Guia didàctica XINA BLUE - Ajuntament de València

GUIA DIDÀCTICA PER AL PROFESSORAT
XINA BLUE
XINA BLUE
Guia didàctica per el professorat
Realització:
Ana Llorens Mellado
Àrea Educació en Valors
Secció Projectes Educatius
Servici d’ Educació
ÍNDEX
FITXA TÈCNICA ................................................................................... 2
SINOPSI .............................................................................................. 3
ETAPA EDUCATIVA RECOMANADA .................................................. 4
TEMA PRINCIPAL I SUBTEMES QUE TRACTA EL DOCUMENTAL 4
RELACIONS QUE ES PODEN ESTABLIR........................................... 4
OBJECTIUS.......................................................................................... 4
REFERÈNCIES .................................................................................... 5
ACTIVITATS PER L’ALUMNAT ............................................................ 8
ABANS DE LA PROJECCIÓ ............................................................ 8
DESPRÉS DE LA PROJECCIÓ .................................................... 15

FITXA TÈCNICA
Direcció: Micha X. Peled
Nacionalitat: Estats Units (2005)
Duració: 87 minuts
Idioma: cantonés, anglès, mandarí i sichuan, subtitulat en català o castellà
Director: Micha X. Peled
Producció: Teddy Bear Film
Coproducció: ITVS
Fotografia: Micha X. Pele
Muntatge: Manuel Tsingaris
So: Song Chen
Música original: Miriam Cutle
Gènere: Documental
Premis i nominacions:
Guanyadora del Premi Amnistia Internacional en el Festival IDFA 2005.
Selecció Oficial en el Festival de Cine de Toronto.
Mar del Plata festival internacional de cine independent, en Argentina va guanyar premi al
Millor Documental.
Festival internacional de cine Vermont, EEUU. Menció d’ Honor .
Selecció Oficial en el Festival de Cine de Vancouver. Menció d’Honor.
Urban TV Madrid, Festival d’Ecologia Urbana. Millor pel·lícula.
Columbus Int'l Film Festival i Video . Silver Award Chris.
Cinemabiente Ambiental Film Festival, Torino, Italia. Menció especial.
Hawaii International Film Festival nominada a Millor Documental.
Festival de Cine de Drets Humans, en Seúl, Corea del Sud. Pel·lícula d’estrena.
2

SINOPSI 1
Rodat clandestinament i davall dures condicions a Xina, este documental mostra des d’un
accés privilegiat el que tant Xina com les grans marques internacionals volen ocultar: com es
produïx la roba que comprem.
Xina Blue ens endinsa en una fàbrica de jeans, on dos jóvens, Jasmine i Orchid, intenten
sobreviure a les difícils condicions laborals. Les seues vides s’encreuen amb altres companyes i
amb la del director de la fàbrica on treballen, el senyor Lam. Des de diversos nivells de la
jerarquia de l’empresa, el documental mostra, humanament, els problemes complexos d’un món
globalitzat.
Així com moltes altres xiques, Jasmine abandona el seu poble per a treballar en una
fàbrica en la ciutat. Ràpidament, la seua il·lusió inicial per a aconseguir diners per a la seua
família s’esvaïx. Es veu sobresaturada per jornades laborals llarguíssimes i pel retard dels
pagaments. El seu únic consol és l’amistat que naix amb les seues companyes de treball.
Per a aconseguir noves comandes de compradors occidentals, el senyor Lam acorda
preus extremadament baixos i uns terminis d’entrega ajustadísims. Gràcies a este pacte, retalla
els salaris i obliga les xiques a treballar sense parar durant jornades de 24 hores. Si les xiques
s’adormen, ell les multa amb una rebaixa considerable del sou. Per a evitar-ho, es subjecten les
parpelles amb pinces de penjar la roba. Estes condicions les induïxen a fer vaga - il·legal a Xina -
com a últim recurs per a defendre la seua dignitat.
Xina Blue dibuixa un matisat, tendre i impressionant retrat sobre el dia a dia d’unes jóvens
treballadores d’una fàbrica tèxtil. Al mateix temps, proporciona un informe actualitzat i alarmant
sobre les pressions econòmiques que establixen les companyies occidentals i les conseqüències
humanes que això provoca.
1 http://www.eldocumentaldelmes.com/es/documentals/30-china_blue.html
3

