ENTRENAMENTS
Les altres categories comencen els entrenaments:
Pre-Mini Femení, 1 setembre (dilluns) Pavelló 5 tarda
Mini Femení, 1 setembre (dilluns) Pavelló 5 tarda
Infantil Femení, 1 setembre (dilluns Pavelló 5 tarda
Cadet femení, 25 agost (dilluns) Pavelló 18,15 tarda
Junior femení, 26 agost (dimarts) pavelló 20 hores
Senior femení, 25 agost (dilluns) polivalent 21,15
Pre-mini masculí, 2 setembre (dimarts) Polivalent 17,15
Mini masculí «A», 1 setembre (dilluns) pavelló 17 hores
Mini masculí «B», 2 setembre (dimarts) polivalent 18,20
Infantil masculí, 2 setembre (dimarts) polivalent 17,30
Cadet masculí, 2 setembre (dimarts) Polivalent 18,45
Junior masculí, 25 agost (Dilluns) Pavelló 19,30.
70 NÚM. 666 - AGOST 2008

Marató
de tennis
i bon
ambient
Aprofitant l'arribada de l'estiu
les activitats al Club Tennis
Cassà s'han diversificat i a més
dels casals per a la mainada
també s'han ofert propostes per
a totes les edats com la marató
de dobles de tennis que es va disputar durant més de deu hores a les
pistes del club el dia 26 de juliol
Nou parelles van participar a la competició que va anar acompanyada
d'un sucul·lent sopar per agafar forces després de tants partits!
NÚM. 666 - AGOST 2008
A les imatges, algunes de les parelles en
acció en els partits de obles i preparant el
sopar
71

El C. Girona de BTT es tanca a Fornells
Tel. el. 972 972 46 46 34 34 79
79
Horaris: Horaris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 h
Dilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14.30
Els nostres ciclistes en acció a la cloenda de la temporada
El 27 de juliol va finalitzar a Fornells de la Selva el popular
Trofeu Caixa Girona de BTT, que, amb els seus 18 anys, està
consolidat com un campionat de referència a Catalunya en el
mon del BTT.Francesc Freixer es va imposar aquí a Fornells.
En aquesta 18 ena edició d’aquest Trofeu, Ismael Ventura ha
estat el guanyador, seguit per Oriol Morata amb una avantatge
de tant sols un punt, el que va fer que , a Fornells, durant la
darrera cursa del Campionat, la emoció durés fins a darrera
hora ja que Morata no va tenir el dia i tant sols va poder consolidar
una quarta posició, perdent el liderat i el Campionat.
Per part del Club Ciclista Cassà, els ciclistes que han participat
en aquesta edició han estat: l’Albert Carbó que ha acabat en la
11ena posició de la màxima categoria (l’elit).
En la categoria de màster 30, en Jordi Bernatallada ha acabat
en la 13 ena posició, en Josep Puigmolé en la 61ena posició al
puntuar només en 3 curses, mentre que en Joan Boadas, no
s’ha classificat al participar només en la darrera cursa.
A la Categoria de màster 40, hi ha participat en Carles
72 NÚM. 666 - AGOST 2008

Ruscalleda, Jaume Badosa i Enric Cabarrocas que han acabat
en la 21ena, 26ena i 29ena posició respectivament encara que
també s’han perdut unes quantes curses que els haurien pogut
anar molt be per escalar posicions.
En Quim Felip, a la categoria de màster 50, ha pogut acabar
finalment en la quarta posició a molt pocs punts del tercer
classificat.
L’Eduard Cabarrocas hi ha participat en la categoria d’Esplai
i tampoc s’ha classificat al participar només en la darrera prova
del campionat.
Val a dir que els ciclistes es classificaven al participar com a
mínim en dues de les deu proves que constava el Campionat
SORTIDA NOCTURNA A OLOT
El passat dia 13 de juliol, tot coincidint amb lluna plena, un
grup de ciclistes del Club, sortia a la tarda en direcció cap a la
Garrotxa tot aprofitant el bici carril. La forta calor que feia, va fer
que el ritme de pujada, fos molt lent. També hi va haver un parell
de punxades i algun petit problema físic. En Jordi Plana, va anar
seguint el grup amb un cotxe de assistència, cosa que va facilitar
que el grup no tingués que arrossegar cap estris. Començava
a fosquejar quan el grup arribava a la Vall d’en Bas. Un lleuger
sopar al restaurant la Caseta de St. Esteve d’en Bas i ja de fosc,
amb els estris apunt, començava la baixada de tornada a Cassà.
Tot i el clar de Lluna que hi havia, la baixada va ser molt ràpida
i els llums no van parar en cap moment de funcionar. Una parada
a la plaça porxada d’Amer, per prendre un refrigeri i en un tres i
no res es tornava a ser a Cassà.
NÚM. 666 - AGOST 2008
A Olot, cursa nocturna
CICLISME DE CARRETERA
El passat dia 27 de juliol a la bonica població navarresa de
Vera de Bidasoa es disputà la XVII edició de la marxa cicloturista
la Miguel Indurain. Aquesta marxa consta de dos recorreguts un
de llarg de 186 quilòmetres i un de curt de 113. En Joan Borrell,
aprofitant l’inici de les vacances, s’hi va desplaçar per disputar
la prova del recorregut llarg. El recorregut és molt exigent, no hi
ha grans ports però tampoc hi ha planer, és un autèntic
trencacames. La prova transcorre per les boniques poblacions
de Vera de Bidasoa, Sumbilla, Santesteban, Irurita i Ziga. Els
ports de muntanya que cal superar son els de Belate, Egazkue,
Arteseaga, Altre cop Belate i finalment el de Orokleta. El temps
empleat va ser de 6h14m, a una mitjana de 30qm/hora.
I MÉS FOTOS A:
WWW.CASSADIGITAL.CAT
73

