Els temps externs dels relats - Aldea Global

Narrativa
Allò era un auguri de desgràcia, un anunci de dissort, un avís del càstig que el bon Déu, ofès, li
enviaria... Anorreat, llençà les eines i caigué pesadament a l'escó de la llar.
(Pàgina 736 del llibre Obres completes. Josafat de Prudenci Bertrana. Editorial Selecta. Primera
edició. Barcelona 1965.)
Text 6o: L’Escanyapobres de Narcís Oller
Llavors l'aldarull s'armà contra l'Escanyapobres: tota la casa en pes les emprengué contra ell;
i en Pere, en arrencar-li la confessió del que havia fet amb el 'Moreno', l'envestí de dret a cops de
puny; les dones li tiraren en cara totes les mesquineses, tots el deutes pendents; els mossos, entre
gemec i gemec, li juraren venjar-se, i quan el tingueren ben atrotinat i abatut, li anunciaren tots
l'acomiadament.
-Jo no tinc res -afegí en Pere-: vós encara em deveu la dispesa de dos mesos. Veniu, doncs, a
demanar-me compliment de contracte i la 'munta' 3, que potser us faré un cap nou. Ni que sàpiga
anar presidi!
Un cop pogué, l'Escanyapobres se n'anà a dalt, es folrà d'or tant com pogué per no deixar ni un
cèntim allí, i, bo i coixejant de pes, eixí de la Coma, foll de ràbia, amb la doble intenció de fugir
d'aquells lladres i de veure si atrapava el mul pasturant.
-Bon vent! -exclamaren a una tots els del mas. I el geperut Eloi, no podent contenir-se, eixí fins
a l'horta a espiar-lo bona estona. Plantat al mig de l'ample espai, amb el seu coll tort i els ulls
guspirejant de ràbia, al punt que se li perdia de vista l'amenaçà amb el puny clos, exclamant:
-Me la pagaràs, jueu!
(Pàgines 54-55 del llibre L'escanyapobres de Narcís Oller. Edicions 62. Cinquena edició. Barcelona
1982.)
3 Multa, o pujada de preu.
- 104 -