ETAPA EDUCATIVA RECOMANADA
Educació Secundària.
Àrees ESO: Ciències Socials, Geografia i Història, Educació per a la ciutadania i els drets
humans, Educació Ético-Cívica.
Àrees Batxillerat: Economia, Història del món contemporani .
Àrees Cicles formatius: Recursos humans i responsabilitat social corporativa, Gestió de
recursos humans, logística i comercial, Organització i gestió d’una empresa, Gestió i organització
de la producció, Gestió econòmica i financera de l’empresa, Gestió administrativa del comerç
internacional…
TEMA PRINCIPAL I SUBTEMES QUE TRACTA EL DOCUMENTAL
- Les condicions laborals de les treballadores en les empreses tèxtils a Xina.
- La situació de les xiquetes/jóvens a Xina.
- El sindicalisme i el dret a la vaga a Xina
- La política del fill únic a Xina i la discriminació de la dona ja abans de nàixer.
- Les empreses transnacionals, les pressions econòmiques que exercixen i les seues
influències.
- La regulació del comerç internacional i la OMC (Organització Mundial del Comerç).
- Els drets humans a Xina.
RELACIONS QUE ES PODEN ESTABLIR
- A través de la premsa i la informació que rebem a través de la radio i la televisió podem
comprovar si els fets que s’expliquen en el documental tenen o no presència mediàtica,
passant després a buscar raons de la seua presència o invisibilitat.
- El paper que juguem les/vos consumidores/és i com podem influir en les empreses per a
provocar canvis en la seua forma de produir.
- El visionat de la pel·lícula també ens oferix una bona ocasió per a relacionar els fets que
s’expliquen, especialment la situació de les xiquetes/xics fonamentalment les nascudes en
segon lloc.
OBJECTIUS
- Conèixer les condicions laborals de la indústria tèxtil a Xina.
- Conèixer la veritat a prop de la producció de les peces a Xina i molts altres països (salaris
baixos, moltes hores de treball, repressió dels drets sindicals, discriminació sexual, etc.)
- Desenrotllar la sensibilitat davant de les desigualtats de qualsevol tipus que afecten les
persones, grups socials i pobles, especialment davant de la discriminació que patixen les dones.
- Reflexionar sobre les actituds i comportaments dels personatges del documental.
- Reflexionar sobre quines són les conseqüències de la globalització i fonamentalment les
desigualtats econòmiques que genera així com la vulneració dels drets humans que propicia.
- Conscienciar i mobilitzar l’alumnat com a persones consumidores que són.
- Seguir amb interès i gaudir la pel·lícula, encara que no pertanga a un gènere preferit.
- Sensibilitzar a l’alumnat sobre la importància del cine com a recurs de suport en el seu
aprenentatge.
4

REFERÈNCIES 2
EL DIRECTOR: Micha X. Peled
Mixa Peled va nàixer a Israel i anys
més tard va emigrar a Estats Units. La seua
carrera conté treballs com importador
d’hamaques i jaquetes de pell d’ovella,
guàrdia de presó, periodista independent,
membre del personal de congelació nuclear ,
guia turístic d’aventura en la selva de
Tailàndia i Brasil, gerent d’una campanya
política guanyadora, escriptor, va publicar
un xicotet llibre de ficció, "El pescador i la
nimfa".
En 1992 Mixa va fer la seua primera pel·lícula. Serà ma mare Tornar a Berlín? va ser feta
per a la televisió alemanya, que es mostra en el festival de cine de Berlín i va guanyar premis en
ambdós costats de l’Atlàntic. Micha va deixar el seu treball com a director de Mitja Alliance, un
grup de vigilància dels Mitjans de comunicació, per a convertir-se en un director de temps
complet, i mai va mirar cap arrere. El seu segon documental, Inside Búnker de Déu, transmesa
per la televisió en 15 països d’Europa, els EE.UU., Austràlia i Japó.
Mixa Peled considera que la globalització és el tema principal del nostre temps, i
actualment està treballant en la tercera d’una trilogia sobre este tema. El primer, Botiga Wars:
quan Wal-Mart arriba a la ciutat, va ser guardonat amb el Premi Golden Gate en el Festival
Internacional de Cine de San Francisco. La segona, Xina Blue , es va estrenar en el Festival
Internacional de Cine de Toronto, va guanyar el premi d’Amnistia drets humans en IDFA i el
Premi del Públic PBS / Independent Lens. Se ha llançat en els cines en els EE.UU., Alemanya,
els Països Baixos i Nova Zelanda i DVDs van ser llançats també en alemany, espanyol,
holandés, francés, italià i danés.
Pel·lícules de Mixa va guanyar dos premis Hugo i dos premis de Cine Golden Eagle. Tots
han transmés en PBS, el cridat sistema de radiodifusió pública dels EE.UU. Elles han sigut
exposades en nombrosos festivals de cine al voltant del món, incloent Rotterdam, Marsella,
Amsterdam, Salònica, Montreal, Buenos Aires, Mar del Plata, Sant Paolo, Hong Kong, Manila,
Vancouver, Hawaii, i nombrosos drets humans i del medi ambient festival de cine a Nova York.
Filmografia
- Bitter Seads (88´, USA, 2011)
- China Blue (86´, USA, 2005)
- Store Wars: When Wal-Mart Comes to Town (59´, USA, 2001)
- You, Me, Jerusalem (53´, Israel, Palestine, USA, 1995)
- Inside God's Bunker (40´, France, United Kingdom, 1994)
- Will My Mother Go Back to Berlin? (53’, USA, 1993)
PRODUCTOR ASSOCIAT / SO: Song Chen
2 Tomadas de:http://teddybearfilms.fatcow.com/2011/09/01/china-blue/
5