Camí del Condoriri i el lloc de Rinconada de Tuni, al peu d'aquest cim.
Retorn de l'expedició als Andes bolivians
C/ Molí, 18 - 17244 Cassà de la Selva
albertros69@hotmail.com
En Quim i en Joan dalt del Tarija
El dia 28 de juliol, els dos muntanyencs cassanencs, Joaquim
Carreras Barnés i Joan Pinsach Estanyol, han retornat a casa
nostra després d’una interessant campanya alpinística
d’ascensions a cims bolivians de cinc mil i sis mil metres d’altitud.
Van sortir de Cassà el dia 7 de juliol i en prop de tres setmanes,
durant les quals van compaginar l’activitat a muntanya amb el
turisme, van coronar els cims Àustria (5348 m) i Tarija (5250
m), a la regió de Condoriri, com a aclimatació per a posteriors
muntanyes de més envergadura. A continuació van pujar el
Huaina Potosí (6088 m), per la via normal, en unes condicions
immillorables de neu i gel, del qual destaquen la finíssima aresta
cimera i la bellesa de tota la muntanya. Finalment i com a col.lofó,
van tenir la sort de poder pujar el Sajama (6542 m), el més alt de
Bolívia, un cim que molt sovint rebutja –tal com havia passat uns
dies abans- molts alpinistes i els frustra les expectatives de fer
cim a causa de vents molt forts i freds provinents de la Patagònia.
74 NÚM. 666 - AGOST 2008

A dalt, l’ombra del Sajama
projectant-se sobre el
Parinacota i el Pomerate i els
muntanyencs al cim del
Sajama, que amb els seus
6.542 m, és el punt culminant
de Bolívia. A la dreta, ascensió
a l'Huaina Potosí.
Els dos muntanyencs
recomanen especialment els
Andes bolivians, així com el país
en general, tant per la facilitat
d’accés a les muntanyes i la
quantitat i varietat de cims de tota
classe, com per les interessants
curiositats d’àmbit cultural i les
seves dinàmiques econòmiques
i socials.
(Més imatges a:
www.cassadigital.cat)
Ctra. Provincial, 89 17244 CASSÀ DE LA SELVA
Tel. 972 46 00 92 / Fax: 972 46 33 13 (Girona)
NÚM. 666 - AGOST 2008
75

Estem a la recta final de l’estiu i em sento
una mica trist.
L’estiu sempre m’ha agradat molt. A casa
quan era petit, l’estiu era molt divertit. Vivíem
a les fores del poble i teníem un jardí molt
gran. A l’estiu no solíem viatjar, però no
paràvem de rebre visites d’amics dels pares.
Sempre m’havia semblat que cada visita era
com un petit viatge. Els narradors, posaven
tot l’enfàsi explicant les històries viscudes
durant l’any. N’hi havia de molt interessants,
d’altres divertides i algunes de tristes, però
totes eren ben rebudes i escoltades amb
devoció per tota la família.
A les tardes ens assentàvem en el porxo i
mentre els grans feien un cafè, a nosaltres
ens donaven un suc de llimona o algun altre
refresc casolà.
La mare sempre traginava per la cuina i
encara ara em sembla recordar l’olor dels
seus guisats que fins i tot a l’estiu menjàvem
acabas de treure del foc. El pare treballava
al poble en una botiga i quan tornava a casa
li agradava quedar-se jugant una estona
amb els meus germana i jo.
Vestíem poca roba, alguna samarreta,
calçotets i poca cosa més per estar frescos i
L’estiu, s’acaba....
Inici Inici de de curs:
curs:
1 de setembre
ens encantava jugar el safareig. La
mare no li agradava tant com nosaltres
i de tant en tant cridava des de casa,
que ja n’hi havia prou.
Quan el sol es ponia agafàvem la
pilota i fèiem algun partidet, com que
érem sis germans, podíem fer un tres
contra tres, que no estava gens
malament. Els meus cosins, que
també vivien a prop també venien
sovint a casa a passar la tarda amb
nosaltres i a jugar.
La veritat, és que vaig tenir una
infància força feliç, molt entretinguda.
Vaig tenir molta sort, per que tot i que
érem rics, vivíem bé i a nosaltres no
ens va faltar mai de res.
Els estius eren una molt bona època
de l’any, però com tot lo bo s’acaba i a
partir del 15 d’agost ja patíem per que
en breu hauríem de tornar a l’escola,
a posar-nos els abrics i a passar fred.
I ara, ara en canvi,... com són els meus
estius?
Ara, pare, els seus estius són una
mica diferents, però també són
especials. Els estius els passem a la
mateixa casa on els passava de petit, jo en
comptes de l’àvia Conxita, li porto el refresc
de llimona casolà que tant li agrada. En
Joan i la Júlia, els seus nets corren pel jardí
i vostè des del porxo assentat, els mira
mentre el somriure s’escapa per sota el nas
veient les seves entremaliadures. A la tarda
quan en Pere, el meu marit, arriba de
treballar a la botiga del poble, li explica
com a anat el dia i juga una estona amb la
canalla abans de sopar.
D’amics, que el vinguin a veure en
queden pocs, però de tant en tant, ve algun
conegut o coneguda i es passen l’estona
xerrant dels temps passats. Per mi veureus
és com un viatge en el temps, quan jo
era petita i us sentia parlar amb la mare de
les vostres coses.
A l'hora de sopar intento fer de tant en
tant algun d’aquells guisats que la mare
feia, i que a vos tant us agradaven i que
l’avia Conxita els hi va ensenyar a fer.
Jo crec pares que per vos els estius
encara són una època feliç.
Gràcies filla, intentaré no oblidar-ho....
76 NÚM. 666 - AGOST 2008

