La Revista del Col·legi Xaloc - Núm. 65 - Juny 2009

Temps era temps
Que te'n portes del teu pas per Xaloc?
Santiago Mosquera – Julius
Quan vaig arribar a Espanya recordo
molt bé que vaig tenir les vacances
més llargues de la meva vida. Veníem
del fred hivernal patagònic per
endinsar-nos en l' estiu del
mediterrani. Gairebé foren nou
mesos de vacances en els quals
recordo que vaig conèixer Xaloc. Coneixíem un amic de
l'Argentina que feia temps que estava vivint a la
península i que ens va presentar el sr. Lluís Malgosa, que
ens va ensenyar el col·legi. Aquell dia els meus pares van
quedar “al·lucinats” amb tot, jo no vaig saber valorar el
que m'envoltava. També recordo que no restaven places
lliures per a mi i per a un del meus germans , així doncs
dos dels meus germans començarien aquell any i jo i el
meu germà començaríem al públic i intentaríem entrar a
Xaloc l’any següent. Finalment , però , ens van trucar i a
la fi tots varem poder entrar-hi. Des d'aquell dia estic
molt content amb les coses que m'emporto; vaig venir
sense res i me'n vaig amb les butxaques plenes. Què difícil
se'm fa carregar amb tot aquest equipatge, se'm fa dura la
pujada en caminar, però convençut estic que el que porto
no ho trobaré enlloc.
Dani Vega – Julius
Probablement, no és només un el
record que m'emporto de Xaloc. No
obstant, sempre recordo el dia en
què un tutor ens va preguntar quin
regal volíem per Nadal. Una resposta
va ser: “una PSP”.
Allò que per a
nosaltres era normal, el tutor no sabia què era. Per tant,
li vam haver d'explicar què era allò d'una PSP.
I com ens
recorden alguns professors: “hem tingut una infància
dura per no haver jugat amb baldufes”. De tota manera,
d'aquell tutor m'emporto un gran consell: sempre s'ha
de ser feliç. ¡Quina raó! El més important és això, i
durant tots aquests anys ho he estat gràcies a un col·legi
com Xaloc, format per pares, professors, companys...
que són amics.
En definitiva, el meu record de Xaloc es troba en
cadascuna d'aquestes persones amb les quals he
compartit moments que difícilment oblidaré i que
espero continuar compartint. Per tant, gràcies a tots
aquells que han fet, fan i faran possible Xaloc. Gràcies i
fins aviat, Xaloc.
Pablo De la Higuera – Julius
Si el primer any de col·legi ens fessin
la pregunta : Com et veus quan hagis
acabat el col·legi? Crec que ningú no
hauria contestat alguna cosa que
s'adeqüés a la realitat. Xaloc ens ha
donat les eines i ha fet de nosaltres persones educades,
amb criteri i capaços d'escollir el millor. El que un
s'emporta després de tants anys no són només
coneixements, que també, sinó grans amistats que han
resistit el pas dels anys i que s'han anat forjant curs rere
curs, malgrat les dificultats. A més de les amistats, els
tutors i preceptors ens han anat educant alhora que ens
ensenyaven. Fruit d'aquesta educació hem adquirit uns
valors que segurament ens serviran molt més que els
coneixements adquirits. A tot això es podrien afegir
tantes anècdotes que si se'm demanés que les expliqués
segurament omplirien moltes revistes com aquesta. Per
tant, es pot dir que Xaloc no és només un col·legi.
Sergio Orero – Julius
En primer lloc, destacaria la bona
preparació acadèmica rebuda; tot
començant per uns inicis a Primària i
finalitzant amb els estudis
preuniversitaris del Batxillerat i
Batxillerat Internacional, molt bons
alhora que exigents. Tota aquesta
exigència acadèmica que hem rebut ha
fet de nosaltres homes ben preparats i madurs
intel·lectualment.
En segon lloc, la formació com a persona des d'una òptica
cristiana que he rebut. Veritablement, aquesta formació
espiritual i moral ha suposat una base humana ferma, per
millorar com a persona. Sincerament, estic molt agraït al
col·legi per aquest regal que m'ha donat : tenir la
possibilitat d'escollir ser una persona amb principis
morals, cosa que realment no té preu.
Per acabar m'agradaria agrair la tasca dels professors del
col·legi que, tot i que en algunes ocasions es parla d'ells
com qui parla d'una persona aliena a nosaltres, realitzen
una de les labors més importants: formar l'alumnat en les
matèries corresponents i fer de l'alumnat homes
moralment formats i homes de principis: GRÀCIES"