Sense coneixements previs en cine, Song Chen es va llançar amb dedicació completa al
repte de rodar en una fàbrica xinesa i filmar allí sense un permís del govern. Al filmar en un
poble de Sichuan, va ser arrestat junt amb el càmera xinés. Va suportar l'interrogatori policial fins
a les 4 am i va ser alliberat gràcies a les pressions externes.
Va ser el principal traductor durant la producció, i va travar amistat amb moltes de les
xiquetes que treballaven en la fàbrica Lifeng jeans.
ELS PROBLEMES DE LA PRODUCCIÓ
Xina manté un estricte control sobre tots els mitjans de comunicació estrangers. Els
cineastes estrangers han d'obtindre permisos per a filmar. Si el permís és concedit, el
funcionariat del Departament de Propaganda acompanya a la unitat de producció, des del
moment de la seua arribada i estan presents durant tot el rodatge. Per raons òbvies, es va optar
per no sol·licitar tal permís restrictiu. El material de gravació per al rodatge va entrar en Xina
desmuntat i amagat en diverses parts i
en bosses separades. Les bosses van
ser portades a través d'Hong Kong-
Xina per una dona mesclada entre el
flux normal de compradors que
passen durant el dia. A més,
obertament, esta dona portava una
càmera mini-DV, com molts turistes
fan. Aconseguir l'equip en el país, no
obstant, va ser només el primer
repte. Quan s'eixia dels límits segurs
de la fàbrica, on la major part de la
filmació es va dur a terme per a
seguir els personatges de tornada a les seues aldees d'origen, les coses es posaven difícils, per
exemple, Chen i el càmera van ser sotmesos a un interrogatori de tota una nit i les cintes
gravades van ser confiscades.
En Xina és il·legal l'associació de treballadors/es. Per a saber el que estava passant amb
les associacions de treballadores/és més enllà de les portes de la fàbrica en què es va fer el
rodatge, es van posar en contacte amb alguna organització de treballadors, per descomptat
clandestina. Si es detecta per part del govern xinés alguna associació, els seus membres
s'enfronten a una pena de presó o un camp de reeducació pel treball.
Respecte a les "inspeccions laborals” de les empreses occidentals es va saber que les/els
treballadores/ors eren alliçonades/ats amb les respostes "correctes" que havien de donar a les
preguntes durant la inspecció de Wal-Mart, el principal client de la fàbrica. La direcció sabia per
endavant no sols la data de la inspecció, sinó també el mètode: les/els inspectores/ors prendrien
a uns/es pocs/es treballadors/es a l'atzar per a una entrevista. Els/les treballadors/es donaven
les respostes apreses sobre les condicions de treball ja que ho feien davall l'amenaça que si
deien la veritat la fàbrica perdria el seu contracte i elles/ells el seu treball. Qui va donar tota
esta informació perquè estava convençut que el món havia de saber com les/els
treballadores/ors xineses/sos són explotades/ats amb la complicitat de les corporacions
multinacionals. Una entrevista amb l'activista sindical, la identitat de la qual s'emmascara,
apareix en la pel·lícula.
6

Xina Blue és el primer documental en què una càmara es fica en l'interior d'una fàbrica
maquiladora, capturant escenes no sols en les fàbriques i en els dormitoris de les/els
treballadores/ors, sinó també en les reunions de gestió i durant les tenses negociacions amb els
compradors occidentals. El repte principal per a l'equip va ser aconseguir que un propietari
d'una fàbrica xinesa permetera rodar la pel·lícula. La majoria de les fàbriques es va negar a
tindre un equip amb càmeres rondant a totes hores per les seues instal·lacions. Per fi es va
trobar Guo Xi Lam, amo d'una fàbrica de jeans en Shaxi. Havia sigut cap de la policia de la ciutat
i s'havia convertit en home de negocis, el senyor Lam estava orgullós de la seua fàbrica de nova
construcció. Se sentia afalagat per haver sigut triat per a aparéixer en una pel·lícula americana,
que ell creia que era sobre la primera generació d'empresaris de Xina. El Sr. Lam va instruir a
tots en la fàbrica perquè cooperaren amb l'equip a totes hores. Per a seleccionar un elenc de la
pel·lícula entre els centenars de treballadors de la fàbrica, Song Chen es va traslladar a viure a
la fàbrica amb els treballadors. Com en totes les fàbriques d'exportació, les/els treballadores/ors
dormen en dormitoris situats en l'interior de la fàbrica. Chen va rebre una llitera en un dormitori
on va tindre l'oportunitat d'estretir
llaços amb un gran nombre de
treballadores/ors. El rodatge va tindre
diverses interrupcions per la
intervenció de la policia i la confiscació
de material d'arxiu. Per a garantir la
continuïtat de col·laboració amb el Sr.
Lam, es va realitzar un DVD
promocional de vendes amb
treballadores/ors feliços que estaven
orgulloses/sos de treballar dia i nit per
a complir amb tots els terminis que
marcaven les empreses occidentals.
7