Varen ésser uns dels anys més feliços de la
meva vida. Varem coincidir per tres anys
durant els mesos d’estiu i ens ho passàvem
d’allò més bé jugant damunt la fina sorra,
prop de les restes d’aquella muralla
grecoromana, mentre les onades, calmes en
aquell raconet de platja, acaronaven
suament la sorra i les gavines, cansades del
seu vol, es deturaven a mirar-nos des del
cim de la muralla.
L’aigua ens portava moltes i moltes
petxines de totes formes i colors i, a cada
una d’elles li havíem posat un nom: teníem
«vanos», «sabatetes de la Mare de Déu» ,
«Ulls de St. Llúcia»...
Però la Lídia (la Lídia Vilajoliu de qui fins
el nom tenia ressons d’alegria) en tenia una
que era per a ella un autèntic tresor i que
guardava com una relíquia. El mar l’havia
obsequiat amb un tros de nacra brillant i polit
i el seu avi li havia fet gravar el nom, com si
es tractés d’una pedra preciosa.
Jo mai m’havia preocupat de com es deia
la seva família, de on venia, de on vivia..Com
pot interessar això en aquells anys
inconscients precursors de l’adolescència?
Un dia tingueren que marxar sobtadament
tota la família. Quan els vaig veure marxar
m’hi vaig apropar per besar-la i em girà la
cara molt ofesa, amb un gest de marcada
indignació. Què havia passat? Quan vaig
plorar! Quin mal em feu la seva actitud! La
mare em deia que no en fes cas, que era
una criaturada però per a mi era com un
punyal que m’haguessin clavat al cor sense
saber-ne el motiu.
Passaren uns dies i m’arribà una carta.
Vaig conèixer la lletra, aquella lletra
«anglesa» polida i inclinada que ens feien
fer les monges...Era breu però feridora com
aquell seu darrer gest de despit: «Mai
m’hagués pensat que tu, la que creia la meva
millor amiga, quasi la meva germana, fossis
capaç de prendre’m el meu joiell estimat, el
meu amulet...»
Això pensava de mi? Amb aquesta
creença havia marxat?
Arribà el final de les vacances i calia desar
totes les coses inútils que havíem anat
amuntegant. Vaig agafar la meva capça de
petxines per triar les que valia la pena
guardar i les que havien de tornar al fons
del mar de on havien vingut. «Aquesta
si...aquesta no... aquesta...» Déu meu! Allà
barrejada entre les petxines hi havia el joiell,
l’amulet de la Lídia. Si almenys li pogués
tornar! Si pogués justificar-me davant d’ella!
Però no sabia ni on era ni on parava.
I, des d’aquell dia, aquell fou el meu
amulet. Vaig fer que l’arreglessin per tal de
posar-me’l al coll i a la nit, abans de dormir,
NÚM. 666 - AGOST 2008
L'amulet
ell em retornava als dolços
dies de la meva infantesa:
me l’apropava als llavis i
sentia la salabror del mar;
me l’apropava a les orelles
i sentia el plàcid anar i venir
de les onades; m’hi fregava
les parpelles i veia el blau
del cel i el vol de les
gavines...I així durant una
pila d’anys durant els quals
els records prenien vida en
mi i la Lídia seguia jugant al
meu costat...
* * *
El diari portava la notícia: havien
reestructurat una de les Conselleries
i, entre les persones que hi ocuparien
un càrrec rellevant hi havia la Sra.
Lídia Vilajoliu
Per fi l’havia localitzat! Per fi podria
parlar amb ella, tornar-li el seu amulet,
justificar-me d’una falta no comesa!
Vaig posar mans a l’obra tot seguit.
També jo m’havia mogut pels camins
de la política i tenia bons contactes
que em podien apropar a ella.
I arribà el moment: M’esperava al
seu luxós despatx: elegant, , distant,
freda...El meu nom no li causà cap
emoció. Mentre jo parlava ella
m’escoltava displicent deixant anar de
tant en quant un « ah! Si...em sembla
recordar..» Quan li vaig posar l’amulet
a la mà l’agafà amb certa reticència,
sense cap il·lusió i se’m tragué del
davant amb una innegable cortesia
política: «Mira, ara estic molt
atrafegada. Si vols em telefones –em
donà una elegant targeta- i quedem
per dinar juntes».
No hi hagué retrobament. No hi
hagué dinar de compromís. Hi hagué
una gran decepció i un doll de
llàgrimes. Hi hagué, al cap d’uns dies,
un missatger trucant a la meva porta i
entregant-me un paquetet curosament
embolicat.
Quasi abans d’obrir-lo sabia què hi
trobaria: allà estava l’estimat joiell, l’amulet
sense el qual sentia que s’anaven perdent
en l’oblit els joiosos dies de la meva
infantesa..La carta, freda i concisa ho deia
tot: «Et torno el joiell que posà fi a la nostra
incipient amistat que tu i jo, innocents,
creiem que duraria tota la vida...Res dura
tota la vida, tot va caient en l’oblit com per a
mi hi caigué aquest tros de nacra que cap
sentiment em desperta. Frueix-ne tu, que
creus en el valor de l’amistat, que saps viure
d’il·lusions, que un amulet sense valor pren
vida a les teves mans...Jo no tinc temps per
el record, visc el present intensament i
m’espera un futur prometedor. Deixo el
passat per a tu!»
Gràcies! Gràcies per retornar-me aquell
passat amagat dins l’amulet! El meu
amulet!
* * *
Però l’encant s’havia trencat! La seva
freda indiferència li havia donat un cop de
mort!
Per això avui he tornat, pel caminet de
sorra que passa per entre els pins, a la
nostra platja de sorra fina. He caminat
mullant-me els peus en les plàcides ones
que anaven i venien i, quan he arribat al
peu de la muralla, mentre les gavines em
miraven de cua d’ull, he fet un forat molt
fondo, tan fondo com he pogut i hi he
enterrat per sempre aquell tros de nacra i,
amb ell, hi he enterrat una part de la meva
infància perduda.
M. Dolors Godoy
77

