Els temps externs dels relats - Aldea Global

Narrativa
Text 6h Crim de Germania de Josep Lozano.
Retrat idealitzat de Germana de Foix.
TRANSCRIPCIÓ D’ALGUNES FITXES PERSONALS
Nom: Úrsula Germana . 1F 391
1 Cognom: de Foix .
2 Cognom: Orleans .
Nom i cognoms del pare: Joan de Foix, comte d’estampes, vescomte de Narbona i pretendent a la Corona
de Navarra.
Nom i cognoms de la mare: Margarida d’Orleans (germana de Lluís XII de França).
Germans: Gastó de Foix, duc de Nemours
Germanes: (No se li’n coneixen)
Ofici: (Actualment) Virreina.
Data i lloc de naixença: .
SEXE
- 100 -
ESTAT
CASAT/DA FADRÍ(NA) VIDU(A) MASCULÍ FEMENÍ DUBTÓS
3 2 X X
Nom i cognoms de la muller o marit: (de l’actual) Ferran d’Aragó
Ofici de la muller o marit: duc de Calàbria
Càrrecs: 1505, reina de Jerusalem i de les Dues Sicílies. Des del 1507 al 1516, reina de la Corona d’Aragó. El
1523, és nomenada lloctinent d’Aragó i vireina del Regne de València.
Viatges a l’estranger: Coneix París, Toló, Portofino, Nàpols, Castella, Anglaterra i Alemanya.
Trets físics: Gallarda, ulls grans, boca petita, posat noble. Més aviat lletgeta. Alta, rodona, un tant de coixa,
sensual.
Educació: Molt acurada, a la Cort de París.
Llengües: Francés, castellà i portugués. Papurreja el català, el just i necessari per a comprendre a les dames
valencianes de la Cort; els acudits dels bufons Ester i Cilot.
Altres noms o malnoms. Demoiselle de Foix, “Isla de los Azores”, reina d’Arévalo carraca negrona de los
valencianos.
Referències: Autoritària. Carles I, el nét del seu primer espòs Ferran el Catòlic, li guarda un gran respecte. Ha
estat diligentísssima en la comanda d’instaurar un sistema repressiu contra els agermanats.
Ideologia: La nostra.
Valoració: Immillorable. Proposada per a atorgar-­‐li la medalla de funcionari ideal.
Amants: L’actual marit, quan ella era promesa de Ferran el Catòlic. I, probablement, Antoni Agustí el 1515.
Gusts personals: Amiga de l’esbargiment i de la bona taula. Li plau la música, la xaranga, les converses cultes
i la dansa (balla amb les senyores i les mosses). Sap tocar el llaüt, el clavicèmbal i el monocordi. Coneix l’art de
la cuina (especialitat en ensalada de naps). Li agrada el luxe (robes, joies, cosmètics i perfums).
Altres punts: Poc amiga de viduïtats (ha estat casada amb Ferran el Catòlic, amb el marqués de
Brandemburg-­‐Asbach, i, darrerament, amb el duc de Calabria. Les males llengües diuen que emmetzinà
Ferran el Catòlic o que li va donar un beuratge o filtre amorós (per tal de moure’l), del qual va finar. Però mai
no se n’ha pogut provar res.
Gener del 1527
(Pàgines 76-77 del llibre Crim de Germania de Josep Lozano. Eliseu Climent Editor. Primera edició. València abril
1980.)