ABANS DE LA PROJECCIÓ
ACTIVITATS PER L’ALUMNAT
A PROPÒSIT DEL GÈNERE CINEMATOGRÀFIC
La pel·lícula que veureu és un documental.
1. Indicar el significat d'esta paraula. Heu vist alguna vegada algun? Heu sentit parlar
d'algun? Quin o quins?
2. Entrar en Internet en les següents pàgines, en elles aclarix el que és un documental, la
seua història, les seues característiques i els seus tipus, així com un exemple d'un
documental fet per escolars. Amb tota eixa informació i per grups de treball , realitzar
una de les activitats següents:
Una presentació power point amb el títol: “El cine documental”
Un documental d'un minut de durada sobre la temàtica que desitge cada
grup
http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque4/pag12.html
http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/cinedocumental.htm
http://www.mariapinto.es/alfamedia/cine/documental.htm
3. El documental “Xina Blue” que està en V.O.S. què significa? Per què es va a veure així?
A PROPÒSIT DEL TÍTOL:
4. Abans de veure el documental, debatre sobre el títol del documental
5. Què és Xina?
6. Què significa “blue”?
7. Per què estaran associades estes dues paraules?
8. Quin tema tractarà el documental? De quin tipus serà?
9. Observant el cartell de la pel·lícula tornar a fer hipòtesi sobre la seua temàtica.
A PROPÒSIT DE XINA:
10. On està Xina?
11. Shaxi és la població on es filma gran part del documental. Situa-la en un mapa de Xina i
esbrina un poc sobre la seua història i economia actuals.
12. Resumir breument la història de Xina.
13. Investigar sobre la situació de les dones a Xina.
14. Quina importància té este país en l'actualitat?
A PROPÒSIT DEL CONTINGUT DEL
DOCUMENTAL
“Xina Blue” mostra des d'un accés privilegiat el
que tant Xina com les grans marques internacionals
volen ocultar: com es produïx la roba que comprem.
Xina Blue ens endinsa en una fàbrica de jeans, on
dos jóvens, Jasmine i Orchid, intenten sobreviure a
les difícils condicions laborals.
8

El documental mostra, humanament, els problemes complexos d'un món globalitzat.
Xina ‘Blue' dibuixa un matisat, tendre
i impressionant retrat sobre el dia a dia
d’unes jóvens treballadores d'una fàbrica
tèxtil. Al mateix temps, proporciona un
informe actualitzat i alarmant sobre les
pressions econòmiques que establixen les
companyies occidentals i les
conseqüències humanes que això
provoca.
15. Indagar el preu d'uns pantalons vaquers d'alguna coneguda marca espanyola (Zara,
Cortefiel, El Corte Inglés -Easy Wear, Emidio Tucci, Zendra-,…) i intentar esbrinar els
seus preus de cost. Hi ha molta diferència entre unes i altres quantitats?
16. Mirar les etiquetes d'eixes peces de roba i observeu on estan fetes, per què creieu que
estan fetes en eixos llocs?
17. Què significa que vivim en un món globalitzat? Per a poder contestar millor a esta
pregunta aneu a:
Pensar en alguna cosa que utilitzeu diàriament o sovint que procedisca de qualsevol
lloc del món diferent d'Espanya. Fer un llistat d'objectes i la seua procedència i
reflexionar si es podria prescindir o substituir per un producte espanyol.
Reflexionar sobre si coneixeu a algú que envie diners a algun familiar en l'estranger
i si ho fa com ho fa, a on i perquè ho fa.
Comentar en el grup si es tenen amigues/ics que visquen fora de la ciutat i com es
realitza eixa relació.
18. Llegir la següent definició sobre la globalització 3 :
Posar exemples que vivim en un món globalitzat, analitzant en cada cas les
conseqüències positives i/o negatives que té.
“La Globalització mostra el mode en el qual els béns, els diners i les idees es poden
moure pel món més ràpid i de forma més barata que mai. Açò es deu principalment a la
millora del transport i la tecnologia, i al fet de que els països estan més oberts a comerciar
els uns amb els altres. La globalització oferix oportunitats, té conseqüències positives i
conseqüències negatives”.
3
“Comerç i globalització” Material didàctic per a Ciències Socials, Geografia i Història (AIXÒ) E.S.O. Facultat de
Ciències Econòmiques (UPV/EHU)
9