Kudnà
hora
Sembla que aquest any s’ha posat
molt de moda viatjar a Praga i,
realment, val la pena, doncs aquesta
atractiva ciutat de 500 Km. quadrats,
plena de boscos i jardins que omplen
de verd els seus set turons amb les
corresponents valls, donen la
impressió d’una ciutat jardí creuada
pel seu riu Moldava, inspiració del
seu gran músic Smetana, i declarada
patrimoni de la humanitat per tota la
grandiositat dels seus monuments i
dels seus llocs històrics. No cal
esmentar-los perquè tots els qui hi
78 NÚM. 666 - AGOST 2008

viatgen ja reben
suficient informació.
Però hi ha una ciutat
que no sol formar part
del paquet turístic que
ofereixen les agències
de viatges i que mereix
una menció especial. Es
tracta de la ciutat de
Kudnà Hora. Per què?
Kudnà Hora fou en
l’edat mitjana la gran
competidora de Praga i
la segona ciutat més
important del regne de
Bohemia. Les seves
riques mines de plata
feren que allà el Princep
Vlacav II fes encunyar la
primera moneda, el
grosü, a l’any 1285, baix
el guiatge dels tècnics
italians, moneda que en
poc temps fou la
moneda de canvi més
cobejada pels La tumba d'Smetana i la patrona dels mners, Santa Bàrbara
mercaders que
comerciaven per Europa.
ossos de 40.000 persones.
Però no és per aquest fet, ni per la seva catedral de Sta. A mí em va costar fer-me a la idea que allò que veia havia
Bàrbara, patrona dels miners bastida per competir amb la catedral format part alguna vegada d’una munió de persones humanes.
de St. Vito, a Praga, ni per Vlassky Dvür, casa de la moneda i Sorprenent? Irreverent? Impressionant? Repel·lent? Ningú en
residència real, ni per Hradek, museu txec de la plata, surt indiferent però crec que tothom en surt amb sentiments
construccions totes que feren entrar a Kudná Hora en la llista del contraposats. Veure-ho per creure-ho!
Patrimoni cultural de la Unesco.
Si viatgeu a Kudná Hora, visiteu el monestir de Sedlec fundat
el 1142 per l’ordre del Císter, i no en sortireu indiferents. Per
què?
Segons la tradició, a finals del segle XII l’Abad del Monestir
feu portar de Terra Santa un grapat de terra que va escampar pel
cementiri i des d’aquell moment es va considerar que el cementiri
era un troç de Terra Santa i tothom hi volia ser enterrat: la gent
de Bohèmia, de Polònia, de Baviera, de Bèlgica...A la gent que
volgué ser-hi enterrada s’hi afegiren els nombrosos morts a causa
de la pesta. Més tard hi hagué la gran mortaldat a causa de la
batalla dels creuats contra els husitas el 1424...
La capella de dues naus construïda sobre l’espai del soterrani,
obra dels constructors de Wenceslao II, anà omplint-se amb els
ossos de tots els cadàvers que ja no tenien lloc en el cementiri i
a l’any 1511 un monjo es va dedicar a ordenar-los en unes
grans piràmides, quedant l’església convertida en l’ossari més
gran del món.
Però no s’acaba aquí la història: Quan la família noble
Schwarzenberg de Orlik adquirí la propietat del monestir, va fer
que l’escultor Frantisek Rint, convertís tot aquell ossament en
unes escultures també úniques al món: S’hi pot veure una
làmpada «aranya» immensa construïda amb diferents ossos,
canelobres, calzes, creus, l’escut nobiliari dels senyors del lloc,
garlandes, piràmides...Sembla que la decoració està feta pels
M. Dolors Godoy
NÚM. 666 - AGOST 2008
Maria Negre i Teixidor
C/ Barraquetes, 29
Tel. 972 46 01 84
17244 CASSÀ DE LA SELVA
17244 CASSÀ DE LA SELVA Nova col·lecció
79

