Els temps externs dels relats - Aldea Global

- 99 -
Unitat 6. Els temps dels relats. (Sessió 23)
Text 6g La vida i la mort d’en Jordi Freginals de Josep Pous i Pagès
TERCERA PART
I
Hereu d'una rica família muntanyenca, tradicionalment afiliada al carlisme militant, el seu
natural expansiu i eixelebrat el posà en oposició amb tota la parentela. Aquella romàntica ventada
de llibertat que passà per damunt de les terres hispàniques, temps abans i després de la 'Gloriosa', féu
esclatar el conflicte. Tenia llavors vint-i-quatre anys. I totes les ànsies informulades que bullien en la
flama de la seva joventut trobaren forma i expressió en les ardents paraules, anunciadores d'una
major justícia entre els homes, que escampaven els propagandistes de les noves idees. (pàgines 103-
104)
.......................................................................................................................................................................................................................
En això fou proclamada la República, començaren a sortir partides carlines i esclatà la guerra.
Totes les branques dels Pujades enviaren algú de la sang amb els carlins. En Martí va fer-se voluntari
dela República. No el movia solament el desig de sortir a la defensa de les seves idees. Un motiu
sentimental, la ferida incurable d'un amor desgraciat, el conduí també a prendre les armes. (pàgina
104)
.......................................................................................................................................................................................................................
Últimament, entrat que fou a a seixantena, trencà el costum d'aquelles sortides. No es movia de
Vilallonga, com no fos que les necessitats de la lluita amb el partit contrari l'obliguessin d'anar algun
mercat a Figueres. (pàgina 108)
.......................................................................................................................................................................................................................
II
Quan en Jordi li donà la carta de mossèn Llorenç, l'oncle Martí s'estava a la seva cambra, escrivint un
recurs contra el repartiment del dèficit municipal, fet pels contraris, que gràcies a una maniobra en
les últimes eleccions, tenien majoria al municipi. El secreter de la gran calaixera que li servia
d'escriptori era un batibull de paperam, i en el pany de paret del damunt, resplendent de joventut i de
bellesa, somreia la imatge ideal de l'estimada, entre els daurats de la magnífica motllura.
-Reïra de bet! -exclamà alegrement, quan hagué llegit les primeres ratlles, aixecant els ulls i
mirant el noi per damunt de les ulleres-. És a dir que ets fill de la Marianna? Bé, home, bé! No sabia
que tingués nebots tan ben plantats. És clar: com que no em faig amb els de casa teva... No per la teva
mare, noi! La teva mare és una santa dona. Pobra Marianna! Sempre n'he conservat un bon record.
M'ajudà tant com pogué en les meves tragèdies. I això que era només una criatura. ¡Si tothom hagués
tingut el seu bon cor!... (pàgina 109)
(Diferents pàgines del llibre La vida i la mort d'en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès. Edicions 62 i
"la Caixa". Barcelona 1979.)