19. Llegir amb atenció, este exemple pràctic de la globalització:
Quines conseqüències positives té la globalització en este cas? Qui són els/les
beneficiaris/ries i per què?
Quines conseqüències negatives té? Qui les patixen i per què?
“Un iphone 5 comprat a València, pot haver recorregut prop de 32.341 km i 7 països
des que es dissenya fins que arriba a les nostres butxaques. Comença el seu disseny a
Califòrnia (EEUU), seguix fins a arribar a Cambridge a Regne Unit on es produïx el xip que
porta la tecnologia Bluetooth, continua fins a Alemanya on es fabrica el circuit base de banda,
després va a Corea del Sud on es fabrica el vídeo que conté la càmera, seguix a Japó on se li
inserix la pantalla TFT, continua la seua fabricació en Taiwan on s'integren el vidre , els cables
i els connectors per a cascos, la bateria i altres components del telèfon, finalment arriba a
Xina, ací s'acoplen totes les parts que s'han anat unint en les parades anteriors i és on el
dispositiu cobra forma i agrega la poma d'Apple.
A este viatge cal afegir-li el que es fa des de llocs de procedència dels materials per a
la realització del telèfon, ja que un 56% del mòbil està fet de plàstics, un 25 % de metalls
(coltán, coure, or, plata…), un 16 % de ceràmica i vidre i un 3% d'altres components, que
s'obtenen, com és el cas del coltán, de països africans com el Congo i que ha provocat un
llarg conflicte bèl·lic intern en el país, des de 1997 ha causat més de quatre milions de morts.
El control per les mines d'este mineral escàs, s'està cobrant desenes de milers de morts
davant dels ulls tancats de la comunitat internacional.”
20. Llegir este article i després contestar a les qüestions següents:
Per què creus que Bangla Desh és el segon productor de roba del món?
Per què empreses espanyoles, franceses, sueques, nord-americanes…encarreguen
la confecció de les seues peces en este país?
Quina responsabilitat tenen estes empreses sobre el que ha succeït? Per què?
Quin paper tenim nosaltres com consumidors/es?
“MADE IN BANGLA DESH”: EL COST HUMÀ I LA RESPONSABILITAT DE LES
MARQUES INTERNACIONALS 4
El 24 de novembre del 2012, 124 persones van perdre la vida en l'incendi de la fàbrica de roba
Tarzeen Fashions a Bangla Desh. Molts treballadors/es van morir al precipitar-se al buit fugint de
les flames, els altres van morir abrasats. Tarzeen produïen en el moment de l'incendi per a grans
empreses internacionals com C&A, Walmart i Li&Fung. Este mateix any Sfera i Hipercor (del
grup El Corte Inglés) i l'alemanya KIK també van ser clients de la fàbrica. És l'accident industrial
més greu ocorregut en la història de Bangla Desh. Però pot anomenar-se realment “accident”?
4 Article escrit per Eva Kreisler per a Agenda Oculta.net
10

Bangla Desh és el 2on major productor de roba del món, només per darrere de Xina. La
indústria de roba és la columna vertebral de l'economia del país injectant el 80% dels ingressos per
exportacions. Els principals mercats a què es dirigix la roba “Made in Bangla Desh” són Europa (una
miqueta més del 50%) i Estats Units (25%).
Empreses com les espanyoles Blat de moro (grup Iditex) o El Corte Inglés, la sueca H&M, la
francesa Carrefour, les nord-americanes Walmart, Gap o el grup PvH (Calvin Klein, Tommy
Hilfiger), entre moltes altres marques de moda molt conegudes, produïxen la seua roba en les
fàbriques més barates i probablement més insegures del món. La indústria de roba de Bangla Desh té
un esgarrifós historial de “accidents” que s'ha cobrat la vida de quasi 700 persones en els últims 7
anys. Totes les empreses anteriorment citades s'han vist involucrades en accidents mortals causats
per la falta de seguretat en les fàbriques on se subministren.
Només entre 2006 i 2009, 414 treballadors/es van morir segons el cos de bombers de Bangla
Desh. En 2010, almenys 79 persones van morir en 21 fàbriques. Incomprensiblement el patró es
repetix: absència d'eixides d'emergència, escales massa estretes on escassament caben dues
persones, barrots de ferro en les finestres, equips d'extinció d'incendis escassos i falta de formació als
treballadors en el seu ús, fàbriques plenes de persones i de mercaderies altament inflamables,
treballadors/es als que se'ls nega l'eixida i commina a seguir en els seus llocs.
La indústria de roba de Bangla Desh ha crescut molt ràpidament en l'última dècada. S'estima
que hi ha entre 4000 i 5000 fàbriques i entre 3 i 3,6 milions de treballadors. Les xifres ballen ja que és
habitual que les fàbriques no estiguen registrades i que hagen emergit sense control a la calor del
boom de la indústria; bé siga construint més pisos dels permesos, edificant en àrees no adequades
(zones pantanoses) o reconvertint edificis en fàbriques sense preocupar-se d'adequar-los a la seua
nova funció. Els/les treballadors/es de Bangla Desh, el 80%-85% dels/de les quals són dones molt
jóvens provinents d'àrees rurals amb escassa formació, reben salaris de 31 €, els més baixos del món
en la indústria de roba. Les seues jornades són de 11h/dia, 6 a 7 dies a la setmana. Menys de l'1%
dels/de les treballadors/es estan afiliats/des a un sindicat el que dificulta la baralla per millors
condicions laborals i les/els que ho intenten són fortament reprimides/its. Així, a l'abril del 2011 era
torturat i assassinat Aminul Islam per la seua activitat de denúncia de l'explotació laboral en les
fàbriques de Bangla Desh.
Les empreses transnacionals que deslocalitzen la seua producció beneficiant-se d'estos baixos
costos laborals tenen el deure de protegir els drets humans dels/de les treballadors/es. Per a això és
evident que han de responsabilitzar-se per saber on i en quines condicions es produïx la seua roba.
No obstant, les marques internacionals demostren la més absoluta negligència al no abordar
seriosament els greus problemes de seguretat en les fàbriques on subcontracten la producció el que
les convertix en trampes mortals per a les treballadores. No n'hi ha prou amb realitzar auditories o
posar en marxa projectes caritatius per a compensar les famílies dels/de les treballadors/es morts. No
és admissible escoltar a les empreses dir que va ser culpa d'una subcontractació no autoritzada o que
no poden controlar la seua cadena productiva.
Per a previndre nous incendis i altres tragèdies derivades de la falta de seguretat en les
fàbriques de roba de Bangla Desh, és necessari atorgar un paper central a la participació dels
representants dels/de les treballadors/es garantint la llibertat sindical. La xarxa internacional Clean
Clothes Campaign junt amb els sindicats de Bangla Desh, el sindicat global Industri-All i
organitzacions de drets laborals dels Estats Units i Canadà hem desenvolupat un Programa de
Seguretat per a les fàbriques de Bangla Desh que comprén inspeccions independents i
transparents, reparacions obligatòries de les deficiències de construcció identificades, revisió de totes
les lleis i reglaments de seguretat, compromís per part de les transnacionals de pagar preus adequats
per a costejar les millores necessàries en les fàbriques i la participació directa dels sindicats en
formació dels i les treballadores en matèria de drets laborals, salut i seguretat. Tal programa és
vinculant jurídicament el que li diferència de les polítiques de RSC habituals. Ja ha sigut firmat per dos
empreses internacionals però el programa no es posarà en marxa fins que quatre se sumixen,
quantes morts més necessiten les altres empreses de moda perquè es decidisquen a fer-ho?
21. Llegir este article:
11