De la innocència a la ignorància
Primer de tot, al llarg de la nostre vida,
hauríem de saber perquè venim a aquest
món, perquè protestem des de la nostra
infantesa, perquè els instints ens
demanen que surti el nostre jo, tot i !a
incomprensió dels nostres pares envers
el nou ésser.
A través de la seva pròpia mare i l’instint,
l’infant arriba a comprendre què és el que
vol; silenci, música, el calor de la mare,
quan té gana, evitar la incomoditat d’una
posició.. Hi ha una infinitat de coses que
desconeixem perquè no ens han educat
per conèixer aquest nou ésser, què és un
altre món diferent del nostra, amb el seu
propi curs de la vida.
Un ésser que ha vingut a aquest planeta
per viure i que no s’hi sent satisfet, el seu
jo o el «pequeno profesor» no està d’acord
amb les normes que la societat li marca,
les normes de la vida. De tal manera que
li és molt difícil conviure amb la família i
comprendre les actituds dels pares,
perquè els seus criteris i els seus propis
valors són completament diferents deguts
a la pròpia innocència.
Dintre de la meva vida per saber allò
que no es diu, o el que es diu i no es
pensa, quan volen fer-te creure el que
interessa, com és el cas de la televisió,
dels diaris, les revistes, adreçades a
persones sense personalitat, m’és molt
difícil mantenir converses entenedores.
Així doncs, cal buscar la informació que
t’interessa i així fer-te la pròpia
personalitat, els propis valors humans.
D’entrada faré algunes reflexions sobre
la meva pròpia persona, perquè primer
m’he estudiat a mi mateix per tal de saber
qui sóc jo i també com són els altres. M’he
afiliat a partits polítics, sindicats, he estat
en organismes clandestins, he tingut tota
mena de reunions i converses, he tractat
amb metges, amb advocats. Amb
capitalistes, he participat en centres de
rehabilitació de drogaaddictes, he tingut
cura de malalts, he estat en centres
excursionistes i, en fi, he recorregut força
món.
Segons l’època que t’ha tocat viure en
aquesta terra, les persones són
completament diferents. Cinquanta o
seixanta anys enrera, el fet d’haver viscut
una guerra civil, en forma de creuades
muntades pel clero, els militars i els cacics,
amb el gran cacic que era en Franco, que
va fer retrocedir aquest país cinquanta
anys respecte d’Europa, això
necessàriament imprimeix un caràcter.
Fem una mica d’història i pensem
perquè es provoquen les guerres. Aquí hi
havia un muntatge polític en l’època de
Primo de Rivera, un dictador militar amb
qui el país ja no estava d’acord, però el
domini de les dretes feia impossible tota
revolució cultural. D’aquí se’n derivà una
gran confusió que va portar a la
proclamació de la República el 14 d’abril
de 1931, després de les eleccions
municipals guanyades pels republicans
que fan inviable la Monarquia. Francesc
Macià proclama la República Catalana i
s’arriba a un pacte amb el Govern
Provisional, encapçalat per Lluís
Companys, per fer l’Estatut de Núria el 20
de Juny de 1931. Les desavinences entre
dretes i esquerres endarrereixen el
procés. El 6 d’Octubre de 1934, el
DRAPS17244 CASSÀ DE LA SELVA
Pl. Dr. Botet, 3
tel. 972 46 00 61
Preparem-nos
reparem-nos
per per tornar tornar a
a
l'escola
l'escola
80 NÚM. 666 - AGOST 2008

