Els temps externs dels relats - Aldea Global

Narrativa
Text 6e: La Plaça del diamant de Mercè Rodoreda
XXVII
La senyora Enriqueta deia que tot allò era fora de mida, que li havien fet malbé el negoci. Tot a
passeig. I a veure què passaria amb el que tenia al banc. Es va posar a vendre botons i lligacames de
senyor, per terra, al carrer de Pelayo. En Quimet el veia molt poc, amb prou feines si, de vegades,
venia a dormir. Un dia em va dir que la cosa es posava negra i que hauria d'anar al front d'Aragó. I
em va dir que havien pogut treure mossèn Joan. I que mossèn Joan, amb vestits d'en Mateu i amb un
camió que els havia procurat en Cintet, havia passat la frontera. Té, em va dir. I em va donar dues
monedes d'or i va dir que mossèn Joan les hi havia donades per mi i els nens, que potser les
necessitaríem més que no pas ell, perquè ell, fos on fos que anés a parar, Déu l'ajudaria i no el
deixaria morir mentre no fos la seva hora.
(Pàgines 147-148 del llibre La Plaça del diamant de Mercè Rodoreda. Club Editor, Barcelona 1982.
Primera edició març de 1962)
Text 6f: Rondalla del retorn de Josep Piera
Tres seients davant teu, a l'altre costat del vagó, una xicona fulleja l''Avui'. Tan simple i tan
normal, llegir el diari mentre hom hi viatja, i tanmateix impensat quan éreu ben pocs gats els qui
parlàveu d'Ausiàs March al claustre de Filosofia. L'has estat, tu també, rebent a casa amb normalitat
absoluta, i a Barcelona, quan hi has parat per fer transbord, l'has demanat al quiosc, te l'has tragat
de cap a peus com si fos el primer que compraves. Potser t'agradaria xarrar una estona amb ella.
Com és que no t'hi has fixat abans? Capficat en la boira dels teus somnis, tanta gent t'acompanya pel
cervell, que ni t'has adonat d'aquesta criatura d'ulls negres, preciosa i solitària. És possible que acabe
de pujar i per això... Ja hi sou massa prop del final per intentar la coneixença. Podria haver-se assegut
al teu costat. Deu ser una estudiant que torna de vacances. Llàstima. Hauríeu pogut parlar de tantes
coses...!
Atén: El Puig! Recordes? Els aplecs prohibits, els grisos acaçant-vos pels bancals, les primeres
cançons de Raimon i el "No serem moguts" talment un crit de guerra, les pintades de "parlem
valencià" pels murs de la ciutat, lletres de quitrà estimades i subversives i el llibre de Fuster obrintvos
les parpelles, la colla de l'Enric discutint tots els dies sobre el fet nacional, aquelles assentades a
les escaletes de la facultat vella... Un món s'eixamplava per a la mateixa generació que a penes si
eixia del seminari i de ballar amb el Dúo Dinámico, o que veia pel·lícules de guerra on els americans
sempre guanyaven, alts, guapos, valents, bones persones.
(Pàgines 18-19 del llibre Rondalla del retorn de Josep Piera. Eliseu Climent editor. Primera edició
València 1978.)
- 98 -