TREBALL ESCLAU EN L'ÍNDIA: TRES EMPRESES ESPANYOLES ESTAN
INCLOSES EN LA 'LLISTA NEGRA” 5
Xiquetes i adolescents treballant sense contracte, privades de llibertat en condicions insalubres
durant més de 72 hores a la setmana per un salari de 0,88 euros al dia, del que només podran
disposar quan hagen transcorregut de tres a cinc anys i que servirà per a pagar el seu dot
matrimonial. Eixe és l'ombriu escenari laboral de milers de jóvens de l'estat de Tàmil Nadu, al sud de
l'Índia, que són empleades en condicions que freguen l'esclavitud per empreses tèxtils d'aquell país
que després subministren els seus productes a grans firmes internacionals, entre elles les espanyoles
Inditex, El Corte Inglés i Cortefiel
Un exhaustiu i documentat informe elaborat pel prestigis Centre for Research on
Multinational Corporations -una organització independent holandesa sense ànim de lucre que
escruta a les grans multinacionals- i l'Índia Committee of the Netherlands -una ONG del mateix
país impulsora de la campanya Clean Clothes(Robes Netes) contra l'explotació vinculada al
comerç tèxtil- trau els colors a alguns dels gegants mundials de la moda per comerciar amb eixa
presumpta xarxa de treball esclau. Entre ells, Tommy Hilfiger, Timberland, H&M, Marks&Spencer,
Dièsel, Gap, C&A, El Corte Inglés, Inditex -propietària de Zara- i Cortefiel.
L'informe, titulat Captured by cotton (Atrapades en el cotó), relata el procés de reclutament
de milers de xiquetes i jóvens índies d'entre 14 i 20 anys pels grans fabricants tèxtils de Tàmil
Nadu. La immensa majoria d'elles pertany als Dalit, la casta més baixa de l'Índia, considerada
impura i dedicada a tasques marginals amb mísers salaris: netejadors, bugaders, artesans guies
de carrers... Les adolescents són atretes pels seus ocupadors amb falses promeses d'una vida
millor que inclou menjars i allotjament en les mateixes factories, i espentades pels seus pares pel
reclam d'un salari diferit que cobraran a l'acabar els seus contractes per a costejar el seu dot i
contraure matrimoni.
Pràctiques prohibides
El pagament d'un dot va ser prohibit per llei a l'Índia en 1961, però continua sent una
pràctica molt habitual en les zones rurals i més deprimides del país. Moltes famílies contrauen
elevats deutes per a poder fer front a eixe gasto, amb l'esperança que les seues filles -i ells
mateixos- isquen de la misèria si aconseguixen casar-se. En eixes condicions de marginació i
pobresa extrema, l'oferta d'un salari amb què pagar el seu dot i tres menjars al dia és un
argument més que suficient perquè els reclutadors tèxtils de Tàmil Nadu aconseguisquen atraure
cada any a milers de jóvens al que s'ha batejat com a Pla Sumangali (la paraula Tàmil sumangali
s'aplica a les dones fadrines que aspiren a casar-se, ser feliços i veure's omplides de béns
materials).
Jornades laborals interminables
L'informe Captured by cotton admet, en efecte, que Eastman Exports va suprimir en 2010
el pagament diferit a les seues treballadores, però afig a continuació que estes patixen encara
pràctiques abusives, molt pròximes a l'explotació laboral, per part de la companyia índia. Entre
altres, una setmana laboral de 72 hores, amb jornades forçoses de 12 hores diàries durant els
pics de producció i sense rebre a canvi compensació econòmica; llibertat de moviments
estrictament restringida a l'interior del complex tèxtil, que només poden abandonar una vegada al
mes i baix vigilància; contractes exclusivament verbals que són sovint violats per l'empresa i
prohibició expressa d'afiliar-se a un sindicat.
Després de llegir este article creus que el seu contingut té alguna cosa a veure amb
les idees de “Comerç just” o “Consum responsable”. Argumenta la teua resposta
5 José L. Llop (23/3/2012) Publicat en www.elconfidencial.com
12