president Companys, en un acte de
dignitat proclama l’Estat Català dins la
República federal Espanyola. Les
conseqüències foren greus: es declara
l’estat de guerra a Catalunya i Companys
i els seu Govern són empresonats i
condemnats a cadena perpètua, a la
vegada que des de Madrid es nomena un
Governador General Militar a Catalunya.
Però si anem rascant en la Història més
llunyana, veurem que des de l’època
Feudal, la Inquisició, els Maçons i la
construcció de catedrals, les guerres
carlistes, tot plegat no són més que lluites
internes de les nacions per a dominar ei
món, per la «puta» ambició humana.
Paga la pena que tingueu la curiositat
de llegir uns llibres, com ara: El Fenomen
Humà, de Pierre Teyllhard de Chardin,
Edicions 62; la Història de l’Opus Dei,
d’Alvaro Baeza; Porquè murió Albino
Luciano, Juan Pablo I, ABL Editores; El
gran combaté por el tesoro de San Pietro;
La Iglesia y la Guerra Civil Espanoia, del
1936 al 1939 (La pólvora i el incienso) de
Ediciones Península; El Santo fundador
del Opus Dei, de Jesús Infante; Encara
no som humans, d’Eudald Carbonell i
Robert Sala; Anàlisis del caràcter, de
Wilhem Reich, Ediciones Paidos; Seis
estudiós de Psicologia, de Jean Piaget,
Ediciones Seix Barral; La política de la
Experiència, de Ronald De Sainy,
HORARI: Tardes de 4 a 8
Matins: hores convingudes
Tel. el. 972 972 46 46 01 01 00
00
Ja fa més de 16 anys que estem al vostre
servei a la nostra clínica dental i volem
agrair-vos la confiança que heu dipositat
en nosaltres. En aquests anys,
l’odontologia ha avançat (nous materials,
nous tractaments) i nosaltres hem volgut
avançar amb ella, incorporant en la nostra
pràctica les noves tècniques i tractaments,
per tal de poder donar el millor servei i
continuar oferint una odontologia de
qualitat.
NÚM. 666 - AGOST 2008
Editorial Grijalbo; L’evolució de la
Psicoanàlisi, de Sigmund Freud, Edicions
62; Els drets de l’home. Editorial Laia; La
por a la Llibertat, d’Erich Fromm, Edicions
62. Aquí hi trobareu el perquè la criatura
des de l’edat de 3 O 4 anys es pregunta el
perquè de tot, d’això i d’allò; és la seva
inquietud en la recerca del propi jo mentre
es desenvolupa ei seu cervell.
Quan vaig tenir un d’aquests llibres, Els
drets de l’home, ei vaig llegir i tornar a
llegir i no sabia com classificar-lo degut a
la forma en què havia estat educat. Llavors
tot era pecat i repressió, des dels anys 40
fins els 60. Més tard, en els 80, mal sia per
l’arribada de turistes, les coses es van
anar transformant de manera que la
mateixa gent del país ja no sabia que
pensar dels escàndols provocats pels
forans quan visitaven esglésies. És curiós
com la història es repeteix. Quan el 1965
es publica el llibre del jesuïta Pierre
Teyllhard de Chardin, El Fenomen Humà,
aquest gran científic i pensador va ser
desterrat pel Sant Pare de Roma per les
seves idees tant avançades que no
interessaven a l’Església. Een La
Vanguardia del dia 22 de maig de 2005 hi
ha un escrit de desgreuge per
promocionar que siguin publicades les
obres que no va poder publicar en vida.
Un altre cas ben curiós és la mort de
Joan Pau I, successor i deixeble de Pau
VI, que va aparèixer com un innovador,
fins i tot com un revolucionari, allunyat de
les intrigues vaticanes. Al cap de 33 dies
ja era mort. El pitjor va venir quan el Vaticà
es negà a fer-li l’autòpsia i a donar
versions diferents sobre les causes de la
seva mort. En aquells dies jo era en una
comunitat terapèutica amb el Dr. Carles
Frigola, que em va explicar com Joan Pau
I l’havia invitat juntament amb d’altres
psiquiatres de 62 països, per tal de parlar
sobre la seva visió del món, molt
pessimista d’ençà de la II Guerra Mundial
i l’ús de la bomba atòmica. Voldria
comprendre perquè les coses tenen
versions tant diferents; hi penso a la vista
de dos escrits apareguts en el Punt Diari
de Girona l’11 d’abril de 2005, l’un que
parla dels fets de l’estiu de 1978 amb la
mort de Joan Pau I i l’altre, que amb el
nom de «a l’ombra del roure de Goethe»,
explica com ara fa seixanta anys fou
alliberat el camp nazi de Buchenwald,
construït vuit anys abans en un santuari
del romanticisme alemany.
En el curs e la meva vida sempre he vist
que el tabac i les drogues eren
perjudicials per a la salut, però les
persones no han volgut donar-li
importància, perquè creuen que a ells no
els tocarà. El 12 de febrer de 1957, a la
Acadèmia Quirúrgica Espanyola, el Dr.
Marañón va donar una conferència sobre
Clínica Clínica dental dental La La Coma
Coma
Implants / Pròtesi / Ortodòncia /Endodòncia / Estètica dental /
Emblanquiments / Cirugia mucogingival / Odontologia general /
Odontologia preventiva / Adults i nens
81

