Els temps externs dels relats - Aldea Global

Text 6d: Penja els guants Butxana de Ferran Torrent
- 97 -
Unitat 6. Els temps dels relats. (Sessió 23)
Baixà al carrer i, a corre cuita, es dirigí a la barberia. El Gepa mantenia punts de vista diferents amb un
jovenet amb pinta de Heavy Metal.
-Bon dia -saludà el detectiu-. ¿M'afaites?
-No et fot el milhòmens! -escridassà el barber mirant Butxana-. Vol que li deixe una trena en el bescoll. -I,
dirigint-se al jove, li ventà -: Maricons, que sou uns maricons!
-¿Què passa, Gepa? -es defensà el rocker-. ¿No et pague?
-Jo sóc un professional. Si te'n vas d'ací amb el ramellet darrere, el gremi m'expedienta.
-El que passa és que ets una glòria de la carrosseria galàctica -féu el jovenet, alçant-se de la butaca i
llançant el tovalló.
El rocker abandonà la barberia molest per la poca disposició del Gepa respecte als seus gustos. Butxana
segué en la butaca.
-Galàctica... ¿Galàctica...? -repetí el barber, sorprés per l'insult.
-Coses de l'astronomia, Gepa. Treu el geni i afaita'm, però amb una condició.
-Dispara.
-Tinc pressa. No t'enrotlles.
-Jo estic per la faena ben feta. ¿Passada doble o senzilla?
-Cinc minuts.
-¿Aigua freda o calenta?
-De San Narciso. Fes-me el favor, home, afaita'm ja!
El barber ben xopà la brotxa per la cara del detectiu diverses vegades. Amb neguit d'ofici afilà la navalla
i procedí a repelar començant per la patilla dreta. D'immediat, el client va rebre una cruel bafarada tèbia de
ceba crua.
-Butxana, vaig a fer un curset de perruqueria postmoderna.
-Et falta planta -es venjà el detectiu.
-Planta, en tinc la necessària, però amuntegada en l'esquena.
-Un consell, Gepa: queda't on estàs. Sigues tu i perdura en la teua essència. A tu et passa com a un amic
meu de cognom Barraca, que per molts gratacels que edifiquen ell sempre serà barraca.
-Ja sé per on vas.
-No esperava menys del teu trellat.
Gepa féu els últims retocs de navalla en l'espessa barbeta del detectiu, torcà les restes de crema amb un
tovalló i li galtejà la cara amb 'after shave' de Williams. La passió artesanal que hi posà convertí el massatge en
una agressió. El barber retirà el llençol-tovallola que cobria Butxana i obrí la caixa de fusta.
-Posa't al dia -volgué cobrar.
El detectiu diposità un bitllet de quaranta duros.
-Adéu, artista -s'acomiadà Butxana.
Caminant, es dirigí al carrer Avellanes, travessant el Pont de Pedra i observant els avanços del Pla Bofill
en el jaç del riu Túria. Arbres de taronger i palmeretes. Moltes palmeretes.
Vorejà les Torres de Serrans, porta del centre històric dela ciutat i patrimoni d'escriptors àcrates
d'esprai a la mà: "La merda sura. La VI flota", deia una pintada antiianqui, que reposava en una venerable
façana amb pretensions modernistes. I una altra, obra furtiva d'un escriptor de la trinxera d'enfront: "Joputa el
que lo lea". Doncs això, somrigué Butxana, abans d'entrar en un estanc i aprovisionar-se d'un paquet del tabac
que, amb les corregudes, havia oblidat en el pis.
La finca on vivia Pere Coll era ben concorreguda de persones circumspectes i de posat nerviós. Nous
executius encarregats d'administrar l'autonomia, gerents perifèrics amb carteres de pell d'algun animal
il·lustre, que entraven i eixien de la Conselleria d'Indústria, situada al primer pis.
(Pàgines 156-158 del llibre Penja els guants, Butxana de Ferran Torrent. Edicions dels Quaderns Crema,
Barcelona 1988. Primera edició desembre de 1985)