22. Veurem ara 6 algunes persones implicades a fer, vendre i comprar una peça de roba
com és una camiseta. Totes formen part d'una “cadena global de producció”, que pot
estendre's en el món sencer.
LES PERSONES Treballadores en fàbrica.
Elles són les que confeccionen les camisetes. Poden tallar les distintes parts de la
camiseta, cosir-les, planxar-les o embolicar-les. Sovint treballen llargues hores en difícils
condicions. Necessiten guanyar prou diners per a pagar el seu menjar, allotjament,
transport, roba, medicina, i tindre un poc per a estalviar.
EL/ LA GERENT de la fàbrica
Els/les gerents de les fàbriques supervisen els treballadors que confeccionen les
camisetes. Acorden amb els/les agents un esquema de producció. Decidixen sobre el
nombre de camisetes a fer i la qualitat de les mateixes. Perquè se'ls assigne la
comanda, han de fer i entregar les camisetes en un temps rècord. Han de pagar als/les
treballadors/es i tots els gastos de la fàbrica.
L'AGENT
L’'agent està implicat/da en el procés de producció de les camisetes. Ells decidixen on
es fan les camisetes, qui les farà i en quin termini de temps. També han de trobar tots
els materials i pagar-los. Els/les agents sovint volen que les camisetes es facen tan
promptes i barates com siga possible.
LA MARCA
Les marques decidixen quin model i estil porten les camisetes. Paguen pel disseny de
les camisetes i per la publicitat (per exemple en cartells o anuncis en la tele). També
paguen el transport de les camisetes de la fàbrica fins a les botigues.
EL/LA BOTIGUER/A
Els/les botiguers/es venen les camisetes a la gent. Han de comprar o llogar la seua
botiga, i instal·lar-la com un lloc agradable perquè la gent vinga de compres. També
poden necessitar a empleats/des que treballen en la botiga, i han de donar a conèixer la
seua botiga als/les consumidors/es.
LA PERSONA CONSUMIDORA
És la persona que compra la camiseta. Per exemple tu, que has pogut pagar per
exemple 34.95€ per ella.
Quant hauria de rebre cada persona en la cadena global de subministrament?
Quin repartiment seria just?
Per què has decidit este repartiment dels diners? Explica les teues raons.
Pots consultar el repartiment real que es fa d'esta quantitat en la pàgina 6 d'este
document que pots consultar en Internet
http://www.ropalimpia.org/adjuntos/secciones/JL_recurso%20didactico%20(1).pdf
6 “Sobre la vida y los derechos en la industria global del deporte”. Juega limpio 2012 SETEM
13

23. Seleccionar un curtmetratge d'entre els següents, veure-ho a través de l'enllaç d'Internet
que s'indica i en grup fer la seua fitxa tècnica, la sinopsi i una valoració del mateix, per a
després exposar-ho en l'aula.
38 ( Curtmetratge de 3'46” realitzat per SETEM)
Este número és aproximadament el salari mensual (en euros) d'una treballadora de la
confecció a Bangla Desh i la talla màxima per a “gaudir” dels productes de les grans
firmes de moda
http://www.youtube.com/watch?v=_Z749ReErEM
Global (Curtmetratge d'1' participant en el Concurs CLIPmetratges'07)
Explica què és La Globalització
http://www.clipmetrajesmanosunidas.org/global/
Globalització (Curtmetratge d'1')
Curt sobre les empreses trasnacionales
http://www.youtube.com/watch?v=1L9x8fNreDw
Progrés (Curtmetratge d'1' finalista en el Concurs CLIPmetratges'07)
Qüestiona sobre el que és el progrés.
http://www.clipmetrajesmanosunidas.org/progres/
Roba neta (Curtmetratge de 4'56” guanyador del concurs audiovisual organitzat per
SETEM Aragó sobre la campanya Roba Neta.
Reflexió sobre com ens vestim
http://www.youtube.com/watch?v=xTxvC4A6-3c
24. Seleccionar una cançó del llistat “Cançons per a pensar” i després:
Escoltar-la
Buscar la lletra
Escoltar la cançó. T'ha sorgit algun sentiment al fer-ho?
Explicar el missatge que creus que ha volgut transmetre l'autor o autora de la
cançó, Argumentar si estàs o no d'acord amb este missatge.
Investigar sobre la trajectòria de l'autor/a
Cançons per a pensar.
“D'igual a igual” de Lleó Gieco
“Desperta” de Sabor de gràcia
“Disneylandia” de Jorge Drexler
“On jugaran els xiquets?” de Mannà
“El mur de Berlín” de Boikot
“Globalitzem els nostres cors” de Gèrmens
“Globalitzem” de Bocafloja
“Globalització alternativa” de Pare Jony
“Globalització” dels Polls
“La carència” de Panteó Rococó
“Els fills bastards de la globalització” de Ska-p
“Misèria contra misèria” de Fe de rates
“Modoglobalització” de Hirurko
“Si el Nord fòra el Sud” de Ricardo Arjona
“Només per pensar” de Ska-p
“Només li demane a Déu” de Mercedes Sosa
“Ombres en el fred” d'Inspector
14