els tabac i el càncer de pulmó. Malgrat
aquesta advertència, els mateixos metges
no han deixat de fumar. Els interessos
creats, les accions de les tabaqueres,
intenten amagar la veritat. Jo mateix, quan
vaig deixar de fumar tenia 30 anys, tot i
que ja sabia les conseqüències que
comporta.
En el curs de 50 anys hem tingut tota
mena d’informació sobre els perills del
tabac, però les persones es mantenen en
la seva volguda ignorància. Poso per cas
la tendència femenina a fumar. Com si això
fos una alliberació quan és tot el contrari,
a més de perjudicar seriosament la funció
reproductora, amb infants que ja venen
intoxicats. Tinc un full del Diari de Girona
del 30 de juny de 2001, on s’explica els
45 bilions que el tabac mou arreu del món.
Només en l’estat espanyol fins a 4 bilions
de pessetes, amb una recaptació per a
l’estat de 700.000 milions en impostos
derivats del tabac. La Xina és el primer
productor de tabac, concentra el 31 % de
la producció mundial, l’estat espanyol
produeix 42.000 tones a l’any. Un informe
recent elaborat pel Centre d’Investigació
d’Economia i Salut de la Universitat
Rompeu Fabra, conclou que la depesa
sanitària derivada del tabaquisme puja a
600 milions de pessetes.
Per falta d’educació, dels anys 70 ençà,
totes les generacions que han nascut i
viscut en el denominat estat de benestar,
es trobaran en un greu desequilibri, tant
en el cos com en la ment, degut a portar
una vida desordenada, sempre darrera
del consumísme i del capitalisme, que al
cap i a la fi és una manera de perpetuar
í’expíoíació de les persones, amb
l’agreujant de seriosos perjudicis per a ía
seva salut. L’experiència m’ha ensenyat
que aquest planeta terra dóna uns fruits,
les plantes i les herbes, que podem
emprar en benefici nostra. El primer que
hem de fer és estudiar-les i classificar-les
per les seves propietats i els efectes sobre
el cos, per guarir els desequilibris que
patim, ja siguin els nervis, els ossos,
infeccions..., però sempre tenint en
compte que s’ha de ser constant, ja que
els seus efectes són molt lents. Avui veiem
com s’han posat de moda drogues que el
jovent pren per excitar-se en les
discoteques, barrejant-les amb alcohol. El
pitjor que poden fer per la seva salut. En
la revista Presència del 17 al 23 de
Setembre de 2004 hi ha tot un dossier
sobre les drogues i els seus perjudicis.
Però el cert és que els traficants de droga
han fet més diners en 50 anys que les
tabaqueres en iota la seva existència. He
tingut la curiositat d’interessar-me per
aquesta qüestió quan surt publicada, per
adonar-me de tota la manipulació que hi
al darrera. Del meu interès per les herbes
sé distingir ies que són tòxiques i les que
no ho són, així com que aquest concepte
depèn sovint de la persona destinatària i,
especialment, de la dosi.
La Llei Natural m’ha ensenyat a no
enganyar-me a mi mateix, que és una
forma d’ignorància. Amb tot, fa de mal dir
qui no és ignorant, atès que la vida de
l’ésser humà és curta, fins i t tot per arribarse
a conèixer un mateix; hi ha moltes
regles del joc incomprensibles, sense anar
més lluny el néixer i e! morir. Dintre
d’aquesta lluita interna del meu conscient
o subconscient, m’ha calgut valorar els
Els nens aprenen el que
veuen
Si un nen viu criticat, aprèn
a condemnar.
Si un nen viu amb hostilitat
aprèn a barallar-se.
Si un nen viu avergonyit,
aprèn a sentir-se culpable.
Si un nen viu amb
tolerància, aprèn a ser
tolerant.
Si un nen viu amb estímul,
aprèn a confiar.
Si un nen viu apreciat, aprèn
a apreciar.
Si un nen viu amb equitat,
aprèn a ser just
Si un nen viu amb seguretat,
aprèn a tenir fe.
Si un nen viu amb
aprovació, aprèn a estimar-se.
Si un nen viu amb
acceptació i amistat, aprèn a
trobar l’amor en el món.
pros i centres de les coses, destriant-ne
les diferències. L’agressivitat que he tingut
me l’ha donat haver tingut que viure dues
guerres, la creuada espanyola i la
Mundial, juntament amb la indignació per
les mentides que ies han acompanyat i
seguit. En els darrers 60 anys s’han
explicat infinitat de coses bones i dolentes,
però els interessos del capital no han
tingut cap escrúpol per fer matar a la gent
o fer-la morir de gana,
allà on ha convingut
als seus interessos. Hi
ha multitud d’històries
que no s’expliquen,
especialment
aquelles que
desencadenen les
guerres, o bé es
distorsionen, com ara
la intervenció o
ingerència de la Unió
Soviètica en la
República Espanyola,
la preparació de la
segona guerra
mundial per les
potencies feixistes
arnb l’assentiment
americà, sempre
temorós del poder
comunista.
Narcís Artau i
Valls
82 NÚM. 666 - AGOST 2008

La Televisió Digital Terrestre (TDT) és el
sistema de difusió de senyal de televisió
que utilitza la tecnologia digital per
transmetre la imatge, el so i altres serveis
mitjançant les ones terrestres.
Per emetre s’utilitzen els mateixos
centres emisors i per rebre s’utilitzen les
mateixes antenes que hi ha als habitatges
per a la televisió terrestre analògica.
La TDT no és una opció més per veure
la televisió. La TDT és una tecnologia de
substitució. Substitueix la televisió
analògica tal com la coneixem ara,
perquè aquest format desapareixerà a tot
l’estat espanyol el 3 d’abril del 2010.
Aquest és un procés que es produeix a
tot Europa i es fa en compliment de la
normativa europea.
La implantació de la TDT és imparable.
Per això cal que, sense presses però
sense pauses, tothom s’adapti a aquesta
tecnologia per poder seguir gaudint d’un
servei de televisió gratuït, de més qualitat
i amb més canals disponibles. Podem
comparar aquest procés amb el que vam
viure fa uns anys quan la pesseta va ser
substituïda per l’euro, després d’un
període de transició com el que ara estem
vivint amb la televisió.
C/ Barraquetes, 13
Tel. 972 46 32 29
17244 CASSÀ DE LA SELVA
NÚM. 666 - AGOST 2008
Què és la TDT? atès que les emissions són ara totalment
QUÈ CAL FER?
Per rebre la TDT, només cal seguir tres
passos senzills: comprovar si som en una
zona de cobertura, adaptar la nostra
instal·lació d’antena sobretot en cas
d’antenes col·lectives i disposar d’un
descodificador de TDT, ja sigui un
descodificador extern o un televisor digital
amb descodificador integrat.
No cal subscriure’s, ni pagar cap quota,
gratuïtes i en règim obert.
PER QUÈ ÉS IMPORTANT?
La TDT representa la televisió del futur.
Per tant, és convenient adaptar-s’hi el
més aviat possible per gaudir dels
beneficis que aporta.
QUAN LA PODREM VEURE
AL GIRONÈS?
A les comarques de Girona està previst
assolir la sincronització de l’encesa digital
de totes les televisions digitals d’àmbit
local, nacional i estatal, així com fer arribar
el senyal de TDT a tots els municipis, entre
els mesos de juliol i setembre del 2008.
ELECTROSERVEI PARRAMON
Empresa inscrita en el Registre
d’Empreses Instal·ladores de
Telecomunicació nº7826
83

