Els temps externs dels relats - Aldea Global

Els temps externs dels relats - Aldea Global Els temps externs dels relats - Aldea Global

aldeaglobal.net
from aldeaglobal.net More from this publisher
30.04.2013 Views

- 101 - Unitat 6. Els temps dels relats. (Sessió 24) Sessió 24 El temps del discurs (Retrospeccions, Simultaneïtats, Anticipacions). LA RETROSPECCIÓ És quan en una temporalitat determinada es torna enrera en el temps per contar un fet anterior, equival al flash-back de les pel·lícules, solen ser records dels personatges. Per exemple quan Vicent Peris baixava l'escala, en el fragment del llibre que hem llegit a la sessió 22, fa diverses retrospeccions perquè recorda fets de la Guerra de les Germanies. LA SIMULTANEÏTAT No podem narrar dos fets al mateix temps, però en el món real sí que apareixen fets simultanis, per tant hem de decidir quin dels dos fets contem primer, això és anomenat simultaneïtat. Fins i tot pot aparèixer en textos predominantment lineals. La forma de resoldre la simultaneïtat en les narracions és la d'introduir expressions que indiquen que l'acció anterior succeix al mateix temps que la que li segueix: Llavors, aleshores, al mateix temps, en aquell moment, a la mateixa hora, en aquell instant, etc. Hi ha alguns novel·listes que fins i tot han escrit en dues columnes per donar a entendre que allò que es conta en cadascuna de les columnes passa al mateix temps. L'ANTICIPACIÓ Consisteix en fer avançar per mig del discurs lingüístic esdeveniments o successos que passaran més avant en la cronologia. Per exemple quan es llegeix: ...aquella aventura no podia eixir bé, però ja ho contarem més avant... amb la qual cosa el narrador ens anticipa el final poc feliç d'aquella aventura. També poden ser com una mena de premonició d’allò que passarà després. 1- Llegiu i escriviu resumidament les retrospeccions que trobeu en els textos 6i, 6j i 6k. 2- Rellegiu i escriviu explicant com s’han construït (per quina paraula o expressió són presentades) les simultaneïtats que hi ha en els textos de El notari de Josep Górriz de la sessió 21; i en el de Crim de Germania de Josep Lozano de la sessió 22. 3- Llegiu els textos 6n i 6o (Josafat i l’Escanyapobres) i expliqueu per escrit les premonicions o anticipacions que hi trobeu.

Narrativa Text 6i: L'últim roder de Josep Franco Després de les pregàries de la nit, quan ja el convent descansava plàcidament, acaronat per la foscor perfumada de la vall, els frares sentiren trucar a la porta. Alarmats per la violència dels colps, en aquelles hores tan intempestives, els disciplinats religiosos anaren a consultar amb el prior, que també havia sentit els sorolls. Justament aquella nit, mentre els frares sopaven a l'humil refectori del convent, les converses a mitja veu havien girat al voltant d'aquells temps anàrquics i bàrbars que els havia tocat viure. Per les notícies que, de tant en tant, arribaven de fora del convent, els frares anaven assabentant-se de les expropiacions, les violacions, els incendis i els assassinats, molt sovint impunes, que la gent perpetrava contra els homes com ells. I aquella nit, com totes les nits des de feia alguns mesos, els frares es retiraren a les seues cel·les convençuts que, qualsevol dia, una colla d'heretges arribaria al convent per tirar-los al carrer i cremar totes les santes imatges i tots els estimats llibres, fossen o no de tema religiós. I ara, per les aparences, els havia arribat l'hora. Alguna mà ben poca amiga seguia trucant a la porta amb una força i una violència que no amagaven per a res les intencions de la visita. (Pàgines 31-34 del llibre L'últim roder de Josep Franco. Edicions Bromera. Vuitena edició. Alzira 1989.) Text 6j: Joan Endal de Josep M. Folch i Torres D'allí on eren es veien ja lluir les llums de la Porta de la Pau. La Francisca s'estimà més seguir endavant i pujar després per la Rambla. La volta era grossa; però, a poc a poc com ho feien, sentia que el seu esperit adquiria forces i que es descongia. A més a més la Rambla li agradava, i sobretot aquella plaça de Catalunya tan ampla, tan 'senyora', amb aquella animació i aquell moviment, tot tan diferent de l'aldarull del Paral·lel. Aquells indrets senyorívols tenien tants de records per a ella! Segura que en Joan no la destorbaria, es llançà a l'evocació. Sense molt esforç veia encara aquells dies que amb el cap ple de cabòries i el cor curull d'esperances feia el camí del carrer d'en Rauric al de la Planeta, de Gràcia, dos cops per dia, a peu, sense cansar-se, el pas airós i collint en passar mirades d'admiració que li donaven més aire encara. A l'estiu amb la seva ombrel·la que li omplia la cara de frescor fent ressortir el temptador vellutat de la seva pell bruna, i a l'hivern amb el seu boà 1 de poc preu, pujava sempre a la mateixa hora, vincladissa i graciosa, segura de recollir mirades al seu pas, plena d'una distinció que la jovenesa femenina, aprèn, no se sap d'on, i que ella mateixa, la Francisca, es reconeixia temptadora i atraient. (Fragments de les pàgines 23 i 24 del llibre Joan Endal de Josep M. Folch i Torres. Edicions 62 i "la Caixa". Barcelona 1981.) Text 6k: Terres de l’Ebre de Sebastià Juan i Arbó El fill deixa al seu torn de treballar i, amb l'aixada a la mà -sense recalcar-s'hi-, el mira allunyar-se en el capvespre, amb lent caminar, corbat pels anys i els sofriments, prematurament envellit; el mira perdre's darrera del bosquet d'àlbers i amb el pensament el segueix encara fins a la barraca, on sap que entrarà amb el mateix posat, sense desarrugar el front. 1 Abrigall de pell, de plomes, etc, en forma de serpent que les dones porten entorn del coll. - 102 -

