IKER 26 Pirinioetako hizkuntzak: lehena eta oraina - Euskaltzaindia

encara
JORDI SUÏLS
c. Se que més han de menester [sic] = el que han de menester
d. Se qué mès an de besonh = çò qu’an de besonh encara
e. Vet aquí se com ho fan
f. Guarda se com ac hèn
g. No recordo se quin nom té…
h. Non me brembi se quin nom a
Notem que a (20a-d) la forma se què catalana es fa equivalent a el que, i
la forma occitana se qué es fa equivalent a çò que. Aquest criteri ha estat seguit
per autors posteriors fins avui mateix. Tanmateix, en la mesura que té
un valor adverbial i no pronominal, o simplement en la mesura que el valor
pronominal no és indeterminat quant a gènere, com veiem a (20e-f) i (20gh)
respectivament, se qu- no pot ser pres com a equivalent a el que o a çò que.
Que la forma se qu- no és reductible als contextos de el que o çò que es pot
constatar en els casos de (21) oposats a (22), on els exemples amb se qu- en
(21) són gramaticals i paral·lels a çò que/el que, mentre que a (22) no són
gramaticals:
(21) Occità a. Vò saber çò que m’an dit
b. Vò saber se qué m’an dit
Català c. Vol saber el que m’han dit
d. Vol saber se què m’han dit
(22) Occità a. Hè çò que volgues
b. *Hè se qué volgues
Català c. Fes el que vulgues
d. *Fes se què vulgues
Hom podria objectar que els casos de (22) no són interrogatius, mentre
que a (21) tenim un valor implícitament interrogatiu conferit per vol saber,
però tampoc en exemples com els de (23), que impliquen una pregunta, es
dóna l’equivalència:
(23) a. Me demani s’ei aquerò çò que diden
b. *Me demani s’ei aquerò se qué diden
El fet és que l’alternança çò qu-/se qu- implica, a més, un contrast semàntic
rellevant; a (24a), exemple aranès, qui formula la frase manifesta una clara
connotació de dubte, cosa que resulta poc compatible amb çò que, mentre que
847