DESPRÉS DE LA PROJECCIÓ 7
25. Redacteu una sinopsi del documental.
26. A què es dedica la fàbrica Lifeng? Què ens diu una xica anomenada Jenny, que se'ns
presenta com el cap de vendes?
27. Com és Jasmine Llig? Quants anys té? D'on és? Com és la seua família A què es
dedica? Per què Jasmine ha de deixar sa casa i anar-se a treballar en una fàbrica? És
habitual tindre un segon fill en Xina? Per què creieu que la seua germana, segons ens
diu, ha pogut anar a l'institut i ella no?
28. De forma paral·lela, el documental ens presenta el senyor Lam, el propietari de la fàbrica
Lifeng. A què es dedicava abans? Quina impressió teniu del senyor Lam a partir de les
seues opinions sobre la nova Xina?
29. En un moment de la pel·lícula, observem la visita a la fàbrica d'una delegació comercial
occidental. Quin tracte reben estos/es executius/ves s'estrangers/es per part de
l'empresa? Quins comentaris fan de les/els treballadores/ors xineses/sos? Feu una
valoració.
30. Les condicions de vida i de treball de les/els treballadores/ors com Jasmine són
conegudes en els països occidentals. La pressió de l'opinió pública occidental ha obligat
a les multinacionals a enviar a inspectors a les fàbriques. No obstant, pareix que es
tracta mes de tranquil·litzar al consumidor/a dels països desenvolupats que de millorar
les condicions de vida dels/de les xinesos/es. En este sentit, comenteu les declaracions
de Liu Kaiming, de l’lnstitut d'Estudis de Schenzhen; de Yang Ching, exencarregada de
la fàbrica; de Chu Li An, operari de la fàbrica Jin Sah o d'un sindicalista que, per raons
de seguretat, oculta la seua identitat.
31. Què caldria fer des d'Occident, més que enviar inspectors, per a que es complira el dret
a la sindicació i el dret a la vaga?
32. Repasseu un dia de la vida de Jasmine: on viu, on dorm, a quina hora s'alça, quan i que
menja, com es llava ella i com llava la roba, quant guanya...
33. Comenteu estes frases de Jasmine:
«Els clients que porten estos vaquers deuen ser alts i grossos.»
«Per a no adormir-me mentres talle fils deixe volar la imaginació. M'invente
històries.»
7 Les activitats 25 a la 36 estan preses del llibre “El documental como estratègia educativa” R. Breu Edit. GRAU.
Pàgines 118 i 119
15

«Escriure és com menjar caramels, és molt agradable.»
«Potser només siga un malson i quan em desperte estiga en casa o jugant amb les
meues amigues.»
34. Parlem de xifres i repasseu les respostes que vau donar a l'activitat 15. Recordeu que el
senyor Lam ven a un client britànic els pantalons a 3,20 euros la peça, i per a ell és un
bon negoci. El sou mensual de les obreres és de 50-60 euros quan hi ha moltes
comandes. Qui es queda la diferència?
35. Després d'acabar la comanda de vaquers, els/les treballadors/es cobren, finalment, el
sou. Per què Jasmine no es troba en la llista de les obreres que cobren?
36. Jasmine escriu una carta perquè la llija la persona que compre els vaquers, perquè
sàpia, diu, qui fa la roba que porten. Parla dels seus pares, del seu gat, dels estudis de
la seua germana... Escriviu-li una vosaltres com a resposta a ella.
37. Obrir un debat sobre:
Les impressions i les emocions que ha provocat el documental. Segur que s'hauran
sentit més emocions amb algunes seqüències que amb altres, explicar, quins i el
perquè.
El documental ha resultat ser com ho imaginàveu abans de veure-ho? Què és el
que més ha sorprés?
El documental va ser rodat en 2004, després de veure-ho, en quina situació creus
que es troba en l'actualitat les fàbriques tèxtils de Xina?
Quina impressió t’ha produït la família de Jasmine?
16