Llibreria Can Karlus
Us esperem al carrer del Remei
FUSTENIGMA D'ESTIU
1.- Centre d’ensenyament on s’estudia la tècnica d’entrar
sense pagar. 2.- () Autorització que rep per presentar-se
a un concurs de bellesa. 2.- () La disculpa perquè és una
senyora. 3.- Excel·leix per la seva capacitat de neteja. 4.-
Complement de la núvia que li augmenta la memòria. 5.-
Competició típica de la primavera. 6.- Esgarrifança que
desinflama. 7.- () Estri de cuina
que els andalusos destinen
exclusivament a la dona. 7.- ()
Pàgina en dues dimensions. 8.-
Senyal d’alerta que fa
desenfundar la pistola. 9.- El lloc
de venda més ben assenyalat.
10.- Parla de mètodes
anticonceptius.
84 NÚM. 666 - AGOST 2008

Mots encreuats 267
1.- () Et costa tants diners que et neteja la butxaca però et permet conduir.
1.- () Bufetada sota un sol de justícia. 2.- El poble empordanès on viuen
els millors. 3.- El de la cua està que s’enfila per les parets. 4.- Facin el niu
tant del dret com del revés. 5.- Consonant que s’ofereix en donació. 6.- ()
Dolors sense dol. 6.- () Jugades inicials de la partida d’escacs. 7.- Els
escaquistes s’hi pensen molt abans moure peça. 8.- La carretera de Santa
Pellaia. 9.- Regla imposada per una autoritat superior. 10.- Embolic de
trànsit que serveix per a fomentar l’ús del transport públic. 11.- Ho és perquè
no trontolla ni perd l’equilibri, ni trobant-se cap per avall. 12.- I aquests ni
del dret no aconsegueixen evitar desequilibrar-se. 13.- Instruments de vogar.
14.- Banya que és a la punta del fiscorn. 15.- () Formats d’aire. 15.- ()
Organització terrorista argentina d’ultradreta. 16.- Les trobaràs al final de
l’andana. 17.- Petites úlceres que es formen en la mucosa de la boca. 18.-
Tenen un sabor picant, de dreta a esquerra. 19.- Té les qualitats necessàries
perquè ho regali. 20.- Hi tinc cabuda igual que el caporal andalús. 21.-
Article indeterminat. 22.- El vestit d’etiqueta que no vol ni veure el mal
pagador. 23.- Comença la darrera. 24.- () L’atleta es fa tip de córrer perquè
li va al darrera. 24.- () El giny de guerra antiaeri més negatiu. 25.- Passats
d’una bobina a una altra. 26.- L’última lletra del poema. 27.- Unitat de
mesura informàtica. 28.- Comença a ser inaudible. 29.- Mitja mosca. 30.-
Ho és la carta capgirada sense signatura ni identificació. 31.- Bessones de
Cassà. 32.- Nom de dona. 33.- Parts d’una obra escènica.
NÚM. 666 - AGOST 2008
1 2 3 4 5 6 7 8
9 10 11
12 13
14 15
16 17
18 19 20 21
22 23 24
25 26 27 28 29
30 31
32 33
Solució als mots encreuats 266
UNA SECCIÓ DE JOSEP M. FUSTÉ
LES SOLUCIONS, AL NÚMERO PROPER
85

Aquest mes
portem a la foto
nostàlgica uns
records dels
temps d'estiu
dels anys
seixanta quan a
Cassà la
parròquia
organitzava el
Casal d'estiu.
Les imatges ón
de Xavier Crabó
i Cañigueral, un
dels promotors i
animadors
d'aquelles
activitats.
Casal d'estiu a can
Torremansa (1964)
86 NÚM. 666 - AGOST 2008

- DEURES I REPÀS
- REFORÇ ESCOLAR
- EDUCACIÓ PRIMÀRIA
- EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
- BATXILLERAT
- CURSOS ESPECIALS (anglès, mecanografia,
informàtica...)
C/ Indústria, 41 Tel. 972 46 07 47 – 646 138 099 CASSÀ DE LA SELVA