- 101 -<br />

Unitat 6. <strong>Els</strong> <strong>temps</strong> <strong>dels</strong> <strong>relats</strong>. (Sessió 24)<br />

Sessió 24 El <strong>temps</strong> del discurs (Retrospeccions,<br />

Simultaneïtats, Anticipacions).<br />

LA RETROSPECCIÓ<br />

És quan en una temporalitat determinada es torna enrera en el <strong>temps</strong> per contar un fet<br />

anterior, equival al flash-back de les pel·lícules, solen ser records <strong>dels</strong> personatges. Per<br />

exemple quan Vicent Peris baixava l'escala, en el fragment del llibre que hem llegit a la<br />

sessió 22, fa diverses retrospeccions perquè recorda fets de la Guerra de les Germanies.<br />

LA SIMULTANEÏTAT<br />

No podem narrar dos fets al mateix <strong>temps</strong>, però en el món real sí que apareixen fets<br />

simultanis, per tant hem de decidir quin <strong>dels</strong> dos fets contem primer, això és anomenat<br />

simultaneïtat. Fins i tot pot aparèixer en textos predominantment lineals. La forma de<br />

resoldre la simultaneïtat en les narracions és la d'introduir expressions que indiquen que<br />

l'acció anterior succeix al mateix <strong>temps</strong> que la que li segueix: Llavors, aleshores, al mateix<br />

<strong>temps</strong>, en aquell moment, a la mateixa hora, en aquell instant, etc. Hi ha alguns<br />

novel·listes que fins i tot han escrit en dues columnes per donar a entendre que allò que es<br />

conta en cadascuna de les columnes passa al mateix <strong>temps</strong>.<br />

L'ANTICIPACIÓ<br />

Consisteix en fer avançar per mig del discurs lingüístic esdeveniments o successos<br />

que passaran més avant en la cronologia. Per exemple quan es llegeix: ...aquella aventura<br />

no podia eixir bé, però ja ho contarem més avant... amb la qual cosa el narrador ens anticipa<br />

el final poc feliç d'aquella aventura. També poden ser com una mena de premonició d’allò<br />

que passarà després.<br />

1- Llegiu i escriviu resumidament les retrospeccions que trobeu en els textos 6i, 6j i 6k.<br />

2- Rellegiu i escriviu explicant com s’han construït (per quina paraula o expressió són<br />

presentades) les simultaneïtats que hi ha en els textos de El notari de Josep Górriz de la<br />

sessió 21; i en el de Crim de Germania de Josep Lozano de la sessió 22.<br />

3- Llegiu els textos 6n i 6o (Josafat i l’Escanyapobres) i expliqueu per escrit les premonicions<br />

o anticipacions que hi trobeu.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!